0
Jan van Eyck:
El matrimoni
Arnolfini
Fitxa tècnica
 Títol: El matrimoni Arnolfini.
 Autor: Jan van Eyck








(Maaseyck, 1390 – Bruges, 1441).
Cronol...
Obres del mateix autor:

L’adoració de l’anyell místic (1425-29)
La Mare de Déu del canceller Rolin
(1436).
Tríptic de Dresden (1437)
Biografia de l’autor
 Jan Van Eyck, a qui s’atribueix la invenció de

la pintura a l’oli, va ser el pintor més cèlebre
de...
Descripció formal
 Van Eyck presenta una parella a l’interior d’una habitació. El

mirall que penja al fons de la paret m...
 La construcció conceptual del tema i de l’espai fa que el

moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatge
rígida...
Temàtica
 El quadre presenta un doble retrat de cos sencer que

correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià que
...
 Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, que

representa la fidelitat; l’escombreta i la talla de santa
Margari...
Models i influències
 Van Eyck va recollir el gust pel detall i el treball minuciós

present en l’art en miniatura, una t...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El matrimoni arnolfini

360

Published on

Comentari PAU de "El matrimoni Arnolfini" de Jan van Eyck.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
360
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El matrimoni arnolfini"

  1. 1. Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: El matrimoni Arnolfini.  Autor: Jan van Eyck       (Maaseyck, 1390 – Bruges, 1441). Cronologia: c. 1434. Tècnica: oli sobre tela. Dimensions: 84 x 57 cm. Estil: gòtic flamenc. Tema: escena costumista o de gènere. Localització: National Gallery (Londres).
  3. 3. Obres del mateix autor: L’adoració de l’anyell místic (1425-29)
  4. 4. La Mare de Déu del canceller Rolin (1436).
  5. 5. Tríptic de Dresden (1437)
  6. 6. Biografia de l’autor  Jan Van Eyck, a qui s’atribueix la invenció de la pintura a l’oli, va ser el pintor més cèlebre de l’escola dels primitius flamencs. Les bases de la seva pintura van ser el color i el refinament propis del gòtic internacional, sobretot la miniatura.  Es desconeix com va fer l’aprenentatge; les primers dades que se’n tenen són de 1422, quan va entrar al servei de Joan de Baviera a l’Haia. El 1425 Van Eyck es va traslladar a Lille com a pintor de la cort del duc de Borgonya Felip III. Sota la protecció del duc i al seu servei, va dur a terme missions diplomàtiques importants als regnes de Castella i Portugal. A Retrat del Cardenal Nicola partir de 1430, es va establir a Bruges i va exercir una notable Albergati influència en la pintura flamenca posterior. (1431--32). Llibre de les hores de Turin (1422-24).
  7. 7. Descripció formal  Van Eyck presenta una parella a l’interior d’una habitació. El mirall que penja al fons de la paret marca l’eix de simetria compositiu, en confluència amb la llum del sostre i el gos. El pintor hi fa confluir les diferents línies de fuga de la perspectiva –remarcades visualment mitjançant les bigues del sostre i les post del terra de fusta-, que atorguen al llenç una gran profunditat. Per subratllar aquesta tridimensionalitat, el mirall reflecteix l’escena des del punt de vista oposat al de l’espectador i amplia l’espai pictòric, que inclou fins i tot l’àmbit del pintor i dels hipotètics testimonis de l’escena situats darrere d’ell.
  8. 8.  La construcció conceptual del tema i de l’espai fa que el moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània. També contribueix a aquest efecte el predomini de la línia sobre el color, que perfila a la perfecció els contorns de les figures i dels objectes i els confereix una corporeïtat i una solidesa gairebé escultòriques. Però, alhora, això li permet plasmar fins el detall més mínim amb una escrupolositat microscòpica, gràcies a la utilització de la tècnica de l’oli aplicada amb plomes molt fines.  La llum entra suaument per la finestra de l’habitació i, amb precisió realista, il·lumina de ple l’esposa i deixa en penombra la part esquerra del llenç. Quant als colors, dominen la composició tres grans taques cromàtiques: el verd del vestit, el vermell dels cortinatges i el marró de la capa del mercader.
  9. 9. Temàtica  El quadre presenta un doble retrat de cos sencer que correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià que residia a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cenami, filla d’un altre mercader del mateix origen.  Erwin Panofsky, historiador de l’art, ha formulat nombroses teories sobre els significats ocults d’aquesta obra i l’entén com un certificat matrimonial en forma visual. El cavaller agafa la mà d la dama i, solemnement, fa el vot nupcial, aixecant l’avantbraç dret: fides levata. L’espelma encesa en ple dia i el fet que ambdós s’hagin descalçat referma el caràcter sagrat de la cerimònia.
  10. 10.  Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, que representa la fidelitat; l’escombreta i la talla de santa Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels parts, al setial del respatller (fecunditat); el mirall sine macula (sense taca), i el rosari –regal habitual en les parelles- que penja al costat del mirall (puresa de la Verge). Les fruites disposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen la fruita de l’”arbre del bé i del mal”, l’arbre prohibit, símbol del pecat original, que serà redimit amb el matrimoni.  La firma del pintor –”Johannes van Eyck fuit hic” (Jan van Eyck va ser aquí ) en comptes de l’habitual “...me pixit” (em va pintar)- situada sobre el mirall fa pensar que l’artista va participar en l’enllaç en qualitat de testimoni.
  11. 11. Models i influències  Van Eyck va recollir el gust pel detall i el treball minuciós present en l’art en miniatura, una tècnica pictòrica que va tenir un gran reconeixement pels volts de l’any 1400 al nord de França gràcies al treball d’un gran nombre d’artistes flamencs.  La influència de Van Eyck va ser molt àmplia i la seva tècnica realista depurada va ser acceptada com a model en bona part de la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i XVI. A més, també va influir, a través de Lluis Dalmau, en l’última pintura gòtica i els primers exemples del renaixement català al segle XVI. També s’ha Lluis Dalmau: Mare de Déu dels apuntat que la figura del gos en primer pla i el mirall al fons, que reflecteix els personatges, van consellers (1443-1445). inspirar Velázquez en la realització de Las Meninas. Diego Velázquez: Las Meninas (1656). Jean Pucelle: Llibre d’hores de Jeanne d’Evreux (1320-1328).
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×