Cassola 24

1,003 views

Published on

Revista escolar realitzada des de Florida Secundaria, on es fa un recull de les activitats i fets més destacats del curs 2009.

Revista escolar realizada por Florida Secundaria, en la que se recogen las actividades más destacadas realizadas en el centro durante el último curso

Published in: Education, News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,003
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
110
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cassola 24

  1. 1. JUNY 2009 nº 24 S E C U N D À R I A
  2. 2. La Cassola ÍNDEX EDITA ÍNDEX Florida Secundària 1. EDITORIAL * Festa de Fi de Curs 2. NOTÍCIES * Eixides extraescolars de Final de Curs ELABORA Comissió Gestió Cultural * Escoletes Infantils NINOS * Florida impartirà la titulació de Magisteri Infantil * Éxit en la P.A.U. de l’alumnat de 2n batxillerat DISSENY * Tertúlies sobre Guinea Blanca Barberá * Acte de comiat de la promoció 2n Batxillerat 3. REPORTATGES COORDINA * L’experiència de la mediació al nostre centre Paco Rodrigo * Lliurament dels premis la Rosa de Paper * Jornades Internivells per la pau 4. ESO COL·LABORA Professorat, Alumnat i AMPA * La nova selectivitat 5. BATXILLERAT 6. DEPARTAMENTS PORTADA Mural realitzat per les * Intercanvis amb França i Bulgària LLENGÜES alumnes de 4t d’ESO: * A escena: teatre de titelles a 1r d’ESO Ainoa González i Nerea Ruiz a partir d’una obra * De Blocs, webs i altres cabòries... SOCIALS de Henri Matisse * Treball sobre la globalització en Filosofia i Ciutadania de 1r Batxillerat * Gymkana d’Economia * Exposició de fotos Comunicación Audiovisual de EXPRESSIÓ 1r d’ESO * La nova web de Florida Secundària 7. BIBLIOTECA * “Si no ho dic, rebente” de Xavier Aliaga 8. LLIBRES * Cartells plàstica 4t ESO 9. ART 2
  3. 3. La Cassola EDITORIAL Un curs més i un estiu per davant i, per això, de bell nou torna LA CASSOLA amb tota la informació rellevant del que ha estat aquest curs i amb les col·laboracions de l’alumnat i el professorat de Florida Secundària. Amb la revista totalment consolidada, ja són 24 números i un grapat d’anys de funciona- ment, trobareu les seccions de sempre: les notícies i reportatges, les col·laboracions dels departaments, els articles d’opinió i les ressenyes de lectura, etc... Publiquem també alguns reportatges que con- siderem d’interés pel seu contingut informa- tiu: un article sobre la posada en marxa del Grau d’Educació Infantil en Florida Univer- sitària, així com un reportatge sobre la nova selectivitat que hauran de superar els alum- nes de l’etapa de batxillerat, o sobre el pro- jecte de mediació que hem desenvolupat al nostre centre i d’altres temes d’interés... Esperem que gaudiu d’aquesta revista, l’hem feta amb la il.lusió de fer-vos passar una estona agradable compartim amb tots vosal- tres el que som i el que fem. 3
  4. 4. La Cassola NOTÍCIES Festa de Fi de Curs Com ja és tradicional al nostre centre per acabar el curs celebrem la FESTA DE FI DE CURS de Florida Secundària. Com tots els anys, s’han organitzat una sèrie d’espectacles per a que tots i totes puguem passar una bona nit per a tancar el curs 08-09. Per començar, realitzarem les assemblees de grup on els tutors i tutores de cada nivell lliuraran les notes definitives a l’alumnat i les seus famílies i faran una breu valoració de com ha anat el curs. Després, es podrà visitar l’exposició de treballs dels nostres alumnes on es mostraran aquelles creacions que destaquen per la qualitat en l’elaboració, la creativitat i/o el seu contingut. Al mateix temps, l’orquestra Jove de Florida Secundària farà un xicotet concert al pati. El sopar amb les famílies, amics, alumnes i professors/es es realitzarà per grups tutoria i podrem contar-nos totes aquelles vivències que ens han passat al llarg del curs ... les bones i les dolentes (per a no repetir-les el proper curs!). Per finalitzar, tindrem l’actuació en directe del grup La Murga i podrem