1. Lasevaoportunitatdefutu
r
Lanos
traempenta
El teu com
p
romís
Voluntaris
d’ahir i d’avui
Juliol 2013JuJuJJJJJ ll
Butlletí Obert 18núm.
Sumari
Entrega de la creu de Sant
Jordi a la fundadora del
Gavina 3
Voluntaris al cor del Raval 5
El voluntariat en moments
de crisi 6
Les primeres voluntàries 7
Una declaració d’amor 8
Créixer amb el Gavina 11

2. Benvolguts amigues i amics,
El passat dia 6 de juny en el marc incomparable de la fàbrica Moritz,
vàrem voler celebrar amb totes i tots el voluntaris del Centre Obert
un sentit homenatge a aquelles persones que al llarg de la història
del “Gavina” heu anat deixant la vostra empremta personal i amb la
vostra contribució i esforç heu anat ajudant a assolir els objectius de
la nostra Fundació.
Gratitud va ser la paraula més emprada en aquell emotiu acte.
Gratitud per la forma de ser solidari i compromesa; gratitud per
l’altruisme que caracteritza al voluntari; gratitud per a la vostra
implicació amb la societat i amb la seva gent; gratitud per a la vostra
sensibilitat a les mancances dels més necessitats; gratitud perquè
amb la vostra actitud dinàmica , emprenedora i responsable assumiu
uns compromisos en benefici de la col·lectivitat i, en els nostre cas,
amb els infants, joves i famílies del Raval.
L’àmbit social ve caracteritzat per un objectiu comú que és el
benestar de les persones, contribuint a la millora de la seva qualitat
de vida. La tasca del voluntariat adquireix un especial relleu atesa la
vulnerabilitat dels col·lectius amb els quals es treballa en funcions
com l’acompanyament i l’aprenentatge d’hàbits i comportaments
que redunden, sens dubte, en el d’envolupament integral dels
infants i joves que ateneu, dues peces clau del voluntariat social i
que són eixos transversals en la resta de tasques i funcions que són
compartides amb extraordinària eficàcia pel personal directiu , tècnic
i assistencial del Gavina.
En uns moment especialment difícils per l’economia social, volem
agrair-vos i reconèixer públicament la vostra aportació al bé comú i al
benestar dels infants, joves i famílies d’un barri tan complex i ple de
contrastos com és el barri del Raval, ajudant a la seva cohesió social.
Hem d’aconseguir entre tots un món més just i solidari i exigir de
la classe política que respongui davant d’una situació d’emergència
on, molt sovint, els col·lectius més febles i vulnerables són els més
perjudicats.
Editorial
Xavier Campà i de Ferrer
President de la Fundació

3. Fundació Joan Salvador Gavina 3
El passat 15 de maig la fundadora de la
nostra entitat, la Sra. Concepció Mata i
Fuentes, va ser reconeguda amb la creu de
Sant Jordi, un dels màxims reconeixements
que pot rebre una persona de mans de la
Generalitat de Catalunya.
La distinció li va ser entregada al saló St.
Jordi de la Generalitat de Catalunya pel seu
treball a favor de les persones i les famílies
en risc d’exclusió, a Catalunya i, durant
dotze anys, a Xile. La “Conxita”, com la
coneix tothom, va ser fundar, l’any 1979,
el Centre Obert Joan Salvador Gavina, el
primer centre diürn d’atenció a infants
de Catalunya, i que realitza, des del barri
barceloní del Raval, una tasca valuosa de
suport als més desafavorits, i especialment
als infants i als joves.
Ella, però, no va estar sola. Al seu costat
hi va haver un grup de persones que
donaven el seu temps per poder fer realitat
un somni. Els voluntaris han estat des del
principi una part fonamental de la nostra
entitat, i per a ells i el seu valor humà
sempre hem pensat que calia retre’ls un
homenatge.
Aquest homenatge finalment ha arribat.
El passat 6 de juny, a la sala de tancs de
la fàbrica Moritz de Barcelona, vam poder
reunir més de 80 voluntaris que han
passat al llarg dels 34 anys d’història del
Centre Obert Joan Salvador Gavina. No
Entrega de la creu de Sant Jordi
a la fundadora del Gavina
Moment de la imposició del guardó de
mans del President de la Generalitat de
Catalunya el Sr. Artur Mas.
Els guardonats amb la Creu de Sant Jordi 2013.

4. Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui4
són tots els que en un moment o altre han
compartit temps i habilitats amb infants,
adolescents i joves per ajudar-los a créixer
en una societat que per motius diversos
els ha negat oportunitats. Tanmateix són
representants de les més de 1000 persones
que han estat molt més que un cop de mà
per a la Fundació.
L’acte va inciar-se amb una breu
presentació feta per la periodista i locutora
de ràdio Àngels Bronsoms que va donar
pas a les paraules de l’actual directora de
la Fundació, la Sra. Anna Castro, i de la
responsable de l’Àrea de Voluntariat, la
Sra. Àngels Carbonell.
Acte seguit, vam poder escoltar els
testimonis de voluntaris. Van començar la
Mercè Mira i l’Alicia Vicens, voluntàries
durants els anys vuitanta. A continuació va
parlar en Josep Maria Bruguera, actualment
voluntari de suport educatiu amb infants
de 4 a 6 anys, i la Marina Gubau, una noia
que amb 16 anys va tenir clar que volia ser
voluntària al Gavina. Vam acabar escoltant
en Carlos Garmendia, que tot i viure a
Bilbao, ens va enviar un petit vídeo amb els
records que ell guarda del centre.
L’acte va acabar amb les paraules del
president de la Fundació, el Sr. Xavier
Campà i de Ferrer i un vídeo recull
d’imatges dels voluntaris d’ahir i d’avui
que han passat per l’entitat. Abans, però,
la Sra. Bronsoms va llegir el “Poema als
voluntaris” de Miquel Martí i Pol amb
l’acompanyament musical al piano de
Víctor Oller.
En aquest butlletí hem recollit alguns dels
moments de la nit, així com les paraules
que es van dir durant l’homenatge. Podeu
veure el video i més imatges al nostre web:
www.centreobertgavina.org
Recepció dels voluntaris.
Presentació de l’acte d’homenatge feta
per Àngels Bronsoms.

5. Fundació Joan Salvador Gavina 5
Voluntaris al cor del Raval
Ens omple de goig retrobar-nos en aquest
acte d’homenatge que aplega els voluntaris
d’ahir, d’avui i els que sempre heu estat
presents al llarg de la història del Centre,
gairebé des de la seva creació, sense
defallir, sempre fidels.
Voldria fer una menció especial a la Conxita
Mata, que no ens va poder acompanyar,
donada la seva avançada edat i el seu delicat
estat de salut. Però sabem que ens té en el
seu pensament i ens porta en el seu cor.
La Conxita va saber aglutinar al seu voltant
un grup de voluntaris que de seguida es van
entusiasmar amb la iniciativa que acabava de
néixer en el cor de Raval: el Centre Obert Joan
Salvador Gavina. I es van posar mans a l’obra.
Hem caminat molt des d’aleshores...
Gràcies a tots pel vostre compromís, que
brolla de la plena llibertat per oferir tot el que
sou, compartint els vostres coneixements, el
vostre temps, les vostres mans.
Gràcies per ajudar-nos a formar aquest
equip que som tots plegats. A la Fundació,
els voluntaris sou presents en tots els
àmbits.
Gràcies per acollir amb alegria al que truca
a la porta. Per escoltar amatentment. Per
dibuixar somriures en el rostre dels infants.
Per ajudar-los a descobrir la màgia dels
contes, les pinzellades de colors, la musicalitat
de les paraules, les endevinalles de les
matemàtiques. Per les tardes de pluja i de sol
amb els jocs de taula, les activitats esportives.
Gràcies, en definitiva, per commoure-us
davant dels relats punyents del Raval i que
us han portat al Gavina.
I gràcies per remar colze a colze amb
nosaltres, de vegades per mars de desencís,
però sense perdre mai l’esperança que entre
tots fem possible un món més just i ple
d’oportunitats en aquesta gran aventura
d’acompanyar en el camí de la seva vida a
tants infants, joves i famílies.
Els voluntaris i voluntàries van omplir de velles i noves històries la Sala de tancs de la fàbrica
Moritz de Barcelona on vam celebrar l’acte d’homenatge.
Anna Castro
Directora de la Fundació

6. Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui6
El voluntariat en
moments de crisi
Des de la Fundació estem molt contents
d’haver organitzat aquesta trobada per
tots vosaltres, pels voluntaris de ja fa uns
quants anys, amb els que no hem coincidit
en el temps però que sé de vosaltres pel
que m’han explicat, i pels voluntaris més
recents.
Al llarg dels 11 anys que he treballat al
Gavina, he tingut l’oportunitat de tenir
llargues converses amb tots aquells que
us heu acostat a l’entitat amb el desig de
col·laborar. D’aquestes converses, dels
moments de trobada que hem tingut i de
tot allò que els educadors i professionals
m’han transmès sobre vosaltres he après
moltes coses.
La primera és que per ser voluntari hi ha
d’haver una commoció interna, a un se
li han de remoure les entranyes al veure
el patiment de l’altre. Molts de vosaltres
m’heu dit “estic cansat de veure a les
notícies com de malament està el món i he
decidit actuar”.
He après que per ser voluntari un ha
d’estar obert a descobrir i conèixer el món
interior de l’altre i després regular les
pròpies emocions. En més d’una ocasió
m’heu explicat com és de difícil veure les
mancances dels infants i no poder cobrir-
les a l’instant. Quan arribem a descobrir el
món interior de l’altre, quan podem regular
les pròpies emocions i arribem a aquesta
connexió, aportem la nostra presència.
Una presència pacient, silenciosa... ser
voluntari és posar en moviment el millor
de l’essència de cada un de vosaltres.
He observat també i sobretot en els darrers
anys, la gran preocupació per la situació
actual de crisi, crisi no només econòmica,
sinó també de consciència social i de
models. Davant d’això us acosteu al Gavina
preocupats però amb el desig d’embrutar-
vos les mans, d’implicar-vos en el procés
de canvi. Quan xerrem, a les entrevistes
sempre us dic i ara repeteixo: no patiu, hi
ha esperança, jo la veig aquí dia a dia.
Crec que ara, més que mai, necessitem
la voluntat de servir per poder sostenir
el món del futur. Hem de treballar tots
junts, cada un des de la seva professió,
des del que sap fer, hem de treballar tots
junts perquè puguem arribar a una nova
humanitat.
No sabem cap a on anem, tanmateix sí
sabem on som, el que és segur és que si
donem un pas endavant com a voluntaris,
un pas ferm, no a mitges o amb por, la
humanitat el dóna.
Àngels Carbonell
Cap de l’Àrea de Voluntariat
de la Fundació
Un moment de la projecció del video
d’homenatge als voluntaris.

7. Fundació Joan Salvador Gavina 7
Amb motiu d’aquesta celebració, l’Àngels
ens va demanar que parléssim de la
nostra experiència com a voluntàries
en el centre. Podríem estar molt temps
explicant coses, però hem cregut
convenient recordar el que ens va portar
a ser-ho.
Ja fa uns quants anys que vam conèixer
la Conxita. Concretament va ser en
una xerrada sobre el voluntariat que
va organitzar el col·legi Sant Ignasi
de Sarrià. Van ser vàries les persones
que van parlar en representació de
diferents entitats. Totes semblaven molt
interessants, però quan la Conxita Mata,
en una exposició molt emotiva, ens va
explicar el que era i el què volia ser el
Centre Obert Joan Salvador Gavina,
vam saber on volíem anar. Ens va seduir
com no ho havien fets els altres ponents
l’entusiasme i la generositat d’aquella
dona.
Una vegada presa la decisió vam anar al
centre sense saber exactament què faríem.
Estàvem disposades a fer tot el que fos
necessari, erem més joves, i certament les
feines van ser diverses durant els anys
que vam estar aquí. Acompanyar mares,
nens i nenes als metges, als logopedes o a
veure els professors; atendre els infants a
les dutxes, fer el que podiem amb el reforç
escolar, preparar fires (ja fos per Nadal o
per Sant Ponç), fins i tot vam netejar el local
del col·legi “Drassanes”perquè s’havia
d’utilitzar temporalment per a les activitats
d’estiu mentre feien obres als locals del
centre.
Veníem sempre amb molta il·lusió,
mai va ser una obligació. L’Alicia i jo
coincidim en que l’aportació nostra al
“Gavina” no ha estat res comparada
amb el que ell ens ha aportat a nosaltres.
Sobretot ens ha ajudat a entendre moltes
realitats de les persones que al llarg dels
anys hem anat coneixent.
Amb l’afecte i la bona relació amb les altres
voluntàries, la feina va ser molt més fàcil.
Encara avui ens veiem alguns de nosaltres
de tant en tant. La veritat és que van ser
uns anys molt bonics i quan ho vam deixar,
ho vam fer amb molta pena.
Ens agrada pensar que la llavor
plantada per la Conxita continua donant
els fruits que ella va destacar en aquella
presentació i tant necessaris en aquests
moments. Però desitgem, sobretot, que el
“Joan Salvador Gavina” tingui vida per
molts anys amb l’ajuda dels voluntaris,
que fent la feina desinteressadament
col·laboren ajudant a moltes famílies
que confien en el centre.
Les primeres voluntàries
Mercè Mira i Alicia Vicens explicant la seva
experiència al Gavina.
Mercè Mira i Alícia Vicens
Voluntàries

8. Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui8
Avui dimecres toca Gavina. Baixo les
escales de casa tot pensant com estaran
el meus nens, quin conte llegirem, quins
treballs de reforç els ha preparat la “Patri”
per aquesta tarda... De sobte, al vestíbul em
trobo amb la Rosita.
La Rosita és una senyora d’uns cinquanta
anys que cada tarda, de dilluns a
divendres, ve a visitar la Carme, una veïna
meva que, des de fa uns quants anys, les
persianes dels ulls se l’hi han anat tancant
progressivament -o regressivament- degut
a una retinosi fulminant. Viu sola i no té
cap familiar que la pugui ajudar. Alguna
bona persona més li dóna un cop de mà en
tot el que pot. I la Rosita, cada dia, li llegeix
en veu alta llibres i revistes per tal que la
Carme, que té setanta anys, enfonsada en
la negror física i psíquica, tingui una mica
de “llum” per poder seguir vivint sense
perdre’s definitivament dins del pou del
desànim.
Hipensomoltenaquestesduespersones.Una
que es dóna plenament i l’altre que allarga la
mà i espera... espera amb il·lusió el consol que
apaivagarà la seva cruel mancança.
Pujo per la placeta, camí del metro, i em
ve a la memòria en Claudi, aquest noi
fill d’un amic, que als seus 18 anys ha
“descobert” que hi ha altres nois i noies
joves com ell que no han estat agraciats
per la natura, o la vida. Ell ja els havia
vist, amb cadira de rodes o sense, i amb
l’expressió innocent i angèlica d’aquelles
persones que, tot hi fent-se grans, no
evolucionen intel·lectualment. No s’ho va
pensar gaire i ara, dedica un dels dos dies
del cap de setmana a acompanyar un grup
de disminuïts psíquics a fer activitats per
la ciutat. I quan parles amb ell, s’emociona
explicant lo agraïts que són, lo tendres que
són... les seves mirades dolces...
I, tot d’un plegat, penso amb altres persones
que conec i que s’han lliurat de ple a
Una declaració d’amor
Emotiu aplaudiment a la sentida intervenció de Josep Maria Bruguera, voluntari de suport
educatiu des de l’any 2005.

9. Fundació Joan Salvador Gavina 9
tasques voluntàries. Persones discretes i
senzilles que no alcen la veu, ni conten el
que fan, ni tan sols li donen importància...
Persones que, tal com diu Martí i Pol:
Comcadadia,avuitambé
Estimarétotdegentquenoconec
Ielsparlaréenveubaixa,tendrament,
Ielsdirétotelsversosqueheaprèsalanit.
Són el senyor Alfred, que sempre que pot
visita els hospitals on hi ha nens i nenes
amb malalties llargues i incertes. Els fa jocs
de mans i ells s’ho passen d’allò més bé i,
per uns moments, obliden la fragilitat de la
seva existència.
I l’amic Ignasi, advocat de professió,
que dedica moltes hores del seu temps
a assessorar gratuïtament persones i
col·lectius amb dificultats o sense recursos
econòmics. I la Núria, que malgrat la seva
minsa pensió, passa una petita quantitat de
diners cada mes a una parella sense feina i
amb dos fills petits.
Totes aquestes persones creuen que el vincle
entre els éssers humans ha d’anar més
enllà de les relacions cíviques, educades
i correctes. Són persones que practiquen
la solidaritat, sense teoritzar, prescindint
moltes vegades de coses millors que els pot
oferir la vida. Allarguen la mà sense esperar
res a canvi. Ho fan perquè estimen...
Quan arribo al Gavina i veig la quantitat
de temps que voluntàries i voluntaris
dediquen als nens i nenes, nois i noies
d’aquesta institució... És com si una llum
d’esperança il·luminés la trista realitat que
avui ens ofereix la nostra societat. I quan
constato la gran dedicació que educadors
i personal tenen envers aquest “nostre”
projecte dedicant-hi temps i esforços...
llavors m’adono que ells també assumeixen
la seva part de voluntariat, que el seu amor
als nens i nenes, nois i noies, transforma
la seva feina en una veritable dedicació
altruista. En definitiva, amics meus, tot es
pot resumir en una sola paraula: Estimar.
Aquesta és la meva declaració d’amor... Us
estimo, Rosita, Claudi, Alfred... Us estimo,
Ignasi, Núria... Us estimo, gent del Gavina.
Us estimo pel vostre amor als infants.
Vosaltres feu realitat allò que aquella gran
persona, Don Bosco, deia i feia: “Influirem

