• Like

Al.legoria de la pintura

  • 134 views
Uploaded on

Comentari PAU de l'Al·legoria de la pintura de Vermeer

Comentari PAU de l'Al·legoria de la pintura de Vermeer

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
134
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Vermeer: Al·legoria de la pintura
  • 2. Fitxa tècnica  Títol: Al.legoria de la pintura.  Autor: Johannes Vermeer       (Delft, 1632–1675). Cronologia: 1666-1668. Tècnica: oli sobre tela. Mides: 120 x 100 cm. Estil: barroc. Tema: al·legòric. Localització: Kunsthistorisches Museum (Viena).
  • 3. Obres del mateix autor: Vista de Delft (1658-1660)
  • 4. La noia de la perla (1665)
  • 5. Biografia de l’autor  Johannes Vermeer va ingressar a la Confraria de Sant Lluc de Delft l’any 1653 i, malgrat que no se sap qui va ser el seu mestre, alguns investigadors l’han relacionat amb Carel Fabritius, el millor deixeble de Rembrandt.  La producció pictòrica de Vermeer no va ser gaire extensa, perquè va combinar la pintura amb la feina de marxant de quadres i amb l'hostaleria, negocis que havia heretat del seu pare. Només se li coneixen 35 obres, però malgrat que la seva carrera sigui escassa, la crítica l’ha dividida  en tres etapes. s’hi inclouen dues obres pintades cap a l’any En la primera 1655, l’una de temàtica religiosa i l’altra de tema mitològic, que no tenen res a veure amb l’estil posterior. En la segona, s’hi inclouen principalment les escenes domèstiques tan característiques de la seva producció, a més d’un parell de paisatges i algun retrat. En la tercera i última etapa, a l’inici de Dona asseguda tocant l'espineta (c. 1655) Noia 1670, la Santa Pràxedesperd l’harmonia iDelftcalidesa de les etapes seva obra Carel Fabritius: Vista de la (1652)llegint una carta (1657) (1672) anteriors. Diana i les seves companyes (1655)
  • 6.  La seva obra va ser redescoberta a darreria del segle XIX, i actualment, gaudeix de molt bona reputació, a la qual ha contribuït la novel·la de Tracy Chevalier La noia de la perla, que ha estat portada al cinema. Cartell de la pelicula La noia de la perla
  • 7. Descripció formal  El quadre es divideix en tres franges verticals. D’esquerra a dreta, el primer tram està presidit pel cortinatge, al centre la imatge de la model, i a la dreta, el pintor. Aquesta individualització de les figures i els objectes permet crear una composició segmentada, si bé, per mitjà de la llum, l’escena queda unificada. El punt de fuga se situa sota de la mà dreta de la model, aconseguint, així que la mirada de l’espectador s’adreci directament a la figura femenina.  La llum és versemblant i il·lumina l’estança des d’una finestra que no es veu, però que s'intueix. Vermeer utilitza pinzellades diferents, gruixudes en els cortinatges, les cadires i el llum, i més diluïdes a la resta del quadre.
  • 8.  Els colors utilitzats són el groc llimona, el gris perla, el negre i el blanc que barrejant-se creen una atmosfera intimista. En el seu conjunt, l’escena és de gran teatralitat, malgrat que, en aquest cas, sigui un teatre sense públic ja que l’espectador, situat darrere del pintor, s’integra en l’escenari, al nivell de la cortina, i esdevé una mena de voyeur, és a dir, algú que veu sense ser vist.
  • 9. Temàtica  La figura femenina del fons del quadre ha estat identificada com a Clío, musa de la Història. Vermeer segueix la descripció de Cesare Ripa en el seu tractat Iconologia, que la descriu amb el llibre de l’historiador grec Tucídides en una mà, una trompeta en l’altra i coronada amb fulles de llorer. A partir d’aquesta identificació iconogràfica, s’ha suggerit que el significat del quadre és el desig del pintor d'assolir la fama i la glòria, i de perpetuar-se en el llibre de la Història.  No obstant, cal tenir en compte el mapa dels Països Baixos, al fons de l’escena, que s’ha identificat amb el mapa de Claes Jansz Vischer, on es representen les disset províncies dels Països Baixos sota la dominació espanyola abans del Tractat de Münster (1648) que atorgà la independència a Holanda.
  • 10.  Si a això s’hi afegeix el llum del sostre coronat amb l’àguila bicèfala dels Habsburg, i el vestit del pintor a la moda borgonyona del segle XVI, també es pot concloure que el pintor fa un homenatge a la monarquia, en el seu desig de ser pintor d’un rei abans que d’un burgés adinerat. Tanmateix el vestit , el mapa i la llum es troben en altres obres de pintors holandesos i del mateix Vermeer, cosa que dificulta la veracitat d’aquesta interpretació.  Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, que poden ser interpretats de maneres diverses: la màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura o l’escultura, o bé com a màscara teatral de la musa de la Comèdia, Talia, el llibre com a llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical. Així el significat del quadre pot ser vist com a parangone, és a dir, com a competició entre la pintura i les altres arts, o bé com un homenatge a les Belles Arts o com a lloança a les arts en general, incloent-hi el teatre i la música.
  • 11.  Finalment, seguint la historiadora de l’art Svetlana Alpers, que considera que la pintura holandesa és l’art de descriure, es podria afirmar que el quadre crea una nova realitat a mig camí entre l’espai físic –taller del pintor- i l’espai metafísic –el quadre.
  • 12. Models i influències  L'estudi del pintor ha estat un tema recurrent en la història de la pintura. Entre molts d’altres, cal destacar insignes pintors barrocs com Rembrandt i Velázquez, qui es va autoretratar en el seu famós quadre Las Meninas. Ja al segle XIX, sobresurten els autoretrats de Goya i Coubert. Aquest darrer es pintà envoltat dels seus models i amics al quadre El taller del pintor.  Al segle XX, Picasso realitzà múltiples versions d’un mateix tema: El pintor i la model. Tanmateix, allò que diferencia el quadre de Vermeer és l’ús d’una figura al·legòrica, davant la realitat pintada pels autors esmentats. Tots, però tenen en comú la defensa i l’exaltació de la pintura en la figura de l’artista. Velázquez: Las Meninas (1656-1657) Picasso: Pintor i model a l’estudi (1963) Courbet: El taller de l’artista (1855)