ballar al seu ritme. De segur que passarem una bona estona a la llum de la lluna per tancar aquest curs. David Ferrer Comissió de Gestió Cultural Escoletes infantils NINOS Des de LA CASSOLA volem infor- De moment, la Xarxa d'Escoles estímuls, educació, valors i diversió mar-vos de la posada el proper mes Infantils Municipals NINOS és adju- formaran part del seu dia a dia dels de setembre dels Escoles Infantils dicatària de vuit escoles, a les pobla- xiquets i xiquetes per tal que puguen Municipals de Picanya, Picassent, cions d’Albal, Picassent, Xiva, aprendre en un entorn agradable i Albal i Xiva gestionades per NINOS. Picanya, Meliana, Carlet, Quart de motivador i que, a més, es divertis- Poblet i Font d´en Carros. En el curs quen i siguen feliços. NINOS va sorgir en l’any 2007 de 2009/2010 entraran en funcionament la mà de dues cooperatives d'en- les Escoles Infantils d'Albal, Xiva, A més, el servei educatiu les Escoles senyança amb més de 30 anys Picanya i Picassent. Infantils NINOS, es complementa amb d'experiència, d’una banda Florida un gran nombre d'activitats relaciona- Centre de Formació i, de l’altra, la Les característiques essencials d’a- des amb la motricitat, psicomotricitat, cooperativa Grupo Sorolla. Davant de quest nou projecte educatiu és l’aposta gabinet psicopedagògic, tallers, projec- la difícil situació de l'escolarització per una ensenyança de qualitat, on la tes de treball, etc. Conscients a més de les necessitats de les famílies, els cen- en el tram d'edat 0-3 anys en la innovació pedagògica i l'aplicació de tres oferiran, a més d’un horari ampli al Comunitat Valenciana, varem decidir les noves tecnologies, a través d'una llarg del curs, també estaran obertes crear Escoles Infantils Municipals gestió privada, siga accessible per a durant tot l'any, en els períodes vaca- autoritzades i subvencionades per tots i totes, a més, el nostre alumnat cionals i les vesprades de juny i setem- Conselleria amb l’objectiu de crear s’iniciarà des de ben menuts en anglés bre incloses, excepte el mes d'agost, unes Escoles Infantils amb unes com a llengua estrangera, així com en per poder facilitar la tan difícil conci- característiques pròpies que les dife- el llenguatge musical. liació de la vida familiar i laboral. rencien de la resta amb l’objectiu d’oferir un servei educatiu proper a Respecte a les instal.lacions cal dir Elisa Martínez Primo les famílies, d'excel· lent qualitat i que les nostres aules estan pensades i Directora Pedagògica amb uns preus assequibles. dissenyades com un ple de color, on Escoles Infantils Ninos 4
  5. 5. La Cassola NOTÍCIES Eixides extraescolars de final de curs Per acabar el curs els equips de tutors visitaren els monuments i barris més i tutores de cada nivell educatiu, en emblemàtics de la capital italiana: el companyia dels seus grups, han reali- Colosseo, la Fontana di Trevi, Piazza tat diverses eixides esportives o cultu- d´Spagna, la Città del Vaticano, rals amb de caràcter més cultural i Piazza Navona, etc. lúdic per completar la nostra oferta formativa. El dia 20 visitaren NÀPOLS i POM- PEIA amb els seus fascinants restes Els alumnes de 1r d´ESO anaren el arqueològics. dilluns 22 i dimarts 23 al pantà de El dia 21 partiren cap a FLORÈNCIA Benaixeve a fer activitats de multiaven- passant per la ciutat medieval de SAN tura: senderisme, escalada, piragües... GIMIGNANO. Els estudiants de 2n d’ESO se n’han El dia 22 el dedicaren a conèixer anat a Peníscola els dies 22 i 23 a fer alguns dels espais més emblemàtics activitats a la mar i activitats cultu- de Florència, la ciutat del Renai- rals, visita al castell... xement: il Duomo, Santa Croce, la Per la seua banda 3r d´ESO passaren Galleria dell´Accademia amb el seu el 22 i el 23 en Oliva a fer activitats magnífic "David" de Miguel Àngel, aquàtiques (vela, windsurf, rem...). El Ponte Vecchio amb els seus comerços de joies i en definitiva a Els grups de 1r de batxillerat el dies