Resum de la Revolució Russa

1. LA REVOLUCIÓ RUSSA
TRANSCENDÈNCIA HISTÒRICA
Juntament amb la Rev. Francesa i Industrial, va ser una de les revolucions més influents de
l'Edat Contemporània, i un dels fets més decisius del segle XX
Va transformar en tan sols 20 anys un país endarrerit en una potència mundial de primer
ordre, va donar naixement a un nou Estat i va concebre també una societat diferent, la
comunista.
El procés revolucionari va portar a la creació de la Unió de Repúbliques Soviètiques, la URSS
(1922), el primer i més potent Estat socialista del món,l'existència del qual es va perllongar fins
a la seva caiguda en 1991.
CAUSES
Condicionants polítics, econòmics i socials
 El règim polític era autocràtic, on el tsar concentrava tots el poders i no obeïa a cap
Constitució, ni rendia comptes al Parlament. Es recolzava en una important burocràcia,
un nombrós exèrcit i a l'Església.
 La seva economia era eminentment agrària. La propietat de la terra era comunal o
privada en mans de la poderosa noblesa. Les condicions dels camperols eren molt
precàries, i l'agricultura era tècnicament endarrerida i poc productiva.
 Una industrialització concentrada en Sant Petersburg, Moscou, la part russa de Polònia
o el Bàltic i el Mar Negre. Era de grans dimensions i de capital majoritàriament
estranger, principalment francès. Això va comportar l'aparició d'un important grup
d'obrers industrials en aquestes zones.
 Creixement de l'oposició política a causa de la difusió de les idees liberals, les noves
doctrines derivades del moviment obrer com l'anarquisme i el marxisme. El 1898, es
fundà el Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR) liderat per Lenin. Aquest últim es dividiria
el 1912 entre bolxevics i menxevics.
La Revolució de 1905
 Durant el regnat de Nicolau II la situació s'agreuja a causa de les males condicions de
vida, la corrupció de la cort (Rasputin) i les conseqüències negatives (demogràfiques i
econòmiques) derivades de la derrota en la guerra russojaponesa de 1904 van agreujar
la crisi.
 En 1905 esclata un moviment revolucionari contra el tsar, amb major importància a la
capital, Sant Petersburg. Els revolucionaris van assaltar el Palau d'Hivern però van ser
reprimits brutalment per la Guàrdia russa amb més de mil morts (Domingo Sagnant).
En ella van participar tots els grups polítics i part del clergat.
 Després d'aquesta revolució s'emprenen tímides reformes econòmiques i polítiques,
es va convocar a la Duma(parlament) i es va plantejar una reforma agrària. No va ser
suficient.

2. La I Guerra Mundial
 Les aliances internacionals subscrites per Rússia dins de la Triple Entesa la van
empènyer a la guerra en 1914, la qual cosa va precipitar els esdeveniments.
 La majoria de les fàbriques van transformar la seva producció per a la guerra, el
reclutament de camperols va fer disminuir la producció agrària, els productes
comencen a escassejar, els preus van pujar i la situació va empitjorar encara més.
 L'exèrcit, malament equipat i dirigit, va sofrir nombroses baixes entre els sectors
socials més populars. Això va porta a crítiques al govern i van augmentar les
manifestacions que es van sumar a les de la carestia d'aliments. Tot estava preparat
per a la revolució.
EL PROCÉS REVOLUCIONARI
Febrer de 1917
El 23 de febrer va començar en Sant Petersburg una gran manifestació que es va estendre en
altres ciutats i que va acabar en la vaga general del dia 27. Aquesta va ser seguida per
l'amotinament de la guàrdia de la capital.
A tot el país es van formar Soviets (Consell o Assemblea) que van canalitzar el moviment
subversiu i que van aconseguir gran importància. El tsar es va negar a abandonar la guerra i
davant la pressió va abdicar.
La Duma va prendre protagonisme i es va formar un govern provisional presidit per Lvov. Va
prometre reformes polítiques, socials i la convocatòria d'eleccions, però no va abandonar la
guerra. Però les condicions de vida no milloraven, els soviets exigien la sortida de la guerra i no
reconeixien les lleis del govern provisional.
Govern Provisional, març - octubre
Entre març i octubre el govern provisional i el dels soviets (que demanaven l'abandó de la
guerra i l'aprofundiment en les reformes) pugnen entre si.
Lenin arriba de l'exili a l'abril i proposa que la revolució havia de superar la seva fase lliberal-
burgesa i passar a la revolució proletària. Fa una crida per sortir de la guerra, proposa retirar el
suport dels soviets al govern de Lvov i prendre el poder per la via insurreccional.
Lvov és substituït per Terenci que promet també eleccions i inicia la persecució dels bolxevics
de Sant Petersburg. Al temps es produeix un cop d'estat dels partidaris de la volta del tsar.
Terenci ho aconsegueix aplacar gràcies al suport dels soviets i bolxevics. Això demostra la força
dels bolxevics que a partir d'aquest moment prendran la iniciativa.
Octubre de 1917
El 25 d'octubre, coincidint amb el II Congrés dels Soviets de tota Rússia, la Guàrdia Roja (unitat
armada creada pels soviets) s'apoderà de llocs clau de la ciutat, prenen la fortalesa de Pere i
Pau i assalten el Palau d'Hivern, seu del govern.

