CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

on

  • 898 views

Aquest estudi té com a objectiu fer una anàlisi sobre l’estat actual dels centres especials de treball que actuen a Catalunya....

Aquest estudi té com a objectiu fer una anàlisi sobre l’estat actual dels centres especials de treball que actuen a Catalunya.
Aquesta anàlisi ens ha de permetre disposar d’una fotografia general de la realitat social i econòmica dels centres especials de treball que operen a Catalunya.
Així mateix, aquest coneixement es el pas previ per poder fer propostes i plantejar noves mesures de suport públic i privat que han de facilitar que aquests serveis d’integració laboral siguin un veritable instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que de forma sistemàtica es troben excloses del mercat de treball convencional.
Al nostre país el primer reconeixement institucional d’assumpcions de responsabilitats publiques adreçades a les persones amb discapacitat data dels anys vuitanta del segle XX. Des d’aleshores les institucions públiques així com les entitats privades han recorregut un llarg camí. Es considera que desprès de vint anys toca fer un alt en aquest camí, avaluar la bona feina feta, explicitar alguns aspectes que cal millorar i plantejar nous reptes de futur.

Statistics

Views

Total Views
898
Views on SlideShare
898
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya Document Transcript

    • Autor: CIESBarcelona, Desembre 2008
    • ÍndexCapitulo I: Introducció al Mapa Socio-Econòmic dels Centres Especials de Treball a Catalunya.Objectius, metodología i continguts1. Breu resum de l’Estudi2. Justificació de l’Estudi. Interès de la proposta3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la inserció per el treballde les persones amb discapacitat reconeguda4. Objectius de l’Estudi 4. 1. Objectius Principals 4.2. Objectius Intermedis5. Metodologia de TreballCapítol II: Perfil de la població discapacitada reconeguda a catalunya1. Introducció2. Distribució geogràfica de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya3. Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvalia5. Distribució de les persones per tipus de discapacitat6. Evolució de les tipologies de discapacitat Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 2
    • Capítol III: Característiques de les persones per tipus i graus de discapacitat1. Introducció2. Discapacitats fisics motòrics3. Discapacitats fisics no motòrics4. Discapacitats visuals5. Discapacitats auditius6. Psíquics7. Malats mentals8. Resum: Persones que tenen el primer grau de discapacitatsCapitol IV: Perfil dels treballadors amb discapacitat que treballen en els centres especials detreball a catalunya1. Introducció2. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials deTreball a Catalunya3. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials deTreball a Catalunya4. Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de discapacitat5. Modalitats de contractes de treball Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 3
    • Capitol V: Els centres especials de treball i enclavaments a catalunya1. Els Centres Especials de Treball a Catalunya 1.1. Legislació 1.2. Evolució dels CET’s 1.3. Localització geogràfica dels CET’s 1.4. Tamany dels CET’s 1.5. Àmbits d’activitat econòmica dels CET’s a Catalunya2. Enclavaments i inserció laboralCapitol VI: Els Centres Especials de Treball com actors polítics1. Introducció2.Entitats de representació2.1-FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con DiscapacidadIntelectual)2.2. Coordinadora de Tallers2.3. AFEM (Associación FEAPS para el Empleo de Personas con Discapacidad Intelectual)2.4. ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)2.5. Ammfeina (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia mental)2.6. ECOM (Moviment associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)2.7. ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)2.8. Coordinadora Catalana de Fundacions2.9. FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salutmental) Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 4
    • 2.10. FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)2.11. CEPES (Confederación Empresarial Española de la Economia Social)2.12. Sinergrup (Grup d’entitats amb sinèrgia social)2.13. FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)2.14. CERMI (Comité Español de Representantes de Minusválidos)2.15. COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)2.16. CONACEE (Coordinadora Nacional de Centers Especials dOcupació)2.17. COCEMFE (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica)2.18. FEACEM (Federación Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo)Capitol VII: Resum i recomanacions1. Introducció2. Mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya. 2.1. Població en edat de treballar amb discapacitat reconeguda de primer grau 2. 2. Població activa i taxa d’activitat 2.3. Població ocupada i taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat reconeguda 2.4. Població activa desocupada i taxa d’atur 2. 5 ¿Qui son els empleadors de les persones ocupades amb discapacitat reconeguda?3. Els Treballadors dels CET’s a Catalunya 3.1. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s 3.2. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen en CET’s a Catalunya Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 5
    • 3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen en els CET’s 3.4. Modalitats de contractes de treball4. Els centres Especials de Treball a Catalunya 4. 1. Creació i evolució dels CET’s. 1992-2008 4. 2. Localització Geogràfica dels CET’s 4.3. Tamany i facturació per treballadors 4.4. Principals àmbits d’activitat dels CET’s a Catalunya 4.5. Mercat 4.6. Formula jurídica que prenen els CET’sRecomanacionsBIBLIOGRAFIAANNEX Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 6
    • 1. Breu resum de l’Estudi2. Justificació de l’Estudi. Interès de la proposta3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de lainserció per el treball de les persones amb discapacitat reconeguda4. Objectius de l’Estudi 4. 1. Objectius Principals 4.2. Objectius Intermedis5. Metodologia de Treball Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 7
    • 1.- Breu resum de l’EstudiAquest estudi té com a objectiu fer una anàlisi sobre l’estat actual dels centres especials de treball queactuen a Catalunya.Aquesta anàlisi ens ha de permetre disposar d’una fotografia general de la realitat social i econòmica delscentres especials de treball que operen a Catalunya.Així mateix, aquest coneixement es el pas previ per poder fer propostes i plantejar noves mesures desuport públic i privat que han de facilitar que aquests serveis d’integració laboral siguin un veritableinstrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que de formasistemàtica es troben excloses del mercat de treball convencional.2. Justificació de l’Estudi. Interès de la propostaAl nostre país el primer reconeixement institucional d’assumpcions de responsabilitats públiquesadreçades a les persones amb discapacitat data dels anys vuitanta del segle XX. Des d’aleshores lesinstitucions públiques així com les entitats privades han recorregut un llarg camí.Es considera que desprès de vint anys toca fer un alt en aquest camí, avaluar la bona feina feta, explicitaralguns aspectes que cal millorar i plantejar nous reptes de futur.3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la inserció per eltreball de les persones amb discapacitat reconegudaEls serveis a les persones amb discapacitat reconeguda comencen a sorgir en el curs de la dècada delsanys seixanta. Les famílies amb fills amb discapacitats psíquiques, neurològiques, autistes.... comencen arelacionar-se entre elles i constitueixen les primeres associacions de pares i mares l’objectiu de les qualses la creació de serveis adreçats a les persones amb alguna de les discapacitats esmentades. Exemples Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 8
    • son l’Associació Terrassenca Pro Disminuïts que va néixer en l’any 1960 i és l’embrió de l’actualFundació Prodis i l’associació patronat per persones amb disminució psíquica que es va crear en l’any1966 i es l’embrió de l’actual Fundació Privada El Maresma. Son associacions que neixen amb unaelevadíssima component voluntària sense el reconeixement institucional. Aquest arribarà en l’any 1982.En el decurs dels anys seixanta i setanta aquests associacions primer comencen amb la creació de serveisescolars, a continuació, els pares es donen compte que aquestes persones no troben feina en el mercat detreball ordinari , de tal forma que creen els primer centres especials de treball, a continuació, amplien elsseus serveis cap al suport residencial i d’oci.La construcció del estat de les autonomies i, preferentment la construcció de l’estat del benestar vafacilitar que aquest serveis que es prestaven de forma privada amb algun suport públic puntual forenconsiderats d’interès públics. Com a conseqüència s’aprova la Llei LISMI en l’any 1982 i més tard laRegulació dels Serveis Ocupacionals d’Inserció (1987, 1988). El reconeixement institucional queproporciona aquest conjunt de normativa permet designar recursos financers per el desenvolupamentdels serveis que de forma intuïtiva i voluntària havien desenvolupat les associacions de pares i mares enel decurs de les dues dècades anteriors. Les competències del desenvolupament d’aquesta nova regulacióva recaure en el Govern de la Generalitat de Catalunya i aquest va optar per la col·laboració amb lesassociacions ja existents per el desenvolupament d’aquesta regulació adreçada a proporcionar serveispúblics a les persones amb discapacitat reconeguda.El reconeixement institucional conjuntament amb l’opció de gestió pública indirecte van permetre un fortdesenvolupament empresarial de les associacions de famílies existents i la seva professionalització, elnaixement de noves associacions ara tant de familiars com de professionals i, en definitiva, el creixementràpid de serveis adreçat a les persones amb discapacitat reconeguda. Volem assenyalar que en el decursdels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya va convidar a aquestes associacions a incorporar els seusserveis escolars en la xarxa pública escolar de tal forma que una gran majoria d’aquestes organitzacions,a partir d’aquest moment, es van centrar en la prestació de dos tipus de grans serveis que anomenenserveis assistencials i serveis d’integració laborals.Els serveis assistencials compren preferentment els següents subserveis: Atenció precoç i desenvolupament infantil Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 9
    • Allotjament: Residències, Llars residències i pisos tutelats Tuteles Oci i activitats de lleureEls serveis d’integració laboral compren preferentment els següents subserveis: Centres ocupacionals d’inserció Centres especials de Treball Serveis d’Orientació OcupacionalAquest conjunt de serveis adreçats a les persones amb discapacitat reconeguda es van desenvolupar deforma ràpida en el decurs dels vuitanta i noranta. Avui podem considerar que el conjunt d’organitzacionsempresarials que presten aquests serveis configuren una industria madura. Dominen els grupsempresarials no lucratius com a conseqüència de les seves arrels històriques i una presència creixent decooperatives de treball associat i empreses amb formula jurídica convencional de societat anònima osocietat limitada.4. Objectius de l’EstudiAquest estudi pretén desenvolupar una anàlisi descriptiva de la realitat territorial dels centres especials detreball a Catalunya. Aquesta base d’informació ha de permetre la visualització d’un sector empresarialmolt important com a instrument per l’ igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral entre les persones ambdiscapacitat reconeguda en l’àmbit laboral.4. 1. Objectius Principals Construir un mapa sobre la realitat social i empresarial que permeti avaluar l’eficàcia i el grau de sostenibilidad econòmica dels centers especials de treball que operen a Catalunya, axií com de la seva coebrtura territorial. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 10
    • Plantejar propostes de millora i proposar noves mesures de qualsevol índole que facilitin els ajustaments d’aquests a les noves exigències de mercat i deles pròpies persones amb discapacitat en l’entorn laboral.4.2. Objectius Intermedis Detectar i estudiar les formes jurídiques que prenen els centres especials de treball: sense ànim de lucre i amb ànim de lucre Estudiar les diferents tipologies de centres especials de treball: comarcal, urbà i industrial Fer una anàlisi d’aquest sector empresarial per tipologies d’usuaris Conèixer les diferents formes de gestió que empren Descriure la seva distribució per tot el territori Català. Fer una anàlisi dels diferents serveis d’integració laboral que presten les organitzacions. Aproximar-se a les activitats productives que desenvolupen els centres especials de treball Analitzar el grau de sostenibilidad econòmica dels centres ocupacional d’inserció en un entorn basat en la globalització que comporta competir amb països que poden fabricar amb costos laborals molt baixos. Descriure el treball en xarxa amb altres organitzacions. Estudi de les plataformes de defensa dels interessos dels centres especials de treball en actiu a Catalunya. Proposar mesures tant d’interès públic com a privat que podrien facilitar l’ajustament d’aquestes organitzacions a les noves exigències no solament del mercat sinó també de les pròpies persones amb discapacitat en l’àmbit laboral. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 11
    • 5. Metodologia de TreballAmb l’objectiu de visualitzar la realitat social i econòmica dels centres especials de treball s’ha efectuatun treball d’investigació que s’ha fonamentat en el següent: a) Obtenció de dades mitjançant buidatge i recopilació de la informació dels centres especials de treball situats en la Comunitat Autònoma de Catalunya. S’ha efectuat una recerca a través de les fonts oficials de la Generalitat de Catalunya, com el Departament de Treball i el Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la web de la Generalitat (www.gencat.cat), pel que respecte a la informació sobre els Centres Especials de Treball. S’han lliurat informes d’ambdos departaments en suport informàtic per tal de completar la informació de les webs oficials. També s’ha extret informació de la web site de compra social (www.comprasocial.net) i de les web site de les diferents federacions i organismes que intervenen en les funcions de representació dels diferents sectors de les persones amb discapacitat (FECETC,APPS,CERMI,COCARMI). Respecte a la població discapacitada les fonts han estat l’IDESCAT i el Departament d’Acció Social i Ciutadania. La informació sobre la legislació i els plans estratègics s’han extret del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. b) Elaboració d’una base de dades sobre els centres especials de treball a Catalunya. Les taules i gràfics elaborats s’ha realitzat amb la informació obtinguda de les fonts primàries abans esmentades i mitjançant el suport informàtic dels fulls de càlcul excel. Les dades sempre fan refenrència al total de població, ja siguin CET, treballadors o població discapacitada. Les variables sçon de caire qualitatiu i quantitatiu. c) Anàlisi i diagnòstic de les dades obtingudes. S’ha reaitzat una exploració mitjançant la lectura i revisió de les dades obtingudes de les diferents fonts. La interpretació i generalitzacions de les dades s’ha realitzat de forma deductiva en base a una anàlisi descriptiva i explicativa. La finalitat ha estat conèixer i comprendre la realitat del sector i fer-ne una primera aproximació per posteriorment aprofundir en l’estructura de relacions que caracteritza l’entorn dels Centres Especials de Treball. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 12
    • 1. Introducció2. Distribució geogràfica de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya3. Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvalia5. Distribució de les persones per tipus de discapacitat6. Evolució de les tipologies de discapacitat Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 13
    • 1. IntroduccióL’objectiu d’aquest capítol és identificar a la població discapacitada de Catalunya per poder veure lesseves característiques i dificultats que es poden traslladar a l’hora de cercar un treball. La poblaciódiscapacitada forma un col·lectiu que té dificultats per incloure’s dins de l’esfera formal del mercat detreball el que dificulta la seva participació en la societat de manera normalitzada. Les persones ambdiscapacitat han de tenir un lloc que els permeti poder gaudir de la igualtat d’oportunitats dins de lessocietats contemporànies que es sustenten en la base de l’equitat social.Per poder establir unes polítiques públiques i econòmiques adecuades a les necessitats de les personesamb discapacitat hem d’atendre a la seva naturalesa com a col·lectiu que té unes característiquesdeterminades per a poder facilitar el seu accés a les oportunitats com la resta de la població.Aquest capítol tracta de mostrar aquesta naturalesa i de focalitzar en aquells grups de poblaciódiscapacitada que poden recòrrer un camí cap a la integració social des de l’àmbit de l’economia i deltreball.A continuació es presenten les dades que recullen i resumeixen les característiques bàsiques de lapoblació discapacitada.Les xifres del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya estableixen que aCatalunya l’any 2007 hi ha un total de 385.173 persones que presenten algun tipus de discapacitat. Lanaturalesa de la població discapacitada a Catalunya, de forma general, es perfila com a una poblacióenvellida, amb un grau de discapacitat d’entre el 33 i el 64 per cent i femenina.2. Distribució geogràfica de la població amb discapacitat reconeguda a CatalunyaPer l’elaboració d’aquest apartat s’han construit les taules 1 i 2 a partir de la informació facilitada per elDepartament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya amb data de desembre del 2007. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 14
    • Taula 1: Dimensió dels municipis segons el nombre de població discapacitada. Catalunya 2007: Dimensió de la Comarca Nombre de Comarques Percentatge Més de 10.000 persones 8 19’51% Entre 10.000 i 5.000 persones 6 14’63% Entre 5.000 i 1.000 persones 14 34’15% Menys de 1.000 persones 13 31’70% TOTAL 41 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.Taula 2 : Població discapacitada per àmbits territorials i províncies. Catalunya 2007: Homes Dones Total Catalunya 100 188.707 196.466 385.173 Àmbit Metropolità 133.992 140.978 274.970 71’39% Comarques Gironines 13.396 12.791 26.187 6’8% Camp de Tarragona 13.225 13.029 26.252 6’82% Terres de lEbre 3.731 3.956 7.687 2% Àmbit de Ponent 9.712 10.463 20.175 5’23% Comarques Centrals 13.305 13.846 27.151 7’05% Alt Pirineu i Aran 1.346 1.403 2.749 0’71% Barcelona 147.024 154.485 301.509 78’28% Girona 13.269 12.395 25.664 6’67% Lleida 11.458 12.601 24.059 6’25% Tarragona 16.955 16.984 33.939 8’81%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.La població discapacitada a Catalunya té una elevada concentració en la província de Barcelona amb untotal de 301.509 persones que representen el 78’28 per cent del total de població. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 15
    • L’àrea metropolitana és la zona territorial on trobem un nombre major de població (71’39%), sent lescomarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental aquelles amb més nombre d’efectius,150.552, 43.976 i 39.021 persones respectivament.Fora del límit de l’àrea metropolitana, les comarques del Vallès Oriental (16.179 persones), el Maresme(15.396 persones) i el Bages (10.246 persones), són les comarques de la província de Barcelona quesuperen les 10.000 persones amb discapacitat.En altres províncies, les comarques del Segrià i el Tarragonès superen les 10.000 persones ambdiscapacitat (13.484 i 10.246 persones respectivament).Entre 5.000 i 10.000 persones trobem comarques com el Baix Camp (8.646), el Gironès (7.473persones), Osona (6.071 persones), l’Anoia ( 5.703 persones), la comarca de la Selva (5.510 persones) iel Garraf (5.357 persones).Entre 5.000 i 1.000 persones amb discapacitat hi ha 14 comarques per sota dels 1.000 efectius hi ha 13comarques.Es constata que 8 comarques tenen el 71’38 per cent de la població discapacitada i es tracta decomarques d’àmbit urbà, excepte el Segrià. Per tant, es pot afirmar que hi ha diferències en quant alnombre de població que es concetra en zones urbanes o rurals. L’àmbit metropolità és on que concentramés població discapacitada, 78 per cent, i es tracta de la zona urbana i industrial i a on es poden trobar lamajor part de població en edat laboral. Aquesta àrea és una zona important per tal de dur a terme algunamesura en l’àmbit laboral per a la discapacitat.3.- Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a CatalunyaSegons les xifres que ofereix el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a Catalunya hiha un total de 385.173 persones que presenten algun tipus de discapacitat. 188.707 són homes (48’99%) i196.466 són dones (51%), les dones superen en població als homes en un 2 per cent. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 16
    • Taula 3: Població discapacitada a Catalunya. Any 2007. % sobre Total % sobre % sobre el total Edats Homes el total Dones discapacitats el total de dones d’homes De 00 a 03 anys 1.128 0’29% 635 0’33% 493 0’25% De 04 a 05 anys 1.489 0’39% 896 0’47% 593 0’3% De 06 a 15 anys 10.901 2’83% 6.900 0’03% 4.001 0’02% De 16 a 17 anys 2.589 0’67% 1.560 0’82% 1.029 0’52% De 18 a 19 anys 2.587 0’67% 1.580 0’83% 1.007 0’51% De 20 a 34 anys 33.848 8’79% 20.007 10’6% 13.841 7’04% De 35 a 44 anys 43.580 11’31% 24.681 13’07% 18.899 9’62% De 45 a 54 anys 55.434 14’39% 28.569 15’13% 26.865 13’67% De 55 a 64 anys 76.336 19’82% 37.653 19’95% 38.683 19’69% De 65 a 74 anys 72.858 18’92% 34.766 18’42% 38.092 19’39% De 75 anys i més 84.423 21’92% 31.460 16’67% 52.963 26’96% Total 385.173 100% 188.707 100% 196.466 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 17
    • Gràfic 1: Població discapacitada a Cataunya 2007: De 0 a 3 anys Població discapacitada 0% edats. Catalunya 2007. per De 4 a 5 anys 0% De 6 a 15 anys 3% De 16 a 17 anys 1% De 18 a 19 anys 1% De 20 a 34 anys D 75 anys i més 9% 22% De 0 a 3 anys De 35 a 44 anys De 4 a 5 anys 11% De 6 a 15 anys De 16 a 17 anys De 18 a 19 anys De 20 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys De 65 a 74 anys De 45 a 54 anys 19% De 65 a 74 anys 14% D 75 anys i més De 55 a 64 anys 20%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.La lectura de la taula 3 així com el gràfic 1 permeten constatar que: • els homes tenen més efectius en les edats d’entre 20 i 44 anys i les dones els superen en l’edat de 75 anys o més. • La distribució per edats global presenta una corba ascendent des dels 20 anys fins a l’edat dels 64 anys, que disminueix lleugerament. • Els infants discapacitats menors de 16 anys, aquelles que no tenen l’edat laboral, sumen un total de 13.518 (3’51%). • Les persones discapacitades que es troben en edat laboral, entre els 16 i els 64 anys, sumen un total de 214.374 persones el que suposa un 55’66 per cent. Per tant la meitat de la població discapacitada a Catalunya es troba en edat laboral, sent la franja d’entre 55 i 64 anys aquella que te més efectius, un total de 76.336 persones (19’82%), seguida de la que compren entre 45 i 54 anys, 55.434 persones (14’39%). • Les persones amb discapacitat a Catalunya que supera l’edat laboral sumen un total de 157.281 persones (40’83%). A la llum de les dades podem especificar que la meitat de la població Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 18
