• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Revista Tutti Li Mundi
 

Revista Tutti Li Mundi

on

  • 738 views

 

Statistics

Views

Total Views
738
Views on SlideShare
731
Embed Views
7

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 7

http://www.floridasecundaria.es 7

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Revista Tutti Li Mundi Revista Tutti Li Mundi Document Transcript

    • qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop 1,80€ asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg NOTÍCIA: La Generalitat ha hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx decidit fer uns canvis amb cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn l’assassinat de la rateta TUTTI mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe Reportatge: LI l’Horta Sud, una rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio comarca comarca banyada per l’Albufera pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn MUNDI ENTREVISTA A: mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe JOAN MOLINA, Joan Molina rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio ÒSCAR ALMARCHE pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf PERELLÓ I ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz ANTONI LLÒPIS LÓPEZ xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn Òscar Almarche Parelló TOT SOBRE MODA, BELLESA I HORÒSCOPS mrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyu iopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
    • ___________Sumari__________ 3 Reportatge: 10 Entrevista a: L’Horta Sud, una comarca Òscar Almarche Perelló banyada per l’Albufera. 14 Notícia: 5 Entrevista a: Una aposta sense Joan Molina. paraules. 15 8 Passatemps Moda 16 Entrevista a: 9 Notícia: Antoni Llòpis López La Generalitat ha decidit fer uns canvis amb l’assassinat de la rateta. 19 Horòscop 2
    • _______________________________Reportatge L’Horta Sud, una comarca banyada per l’Albufera L’horta valenciana va nàixer a l’època de l’imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com a centre logístic i d’hibernació. Antigament la Comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre anteriors. Dins d’aquestes quatre comarques, hi ha huit sèquies les més nombrades en aquest territori Valencià: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart-Benàger-Faitanar, Mislata, Favara i Rovella. La comarca de l'Horta Sud és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprèn part de l'antiga comarca de la Ribera Baixa, i part de la històrica ‘Horta de València’. Podem dir que aquesta comarca és molt rica pel seu turisme de masses. Pel que fa a l’economia de valència, aquesta manté l'agricultura que en altres Sèquia de Montcada temps la féu famosa, malgrat açò ha desenvolupat considerablement la i el comerç a la Comunitat Valenciana. València es caracteritza per el seu nombrós turisme de sol i platja. Respecte al gran terreny de platja que conté en el seu territori, conté el port de València, que, és el segon de la Mar Mediterrània espanyol encara que ja el supera en contenidors i en activitats esportives. Platja Valenciana 3
    • En aquest mateix s’han celebrat molts conteniments, entre ells, un dels mes importants és 32ena America's Cup, i, possiblement es celebraran més edicions pròximament. Aquesta província és molt demanada per a anar a estiuejar per molts motius, però un d’ells, i pot ser el més important, és que el clima. És típicament mediterrani, ja que està situada en platges mediterrànies, té hiverns suaus i estius molt calorosos. Referent a la gastronomia predomina els plats que contenen arrós. També podem nombrar alguns altres , com: Un got d'orxata amb fartons, esgarraet, allioli, orelletes, arròs al forn, paella, all i pebre, pimentó en tonyina, “puchero” Orxata amb fartons En quant a la geografia podem dir que és una comarca molt propera a un parc natural, l’Albufera. Aquesta comarca està limita al nord amb l'Horta Oest, al nord i a l'est amb la ciutat de València i l'Albufera, al sud amb la Ribera Baixa i la Ribera Alta. Conté nombrosos pobles, alguns més poblats que altres i alguns més extensos que altres. Els pobles que la formen són: Albal, Alcàsser, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Picassent, Poblenou de la Corona, Sedaví i Silla. El total de població de l’Horta Sud és de 155.245 habitants, dels quals dos dels pobles més poblats són Catarroja i Paiporta, respectivament. El total de terreny de l’Horta Sud és de 165,70 Km2, dels quals dos dels pobles més extensos són Picassent i Silla, respectivament. 4