3. Terenci fuig i el govern dimiteix. La revolució es va estendre ràpidament, i poques setmanes
després la zona septentrional de Rússia estava en mans dels bolxevics, però altres extenses
zones estaven encara en mans dels tsaristes.
Es forma el Consell de Comissaris del Poble dirigit per Lenin, constituint-se el primer govern
obrer i camperol de la història.
GOVERN DE LENIN (1917-1924)
Primeres mesures revolucionàries (1917-1918)
Lenin va iniciar la instauració del socialisme i va decretar el pas de la terra als camperols, el
control obrer de les empreses de més de cinc treballadors, la nacionalització de la banca i la
supressió de l'exèrcit tsarista.
També es va declarar el desig que els diversos pobles que integraven l'imperi s'associessin com
a repúbliques al govern soviètic, reconeixent el seu dret a l'autodeterminació.
En 1918 se signa la pau amb Alemanya (tractat de Brest-Litovsk) i Rússia abandona la guerra
però sofrint grans pèrdues territorials com les de països bàltics, Finlàndia, territoris polonesos i
Ucraïna.
Guerra civil i comunisme de guerra (1918-1921)
Els contraris al triomf de la revolució es van organitzar entorn de l'exèrcit blanc format per
membres de l'exèrcit tsarista, tropes estrangeres, antigues classes privilegiades i camperols
propietaris que controlaven l'est i nord del país.
Enfront d'ells es va formar l'exèrcit roig, creat per Trotski, iniciant una guerra civil (1918-1921)
que guanyaria l'exèrcit roig a costa d'un elevat nombre de vides, gana i misèria de milions de
persones. . La guerra civil va fer necessària l'orientació de l'economia cap a un comunisme de
guerra que garantís l’avituallament de l'exèrcit i que va suposar:
 Supressió de la propietat privada.
 Nacionalització de la indústria per fer front a les necessitats de l'exèrcit.
 Tota l'economia va passar a ser dirigida per l'Estat, que controlava la producció i la
distribució dels productes agraris.
 A més, l'Estat va controlar les indústries, es van prohibir els negocis privats i es va
racionar el menjar.
La III Internacional (1919)
Els revolucionaris russos consideraven que els partits socialistes s'havien allunyat de les
propostes revolucionàries i s'havien transformat en partits reformistes.
D'aquesta forma en 1919 es va fundar la III Internacional (la Komitern) amb seu a Moscou, en
la qual es va fer una crida a tots els partits socialistes a abandonar la II Internacional i adherir-
se a la nova Internacional Revolucionària. Això va provocar l'escissió de molts partits socialistes
que es van convertir en partits comunistes. Aquests partits responien a nova concepció del
marxisme: el leninisme.

