Your SlideShare is downloading. ×
Dissabte 12 de Juny de 2009.                 1,75€




                                         Reportatge:
              ...
ÍNDEX

• Reportatge …………………... pàg. 3
   • La Ribera Alta.

• Notícies …………………………. pàg.4-7
   • Una ventafocs tecnològica....
REPORTATGE
          La Ribera Alta, entre tarongers
 GEOGRAFIA
 D’origen musulmà, la Ribera Alta està situada en
 el cent...
notícies
Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008                               SUCCESSOS



                               ...
Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008                                 ACTUALITAT

                                       ...
Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008                        LOCAL


                                   Un llop mor intox...
Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008                               ACTUALITAT

                                         ...
ENTREVISTES
 ENTREVISTA A CARME ALBORNS.




 Carme : “ Treballe a La Florida des
 de fa 32 anys”



Entrevistem a Carme A...
Abans eres mestra, no? Que t’agrada més exercir de mestra o
directora?
M’agrada més exercir de mestra, pense que es un tre...
Com compagines el teu treball amb la teua vida personal?
Doncs la veritat, es que prou malament. Perquè treballe molt i ti...
Qué fas al teu temps lliure?
M’agrada llegir, sobretot anar al cine. M’agrada moltíssim ballar i
sempre que puc intente an...
ENTREVISTA A VIDAL SASTRE.


Vidal Sastre: “ l’únic esport que
practique es canviar bolquers i
donar biberons”
Afirma que ...
- Quins esports practiques, i quins t’agradaria practicar?
“Ara no practique cap esport, sols canviar bolquers i donar bib...
- A què no diries mai que no?
“No diria que no a moltes coses, com a un viatge, a eixir amb els
amics, a fer-li un favor a...
REFRANYS

quot;Goteta a goteta es fa riuetquot;

quot;De mica en mica s'ompli la picaquot;

quot;Qui no corre, volaquot;

...
L’HORÒSCOP
GEMINIS (Maig 21 * Juny 20)
Irresistible, Agradable. El seu amor és únic en la seva classe. Gran
escoltador. Só...
Revista Valencia2
Revista Valencia2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Valencia2

540

Published on

En l’assignatura de valencià durant la tercera avaluació els alumnes han elaborat una revista. És el producte d’un projecte de treball cooperatiu. En primer lloc, cada grup ha realitzat un reportatge sobre una comarca del territori valencià per a, més tard, incloure-la dins una revista on també es publiquen els diferents textos periodístics que han produït enguany: la transformació d’un conte tradicional en notícia i l’entrevista a una persona coneguda dins l’entorn escolar. A més d’eixos continguts, els alumnes poden afegir-ne més de diferents: horòscops, publicitat, passatemps...

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
540
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Valencia2"

