Santa Maria del Mar

2,270 views
1,886 views

Published on

Comentari PAU de Santa Maria del Mar.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,270
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
61
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Santa Maria del Mar

  1. 1. Santa Maria del Mar
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: Santa Maria del Mar.  Autor: Berenguer de Montagut i      Ramon Despuig . Cronologia: 1329-1383. Tipologia: església. Materials: pedra i vidre. Estil: gòtic. Localització: Barcelona (Espanya).
  3. 3. Obra del mateix autor Ramon Despuig: Claustre superior de la catedral de Vic (1324-1337)
  4. 4. Berenguer de Montagut: Seu de Manresa (1328-1592)
  5. 5. Biografia dels autors  La construcció de Santa Maria del Mar s’atribueix a Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, que van ser contractats per dirigir les obres l’any 1329. Considerats dos dels arquitectes més rellevants del gòtic català, Montagut va ser també l’arquitecte de la Seu de Manresa, i Despuig, el responsable del claustre de la catedral de Vic.  Vinculats també a la construcció de Santa Maria del Mar hi ha Pere Oliver, mestre d’obres a partir de 1336, i Guillem Metge, que va ser responsable de la reconstrucció del temple després de l’incendi esdevingut el 1378.
  6. 6. Descripció formal  Santa Maria del Mar presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals. La volumetria exterior s’estructura en tres nivells superposats que es corresponen amb les capelles, en les quals s’obren finestrals estrets apuntats; les naus laterals, sostingudes per contraforts amples , i la nau central.  La façana principal, flanquejada per dues altes torres octagonals, es divideix en dos nivells en el pla horitzontal. El cos inferior està dominat per una gran portalada, coronada per un gablet i una decoració escultòrica discreta al timpà i als laterals. Al nivell superior hi domina la gran rosassa de traceria flamígera del segle XV, acompanyada per dos poderosos contraforts coronats per pinacles.
  7. 7.  L’interior, cobert per una volta de creueria, presenta una planta de saló de tres naus, separades per vuit esveltes columnes octagonals que divideixen l’espai longitudinal en quatre trams. El presbiteri, definit per un semicercle format per vuit columnes, està envoltat per un deambulatori, o girola amb nou capelles radials creat a partir de la prolongació de les dues naus laterals. En aquestes naus s’hi obren 22 capelles disposades sense continuïtat, que omplen l’espai deixat pels contraforts.  L’absència de transsepte, el nombre reduït de columnes, l’ornamentació escassa i la poca diferència d’alçada entre la nau central i les laterals aconsegueixen crear un espai molt ampli, vertical i diàfan. Hi ajuda la il·luminació natural de l’interior, que s’obté gràcies a les moltes finestres dels murs i als òculs situats entre la coberta de la nau central i les naus laterals.
  8. 8. Entorn i integració urbanística  Santa Maria del Mar està situada al nucli del barri barceloní de la Ribera, centre de l’activitat econòmica de la ciutat de ja a l’Edat Mitjana. L’entorn monumental de Santa Maria del Mar el conformaven en aquella època una sèrie d’edificis situats entre l’església i la muralla de Mar, dels quals només s’ha conservat, parcialment, la Llotja. Sala de contractacions de la Llotja de Mar de Barcelona (1384-1397)
  9. 9. Funció, contingut i significat  L’edificació de Santa Maria del Mar s’inscriu en el procés d’expansió urbana i d’intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat de Barcelona durant el segle XIV. Al mateix lloc hi havia hagut un temple anterior ((santa Maria de les Arenes), que havia estat consagrat a la devoció mariana i que, amb el desenvolupament de la ciutat es va anar fent insuficient. Gràcies al creixement econòmic derivat de l’expansió catalana pel Mediterrani, al segle XIV se’n va poder construir un de nou al mateix emplaçament. Segons la llegenda, al lloc on s’aixec{ el temple va ser enterrada, al segle IV, santa Eulàlia, patrona de Barcelona. Cripta de Santa Eulalia. Catedral de Barcelona Bastaixos. Porta de Santa Maria de Mar
  10. 10. Models i influències  Santa Maria del Mar recull la tradició de la cultura arquitectònica gòtica catalana del segle XIII, influïda en gran manera pel Cister, que concretava la seva proposta en el sentit racional de les proporcions dels elements arquitectònics i l’austeritat decorativa.  El model arquitectònic i espacial de Santa Maria del Mar, en la qual s’utilitza la planta de saló, va tenir una gran influència, evident per exemple en la catedral de Palma, en la qual a mitjans segle XIV intervingué Berenguer de Montagut, que eixamplà l’espai interior entre naus i aixecà unes columnes octagonals que tenen una semblança evident amb l’església barcelonina. Catedral de Palma. Mallorca (1229-1601)

×