passejar per una de les ciutats més 22-23 i 24 de juny han fet dues etapes boniques d´Itàlia. del CAMÍ DE SANTIAGO, concre- tament l’anomenat Camí Francés Des de Florència partien el dia 23 cap entre Roncesvalles i Pamplona. Si a altres dos ciutats de la regió de voleu consultar més informació sobre TOSCANA: LUCCA amb la seua aquest viatge, podeu consultar les plaça circular, el bastió i les muralles pàgines webs: i PISA amb els famosos monuments http://caminodesantiago.consumer.es de la "Piazza dei Miracoli" i el riu /etapa-de-roncesvalles-a-zubiri i Arno que dóna una de les visions més http://caminodesantiago.consumer.es boniques de la ciutat. /etapa-de-zubiri-a-pamplona. També trobareu informació en el bloc que Aquests viatges han estat organitzats la professora de Filosofia, Ètica i entre l’alumnat i l’equip de tutors i EpC Ana Estela ha preparat en tutores de cada nivell. Estem conven- caràcter esportiu i cultural per a poder http://elstreballsielsdies.blogspot.co çuts que per a tots i totes haurà estat passar dos matins ben agradables. Les m/2009/06/viatge-de-final-de- una experiència ben divertida i apas- activitats programades han estat: fut- curs.html. De segur que han tornat sionat, després d’un llarg curs. bet, badminton, balontir, pinpon, ben cansats però hauran viscut una Esperem que hagen gaudit d’un ballar la trompa, escacs i parxis, experiència en grup inoblidable. temps i un espai de convivència en karaoke, playstation... companyia dels amics i amigues fora Com en els darrers anys, les tutories de l’ambient escolar. També cal de 4t d’ESO han fet el VIATGE DE comentar-vos que, per a l’alumnat de FI D’ETAPA a Itàlia per conèixer el 1r, 2n i 3r de l’ESO que no han parti- ric patrimoni cultural d’aquest país. cipat en les eixides extraescolars, al Partiren de València el dia 17 i fins llarg dels dies 22 i 23 de juny s’han David Ferrer els dia 19 estigeren en ROMA, on organitzat diverses activitats de Comissió de Gestió Cultural 5
  6. 6. La Cassola NOTÍCIES Florida impartirà la titulació en Magisteri Infantil El proper curs Florida Universitària ampliarà la seua escolars des de primer curs de manera progressiva oferta d’estudis amb la impartició del Grau en fins a l'últim curs, en el que l'alumnat haurà Educació Infantil; nou títol reconegut per la d'elaborar el Treball Fi de Grau. Universitat de València que compta amb una impor- tant demanda d'estudiants i un alt nivell d'inserció A més, Florida té una gran vocació d'inserció i servei professional. A més a més, també posarem en marxa a la realitat socioeconòmica valenciana i ha exercit un nou Cicle Formatiu de Grau Superior, el cicle un paper de lideratge en les cooperatives d'en- d’Educació Infantil. senyança de la Comunitat, formant, així mateix, part de diferents xarxes educatives com AKOE o NINOS Així doncs, Florida Universitària ha anat consolidant que demandarà mestres en educació infantil, una i ampliant el nombre de titulacions atenent i donant oportunitat per als alumnes que estudien en el centre. resposta a les necessitats empresarials, i a la realitat socioeconòmica i cultural més pròxima. En aquest Per aquestes raons, Florida s'ha plantejat impartir el sentit, el Grau en Educació Infantil respon a una nou Grau en Educació Infantil, titulació que habilita demanda creixent de professionals derivat de les per a l'exercici de la professió de Mestre en Educació polítiques a nivell europeu, nacional i autonòmic que Infantil. Com a futurs professionals estaran capaci- impulsaran l'augment d'Escoles Infantils. tats per a dissenyar i planificar l'activitat educativa, desenrotllar i avaluar-la, gestionar les organitzacions Aquest Grau té com a objectiu principal formar mes- d'educació infantil atenent a la seua realitat i diversi- tres que conceben l'escola com un espai on es pro- tat, gestionar eficaçment el temps, els espais i els mouen les diferents capacitats del ser humà, que con- recursos, i interactuar amb les