L'escola d'atenes

835 views

Published on

Comentari PAU de "L'’escola d’'Atenes" de Rafael Sanzio.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
835
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'escola d'atenes

  1. 1. Rafael Sanzio: L’escola d’Atenes
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: L’escola d’Atenes.  Autor: Rafael Sanzio (Urbino,       1483 – Roma, 1520). Cronologia : 1510 - 1511. Tècnica: pintura al fresc. Dimensions: 7,72 m (base). Estil: renaixentista. Tema: filosòfic. Localització: Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà).
  3. 3. Obres del mateix autor: Esposori de la Mare de Déu (1504).
  4. 4. La Fornarina (1518 - 1519)
  5. 5. Biografia de l’autor  Rafael va ser, malgrat que morí molt jove, un dels millors i dels més influents pintors del Renaixement italià. Després d’una breu formació, va entrar al taller de Il Perugino de qui va heretar una paleta clara i unes composicions estructurades i espaioses que no va abandonar en tota la seva carrera.  Entre els anys 1504 i 1508 es va establir a Florència, on sota la influència de pintors de molta anomenada, com Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, que aleshores estaven pintant els frescos de la Sala del Gran Consiglio del Palazzo della Signoria, va millorar els seus mètodes de representació de la llum i de les ombres i va integrar a la seva obra aspectes propis del Cinquecento: la incorporació del moviment a les figures a partir d’un estudi de l’anatomia, la plasmació de les actituds dramàtiques dels personatges i la utilització de l’escorç en els cossos per crear profunditat Il Perugino: Crist donant les claus a Sant Pere (1481)
  6. 6.  També fou en aquest moment quan començà a pintar imatges de la Mare de Déu amb el Nen, que van tenir una gran influència posterior. En totes aquestes obres, Rafael va confirmar i consolidar l'extraordinària posterior. En totes aquestes obres, Rafael va confirmar i consolidar l’extraordinària qualitat en el dibuix que havia demostrat ja en els seus treballs de joventut.  L’any 1508, i malgrat que només tenia 25 anys, Rafael va ser cridat pel papa Juli II, que li va encarregar els frescos per decorar algunes de les estances del palau apostòlic a Roma. La Verge de la Cadernera
  7. 7. Descripció formal  A l’interior d’un temple d’inspiració romana –segurament adoptant els projectes de l’arquitecte Bramante per a la basílica de Sant Pere- Rafael hi disposa geomètricament diferents grups de personatges, de manera que hi quedi un espai buit central en el qual situa els dos personatges principals. Aquests es converteixen en el punt de fuga de la perspectiva lineal –reforçada per l’arquitectura bramantina- a partir de la qual s’ordena tota la composició. Malgrat aquest equilibri formal, l’obra destaca pel seu gran dinamisme, aconseguit a través de la perfecta representació dels gestos, les expressions i els moviments de les figures.  La perspectiva és lleugerament obliqua per corregir el desequilibri produït pel marc de la porta.  Tècnicament, cal remarcar la varietat cromàtica utilitzada i l'excel·lència del dibuix amb què el pintor perfila tots i cadascun dels detalls i els rostres dels personatges.
  8. 8. Temàtica  El programa iconogràfic del quadre integra les figures dels representants més destacats de les arts liberals, de la filosofia i de les ciències, a manera de metàfora de l’esperit cultural del Renaixement. Organitzats en grups diferents, tots els personatges se situen al voltant dels dos grans filòsofs de l’antiguitat clàssica: Plató –amb el rostre de Leonardo da Vinci- i Aristòtil. El primer, representant de l’idealisme, porta a la mà el seu llibre Timeu i assenyala amb un dit al cel. Aristòtil, representant de la filosofia empírica, porta un exemplar de la seva Ètica i, amb el palmell de la mà girat cap avall, assenyala la realitat.  S’hi representen també molts altres filòsofs i savis, entre els quals hi ha simbolitzades les set arts liberals: la gramàtica, la retòrica, la dialèctica, la geometria, l’aritmètica, l'astronomia i la música.
  9. 9.  D’aquests personatges cal esmentar Sòcrates, situat d’esquena, a la dreta de Plató, amb un vestit verd; Pitàgores, assegut a l’extrem inferior esquerra amb un llibre; Heràclit –amb els trets facials de Miquel Àngel-, assegut i pensatiu; Euclides, amb un compàs a la mà i al costat dels seus deixebles, a l’angle inferior dret; Zoroastre i Ptolemeu, amb l’esfera celeste i el globus terraqüi respectivament, drets darrere d’Euclides.  Cal assenyalar que Rafael apareix autoretratat amb un capell negre, adreçant la mirada a l’espectador, en el grup que hi ha a la dreta, a la part inferior de la composició. Al costat oposat i a la mateixa horitzontal, un altre personatge mira directament a l’espectador. És Hipatia d’Alexandria.
  10. 10. Models i influències  Rafael va mostrar una habilitat innata per al dibuix, un art en què ha estat considerat entre els millors al llarg de la història. A aquesta qualitat, el pintor d’Urbino hi va afegir l’aprenentatge de la tècnica i l’estil de dos grans pintors coetanis: Miquel Àngel, de qui va aprendre la composició anatòmica, i Leonardo, de qui va adoptar la tècnica del sfumato i la distribució de les figures a l’espai compositiu.  La proposta de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors, especialment per Giulio Romano, que van derivar cap a l’anticlassicisme manierista. La seva obra, a més, Annibale Carracci:grans de la Galeria com Annibale Carracci i Nicolas va inspirar Frescos pintors, del durant el Barroc, o grans Giulio Romano (esboç de Rafael): Poussin Pallazzo Farnese mestres del dibuix com Batalla de Constanti amb Maxenci Ingres, ja al segle XIX. L’obra de Rafael va ser considerada un ideal pictòric a totes les acadèmies, fet que va afavorir que fos imitat amb fortuna desigual per un gran nombre d’artistes menors. Nicolas Poussin: Et in Arcadia Ego Ingres: L’apoteosi d’Homer

×