Comentari PAU d'Oració a l’hort de Getsemaní de Francisco Salzillo

1. Francisco Salzillo: Oració a l’hort
de Getsemaní

2. Fitxa tècnica
 Títol: Oració a l’hort de







Getsemaní.
Autor: Francisco Salzillo (Múrcia,
1707 - 1783).
Cronologia: 1754.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: fusta policromada i
encarnada.
Estil: barroc.
Tema: religiós.
Localització: Museo Salzillo
(Múrcia).

3. Obra del mateix autor
Mare de Déu de les Angoixes
(c. 1740).

4. Pessebre (1776-1783).

5. Biografia de l’autor
 Fill
i deixeble d’un escultor napolità,
Francisco Salzillo va iniciar la seva
producció adoptant trets realistes que
entronquen amb els models de la tradició
escultòrica napolitana. En relació a aquesta
tradició cal esmentar el conjunt de 456
personatges i 372 animals de fang, fusta
cartró i teles endurides que conformen el
seu Pessebre, en el qual destaca el realisme
popular de les figures que participen de la
tradició dels famosos pessebres napolitans.
 L’any 1752 la confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de
Múrcia li encarregà una sèrie de vuit passos processionals, en
els quals al realisme esmentat, Salzillo hi afegeix un sentiment
Jesús a la profund.
religiós moltcolumna (1777)
Pessebre napolità de Reggia di Caserta.

6.  A aquest encàrrec de conjunt cal afegir una sèrie de figures
aïllades entre les quals sobresurten el Sant Jeroni del monestir
de La Ñora, avui a la catedral de Múrcia, i un ampli grup
d’escultures religioses de gran força expressiva i serena
bellesa.
Sant Jeroni penitent (1755)

7. Descripció formal
 El conjunt escultòric de l’Oració a l’hort es pot dividir en dos
grups de figures: el primer el formen l'Angel i Crist, i el segon,
les representacions de tres apòstols dormint. L’obra es
completa amb una palmera que conté entre les seves
branques el Calze de la Passió i una branca d’olivera.
 Cada figura es tractada de manera individualitzada. Així, cal
notar la delicadesa en el treball de l’àngel, en el qual destaca la
sensualitat del cos mig nu semblant a les representacions de
Sant Sebastià; l’angoixa que desprèn el rostre de Crist,
reforçada pel to groguenc de la pell i la túnica violeta, i el
realisme popular de les cares dels apòstols, que permeten
suposar un acurat estudi de les actituds: sant Joan dorm
profundament sobre el seu braç estès; sant Jaume descansa
en actitud despreocupada, mentre que sant Pere, amb
l'espasa a la mà, dorm sense abandonar l’actitud d’alerta. Els
tres creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació
al grup principal.

8. Temàtica
 L’Oració a l’hort de Getsemaní forma part del conjunt de vuit
passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la confraria de
Nuestro Padre Jesús Nazareno de l’església de Jesús de
Múrcia. Els altres set són: l’últim sopar; el prendiment; Jesús a
la columna; la Verónica; la caiguda; sant Joan i la Dolorosa.
L’obra treballada a ple volum, agafa tot el seu sentit artístic,
estètic i devocional en sortir en processó el matí del Divendres
Sant pels carrers de la ciutat, junt amb els altres passos en
l’anomenada Processó de Salzillo, que converteix els carrers
de Múrcia en un museu vivent.
 Segons els evangelis de sant Mateu; sant Marc i sant Lluc,
Jesús i els seus deixebles van anar a orar a l’hort de
Getsemaní, després de l’últim sopar. Els apòstols, en lloc de
resar, es van quedar adormits, mentre Jesús patia l’angoixa de
conèixer el seu destí i es disposava a obeir la voluntat de Déu.

9.  La representació de Jesús i l’àngel és força renovadora, ja que
en la plàstica pictòrica aquest grup es representa normalment
en l’estadi celestial, amb el calze de la passió a les mans. Aquí,
en canvi, l’àngel ha baixat a la terra per assenyalar el calze.
Jesús el mira i exclama: Pare meu, si és possible, que passi lluny
de mi aquest calze, però que es faci, no pas com jo vull, sinó com
voleu vos”, Mateu (26, 39-40).
 El sentit devocional de l’obra és clar, però cal afegir-hi el sentit
didàctic, ja que segons els dictats contrareformistes del
Concili de Trento, l’obra havia de ser comprensible, dirigida als
sentits i no a la raó, i calia que incités a la pietat.
 Salzillo, home d’una gran religiositat, pensava que el procés
creatiu parteix alhora d’una actitud que és fruit de la praxis i
d’una llum divina que inspira l’obra.

10.  Per aquesta raó, en aquest grup escultòric, contraposa la
bellesa del grup de Crist i l’Àngel amb el realisme popular dels
apòstols, perquè, segons les seves paraules, “gràcies a la llum
divina es pot crear una obra de bellesa acabada,ja que qui té
posada la mirada només en el model real no farà res de bell.”

11. Models i influències
 L’obra de Salzillo s’emmarca en la tradició de la imatgeria
espanyola iniciada al segle XVII a la qual s’hi afegeix un sentit
estètic proper a la manera de Bernini, palès en la imatge
sensual de l’Àngel que recorda la representada en l’Èxtasi de
Santa Teresa a la capella Cornaro de l'església de Santa Maria de
les Victòries de Roma.
 La tradició dels pessebres napolitans, heretada per Salzillo,
afegeix una mirada que es reflecteix en els personatges no
divins, que recullen en els seus rostres els trets fisonòmics dels
homes de l’horta murciana, relació que crea una identificació
entre l’obra i l’espectador.
 Alguna de les seves fonts d’inspiració foren els gravats de la
Bíblia Sacra Vulgata de Lió (1598) i la Bíblia Veneciana (1750),
que són els referents de Salzillo en els Bernini: Éxtasi de Santa
passos del Prendiment i
la Caiguda.
Teresa (1645-1652).
Pessebre napolità de Reggia di Caserta (detall)