    • _________________________________Entrevista Joan: <<Els meus companys són tots des de el xòfer que ens du a Santa Eulàlia o la ciutat de la llum fins als actors>> Joan Molina avui a Catarroja tot i que el seu poble d’origen és Sant Jordi. Des de fa uns pocs anys dona vida a un personatge de una sèrie de Canal 9 TVV. Amb anterioritat va fer obres de teatre, pel—lícules i series de televisió en valencià i castellà -Ens agradaria que ens contares exactament quin paper fas en la sèrie “L’alqueria Blanca”. Alcalde, es que en més exactitud no t’ho puc dir, faig el alcalde de l’alqueria Blanca -Que penses sobre el teu personatge? És un personatge que m’agrada, per que és un personatge que els guionistes l’han fet molt humà, molt entregat a l’altra gent. És un personatge que m’agrada, sense violències, sense capítols de males histories en ningú...en fi m’agrada. -A pesar que estàs jubilat, perquè et artística que a mi m’agrada i a qui dediques a açò? és aficionat a cine, teatre o series Això tindria moltes contestacions, de televisió també els agrada. però jo te’n donaré sols una. Primer treballem en el “Combenio de -Que penses sobre els teus Artistas y Toreros”, i a pesar de companys? jubilar-te, te jubiles qualsevol altre Els meus companys són tots des del tipus de treball de la teua professió xòfer que ens du a Santa Eulàlia o la personal, si no eres actor ciutat de la llum fins als actors professional, aleshores els actors company són tots, perquè si no podem seguir treballant després de estaguera el xofer jo no aniria, si no jubilats però d’actor no de cap anara no es farien els capítols que altra cosa. I per que treballe es fan i les seqüències es rodarien i després de jubilat? perquè alomillor tot això, vull dir és un equip des de m’agrada la professió i m’agrada el l’últim fins al més alt i que estem que faig. tots molt compenetrats, tenim molt bona relació. A pasat en ocasions -Per que decidires ser actor? jo recorde pel—lícules en les que Perquè és una forma de comunicar- l’equip era, per exemple...horrorós, se amb la gent, molt interessant, és que no valia la pena ni tindre dir-los a la gent com eres, qui eres, contacte amb ells. que fas des de una perspectiva 5
    • -Que n’opines de les series m’agraden massa. Les series violentes? violentes exactament igual que les No m’agraden, la violència...l’ésser pel—lícules, sobre tot si és gratuïta, humà naix en una ració de que no és necesariaper a donar-li violència dins d’ell, però no forma a una pel—lícula. -T’ha marcat especialment algun personatge? No, m’ha marcat aquest personatge. Els actors el que fem és possar-se en la pell de l’altre personatge que és una aventura molt interessant però després el personatge mor, i tot això es perquè hi ha un sistema d’ensenyament per al actors es el mètode que va inventar un actor rus, que va ser bo en la seua època,era Estanislabski, l’escola del Actor Studio de Nova York també va utilitzar aquest mètode que es va utilitzar durant molts anys,però, jo pense que l’actor ha de ser en després tot el que vinga. En canvi en el mètode de Estanislabski l’actor ha de ser actor durant tota la seua vida i això es el que no m’agrada i si no aquí tens la proba en la talla i la gran categoria Mongomeri Clip, que tota la seua vida ha sigut actor del Actors Studio, i arriba un moment que els personatges entan amb tu,to tornes boig i ves a saber el que pot passar. -De tots els personatges que li has -Prefereixes ser un personatge donat vida quin és el que més t’ha principal o secundari? agradat? Prefereixc ser actor, el ser actor Vaig fer en una seria de Gregori principal o secundari no crec que Miance, un rei Lluis XIV, i era molt establixca cap diferència en quant “curtet”, vaig fer dos personatges a interpretació. Jo conec actors en eixa sèrie però no següent el principals que duis mare meua de mateix actor, vull dir, que no qualsevol cosa fan un actor i veus coincidia que una actor estava actors secundaris que dius “xe que representant a l’altre personatge bo que és i que bé que ho fa”. El sinó que vaig fer dos personatges que passa és que les necessitats diferenciats, i hem va agradar físiques de les series, pel—lícules, moltísim, era