    • discapacitada de Catalunya es troba en edat laboral i que l’altre meitat és una població envellida que es troba per sobre de l’edat de jubilació.Per tant ens trobem amb un nombre molt elevat d’efectius aptes per situar-se en l’àmbit laboral i la restaen l’àmbit post-laboral o terapèutic.4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvaliaLes persones amb discapacitat es poden classificar segons el grau de minusvalia que tenen.De forma establerta hi ha tres graus de minusvalia: • del 33 al 64 per cent es considera primer grau, • del 65 al 74 per cent es considera el segon grau i • el tercer és aquell superior al 75 per cent de minusvalia.La lectura de la taula nº 4 i el gràfic nº 2 permeten constar la dsitribució de la població discapacitadareconeguda per graus de minusvalia.Taula 4: Persones amb discapacitat segons el grau. Catalunya 2007: DEL 33% AL 64% DEL 65% AL 74% 75% I MÉS Persones amb discapacitat 206.453 (53,60%) 102.349 (26,57%) 76.371 (19,83%) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 19
    • Gràfic 2: Població discapacitada segons el grau de discapacitat. Catalunya 2007: Població discapacitada segons el grau de discapacitat.Catalunya 2007 (xifres relatives). 20% Del 33%al 64% Del 65%al 74% 75%i més 53% 27%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.A Catalunya, segons el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, hi ha un total de206.453 persones que tenen el primer grau de minusvalia (53’6%), la meitat de la poblaciódiscapacitada. De la resta, 102.349 tenen entre el 65 i el 74 per cent (26’57%), i 76.371 persones tenenel grau màxim de discapacitat (19’83%).Sent la població discapacitada d’entre el 33 i el 64 per cent la majoritària i aquella que es objecte per a lacontractació com a treballadors discapacitats en CET, com en altres centres de treball, prenem atenció enaquest subcol·lectiu de discapacitats ja que són els que potencialment es troben en el mercat de treball ode forma activa.5.- Distribució de les persones per tipus de discapacitatEls tipus de discapacitats es poden classificar en cuatre categories: • els físics, • els psíquics, Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 20
    • • els mentals i • els sensorials.Els discapacitats físics es composen de dues subcategories, els motòrics i els no motòrics.La taula 5 i el gràfic 3 ens permeten visualitzar la distribució de la població discapacitada, segons laclassificació acabada de presentar.Taula5: Població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007: Tipus de Discapacitat Total Percentatges Físics motòrics 131.098 34’04% Físics no motòrics 97.212 25’24% Visuals 28.994 7’53% Auditius 18.604 4’83% Psíquics 40.854 10’61% Malalts Mentals 67.548 17’54% No consta 863 0’22% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008 Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 21
    • Gràfic 3: Població discapacitada segons tipus de discapacitat. Catalunya 2007: Població discapacitada a Catalunya segons tipus de discapacitat 2007 0,22 17,54 34,04 Discapacit at s f í sics mot òrics 10,61 Discapacit at s f í sics no mot òrics Visuals Audit ius Psí quics Malalt s ment als 4,83 No hi const a 7,53 25,24Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Departament d’Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat de Catalunya 2008.A Catalunya hi ha un total de 131.098 persones amb discapacitat motòrica (34’04%) i 24.283 ambdiscapacitat física no motòrica (25’24%). En global formen 228.310 (61’28%) persones que tenen algunadiscapacitat física. És el col·lectiu de discapacitats més nombrós, seguit dels malalts mentals que són untotal de 67.548 persones (17’54%).Els discapacitats físics i els malalts mentals són les les tipologies de minusvalia que engloben el 78’82per cent de la població discapacitada de Catalunya i per tant són succeptibles de ser objecte de lescontractacions de treball o objecte de les polítiques públiques en matèria de treball.Els discapacitats psíquics formen un total de 40.854 persones (10’61%). Els discapacitats sensorialss’agrupen en auditius, 18.604 persones, i visuals, 28.994 persones, que en global sumen un 12’36 percent. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 22
    • 6. Evolució de les tipologies de discapacitatEn el curs escolat entre 1998 i 2007 lla població discapacitada a Catalunya ha augmentat de 207.189persones a 385.173. Significa un augment del 46,21 per 100 en nou anys.Per la realització d’aquest apartat s’han elaborat les taules 6 i 7 així com el gràfic 4.Taula 6 : Evolució de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-2007: 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Motòrica 63.880 68.877 76.578 84.747 91.685 99.940 109.379 117.745 126.197 131.098 Física no 58.552 65.461 71.670 76.267 78.855 83.967 90.116 95.028 99.256 97.212 motòrica Visual 17.655 19.027 20.787 22.409 23.393 24.961 26.629 28.078 29.268 28.994 Auditiva 8.065 8.642 9.552 10.680 11.727 12.939 14.423 15.838 17.329 18.604 Psíquica 31.858 33.120 34.006 35.011 35.745 37.006 38.235 39.164 40.100 40.854 Malaltia 24.972 28.333 32.419 37.994 42.540 48.458 54.042 59.701 64.448 67.548 mental No consta 2.207 976 931 877 826 789 760 976 929 863 Total 207.189 224.436 245.943 267.985 284.771 308.060 333.584 356.530 377.527 385.173 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 2008.Taula 7 : Taxes de creixement interanual de la població discapacitada segons el tipus dediscapacitat. Catalunya 1998-2007: 1998- 1999- 2000- 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006- 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Motòrica 2,20% 3,10% 3,00% 2,40% 2,70% 2,80% 2,30% 2,20% 1,30% Física no 3,10% 2,50% 1,70% 0,90% 1,70% 1,80% 1,40% 1,10% -0,50% motòrica Visual 0,60% 0,70% 0,60% 0,30% 0,50% 0,50% 0,40% 0,30% -0,10% Auditiva 0,30% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,30% Psíquica 0,60% 0,40% 0,40% 0,30% 0,40% 0,40% 0,30% 0,20% 0,20% Malaltia 1,50% 1,70% 2,10% 1,60% 1,90% 1,70% 1,60% 1,30% 0,80% mental No consta -0,50% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,10% 0,00% 0,00% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 23
    • Gràfic 4: Evolució de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-2007: Ev o l u c i ó de l a pob l a c i ó di sc a p a c i t a da se g on s e l t i pus de di sc a pa c i t a t . C a t a l un y a 19 9 8 - 2 0 0 7 . 140000 120000 100000 Motòr i ca Físi ca no motòr i ca 80000 Vi sual Audi ti va Psíqui ca 60000 Mal al ti a mental No consta 40000 20000 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 A ny sFont: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya2008.Els discapacitats físics, motòrics i no motòrics i els malats mentals són aquelles categories queaugmenten en major proporció. La tendència és que en els tres últims anys el creixement és menysacusat.Els motòrics creixen un 17’45 per cent en nou anys, mentre que els malals mentals ho fan amb un 11’05per cent i els no motòrics en un 10’04 per cent.En resum, els físics i els malalts mentals són els col·lectius que predominen i augmentenprogressivament de forma més ràpida que les demés categories.Els discapacitats sensorials i els discapacitats psíquics creixen entorn al 2 per cent cada categoria. Aquestúltim col·lectiu és el que creix de manera més lenta. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 24
    • 1. Introducció2. Discapacitats fisics motòrics3. Discapacitats fisics no motòrics4. Discapacitats visuals5. Discapacitats auditius6. Psíquics7. Malats mentals8. Resum: Persones que tenen el primer grau de discapacitats Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 25
    • 1. IntroduccióLes tipologies i el grau de discapacitat de les persones és determinant a l’hora de ser succeptible d’uncontracte de treball en un Centre Especial de Treball o en qualsevol altre empresa. Els CET’s contractena persones que tenen entre un 33% i un 64% de discapacitat i exepcionalment a persones amb més d’un65%. Les persones amb discapacitat física i psíquica són aquells col·lectius més contractats.L’objectiu d’aquest nou apartat es esbrinar quines són les característiques de la població discapacitadaper poder comprovar l’efectivitat en la tasca de la integració social i de la igualtat d’oportunitats per a lespersones discapacitades a Catalunya.Es tracta de comparar quina és la naturalesa de la població discapacitada i quin és el perfil de lespersones que es contracten en els CET’s per establir quin és el grau d’integració, l’accessibilitat delcol·lectiu a un lloc de treball i si aquesta s’estableix de forma equitativa.Per assolir l’objectiu proposat en aquest apartat es defineixen els perfils de la població discapacitada deCatalunya segons el grau i la tipologia de discapacitat i la seva distribució per edats.2. Discapacitats fisics motòricsLes persones amb discapacitat física motòrica a Catalunya són un total de 131.098 el que correspón a unterç del total de població discapacitada.Per saber la població amb discapacitat mòtorica del 33 al 64 per 100 s’ha cosntruit la taula 8 que recull ladisitribució d’aquest perfil de persones per edats i gènere amb data de 2007 a Catalunya. La gràfica nº 5recull la distribució de la població discapacitada motòrica per grau i grups de edat. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 26
    • Taula 8: Població discapacitada física motòrica amb un grau entre el 33% i el 64% deminusvalia. Distribució per edats i gènere. Catalunya 2007: % Sobre Físics Motòrics % Sobre el % Sobre el Edats Homes Total Dones del 33% al 64% Total Total De Dones D’homes De 0 a 3 173 0,13% 104 0’27% 69 0’15% anys De 4 a 5 200 0,15% 107 0’28% 93 0’2% anys De 6 a 15 832 0,63% 463 1’2% 369 0’83% anys De 16 a 196 0,15% 107 0’28% 89 0’2% 17anys De 18 a 19 185 0,14% 93 0’24% 92 0’2% anys De 20 a 34 4.399 3,36% 2.528 6’52% 1.871 4’2% anys De 35 a 44 7.869 6,00% 4.487 11’6% 3.382 7’58% anys De 45 a 54 12.905 9,84% 6.808 17’57% 6.097 13’66% anys De 55 a 64 19.665 15,00% 9.350 24’13% 10.315 23’11% anys De 65 a 74 19.087 14,56% 8.433 21’76% 10.654 23’9% anys De 75 anys 17.867 13,63% 6.266 16’17% 11.601 27% i més Total 83.378 63,60% 38.746 100% 44.632 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008Per edatLa distribució per edats que proporciona la taula 8 permet constatar la següent informació: • hi ha un total de 65.240 persones que tenen entre 16 i 64 anys(49’76%). • El nùmero d’efectius entre 55 i 64 anys es de 27.708 persones (21’13%). • 28.458 (21’7%) dels discapacitats motòrics tenen entre 65 i 74 anys, el que suposa estar en situació de jubilació. • 35.109 persones (26’78%) tenen 75 o més anys. Per tant es tracta d’una població envellida. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 27
    • La gràfica 4 permet conèixer la distribució de la població discapacitada motòrica per grau de minusvaliai per edat.Gràfic 4: Població discapacitada motòrica per grau i grups d’edat. Catalunya 2007: Població discapacitada motòrica per grau i grups dedat. Catalunya 2007. 16,00 15,00 14,56 14,00 13,63 12,00 10,00 9,84 Percenattge de població (xifres relatives) 8,00 Físics motòrics Del 33% al 64% Físics motòrics Del 65% al 74% 6,00 6,00 Físics motòrics 75 % o més 4,00 3,36 2,00 0,63 0,13 0,15 0,15 0,14 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més EdatsFont: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania 2008.La lectura d’aquesta gràfica permet obtenir la següent informació: • el 83.378 (63’59%) dels físics motòrics tenen entre el 33% i el 64%, • el 24.769 (18’89%) tenen entre 65 i 74%, i • 22.951 (17’50%) tenen 75% o més de discapacitat.Respecte al primer grau de discapacitat, • 38.752 (46’47%) persones corresponen a les edats entre 55 a 64 anys, al voltant de 19.000 persones cada categoria. • 12.905 (15’47%) tenen entre 45 i 54 anys, i • 17.867 (21’42%) persones tenen 75 anys o més. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 28
    • Aquestes tres categories d’edat constitueixen el 83’36 per cent del primer grau de discapacitat, elmajoritari en els discapacitats físics.El total de persones que estan en edat laboral són 45.219 persones, el 54’23 per cent.Un total de 47.720 (36’4%) persones es troben entre els altres dos graus de discapacitat. Per aquestesdues subcategories observem que en terme d’edats els col·lectius amb més grau de discapacitatacostumen a ser més envellits. Encara que la majoria es troben entre les tres franges d’edat abanscomentades, ara el gruix de discapacitats, 7.908 persones (6’03% del total de motòrics), i 9.334 persones(7’11%), respectivament al grau de discapacitat segon i tercer, tenen 75 anys o més.Variable gènerePel que respecte a la variable gènere les xifres ens mostren que entre els físics motòrics hi ha més donesque homes.3. Discapacitats fisics no motòricsEls discapacitats físics no motòrics són la segona tipologia amb més persones amb un total de 97.212persones ( 25’23%). La gràfica nº 5 proporciona informació sobre la distribució de la poblaciódiscapacitada fisica no motòrica segons el grau de discapacitat i per grups de edat a Catalunya per l’any2007. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 29
    • Gràfic 5: Població discapacitada fisica no motòrica segons el grau de discapacitat i grups d’edat .Catalunya 2007: Població discapacitada no motòrica segons grau de discapacitat i grups dedat, Catalunya 2007. (xifres relatives) 18,00 17,20 16,00 14,48 14,00 12,76 12,00 10,00 Percentatge de població (xifres relatives) Físics no motòrics Del 33% al 64% 8,00 7,73 Físics no motòrics Del 65% al 74% Físics no motòrics 75% o més 6,00 4,40 4,00 2,16 2,00 0,63 0,16 0,13 0,17 0,15 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més EdatFont: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania 2008.Per grau de discapacitatAtenent als diferents graus de discapacitat, la lectura de la gràfica 5 permet destacar la següentinformació: • 58.289 persones diescapacitades fisiques no motìriques tenen un grau de discapacitat entre el l 33% i el 64% (59’96%), • 25.875 persones el tenen entre el 65% i el 74% (26’61%) i • 13.048 persones teenen un 75% o més (13’42%).Es vol resenyar que el primer grau de discapacitat es el que abarca més població. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 30
    • Per edatPel que respecte a la distribució per edats trobem que té una naturalesa més dispersa que l’altre grup defísics, tot i que les edats més avançades tenen el gran gruix de població.Per trams d’edat, es constata la següent distribució percentual: • 12.500 persones (12’85%) tenen entre 45 i 54 anys. • 21.998 persones (22’62%) tenen entre 55 a 64 anys i • 25.438 persones (26’16%) tenen entre 65 i 74 anys, • 24.283 persones (24’97%) tenen 75 anys o més,El 86’6 per cent de les persones discapacitades fisiques no motòriques tenen edats de 45 anys capendavant, sent les dues últimes franges les que abarquen la meitat del col·lectiu (51’13%). Per tant lespersones físiques no motòriques també les podem situar en un entorn de jubilació avançada.Aquells que tenen entre 45 i 64 anys que podrien estar en actiu però també amb possibilitat deprejubilació formen un total de 34.498 persones (35’48%).El total de persones en edat laboral són 46.209 (47’53%), 27.120 són homes (27’9%) i 19.089 dones(19’64%).Tot seguit, es centra l’atenció en les persones discapacitades fisiques no motòriques amb un grau dediscapacitat entre el 33 i el 64 per cent. Per poder fer l’anàlisi d’aquest perfil s’ha construit la taula nº 9que permet saber la distribució absoluta de la població amb discapacitat física no motòrica amb primergrau de minuvsalia i la seva dsitribució per edat i per gènere. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 31
    • Taula 9: Població amb discapacitat física no motòrica amb grau de minusvalia entre el 33% i el64%. Distribució per edat i gènere. Catalunya 2007: Físics no % Sobre el % Sobre el % Sobre el Edats Motòrics del Homes Total Dones Total Total de Dones 33% Al 64% D’homes De 0 a 3 anys 151 0,16% 76 0’22% 75 0’32% De 4 a 5 anys 128 0,13% 71 0’2% 57 0’25% De 6 a 15 614 0,63% 351 1% 263 1’13% De 16 a 17 162 0,17% 97 0’28% 65 0’28% De 18 a 19 149 0,15% 92 0’26% 57 0’25% De 20 a 34 2.097 2,16% 1.195 3’4% 902 3’89% De 35 a 44 4.274 4,40% 2.441 6’87% 1.833 7’9% De 45 a 54 7.519 7,73% 4.380 12’48% 3.139 13’54% De 55 a 64 14.072 14,48% 9.157 26’08% 4.915 21’19% De 65 a 74 16.723 17,20% 10.750 30’63% 5.973 25’75% De 75 i més 12.400 12,76% 6.490 18’49% 5.910 25’48% Total 58.289 59,96% 35.100 100% 23.189 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.Per edatFocalitzant-nos en el subgrup d’aquells que tenen un grau d’entre el 33% i el 64%, la seva distribució perd’edats es la segúent: • 12.400 persones (12’75%) tenen 75 anys o més. • 16.723 persones (28’68% del total de primer grau) tenen entre 65 i 74 anys, • 14.072 (24’14%) tenen entre 55 i 64 anys i • Només 7.519 persones (12’89%) tenen entre 45 i 54 anys, aquells que estaries en edat activa.En aquest grup el total de persones en edat laboral són 28.273 (48’5%), 29’8 per cent són homes i18’7 per cent dones. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 32
    • Per gènereRespecte a les diferències de gènere, en aquest cas els homes superen a les dones en 10.916 persones,sent 54.064 homes (55’61%) i 43.148 dones (44’39%). També en el subgrup que tenen entre 33% i 64%de discapacitat els homes són superiors en 11.011 efectius (20%). En la franja d’edat d’entre 65 a 74anys els homes doblen a les dones en pràcticament 5.000 persones. Les dones tendeixen a ser una micamés joves que els homes en xifres relatives.4. Discapacitats visualsEl conjunt de discapacitats visuals formen un total de 28.994 persones (el 7’52% del total de poblaciódiscapacitada), és tracta del cinqué subgrup més nombrós de discapacitats.Per fer l’anàlisi de característiques d’aquest nou col.lectiu de persones, s’han construit la taula nº 10 querecull la població discapacitada visual per grau i grups d’edat i la seva gràfica corresponent.Taula 10: Població discapacitada visual per grau i grups d’edat. Catalunya 2007: Visuals del 33% al Visuals del 65% al Visuals del 75% o Edats 64% 74% Més De 0 a 3 anys 36 0,12% 13 0,04% 15 0,05% De 4 a 5 anys 36 0,12% 6 0,02% 28 0,10% De 6 a 15 anys 167 0,58% 69 0,24% 176 0,61% De 16 a 17 anys 29 0,10% 15 0,05% 67 0,23% De 18 a 19 anys 26 0,09% 13 0,04% 65 0,22% De 20 a 34 anys 523 1,80% 225 0,78% 823 2,84% De 35 a 44 anys 1.014 3,50% 379 1,31% 1.155 3,98% De 45 a 54 anys 1.361 4,69% 536 1,85% 1.641 5,66% De 55 a 64 anys 1.759 6,07% 1.068 3,68% 2.560 8,83% De 65 a 74 anys 1.784 6,15% 1.233 4,25% 2.786 9,61% De 75 anys i més 1.955 6,74% 1.574 5,43% 5.857 20,20% Total 8.690 29,97% 5.131 17,70% 15.173 52,33% Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 33
    • Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.Gràfic 6: Població discapacitada visual per grau i edat.Catalunya 2007: Població discapacitada visual segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives) 25,00 20,20 20,00 15,00 Percentatge de població (xifres relatives) Visuals Del 33% al 64% Visuals Del 65% al 74% 10,00 9,61 Visuals 75% o més 8,83 5,66 5,00 3,98 2,84 0,61 0,05 0,10 0,23 0,22 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a 15 De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 17 19 34 44 54 64 74 més Edat Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania 2008.Per edatAtenent a la distribució per edats veiem que els efectius de les diferents franges d’edat estan mésdispersos que en altres tipologies, tot i que en major grau en edats velles. Les xifres més destacades sónles que van des dels 35 fins als 75 anys o més, de major a menos quantia: • 9.386 persones tenen 74 anys o més (32’37%), • 5.803 tenen entre 65 i 74 anys (20%), • 5.387 entre 55 i 64 anys (18’57%), • 3.538 tenen entre 45 i 54 anys (12’20%) i • 2.548 entre 35 i 44 anys (8’78%). Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 34
    • La meitat dels discapacitats visuals es troben a les últimes franges d’edat, per tant també és tracta d’unapoblació envellida tot i que trobem més persones en altres franges d’edat més joves en comparació ambaltres tipologies de discapacitats.Per grau de discapacitat visualUna de les singularitats dels discapacitats visuals és que: • la meitat de població, 15.173 persones (52’33%), tenen un grau superior al 75 %, • seguida dels que tenen entre el 33% i el 64% que són un total de 8.690 persones (30%), iels que tenen entre el 65% i el 74% són 5.131 (17’69%).Si ens centrem en el grup amb més gran discapacitat visual, es constata que: • 5.857 persones tenen més de 75 anys (38’6%), • 2.786 tenen entre 65 i 74 anys (18’36%), • 2560 entre 55 i 64 anys (16’87%) i • un total de 2796 tenen entre 35 i 54 anys (18’42%).La meitat dels discapacitats visuals es troben en edat de jubilació (56’96%) i junt amb el 35’29 per centde les edats compreses entre els 35 i els 55 anys formen pràcticament la totalitat del discapacitats visualsamb un grau superior al 75% (92’25%).Per génereRespecta al gènere, les dones són més nombroses que els homes. Elles formen un total de 16.172(55’77%) i ells són 12.822 homes (44’22%). Les diferències s’anulen en el grup de discapacitat d’entreel 33% i el 64%, on cada sexe és la meitat del subgrup: 4.376 homes i 4314 les dones, on ells les superenper 62 persones. Tant els homes com les dones predominen en les últimes franges d’edat. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 35
    • 5. Discapacitats auditiusLes persones amb discapacitat auditiva són les menys nombroses amb un total de 18.604 persones(4’8%). Es tracta del subgrup que es concentra en una forquilla més ampli d’edats que van des dels 20anys fins als 75 i més. Per poder fer la seva anàlisi detallada de característiques s’han el.laborat la taulanº 11 i la gràfica nº 7.Gràfic 7: Població amb discapacitat auditiva segons el grau i edat. Catalunya 2007: Població discapacitada auditiva segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives) 16,00 15,78 14,00 13,42 13,47 12,00 11,07 10,00 9,01 Percentatges de població (xifres relatives) 8,00 7,71 Auditius Del 33% al 64% Auditius Del 65% al 74% Auditius 75% o més 6,00 4,00 2,82 2,00 0,45 0,48 0,55 0,64 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més EdatFont: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania2008.Per edatsAquelles persones amb discapacitat auditiva que tenen entre 55 i 64 anys són els que concentren méspoblació amb 4.007 persones (21’53%). Les dues franges anteriors concentren 4.497 persones (25%),repartides de foma equitativa entre les dues categories. I les dues últimes franges d’edat tenen un total de6.843 persones (36’78%), també distribuides de forma equitativa. Si sumem les últimes cuatre categoriestenim més de la meitat de la població discapacitada auditiva (58’31%), i per tant podem establir quetambé es tracta d’una població envellida encara que amb un grau de dispersió superior que a altrestipologies. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 36