4. La NEP (1921-1929)
En 1921, conseqüència de la guerra civil i del comunisme de guerra que havia enfonsat
enormement l'economia soviètica i restat suports a la revolució per part de la població, van
portar a Lenin a establir reformes econòmiques que milloressin la vida del poble rus i afavorís
el procés revolucionari.
La Nova Política Econòmica (NEP) va significar la implantació d'una economia mixta. D'una
banda s'apartava la idea d'acabar amb la propietat privada i el control estatal de la indústria i
agricultura, i es proposava una convivència amb una economia de mercat que permetés la
petita propietat i els intercanvis privats.
Els resultats van ser desiguals. En l'econòmic el creixement va ser molt ràpid, però l'economia
de mercat havia pujat els preus. Els beneficis privats van fer augmentar les diferències socials i
van cobrar protagonisme els petits empresaris i propietaris de terres.
La NEP va produir un seriós debat intern en el Partit Comunista i va enfrontar internament als
defensors d'una economia mixta i els partidaris de la ràpida socialització de la propietat, la
producció i la distribució de béns.
Formació de la URSS (1921-1924)
La guerra civil i l’aïllament internacional a la Rússia revolucionària van influir decisivament en
el seu nou model polític. En 1921 el Partit Bolxevic es va transformar en el Partit Comunista
de la Unió Soviètica (PCUS) dirigit per un Politburó. El poder legislatiu estava en mans del
Congrés dels Soviets. I l'executiu ho formava un Presidium, dirigit per un president que exercia
funcions de Cap d'Estat.
En 1922 es creava la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), una república Federal
que comprenia repúbliques soviètiques i repúbliques autònomes. La URSS adquireix la seva
forma definitiva amb la Constitució de 1924, que definirà les competències d'unes i d’altres.
La successió de Lenin (1924-1928)
Lenin mor en 1924 desencadenant una lluita dins del partit per la seva successió (gran debat).
Els principals candidats van ser Trotski i Stalin. Finalment és Stalin el que es fa amb el poder en
conèixer molt millor els ressorts interns del partit. Trotski va haver d'exiliar-se i finalment és
assassinat a Mèxic en 1940.
GOVERN DE STALIN (1928-1953)
Stalinisme econòmic
IMPOSICIÓ DE L 'ECONOMIA I LA SOCIETAT SOCIALISTES:
 Col·lectivització de tots els sectors de la producció i distribució de riquesa amb
l’objectiu de convertir la URSS en un país plenament industrial.
 Col·lectivització massiva de l'agricultura de forma molt ràpida: els Kulaks (propietaris
de la terra) són expropiats i fins i tot eliminats. Es crearen Kolkhoz (explotacions

5. agràries col·lectives) i sovkhoz (granges estatals administrades per empleats estatals).
La mecanització de l'agricultura fou lenta.
El control absolut de la producció per part de l'estat va tenir problemes i durant els anys 30 es
viuen moments d'escassetat i dures condicions de vida de la pagesia. També hi haurà una gran
pressió política i milers de persones deportades. Tots aquests factors portaran a una
planificació de l'economia a gran escala: els PLANS QUINQUENNALS.
Característiques del seu govern
- Gran repressió política.
- Règim pràcticament de dictadura.
- Estructures polítiques i socials cada vegada més rígides
- Eliminació d'adversaris polítics (anys 30 → gran terror polític):
 Purgues polítiques de líders revolucionaris i funcionaris.
 Mitjançant processos judicials o sense ells
 Es va ajudar de la policia de l'estat (CHECA, GPU, NKVD)
 Processos de Moscou (1936-1938) → mort de milers de persones
- La Constitució 1936 va legalitzar la dictadura personal de Stalin.
- La revolució va depassar els límits de la dictadura del proletariat i es va transformar en
una “dictadura sobre el proletariat”.
- Sorgeix la NOMENCLATURA : buròcrates dirigents que prenien totes les decisions.
- Stalin va tenir un lideratge infalible gràcies al culte a la seva persona i la repressió de
qualsevol dissensió.
El 1953 mor Stalin i comença una etapa de revisió i denúncia del seu període de govern. El
1956 al XX Congrés del PCUS es reconeixen els crims de Stalin i s'inicia la desestalinització →
sorgeix la figura de Nikita Khrusxov com a Primer Secretari del Comitè Central.