teatre dins d’una sèrie obres de teatre...les necessitats de televisió. físiques et condicionen, però la qüestió és ser actor. - Que penses del món de la xicoteta pantalla en valencià? -Ara ens agradaria que ens parlares A mi m’agrada molt, jo crec que sobre la teua carrera com actor, els s’haurien de fer molts més treballs que has fet, quins programes en la nostra llengua per personatges has fet... que mantindre viva una llengua és A veure, en teatre vaig començar mantindre viva una cultura, i d’això des de menut i després he fet, ja de hi ha molta falta de cultura. més gran, uan de les coses més importants que vaig fer va ser Els Miracles Del Corpus Valencià en el Teatre Principal vaig fer el Virgo De 6
    • Visantet en el Teatre Olimpia vaig -Que aspectes podries dir-nos sobre fer la Marquesa Rosalinda en el la sèrie “l’Alqueria Blanca”?Com Teatre Real en castellà el virgo de convenceries a la gent per a que la visantet el pessigarem per tota la vera? C.Valenciana i els Misteris del De cap manera, perquè la gent la Corpus no, no ixqueren d’ací. veu sense necessitat de convèncer En series de televisió de Benifoclem, a la gent. És una sèrie que des de el en Hospital Central, he estat en primer moment ha enganxat a la l’Alqueria Blanca en Cuentame, pot gent, i l’ha enganxat perquè el ser alguna més que hem deixe. treball dels guionistes ha sigut bo, I pel—lícules La camisa de la vull dir, no ha tingut cap serpiente,el tranvia a la Malva- inconvenient en triomfar la sèrie, els rosa,Dreping, Una piranya en el personatges i tot, vull dir, que al llarg bidet. de la comunitat, jo ho veig ací en el poble però ho veig fora, he estat en -T’agrada el teu treball?Per que? les sessions de preestrena de Per que si no m’agrada no el faria. l’ultima temporada, he estat en les Jo soc una de aquestes persones tres: Alacant, Castelló i València i que fa el que li agrada fer i sinó ha estat un despropòsit anar pel m’agradara el meu treball no el carrer de València, de Castelló, ací faria de cap de les maneres. en el poble, Catarroja, un despropòsit, vull dir perquè tot el -Respecte a la teua edat, no món se te tira damunt, vull dir, et t’impedeix fer el teu personatge a la coneix tot el món i per aixó mateix sèrie? et dic que jo no faria res per No, al contrari ja veus que estic fent convèncer a la gent de que vera la el personatge en la sèrie i l’estic fent sèrie, ella es veu per ella mateixa, és perfectament vull dir, no...es cap exactament igual que et diria de inconvenienent l’edat per al qualsevol pel—lícula, no has de fer personatge, al contrari m’han un relat exhaustiu, del que és la buscat per l’edat. pel—lícula, simplement has fet una pel—lícula doncs si a la gent li -Tens algun projecte en marxa? agrada i si no li agrada mala sort. No, jo no, ara en principi no, no en tinc cap. Per a nosaltres ha sigut un plaer entrevistar a un actor de la xicoteta i gran pantalla en valencià i castellà. Esperem que Joan complixca els seus objectius que té proposats tant com per a la seua vida personal com professional. 7
    • ____________________________________Moda Les bruses i rameres d'aquesta temporada, amb escots ben temporada d'estiu seran ben pronunciats, transparències, folgades, només serà cenyida a també tornaran els tops amb les caderes i muscles. Les corts irregulars. romàntiques gastaran les bruses amb punta, seran el boom d'aquesta temporada, encara Les armilles (“chalecos”) que el guipur, la seda, gases i tuls tornaran al rodo després de molt també estarà durant l'estiu 2009. temps, s'usaran com Les bruses, camises i tops seran complement de, camises, vestits generalment estampades i túniques. S'usaran shorts, tant de combinades amb colors llisos. Les jeans com de seda o ras per a la camises amb mànigues curtes i nit i el dia. En general es veurà amb volats tant en el pit com en roba molt solta i còmoda per a les mànigues, serà l'estil xic que passar l'estiu a ple. els farà tendència aquesta 8