    • Per grau de discapacitat auditivaPel que fa al grau de discapacitat: • 14.029 persones tenen entre el 33% i el 64 % de discapacitat (75’4%), • 3.810 entre el 65% i el 74% (20%) i • la resta, 765 persones, el 75 % o més de discapacitat.En resum, predomina, les persones amb problemes auditius lleus i no de sords profunds.Persones amb discapacitat auditiva de primer grauTaula 11: Població amb discapacitat auditiva del 33% al 64% per edat. Catalunya 2007: Discapacitats % Sobre el % Sobre El % Sobre el Edats Auditius del 33% Homes Total Dones Total de Total al 64% D’homes Dones De 0 a 3 83 0,45% 49 0’69% 34 0’49% anys De 4 a 5 90 0,48% 43 0’61% 47 0’67% anys De 6 a 15 525 2,82% 284 4’03% 241 3’46% anys De 16 a 17 102 0,55% 59 0’84% 43 0’61% anys De 18 a 19 119 0,64% 54 0’77% 65 0’93% anys De 20 a 34 1.435 7,71% 770 10’91% 665 9’53% anys De 35 a 44 1.677 9,01% 845 11’98% 832 11’93% anys De 45 a 54 2.060 11,07% 950 13’47% 1.110 15’92% anys De 55 a 64 2.935 15,78% 1.483 21’02% 1.452 20’82% anys De 65 a 74 2.497 13,42% 1.336 18’94% 1.161 16’65% anys De 75 anys i 2.506 13,47% 1.182 16’75% 1.324 18’98% més Total 14.029 75,41% 7.055 100% 6.974 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 37
    • Si ens centrem en el grups de més població, el del primer grau de discapacitat, trobem que hi ha unadistribució més homogènia de les edats. Des dels 45 anys fins als 75 i més, per a cada franga d’edat hi haal voltant de 2.000 persones, sent més nombrosa la franga d’entre 55 i 64 anys amb 2.935 persones(20%). Dels 20 anys fins als 44 anys hi ha al voltant de 1.000 persones per a cada categoria, sent un totalde 3.112 persones (22’18%).Per génereEn quant a les diferències de gènere, les dones superen als homes, sent elles un total de 9.622 dones(51’72%) i 8.982 homes (48’27%). Únicament superen els homes a les dones en el subgrup dediscapacitats que tenen entre el 33% i el 64%, sent ells el 50’28 per cent i elles el 49’71 per cent.6. PsíquicsLa població amb discapacitat psiquica conforma el cuart tipus de col·lectiu amb discapacitat mésnombrós amb un total de 40.854 persones (10’60% del total de població discapacitada). Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 38
    • Gràfic 8: Població discapacitada segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007: Població discapacitada psíquica segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives). 16,00 14,00 12,00 10,00 P e r c e nt a t ge de pobl a c i ó 8,00 ( xi f r es r el at i ves) Psíqui cs Del 33%al 64% Psíqui cs Del 65%al 74% 6,00 Psíqui cs 75%o més 4,00 2,00 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a 15 De 16 a 17 De 18 a 19 De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 34 44 54 64 74 més E da t Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania 2008.La distribució per edats d’aquesta tipologia és la més dispersa de totes. Els computs de població méselevats es troben en les categories següents: 12.289 persones tenen entre 20 i 34 anys (30%), 7.581persones tenen entre 35 i 44 anys (18’55%) i juntament amb les 6.594 persones que tenen entre 6 i 15anys (16’14%) formen més de la meitat de la població dels discapacitat psíquics (64’69%). Lescategories d’edat que agafen des dels 45 anys fins als 64 anys també engloben un gruix important depoblació amb un total de 8.002 persones (19’58%). Entre els 16 i els 19 anys trobem un total de 2.949persones , el 7’2 per cent de la població. La resta de categories, les més joves i la més vella, sumen 2.017persones el 4’9 per cent. Per tant trobem una població jove amb un nombre elevat de personesconcentrades en edat laboral (dels 20 anys als 64 anys) i també un repuntament de població dels 6 als 15anys.La distribució segons els grau de discapacitat és bastant homogènia. Del 33% al 64% es localitza elmajor gruix de població, hi ha 18.086 persones (44’26%), i als altres dos graus de discapacitat hi ha,respectivament, al voltant de 11.000 persones: entre el 65% i el 74% hi ha 11.175 persones (27’35%) imés del 75% de discapacitat hi ha 11.593 (28’37%). Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 39
    • Taula 12: Població amb discapacitat psíquica entre el 33% i el 64% segons edat i gènere,Catalunya 2007: Psíquics Ddl 33% Al Homes Percentatge Dones Percentatge 64% De 0 a 3 anys 300 0,73% 183 1’6% 117 1’74% De 4 a 5 anys 562 1,38% 383 3’37% 179 2’67% De 6 a 15 4986 12,20% 3.283 28’86% 1.703 25’37% De 16 a 17 1047 2,56% 647 5’69% 400 5’96% De 18 a 19 807 1,98% 510 4’48% 297 4’42% De 20 a 34 5730 14,03% 3.439 30’24% 2.291 34’13% De 35 a 44 2452 6,00% 1.520 13’36% 932 13’89% De 45 a 54 1356 3,32% 900 7’9% 456 6’79% De 55 a 64 468 1,15% 301 2’65% 167 2’49% De 65 a 74 218 0,53% 121 1’06% 97 1’45% De 75 i més 160 0,39% 87 0’76% 73 1’09% Total 18086 100% 11.374 100% 6.712 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.Per tant torna a ser el primer grau de discapacitat, el que es objecte dels centres especials de treball,aquell amb més fectius. Centrant-nos en aquest subgrup observem que segueix la dinàmica d’edats que eltotal. Hi ha una concentració de població entre els 20 anys i els 54 anys. La majoria és població que estroba en edat laboral, formen un total de 9.538 persones, que composen la meitat dels discapacitats quetenen entre el 33% i el 64% de discapacitat. Entre els 6 i els 15 hi ha 4.986 nens que sumats al grupanterior fan un total del 80% de la població. Aquesta última categoria més nombrosa conformen lespersones potencials per a entrar a treballar en CET’s. Amb una mica més de 1.000 persones trobem lescategories d’entre 16 i 17 anys (1.047 persones) i de 45 a 54 anys (1.356 persones), les dues frangesd’edat quu marquen l’entreda i la sortida al mercat de treball per als discapacitats. En els altres dos grausde discapacitat la població es concentra entre els 20 i els 64 anys i no hi ha el repuntament dels nens de6 a 15 anys.Pel que fa a les diferencies de gènere trobem que és la segona categoria on els homes superen a les dones(6.646 homes més). Hi ha 23.750 homes (el 58’13%) i 17.104 dones (41’86%). I aquesta dinàmica eshomogènia per als diferents graus de discapacitat com també en l’evolució de per edats de tot el subgrup. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 40
    • 7. Malats mentalsEls malalts mentals són el tercer col·lectiu més nombrós després dels discapacitats físics, fent un total de67.548 persones (17’53%). És per tant el grup de discapacitats més gran amb algún problema nofísic.Per la realització d‘un estudi detallat de les característiques d’aquest col.lectiu de persones s’han elaboratla taula 13 i el gràfic nº 9.Taula 13: Població amb malaltia mental segons grau i edat. Catalunya 2007: Malalts Mentals del 33% Malalts Mentals del 65% Edats Al 64% Al 74% De 0 a 3 anys 1 0,00% 0 0% De 4 a 5 anys 17 0,03% 1 0,00% De 6 a 15 anys 673 1,00% 33 0,05% De 16 a 17 anys 174 0,26% 34 0,05% De 18 a 19 anys 195 0,29% 73 0,11% De 20 a 34 anys 2.480 3,67% 4.277 6,33% De 35 a 44 anys 3.630 5,37% 7.488 11,09% De 45 a 54 anys 5.079 7,52% 7.481 11,08% De 55 a 64 anys 6.386 9,45% 6.422 9,51% De 65 a 74 anys 3.200 4,74% 3.561 5,27% De 75 anys i més 1.588 2,35% 2.059 3,05% Total 23.423 34,68% 31.429 46,53% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 41
    • Gràfic 9: Població amb malaltia mental segons grau i edat. Catalunya 2007: Població discapacitada amb malaltia mental segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives) 12,00 10,00 8,00 Percentatge de població (xifres relatives) 6,00 Malalts mentals Del 33% al 64% Malalts mentals Del 65% al 74% Malalts mentals 75% o més 4,00 2,00 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més EdatFont: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania2008.La seva distribució per edatsEn les edats trobem que els que tenen entre 55 i 64 anys són els més nombrosos amb 14.272 persones(21’12%), seguit dels que tenen entre 45 i 54 anys amb 13.542 persones (20%). La categoria més joveamb un nombre elevat de població és la franja d’edat dentre 20 a 34 anys amb 7.157 persones (10’5%), iels que tenen entre 35 i 44 anys formen un total de 11.900 efectius (17’61%).La seva distribució per graus de discapacitat i edatRespecte al grau de discapacitat, 23.423 persones tenen entre el 33% i el 64 % (34’67%), 31.429 tenenentre el 65% i el 74% (46’52%) i 12.696 tenen el 75% o més (18’79%). És el segon grau de discapacitaten el que hi ha més població amb malaltia mental, el que comporta que la majoria de la població no ésaccessible a un lloc de treball en CET’s. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 42
    • La població que te un grau d’entre el 33% i el 64%, el que tenen entre 55 i 64 anys són els mésnombrosos (6.386 persones 27’26%), seguit d’aquells que tenen entre 45 i 54 anys amb 5.079 persones(21’68%). Els més joves d’entre 20 i 44 anys sumen un total de 6110 persones (26’08%), i els més vellsd’entre 65 i 75 anys o més sumen 4.788 persones (20’44%).Es conclou que el 95 per cent de la població amb malatia mental del 33% al 64 % es troben entreels 20 i els 75 anys, i que la meitat d’aquests tenen entre 45 i 64 anys.Per al segon grau de discapacitat veiem que la població tendeix a ser una mica més joves que en elprimer grau. 14969 persones tenen entre 35 i 54 anys formant el 47’62 per cent de la població en aquestsubgrup. Si hi sumem aquells que tenen entre 55 i 64 anys, 6.422 (20’43%), i els de 20 a 34 anys, 4.277(13’60%), conformen el 81’65 per cent de la població d’entre 33% i 64% de discapacitat. Aquelles quetenen entre 65 anys i 75 o més són un total de 5.620 (17’88%), sent més nombrós la primera categoria.Les demés categories, les més joves no tenen pràcticament efectius de població (141 persones 0’45%).Per al tercer grau de discapacitat hi ha 12.696 persones, de les quals 7.451 tenen 75 a o més anys(58’68%), 1.549 tenen entre 65 i 74 anys (12’2%) i 1464 persones entre 55 i 64 anys (11’53%), formantaixí el gran grux d’aquesta categoria.La seva distribució per gènerePel que repecte al gènere, les dones amb malatia mental són un total de 37.743, el 55’87 per cent de lapoblació, i els homes són 29.805, un 44’12 per cent. S’ha de senyalar que les dones són present en ungrau major que els homes, de manera més accentuada en el primer grau de discapacitat (5.317 donesmés). En canvi en el segon grau els homes són més que les dones amb una diferencia de 727 efectius.8. Resum: Persones que tenen el primer grau de discapacitatsCentrem la nostra atenció en el col.lectiu de persones que te el primer grau de discapacitatSi ens centrem en el col·lectiu que s’engloba en el primer grau de discapacitat, més del 50 per 100 de lapoblació és major de 20 anys, sent la franja d’edat de 55 a 64 anys la que rep més efectius: 43.178persones (11’21%) seguida de la franga de 65 a 74 (10’89%). Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 43
    • Gràfic 10 : Discapacitats amb un grau d’entre el 33% i el 64%, segons edat i sexe, Catalunya 2007: Persones amb discapacitat del 33% al 64% segons edat i sexe. Catalunya 2007 12,00 10,00 8,00 Percentatge de població (xifres relatives) 6,00 Del 33% al 64% Homes Del 33% al 64% Dones 4,00 2,00 0,00 De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a 15 De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i anys anys 17 19 34 44 54 64 74 més EdatsFont: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.Les persones amb discapacitats reconegudaes en edats compreses entre els 45 i els 54 anys son26.962 persones (7% de la població amb discapacitat).Les persones amb més de 75 anys representen també un 7% d’aquest univers. Els menors de 20 anystenen xifres inferiors a l’1%, excepte els que tenen entre 6 i 14 anys on trobem un 2’44% de població.En totes les franges d’edat els homes són el col·lectiu més nombrós excepte en l’última franga d’edat enque les dones tenen una major presència en efectius.Com ja s’ha comentat anteriorment, 214.374 persones discapacitades tenen edats compreses entre els16 i els 64 anys, el que suposaria ser persones demandants de treball. El 54’42 per cent (116.670persones) tenen un grau de discapacitat comprès entre el 33% i el 64% sent així el col·lectiuempleable de discapacitats a Catalunya.Segons l’Encuesta de Discapacidades, Deficiencias y Salud (EDDS) de 1999 (INE;1999) a Catalunya hihavia un total de 213.535 persones discapacitades, de les quals 79.377 es trobaven en actiu: Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 44
    • • 60.700 estaven treballant (76’47%), 37.143 eren homes (61’19%)i 23.558 dones (38’81%), i • els aturats eren un total de 18.677 (23’52%), 9.833 homes (52’65%) i 8.844 dones (47’35%).Les úniques dades de que disposem per a l’any 2007 és el nombre de treballadors discpacitats quetreballen en els Centres Especials de Treball (CET).Segons el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya hi ha 10.517 persones discapacitadesque es troben treballant en un CET a Catalunya. Fins a juny, a l’any 2008 s’han realitzat 4.343contractes a discpacitats a Catalunya i 2.028 han estat per CET’s (46’7%)1.1 Dades extretes de documentación interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en suport informàtic,data del 31 de decembre de 2007. La consulta es va realitzar en el mes de juliol de 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 45
    • 1. Introducció2. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials de Treball a Catalunya3. Distribució per edat i génere dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials de Treball a Catalunya4. Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de discapacitat5. Modalitats de contractes de treball Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 46
    • 1.- INTRODUCCIÓEn els últims anys s’ha tractat de fer un esforç legislatiu per tal de pal·liar la situació de desaventatge queles persones amb discapacitat tenen en l’accés al mercat de treball, protegit i ordinari. Des d’aquestapersepectiva el Govern de l’Estat Espanyol ha establert diferentes eines jurídiques per poder afrontar elproblema de la ocupació i les persones amb discapacitat. Entre elles podem destacat el Reial Decret27/2000, la Llei 51/2003 i el Reial Decret 290/2004. Per la seva banda i amb les competències otorgadesal Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de treball i de Serveis Socials, s’ha promogut des deCatalunya un Pla d’Inclusió Social a Catalunya.El mercat laboral del que poden participar les persones amb discapacitat és divideix en mercat protegit imercat ordinari. El treball protegit consta de dos estrucutres diferenciades com són els CentresOcupacionals i els Centres Especials de Treball. El que ens centra en aquest document són els CET’s,regulats pel RD 1368/1985, llur objectiu és el de proporcionar la realització d’un treball productiu iremunerat, com a pasarel·la a la integració en el mercat de treball ordinari.Les mesures de foment del treball en el mercat ordinari de treball consta d’incentius a la contractació,contractació específica indefinida i temporal, de formació, en pràctiques, d’interinitat, treball selectiu ipromoció de l’autotreball.La quota de reserva del 2 per cent, regulada des de la LISMI i el RD 364/2005, es una mesura per alfoment de la inserció en el mercat ordinari que sembla tenir un sovint incompliment per part de lesempreses que han de respectar aquesta mesura d’integració laboral.Els enclavaments Laborals (RD 290/2004) són contractes entre una empresa i un CET per facilitarl’accés de les persones amb discapacitat a tasques del mercat ordinari de treball.El treball amb recolçament (RD 87’/2007) és un conjunt d’accions d’orientació i acompanyamentindividualitzat entre treballadors amb discapacitat i preparadors laborals.En les pàgines següents analitzarem els treballadors dels CET i les caractaerístiques dels centres. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 47
    • 2.- Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especialsde Treball a CatalunyaPer poder disposar d’un mapa que permetes saber la distribució dels llocs de treball per personesdiscapacitades que proporcionen els CET’s a Catalunya s’ha construit la taula nº 14.Taula 14. Distribució per comarques dels treballadors discapacitats dels CET’s. 2007 Nombre de % del Total de Treballadors Treballadors Comarques Discapacitats Discapacitats en dels Cets Cet’s Alt Camp 83 0,79% Alt Empordà 80 0,76% Alt Penedès 173 1,64% Alt Urgell 2 0,02% Anoia 224 2,13% Bages 149 1,42% Baix Camp 456 4,34% Baix Ebre 142 1,35% Baix Empordà 48 0,46% Baix Llobregat 1062 10,10% Baix Penedès 115 1,09% Barcelonès 3739 35,55% Berguedà 62 0,59% Cerdanya 15 0,14% Conca de Barberà 53 0,50% Garraf 100 0,95% Garrigues 22 0,21% Garrotxa 83 0,79% Gironès 477 4,54% Maresme 471 4,48% Osona 247 2,35% Pla de lEstany 48 0,46% Pla dUrgell 71 0,68% Priorat 7 0,07% Ribera dEbre 8 0,08% Ripollès 97 0,92% Segrià 410 3,90 Selva 63 0,60 Solsonès 26 0,25 Tarragonès 247 2,35 Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 48
    • Urgell 81 0,77 Vall dAran 11 0,10 Vallès Occidental 1398 13,29 Vallès Oriental 247 2,35 Total 10.517 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentación interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en suport informàtic, data de juliol de 2008.Alt nivell de concentració geograficaAquesta taula nº 14 ens permet constatar que la distribució geogràfica dels treballadors discapacitats enCET està molt localitzada en tres comarques, el Barcelonès (35%), el Vallès Occidental (13’29%) i elBaix Llobregat (10’1%), sent un total del 58’94 per cent dels treballadors. Segueix així unadistribució semblant a la de la població discapacitada de cada comarca. Les demés zones geogràfiquestenen un percentatge inferior al 5 per cent de treballadors en relació al seu total.Comarques on no hi han CET’sHi han set comarques on no es localitza cap treballador: l’Alta Ribagorça, el Montsià, la Noguera, elPallars Jussà i Sobirà, la Segarra i la Terra Alta. Són les comarques on no hi ha cap Centre Especial deTreball però si hi resideixen persones amb discapacitat en edat laboral. En total hi ha 7.394 personesdiscapacitades que resideixen en aquestes comarques i que no tenen accés a un lloc de treball en un CETque s’ubiqui en la seva comarca.Cap comarca proporciona un 1 per 100 de llocs de treballs en CET’s sobre total població discapacitada3.- Distribució per edat i génere dels treballadors amb discapacitats que treballen en CentresEspecials de Treball a CatalunyaPer edatLes dades de que disposem no permeten observar una distribució per edats més desagregada que la queproporciona la taula 15 ja que les categories que obtenim són a tall dels 25 anys. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 49
    • Taula 15.- Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’sa Catalunya. 2007 Treballadors Menors De 25 Anys Majors De 25 Anys Total Total 9% 91% Homes 5991% 6026% 6002% Dones 4009% 3974% 389% Font: Elaboració pròpia a partir de la documentació interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en suport informàtic data de juliol de 2008.Tot i així podem observar que els treballadors discapacitats dels CET’s són pràcticament tots adultsmajors de 25 anys. Si atenem a la distribució per edats de la població podem deduir que seran personesentre els 35 i els 65 anys la majoria.Per gènereRespecte al gènere observem que més de la meitat dels treballadors (60’02%) són homes i que el 38’9per cent són dones. De la mateixa manera que en el mercat ordinari de treball observem que no hi ha unaestructura igualitària en oportunitats en l’àmbit laboral entre gèneres, tot i que la població discapacitadaés majoria femenina. Per tant, a més de la desigualtat geogràfica també hi ha una desigualtat de gènerepel que respecte a l’accés a un lloc de treball. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 50
    • Gràfic 11 .- Distribució per edat dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s aCatalunya. 2007 Percentatge de treballadors discapacitats en CETs segons edat. Catalunya 2007. 9% Treballadors menors de 25 anys Treballadors majors de 25 anys 91%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la documentació interna del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya a data de juliol de 2008.4.- Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de discapacitatEn aquest nou apartat es preten analitzar de forma descriptiva els treballadors discapacitats que treballenen els CET’s segons tipología de discapacitat i intentar saber quin és el gruix de població que estàocupada. Hem de tenir en compte que hi ha contractacions fora dels CET.Per poder fer aquest apartat s’han construit la taula nº 16 i el gràfic nº 12. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 51
    • Taula 16: Treballadors discapacitats en CET’s segons el tipus de discapacitat i relació amb lapoblació activa. Catalunya 2007: % Sobre el Total de Treballadors Tipus de Discapacitat Treballadors Discapacitats en Cets Discapacitats Psíquics 6.144 58% Mentals 1.143 11% Físics 2.689 26% Sensorials 541 5% Total 10.517 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a data de juliol de 2008. (1) Estan inclosos tots els graus de discapacitatFins l’any 2007, els discapacitats psíquics són els més contractats en els CET’s, amb un total de 6.144,més de la meitat del total de treballadors (58%). En relació al total de població en edat activa que tédiscapacitat psíquica només són un 19’93 per cent.A llarga distància són els físics amb 2.689 treballadors (26%) i suposen el 1’03 per cent de lapoblació amb aquesta discapacitat.Els treballadors amb malaltia mental són un total de 1.143, el que suposa l’11 per cent del total detreballadors i l’1’03 del total de la població activa amb aquesta discapacitat.Finalment, els discapacitats sensorials són els menys contractats en CET’s, són un 5 per cent delstreballadors el que suposa un 2’24 per cent del total de població amb uns deficiència auditiva ovisual. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 52
    • Gràfic 12 : Treballadors en CET’s segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007: Treballadors discapacitats en CETs segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007 (xifres relatives) 5% 26% Psí quics Ment als Fí sics Sensorials 58% 11%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la documentació interna del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya a data de juliol de 2008.ResumDe forma global només el 4’92 per cent de la població discapacitada a Catalunya es troba treballant enun Centre Especial de Treball. Aquesta situació denota la dificultat d’accés del col·oectiu discapacitatfins i tot en aquelles entitats que estan dedicades a la seva inserció laboral com són els CET’s.5. Modalitats de contractes de treballDe nou s’utilitza la informació estadística per coneixer la modalitat de contractes de treball querelaciones la persona treballadora discapacitada amb el CET. S’han cosntruit la taula nº 17 i el gràfic nº13. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 53