  1. 1. Dissabte 12 de Juny de 2009. 1,75€ Reportatge: La Ribera Alta, entre tarongers Notícies d’últim hora sobre l’estat de la bella dorment Tràgic accident a la granja de Porquets Noves noticies so- bre les ventafocs més anomenades dels últims dies A més, la recerca iu dels refranes més ci e xclus anun a!! populars! Nou Col de Coca Conté l’horòscop del mes, Geminis.
  2. 2. ÍNDEX • Reportatge …………………... pàg. 3 • La Ribera Alta. • Notícies …………………………. pàg.4-7 • Una ventafocs tecnològica. • La bella dormida de València. • Rècord a una granja de porcs. • El princep demanà matrimoni a una Jove orfena. • Entrevistes ……………………. Pàg. 9– 15 • Entrevista a Carme Albores. • Entrevista a Vidal Sastre. • Refranys ……………………….. Pàg. 16 • L’horòscop …………………….. Pàg. 17
  3. 3. REPORTATGE La Ribera Alta, entre tarongers GEOGRAFIA D’origen musulmà, la Ribera Alta està situada en el centre de la comunitat valenciana, amb un nombre de població elevat principalment a la ca- pital, Alzira. ECONOMIA La Ribera Alta es coneguda per la seua agricultu- ra, que es basa en el cultiu de regadiu i sobretot de la taronja, que presenta una gran exportació. Gràcies a aquest fet, l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez es va inspirar per escriure la seua obra, “Entre tarongers”. GASTRONOMIA Respecte al paladar, la gastronomia es fixa, en gran part, en els arrossos,trobant gran varietat com l’arrós al forn, arrós caldós i paella. També són importants l’espardenyà i les mandonguilles de bacallà. Mentre que en els dolços,el que més destaca es l’arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles, a més la tradicional mona de pasqua, que es menja principalment a la setmana Santa, festa declarada de gran interès turístic a Alzira. FESTES Parlant de les festes, una de les més conegudes es la “Muixeranga”, celebrada a Al- gemesí. Aquesta consisteix en un conjunt de danses, acompanyades per dolçaina i tabalet, i castells humans que apareixen obrint marxes, en record de les antigues cercaviles i processons o festes públiques, anomenades moixigangues, amb com- parses i gent disfressada, que es celebra per causa d’algun fet remarcat, en aquest cas en honor de la Nostra Senyora de la Salut. En conclusió, la Ribera Alta és una comarca ple- na de tradició, on pots gaudir tan de la gastro- nomia com de la cultura, visitant per exemple la “Muralla d’Alzira”, que va ser la que donà re- fugi als habitants de la vila en els afrontaments bèl—lics i els desbordaments del riu.
  4. 4. notícies Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 SUCCESSOS Gràcies a Internet una ventafocs coneix al seu príncep. Una Ventafocs tecnològica Distintes èpoques d’històries molt paregudes. FOTO: d’arxiu Laura González. València. Tot començà fa uns me- Ella acceptà encantada. sos quan un xic l’agregà Quan arribara el dia ell Un enamorat prova, al, ja mencionat, aniria vestit de pirata i per fi en la mà correc- “messenger”. Comença- ella de bruixa. Però, eixe ta, el anell que va per- ren a parlar i descobriren dia li tocà fer hores ex- dre la seua enamorada que tenien moltes coses tres al bar. en una festa de dis- en comú però el proble- Quan va acabar eren ja fresses quan, a les 12, ma d’Internet i d’aquests les 11 i anà corregent al haguí d’anar-se corre- programes es que no ball on ell l’esperava. Ba- gent. saps amb seguretat amb llaren i parlaren fins a les qui parles ja que qualse- 12 però ella haguí d’anar- Quasi tots els adoles- vol persona pot fer-se se corregent sense do- cents de hui en dia, utilit- passar per un altra. Però nar-se comte de que ha- zen el “messenger” com la ventafocs, que no es via perdut el seu anell. a medi de comunicació una xica molt sociable, Ell, buscant a la seua en- amb els amics. I la ven- volia fer amics i li donà el amorada, provà en mol- tafocs, encara que no ho mateix si era o no segur. tes mans aquell anell. parega ja que treballa Fins que un dia provà en quasi tots els dies al bar Desprès de moltes nits la mà correcta, la de la de la seua “madrastra” i parlant ell li proposà que ventafocs. “germanastres”, també anaren junts a la festa de ho és. disfresses de l’institut.