    • ___________________________________Notícia LA GENERALITAT HA DECIDIT FER CANVIS AMB L’ASSASSINAT DE LA RATETA. Daniela Reina. València desaparició de la seua filla a la Ja són molts els animals mort i qual anomenada “rateta maltractats a Espanya. presumida. Els policies encarregats de la La CIA ha averiguat que el interrogació van averiguar que culpable de l’assassinat era un la rateta s’escapà de casa ratolí al que buscaven per el verí perquè havia discutit amb tots amb que matava a les seues els seus amics; aquestos diuen víctimes. que la rateta s’havia comprat un llaç roig i s’havia tornat un rata Es troben el cos de la rateta antipàtica. presumida a València i pa policia afirmà que ha segut un acte de maltracte de gènere. Els La Generalitat ha decidit que fets han ocorregut el passat ara condemnarà a aquests divendres quan una família de maltractadors 5 anys de carcel. Catarroja va denunciar una La Rateta presumida després de ser encasellat el seu maltractador. 9
    • _________________________________Entravista Oscar: <<Ser representant de l’associació, per a mi és un honor>> Òscar Almarche Perelló viu a Catarroja, es antic alumne de Florida secundaria i amb 20 anys està estudiant 4ºcurs d’odontologia i es el president de l’Associació Valenciana d’Estudiants d’Odontologia (AVEO). -Com a president, quin es el teu -Creus que en aquesta treball? associació t’ha obert portes cap Bueno, primer que res, com a al teu futur com a odontòleg? president de l’Associació Al respecte tinc que dir que pot d’Estudiants ser que obria portes i pot ser que d’Odontologia,(Aveo), el meu també que les tanque segons la treball básicamente es el de reputació que et done segons el coordinar tot lo que es la que hagués fet durant la teua integració de la pròpia trajectòria, es clar que si fas unes associació, es a dir, tots els bones activitats, si durant la teu components tenen la seua trajectòria com a president les funció, alguns realitzen la revista, coses han eixit be, evidentment altres estan programant es un benefici que te aporta ja activitats salud-bucodentals als que ells parlen bé de tu per altre col—legis dels xiquets cursos de lloc també se sap que quan fas lliurelecció que donen crèdits, alguna cosa mal es nota prou i una sèrie de tornejos, una sèrie pot ser que et perjudique però jo de jornades de benvinguda. La per ara, segons la trajectòria que meu faena es coordinar per a estic seguint, pareix que estic que tot funcione perfectament, seguint, pareix que si que m’està cada ú s’encarregue de la seua beneficiant el que puc estar tarea i que tot funcione fent. básicamente correcte. -Quin es la secció de la revista odontològica que mes t’agrada -Et trobes agust en aquesta fer? associació? La que mes m’agrada fer es la Si, pressupost, ser representant de <el dentifrikites>, es tracat de l’associació, per a mi es un d’un test molt divertit que la honor, ja que la odontologia es veritat es que tots els alumnes lo meu i estar al davant d’una quan ix la revista estan esperant associació com esta es per a mi, que ixca el pròxim numero del com ja vos he dit, estic molt “dentifrikitest” per a poder fer-lo, agraït. fem unes preguntetes aixina 10
    • prou divertides i després la -Quina especialitat és la que persona que acaba obté uns prefereixes en l’odontologia? resultats i compara lo fiqui que L’especialitat, fins fa Piquet no es, es un poc relatiu però es ho tenia clar, el que passa es divertit i graciós. que ara si, mes o menys, em vaig decantant per lo que es l’ortodòncia, el que tot el mon -Quina secció creus que es la coneix com els aparatós per als més completa? xiquets perquè es la part de La mes completa, la mes l’odontologia que es menys completa crec que es la de invasiva en la qual no fa tantes <contacto sin tacto> es tracta estropicies. d’una secció en que cada alumne envia un correu a la -Quins son els nous projectes nostra web en la qual exposa que teniu en ment? una argumentació o un missatge Els nous projectes que tenim en que l’envia a un amic, a algun ment son, organitzar les IX conegut o alguna broma que jornades odontològiques de al vol gastar, alguna xica que vol universitat de Valencia en les conquistar i son com els quals, cada estudiant s’inscriveix missatges que es diuen a la opta a dos crèdits de lliure- televisió de < envia el sms…> lo elecció, també un nou projecte que passa que nosaltres es que tenim per a este any es el gratuït perquè l’envies a la web, i de fer el nou pla de sano- pues son salutacions de <ei, meu bucodental als col—legis dels vaig passar molt bé en la festa> xiquets. o < avore quan quedem altra vegada> -Quants components formes aquesta associació? -Com t’afecta el teu càrrec en la Components, som mes de 400 vida personal? estudiants els que componen la Si que afecta prou perquè quan associació