    • Taula 17: Distribució de treballadors segons el tipus de contracte en CET’s. Catalunya 2007: Nombre De Percentatge Treballadors Indefinits 6.960 67% Temporals 1.386 13% Obra i servei 446 4% Pràctiques 3 0% Formació 496 4% Altres 1.226 12% Total 10.517 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunyaa data de juliol de 2008.Gràfic 13: Tipus de contracte del treballadors en CET’s. Catalunya 2007: Tipus de contracte dels treballadors discapacitats en CETs. Catalunya 2007. 4,28% 0,03% 3,85% 11,76% 13,30% Indef i ni ts Tempor al s Obr a i ser vei Pr àcti ques For maci ó Al tr es 66,78%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya2008.Les dades que ofereix el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya informen de que finsl’any 2007, dels 10.517 treballadors comptabilitzats en CET’s, 6.960 tenen un contracte indefinit (67%) i1.386 un contracte temporal (13%). Les demés modalitats de treball tenen xifres inferiors al 10%. La Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 54
    • categoria altres engloba el 12 per cent. Predomina el contracte indefinit per sobre de les deméscategories de forma rellevant.L’any 2008Per a l’any 2008, amb xifres extretes de l’INEM2, de les 2.028 contractacions a discapacitats en CET’s,només 196 són indefinits (9’6%) i el major nombre són els contractes per obra i servei amb un total de657 contractes (27%) i els contractes temporals amb 491 contractes (24’2%). Els eventuals i la categoria“altres” tenen entre el 12 i el 13 per cent, i les demés categories es troben per sota del 10 per cent. No hiha cap contracte en CET’s fins al moment que hagi convergit de temporal en indefinit, com tampoccontractes de pràctiques.Les demés contractacions realitzades a discapacitats l’any 2008 fora dels Centres Especials de Treballpredominen les indefinides (1799, 41’42%) per sobre dels temporals (1367, 31’48%) i de les de per obrai servei (567, 13’05%).Per tant observem un canvi en la distribució del tipus de contractació en els CET’s que passa depredominar la contractació indefinida a predominar la contractació per obra i servei. La contractaciótemporal segueix sent la segona modalitat més generalitzada i observem que hi ha un augment en lesxifres relatives (24’2% al 2008) junt amb la categoria “altres”, que es manté entor al 12 per cent.Observant les contractacions fora dels CET’s veiem que segueix fomentant la contractació indefinida persobre de la temporal i la contractació per obra i servei augmenta fins al 13 per cent.2 Dades extretes del Servicio Público de Empleo Estatal, Ministeri de Treball e Inmigración del Gover d’Espanya. Dadesreferides fins al juny de 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 55
    • 1. Els Centres Especials de Treball a Catalunya 1.1. Legislació 1.2. Evolució dels CET’s 1.3. Localització geogràfica dels CET’s 1.4. Tamany dels CET’s 1.5. Àmbits d’activitat econòmica dels CET’s a Catalunya2. Enclavaments i inserció laboral Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 56
    • 1.- Els Centres Especials de Treball a CatalunyaEl Centre Especial de Treball és una organització empresarial que opera en un entorn productiu iassegura treball remunerat a persones amb un grau de disminució igual o superior al 33%. A més elsfacilita un servei de suport personal i social, que desenvolupa un equip dins del Servei Sociald’Integració Laboral.La seva finalitat és la creació de llocs de treball estables, adequats a la realitat del mercat laboral i al mónde l’empresa, oberts a la situació de la persona amb discapacitat, a fi d’aconseguir una plena integraciólaboral i social, i per afavorir una millor qualitat de vida.Per assolir aquests objectius, disposa de tècnics altament qualificats que desenvolupen les activitats denegoci de les diferents àrees de treball dels centres.1.1. LegislacióLa Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), juntament ambl’anomenada quota de reserva del 2 per cent a les empreses de 50 o més treballadors i altres mesures, idins de la fórmula del treball protegit, va regular la figura dels centres especials de treball amb la finalitatprincipal de facilitar l’obtenció de treball remunerat a aquells minusvàlids que, provisionalment odefinitivament, no poguessin trobar una feina a les empreses normals. Amb posterioritat a l’entrada envigor de la llei es van dictar, el Reial Decret 2273/1985,de 4 de desembre, que va aprovar el reglamentdels centres i el Reial Decret 1368/1985 que va regular la relació especial dels treballadors minusvàlidsdels centres especials de treball.De l’art. 42 de la Llei 13/1982 i de les normes de desenvolupament i complementàries es desprèn comtrets característics d’aquests centres els següents: a) econòmicament aquests “centres” són empreses, en tant que la seva intervenció es produeix en el mercat de bens i serveis; b) tenen com a finalitat assegurar un treball remunerat per als minusvàlids que hi treballin; c) tenen com a finalitat afegida la possible prestació de serveis d’ajustament personal i social que requereixen els seus treballadors minusvàlids; Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 57
    • d) són empreses amb forma jurídica variada ja que el seu titular pot ser qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, i fins i tot una comunitat de bens amb lúnica exigència de tenir capacitat jurídica per obrar i per ser empresari: societats mercantils, associacions, fundacions, etc. e) al menys el 70 per 100 de la seva plantilla ha de estar formada per minusvàlids; f) aquest centres són, a més, concebuts com un mitja d’integració de minusvàlids al règim de treball normal, es a dir, haurien de servir per impulsar la integració laboral de les persones amb discapacitat a les empreses normalitzades.Les últimes novetats legislatives, el Reial decret 27/2000 de mesures alternatives, la Llei 51/2003d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat i elReial Decret 290/2004 per el qual es regulen els enclavaments laborals, són una aposta de futur a favorde la inserció laboral de les persones amb discapacitat i dels Centres Especials de Treball.Creació d’un CETEls centres especials de treball poden ser creats per les administracions públiques o per qualsevolpersona física o jurídica o comunitat de bens que tinguin capacitat per ser empresaris, i en conseqüènciapuguin contractar a treballadors d’acord amb la legislació laboral. Aquesta amplitud permet que elstitulars dels centres siguin de l’allò més variats: associacions, fundacions, societats mercantils, personesfísiques, etc.El creador del centre es conceptua també com a titular, es a dir, com l’entitat o persona en la qui recauenels drets i deures que neixen de l’activitat dels centres. De tal manera que no es possible crear un centresi prèviament el seu creador i titular no posseeix capacitat jurídica i d’obrar, fet que en les personesjurídiques exigeix la seva inscripció prèvia en el Registre del que procedeixi (Registre Mercantil,Registre de Fundacions, etc.)Per tenir caràcter de centre especial de treball és necessària la qualificació del mateix per l’administraciói la posterior inscripció al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials (RESES). La qualificació ésuna autorització per la qual, un cop comprovats els requisits exigits per la llei, l’administració competentatorga a un determinat projecte empresarial la qualitat de centre especial de treball amb possibilitat decontractar treballadors minusvàlids, sota una relació laboral especial basant-se en l’Estatut delsTreballadors. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 58
    • En tota normativa reguladora s’indica que els centres han d’assemblar-se en tot el possible a les empresesordinàries, i en conseqüència, ser viables pel que fa a la valoració prèvia a la qualificació. Els creadorsdel centres hauran de presentar un estudi de viabilitat empresarial.Per altre banda, la creació d’un centre d’aquest tipus pot fer-se bé “ex-novo”, presentant en conseqüènciaun projecte empresarial, o bé, transformant una empresa ordinària en centre especial de treball, en aquestcas la plantilla deurà estar formada, en el moment de la qualificació del centre de treball com a CET, coma mínim, per un 70 per 1000 de persones amb discapacitat reconeguda.Cal tenir present dos punts importants: Que la inscripció al RESES, no ha de pressuposar necessàriament la obtenció automàtica de subvencions del Departament d’Acció Social i Ciutadania, (durant el desenvolupament d´aquest estudi, les competencies delegades en el mencionat Departament, seran transferides al Departament de Treball i Industria, en concret a la Direcció General d´Igualdat d´Oportunitats) atès que aquestes es concedeixin en funció de les disponibilitats pressupostàries, atenent criteris de necessitat i prioritat per a la promoció sociolaboral de persones amb discapacitat. Els estatuts de la societat han de reflectir de forma explícita com a objectiu prioritari, la integració laboral de les persones amb discapacitat.FinançamentEls centres especials de treball poden beneficiar-se d’ajuts per a la inversió en funció de la proporció depersones amb discapacitat contractades, d’acord amb els següents punts: Quan més del 90% de la plantilla del CET siguin treballadors amb discapacitat, la subvenció per lloc amb caràcter estable serà de 12202,24€. Quan el nombre de treballadors amb discapacitat del CET estigui entre el 70% i el 90% de la plantilla, la subvenció per lloc de caràcter estable serà de 9015,18€.Els centres especials de treball poden beneficiar-se també de les següents ajudes pel manteniment delsllocs de treball ocupats per treballadors amb discapacitat: Bonificació del 100% de la quota empresarial a la Seguretat Social, incloses les d’accidents de treball, malaltia professional i quotes de recaptació conjunta. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 59
    • Subvenció per el cost salarial del 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que es reduirà en funció de la jornada realitzada pels contractes a temps parcial. Subvenció de fins 1803,04€ per l’adaptació de llocs de treball o l’eliminació de barreres arquitectòniques.Ajustament personal i socialTal i com disposa el Reial Decret 2273/1985 en l’aprovació del Reglament de Centres Especials deTreball (CET), en l’article primer i d’acord amb el que disposa l’article 42 de la Llei 13/1982 de 7 d’abril(LISMI), els CET’s tenen com objectiu prioritari, dur a terme un treball productiu amb la finalitatd’assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació de serveis d’ajustament personal i social querequereixin els seus treballadors discapacitats. També han de ser mitjans d’integració de treballadorsdiscapacitats al règim de treball normal a l’empresa ordinària.La prestació de serveis d’ajustament personal i social s’entén en l’àmbit rehabilitador, terapèutic,d’integració social, cultural i esportiu que proporcioni al treballador una major rehabilitació personal iuna més gran adaptació en la seva relació social.Objectiu generalFacilitar els ajustaments personals, socials, culturals, esportius, de rehabilitació, terapèutics i laborals queels treballadors del centre necessiten per tal d’adaptar-los a l’activitat de l’empresa i al seu entorn iaconseguir l’accés a la vida laboral ordinària (objectiu final dels CET’s).Objectius específics Potenciar la incorporació laboral a un mercat “normalitzat“ de treball del personal disminuït físic. Facilitar al col·lectiu de disminuïts l’accés a una vida social, cultural, esportiva i associativa “normalitzada“ així com potenciar la relació entre el col·lectiu de treballadors. Superar les dificultats que aquest col·lectiu té en la nostra societat. Ajudar amb treballs orientatius d’assessorament i ajut puntual, des de la vessant d’empresa, en les dificultats socials i laborals que poden afectar al treballador. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 60
    • 1.2. Evolució dels CET’sLa llista general de centres que ofereix el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a maigdel 2008 apunta que durant l’any 1962 tenim el coneixement del primer registre legal del primer CET aCatalunya. És possible que anteriorment s’hagués constituit un centre amb les característiques d’un CETperò que encara no estava sotmés a la legislació catalana en aquesta matèria, la qual obliga a registrar-secom a centre posteriorment a la solicitut i al reconeixement com a CET.Taula 18: Evolució del registre de CET’s a Catalunya, 1992- decembre 2008: Any Nombre Total % dinscripció de CET acumulat acumulat registrats (xifres absolutes) 1992 18 18 8,33% 1993 54 72 33,33% 1994 21 93 43,06% 1995 13 106 49,075 1996 10 116 53,70% 1997 7 123 56,94% 1998 12 135 62,50% 1999 11 146 67,595 2000 8 154 71,30% 2001 3 157 72,69% 2002 6 163 75,46% 2003 9 172 79,63% 2004 9 181 83,80% 2005 7 188 87,04% 2006 6 194 89,81% 2007 12 206 95,37% 2008 10 216 100% Total 216 216 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya a 29 de desembre de 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 61
    • Gràfic 14 : Evolució del registre de CET’s a Catalunya. 1992-2008: Evolució del nombre de CET registrats 1992- decembre de 2008. 250 200 Nombre de CET(xifres absolutes acumulades) 150 Total acumulat (xifres absolutes) 100 50 0 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 AnysFont: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.La informació que faciliten les taula 19 i gràfic 14 respecte a l’evolució del registre dels centres datal´inici a l’any 1992 donat que és en aquest any quan es crea, a 12 de juny, el registre dels CentresEspecials de Treball a Catalunya3. La informació que facilita la web site de comprasocial ens aportainformació sobre la constitució de centres anteriors a aquesta data, però és l’any 1992 quan aquestscentres aconsegueixen el reconeixement jurídic per part de la Generalitat de Catalunya. Per aquesta raóles dades sobre l’evolució del registre dels CET que ens aporta la documentació de la web delDepartament d’Acció Social i Ciutadania comencen a data d’aquest any.La consulta realitzada a 29 de desembre de 2008 constata que hi ha un total de 216 CETs registrats.Tanmatiex, les posteriors dades en que es basa aquest estudi es fan a tall de 31 de decembre de 2007, on3 Ordre de 12 de juny sobre la creació del registre de centres especials de treball i de la Comissió d’avaluació i seguiment delsprogrames de suport a la integración laboral a disminuïts. DOGC 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 62
    • es constata un total de 206 CETs registrats. D’altra banda, les dades extretes de la documentació internadel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, el nombre de CETs total amb el que es basaaquest estudi són els 198 centres sobre el total del registrats (206). Podem suposar que els 198 centressón centres de seguiment i la xifra de 206 fa referència al total de centres en actiu.Les dades ens permeten constatar que es a partir de l’any 1992 quan es genera una dinàmica de registredels CET’s amb una mitjana anual de constitució de 13 CET’s per tot el periode 1992-2008.Si dividim el periode per trams de quatre anys, el resultat es una mica diferent. Durant el primer periode,1992-1995, la mitjana anual d’enregistrament fou de 26 CET’s , amb un màxim de 54 centres especialsde treball en l’any 1993 i un mínim de 10 centres en l’any 1995. En el següent quatrienni el ritme esredueix a una mitjana de 10 CET’s per any; per el periode 2000-2003 el ritme d’enregistrament de nousCET’s continua reduint-se amb una mitjana de 6 CET’s per any de promig i en el curs del periode 2004-2007 hi ha una certa recuperació en el registre de nous CET’s i la mitjana anual s’ha mogut entorn alsquasi nous 9 CET’s per any.La informació disponible en el registre, senyala que per tot l´any 2008 s’han constituit 10 nous CET’s.Com a resultat, en el Registre de CET’s de la Generalitat de Catalunya consta l’existència de un total de216 CETs a Catalunya a desembre del 2008.1.3. Localització geogràfica dels CET’sA partir de les dades que ofereix el Departament de Treball de Generalitat de Catalunya, s’ha construit lataula nº 19 que permet dispossar d’una fotogràfia ràpida d’on s’ubiquen els CET’s a Catalunya.A partir de les dades proporcionades per el Departament d’Acció Social i Ciutadania i de l’IDESCAT ajuliol del 2008 i segons mostra la taula nº 19 el major numero de CET’s es troben localitzats en trescomarques catalanes: al Barcelonès (67 centres), al Vallès Occidental (24 centres), al Baix Llobregat (18centres), formant així el 55,05 per cent del total de centres. Podem destacar com a comarques amb unnombre inferior a 10 centres el Vallès Oriental amb 9 centres, el Gironès i el Segrià amb 9 centres, elTarragonès amb 10 centres, el Maresme amb 6 centres i el Baix Ebre amb 5 centres. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 63
    • Taula nº 19: Distribució comarcal dels CET’s a Catalunya. 2007 Comarques Nombre de Cets % Sobre el Total de Centres Superfície (Km2) Km/Cet (Km²) Alt Camp 2 1,01% 535 267,5 Alt Empordà 2 1,01% 1.357 678,5 Alt Penedès 2 1,01% 592,8 296,4 Alt Urgell 1 0,51% 1.447 1447,0 Anoia 1 0,51% 866 866,0 Bages 1 0,51% 1.299 1299,0 Baix Camp 5 2,53% 697 139,4 Baix Ebre 5 2,53% 1.002,70 200,5 Baix Empordà 1 0,51% 701,7 701,7 Baix Llobregat 18 9,09% 485,7 27,0 Baix Penedès 1 0,51% 296 296,0 Barcelonès 67 33,84% 144,7 2,2 Berguedà 2 1,01% 1.184,90 592,5 Cerdanya 1 0,51% 546,6 546,6 Conca de Barberà 1 0,51% 650,2 650,2 Garraf 1 0,51% 185 185,0 Garrigues 1 0,51% 797,6 797,6 Garrotxa 1 0,51% 735,4 735,4 Gironès 9 4,55% 575,4 63,9 Maresme 6 3,03% 398 66,3 Osona 5 2,53% 1.260,10 252,0 Pla de lEstany 1 0,51% 305 305,0 Pla dUrgell 1 0,51% 262,8 262,8 Priorat 1 0,51% 498,6 498,6 Riera dEbre 1 0,51% 827,3 827,3 Ripollès 1 0,51% 956,2 956,2 Segrià 9 4,55% 1.396,60 155,2 Selva 3 1,52% 995,1 331,7 Solsonès 1 0,51% 1.001,20 1001,2 Tarragonès 10 5,05% 318,9 31,9 Urgell 3 1,52% 579,7 193,2 Vall dAran 1 0,51% 633,6 633,6 Vallès Occidental 24 12,12% 538 22,4 Vallès Oriental 9 4,55% 851 94,6 Total 198 100% 24.921’9 Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 64
    • Font: Elaboració pròpi a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament d’AccióSocial i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i de la web de l’Institut d’Estadística de Catañunya(IDESCAT), a data de juliol de 2008.En l’anàlisi de la distribució geogràfica hem elaborat la relació estadística entre els centres i la superficiede la comarca. Aquesta relació ens permet coneixer l’abast dels centres per comarques.Relació entre CET’s i superficie de la comarcaLa taula nº 19 permte constatar que hi ha 8 comarques que tenen un abast inferior als 100 km per centre,destacant el 2,2 km del Barcelonès i el 22,4 km per centre del Vallés Occidental que denoten unaelevada densitat de centres respecte al territori de cadasqunda d’aquestes comarques.Entre els 100 i els 500 km per centre trobem 13 comarques, entre 500 i els 1000 km trobem 13 centres isuperior als 1000 km trobem 2 centres a l’Alt Urgell i al Solsonès on només hi ha un CET en tota lacomarca.Conclusió:En les comarques urbanes la densitat de CET’s és més alta i en les zones rurals és més baixa.1.4. Tamany dels CET’sUna nova variable que va semblar important conéixer es el tamany promig d’un CET. Per dispossard’aquesta informació s’ha elaborat la taula nº 20 que recull una distribució dels CETs per trams detreballadors contractats. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 65
    • Taula nº 20. Tamany dels CET’s. Catalunya, 2007 Nombre De Treballadors Cets % mostral De 1 a 9 treballadors 30 15,62% De 10 a 29 treballadors 50 26,04% De 30 a 49 treballadors 40 20,83% De 50 a 79 treballadors 28 15,58% De 80 a 99 treballadors 11 5,73% De 100 a 199 treballadors 27 14,06% 200 treballadors o més 6 3,1% Total 192¹ 100% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a data de juliol de 2008. (1) Mostra de 192 CET del total de 198 que ens aporten les dades del Departament d’acció Social i Ciutadania 2008. Les dades s’han extret de docuumentació interna del departament en suport informàtic. Consulta realitzada durant el mes de juliol 2008.La lectura d’aquesta nova taula permet constatar les següent característiques relacionades amb ladimensió empresarial dels CET’s: • Més del 60 per 100 dels CET’s tenen menys de 50 treballadors contractats • El tram més freqüent és entre 10 i 20 treballadors contractats • Hi han 33 CET’s que contracten a més de 100 personesA partir d’aquestes consideracions que s’obtenen de la taula nº 20, podriem considerar que els CET’sinferior als 30 treballadors (41’66 %) son els de tamany petit. Els CET’s entre 30 i 99 treballadors(42’14%) son els que podrien considerar-se de dimensió mitjana i, per ùltim, aquells que contracten a100 o més treballadors son els de mayor dimensió i representen el 17 per 100 del total dels CET’s queoperen a Catalunya.En l’intent de conéixer quina pot ser la dimensió desitjable d’un CET’s en termes econòmics, s’haemprar una informació facilitada per els propis CET’s i publicada per el Departament de Treball i Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 66
    • Industria de la Generalitat de Catalunya en l’any 2006. En aquesta publicació hi ha 109 CET’s que en laseva fitxa van facilitar el nùmero de treballadors. Solament 65 CET’s van facilitar l’import de facturacióper l’exercici econòmic 2005 o 2006. A partir d’aquesta informació no contrastada i facilitada per elspropis responsables dels CET’s s’han calculat les mitjanes de facturació per lloc de treball i per dimensióempresarial dels CET’s.El resultat es el que a continuació es presenta:Taula 21. Relació entre dimensió dels CET’s i facturació anyal per treballador. 2005-2006 Dimensió CETs Facturació anual per treballador 1- 9 treballadors 21.640 € 10-19 treballadors 15.527 € 20 - 49 17.411 € 50 – 99 18.898 € 100 – 199 26.051 € 200 i més 16.844 € Font: Elaboració propia a partir de Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya, 2006.Una assignatura pendent que tenen els CET’s es el seu estudi com a empreses que han d’estar orientadesal mercat. Massa sovint els CET’s han estat estudiats des de la visió assistencial de la protecció de lespersones amb discapacitat reconeguda. Aquest es un aspecte molt important. Ara bé, si es vol elcumpliment de la normativa vigent i considerar el CET com a un instrument de política activa que ha defacilitar la transició des del no treball al treball ordinàri i convencional a la persona amb discapacitatreconeguda, s’han de començar a fer estudis econòmics on predomini l’enfocament dels CET’s com aempreses socials i ser valents quan alguns d’aquest CET’s no acaben d’estar ben gestionat per l’equip dedirecció.Com a conseqüéncia de la no existència d’estudis on l’enfocament principal es l’empresa social perestudiar els CET’s, la taula 21 no proporciona una informació que permeti marcar una tendència en Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 67
    • relació a quin pot ser el tamany promig desitjable d’un CET. La seva lectura permet constatar que lafacturació unitària per treballador més elevada s’assoleix quan el CET té una dimensió empresarial entreels 100 i els 199 treballadors. Es torna a insistir, aquesta es una informació que s’ha de pendre amb moltacautela.Com qualsevol empresa convencional, el tamany ve condicionat per l’activitat econòmica. En el casespecial dels CET’s també ve molt condicionat per el tipus de discapacitat que domina entre els seustreballadors. En el supòsit dels CET’s que actuen en comarca i que son ells els ùnics de la comarca hand’ajustar les activitats a tota mena de discapacitat. En resum i en definitiva, amb la informació que esdisposa no es fàcil avançar una dimensió de CET’s que permetin millor utilitzar la plantilla de suporttécnic. Ara bé, la taula 21 sugereix que els CET’s més sostenibles son els que tenen una dimensió entreels 100 i els 199 treballadors. Si relacionem les taules 2o i 21, s’obté la conclusió que hi han 27 CET’sque son els que presenten una més bona facturació per treballador per el periode econòmic escolat entreels anys 2005 i 2006.1.5. Àmbits d’activitat econòmica dels CET’s a CatalunyaEls Centres Especial de Treball es caracteritzen per no tenir una única activitat laboral. De forma comús’ocupen de diverses activitat.Tanmateix, s’han construit la taula nº 22 i el gràfic nº 15 que permetenvisualitzar la distribució dels CETs per la seva principal activitat empresarial durant l’any 2007. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 68
