Judit i holofernes

  • 201 views
Uploaded on

Comentari PAU de "Judit i Holofernes" d'Artemisia Gentileschi.

Comentari PAU de "Judit i Holofernes" d'Artemisia Gentileschi.

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
201
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes.
  • 2. Fitxa tècnica  Títol: Judit i Holofernes.  Autor: Artemisia Gentileschi       (Roma, 1593 - 1652). Cronologia: c. 1612. Tècnica: oli sobre tela. Dimensions: 1,59 x 1,26 m. Estil: barroc. Tema: bíblic. Localització: Museo di Capodimonte (Nàpols).
  • 3. Obres del mateix autor: Dànae (1612).
  • 4. Naixement de Sant Joan Baptista (1635).
  • 5. Biografia de l’autor  Filla del pintor barroc Orazio Gentileschi, Artemisia Gentileschi està entre els millors seguidors de Caravaggio.  Dotada amb un talent precoç, la seva peripècia personal va exercir una enorme influència en la seva producció pictòrica. L'experiència traumàtica d’haver estat violada als 19 anys pel seu professor de dibuix va marcar la seva obra, en la qual trobem com a protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent als moments dramàtics i cruents.  Artemisia va viure una vida d’independència poc comuna entre les dones de l’època, i constitueix un cas atípic en la història de la pintura. Susana i els vells (1610). Orazio Gentileschi: Dànae (c. 1621).
  • 6. Descripció formal  L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres personatges; d’aquests, el d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, perquè hi converteixen totes les altres línies compositives.  L’escena principal es presenta en primer pla i ensenya a l’espectador, amb cruesa i dramatisme, l’instant precís de la decapitació d’Holofernes. Artemisia tria, doncs, el moment en que es concentra tota la tensió, atès que hi convergeixen, com en els fotogrames d’un film, totes les accions immediatament anteriors i el que s’esdevindrà a continuació i el mostra amb un gran dinamisme compositiu. Els personatges, la indumentària dels quals correspon a l'època de l’autora, es presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de bellesa.
  • 7.  Per tal d’aconseguir una més gran expressivitat, Artemisia envolta l’escena d’un tenebrisme intens, trencat només per un potent feix de llum, efectista i conceptual que il·lumina l’escena d’esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem en realitat d’on procedeix. El dramatisme expressat per aquest fort contrast del clarobscur s’accentua per mitjà d’un cromatisme ric i dens en què predominen els colors vermell, blau i blanc.
  • 8. Temàtica  L’obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic Testament. Segons la història, l'exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular. Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri amb la falsa explicació d’haver desertat del seu poble, estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a la seva tenda. Quan, desprès de sopar, el general estava totalment embriac. Judit el va decapitar i en va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa Agra. L’endemà al matí, Judit havia tornat a Betúlia i, en saber-se la noticia de la mort d’Holofernes, els assiris van fugir. Judit i la seva serventa (1614-1620). Judit i Holofernes (1612-1621). Galleria degli Uffizi
  • 9.  En la seva representació, Artemisia hi introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra era una dona vella i mai no participava activament en l’acció. Aquí, en canvi, és una dona jove i forta , que ajuda la seva mestressa.  Aconsegueix així una imatge de superioritat física que, sumada a la fredor emocional que expressen els personatges, ha estat interpretada per alguns psicòlegs com un gest d’alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació que havia patit uns mesos abans.
  • 10. Models i influències  Artemisia Gentileschi va ser una seguidora fidel del corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Igual com el mestre italià, Artemisia utilitzà com a models persones del seu entorn, i sense cap intenció de fer-ne una idealització, les va a transformar en protagonistes dels seus quadres. Igualment, donava a les seves composicions un gran dramatisme escènic, que aconseguia per mitjà de l’ús del clarobscur i del contrast cromàtic.  Artemisia Gentileschi va ser la primera dona que va pintar escenes o motius religiosos, la primera a ser admesa a l’Acadèmia d’Art de Florència (1616) i la primera a guanyar-se la vida amb la pintura. Caravaggio: Judit i Holofernes (1589-1599)