que son tots els tens triomfs durant la carrera estudiants de la facultat de d’Odontologia i concretament a medicina i odontologia, perquè la trajectòria de president nosaltres diguem una cosa, evidentment en la família afecta diguem que <AVEO som tots> perquè tu eixa alegria la nosaltres som la veu de tots eixos transmiteixes o esta clar que 400 alumnes, però, básicamente, també si tens problemes, si van que estem organitzant coses i sorgint problemes, demes arribarem a ser, gent que complicacions, també ho esta en la directiva serem unes comuniques, estàs un poc mes 20 persones. tens, si que afecta perquè parles amb la parella, família, parents, amics… afecta realment. 11
    • -Que sols fer, majoritàriament, al seguera un treball dur, que fores temps, que et trobes a autònom i a més també que l’associació? forra del terreny de la sanitat, Al temps que em trobe a poder ajudar a altres persones i l’associació, básicamente es fan que estava ven remunerat. moltes tarees, una de elles es, básicamente, estar mirant les -Si pogueres elegir un altra noves subvensions que ixen en la carrera, quina seria, i per què? universitat per a l’associació, es La veritat es que vaig estar a dir, per a poder traure diners pensant de varies optatives, si no per a poder fer les nostres haguera sigut odontòleg jo crec activitats, també cal dir que que m’aguera decidit per el nosaltres editem una revista, es tema de l’arquitectura, ¿el trauen 400 exemplars que es perquè? Simplement perquè reparteixen de forma gratuïta als quan em vaig decidir, allà pels alumnes. catroze-quinze anys el que em tenia que plantejar, que anava -Des de quan vas decidir a estudiar i cap on m’anava a estudiar odontologia? dirigir, vaig pensar, arquitectura La veritat es que, no des de molt esta molt bé perquè el dibuix xicotet, des de xicotet tot el mon esta molt bonic, fer edificis es pensa en estudiar una cosa una passada, també pots ser XORRA, jo per exemple volia autònom, esta ben remunerat i tindre una tenda de gominoles té prou futur. per a, doncs básicamente, lo que volen tots els xiquets, per a -Que penses sobre les poder menjar-te-les totes de universitats odontològiques forma gratuïta, clar, però ara públiques? justetament he arribat a un altre No pense res en especial, extrem, en el de voler ser simplement en una universitat es dentista i vamos, son les coses un lloc d’ensenyança publica, que té, i la veritat es que vaig pense que a de respectar les decidir ser odontòleg possibilitats dels alumnes, es a dir, aproximadament quan estava no privatitzar d’universitat, que en quart de ESO, crec que eren, pugua optar tot el món a ella i quinze, catorze-quinze anys, a que tinga unes condicions partir de ahí vaig decidir que era d’educació i ensenyança una bona professió, que tenia acceptables. prou futur que estava prou ben remunerada i també un altra de -Que opines sobre la facultat les coses que mes m’agradava odontològica privada? perquè eres, básicamente o Hui en dia, pense exactament el majoritàriament eres autònom, mateix que per a les facultats aleshores, pot. ser que tingues un d’odontologia publiques, es a jefe o pot ser que tu sigues el dir, hui en dia estem en una propi jefe i eixes idees situació en la qual no necessitem m’agradaven, la de que més facultats d’odontologia a 12
    • nivell d’Espanya, es a dir, la un dels “rebeldes” d’allí i agafa i organització mundial de la salut, estava parlant i Paco li va dir < e, la OMS dona unes xifres de que estàs un poc… fondos> perquè han de haver 3.000 pacients estava un poquet grosset, i aproximadament per cada agafà Joan i se cabrejà i després odontòleg, docs bé, açí en quan Paco li anava a parlar, Espanya estem en unes xifres en Joan no li contestava i Paco se les quals hi han 1200 pacients per fica serio <Joan te estoy cada odontòlegs. llamando> i Joan s’enfada i li digué <no quiero saber nada de -Conta’ns alguna anècdota que ti> i Paco se queda FLIPANT i recordes a la florida. Joan se’n anà, i li digué Paco Bueno, anècdotes de la florida hi <bueno hasta que no me han moltes, però en especial digues…> i agafa el xic este, ara, m’enrrecorde de una… tots Joan i digué <¿Que acaso te he els professors han tingut les seues dicho yo lo calvo que estas?> i parides les seues anècdotes i tot, tota la classe ens quedarem de però ara m’enrrecorde molt PEDRA, de PEDRA, es veu que d’una anècdota de Paco, en la Paco li havia dit que estava un qual, ell sempre, li agradava poc fondos, Paco no va entrar a classe fent xistes, fent entendre res i després quan li burla o diguent lo bo que es tirar- varem repetir de <no, que se pets, lo bo que son tirar-se alomillor li ha sentat mal que li rots, <es molt Paco> i una vega has dit fondos i per això t’ha dit estàvem fent una cosa, i havia això> desprès Paco ho entengué un xic de classe que es deia un poc, però va ser “BRUTAL”. Joan que solia aramar prou, era -I per últim, et volíem donar les gracies per concedir-nos questa entrevista i tindre tanta paciència amb nosaltres. Gracies a vosaltres, adéu. 13