    • Taula 22 : Àmbits d’activitat empresarial dels CET’s a Catalunya. 2007 Àmbit Dactivitat Nombre de Cets Percentatge Alimentació 8 3,70% Artesanal/Comercial 13 6,01% Arts gràfiques 10 4,62% Bugaderia 9 4,16% Càtering i restauració 2 0,93% Consultoria 2 0,93% Decoració 1 0,46% Diverses 17 7,87% Electricitat 1 0,46% Embalatge/Envasament 1 0,46% Estampació i retolació 1 0,46% Fabricació de cadira de rodes 4 1,85% Fusteria 4 1,85% Gerència i administració 1 0,46% Jardineria 28 12,96% Llibreria,copisteria i reprografia 5 2,31% Manipulat 37 17,13% Marketing telefònic 2 0,93% Muntatge industrial 7 3’24% Neteja 17 7,87% Obra i rehabilitació 1 0,46% Recollida i reciclatge 3 1,38% Serveis 26 12,04% Teleoperadors/Call Center 1 0,46% Tèxtil 4 1,85% Transport i missatgeria 9 4,16% Vending 2 0,93% Total 216 100% Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 69
    • Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’AccióSocial i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, decembre 2008.Gràfic 15 : Distribució dels CET’s per àmbits d’activitat empresarial a Catalunya. 2007 Activitats econòmiques dels CET. Catalunya 2008. 40 35 30 25 Nombre de centres 20 15 Nombre de Cets 10 5 0 M tin nip a ec r Ne ial ria Jar ació su ió Ve eria m Tè r i a Fu des e c ci ó s/ S e e iq l in ònic d i to t ec ria de ció sa xtil ga s ic tam /En ctri s ta te lat in eria ro ia g ió pac vas itat Ar om ció lC s ta ia D ció lid ab ja gr cia te ca i re en ke a fi in Bu ue tg al ei Es tge Ele rse in on c ep er es der r M ra ol eh te u D lto en st C ura i r lita ra la C rv l/C ta la a nd de ió am c ts e r ro tg d m st i r din tr g tg lef e or du ic na en is àf i iv im is un g e Al ir a ti R ra i g or or sa a te ad ar b er sp ci te la is O M er èn àt Ar ba an op op C er Em Tr ac ,c le G ria Te br re Fa ib Ll ActivitatsFont: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitatde Catalunya decembre 2008.Segons les dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania, els sectors d’activitat empresarialpredominant entre els CET’s son: • el manipulat (17’13%), • la jardineria (12’96%), • els serveis (12’04%), • la neteja (7’87%) i • la comercialització de productes (6’01%). Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 70
    • Aquests són els cinc sectors predominants en les activitats econòmiques dels CET’s. Aquest tipusd’activitats son possibles que puguin ser fetes per persones amb discapacitat, sobretot discapacitatpsíquica, i formen part de la tasca laboral de pràcticament tot els CET’s.Les activitats menys freqüents son desenvolupades per CET’s que es dediquen en exclusivitat a unaactivitat, com per exemple son les relacionades amb l’electricitat, la gerència i administració o ladecoració. Acostumen a ser activitats del sector serveis, un sector que es considera que encare no ha estatsuficientment explotat per els CET’s. L’incursió en aquestes noves activitats podria permetre augmentarla contractació de persones amb discapacitat sobretot de persones amb discapacitat fisica com és el casde l’activitat empresarial relacionada amb els Call Centers.Les activitats dels CET’s majoritàriament pertanyen als sectors secundari o terciari de les activitatseconòmiques. El manipulat i l’envassament són activitats que, en el context actual de fortamundialització que registren els mercats, la seva realització en l’àmbit dels CET’s han deixat d’ésserviables econòmicament. Són activitats empresarials que han d’ésser abandonades progressivament isubstituides per noves activitats econòmiques que aportin major valor afeigit i/o, al menys, no estinguintan exposades a la mundialització dels mercats i, per tant, a la competència internacional que provocauna baixada de preus que no permet cobrir els costos d’explotació d’un CET.De la mateix manera, servei com la neteja, la jardineria o la bugaderia permaneixen de manera estable toti que poden deixar de ser competitius. El manteniment d’aquest tipus d’activitat guarda relació amb quela contractació d’aquests serveis, de manera generalitzada, es realitza des de entitats públiques com elsajuntaments, o en empreses privades del sector de la hoteleria.Per altra banda, el sector serveis d’alta tecnologia pot ser un sector explotable en el mercat de treball deles persones amb discapacitat, donada l’emergència d’aquest sector en la era de la informació del s XXI.Els serveis a empreses de tipus informacional o telefònic és un mercat que es accessible a les personesamb discapacitat, especialment les persones amb discapacitat física (que com hem observat és latipologia de discapacitat que més augmenta). Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 71
    • MercatTambé ens va interessar coneixer el radi comercial dels CET’s. Per dispossar d’una certa informaciósobre aquest nou aspecte es va consulta detingudament la base de dades que es troba en la web siteCompra Social (Per més informació, es pot consultar en la següent adreça electrònica:www.comprasocial.net ). Aquesta consulta ens va permetre el.laborar la taula nº 23 que es facilita acontinuació.Taula 23.- Àmbit d’actuació coemrcial del CET’s a Catalunya, 2007 % del Total Àmbit Dactuació Comercial Nombre de Cets (Mostra) Comarcal 78 54’55% Provincial 33 23’08% Comunitat autònoma, Catalunya 21 14’69% Nacional, Espanya 8 5’6% Internacional 3 2’1% Total mostra 143¹ 100%Font: Elaboració propia a partir de la base de dades que es troben en la web site Compra Social (vegeuwww.comprasocial.net). La consulta es va fer durant el juliol del 2008. (1) Mostra de 143 centresAmb les dades que ofereix CompraSocial, respecte a l’àmbit d’actuació comercial només trobeminformació de 143 dels CET’s. D’aquests, 78 tenen una activitat que es localitza en l’àmbit comarcal(54’55%), alguns d’ells en diverses comarques. Un nombre de 33 centres comercialitzen en l’àmbitprovincial (23’08%), principalment en la Província de Barcelona. Un total de 21 centres tenen unaactivitat comercial a tota Catalunya (14’69%), 8 en l’àmbit nacional d’Espanya (5’6%) i només 3 centretenen una projecció internacional (2’1%). Amb les dades que obtenim podem generalitzar que elprincipal àmbit comercials dels Centres Especials de Treball de Catalunya és la comarca a on eslocalitzen. Aquelles que amplien al territori espanyol són empreses amb diversos centres a tota Espanya i Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 72
    • les que tenen un comerç internacional duen a terme activitats d’alimentació, de textil i de fabricaciód’objectes.1.6. Formula jurídica dels CET’sUna darrera variable que ens ha interessat coneixer és la formula jurídica que prenen els centres especialsde treball a Catalunya. El registre oficials dels CET’s no recull aquesta variable. Com a conseqüènciahem consultat la informació que proporciona el lloc electrònic www.comprasocial.net. En aquesta basede dades, s’han trobat els numeros d’identificació fiscal de 98 CET’s. A partir de la lletra que conté elnúmero d’identificació fiscal s’ha deduit la formula jurídica. El resultat obtingut es recull en la taula nº24.Taula 24. Distribució dels CET’s per formula jurídica. 2008 Número CETs Valor relatiu A.- Societat Anònima 9 9,18% B.- Societat Limitada 16 16,32% F. Cooperativa 12 12,24% G. Associació i Fundació 59 60,2% P. Públic, promotor Ajuntament 2 2% Total mostra 98 100% Font: elaboració propia a partir de la base de dades que es troba en la web site Compra Social (vegeu www.comprasocial.net). La consulta es va fer el 20 de novembre del 2008.El resultat d’aquesta mostra de CET’s assenyala que el 60 per 100 dels CETs son entitats sense ànim delucre: associacions i fundacions. En segon lloc, en importància relativa, s’ubica la formula jurídica desocietat limitada (16,32%) i en tercer lloc, la cooperativa (12,24%). La formula de societat anònimarepresenta el 10 per 100 dels CET’s. L’administració pública com a promotora de CET’s solament estarepresentada per un feble 2 per 100. Per tant, es la iniciativa privada, lucrativa i no lucrativa, la principalpromotora de CET’s a Catalunya. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 73
    • 2.- Enclavaments i inserció laboralEnclavaments laboralsEls Enclavaments Laborals venen contemplats pel Real Decret 29/2004 del 20 de Febrer.Un Enclavament Laboral és un contracte entre una empresa del mercat ordinari de treball (empresacol·laboradora) i un Centre Especial de Treball per a la realització d’obres o serveis que guarden relacióamb l’activitat principal d’aquella i que per llur realització un treballador o grup de treballadors ambdiscapacitat del CET es desplaça temporalment al centre de treball de l’empresa col·laboradora.Es tracta d’un instrument per a la creació de treball per a les persones amb discapacitat i la seva possibleincorporació al mercat ordinari. D’aquesta manera és cobreixen els objectius de les mesures d’integraciólaboral dels discapacitats: s’afavoreix el pas de les persones amb discapacitat des dels CET’s al mercatordinari de treball, que les empreses coneguin millor les capacitats i aptituts dels treballadors ambdiscapacitat i facilita a les empreses amb més de 50 treballadors el cumpliment de la seva obligació dereservar el 2% de treballadors amb discapacitat.El personal contractat a través de l’enclavament ha de tenir unes caracterísitques: • treballadors que presentin dificultats en l’accés al mercat ordinari, amb un grau de minusvalia igual o superior al 33% en persones amb paràlisis cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectual, • amb un grau igual o superior al 65% en persones amb discapacitat física o sensorial.El tipus de contracte és per obra i servei amb una duració mínima de tres mesos i màxima de tres anys,prorrograble en un pèríode mínim de tres mesos fins a tres anys (duració màxima 6 anys).L’enclavament està format pel al menys cins treballadors si la plantilla és de 50 o més treballadors, almenys 3 si és inferior. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 74
    • L’empresa col·laboradora reb una subvenció de 7.814 euros per contracte de treball a jornada completa,bonificació del 100 per cent de la quota de la Seguretat Social i ajudes a l’adaptació del lloc de treball ieliminació de barreres o obstacles.El problema de l’enclavament laboral és que posteriorment a la finalització del contracte les empresescol·laboradores trenquen la relació laboral amb el treballador sense otorgar-li la possibilitat de continuaren l’empresa de forma indefinida. En molts casos es tornar a fer un enclavament amb un nou treballadorprocedent del CET. Per tant, la inspecció i el control de treball per part de l’administració ha de prendreatenció en el seguiment de les vides laborals dels treballadors discapacitats que realitzen aquest tipus decontracte.Contractes d’inserció laboralEls contractes d’Inserció Laboral contemplen les mesures alternatives als Enclavaments, les demésfòrmules per introduir a les persones amb discapacitat al mercat ordinari de treball.La creació de llocs de treball mitjançant els enclavaments laborals i els contractes d’inserció laboralAmb la finalitat de visualitzar la importancia dels enclavaments laborals i els contractes d’inserciólaborals com a instruments de creació de llocs de treball entre les persones amb discapacitat reconegudas’ha construit la taula nº 25. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 75
    • Taula 25.- Llocs de treball en enclavaments i contractes d’inserció laboral entre les persones ambdiscapacitat reconeguda . 2008 Enclavament Inserció Alt Camp - 11 Alt Empordà 6 3 Alt Penedès - 2 Bages 10 5 Baix Camp 8 5 Baix Ebre - 1 Baix Llobregat 7 22 Baix Penedès - 14 Barcelonès - 31 Conca de Barberà - 12 Garraf - 2 Garrotxa - 1 Gironès - 9 Maresme 5 - Osona 28 16 Ripollès - 8 Segrià 23 2 Urgell - 1 Vallès Occidental - 5 Total 87 150 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de documentació interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a data de juliol de 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 76
    • Segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, a data de 31 de decembre de2007 s’han realitzat 87 enclavaments laborals des de 11 CET’s i 150 insercions laborals des de 40CET’s, sense mediar en la figura de l’enclavament4.Una altre comentari que cal assenyalar es que aquestes dues figures d’inserció laboral no es trobenexteses en la pràctica a tots els centres (només el 25’89% dels CETs, dels quals el 21’57% sónenclavaments i el 78’43% són insercions) ni ha tot el territori (19 de les 41 comarques catalanes), encaraque hi ha major nombre d’insercions que d’enclavaments. Observem que s’han realitzat enclavamenslaborals en 7 de les 41 comarques (17’07%) i aquelles amb el major nombre han estat les comarques del’Osona amb 28, establerts en un únic CET, al Segrià amb 23, en aquest cas en dos CET’s, i el Bages,amb 10 en un CET. Per sota de 10 enclavaments hi ha 4 comarques més. Les insercions es concentren alBarcelonès (22 insercions en 13 CET’s), el Baix Llobregat (22 insercions en 5 CET’s), a l’Osona (16insercions en 3 CET’s), el Baix Penedès (14 insercions en 1 CET) I la Conca de Barberà (12 insercionsen un CET). Per sota de les 10 insercions hi ha 12 comarques més.4 Xifres referides al total mostral de 198 centres. Dades extretes de documentación interna del Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya. Documentació en suport informàtic consultada al juliol de 2008. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 77
    • 1. Introducció2. Entitas de Representació2.1- FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con DiscapacidadIntelectual)2.2. Coordinadora de Tallers de Catalunya2.3. AFEM (Associación FEAPS para el Empleo de Personas con Discapacidad Intelectual)2.4. ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)2.5. Ammfeina (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia mental)2.6. ECOM (Moviment Associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)2.7. ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)2.8. Coordinadora Catalana de Fundacions2.9. FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salutmental)2.10. FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)2.11. CEPES2.12. Sinergrup (Grup d’entitats amb sinèrgia social) Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 78
    • 2.13. FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)2.14. CERMI (Comité Español de Representantes de Minusválidos)2.15. COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)2.16. CONACEE (Confederación Nacional de Centros Especiales de Empleo)2.17. COCEMFE (Confederación Coordinadora Estatal de Minusválidos Físicos de España)2.18. FEACEM (Federación Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo) Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 79
    • 1.- IntroduccióEls CET’s son empreses socials però també son actors polítics. Quan un CET reivindica resoldre elproblema de la seva viabilitat econòmica o reinvindica una major implicació de les administracionspúbliques en la lluita contra l’exclusió social de les persones amb discapacitat reconeguda, esta fentpolítica. Quan un CET crea una nova activitat empresarial i nous llocs de treball, esta fent política.L’escenari polític és un camp molt extens. Política és una paraula polisèmica. En aquest capítol s’utilitzala significació de polítiques públiques.Els CET’s s’organitzacen en grups d’interés. Els grups d’interés no es poden identificar amb un partitpolític. Però un grup d’interès es un actor polític. Els grups d’interés son partíceps del procés polític.Grup d’interés i grup de pressió son denominacions diferents per un mateix concepte. S’anomena grupd’interés car defensa un interés de la societat davant del poder polític. S’anomena grup d’interés carpresiona al poder polític per reclamar una demanda. Son dues cares d’una mateixa moneda.Els grups d’interés son organitzacions formals. El grup d’interés tendeix a pressionar al poder polític,manté una relació complementaria amb les partits polítics, disposar d’una organització formalitzada i unaestructura amb jerarquia, defensa uns interesos concrets i la seva estrategia s’orienta cap a la cooperació.Al llarg de la seva trajectoria, els CET’s han creat les seves plataformes de diàleg amb lesadministracions pùbliques. Els CET’s participen molt sovint de diferents plataformes que escomplementen entre elles.Tot seguit es fa una presentació de les dinou plataformes de diàleg politic i instruments de fer politicaque els CET’s i els seus grups d’interés més directes han anat creant amb l’objectiu d’assolir de la formamés eficient possible i amb la més gran col.laboració de totes les parts la seva missió d’èsser instrumentd’inserció social per el treball de la població activa amb discapacitat reconeguda. Son plataformesorganitzades per criteris diferents: tipus de discapacitat, forma jurídica, àmbits territorials i activitatsprincipals. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 80
    • 2. Entitas de Representació2.1- FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con DiscapacidadIntelectual)És un conjunt d’organitzacions familiars que defensen els drets, imparteixen serveis i són agents de canvisocial. Va ser creada fa 40 anys i està formada per pares, mares i familiars de les persones ambdiscapacitat intel·lectual. És un movimient de base civil articulat en federacions per comunitatsautònomes. El moviment associatiu de FEAPS compte amb 808 associacions, 17 federacionsautonòmiques, també a Catalunya, 235.000 famílies, 96.224 persones amb discapacitat intel·lectual,3.929 centres i serveis. La seu catalana (APPS) compte amb 256 associacions, 18.405 usuaris i 1.761centres i serveis.2.2.- Coordinadora de TallersAssociació sense afany de lucre que agrupa un conjunt de Centres Especials de Treball i CentresOcupacionals. Tracta d’integrar laboral i socialment a persones amb disminució psíquics. És una entitatprivada reconeguda per l’Administració Pública com a un dels interlocutors entre el sector de laintegració laboral i social de les persones amb disminució psíquica i les administracions.2.3. AFEM (Associación FEAPS para el Empleo de Personas con Discapacidad Intelectual)Es crea l’any 1999 per iniciativa de la FEAPS per gestionar el treball per una organització jurídicamentindependent. Es converteix així en una associació empresarial, patronal dels CET’s del movimentassociatiu FEAPS, amb impalntació nacional. Les empreses tracten diferents sectors productius.2.4.- ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)Primera entitat col·lectiva per tal d’impulsar l’esport oferint un servei complert i professionalitzat enversles persones amb disminució psíquica. Va ser reconeguda l’any 1982 pel Govern de la Genrelitat de Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 81
    • Catalunya i va ser considerada Agrupació Esportiva i l’any 1972 Té la consideració de Federació. Escomposa per 118 entitats actives i 4.000 llicències esportives2.5.- AMMFEINA (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltiamental)Grup d’entitats no lucratives que treballen per a la inserció al mercat laboral de persones amb trastornsmentals. Agrupa a un total de 15 entitats en les demarcacions de Catalunya que gestionen CET’sespecífics per a persones amb trastorns mentals (8), CET’s en que treballen persones amb trastorns desalut mental i altres discapacitats (6), serveis prelaborals (10) i oficines tècniques laborals (2). El conjuntd’entitats representen un total de 712 persones amb discapacitat derivada de trastorns de salut mentalmentals, 413 persones contractades en CET’s i 225 places de Servei Prelaboral.2.6.- ECOM ( Moviment Associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)Moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física per promoure lainclusió i qualitat de vida de les persones amb discapacitat fñisica. Representa i defensa els interessos deles entitats membres i les persones amb discapacitat física davant les diferents AdministracionsPúbliques i en diferents organismes de participació en el sector, coordinant les actuacions. Es crea l’any1971 com a Federació i entitat sense ànim de lucre d’àmbit estatal i agrupa les associacions del sector deles persones amb discapacitat fñisica de tot l’Estat Espanyol. Presta serveis a les entitats federades itreballa en tots els àmbits socials per a la integració del col·lectiu. L’any 2007 es crea la Confederacióecom Catalunya (defensa dels drets de les persones amb discapacitat física a Catalunya), la Patronalecom ( associació empresarial que vetlla a Catalunya per la ordenació professional del sector) i laFundació ecom (gestiona els serveis de la federació).2.7.- ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)Federació Catalana d’Entitats d’Acció Social creada l’any 2003 que sorgeix de la fusió de diferentsplataformes que treballen a Catalunya en l’àmbit social dels col·lectius amb situació de marginació o risc Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 82
    • d’exclusió. Son etitats sense ànim de lucre que atenen a més de 400.000 persones anualment i amb mésde 3.000 professionals contractats i voluntaris. El finançament és del 80 per cent públic i 20 per centprivat. Es composa de diferents Comissions que treballen sobre algunes temàtiques específiques així comde diferents entitats exteses a tot el territori català i Andorra.2.8.- COORDINADORA CATALANA DE FUNDACIONSEs crea l’any 1978 amb l’impuls de la societat civil amb un conjunt de 500 fundacions a Catalunya,aportant serveis i representativitat.2.9.- FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salutmental)Es constitueix l’any 1996 per iniciativa de les associacions i està formada per més de 40 entitatsfederades que representen un totals de 4.000 famílies en tot el territori de Catalunya. Coordina i dónasuport a les associacions familiars i de persones amb malalties mentals de Catalunya per a contribuir a lamillora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.Realitzen una tasca de suport, informació i assesorament a les famílies i la sensibilitazació pública ireivindicació dels drets del col·lectiu. També creen i gestionen recursos i serveis per a aquestes personesi les seves famílies. Es composa de 44 associacions en tot el teritori català (4 CET’s), representant de4.000 famílies catalanes, 10 treballadors professionals, més de 1.000 beneficiaris directes dels programesi serveis, amb un pressupost anual de 515.000 euros (subvencions públiques, quotes dels associats,donacions particulars i empreses i activitats pròpies).2.10.-FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)Entitat representativa del cooperativisme de treball a Catalunya que engloba, representa i lideracooperatives de treball i actua en la promoció difusió del cooperativisme de treball. Pertany a la Taulad’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya que treballa per a la millora del benestar de les personesamb necessitat socials i la seva inclusió en la societat. També tracta de consolidar a les entitats membres Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 83
