Telemedicina barreres i facilitadors

383 views

Published on

Entre els diferents elements que configuren l'extens mosaic de l’e-Salut la Telemedicina és, sens
dubte, la que ha despertat més interès, fins l'extrem de ser identificada com el component gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut.

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
383
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Telemedicina barreres i facilitadors

  1. 1. TELEMEDICINA: FACILITADORS I BARRERES Francesc Saigí (fsaigi@uoc.edu) 10 de març del 2012 Entre els diferents elements que configuren l'extens mosaic de l’e-Salut (vegeu European Commission, Information Society, ICT for Health), la Telemedicina és, sens dubte, la que ha despertat més interès, fins l'extrem de ser identificada com el component gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut. Definida com l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) per al diagnòstic, monitorització i tractament de pacients en situacions en les que l’espai o el temps separen els participants [1], la Telemedicina es compromet a proporcionar solucions als reptes que els canvis socioeconòmics plantegen als sistemes sanitaris al segle XXI: demanda d'atenció sanitària, envelliment de la població, augment de la mobilitat dels ciutadans, necessitat de gestionar grans quantitats d'informació, competitivitat global i provisió d'una millor atenció sanitària. I tot això en un entorn de limitacions pressupostàries i contenció de la despesa. Aquest interès per la Telemedicina queda reflectit tant en l’augment progressiu del nombre de projectes que s’hi van desenvolupant com en l’augment de l’activitat científica i investigadora que es genera al seu voltant. El Mapa de tendències 2011 publicat per la Fundació TIC Salut fa palès aquest augment en el nombre d’entitats que declaren fer ús de Telemedicina, constatant que “les noves tecnologies permeten resoldre problemes d’accessibilitat sense generar nous costos, mitjançant la prestació d’assistència en el lloc més adient segons la necessitat del pacient” [2]. Però malgrat aquest interès aixecat i els esforços econòmics i humans invertits, és manifest que la Telemedicina encara té una presència testimonial en l’activitat clínica. Com es pot veure en el següent gràfic, són poques les aplicacions de Telemedicina que han aconseguit consolidar-se dins la pràctica clínica i incorporar-se als processos assistencials en el sistema sanitari català [2]: El Debat que anem a encetar té com a objectiu central aconseguir un millor coneixement i comprensió de quines són aquestes barreres i quins poden ser els
  2. 2. facilitadors per a que els projectes de Telemedicina iniciats a diferents nivells puguin desenvolupar-se de forma exitosa en el sistema sanitari català. I això ho voldríem fer des de la perspectiva de tots els actors implicats. Per a fer-ho, iniciem el debat amb un parell de preguntes per a situar-nos en l’escenari: - Per què la majoria d’experiències pilot de Telemedicina no acaben de consolidar-se a la pràctica clínica i de gestió habitual en el nostre sistema sanitari? - Quins elements contribueixen a l’èxit en la implantació de projectes de Telemedicina a Catalunya? Referències: [1] Hersh WR, Hickam DH, Severance SM, Dana TL, Krages KP, Helfand M. (2006) Diagnosis, access and outcomes: update of a systematic review of telemedicine services. J Telemed Telecare 12(suppl 2); S2:3.31 [2] Fundació TIC Salut. Juny (2011). Mapa de tendències de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en els Serveis de Salut de Catalunya. Document en línea. (Data de consulta: 9 de març del 2012). http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/doc16792.html

×