    • ___________________________________Notícia UNA APOSTA SENSE Ariadna Ruiz. Valencia Un xic fa una aposta amb els seus PARAULES amics i per no dormir al seu jardí li deixa de parlar a la seua germana durant 15 dies. Es trobà al seu germà, el caputxet morat,de camí però el troba diferent i estrany per que al preguntar-li, ell no contestava. Durant tot el camí no digué ni una paraula. La caputxeta morada ho tro va molt estrany i per aixó li ho preguntà. Aquest li va respondre, per carta, que havia fet una aposta La Caputxeta de camí a casa de la seua amiga. amb els seus amics per a qui tardava més a parlar amb el Una xica vestida de caputxeta seu/a germà/na. morada que habitava en Catarroja, anà un dia a dur els Per aquest motiu, duien una deures del dia a la seua amiga gravadora sempre damunt que estava malalta. enxufada Normalment anava pel camí de El que menys tardara en parlar, la dreta, però eixe dia se’n anà tindria que dormir durant una per l’esquerre setmana en el jardí de la seua casa en tenda de campanya. 14
    • _______________________________Passatemps Resol aquest sudoku: 1 2 4 6 8 9 6 5 7 8 1 3 7 8 2 3 4 5 2 3 5 6 7 9 4 6 8 9 2 1 8 7 3 1 4 6 1 2 5 4 8 7 6 4 8 7 3 2 9 8 3 2 6 5 Encontra aquestos colors: Violeta, Roig, Groc, Blau, Taronja, Rosa i Verd X I Z T T E R O A V V B P A A S D W K F I U O R A O O M F O O G E O D O L L N G L B P N X V B A O R E V N J K X E Q C O T B L A U C N R X C A K O M K C C L D G O Q G B P A Z X Q U R O I G N M R O S A 15
    • _________________________________Entrevista Antoni: <<A Consum hem notat la crisis en una lleugera baixada de les ventes i sobretot, en l’increment de les marques pròpies>> Antoni Llopis Lopez va assumir la presidència de Consum al 2006, després d’haver treballat com a director de personal de Consum durant 25 anys de la seua trajectòria professional. -Quant vas començar a treballar productes refrigerats en un lloc a Consum? Quin va ser el teu determinat. Eixos costos son treball? increment del valor del Vaig començar a Consum en producte. En Consum creguem l’any 1981 i el meu treball, ja que és raonable, i la mostra directament, va ser fer-me estaria en que el benefici de càrrec de la direcció de consum sobre les ventes estaria personal. En aquell moment la aproximadament sobre el 1,05% titulàvem direcció de recursos de les ventes. Per lo tant, podria humans, ara l’anomenem dir-se que els supermercats direcció de personal, que és, al segueixen aquestes pautes, no meu entendre, més apropiat. posaria la mà en el foc per altres supermercats, però en consum -Que penses sobre el canvi de no fiquem ningun increment de preu entre els llauradors i els preu per damunt de el que es el grans supermercats? nostre marge comercial. Està clar que quan un llaurador ven un producte, el ven, -Ens interessaria saber quants normalment, a una persona o a anys du Consum, al mercat un grup que comercialitza eixe espanyol. producte. Això produeix que des La primera tenda es va obrir de que es ven al camp fins a aproximadament en octubre o que està a les prestatgeries per a novembre del 1987, fa 31 anys. que les dones ho compren s’hi produeixen una sèrie d’acumulació de valor i -Actues quant hi ha conflictes d’increment de preu com son el entre els treballadors? Com? transport, ficar-ho en les caixes Consum al ser una cooperativa, més adequades, els diferents que els treballadors son socis a la transports que van des de el vegada, els conflictes camp fins el magatzem inicial, normalment es van solucionant a després al magatzem de la mesura que intervenen els empresa corresponent i després diferents òrgans de la el subministrament a totes les cooperativa, per exemple el tendes, més el cost de tindre els consell rector o el comitè social.