    • i el seu reconeixement de la seva acció per part dels sectors econòmics, les administracions públiques iel conjunt de la societat catalana, tracatant d’incidir en les polítiques socials a Catalunya. Pertany a laXarxa d’Economia Solidària que agrupa cooperatives, societats laborals i entitats que treballen en elmarc de l’economia social i solidària.2.11.- CEPESCEPES és una confederació estatal sense ànim de lucre que representa a totes les federacions del´Economia Social i a les representants del Tercer Sector que representen tant a petites i mitjanesempreses, així com als grans operadors com l´ONCE, la Creu Roja, etc. Representa a més de 51.000entitats amb una facturació de més de 101.000 mil·lions d’euros.2.12.- SINERGRUP (Grup d’entitats amb sinèrgia social)És una federació constituida l’any 2004 que actua en l’àmbit de les comarques de Catalunya. Tracta dedesenvolupar models d’empresa social en l’àmbit social, laboral i d’atenció a les persones dels col·lectiusmés vulnerables socialment. D’entre els centres i serveis que gestiona la federació, atenen a 1.060treballadors discapacitats en CET’s, 640 treballadors amb discapacitat atesos als SCAPS (ServeiComplementari d’Ajustament Personal i Social) i 190 persones ateses als SSIL (Servei Sociald’Integració Laboral).2.13. – FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)Ès una entitat sense ànim de lucre creada a lany 1992, després duna unificació de criteris entrelAssociació Catalana de Centres de Treball i lAssociació de Centres de Treball per a disminuïts físics i/osensorials per un grup dempresaris amb lobjectiu de facilitar la integració socio-laboral de les personesamb discapacitat. Actualment aquesta entitat agrupa 35 centres especials de treball, amb un total duns1900 treballadors, que ofereixen diferents productes i/o serveis. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 84
    • 2.14. CERMI (Comité Español de Representantes de Minusválidos)El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, més conegut per les seves sigles,CERMI, és la plataforma de representació, defensa i acció dels ciutadans espanyols amb discapacitat,més de tres milions i mig de persones, més les seves famílies, que conscients seva situació de grup socialdesfavorit, decideixen unir-se, a través de les organitzacions en les quals sagrupen, per avançar en elreconeixement dels seus drets i assolir la plena ciutadania en igualtat de drets i oportunitats amb la restade components de la societat.El CERMI és la plataforma de trobada i acció política de les persones amb discapacitat, constituït per lesprincipals organitzacions estatals de persones amb discapacitat, diverses entitats adherides dacciósectorial i un nodrit grup de plataformes autonòmiques, totes les quals agrupen a la seva vegada a més de4.000 associacions i entitats, que representen en conjunt als tres milions i mig de persones ambdiscapacitat que hi ha a Espanya, un 9% de la població total2.15.- COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, és una associació catalana, creadaamb la finalitat de defensar els drets de les persones amb discapacitat. Es declara constituïda sense ànimde lucre i amb la voluntat de participar de ple en la vida social del país.El COCARMI representa totes les persones amb discapacitat integrades en les entitats que la conformen.Constitueix una instància de consulta davant els poders públics. És una plataforma de propostes per al’elaboració i propulsió d’una política general favorable als interessos de les persones amb qualsevoltipus de discapacitat Per tal d’assolir aquests objectius, les associacions integrants de COCARMI escomprometen a treballar en comú dins l’àmbit de Catalunya.2.16. - CONACEE (Coordinadora Nacional de Centers Especials dOcupació)Va ser fundada ja fa cinc anys amb la participació de Federacions de Centres Especials dOcupaciódàmbit autonòmic de tot el territori espanyol. Treballar és un dret de tots els ciutadans, però quan es Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 85
    • tracta de persones amb discapacitat es converteix en una necessitat de primer ordre ja que sels dónaloportunitat dincorporar duna manera natural a un entorn social el més normalitzat possible.La legislació espanyola ja assumeix el compromís de la integració laboral des de lEstatut delsTreballadors però a més desenvolupa tota una normativa a favor: Llei 13/1982 de 7 dabril dIntegracióSocial dels minusvàlids, RD 1451/1983 de 11 de maig sobre ocupació selectiu, RD27/2000 de 14 degener sobre mesures alternatives,2.17.- COCEMFE (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica)És una Organització No Governamental, sense ànim de lucre que es va constituir el 1980. El seu objectiués aglutinar, enfortir, formar i coordinar els esforços i activitats de les entitats que treballen a favor de lespersones amb discapacitat física i orgànica per defensar els seus drets i millorar la seva qualitat de vida.COCEMFE representa al col·lectiu de persones amb discapacitat física i orgànica davant lAdministració,lempresa privada i la societat. Lentitat congrega a més de 1.500 organitzacions dividides enConfederacions Autonòmiques, Entitats Nacionals i Federacions Provincials que al seu torn, agrupen lesdiferents associacions locals.2.18.- FEACEM (Federació Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo)És constitueix lany 2000 i està formada per les principals associacions nacionals de CEE vinculats a lesorganitzacions de persones amb discapacitat.En FEACEM sintegren més de 400 CEE que donen feina a 14.500 treballadors amb discapacitat,estimant que les previsions de la progressiva implantació autonòmica aixecaran aquesta xifra a uns 30mil treballadors amb discapacitat. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 86
    • 1. Introducció2. Mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya. 2.1. Població en edat de treballar amb discapacitat reconeguda de primer grau 2. 2. Població activa i taxa d’activitat 2.3. Població ocupada i taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat reconeguda 2.4. Població activa desocupada i taxa d’atur 2. 5 ¿Qui son els empleadors de les persones ocupades amb discapacitat reconeguda?3. Els Treballadors dels CET’s a Catalunya 3.1. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s 3.2. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen en CET’s a Catalunya 3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen en els CET’s 3.4. Modalitats de contractes de treball4. Els centres Especials de Treball a Catalunya 4. 1. Creació i evolució dels CET’s. 1992-2008 4. 2. Localització Geogràfica dels CET’s 4.3. Tamany i facturació per treballadors 4.4. Principals àmbits d’activitat dels CET’s a Catalunya 4.5. Mercat 4.6. Formula jurídica que prenen els CET’sRECOMANACIONS Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 87
    • 1. IntroduccióL’objectiu principal d’aquest estudi ha estat fer una primera aproximació a la importància dels centresespecials de treball com a instruments de creació de llocs de treball protegit entre les persones ambdiscapacitat reconeguda a Catalunya. Per assolir aquest objectiu, l’estudi ha començat per esbrinar lescaracterístiques del col.lectiu de persones amb discapacitat: la seva estructura per edat, distribuciógeogràfica, gènere, grau de discapacitat i tipus de discapacitat. Tot seguit s’ ha centrat l’ interès enconèixer la normativa actual que promou l’ocupabilitat entre els treballadors amb discapacitatreconeguda en el mercat de treball. En darrer lloc, l’ interès ha recaigut en l’anàlisi dels centres especialsde treball concebuts com a instruments de política activa d’ocupació entre les persones amb discapacitatreconeguda. La normativa considera els centres especials de treball (CET’s) com a mecanismestransitoris de treball protegit entre les persones amb discapacitat. Son empreses que reben suport públic,mitjançant principalment bonificacions i exempcions fiscal, però han de combinar la lògica de mercat ,tant privat com públic, i han d’esser un instrument de trànsit des de l’atur a un lloc de treball en el sectorproductiu convencional per la persona amb discapacitat reconeguda i en edat de treball.El present capítol s’estructura en dues gran parts. En la primera s’elabora un resum de les principalsdades en l’àmbit de les persones amb discapacitat reconeguda i dels CET’s. Es posa l’èmfasi en lespersones amb discapacitat reconeguda de primer grau. No s’exclou del mercat de treball a les personesamb graus segon i ulteriors de discapacitat. Però en aquest primer estudi els autors han volgut centrar elseu interès en el principal col.lectiu de persones que es beneficien de l’existència dels CET’s.La segona part d’aquest darrer capítol centra la seva atenció en proposar un conjunt de recomanacionsRESUM2. Mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya.2.1. Població en edat de treballar amb discapacitat reconeguda de primer grau Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 88
    • A desembre del 2007 les persones discapacitades que es troben en edat laboral, entre els 16 i els 64 anys,sumen un total de 214.374 persones a Catalunya.Per edatLa franja entre 55 i 64 anys es la més nombrosa amb 76.336 persones, (19,82 %) seguida de la franjad’edat entre 45 i 54 persones amb 55.434 persones (14,39%).En resum, d’un total de 214.374 persones en edat de treballar i amb discapacitat reconeguda, 131.770(34,21%) tenen entre 45 i 64 anys. Més d’un terç de la població es una població no jove.Per gènere,La distribució per gènere es la següent entre les persones amb discapacitats reconegudes i en edats entreels 16 i els 64 anys:114.050 homes i100.324 dones.Resum, els homes tenen més efectius que les dones en les edats compreses entre els 16 i els 64 anys.Per grau de discapacitatDel col.lectiu de 214.374 persones amb discapacitat reconeguda, 116.670 persones tenen un grau dediscapacitat comprès entre el 33 i el 64 per 100 sent així el col.lectiu principal d’ocupabilitat. Aquestcol.lectiu representa el 54,42 per 100 de la població discapacitada en edat de treball a Catalunya.El 50 per 100 d’aquesta població es major de 20 anys, sent la franja d’edat de 55 a 64 anys la que repmés efectius: 43.178 persones (11,21%). Les persones entre els 45 i els 54 anys son 26.962 persones (7% de la població amb discapacitat.Per tipus de discapacitatFisics motòrics: Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 89
    • - Grau de discapacitat: 83.378 persones (63,59%) tenen una discapacitat entre el 33 i el 64%, primer grau. - Per edat i primer grau de discapacitat: 38.752 (46,47%) persones corresponen a les edats entre 55 i 64 anys i 12.905 (15,47%) tenen entre 45 i 54 anys. Fisics no motorics: - Primer grau de discapacitat: 58.289 persones discapacitades fisiques no motòriques tenen un grau de discapacitat entre el 33 i el 64 per cent (59,96%) - Per edat i primer grau de discapacitat: 12.500 persones (12,85%) tenen entre 45 i 54 anys 21.998 persones (26,16%) tenen entre 55 i 64 anys Discapacitat visual - Primer grau de discapacitat 8.690 persones amb discapacitat visual tenen entre el 33 i el 64 per 100l (30 %) 15.173 persones (52.33%) tenen un grau superior al 75 per 100 Per edat 2560 persones tenen edats entre els 55 i els 64 anys (16,87%) i 2796 tenen entre 35 i 54 anys (18,42%) Discapacitats auditius- Per grau de discapacitat: 14.029 persones tenen entre el 33 i el 64 per 100 de discapacitat (75,4%) Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 90
    • - Per edat Entre 55 i 64 anys són els que concentren més població: 4.007 persones (21,53%) - Psiquics Total: 40.854 persones Primer grau de discapacitat: 18.086 persones (44,26%) Per edat i primer grau de discapacitat: 9.538 persones en edats compreses entre els 20 i els 54 anys 1.356 persones en edats entre els 45 i els 54 anys 468 persones en edats entre els 55 i els 64 anys Malalts mentals Els malalts mentals són el tercer col.lectiu més nombrós després dels discapacitats físics, fent un total de 67.548 persones. - Primer grau de discapacitat 23.423 persones tenen entre el 33 i el 64 per 100 (34.67%) - Per primer grau i edat 6.386 persones (27,26%) tenen edats entre els 55 i els 64 anys 5.079 persones (21,68%) edats entre els 45 i els 54 anys 6.110 persones (26,08%) entre els 20 i els 44 anys. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 91
    • 2.2. Població ocupada amb discapacitat reconegudaL’atenció es centra ara en la variable població ocupada. Segons informació facilitada per la Secretariad’Estat de la Seguretat Social, organisme depenent del Ministeri de Treball i Inmigració, en el mes desetembre de l’any 2008 a tot Catalunya havien 28.142 persones amb discapacitat reconeguda afil.liades ala Seguretat Social.¿Qui poden ser els empleadors de les persones amb discapacitat reconeguda donades d’alta a la SeguretatSocial en el mes de setembre de l’any 2008?Per respondre a la pregunta formulada, tres son les organitzacions principals que emplean persones ambdiscapacitat reconeguda. Aquestes organitzacions son: • Administracions Públiques • Centres especials de treball, i • Empreses convencionals i entitats sense ànim de lucre.S’intenta, ara, de forma aproximada conéixer la distribució d’aquestes 28.142 persones afiliades a laSeguretat Social. Es desconeix el nùmero de persones amb discapacitat reconeguda que treballen com afuncionaris en qualsevol nivell de les administracions pùbliques que actuen a Catalunya. Per tant,d’aquest col.lectiu de 28.142 s’ha d’afegir el número de persones discapacitades amb estatus defuncionari pùblic. Informació que no recull el registre de la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 92
    • Administracions públiques5Empleats de les administracions públiques que actuen a Catalunya. Gener del 2008 Empleats públics Administració Estatal 30.974 Generalitat de Catalunya 155.721 Administració Local 93.860 Total 280.555 Font: Ministeri d’Administracions Públiques del Govern d’Espanya, 2008Els autors d’aquest informe tenen la percepció que en l’actualitat en el conjunt de la plantilla de personalde les administracions publiques catalanes, el 1,8 per 100 esta constituit per persones amb discapacitatreconeguda. Si es fa un simple càlcul, s’obté que del conjunt de les 280.555 persones que treballen en undels nivells de l’administració pùblica catalana, 5.049 empleats son persones amb discapacitatreconeguda. D’aquest 5.049 empleats es desconeix el percentatge de persones que son funcionarispúblics.Si el nivell d’ocupabilitat fora del 2 per 1006, aleshores el número de llocs de treball que podria generarel sector públic podria ser de 5.611 per les persones amb discapacitat reconeguda; es a dir 562 llocs detreball addicionals.El cumpliment de la llei per part de les pròpies administracions públiques pot facilitar elmanteniment del nivell de ocupabilitat en moments de forta incertesa en el mercat de treball5 En aquesta taula no s’ha tingut en compte el número de persones que treballen en les universitats públiques catalanes6 Nivell mínim que obliga la normativa actual Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 93
    • Centres especials de treballAquest informe senyala que 10.517 persones amb discapacitats treballen en CET’s a desembre del 2007.Si es fa el suposit que tot aquests col.lectiu de 10.567 persones continua afil.liat a la Seguretat Social asetembre del 2008, aleshores es pot considerar que el 37,37 per 100 de les persones ocupades ambdiscapacitat reconeguda i d’alta a la Seguretat Social a setembre del 2008 son persones contractades perels CET’s a Catalunya.Empresa privadaContinuant amb aquesta informació disponible, caracteritzada per ser molt incomplerta, i continuant fentexercici d’acrobacia sense cap mena de protecció, es podria suposar que aproximadament 12.576persones amb discapacitat reconeguda son contractades per el sector privat, tant lucratiu com no lucratiu.Aquí s’inclou la iniciativa de la persona amb discapacitat per crear el seu propi lloc de treball.Aquest valor absolut de 12.576 persones amb discapacitat reconeguda empleades per el sector privatrepresenta el 44,7 per 100 del total de persones amb discapacitat reconeguda afil.liades a la SeguretatSocial a setembre de l’any 2008.¿Quina es la potencialitat de contractar persones amb discapacitat per part del sector privat amb centresde producció amb una plantilla igual o superior als 50 llocs de treball?Segons dades del Departament de Treball del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el segontrimestre del 2008 1.030.300 persones prestaven els seus serveis laborals a temps complert en centres deproducció d’un tamany igual o superior als 50 treballadors. El 2 per 100 d’aquest col.lectiu son 20.606treballadors. Aquesta informació permet constatar que el sector privat encare essent el principal creadorde llocs de treball entre les persones amb discapacitat reconeguda té un nivell potencial mínim entorn als8.130 nous llocs de treball entre les persones amb discapacitat reconeguda, simplement per el fet decumplir la normativa vigent. Es desconeix el potencial de generació de llocs de treball entre les personesamb discapacitat per part del conjunt del sector privat amb plantilles de treballadors inferior a les 50persones i que per raons voluntàries o per el simple fet de voler beneficiar-se dels incentius fiscalspodrien contractar persones amb discapacitat reconeguda que busquen feina. Es desconeix, també, la Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 94
    • capacitat de generació de llocs de teball per part de les persones amb discapacitat que volen montar elseu propi negoci i establir-se com a treballador autònom._____________________________________________________Consideracions importants:• Els CET’s son els segons operadors en importància en la contractació de persones ambdiscapacitats reconegudes. Proporcionen el 37,37 per 100 del total de llocs de treball entre les personesamb discapacitat reconeguda a Catalunya.• El mercat de treball privat no protegit pot estar proporcionant esta entorn al 44, 7 per 100 delsllocs de treball a les persones ocupades amb discapacitat reconeguda. Tanmateix, encare es lluny de crearel número de llocs de treball que exigeix la normativa vigent per el que fa referència a l’obligació dedestinar un 2 per 100 dels llocs de treball a persones amb discapacitat reconeguda en aquells centres deproducció amb una dimensió igual o superior a 50 empleats.• Les administracions públiques catalanes poden estar facilitant entorn al 18 per 100 del total dellocs de treball ocupats per persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya i encare tenen marge decreació de nous llocs de treball entre les persones amb discapacitat per el simple fet de voler cumplir ambla normativa vigent de contractació de persones amb discapacitat reconeguda..3. Els Treballadors dels CET’s a Catalunya3.1. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’sAlt nivell de concentració geogràficaLa distribució geogràfica dels treballadors discapacitats en CET’s està molt localitzada en trescomarques: el Barcelonès (35%), el Vallès Occidental (13,29%) i el Baix Llobregat (10,1%), sent un Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 95
    • total del 58,94 per cent dels treballadors. Aquests valors relatius segueixen una distribució semblant a lade la població discapacitada de cada comarca. Les demés zones geogràfiques tenen un percentatgeinferior al 5 per cent de treballadors en relació al total de persones ocupades amb discapacitatreconeguda.Comarques on no hi ha CETHi han set comarques on no es localitza cap treballador amb discapacitat reconeguda. Aquestescomarques son: L’Alta Ribagorça, el Montsià, la Noguera, els Pallars Jussà i Sobirà, la Segarra i la TerraAlta. Aquestes comarques no tenen cap CET’s; tanmateix, si habiten persones amb discapacitatsreconegudes en edat de treball. En total son 7.394 persones que no tenen accés a un lloc de treball en unCET que s’ubiqui en la seva comarca.3.2. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen enCET’s a CatalunyaPer edatEls treballadors discapacitats dels CET’s són pràcticament tots adults major de 25 anys: 91 per 100. Siatenem a la distribució per edats de la població podem deduir que son persones entre els 35 i els 65 anysPer gènereRespecte a la variable gènere l’ informe ha observat que més de la meitat dels treballadors (61,1%) sonhomes i que el 38,9% son dones.3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda quetreballen en els CET’sFins l’any 2007, els discapacitats psíquics són els més contractats en els CET’s, amb un total de 6.144,més de la meitat del total de treballadors (58%). En segon lloc i a llarga distància són els físics amb Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 96
    • 2.689 treballadors (26%). Els treballadors amb malaltia mental són un total de 1.143, el que suposal’11 per cent del total de treballadors. Finalment, els discapacitats sensorials són els menyscontractats en CET’s, són un 5 per cent dels treballadors.3.4. Modalitats de contractes de treballFins l’any 2007, dels 10.517 persones amb discapacitats reconeguda que treballaven en CET’s, 6.960tenen contractes indefinits (67%) i 1.386 contracte temporal (13%). Les altres modalitats tenen unaimportància relativa inferior al 10 per 100.4. Els centres Especials de Treball a Catalunya4. 1. Creació i evolució dels CET’s. 1992-2008A desembre del 2008 hi han registrat 216 CET’s a Catalunya. En l’any 1992 el Govern de la Generalitatde Catalunya va crear el registre oficial de CET’s. En l’actualitat es crea un promig de 9 CET’s per any.4. 2. Localització Geogràfica dels CET’sL’informe constata forta concentració del número de CETs en 3 comarques: El Barcelonès (67 centres),el Vallès Occidental (24 centres), el Baix LLobregat (18 centres). Aquestes tres comarques concentren el55 per 100 del total de CET’s de la mostra treballada.S’ha de fer esment que hi ha 7 comarques que no disposen de cap CET. Son comarques de muntanya iubicades a l’interior del país.Com a conseqüència d’aquesta distribució, la principal conclusió que s’obté es que en els entorns urbansel nivell de presencia dels CET’s es superior al nivell de presencia dels CET’s en l’àmbit més rural i demuntanya. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 97
    • 4.3. Tamany i facturació per treballadorsLa informació obtinguda permet constatar la següent distribució: • Més del 60 per 100 dels CET’s tenen menys de 50 treballadors contractats • El tram més freqüent és entre 10 i 20 treballadors contractats • Hi han 35 CET’s que contracten a més de 100 personesEls CET’s entre 100 i 199 treballadors son els que manifesten que facturen més per treballador.4.4. Principals àmbits d’activitat dels CET’s a CatalunyaEls Centres Especials de Treball es caracteritzen per no tenir una única activitat laboral. De forma comús’ocupen de diverses activitats. Tanmateix, l’ informe permet concloure que els sectors d’activitatempresarial predominant entre els CET’s son: • el manipulat (11’37%), • la jardineria (12’8%), • els serveis (24%), • la neteja (8’06%) i • la bugaderia (6’64%).Aquests són els cinc sectors predominants en les activitats econòmiques dels CET’s. Aquest tipusd’activitats son possibles que puguin ser fetes per persones amb discapacitat, sobretot discapacitatpsíquica, i formen part de la tasca laboral de pràcticament tots els CET’s.Les activitats menys freqüents son desenvolupades per CET’s que es dediquen en exclusivitat a unaactivitat, com per exemple les relacionades amb les assegurances, la consultoria o la decoració.Acostumen a ser activitats del sector serveis, un sector que es considera que encara no ha estatsuficientment explotat per els CET’s. L’ incursió en aquestes noves activitats podria permetre augmentarla contractació de persones amb discapacitat sobretot de persones amb discapacitat física com és el casde l’activitat empresarial relacionada amb els Call Centers. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 98