  5. 5. Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 ACTUALITAT Una xiqueta desperta d’un coma desprès de 10 anys gràcies a un bes d’amor. La Bella dormida de València. Habitació de la bella dorment. FOTO: Pere. M.R Joan P. Chorro López (Valencia). Uns anys desprès se li Les postres fonts ens troba la cura a el cas de han informat que a des- A l’hospital de la Fe la nostra Bella dorment. pertat per un bes de (València) a desper- vertader amor. tat del coma una jove Se li aplica l'antídot pe- que duia 10 dels seus rò quan intentaren des- El noi que la despertat 18 anys en l’hospital. pertar-la no pogueren i en a confessat que ell així que els pares com- no sabia que n'hi havia La noia va entrar en co- praren l’habitació en a l'altre costat de la ma perquè es punxa l'intensió de poder se- porta si no que la seva amb una agulla de cosir guir tinguin-la connec- intuïció li havia dit com i com es al—lèrgica al ti- tada . si fora 3 fadades que pus de metall del que entrarà que allí trobaria estava feta la agulla es Aplicaren mesures de el seu amor vertader. desmalla i comença a seguretat per protegir a convulsionant. la seva filla com: Escà- La noia ja s'ha desper- Per a tindre mes temps ners de retina guarda, tat i desitja ser feliç i per a curar-la decidiren esquenes i la deixaren menja perdius. provocar-li un coma ar- tanca en l'habitació. tificials .
  6. 6. Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 LOCAL Un llop mor intoxicat després d’haver-se menjat cinquanta porcs en menys d’una setmana. Rècord a una granja de porcs Els porcs de la granja. FOTO: Miguel Quesada. Sònia Benavent. construint refugis per la zona, i afir- València per a les nostres men que si tenen famílies, però el llopfam no aniran a la Un llop es menja va derrocar els refu- granja d’aquests cinquanta porcs gis i es va menjar la pocs. Per tant els d’una granja d’Al- meitat dels nostres cinquanta porcs que càsser que esta companys i famil- queden vius, po- molt prop del iars”. dran gaudir de la bosc. Al matí vida sense cap tipus següent el llop Uns representants d’amenaça per part mor per una in- de Rècords en dels llops. toxicació per ex- València, afirmen cés de carn. que mai de la vida un llop s’havia men- Un dels porcs que jat tants porcs en viu a la granja, diu: menys d’una set- “el llop venia totes mana, i han anotat les nits a menjar aquest succés al seu tots els porcs que llibre de rècords. podia. Nosaltres in- tentàrem impedir Hem interrogat a al- que ens menjara tres llops que viuen
  7. 7. Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 ACTUALITAT Un fet històric per a la vida de la reialesa. El príncep demana matrimoni a una jove òrfena El príncep i Ventafocs. FOTO: Marc. G.T. Beatriz Minguez. Valencia el príncep no li va vo- ciutat deien que eren re la cara en tota elles, però ninguna l’estona, ja que ella coincidia amb al sa- El príncep, desprès de la duia tapada amb bata, sols Ventafocs, molt de temps troba una mascara. que fou de les ulti- una jove, mitjançant Per aquesta raó, el mes en provar-se-la. una festa de disfresses. A més li demana matri- príncep no sabia qui I així el príncep trobà moni. era la jove, perquè a a Ventafocs, la jove banda ella a les 12 òrfena de la qual s’ha Anit, a la festa de “sortí” correguent enamorat. disfresses de la ciu- sense dir-li res, ja tat, organitzada per que se’n tenia que la reialesa, assistiren anar. Però tingué tan grans celebri- mala sort, que se li tats. A banda, el caigué una sabata, i príncep va conèixer a el príncep l’agafa i di- una jove òrfena i li gué: “Buscaré a la demana matrimoni. jove, i siga qui siga Varen estar des del em casaré amb ella”. principi ballant, però Totes les xiques de la
  8. 8. ENTREVISTES ENTREVISTA A CARME ALBORNS. Carme : “ Treballe a La Florida des de fa 32 anys” Entrevistem a Carme Alborns, directora del centre La Florida Secundaria, capaç de compaginar el seu treball amb la seua vida personal. Quina es la teua funció com a directora? La meu funció com a directora es vigilar que tot el centre funcione adequadament, que tot funcione a l’hora, per una banda que les clas- ses vajen be, que els espais castiguen nets, que el alumnes tingueu l’atenció adequada. Eixa seria un poc la meua funció com a directora. Quan et plantejares ser-ho? Per què? Bé, en ningun moment em vaig plantejar ser directora jo lo que volia ser era ensenyant, mestra, però les coses han vingut exina, vaig es- tudiar pedagogia, me’n vaig especialitzar en direcció de centres i des de fa 5 o 6 anys que sóc la directora.