famílies per a integrar- tribueixen amb el seu quefer diari a la construcció del les com a part activa del procés educatiu. desenvolupament infantil integral i que són innova- Florida fomentarà la formació de mestres capaços dores, adaptades al moment i pròximes a la millora de créixer professionalment acompanyant, ajudant, contínua que tot protagonista educatiu ha reflexionant, escoltant, dialogant, interactuant amb d'escometre com a pràctica habitual. l'alumnat i les seues famílies, obert a la investiga- ció, i als canvis socioorganitzatius relatius a la pro- Aquesta nova titulació de Florida es desenvoluparà fessió i a la millora contínua com a part essencial d'acord amb la realitat educativa i cultural, acompan- del seu treball. yats d'experts que aporten la seua experiència pràcti- ca i que faciliten l'especialització del nostre alumnat i la seua futura inserció en l'entorn educatiu. El títol respon a la nova estructura dels ensenyaments uni- versitaris de Grau, té 240 crèdits ECTS, una duració Vicky Gómez de 4 anys i es caracteritza per incorporar pràctiques Directora d’Innovació i Estudis Superiors 6
  7. 7. La Cassola NOTÍCIES Proves d’Accés a la Universitat: un éxit Els resultats de la Prova d’Accés a la Universitat del curs 2009 han estat molt positius ja que els 48 alumnes que s’han presentat l’han superada. A més, cal tenir en compte que els resultats del curs de 2n han estat també molt positius, ja que dels 79 estu- diants que enguany cursaven 2n de batxillerat, en les distintes modalitats que oferta Florida Secundària, 55 alumnes han superat el curs amb èxit, per tant, vora el 70% dels estudiants han aprovat segon. D’aquests 55, es presentaren la prova d’accés 48 alumnes i tots ells, com hem comentat abans, l’han pogut superar, és a dir, tenim un 100% d’índex d’aprovats. Des d’aquestes pàgines de LA CASSOLA volem donar l’enhorabona a l’alumnat de 2n i a l’equip de profes- sorat de l’etapa pels bons resultats, fruit de l’esforç i del treball compartit al llarg d’un curs que ha estat ben profitós. Per últim, volem desitjar molta sort als alumnes que encara tenen algunes assignatures pendents per- què puguen superat el curs i la P.A.U. a setembre. Equip de Direcció Florida Secundària Tertúlia sobre Guinea Ecuatorial El passat dimecres 11 de febrer tingué lloc la segona sobre la història i la cultura d´aquest país. de les tertúlies del Cicle sobre Intercanvi cultural La jornada també fou aprofitada per realitzar treballs “Ens Coneixem”. En aquesta ocasió el país protago- d´investigació sobre Guinea amb els alumnes de 1r nista era Guinea Equatorial. d´ESO i de 1r de Batxillerat. Aquests treballs formen El cicle “Ens coneixem” pretén donar a conèixer la part de l´exposició que es feu a la mateixa Casa de la situació geogràfica la societat, l´economia, la políti- Cultura sobre aquest país. ca, els costums, tradicions, etc., dels països d´origen La tertúlia va acabar amb un berenar per a tots els dels nostres veïns. Famílies del nostre municipi que, assistents on es pogueren degustar alguns dels men- per motius econòmics o polítics, principalment, han jars típics guineans preparats per les famílies. tingut que abandonar els seus països i s´han establert entre nosaltres. Aprofitant el fet que moltes d´aques- tes famílies tenen fills escolaritzats a diferents cen- tres del municipi, cadascuna de les tertúlies ha estat organitzada per un centre d´ensenyament de Catarroja. Florida Secundària ha estat l´encarregada d´orga- nitzar aquesta tertúlia sobre Guinea Equatorial i ha comptat amb l´ajuda de les famílies d´alumnes guine- ans que estudien amb nosaltres per tal que ens conta- ren, des de la seua experiència, diversos aspectes 7