    • Les activitats dels CET’s majoritàriament pertanyen als sectors secundari o terciari de les activitatseconòmiques. El manipulat i l’envasament son activitats que, en el context actual de fortamundialització que registren els mercats, la seva realització en l’àmbit dels CET’s han deixat d’esserviables econòmicament. Son activitats empresarials que han d’esser abandonades progressivament isubstituïdes per noves activitats econòmiques que aporten major valor afegit i/o, al menys, no estan tanexposades a la mundialització dels mercats i, per tant, a la competència internacional que provoca unabaixada de preus que no permet cobrir els costos d’explotació d’un CET.De la mateix manera, serveis com la neteja, la jardineria o la bugaderia es mantenen de manera establetot i que poden deixar de ser competitius. El manteniment d’aquest tipus d’activitat guarda relació ambque la contractació d’aquests serveis, de manera generalitzada, es realitza des de entitats públiques comels ajuntaments, o empreses privades del sector de la hoteleria.Per altra banda, el sector serveis d’alta tecnologia pot ser un sector explotable en el mercat de treball deles persones amb discapacitat, donada l’emergència d’aquest sector en la era de la informació del segleXXI. Els serveis a empreses de tipus informacional o telefònic és un mercat accessible a les personesamb discapacitat, especialment les persones amb discapacitat física (que com hem observat és latipologia de discapacitat que més augmenta).4.5. MercatAmb les dades que ofereix CompraSocial, respecte a l’àmbit d’actuació comercial només hem trobatinformació de 143 dels CET’s (67’8%). D’aquests, 78 tenen una activitat que es localitza en l’àmbitcomarcal (54’55%), alguns d’ells en diverses comarques. Un nombre de 33 centres comercialitzen enl’àmbit provincial (23’08%), principalment en la Província de Barcelona. Un total de 21 centres tenenuna activitat comercial a tota Catalunya (14’69%), 8 en l’àmbit nacional d’Espanya (5’6%) i només 3centre tenen una projecció internacional (2’1%). Amb les dades que obtenim podem generalitzar que elprincipal àmbit comercials dels Centres Especials de Treball de Catalunya és la comarca a on eslocalitzen. Aquelles que amplien al territori espanyol són empreses amb diversos centres a tota Espanya iles que tenen un comerç internacional duen a terme activitats d’alimentació, de tèxtil i de fabricaciód’objectes. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 99
    • 4.6. Formula jurídica que prenen els CET’sPer una mostra de 98 CET’s el resultat ha estat el següent: el 60 per 100 dels CETs son entitats senseànim de lucre: associacions i fundacions. En segon lloc, en importància relativa, s’ubica la formulajurídica de societat limitada (16,32%) i en tercer lloc, la cooperativa (12,24%). La formula de societatanònima representa el 10 per 100 dels CET’s. L’administració pública com a promotora de CET’ssolament esta representada per un feble 2 per 100. Per tant, es la iniciativa privada, lucrativa i nolucrativa, la principal promotora de CET’s a Catalunya.RECOMANACIONSFinalment cal plantejar propostes de millora que facilitin, encara més, la integració social per el treballde les persones amb discapacitat reconeguda. Identificar les accions i responsabilitats que han d’assumirels diferents actors econòmics i públics en col.laboració entre ells amb l’objectiu de possibilitar laintegració en el mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda.Els objectius dels CET’s com a instruments de creació de llocs de treball protegit son proveir laintegració en el mercat de treball ordinari de les persones amb discapacitat reconegudes, actuar per a l’interès públic i afavorir els comportaments de ciutadania implicada en la seva comunitat. Els CET’s sonempreses socials. En els CET’s l’activitat empresarial no es un fi en si mateix. És un medi perproporcionar llocs de treball i benestar a les persones en edat de treball i amb discapacitats reconegudes.En un moment com es l’actual de ràpida globalització i forta crisi mundial no es gens fàcil ser empresarisocial i no es fàcil fer front a la degradació de preus en una cojuntura de frota competència mundial ambcondicions i costos laborals molt diferents. Tanmateix, els CET’s son imprescindibles i la sevasostenibilitat empresarial es clau per el bé no solament de les persones amb discapacitat que tenen unllocs de treball en un CET o que cerquen la seva oportunitat de poder trobar feina en un entorn laboralprotegit sinó per tota la ciutadania en general. Cal recolzar als CET’s però també es necessari que elsCET’s ajustin les seves formes de treballar de tal manera que es pugi establir un diàleg positiu i actiu quepermeti a tots els actors socials i econòmics sortir guanyant d’aquest entorn actualmentextraordinàriament advers. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 100
    • Propostes dirigides als CET’s com a empreses socials la missió principal de les quals es l’inserciósocial per el treball de les persones amb discapacitat reconegudaAmb l’objectiu de consolidar la seva sostenibilitat com a empresa , els CETs haurien,- sense perjudici dela seva independència o diversitat- d’estar en condicions per a : - Ubicar-se en sectors d’activitat econòmica que proporcionin un major valor afegit o simplement que estiguin més a resguard de la competència global. Des de 1992 els CET’s han crescut en número i han reflectit ser capaços de crear llocs de treball entre les persones de molt difícil ocupabilitat. Els CET’s son el segon principal empleador de persones amb discapacitat reconeguda. Aixó no es pot oblidar. Els CET’s son l’ instrument de politica activa més important adreçat a les persones amb discapacitat reconeguda i que volen treballar. Tanmateix, els responsables dels CET’s han d’entendre que l’activitat empresarial es important, han de saber consolidar permanentment les capacitat productives dels CET’s que dirigeixen. Aquests responsables han de saber gestionar en entorns de mercat. Es tracta d’un conjunt d’organitzacions amb una dimensió, en alguns dels casos, no suficientment gran per poder gaudir d’economies d’escala i amb uns nivells de productivitat excessivament baixos on les ajudes publiques no compensen el diferencial de productivitat que es registre entre un CET i una unitat productiva del sector privat global. - Els responsables s’han de professionalitzar i han de saber gestionar, com a m´nim, la sostenibilitat dels llocs de treball d’un CET. Tant important com la posta en marxa d’un CET, es saber dirigir el seu creixement i la seva consolidació empresarial. Aquest és un repte urgent. Els gestors han de pensar en destinar temps a la seva formació com a empresaris socials. - Construccions de consorcis i xarxes: sectorials, intersectorials i territorials entre els CET’s per reforçar la seva coherència i representativitat dins d’aquesta economia plural de mercat. - Probablement, almenys en els àmbits més urbans, caldria estudiar la conveniència d’alguna fusió entre petits CET’s que estan operen pròxims entre ells en el territori. L’objectiu de nou, es reduir Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 101
    • els costos d’estructura i facilitar la sostenibilitat dels llocs de treball creats entre les persones amb discapacitat reconeguda. - En paral.lel s’hauria d’estudiar la conveniencia, al menys d’interès públic, de garantir la cobertura territorial amb la persència d’un CET’s en cadasquna de les comarques que configuren Catalunya. - Els CET’s en el seu objectiu de ser instruments de trànsit per les persones amb discapacitat cap a la seva inserció en el mercat de treball laboral ordinari han d’establir major nivell de diàleg i de cooperació entre les empreses convencionals, sobretot entre les empreses amb una plantilla de treballadors igual o superior a les 50 persones amb l’objectiu de facilitar a aquestes empreses el compliment de la normativa que fa referència a la contractació laboral del 2 per 100 de persones en discapacitat reconeguda.Considerant aquests punts que s’acaben de plantejar, les recomanacions als diferents nivelld’administracions podria ser:a) Els diferents nivells d’Administració Pública i els departaments d’un mateix nivell d’administraciópública han de continuar treballant de manera coordinada. És el que s’anomena actuacions transversalsen el disseny, finançament i suport a la integració social de les persones amb discapacitat reconeguda ials CET’s com a instrument de suport.b) En un moment actual de forta destrucció de llocs de treball en el mercat de treball ordinari, lespolitiques actives de foment de l’ocupació entre les persones amb discapacitat reconegudes han decontinuar essent prioritat pública.c) La normativa de foment de l’ocupació entre les persones amb discapacitat reconeguda hauria depensar en la conveniència de regular la creació i desenvolupament d’equips multiprofessionals per tutelarels processos i itineraris que modifiquen les relacions laborals entre CET i persona amb discapacitatcontractada per el CET.d) L’informe ha visualitzat que algunes persones amb discapacitat que treballen en CET’s son ja d’unacerta edat. Els CET’s van començar el seu camí en l’any 1992 i en el present algunes persones de laplantilla poden tenir més de 45 anys. Son persones que la seva discapacitat s’ha pogut agreujar amb Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 102
    • l’edat. Es proposa revisar la legislació en l’àmbit de les prejubilacions dels treballadors dels CET’s pertal de poder prejubilar a un 30 per 100 dels treballadors actuals. El que comporta la modificació de ladisposició addicional 1ª de la LLei 35/2002e) També es recomana que les administracions públiques ajudin als CET’s a establir diàleg amb lesempreses convencionals. Una proposta pot ser una campanya institucional informativa adreçada a lesempreses amb l’objectiu de donar a conèixer mesures alternatives a la contractació directe de personesamb discapacitat reconeguda com poden ser els enclavaments laborals que es una mida que s’hauria defomentar car sembla que no esta essent suficientment emprada.f) Cal incrementar la visibilitat de la feina que fan els CET’s Probablement els responsables públics i elsactors directes coneixen l’existència dels CET’s com a instruments de creació de llocs de treball protegitperò cal que la societat prengui consciència del paper clau que desempenyoren aquests centres de treballcom a instrument de cohesió social en el nostre territori.g) Els CET’s necessiten poder facturar per la seva sostenibilitat empresarial. Sembla ser que en el darrerany la seva facturació ha minvat i sembla ser que l’accés al mercat públic no es fàcil. Es demana eldesenvolupament complert de l’aplicació de l’addicional 7ª de la LLei 30/2007 sobre contractes de lesAdministracions Públiques.h) No ha estat fàcil fer aquest informe com a conseqüència de la manca d’informació econòmica i laboraldels CET’s. La informació sobre població activa, població ocupada, persones que treballen en el sectorprivat, nivell de facturació per persona en un CET son temes encara no suficientment transparents. Seriarecomanable que des de l’administració pública es fomentés la necessitat de disposar de mésconeixement sobre el mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda i sobre la realitatempresarial dels CET’s.i)Així mateix, els CET’s necessiten posicionar-se en nous mercat. Desenvolupar noves activitats. Esrecomana la conveniència de fer un estudi sobre possibles nous filons d’activitat on poguessindesenvolupar la seva activitat empresarial els CET’s.j) La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats del Departament de Treball del Govern de la Generalitatde Catalunya podria ser la promotora de la creació d’un Observatori de centres especials de treball que Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 103
    • actuen a Catalunya. Aquest observatori hauria de treballar en cooperació amb les CET’s i les empresesconvencional, hauria de fomentar la intercooperació entre els CET’s, ser un instrument de promociód’intercanvi d’experiències i de diàleg entre els diferents actors econòmics que creen llocs de treball.Hauria de proposar i desenvolupar estudis de mercat per a noves activitats a fer en els CETs’. Promoure idesenvolupar col.laboracions i transferència d’actius excedents entre els CET’s. Promoure agrupacionsempresarials, col.laboracions comercials i, si calgués, fusions. Organitzar trobades de formació entre elsgestors dels CET’s. Generar estratègies col.lectives comercials, adreçades tant al mercat privat com almercat públic. Promoure la professionalització dels CET’s i convidar a desenvolupar nivell declassificació per a que els CET’s es puguin presentar a concursos públics. Aquest Observatori hauria detenir una fotografia sempre actualitzada de la qualitat de la integració en el mercat de treball de lespersones en discapacitat, del nivell d’inserció en el mercat de treball ordinari des del treball protegit osimplement des de l’atur i preveure els nous perfils de persones amb discapacitats. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 104
    • Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 105
    • APPS, Guia de Centres Especials de Treball de Catalunya de la Federació APPSAPPS, Associació Catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual: www.federacioapps.comCocemfe, Confederació Coordinadora Estatal de Minusválidos Físicos de España:www.cocemfe.esCompra Social: www.comprasocial.esCoordinadora Catalana de Fundacions: www.ccfundacions.orgDiscapnet: www.discapnet.esFecafamm, Federació Catalana de familiars malalts mentals: www.familiarsmalaltsmentals.orgFederació Catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual: www.federacionapps.catFederació de Centres Especials de Treball de Catalunya: www.fecetc.orgFundació Tallers de Catalunya: www.ftcat.orgGeneralitat de Catalunya : www.gencat.cat Departament de Treball, Departartament d’Acció Social i Ciutadania, DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família Documentació interna del Departament de Treball en suport informàtic.Institut d’Estadística de Catalunya : www.idescat.esInstitut Nacional d’Estadística: www.ine.es Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 106
    • Instituto Nacional de Empleo: www.inem.esMinisterio de Trabajo i Asuntos Sociales: www.mtas.esMovimineto Asociativo en favor de las personas con discapacidad intel·lectual: www.feaps.orgServicio de Informació n sobre la Discapacidad: http://sid.usual.esDocuments del VIII Congrès Nacional de la Confederació de Centres Especials de Treball(CONACEE), Oviedo 20 i 21 de septembre de 2007Directori d´entitats i centres especials de treball a Catalunya “Treball i discapacitats: mètodes decontractació i mesures alternatives”. Departament de Treball i IndustriaII Plan de Acción para las personas con discapacidad 2003-2007 Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales, Secretaría General de Asuntos Sociales Instituto de Migraciones y Servicios Sociales(IMSERSO). Estrategia Global de Acción para el Empleo de Personas con Discapacidad2008-2012 Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 107
    • Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 108
    • 1.-Legislació espanyola sobre els Centres Especials de Treball.La base actual del reglament jurídic dels Centres Especials de Treball és Llei 13/1982 del 7 d’abrild’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) formulada des del Govern central espanyol, amb efectea tots els nivells administratius. La llei tracta de donar un impuls a la integració social dels discapacitatsdes de tots els àmbits socials, així com la integració laboral, foment del treball de les persones ambdiscapacitat i la participació en l’àmbit laboral ordinari.Pel que respecte als centres, l’article 42.1 els defineix com aquells que tenen l’objectiu principal derealitzar un treball productiu, participant regularment en les operacions del mercat i tenint com a finalitatassegurar un treball remunerat i la prestació de serveis d’ajust personal i social que requereixin els seustreballadors minusvàlids. Tracta de ser un mitjà d’integració del major nombre de minusvàlids el règimde treball normal. Inicialment havien d’estar integrats per complet per treballadors discapacitats,posteriorment es va permetre que només fora el 70 per cent de la plantilla (Disposició addicional 39ª dela Llei 66/1997 de 30 de desembre).L’article 43 estableix que les administracions públiques poden proporcionar compensacionseconòmiques destinades als centres per ajudar a la viabilitat d’aquests que reuneixin les condicionsd’utilitat pública, de ser imprescindibles i ser organització sense ànim de lucre. La seva creació pot sertant per organismes públics i privats com per empreses. Per altra banda les Administracions Públiqueshan de promoure la creació i posada en marxa de CET’s, ja sigui amb col.laboració o de forma directe, ala vegada que es fomentaran la creació de llocs de treball especials per a discapacitats. També es dota alscentres d’equips multiprofessionals per sotmetre a revisions periòdiques als treballadors discapacitats enCET`s per impulsar la seva promoció tenint en compte el seu nivell de recuperació i adaptació laboralarribat.Per tant la LISMI estableix una figura com els CET’s que tracta d’establir la integració social perl’àmbit laboral reforçant les carències que les persones amb discapacitat tenen alhora d’aprendre un ofici.El CET és com un lloc de pas que ha de formar a les persones amb discapacitats per entrar al món laboralordinari. La realitat és que el CET és una figura on els treballadors s’hi estableixen fins a la sevajubilació. No acompleix amb l’objectiu pel que els centres han estat dissenyats. Les posteriors actuacionslegislatives tracten de resoldre la no execució de l’ itinerari d’inserció que es deté en els CET. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 109
    • Posteriorment el promulga el Reial Decret 1368/1985 per qual es regula la relació laboral de caràcterespecials dels treballadors minusvàlids que presten serveis als CET. El decret recull els drets i deureslaborals aproximant-se el més possible a les relacions laborals comuns però establint una sèrie depeculiaritats derivades de les específiques condicions dels discapacitats, de manera que es cumpleixil’objectiu d’intergació laboral dels treballadors discapacitats en els CET. L’accés al treball es regularitzaper mitjà de la inscripció en les Oficines de Treball. El contracte és de tipus productiu i remuneratd’acord amb les caraterístiques individuals del treballador per adaptar personal i socialment i facilitar laposterior integració laboral en el mercat ordinari. Les modalitats de contracte són les establertes al’Estatut de Treballadors excepte el contracte en formació que te algunes peculiaritats en duració,ensenyament i cotitzacions. Les demés característiques legislatives resten iguals que en les relacionslaborals ordinaries.L’ordre del 16 de març de 1983 per la que s’estableixen les condicions que han de reunir les EmpresesProtegides, els Centres Especials de Treball i els Centres Especials d’Iniciació Productiva per obtenirla seva qualificació i inscripció en el registre de la Secretaria General del Fons Nacional de Protecció alTreball. Aquells CET’s que tenen una plantilla formada en la seva totalitat per minusvàlids senseperjudici de l’existència de personal no minusvàlid imprescindible per al desenvolupament de la sevaactivitat, s’estructuren sobre una activitat productiva, una participació regular en operacions de mercat ien treballa remunerat, podran ser qualificades i inscrites en el registre corresponent. En el cas de serbeneficiaris d’ajudes que no es ratifiquin s’haurà de justificar que han complert tots els compromisosacordats amb el FNPT. En el cas contrari se’ls exigirà el compliment d’aquestes obligacions o ladevolució de l’import de les ajudes rebudes, incrementant els interessos legals.El Reial Decret 2273/1985 regula els Centres Especials de Treball de discapacitats. Determinal’estructura i organització, la creació i qualificació, la gestió, el finançament, el seguiment i el controldels centres.Les últimes accions legislatives en matèria de treball respecte a les persones amb discapacitat ha estat elReial Decret 27/2000 pel quals s’estableixen les mesures alternatives per al compliment de la quota dereserva del 2 per cent en favor dels treballadors discapacitats en empreses de 50 o més treballadors. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 110
    • El Ministeri de Treball i el Comité Espanyol de Representants de Minusvàlids van firmar un acord ambl’objecte de posar en pràctica un pla de mesures urgents per a la promoció del treball de les persones ambdiscapacitat. Aquest acord contempla la necessitat d’establir mesures que potenciïn l’aplicació de laquotes de reserva del 2 per cent en favor dels treballadors discapacitats.Les mesures alternatives que les empreses poden aplicar per al compliment de la reserva de treball enfavor dels discapacitats es troba la contractació mercantil o civil amb un CET per al subministrament dematèries primes, maquinària, béns d’equip o de qualsevol altre tipus de béns, per a la prestació de serveisaliens a l’activitat normal de l’empresa. Les obligacions dels CET que realitzin aquests contractes haurande destinar els recursos necessaris per al compliment de les obligacions relatives, a més de l’ajustpersonal o socials que requereixin els seus treballadors discapacitats, a aquelles precises perdesenvolupar accions que promoguin el seu trànsit cap al mercat de treball no protegit, tal com laformació permanent dels mateixos o l’adaptació d’aquells a les noves tecnologies.L’any 2003 es promulga la Llei 51/2003 d’Igualtat d’Oportunitats, no discriminació i accessibilitatuniversal de les persones amb discapacitat. La llei té per objecte establir mesures per garantir i fer efectiuel dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat. Defineix la Igualtat d’Oportunitats(IO) com l’absència de discriminació directa o indirecta que tingui la seva causa en una discapacitat, aixícom l’adopció de mesures d’acció positiva orientades a evitar o compensar les desavantatges d’unapersona amb discapacitat per participar plenament en la vida política, econòmica, cultural o social. Lallei es basa en 6 principis com la vida independent, normalització, accessibilitat universal, disseny per atots, diàleg civil i transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitats. La disposició addicionalquarta modifica la disposició sisena de la Llei 24/2001 sobre les mesures fiscals, administratives i del’ordre social que estableix el grau mínim de minusvalia necessari per generar el dret als beneficisestablerts en les mesures de foment del treball per al mercat ordinari de treball a favor dels discapacitats,també els discapacitats contractats en pràctiques o per a la formació en mercat ordinari de treball ambl’aplicació de les peculiaritats previstes per a aquest col·lectiu haurà de ser igual o superior al 33 per cent.Aquest mateix any es promulga la Llei 56/2003 de treballPer últim, el Reial Decret 290/2004, de 20 de febrer, regula els enclavaments laborals com a mesura delfoment del treball de les persones amb discapacitat. Aquesta modificació normativa va dirigida aactualitzar el marc jurídic que ha de permetre la creació de treball de les persones amb discapacitat, Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 111
