Zones amb major plasticitat debut a certs minerals que es fonen.
Circula quantitat de material fos de comp. Basàltica. Poc ascendir.
COMPOSICIÓ:
Rica en silicats magnèsics.
Roques del tipus dels gabres i les peridodites (roca característica).
Minerals típics: Olivina, Piroxens, etc.
1.2.2 MANTELL INFERIOR
CARACTERÍSTIQUES:
Composició similar al mantell superior.
+ densitat i + rígid.
S’estableix un nivell de transició (nivell D). Origen de les plomes del mantell i final de les restes de la litosfera que subdueixen.
1.3 EL NUCLI
CARACTERÍSTIQUES:
Des de 2900 a 6370 km
Densitat molt alta. Composició pareguda als siderits.
Origen del camp magnètic.
El comportament de les ones S en mostra 2 parts:
1.3.1 NUCLI EXTERN
CARACTERÍSTIQUES:
Està fos les ones S no l’atrevessen.
La temperatura arriba als 5000ºC.
Presenta forts corrents de convecció.
COMPOSICIÓ:
Compost bàsicament per Fe, Ni i S, similar a la troilita.
En menor quantitat Si i O.
1.3.2 NUCLI INTERN
CARACTERÍSTIQUES:
Capa + densa de la Terra.
Estat sòlid i de caràcter metàl·lic (Fe i Ni).
Forma la part central del planeta.
Es troba suspès en el fos nucli extern.
Temperatura superior als 6000ºC.
COMPOSICIÓ:
Compost bàsicament Fe, i amb una menor proporció de Ni.
Menor contingut de S.
2. UNITATS DINÀMIQUES 2.1 LA LITOSFERA
CARACTERÍSTIQUES:
Capa externa de la Terra i la + prima.
És sòlida i rígida.
Comparació amb les u. geoquímiques : l’escorça i la part + superficial del mantell.
Espessor variable si es oceà o continent.
Dividida en plaques de diferent grandària.
Es on es produïx la tectònica de plaques en interacció amb l’astenosfera.
Les plaques es mouen i es deformen donant lloc a:
Sismes i volcans
Serralades i arcs d’illes
Fosses i dorsals
Plecs i fractures
Els límits segons el contacte es classifiquen en:
Divergents (constructius)
Convergents (destructius)
Transformants (conservatius)
2.2 L’ASTENOSFERA
CARACTERÍSTIQUES:
És plàstica i el grosor varia entre 100 i 300 km.
Permet el desplaçament de les plaques litosfèriques.
És la zona del mantell terrestre davall de la litosfera.
Constituïda per material rocós fos, que es mou lentament ( corrents de convecció ).
Els corrents de convecció són el motor de la dinàmica interna de la Terra.
Les pressions baixes permeten la fusió parcial origen de les cambres magmàtiques de les dorsals.
ADÉU A L’ASTENOSFERA
ACTUALMENT es fan radiografies del mantell .
apareixen plomes i zones de subducció.
FUTUR: terme de que es una capa per davall de la litosfera.
2.3 LA MESOSFERA
CARACTERÍSTIQUES:
És sòlida i rígida.
Comparació amb les u. geoquímiques : Correspon amb la resta del mantell.
Situada entre l’astenosfera i el nucli.
Permet l’existència de corrents de convecció.
Es considera travessada per columnes de material calent plomes tèrmiques.
Origen d’illes volcàniques i altres relleus. Ex: Hawaii i Canàries
2.5 L’ENDOSFERA
CARACTERÍSTIQUES:
És la font de calor intern.
Comparació amb les u. geoquímiques : Correspon amb el nucli: extern (fos) i intern (sòlid).
Els moviments del nucli intern al si de l’extern es consideren l’origen i variacions del CMT .
3. ONES SÍSMIQUES 3.1 ONES P 3.2 ONES S 3.3 ONES L (longitudinals) (tranversals) (superficials)
CARACTERÍSTIQUES:
Són les més ràpides.
Primeres en ser registrades pel sismògraf.
Originades per forces de compressió.
Vibració en direcció de la propagació de les ones.
Propagació sòlids i líquids.
CARACTERÍSTIQUES:
Són + lentes.
Segones en ser registrades pel sismògraf.
Vibració en direcció perpendicular de la propagació de les ones.
Propagació sòlids.
CARACTERÍSTIQUES:
Són les + lentes.
Últimes en ser registrades pel sismògraf.
