Your SlideShare is downloading. ×
0
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Mosaics de l'absis de la catedral de monreale

2,648

Published on

Comentari PAU dels mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

Comentari PAU dels mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • ah m'encanta aquest mosaic, el tinc penjat a la meva habitació!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,648
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
101
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale interior-monreale.jpg 426px-Monreale_creation_Adam.jpg
  • 2. Fitxa tècnica <ul><li>Títol: Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale. </li></ul><ul><li>Autor: desconegut. </li></ul><ul><li>Cronologia: c. 1190. </li></ul><ul><li>Tècnica: mosaic (opus tessellatum). </li></ul><ul><li>Estil: bizantí. </li></ul><ul><li>Tema: religiós. </li></ul><ul><li>Material: granit. </li></ul><ul><li>Localització: catedral de Monreale, Sicília. </li></ul>Monreale5.jpg
  • 3. Obres de la mateixa època: <ul><li>Mosaics de l’absis de Cefalú Mosaics de la capella palatina de </li></ul><ul><li>( 1145-1148) Palerm (1160-1170 ) </li></ul>cefalu_005_mosaico.jpg palermo.jpg
  • 4. Context històric <ul><li>Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van apoderar, en rei de Sicília. </li></ul>justinianoyelimperiobizantino.jpg <ul><li>L’any 1061, Roger I, que capitanejava una expedició normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarrains de l’illa, convertint-se en rei de Sicília. </li></ul><ul><li>Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale assolí un gran esplendor que queda palès en la catedral construïda per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172. </li></ul>529px-Kingdom_of_Sicily_1154.svg.png mon347_Catedral-de-Monreale_Italia.jpg
  • 5. <ul><li>El més interessant d’aquesta església són els mosaics que decoren tots els murs interiors amb una superfície total de 6.430 m ², en el revestiment de la qual s’hi van emprar uns 2200 kg d’or. </li></ul><ul><li>El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel papa Celestí III. Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un imponent Pantocràtor, considerat un exemple paradigmàtic de la iconografia bizantina. </li></ul>cefalu_005_mosaico.jpg
  • 6. Descripció formal <ul><li>Figures representades frontalment i la manera de fris. </li></ul>Monreale_adam_eva_meeting.jpg
  • 7. <ul><li>Perspectiva jeràrquica únicament a la gegantina representació del Pantocràtor. La Mare de Déu amb el Nen Jesús asseguda en un tron, adquireix notorietat per ocupar l’eix central d’un dels frisos. </li></ul>palermo.jpg
  • 8. <ul><li>Hieratisme i rigidesa. </li></ul><ul><li>Idealització, simetria i proporcionalitat geomètrica dels rostres, malgrat que es tracta de retrats individualitzats. </li></ul><ul><li> Dinamisme d’alguna de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt. </li></ul><ul><li>Fons daurats confereixen a l’escena gran solemnitat i dimensió atemporal. </li></ul>Monreale.jpg
  • 9. <ul><li>Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat i també en grec en el cas de les figures principals. </li></ul><ul><li>Cromatisme molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques. </li></ul>394px-WilliamIIOfSicily.JPG
  • 10. Temàtica <ul><li>Programa iconogràfic de l’absis presidit pel Pantocràtor . </li></ul><ul><li>Entrecreuament dels dos dits simbolitza l’Encarnació de Déu en Jesús i els altres tres remeten la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. </li></ul><ul><li>Amb la ma esquerra, sosté un llibre obert on es pot llegir en llatí i grec “Jo sóc la llum del món. Qui em segueixi no caminarà en la foscor” (Joan 8, 12) </li></ul>Monreale.jpg <ul><li>Crismó IC XC (Jesucrist en grec) </li></ul><ul><li>OPANTO CRATOR (totpoderós en grec) </li></ul>
  • 11. <ul><li>Medallons de l’arc interior que emmarca el Pantocràtor representats -&gt; diferents profetes i reis que prefiguraven la vinguda del Fill de Déu, Emmanuel, representat com un jove sense barba al medalló superior central. </li></ul>monrealecristopan.jpg <ul><li>Intradós de l’arc exterior: </li></ul><ul><ul><li>2 registres a cada banda, separats per unes sanefes: a la dreta els arcàngels Miquel i Rafael i a l’esquerra Gabriel i Uriel amb 2 querubins a cada banda. </li></ul></ul><ul><ul><li>A la clau de l’arc, l’Esperit Sant. </li></ul></ul>
  • 12. <ul><li>Registre intermedi: </li></ul><ul><ul><li>Centre -&gt; Theatokos (Mare de Déu amb al nen a la falda). </li></ul></ul>2657737239_ace45d3ae0.jpg Dreta: arcàngel Miquel, sant Pere, sant Jaume, sant Joan (muntant de l’arc interior), i sant Lluc, sant Bartomeu i sant Felip (mur arc exterior). Esquerra: arcàngel Gabriel, sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (muntant de l’arc interior), i sant Marc, sant Tomàs i sant Simeó Estilita (mur arc exterior). Franja inferior: dotze sants i dos santes distribuïts en dos grups de set.
  • 13. Models i influències <ul><li>Tot i que els mosaics foren creats durant l’ocupació normanda, cal tenir present la procedència bizantina de molts dels artistes que participaren en l’execució, així com la enorme petjada cultural i artística deixada per aquest imperi a l’illa durant els tres segles de dominació. </li></ul><ul><li>Bizanci perfeccionà la tècnica musivària romana i alhora adoptà la tradició grega de decorar amb mosaics els murs i no només el paviment. Quant a l’estil, s’anirà allunyant de la intencionalitat naturalista de l’art romà i reprendrà els models orientals tradicionals, més preocupats per la significació simbòlica i ideal de les formes. </li></ul><ul><li>Aquest simbolisme religiós de l’art bizantí i els trets més característics de les seves representacions com ara el hieratisme, la manca de perspectiva o la simetria, van romandre en l’art oriental fins a mitjans del segle XV, alhora que es van difondre per Europa i van exercir una forta influència sobre la iconografia de l’art romànic occidental. </li></ul>140109_1231935232_44_2009_02_14-pedret_pedret.jpg Detall del fresc de l’absis de l’ església romànica de Sant Quirze de Pedret (segle XI)

×