    • El comitè social és un organisme fonamentalment, tracten que es assessor del consell rector assumptes com l’increment en matèries laborals, aleshores salarial de cada any, la s’ocupa de totes aquelles composició del sou de cadascú, qüestions que pugen afectar als els tema dels horaris... treballadors. Aleshores totes aquestes coses van al comitè social que emiteix un informe i el consell rector decideix. Normalment el consell rector té varies potestats delegades al comitè social, per exemple quan es tracta del despido d’un soci, el que emiteix el informe es el comitè social, el que diu que si o no. El comitè social esta elegit, al igual que el consell rector, pels treballadors. Per lo tant els conflictes es solucionen en un marc de relacions internes, que pràcticament, conflictes col—lectius no hi han hagut mai en consum. Quant hem comprat alguna empresa, i els treballadors han tingut que fer-se socis nosaltres hem anat fent una política d’integració, de tal manera que de totes les empreses que hem comprat han acabat fent-se socis pràcticament tots . -En quin any vas assumir la ens afecta, però estaria dins del presidència de Consum? marc de normalització. Doncs, farà dos anys. -Quins estudis vas realitzar per a -Participa Consum en algun arribar al teu càrrec? moviment cooperativista? Jo no vaig acabar el batxillerat, Consum està en la confederació però el que si que vaig fer, va ser de cooperatives del país estudiar pel meu conter fent valencià, està en Hispacop, que molts cursos Vaig fer cursos de és de cooperatives del comerç seguritat social, de relacions de tot l’estat i també tenim un laborals, he fet cursos en el IF de grup que s’anomena ASCES, que direcció general. Es a dir he fet és associació per a l’economia molts cursos de preparació, social del que son socis varies sobretot de direcció estratègica. cooperatives, entre elles Florida. -T’agrada el teu treball? Perquè? -Que penses de la crisi Si que m’agrada. Ara com a econòmica? Com afecta a la president m’agrada i teua empresa? m’agradava abans quan feia la Nosaltres la estem notant en una direcció de personal. És un lleugera baixada de les ventes i treball, sobretot en una sobretot en l’increment de les cooperativa, que et permet marques pròpies. Encara estem tindre molta relació amb les en creixements per damunt de persones i sobretot, treballar molt l’any passat, es a dir que la crisi amb persones, que és un tema que a mi sempre m’ha agradat. -Que volies ser de menut?
    • La veritat és que no ho tenia clar. Jo sé que hi ha persones que tenen molt clar que és el que volen ser, però jo he tingut clar mai que es el que m’interessaria fer. Principalment per què vaig deixar d’estudiar als 14 anys i hem vaig posar a treballar en l’obra. Jo he treballat de peó d’obrer, de paleta, de conductor de màquines fenwick, de gruista, després d’encarregat d’obra i després ja, de direcció de personal. He fet moltes coses. - Quina il—lusió perseguies quant vas començar a estudiar? Estar preparat per a l meu treball. Poder respondre a reptes que té una cooperativa. Teniu en compte que quan jo vaig començar a treballar a Consum hi treballaven 150 persones, i ara quant estic a càrrec de la presidència hi ha uns 9.000 treballadors. Tot aquest creixement ha fet que tinguem que anar adaptant les estructures de la cooperativa, per a 17 fer front a dos aspectes importants de una cooperativa: La formació dels treballadors i la informació i sobretot la participació. -Quant eres jove, quina música escoltaves? On anaves de festa? Anàvem de festa a les discoteques, en aquell moment eren discoteques. El que passa es que, en el rogle d’amics en el que s’hem mogut ens agradaven més el tema dels esports, que anar a ballar. Anàvem a ballar, però era un residu. Estàvem mes interessats en altres coses. -Ens agradaria saber quina és la teua opinió sobre els matrimonis gays. Estàs assabentat de les declaracions de la Reina sobre aquest tema? Crec que cada persona té dret a poder unir-se i conviure amb la persona que vol i estima. Entre adults poden fer el que vulguen per lo tant considere que és una forma de que els gays s’integren dins de la societat i la societat no té perquè intervenir. Alguns diuen que això es anar en contra de la família cristiana, jo crec que no impedeixen a uns cristians, uns catòlics o uns mahometans unir-se com ells creuen que tenen que