  9. 9. Abans eres mestra, no? Que t’agrada més exercir de mestra o directora? M’agrada més exercir de mestra, pense que es un treball, per a mi, més bonic, m’agrada molt ensenyar als alumnes. Des de que era xico- teta tenia clar que volia ser mestra. Quines son les assignatures que pots impartir? Jo puc impartir castellà i valencià fonamentalment, perquè la meua especialitat es eixa. T’agrada el teu treball? Per què? Si, m’agrada el meu treball, tots els temes que estan relacionats amb l’educació m’agraden molt, m’agrada molt llegir sobre això, m’agrada molt, disfrute fent-lo. Que haguera passat si el teu treball no haguera estat vinculat amb l’educació? A que t’hagueres dedicat? Doncs, la veritat, es que no sé exactament a que m’haguera dedicat, però si a un treball relacionat amb les persones, igual m’haguera montat un gabinet de psicologia, perquè m’agrada molt la psicologia, d’educació social. Aquest centre es molt gran, es difícil controlar-ho tot? No, no es difícil perquè hi ha un equip de professor que es molt bo, nosaltres treballem sempre en equip, els alumnes i les famílies també col—laboren, per tant no es difícil. Perquè la gestió i el control ho fem entre tots. Ha segut la Florida en l’únic centre al que has treballat? A quins més? És l’únic centre on he treballat, vaig començar ara fa 32 anys.
  10. 10. Com compagines el teu treball amb la teua vida personal? Doncs la veritat, es que prou malament. Perquè treballe molt i tinc poc de temps per a la meua vida personal. Aixó es perquè el treball m’agrada, però crec que es un error i deuría dedicar més temps a la meua família i als meus “hobbies”. Que opines de la nova assignatura d’educació a la ciutadania, en angles? En anglès em pareix un “destrellat”, un despropòsit, crec que no té sentit. Però la assignatura em sembla molt positiva, crec que es molt important educar per a la ciutadania per a fer vertaders i vertaderes ciutadans i ciutadanes, però en anglès no, perquè l’alumnat no té su- ficient nivell. Qué penses de l’economia, t’interessa? Per suposat que m’interessa. M’interessa des de el punt de vista fa- miliar i des de el punt de vista de l’escola. Crec que és un tema molt important. Crec que estem passant per moments que són molt do- lents i espere que el govern actual i els empresaris seguen capaços d’ajudar als treballadors a eixir d’aquesta crisis. Qué penses de la crisis econòmica? De la crisis el que pense es que sempre la patissen els que menys re- cursos tenen, i es una llàstima. Aleshores crec que són moments difí- cils per a moltes famílies perquè han hagut moltes persones que se estan quedant sense treball, i aleshores aixó provoca angoixa, i crec que és una cosa que s’ha de solucionar. Està afectant a l’educació? Jo crec que si, perquè els governs, be siga el govern estatal com els governs autonòmics, estan dedicant menys recursos a l’educació, o dedicaran menys a l’educació.
  11. 11. Qué fas al teu temps lliure? M’agrada llegir, sobretot anar al cine. M’agrada moltíssim ballar i sempre que puc intente anar amb les meues amigues, i també m’agrada passejar. Recomana’ns un llibre. Dons mira, ara acabe de llegir-ne un, que s’anomena “La elegancia del erizo”, el que passa es que no és un llibre apropiat per a joves, és més per a adults. I per a joves, un llibre qualsevol. Fins ací arriba la nostra entrevista a Carme Alborns, hem arri- bat a la conclusió de que està plenament dedicada al seu tre- ball. Centre d’ensenyament Florida Secundària.
  12. 12. ENTREVISTA A VIDAL SASTRE. Vidal Sastre: “ l’únic esport que practique es canviar bolquers i donar biberons” Afirma que li agrada la seua professió com a professor de música pel contacte amb la gent jove, i per vore com evoluciona. - El teu millor record de la infància quin és? “M’agradava molt jugar amb els clips de playmobil, m’ho passava molt bé inventant-me la meua història: ara venen els vaquers, el vaixell de pirates…” - De xicotet que és el que volies ser? Per què? “ Volia ser policia com tots, però també m’agradava l’arquitectura.” - Ens agradaria que ens confessares la teua edat. “ (Bromejant) tinc… vint-i-cinc més vint-i-cinc, més u (rises) en total tinc trenta-quatre anys. - Per què vares decidir la carrera de músic? “ Des de xicotet em vaig apuntar a música, tot va començar més que res seguent un hobby.” - A part de la trompeta quins instruments t’agradaria tocar? Per què? “M’agradaria controlar el piano i també un instrument de corda, espe- cialmente el contrabaix. Però primer tinc que aprendre a tocar millor la trompeta .”