Propagació superfície.
Causant d’efectes desastrosos.
Ones P Ones S Ones L Efecte de les ones L (desastrosos) Animacions *Cinturó d’ombra
4. DISCONTINUÏTATS 4.1 D. MOHOROVICIC
CARACTERÍSTIQUES:
Situada entre l’escorça i el mantell (35-70km)
Separació entre els materials rocosos – densos de l’escorça.
CARACTERÍSTIQUES:
- Situada entre el nucli i el mantell
- Els materials pels que està formada davall són líquids.
4.2 D. GUTENBERG 4.3 D. WIECHERT-LEHMAN
CARACTERÍSTIQUES:
- Situada entre el nucli extern i el intern.
4.4 D .CONRAD
CARACTERÍSTIQUES:
- La seva existència és dubtosa.
- S’ubica entre 15 a 25 km.
4.5 D. REPETTI
CARACTERÍSTIQUES:
- Dividix l’escorça continental.
Una discontinuïtat és una capa o límit dins de la Terra que separa parts de la mateixa que tenen diferents propietats, per exemple propietats sísmiques. Primer Ordre (P) variacions de gran magnitud en la velocitat de les ones sísmiques. Segon Ordre (S) variacions de gran magnitud en la velocitat de les ones sísmiques.
5. L'ESTUDI DEL METEORITS METEORITS Roques + antigues del Sistm. Solar (4500 milions) Proves indirectes Siderits Sideròlits Aeròlits Metàl·lics. 90% de Fe 8’5% de Ni Silicats. Princp. Mg Olivina i Piroxé Aliatge Fe i Ni + Silicats HIPÒTESI: Nucli terrestre composició pareguda HIPÒTESI: Mantell terrestre composició pareguda Proves indirectes Emprempta d’un meteorit sobre la superfície terrestre.
6. CMT 6.1 CAMP MAGNÈTIC TERRESTRE 6.2 POLARITAT DEL CMT
CARACTERÍSTIQUES:
HIPÒTESI REBUTJADA: WIllian Gilbert (1600) la Terra es comportava com un imant gegantí. (calor destruïx magnetisme 500ºC).
HIPÒTESI ACTUAL: nucli intern de Fe, nucli extern plàstic (amb corrents de convecció) causa del CMT, dinamo.
Agulla brúixola – s’orienta –pol magnètic.
prop pols geogràfics
DECLINACIÓ MAGN.
BRÚIXOLA: pes en l’extremitat de l’agulla (sud)
sense pes s’orienta al nord
XQ? Força obliqua cap avall
INCLINACIÓ MAGNÈTICA
CARACTERÍSTIQUES:
Línies de F del CMT – s’orienten –del Sg al Ng.
POLARITAT NORMAL
Existència d’ INVERSIONS
expansió del fons oceànic
Animacions
7. DENSITAT I GRAVETAT DE LA TERRA 7.1 DENSITAT 7.2 GRAVETAT 7.3 ISOSTÀSIA
Buscar la posició d’equilibri.
DENSITAT DE LA TERRA Mètode indirecte
Coneixent g M (terra)
D T = 5’52 g/cm 3
D de les escorces:
Continental = 2’7 g/cm 3
Oceànica = 3 g/cm 3
Es suposa que el nucli ha d’estar format per algun material molt dens (ex: Fe) per a compensar la poca densitat de l’escorça.
calcula GRAVETAT DE LA TERRA Mètode indirecte
Forma de la Terra ( geodèsia )
Estructura de la litosfera i el mantell.
Moviments verticals dels blocs corticals ( isostàsia ).
Afonaments o elevacions dels blocs. EPIROGÈNICS + elevació - afonament Superfície de compensació isostàtica Isostàsia a una cadena muntanyosa Isostàsia
8. TEMPERATURA A L'INTERIOR DE LA TERRA FLUX TÈRMIC superficial Sondejos Pous Galeries Mesurar T a sense influència externa es comprova
T a augmenta en profunditat en una proporció det.
1ºC per 33 m
(gradient geotèrmic)
Distribució de T es en profunditat TERRA Rep E. Solar (radiació) 30% (exterior) 70% (absorbit) 50% (escorça i aigua) 20% (atm) Tª es manté Varia durant estacions T M = 15ºC Sofreix l’efecte hivernader ACTUALITAT No es manté culpa CONTAMINACIÓ T M augmenta Animació efecte hivernader
0 comments
Post a comment