unir-se, ningú els ho impedeix. Per lo tant, no veig atacs, jo, en eixe sentit. Sobre lo de la Reina, he sentit alguna cosa, però el que no sé és si són opinions d’ella o de la periodista. Jo considere que la Reina, com qualsevol persona, té dret a tindre les seues opinions, el que passa és que, hi ha que respectar, al meu entendre, les opinions de la majoria. -Que penses sobre el famós tema de la educació a la ciutadania en anglès? Jo crec que és un destrellat, crec que és una qüestió política, que en aquests moments, les autonomies governades pel PP estan lluitant per a que això es lleve. Jo no dic que no siga lícit, però em pareix que hi deuria d’haver un procés més institucional que impedira que aquestes coses es produïren, però tenen tot el dret a intentar, dins de la legalitat, fer el que vulguen. Pense que una educació per a la ciutadania ha de fer-se per a que s’entenga el més possible i considere que si a un
    • alumne tenen que estar traduint-li aquestes coses, a la fi, és un desgavell. A mi em resultaria molt difícil seguir-ho. -Que penses de l’avortament? Jo crec que deuria d’haver una llei de plaços. Es a dir, en aquest moment en la societat hi ha dos tipus de creences: les religioses que entenen o que pensen que la vida intel—ligent es produeix en el moment de la concepció i a l’altre extrem estaria que no hi ha vida intel—ligent fins que no es naix. Per lo tant, no es tractaria de vida, i per lo tant, el tema es que cada dona deuria de tindre el dret de decidir en cada moment. Considere que entre eixes dos posicions extremes hi hauria d’haver una intermèdia que podria ser que existira una llei de plaços en el sentit de que s’estimara que el zigot no és viable fins a un determinat període de gestació, que podria ser, “x setmanes” i fins a eixe moment les dones podrien lliurement decidir. Una altra cosa és que després tindrien que decidir en funció de determinades condicions. Podria ser un compromís. Jo personalment considere que la dona podria elegir en el moment que volguera, però considere que la societat, alguna qüestió deuria de fer en eixe sentit perquè hi haguera una quantitat molt gran de persones que estigueren a favor de una llei en eixe sentit. L’entrevistat es queda sorprès de la rapidesa amb que li ha passat el temps mentre va ser entrevistat. _________________________________Horòscop 18 Diners: Te va a costar Diners: Ho vas a passar una fortuna l’advocat, be, en aquests te vas a arruïnar. moments de crisi. Àries: Salut: Vas a constipar-te Salut: Sofriràs una crisi, Amor: La teua parella però la passaràs però no serà res. t’enganya, trencaràs ràpidament amb ell/a i no tindràs res de sort en els teus sentiments. Bessons: Diners: Intenta no Taure: Amor: Encontraràs el amor de la teua vida, malgastar els pocs Amor: No tens parella, i diners que tens. prop del teu aniversari mai la tindràs Diners: No t’importaran Salut: Tot apunta a que Diners: No vas a tindre et queda molt temps els diners per que eres gens de sort en aquest feliç de vida, encara que terme. amargada. Salut: Perfecta Salut: No tindràs ningun problema, vas a estar molt sa. Balan- Sagitari: ça: Escurçó: Amor: Et vas a quedar embaraçada però no Amor: Vas a separar-te. Amor: Vas a tindre una serà de la teua parella crisis amorosa, però no Diners: Vas a ser pobre. durarà molt
    • Salut: Te vas a tirar per un premi prou un barranc. entusiasmant Salut: Vas a estar molt sa i no tindràs ningun problema. Càncer: Amor: Vas a estar jugant a dos bandes. Verge: Diners:Et van a anar Amor: Vas a rebre una prou be les coses sorpresa. Salut: Vas a passar una Diners: no vas a tindre crisi, i no sap si eixiràs. novetats. Salut: no vas a tindre una salut bona. Capri- Peixos: corn: Amor: maltractada Vas a ser Amor: Vas a estar un violentament per la poc apartada de la teua parella. teua parella i et costarà Diners: El teu negoci va car. a entrar en quiebra. Diners: No ho passaràs Salut: Vas a ingressar en gens mal. l’hospital, i es possible Salut: No vas a tindre ixques en prou de cap problema. temps. 19 Lleó: Amor: La teua parella et va a fer un regal sorprenent i tu li ho agrairàs molt amablement. Diners: Vas a encontrar nou treball, però no estaràs a la seua altura i et despediran. Salut: Te va a atropellar algun vehicle. Aquari: Amor: Alguna nova persona apareixerà en la teua vida. Diners: Aquesta setmana et va a tocar