    • assolir la seva integració en el mercat de treball ordinari i facilitar el compliment de la reserva decontractació per les empreses. El decret es dirigeix a promoure el treball, preferentment les persones ambdiscapacitat que presenten dificultats per a l’accés al mercat ordinari de treball, i a configurar elsenclavaments laborals com una subcontractació per obra i servei entre un CET i una empresa ordinària.La mesura suposa facilitar la transició des del treball protegit en el CET fins al mercat ordinari, ja quepretén millorar la seva experiència professional amb tasques i en un entorn propi del mercat ordinari detreball. Així també les empreses coneixen les possibilitats d’aquests treballadors per decidir si finalmentels incorporen a la seva plantilla. Per altra banda els enclavaments poden facilitar el creixement del’activitat desenvolupada pel CET’s i contribuir a facilitar a les empreses el compliment de la obligacióde la quota de reserva legal del 2 per cent de treballadors amb discapacitat establerta a la Llei 13/1982,de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids.El decret defineix com a enclavament laboral el contracte entre una empresa del mercat ordinari detreball, empresa col·laboradora, i un centre especial de treball per a la realització d’obres o serveis queguardin relació amb l’activitat normal d’aquella i per llur realització un grup de treballadors ambdiscapacitat del CET es desplaça temporalment el centre de treball de l’empresa col·laboradora. Ladirecció i organització del treball en l’enclavament corre a càrrec del CET, amb el que el treballadormantindrà, durant la vigència del enclavament, la seva relació laboral de caràcter especial en els termesestablerts legalment (RD 1368/1985).Els enclavaments tenen quatre objectiu: a) Afavorir el trànsit des del treball en els CET al treball a les empreses del mercat ordinari de treball de les persones amb discapacitat. b) Permetre als treballadors amb discapacitat del CET desenvolupar la seva activitat laboral en una empresa dels mercat ordinari de treball completant la seva experiència professional, facilitant les seves possibilitats d’accés al mercat ordinari de treball. c) Aconseguir que la empresa del mercat ordinari de treball tingui un millor coneixement de les seves capacitats i aptituts reals dels treballadors amb discapacitat. d) Possibilitar el creixement de l’activitat desenvolupada pels CET i la contractació per aquests de nous treballadors amb discapacitat, afavorint la creació de treball estable per a les persones amb discapacitat. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 112
    • e) Facilitar a les empreses el compliment de la obligació de reserva del 2 per cent de treballadors amb discapacitat mitjançant la contractació directe dels treballadors amb discapacitat de l’enclavament per l’empresa col·laboradora o una altre empresa del mercat ordinari de treball.La durada de l’enclavament serà un mínim de 3 mesos i màxima de 3 anys, i es podrà prorrogar perperíodes no inferiors a tres mesos fins a la indicada duració màxima. Passats els tres anys l’enclavamentnomés podrà prorrogar-se si el CET acredita que l’empresa col·laboradora o una altre empresa del mercatordinari de treball hagués contractat amb caràcter indefinit a treballadors amb discapacitat del’enclavament, amb una proporció d’un treballador quan es tracti d’enclavaments de fins a 20treballadors, o 2 treballadors com a mínim quan es tracti de un nombre superior de treballadors.L’enclavament estarà format per al menys 5 treballadors quan l’empresa es de 50 o més treballadors o almenys per 3 si aquesta plantilla fos inferior.Els treballadors de l’enclavament, el 60 per cent han de presentar especials dificultats per l’accés almercat ordinari de treball: Persones amb paràlisis cerebral, malaltia mental o discapacitat intel·lectualamb un grau igual o superior al 33 per cent, persones amb discapacitat física o sensorial amb un grauigual o superior al 65 per cent, les dones amb discapacitat no incloses en els grups anteriors amb un grauigual o superior al 33 per cent. La resta hauran de ser treballadors discapacitats amb un grau igual osuperior al 33 per cent.Una vegada finalitzat el contracte entre l’empresa col·laboradora i el CET, tots els treballadors seguiranmantenint la seva relació laboral amb el CET excepte aquells que han estat contractats en l’enclavamentsota la modalitat d’obra i servei.L’empresa col·laboradora podrà contractar a treballadors en qualsevol moment preferentment ambcaràcter indefinit, i passarà a la situació d’excedència voluntària en el CET. Les empreses col·laboradorestindran dret a les següents ajudes:a)Subvenció de 7.814 euros per cada contracte de treball a jornada completa (temps parcial es redueix)b) Bonificació del 100 per cent en les quotes de la Seguretat Socialc) Subvenció per adaptació del lloc de treball i eliminació de barreresSegons les dades del Departament de Treball, fins a l’any 2007 s’han dut a terme 87 enclavaments i 150insercions en empreses del mercat de treball ordinari. El balanç sobre aquest tipus de processos o Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 113
    • itineraris d’inserció posa de manifest que els treballadors dels CET no participen com caldria esperard’aquesta figura d’inserció i que cal incidir de manera més exhaustiva en aquest àmbit. Si l’enclavamentlaboral ha de ser la figura que estructuri l’entrada dels treballadors discapacitats en el mercat ordinari calfer-la factible per mitjà d’una normativa que insereixi al col·lectiu en aquestes empreses des de laresponsabilitat social d’aquestes.Reial Decret 469/2006, de 21 d’abril, pel que es regulen les unitats de recolzament s l’activitatprofessional en el marc dels serveis d’ajust personal i social dels Centre Especials de Treball.La definició legal dels serveis d’ajust personal i social dels Centres Especials de Treball es va introduir al’article 42.2 de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, entenent per serveis d’ajust personal i social els de larehabilitació, terapèutica, d’integració social, cultural i esportius que procurin al treballador minusvàliddel CET una major rehabilitació personal i una millor adaptació de la seva relació social. Per tald’aconseguir una integració laboral plena, els serveis d’ajust personal i social poden resultar uninstrument molt útil per a l’ajustament laboral que permeti fer front i superar les barreres, obstacles odificultats que els treballadors amb discapacitat tenen en el procés d’incorporació plena en el seu lloc detreball, així com la permanència i progressió del mateix. Es tracta de la modernització els serveis en elmarc del II Pla MTAS-CERMI firmat l’any 2002 sobre mesures per a la millora de les oportunitats en eltreball de les persones amb discapacitat. D’aquesta manera el Govern contribueix al finançament delscostos laborals i de Seguretat Social dels treballadors dels CET’s. La aprovació d’aquest decret suposa lamillora del funcionament dels serveis d’ajust personal i social dels CET’s al regular per primer cop lesUnitats de Recolzament a l’Activitat Professional, equips multiprofessionals enquadrats dins dels serveisd’ajust i que constitueixen l’instrument de modernització dels propis serveis d’ajust personal i social.Així mateix es regula la subvenció dels costos laborals i de Seguretat Social de la contractació delpersonal d’ aquestes unitats.L’article 2 estableix les funcions de les Unitats de Recolzament a l’Activitat Professional. El personal hade desenvolupar les següents funcions: a) Detectar i determinar les necessitats de recolzament perquè el treballador amb discapacitat pugui desenvolupar la seva activitat professional. b) Establir les relacions precises amb l’entorn familiar i social dels treballadors amb discapacitat com a instrument de recolzament i estímul al treballador en la incorporació a un lloc de treball i a l’estabilitat del mateix. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 114
    • c) Desenvolupar programes de formació necessitin per a l’adaptació del treballador al lloc de treball així com a les noves tecnologies i processos productius. d) Establir recolzaments individualitzats per cada treballador en el lloc de treball. e) Afavorir la i potenciar l’autonomia i independència dels treballadors amb discapacitat en el seu lloc de treball. f) Afavorir la integració dels nous treballadors en els CET’s mitjançant l’establiment de recolçaments. g) Assistir al treballador del CET en el procés d’incorporació a Enclavaments laborals i al mercat ordinari de treball. h) Detectar i intervenir en els possibles processos de deteriorament evolutiu dels treballadors amb discapacitat per evitar i minorar els seus efectes.Els destinataris són els treballadors dels CET que es trobin en algun dels següents suposits: a) Persones amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental o discapacitat intel·lectual amb un grau de minusvalia reconeguda igual o superior al 33 per cent. b) Persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau de minusvalia reconegut igual o superior al 65 per cent.La subvenció consta de 1.200 euros, reduïda en funció de la duració dels contractes dels treballadors ambdiscapacitat i en funció de la duració de la jornada en el supòsit de que el contracte sigui a temps parcial.Es concedeixen per períodes màxims d’un any, prèvia sol.licitut per part del CET. La subvenció no podràsuperar els costos laborals i de Seguretat Social que fa referència el decret. La composició de les unitatsde recolzament s’estableixen segons la dimensió del centres en relació al nombre de treballadors.Les comunitats autònomes que hagin assumit el traspàs de la gestió realitzada pel Servicio Público deEmpleo Estatal en l’àmbit del treball, i la formació així com dels programes de recolzament al mateix,exerciran les funcions que aquest real decret atribueix al Servicio Público de Empleo Estatal i elscorrespongui segons allò disposat en els reals decrets de traspàs. Aquesta Gestió es realitzarà en base a laterritorialitat de les subvencions.II Pla de treball MTAS-CERMI 2002-2004 Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 115
    • Amb l’ocasió de l’Any Europeu per a les Persones amb Discapacitat que es va celebrar l’any 2003, elGovern va adoptar una sèrie de mesures que contribueixen a l’objectiu de que aquest col·lectiu puguigaudir de tots els drets constitucionals com la resta de ciutadans, dins del II Plan de Trabajo MTAS-CERMI 2002-2004. Aquest acord preten afrontar els nous reptes que les persones amb discapacitat hand’afrontar davant els canvis socials derivats de la sociaetat de la informacióm els produits en la forma imanera de treballar, la necessitat d’un reciclatge i formació permanent, la aparició de nous treballs inoves qualificacions, i la flexibilitat i adaptació permanent que requereix el mercat de treball. El plaencaixa amb la nova programació dels Fons Estrucutrals pwe al període 2000-2006 que te importantsassignacions de crèdits procedents del Fons Social Europeu de Desenvolupament Regional i el FonsSocial Europeu per a recolzar programes de formació i treball cap al col·lectiu de discapacitats.El pla es planteja en relació a sis eixos: 1- Intermediació Laboral 2- Formació i Inserció Laboral 3- Contractació i Inserció Laboral 4- Promoció Iniciativa dels Treballadors 5- Adequació de l’Entorn Social i Laboral 6- Lluita contra la desocupació i la Igualtat d’Oportunitats en el TreballL’exemple de les mesures aprovades estan incloses en la Llei 45/2002, de 12 de decembre, de mesuresurgents per a la reforma del sistema de protecció per l’atur i millora de l’ocupabilitat que regula, entrealtres qüestions, les quotes de la Seguretat Social dels treballadors amb discapacitat que s’estableixen percompte pròpia, adaptació dels contractes en formació per a les persones alm discapacitat psíquica irecolzament a la subtitució de treballadors discapacitats en situació d’incapacitat temporal. També la Llei36/2003, de l’11 de novembre, de mesures de reforma econòmica, procedent del Real Decret Lei 2/2003,de 25 d’abril, que incrementa les bonificacions dels contractes de foment del treball temporal en favordels treballadors discapacitats. Amb aquestes mesures el Govern pretén establir mesures d’acció positivaque impliquin i comprometin a tots els sectors socials per compensar les dificultats de les persones ambdificultat fomentatnt la incorporació de les persones amb discapacitat en el mercat de treball.Per aquesta raó el Ministerio de Trabajo y Asuntos Socials firma l’acord amb el Comité Español deRepresentantes Minusválidos sobre mesures per la millora de les oportunitats de treball de les persones Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 116
    • amb discapacitat i que constitueix el II Pla de Treball MTAS-CERMI 2002-2004. En aquest acord esmanifesta la voluntat de contribuir a la consecusió del ple empleament de la població en general i a laincorporació al mercat ordinari de treball, o quan no sigui possible, al protegit,el major nombre possiblede persones amb discapacitat.En aquets sentit la primera reforma abordada és la relativa als contractes de treball de les dones ambdiscapacitat, les quals compten amb una doble dificultat en la vida social i laboral: la que afecta a totadona en relació amb els homes i la pròpia de les persones amb discapacitat que s’enfroten amb ladificultat de l’accés al treball. Per aquest motiu es fomenta la contractació indefinida de les dones ambdiscapacitat a través de la bonificació ,per a cada dona minusválida contractada, del 90 per cent o del 100per cent, segons sigui menor de 45 anys, en les quotes empresarials de la Seguretat Social. Es manté lesactuals bonificacions del 70 per cent i del 90 per cent per als casos de contractació d’un treballador ambdiscapacitat home.L’altre modificació important que s’introdueix en el Real Decret 1451/1983 és la relativa a les ajudes pera l’adaptació dels llocs de treball amb la fi de que s’eliminin barreres i obstacles que impedeixin odificultin el treball dels treballadors discapacitats. No son únicament ajudes per evitar la siniestralitatsinó a la pròpia accessibilitat al treball dels treballadors amb discapacitat.II Plan d’Acción para las Personas con Discapacidad 2003-2007El Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales assumeix el compromís d’elaborar dins de l’any 2003 un “IIPlan de Acción para las personas con discapacidad” en la compareixença al 2002 davant la comisió dePolítica Social i Treball del Congrés dels diputats. Aquest pla s’enmarca dins de la iniciativa de políticasocial que inclou la aprobació de la Llei 51/2003 de 2 de decembre d’Igualtat d’Oportunitats, nodiscriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU) i la trasposició dela Directiva 2000/78/CE relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treballi la ocupació. Es proposen línies i mesures que pretenen implantar de forma progressiva les novesgaranties del dret a la igualtat d’oportunitats que s’estableixen per a les persones amb discapacitat.El pla s’organitza entorn a cuatre árees: 1. Atenció a persones amb greus discapacitats 2. Polítiques actives d’inserció laboral 3. Promoció de l’accessibilitat d’entorns, productes i serveis, i Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 117
    • 4. Cohesió dels serveis socials per a persones amb discapacitatEl Pla va ser aprovat pel Consell de Ministres, i s’encarrega al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,a través de l’Instituto de Migraciones y Servicios Sociales (IMSERSO), en col·laboració amb el ConsejoNacional de la Discapacidad y la Conferencia Sectorial de Asuntos Sociales, las funcions d’impuls,coordinació i evaluació del II Plan de Acción 2003-2007.Les mesures plantejen com a objectiu general la millora de la empleabilitat, les taxes d’activitat id’ocupació i la qualitat del treball de les persones amb discapacitat. Les polítiques actives d’inserciólaboral de les persones amb discapacitat, el pla estableix cuatre estratègies: • mesures contra la discriminació en el treball, • la millora de l’empleabilitat, • augmentar els nombre i la qualitat dels treballs i • mesures actives i preventives.Entre les reformes legals que s’han engegat arrel del pla podem observar les mesures respecte elsenclavaments laborals (RD 290/2004) i la regulació del treball protegit com a fòrmula d’inserció laboral ide trànsit al mercat ordinari de treball. L’estratègia de mesures actives i preventives a favor delscol·lectius específics amb major risc d’axclusió social inclou la promoció de les persones amb transtornsmentals als contractes formatius, Centres Especials de Treball, Enclavaments i Treball Protegit enqualitat de fases del seu itinerari d’inserció. També l’impuls per incrementar la contractació detreballadors amb paràlisi cerebral en CET’s i regulació de la seva contractació en EnclavamentsLaborals.2.-Legislació catalana sobre els Centres Especials de Treball i treballadors discapacitatsOrdre d’1 de març de 1990 per la qual s’institueixen els serveis socials de suport a la integració laboralde les persones amb disminució i es regula el seu règim jurídic. L’ordre té per objecte afegir mitjansd’equitat social que permetin equilibrar la posició del treballadors disminuït sota el principi de la igualtatd’oportunitats. Per tal d’aconseguir la viabilitat del dret al treball i a la lliure elecció de professió i ofici.Els serveis socials de suport a la integració laboral (SSIL) es creen sota la cobertura legal de la llei Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 118
    • 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials a Catalunya, i el Decret 27/1987, de 29 de gener, iindependentment de les obligacions estatals sobre els centres especials de treball. Els SSIL actuaranpotenciant la integració social, especialment pel que fa referència a la dinàmica de pas dels treballadorsamb disminució des dels centres cap al sistema ordinari de treball. Una vegada assolida la integració,vetllaran perquè l’activitat laboral es realitzi sense discriminacions.Es defineix com a SSIL les actuacions dirigides als treballadors amb disminució que tenen per objectes laseva adaptació a l’entorn laboral i a l’entorn cívic. S’han d’organitzar i executar les funcions de formaintegrada amb les activitats productives del centre de treball i també amb les activitats prèvies iposteriors a la jornada laboral, en dos nivells d’actuació: ajust del treballador de manera òptima dins del’àmbit empresarial i facilitar l’assoliment del grau de qualitat de vida més alt en coordinació amb elsserveis socials especialitzats i amb els serveis generals de benestar.S’instrumentalitzen en equips interdisciplinaris de professionals que desplegaran els dos nivellsd’actuació, sobre els treballadors del centre especials de treball, o externament a aquests centres, i el seuoobjectiu serà el pas d’aquests treballadors al sistema ordinari de treball.La composició mínima de l’equip és d’un psocòleg, un assistens social o diplomat em treball social ajornada completa per cada 100 usuaris. Si el centre té una dimensió diferent, hi haurà els mateixosprofessionals però amb un comput de 40 hores setmanals de dedicació de cada professional per 100persones ateses. Un d’aquest dos professionals coordinarà l’actuació de l’equip: un monitor de suportqualificat per cada 15 treballadors amb disminució.S’elabora per a cada treballador disminuït empleat en el centre de treball o que estigui en demandad’ocupació en el sistema ordinari de treball i ho demani, un programa individual d’integració, abastantels dos nivells descrits. Els SSIL que siguin desplegats per una entitat de serveis socials d’iniciativasocial o pública podran ser emparats pels programes de subvencions de l’ICASS, entitat que regula lapromoció, el finançament i les prestacions econòmiques dels serveis socials. La subvenció es fa enfunció dels pressupostos que aprovi el Parlament de Catalunya i s’aplica de forma exclusiva almanteniment de l’equip i anualment el Departament d’Acció Social i Ciutadania fixarà el mòdul desubvenció aplicable. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 119
    • Ordre de 12 de juny de 1992 per la qual es crea el Registre de Centres Especials de Treball i laComissió d’avaluació i seguiment dels programes de suport a la integració laborals de disminuïts. Pertant es crea el Registre en el que s’inscriuran i qualificaran tots els centres especials de treball per adisminuïts de Catalunya. Aquest registre s’adscriu, en un primer moment, al Servei d’Ordenació,Avaluació i Inspecció de la Direccció General d’Afers Socials i ha estat gestionat pel Negociat deRegistre d’entitats, serveis i establiments socials del Servei esmentas.Els requisits per a efectuar la qualificació i la inscripció en el registre són: a) Acreditació de la personalitat titular. b) Justificació, mitjançant l’estudi econòmic oportú de les possibilitats de viabilitat i subsistència del centre per al compliment dels seus fins. c) Que la plantilla del centre estigui constituïda per treballadors disminuïts, d’acird amb el que estableix el Reial Decret 2273/1985, amb contracte laboral escrit, d’acord amb la normativa vigent. d) La previsió de tenir en plantilla el personal tècnic i de suport amb la titulació professional adequada que l’activitat del centre requereixi.La Comisió d’avaluació i seguiment dels programes de suport a la integració laboral estudian la viabilitateconòmica, tècnica i financera dels nou projectes generadors de llocs de treball dels centres especials detreball com dels projectes individuals. A través dels informes pertinents.Estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat a Catalunya 2008-2010La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball i la Subdirecció de Polítiques Laborals per aCol·lectius específics proposa una estratègia per promoure accions per a la inserció laborals de col·lectiusen risc d’exclusió, per a garantir l’accés i la permanència en el mercat laboral, en les que s’inclou lespersones amb discapacitat.La mesura s’estableix sobre tres eixos bàsics: 1. Foment i manteniment de l’activitat laboral de qualitat 2. Compromís i corresponsabilitat social del teixit empresarial Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 120
    • 3. Concertació entre administracions, entitats prestadores de serveis i agents socials a cada territori.Com a mesures específiques dins del primer eix s’inclou la mesura d’incrementar l’ocupabilitat de lespersones amb discapacitat, tenint en compte la perspectiva de gènere. Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat 121