10. Butlletí Obert 18 - Els voluntaris d’ahir i d’avui10
positivament en els nens i nenes si participem
de les seves alegries” i continuava “la millor
manera de fer bons als infants és estimar-los
i fer-los feliços”.
I per acabar, us voldria dir una cosa: quan
vinc al Gavina em sento feliç. Feliç d’estar
amb els infants i feliç de compartir amb
els companys i companyes educadors i
voluntaris aquesta gran simbiosi d’amistat
i de solidaritat desinteressada.
Hi ha un sentit poema musical de la Carole
King que expressa d’una manera molt
afortunada aquests sentiments:
Si et sents trist i embullat
i necessites una mà.
Si les coses, les coses no et roden bé
tanca els ulls i pensa en mi...
Que pres seré aquí...
Com un raig de llum...
Dins la teva foscor.
Digues sols el meu nom, i on vulgui que
estigui...
Vindré!
Vindré de seguida a fer-te costat.
Primavera, estiu o Tardor.
Tan sols has de fer, dir-ho,
I vindré de cop...
Si la boira t’envolta i els núvols tapen el
cel...
I si un vent fred del nord...
Sembla gelar-te el cor...
Saps del cert que tens un amic.
Doncs sí, un cant al despreniment,
un himne a la solidaritat, una manera
d’entendre que si l’altre et necessita, ser-hi
abans que et cridin.
Aquest és, aquest ha de ser, el quadern de
viatge de tots aquells que posem el nostre
granet de sorra participant en les tasques
socials i educatives del Centre Obert Joan
Salvador Gavina.
Josep Maria Bruguera
Voluntari de suport educatiu
Un moment de la projecció del video d’homenatge als voluntaris.

11. Fundació Joan Salvador Gavina 11
Vaig conèixer Gavina ara fa uns 5 anys, a
través d’una bona amiga. Vaig estar dos
estius de voluntària al casal, el primer
any amb la Maribel a Orenetes, i el
segon amb l’Esther a Tibidabo. Des de
llavors, he estat anant al casal un dia a la
setmana durant el curs.
Sempre m’havia atret el món de
l’educació no formal, i el Gavina va ser
la meva primera experiència en aquest
camp. Suposo que per això, per mi va
ser tant important agafar un paper més
aviat d’observadora, sobretot al principi.
Crec que aquesta va ser una etapa molt
fonamental, i en la que vaig aprendre
molt de tothom. Tant pel fet de veure
tantes maneres de fer de tants educadors
com per experimentar el meu tracte amb
els nois i noies, com per sorprendre’m
de les infinites capacitats de cadascun
d’ells.
De fet, tot i que cada vegada he anat
prenent una actitud més participativa
i fluida, mai he deixat de mirar-me des
de fora les coses que passen al voltant.
Sovint són coses que valen molt la pena!
Una de les coses que crec que m’enganxa
més és el fet de que em sorprenguin
constantment. El fet que dins la rutina,
no hi hagi cap mena de rutina. Per mi,
aquesta tarda a la setmana al casal
és una mena de respir, de pausa, on,
d’alguna manera, em sento com una
nena una altra vegada. Sempre m’hi he
sentit molt còmoda!
A més, penso que la manera de fer és
molt encertada, molt propera i molt
dinàmica. És molt fàcil trobar el teu
espai i disfrutar del dels altres. I això,
encara que costi de creure, no és tan fàcil
de trobar…
Espero no caure en cap tòpic si dic
que la del voluntari del Gavina és una
feina molt recompensant, en molts
diferents nivells. Acompanyes a l’hora
que t’acompanyen, i això, normalment,
agrada!
La veritat és que espero poder seguir
acompanyant i sent acompanyada
d’aquesta manera durant molt més
temps!
Créixer amb el Gavina
La Marina Gubau explicant com va arribar
al Centre Obert Joan Salvador Gavina.
Marina Gubau
Voluntària del projecte de lleure

12. L’acte d’homenatge als voluntaris ha comptat amb la col·laboració de:
i el suport de:
MOVIMENT
DE CENTRES
D’ESPLAI
CRISTIANS
CATALANS
PERE TARRÉS
FUNDACIÓ