Mosaics de l'absis de la catedral de monreale

4,600 views

Published on

Comentari PAU dels mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • ah m'encanta aquest mosaic, el tinc penjat a la meva habitació!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,600
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
42
Actions
Shares
0
Downloads
174
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Mosaics de l'absis de la catedral de monreale

  1. 1. Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale interior-monreale.jpg 426px-Monreale_creation_Adam.jpg
  2. 2. Fitxa tècnica <ul><li>Títol: Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale. </li></ul><ul><li>Autor: desconegut. </li></ul><ul><li>Cronologia: c. 1190. </li></ul><ul><li>Tècnica: mosaic (opus tessellatum). </li></ul><ul><li>Estil: bizantí. </li></ul><ul><li>Tema: religiós. </li></ul><ul><li>Material: granit. </li></ul><ul><li>Localització: catedral de Monreale, Sicília. </li></ul>Monreale5.jpg
  3. 3. Obres de la mateixa època: <ul><li>Mosaics de l’absis de Cefalú Mosaics de la capella palatina de </li></ul><ul><li>( 1145-1148) Palerm (1160-1170 ) </li></ul>cefalu_005_mosaico.jpg palermo.jpg
  4. 4. Context històric <ul><li>Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van apoderar, en rei de Sicília. </li></ul>justinianoyelimperiobizantino.jpg <ul><li>L’any 1061, Roger I, que capitanejava una expedició normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarrains de l’illa, convertint-se en rei de Sicília. </li></ul><ul><li>Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale assolí un gran esplendor que queda palès en la catedral construïda per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172. </li></ul>529px-Kingdom_of_Sicily_1154.svg.png mon347_Catedral-de-Monreale_Italia.jpg
  5. 5. <ul><li>El més interessant d’aquesta església són els mosaics que decoren tots els murs interiors amb una superfície total de 6.430 m ², en el revestiment de la qual s’hi van emprar uns 2200 kg d’or. </li></ul><ul><li>El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel papa Celestí III. Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un imponent Pantocràtor, considerat un exemple paradigmàtic de la iconografia bizantina. </li></ul>cefalu_005_mosaico.jpg
  6. 6. Descripció formal <ul><li>Figures representades frontalment i la manera de fris. </li></ul>Monreale_adam_eva_meeting.jpg
  7. 7. <ul><li>Perspectiva jeràrquica únicament a la gegantina representació del Pantocràtor. La Mare de Déu amb el Nen Jesús asseguda en un tron, adquireix notorietat per ocupar l’eix central d’un dels frisos. </li></ul>palermo.jpg
  8. 8. <ul><li>Hieratisme i rigidesa. </li></ul><ul><li>Idealització, simetria i proporcionalitat geomètrica dels rostres, malgrat que es tracta de retrats individualitzats. </li></ul><ul><li> Dinamisme d’alguna de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt. </li></ul><ul><li>Fons daurats confereixen a l’escena gran solemnitat i dimensió atemporal. </li></ul>Monreale.jpg
  9. 9. <ul><li>Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat i també en grec en el cas de les figures principals. </li></ul><ul><li>Cromatisme molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques. </li></ul>394px-WilliamIIOfSicily.JPG
  10. 10. Temàtica <ul><li>Programa iconogràfic de l’absis presidit pel Pantocràtor . </li></ul><ul><li>Entrecreuament dels dos dits simbolitza l’Encarnació de Déu en Jesús i els altres tres remeten la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. </li></ul><ul><li>Amb la ma esquerra, sosté un llibre obert on es pot llegir en llatí i grec “Jo sóc la llum del món. Qui em segueixi no caminarà en la foscor” (Joan 8, 12) </li></ul>Monreale.jpg <ul><li>Crismó IC XC (Jesucrist en grec) </li></ul><ul><li>OPANTO CRATOR (totpoderós en grec) </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Medallons de l’arc interior que emmarca el Pantocràtor representats -> diferents profetes i reis que prefiguraven la vinguda del Fill de Déu, Emmanuel, representat com un jove sense barba al medalló superior central. </li></ul>monrealecristopan.jpg <ul><li>Intradós de l’arc exterior: </li></ul><ul><ul><li>2 registres a cada banda, separats per unes sanefes: a la dreta els arcàngels Miquel i Rafael i a l’esquerra Gabriel i Uriel amb 2 querubins a cada banda. </li></ul></ul><ul><ul><li>A la clau de l’arc, l’Esperit Sant. </li></ul></ul>
  12. 12. <ul><li>Registre intermedi: </li></ul><ul><ul><li>Centre -> Theatokos (Mare de Déu amb al nen a la falda). </li></ul></ul>2657737239_ace45d3ae0.jpg Dreta: arcàngel Miquel, sant Pere, sant Jaume, sant Joan (muntant de l’arc interior), i sant Lluc, sant Bartomeu i sant Felip (mur arc exterior). Esquerra: arcàngel Gabriel, sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (muntant de l’arc interior), i sant Marc, sant Tomàs i sant Simeó Estilita (mur arc exterior). Franja inferior: dotze sants i dos santes distribuïts en dos grups de set.
  13. 13. Models i influències <ul><li>Tot i que els mosaics foren creats durant l’ocupació normanda, cal tenir present la procedència bizantina de molts dels artistes que participaren en l’execució, així com la enorme petjada cultural i artística deixada per aquest imperi a l’illa durant els tres segles de dominació. </li></ul><ul><li>Bizanci perfeccionà la tècnica musivària romana i alhora adoptà la tradició grega de decorar amb mosaics els murs i no només el paviment. Quant a l’estil, s’anirà allunyant de la intencionalitat naturalista de l’art romà i reprendrà els models orientals tradicionals, més preocupats per la significació simbòlica i ideal de les formes. </li></ul><ul><li>Aquest simbolisme religiós de l’art bizantí i els trets més característics de les seves representacions com ara el hieratisme, la manca de perspectiva o la simetria, van romandre en l’art oriental fins a mitjans del segle XV, alhora que es van difondre per Europa i van exercir una forta influència sobre la iconografia de l’art romànic occidental. </li></ul>140109_1231935232_44_2009_02_14-pedret_pedret.jpg Detall del fresc de l’absis de l’ església romànica de Sant Quirze de Pedret (segle XI)

×