Casa del poeta tràgic

1,968 views
1,649 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,968
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
40
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Casa del poeta tràgic

  1. 1. Casa del poeta tràgic de Pompeia 53c43f4e60331162dfe0951b1dd42de3_1M.png
  2. 2. Fitxa tècnica <ul><li>Títol: Casa del poeta tràgic de Pompeia. </li></ul><ul><li>Autor: desconegut. </li></ul><ul><li>Cronologia: segle I a.C. </li></ul><ul><li>Estil: romà pompeià. </li></ul><ul><li>Tipologia: civil (domus). </li></ul><ul><li>Materials: pedra. </li></ul><ul><li>Tècnica: fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). </li></ul><ul><li>Localització: Pompeia (Itàlia). </li></ul>Casa_del_poeta_tragico_ricostruzione_Casa_Pompei_Campania_Italia_A_Pa_CAM_Pompei4.jpg Obra de la mateixa època : Casa del Faune (segle II a. C.)
  3. 3. Context històric <ul><li>Pompeia fou fundada pels poble preromà dels oscs al segle VII a. C, al golf de Nàpols. </li></ul><ul><li>L’any 91 a. C. fou conquerida pel general romà Luci Corneli Sul.la i es converteix en la Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum . </li></ul><ul><li>Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d’estiueig de les classes benestants. </li></ul>800px-Pompeya._Plano.jpg miniroma-pompeya-01.jpg
  4. 4. <ul><li>L’erupció del Vesuvi (79 d. C.), destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la lava fins el segle XVIII, quan s’iniciaren les excavacions. </li></ul><ul><li>Gràcies a aquests treballs s’ha pogut conèixer l’organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis. Un exemple és la Casa del poeta tràgic, model típic de domus pompeiana. </li></ul>Pompeii_the_last_day_1.jpg pompeya-cuerpos.jpg pompeya.jpg
  5. 5. Descripció formal <ul><li>La casa del poeta tràgic tenia dos pisos però només es conserven restes de la planta baixa. Distingim dos grans espais: l’ atrium (pati tancat) i el peristylum (pati porticat), al voltant dels quals s’articulen les diverses estances. </li></ul>6 08 05 plan.jpg image004.jpg
  6. 6. <ul><li>A banda i banda de l’entrada s’obren dos grans sales obertes a l’exterior ( tabernae ) , que el propietari de la casa, un comerciant, feia servir com a botigues. </li></ul><ul><li>L'accés es fa a través d’un passadís que dona a l’atrium , al mig del qual es troba una pila rectangular ( impluvium ) per recollir l’aigua de la pluja que entrava a través d’una obertura zenital ( compluvium ). Al voltant de l’atri s’obren diverses habitacions ( cubicula ). </li></ul>6 08 05 plan.jpg pompeya_casa_poeta_tragico_03.jpg
  7. 7. <ul><li>Entre l’atri i el peristil, a banda d’un passadís, trobem el tablinum o despatx. Al voltant del peristil s’obren les estances privades de la casa (esquerra), la cuina i el menjador o triclinium . Envoltada de columnes hi ha una petita piscina, a l’extrem esquerra de la qual es dreça una capella ( lararium ) on es veneraven els déus de la casa ( lars ). </li></ul>6 08 05 plan.jpg casa_poeta_tragico_pompeya_01.jpg
  8. 8. <ul><li>Destaca l’absència de finestres a les habitacions per preservar la intimitat familiar pròpia de la mentalitat romana. </li></ul><ul><li>També cal destacar la poca presència de mobles en les diferents sales, fet que explica la rica decoració pictòrica i musivària, que s’ha conservat abundantment en aquesta domus . </li></ul>pompeya_casa_poeta_tragico_04.jpg
  9. 9. Temàtica <ul><li>La domus era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d’un atri, la seva estructura es va ampliar per influència de la cultura grega. Les més riques seguien un model tripartit d’atri, peristil i hort, i les més modestes prescindien de l’hort. </li></ul>481px-Domusitalica.png
  10. 10. <ul><li>La Casa del poeta tràgic es de dimensions modestes i sembla que pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum , on s’hi representa una escena teatral. </li></ul><ul><li>Un altre mosaic important és el que decora el passadís de l’entrada, en el qual es representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció cave canem . </li></ul>Cave_canem_casa_poeta_tragico.JPG Choregos_actors_MAN_Napoli_Inv9986.jpg
  11. 11. <ul><li>Important decoració pictòrica amb obres de temàtica mitològica com Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís. </li></ul><ul><li>La més significativa es el Sacrifici d’Ifigènia (62 d. C.), pertanyent al quart estil i que possiblement sigui una rèplica d’una obra del pintor grec Timantes (segle IV a. C.), deixeble de Parrasi. </li></ul>8.jpg
  12. 12. Models i influències <ul><li>La domus romana rep la influència, quan a estructura i decoració, de les vivendes gregues, que ja al segle III a. C. es decoraven amb mosaics i pintures. La musivària romana influirà molt en la decoració de les basíliques paleocristianes i les esglesies bizantines, sobretot pel que fa a la tècnica emprada ( opus tessellatum ) </li></ul>perro.jpg
  13. 13. <ul><li>La cultura romana també ha influït, per exemple, en les tipologies d’edificis privats actuals: domus (vivenda unifamiliar), insula (casa de pisos) i villa (casa d’estiueig). </li></ul><ul><li>Quan l’urbanisme, Roma també a servit de model, traçat ortogonal de les ciutats, ubicació dels edificis més importants a la plaça principal ( forum ) o aparadors de les botigues seguint el model de les tabernae . </li></ul>plano_ciudad_ex.png domustaberna_upenn.jpg fachada_bcn.jpg

×