  13. 13. - Quins esports practiques, i quins t’agradaria practicar? “Ara no practique cap esport, sols canviar bolquers i donar bibe- rons (rises).” Però m’agrada el futbol, eixir a córrer, i també m’agrada jugar a frontó.” - Que és el que més t’agrada de donar classe als xiquets? “M’agrada el contacte amb la gent jove, veure com els alumnes evolucionen, canvien…” - Ens agradaria saber quina és la teua opinió sobre l’educació de la ciutadania en anglés. “ Pense que deuria de donar-se en valencià o en castellà, i no en anglés. Si jo fora alumne no m’enteraria de res, i almenys m’agradaria saber de què va l’assignatura..” - Quin tipus de música t’agrada? “ M’agrada tot tipus de música, la gent es pensa que jo escolte el cant gregorià al cotxe. - Vidal, volem conèixer-te millor, com et defineixes? “Pense que sóc com em vegeu. Com un llibre obert. Un home normal i corrent amb molts defectes.” - On has viatjat i quin és el lloc que més t’ha agra- dat? “Gràcies a la música tinc la sort d’haver viatjat molt, per ejemple: a França, a Holanda, a Itàlia, Budapest, Portugal, Alemanya. El que més m’ha agradat és Méxic, que va ser el viatge de bodes. Vidal amb les seues alumnes.
  14. 14. - A què no diries mai que no? “No diria que no a moltes coses, com a un viatge, a eixir amb els amics, a fer-li un favor a algú…” - Digues algo o algú que haja marcat la teua vida. Per què? “ Dori, la meua dona ha marcat la meua vida, perque estic casat amb ella. És el que més destaque de la meua vida, per damunt dels estudis i de la professió, pense que primer están les persones.” -Tens alguna qualitat de la que et sengues molt orgullós? “Sí, diuen que tinc molt bona memòria, jo per damunt de tot em considere una bona persona.” - Tens por a… No tinc por a casi res. La veritat es que sóc molt positiu, i mai pense en les coses negatives, però supose que com tots tinc por a la mort.” - Quina és la teua millor hora del dia? Per què? “Pense que la meua millor hora del día és cap a les 21:00 hores per- que en casa està tot tranquil, les xiquetes ja estan dormint, encara que disfrute molt amb elles, arriba una hora del dia que no puc més.” - No t’agradaria morir-te sense fer…? (Pensatiu) “un viatje a un lloc molt llunyà, com un safari per Àfrica o explorar una selva. Això és el que m’agradaria fer. -“Bé, ací finalitza la nostra entrevista, moltes gràcies per la teua col—laboració.” “Gràcies a vosaltres, m’han agradat molt aquestes preguntes, per- què m’han fet pensar en moltes coses i reflexionar.” En aquesta entrevista Vidal s’ha mostrat molt obert, i ama- ble, segur que quan arribe a casa es posarà a canviar bol- quers a les seues filles i després, a corregir examens i prepa- rar-se les classes de música per al dia següent a l’institut.
  15. 15. REFRANYS quot;Goteta a goteta es fa riuetquot; quot;De mica en mica s'ompli la picaquot; quot;Qui no corre, volaquot; quot;Qui matina, fa farinaquot; quot;Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llitquot; quot;Metge i confessor, quant més vell millorquot;
  16. 16. L’HORÒSCOP GEMINIS (Maig 21 * Juny 20) Irresistible, Agradable. El seu amor és únic en la seva classe. Gran escoltador. Són amants, no lluitadors, però de totes maneres et pot arribar a deixar inconscient. Confiable. Sempre feliç. Sorollós. Parla- dor. Persona MOLT COMPASSIVA. Sempre busca arribar a un acord o enteniment. Té un bell somriure. Generós. Fort. EL MÉS IRRESISTI- BLE. Geminis és el signe dels bessons i com a tal el seu caràcter és doble i bastant complex i contradictori. D'una banda és versàtil, però per l'altre pot ser insincer. Solen tenir elegància i caure en els errors dels joves. Tenen la felicitat, l'egocentrisme, la imaginació i la inquietud i els nens. Els geminis comencen noves activitats i reptes amb entusi- asme, però moltes vegades els falta la constància per a realitzar-los. Consideren que la vida és com un joc i busquen la diversió i noves si- tuacions. Un geminis sol ser cortès, afectuós, amable i generós. De vegades utilitzen els seus atributs per a aconseguir els seus propis objectius i són capaços de recórrer a la mentida sense perdre el seu encant amb la condició de obtenir el que volen. Es desanimen amb facilitat (com els nens) quan no aconse- gueixen el que volen, i els agrada rebre atenció, regals i afalacs. Els geminis han d'esforçar-se per a no desanimar-se quan les coses es posen difícils. La in- tel—ligència i capacitat mental dels gemi- nis fan que els encanten reptes cere- brals i nous coneixements, encara que el procés d'aprenentatge tendeix a avorrir- los. Tenen gran capacitat analítica. En l'amor els bessons tornen a demostrar la seva doble naturalesa. Tenen un costat que es lliura emocionalment però altre

×