Comentari PAU de Kouros d'Anavyssos i kore del peplum.

1. Koúros i
Kóre

2. Fitxa tècnica
 Títol: Koúros d’Anavyssos i







Kóre del pèplum.
Autor: desconegut.
Cronologia: 510 a. C. / 500 a. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: marbre / marbre
policromat de Paros.
Estil: grec arcaic
Tema: votiu o escultura
funerària.
Localització: Museu
Arqueològic Nacional (Atenes)
/ Museu de l’Acròpoli (Atenes).

3. Obres de la mateixa època
Koúros de Súnion (segle VII a. C.)

4. Cleobis i Bitó (segle VI a. C.)

5. Mite o realitat
 Segons explica la mitologia grega, Dèdal va aprendre l’ofici
d’escultor a Egipte i posteriorment va treballar a Creta.
Aquestes mateixes fonts, també expliquen que les seves
escultures foren les primeres a caminar, per la posició
avançada d’una de les cames.
 Aquesta llegenda concorda perfectament amb les dades
històriques que parlen de contactes comercials i culturals amb
Dèdal Pasifae (fresc
Orient iiPompeia) perde vall del Nil a partir del segle VII a. C.
viatges
la
 En aquests viatges, els grecs van poder veure les estàtues
colossals egípcies, les característiques principals de les quals moviment d’una extremitat inferior, rigidesa, simetria i
frontalitat- coincideixen, més enllà del mite, amb les del
Koúros d’Anavyssos i la Kóre del pèplum.
Dama d’Auxerre

6. Descripció formal
 Ambdues
escultures presenten unes
característiques formals comunes: la
simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria
per determinar certs elements corporals.
 Pel que fa a la simetria, s’observa en les
figures la possibilitat d’establir un eix central
que divideix l’estàtua en dues meitats
exactament iguals, a excepció de la posició
del braç en el cas de la kóre, i de la cama
avançada en el cas del koúros. Precisament,
aquests dos elements diferencials són els
que trenquen la rigidesa dels altres
elements corporals.

7.  Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostren
ambdues figures i que és determinada per la posició frontal
del cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum o
túnica, en el cas de la kóre, que fa que els plecs caiguin
totalment en vertical.
 L’element geomètric, utilitzat amb una evident voluntat
desnaturalitzant, s’endevina ràpidament en la formació de la
cabellera de la kóre, en algun detall del rostre (com els ulls
ametllats), en el tors o en els relleus a la roba.
 També cal remarcar les restes de policromia que conserva la
figura femenina, tant als cabells, com al rostre o al brodat de la
túnica, que testimonien la presència de coloració en
l’estatuària grega ja des de l’inici.

8. Temàtica
 Durant la Grècia arcaica, la figura masculina atlètica despullada
–tal com es practicava l’esport llavors- va ser esculpida amb
molta freqüència. Aquest tipus d’estàtues, anomenades
koúroi, moltes vegades han estat identificades erròniament
amb l’imatge de déu Apol·lo o, de vegades, amb el retrat fidel
d’alguna persona important. No obstant això, i segons les
fonts escrites conservades, eren representacions que es feien,
generalment, en honor dels grans atletes guanyadors als
importants jocs d’Olímpia.

9.  Tanmateix, segons consta a la inscripció esculpida a la base, el
Koúros d’Anavyssos, a més de commemorar una victòria
esportiva, també va ser l'estàtua funerària feta en honor del
jove Kroisos, mort en combat.
 La paraula grega kóre (plural kórai) significa donzella. Segons
sembla, les kórai eren estàtues votives petites que, en l’època
arcaica, es dedicaven al culte. Solien portar una fruita, una flor
o un animalet en una mà i sempre es representaven vestides.

10. Models i influències
 L’escultura grega arcaica es desenvolupà a partir de l’evolució
d’uns referents propis, les xòana, imatges primitives anteriors
al segle VII a. C., i de la influència de l’estatuària egípcia. Les
xòana eren escultures en fusta caracteritzades per la rigidesa i
la geometria formal. Quant a la influència egípcia, l’escultura
grega n’imità aspectes com la monumentalitat o el moviment
de l’extremitat inferior, i la tècnica de la talla en pedra. Tot i
això, l’escultura grega presenta algunes novetats respecte a
l’art egipci, com ara la nuesa (en el cas dels koúroi) i el fet de
no utilitzar un suport posterior.
 L’escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i
anticipa amb això una de les característiques essencials de
l’estatuària clàssica dels segles V i IV a. C.