  8. 8. La Cassola REPORTATGES Comiat Promoció 2n Batxillerat El passat divendres 29 de maig va tindre lloc a la Sala d’Actes de Florida Centre de Formació l’ACTE DE COMIAT de la promoció de 2n de batxillerat. En una espai ple dels estudiants, les seues famílies i amics i amigues, tingué lloc un acte molt emotiu, que va començar amb el parlament de Carme Albors que, com a directora del centre, adreçà unes paraules a l’alumnat tot felicitant-los per l’esforç realitzat i desitjant-los molta sort en els exàmens de la P.A.U. i en els futurs estudis. També va agrair a les famílies la confiança dipositada en el projecte educatiu del nostre cen- tre. Per últim, va agrair a l’equip de professors i professores de l’etapa de batxillerat el treball realitzat el llarg del curs. A continuació, dos alumnes de 2n de batxillerat -en representació de tots els seus companys i companyes- van realitzar un parlament que, més endavant, reproduïm. Xavi Puig, alumne de 2n batxillerat que realitza estudis superiors de viola en el Conservatori, va oferir-nos un concert interpretant tres peces musicals que anà intercal· lant a mesura que cada grup de batxillerat ens oferia els seus muntatges de power point o vídeo amb les imatges que resumien els millors moments de la seua estada en Florida en els dos últims anys. A continuació cada alumne i alumna rebia del seu tutor o tutora la foto de regal i tots plegats posaven per a la foto de grup. Més tard, per cloure l’acte de comiat la jove orquestra de Florida Secundària oferí un xicotet concert a la fres- ca mentre les famílies, l’alumnat i el professorat es feien un refresc. Per la nit va tenir lloc el sopar de fi de curs. Paco Rodrigo Coordinació Batxillerats 8
  9. 9. La Cassola REPORTATGES El discurs dels alumnes Bona vesprada a tots i totes. Avui, 29 de maig de 2009 els alumnes de segon de batxille- rat volem agrair-vos la vostra presència en un dia tan rellevant a les nostres vides. Ha arribat l’hora d’acomiadar-nos. Han sigut molts anys els que hem pogut compartir junts. Deixem enrere milers de moments per recordar: moments de llàgrimes, de rialles, de ner- vis, d’estrès, de felicitat... Records que quedaran gravats amb lletra de foc al nostre cor. Sembla mentida que tot açò ha conclòs, ha sigut com un obrir i tancar d’ulls. Pareix que fou ahir quan posarem totes les nostres il•lusions en formar-nos com a persones i acomplir els nostres desitjos com a estudiants. Aquests dos últims anys han sigut durs. Han hagut moments en els que pareixia que mai acabaríem, cada vegada hi havia més i més per fer i fins i tot en alguns moments hem hagut de renunciar a les nostres aficions. Però avui, a la fi podem dir que, encara que amb l’enyorança de posar fi a una etapa de la nostra vida, hem acabat. Alguns de nosaltres enca- ra hauran d’esperar un poc, però de segur que prompte ho aconseguiran. Ens agradaria agrair a tots vosaltres (pares i mares, alumnat, i professorat), tot el que heu fet per nosaltres, el vostre suport diari, la vostra entrega … tots els vostres intents per fer de nosaltres millors persones. Inculcant-nos el millor de cadascun de vosaltres i fent- nos caure en compte que som molt més del que creiem. Gràcies per haver-hi estat ací dia a dia, gràcies per haver-nos sabut suportar tant en els nostres millors com en els nostres pitjors moments. De veritat, gràcies. Esperem que mai oblideu que passàrem per ací, i que vàrem dependre del vostre suport per a poder aconseguir les nostres fites actuals, i les que ens queden. Finalment, volem agrair a tots els nostres companys i companyes haver estat ací sempre, perquè sou grans persones, d’alta categoria i, per això, sempre estareu guardades en una important part dels nostres cors. Formeu part del nostre passat, però també del nostre present i esperem que, per descomptat, també formeu del futur. Manel Bernete i Pasqual Casañ. Alumnes 2n batxillerat 9
  10. 10. La Cassola REPORTATGES Premis la Rosa de Paper El passat dimecres 3 de juny va tenir balls, 90 en la modalitat de narrativa Florida Secundària i que, al llarg lloc a la Sala d’Actes de Florida i 26 en poesia. En les categories de l’acte varen interpretar diverses Centre de Formació l’acte de lliura- d’ESO i de Batxillerats cal dir que peces musicals. Les persones que ment dels premis literaris La Rosa l’alumnat que s’ha presentat als pre- formen el quartet eren: Eva de Paper en la seua XIII edició. mis procedeix de 54 centres educa- Aguilera (viola), Blanca Esco- tius. rihuela (violí), Unzué Simó (violí Actuà com a presentador de l’acte D’altra banda, Paco Rodrigo infor- 2n) i Albert Antolí (xelo). També Paco Rodrigo, president del jurat mà de com aniria desenvolupant-se presentà a tres joves poetes –Iona dels premis que va presentar als l’acte, tot destacant el canvi impor- Rodrigo, Marc Delcàn i Makca de membres de la taula, José Portilla tant respecte a l’organització Castro- que havien guanyat o president del Consell Rector de d’altres anys, els qui havien vingut havien quedat finalistes en les Florida Secundària i Benito Ne- a altres convocatòries sempre darreres edicions dels premis en la mesio Conseller de la CAM, ins- havien pogut gaudir de la presència modalitat de poesia i que llegiren titució col· laborada des de ja fa d’alguna persona de fora, convida- alguns poemes seus o de pomes unes quantes edicions en la convo- da per a amenitzar el lliurament famosos (Vicent Andrés Estellés o catòria dels premis. dels premis, generalment un o una Mario Benedetti) i que, junt als contacontes, alguna actor o actriu... músics, anaren intervenint al llarg Els dos realitzaren un breu parla- En la present edició els agents prin- de la vetllada. ment en els quals destacaren la con- cipals foren els i les joves, que al solidació i l’èxit dels premis i rea- cap i a la fi, són en gran part els A continuació ressenyem els guan- firmaren la voluntat de Florida i de protagonistes d’aquests premis i, yadors de cada categoria i modalitat: la CAM per continuat treballar per això, foren ells i elles els qui conjuntament en l’organització i s’encarregaren amb la seua música En la Categoria A (1r Cicle difusió d’aquests premis. d’ESO) en la modalitat de Poesia i els seus versos de fer-nos passar una vetllada molt agradable. enguany s’han presentat un total de A continuació Paco Rodrigo desta- 8 treballs i el jurat ha decidit nome- cà l’alt nivell de participació en A continuació presentà a un quar- nar finalista de la modalitat de poe- aquesta edició dels premis, al qual tet de músics de corda format per sia de la categoria A el poemari s’han presentat un total de 116 tre- alumnes de 1r de batxillerat de “ANTOLOGÍA DEL AMOR” d’Andrea Sierra Sánchez que estu- dia 1r d’ESO en el centre educatiu La Puríssima del Grao a València. I queda guanyadora de la modalitat de poesia de la categoria A el poe- mari “IDILIOS AL AMANECER” de NADINE SORIO TORTAJA- DA que estudia 2n d’ESO també en La Puríssima del Grao a València. En la modalitat de Narrativa es presentaren un total de 27 treballs i quedà finalista, el relat “HACE CUARENTA Y DOS VERA- NOS” de ANA OLCINA SEGU- 10
  11. 11. La Cassola REPORTATGES El jurat declara guanyadors de la modalitat de narrativa en la cate- goria A els relats: “ASSASSINAT A PARIS” de MARINA CANO ESTANISLAO que estudia 2n d’ESO en Escola la Gavina de Picanya i “EL REGNE DE LES PARAULES PERDUDES” de GLÒRIA CEBRIÀ LLOP que estudia 2n d’ESO en La Nostra Escola Comarcal de PICASSENT. En la CATEGORIA B (2n Cicle RRER d’Algemessí. ERA REVERSIBLE POR EL D’ESO) en poesia sols es van pre- En Narrativa s’han presentat un CULO” de JAIME AGUILÓ sentar dos treballs, i el jurat va total de 17 treballs i resultà finalis- FURIÓ que estudia 4t de decidir declarar desert el premi. ta el relat “LA VIOLENTA Y PUBLICITAT i RELACIONS CORTA HISTORIA DE EMILIO PÚBLICAS en el centre universi- En NARRATIVA s’han presentat GAVIRIA” de ANDRES DAVID tari ESIC de València. I resultà un total de 19 treballs. El jurat ORREGO GONZÁLEZ que estu- guanyador de la modalitat de declara finalista el relat “HÁBLA- dia 2n de batxillerat en l’IES narrativa en la categoria D el relat ME DE ÉL” de PAULA BERENGUER DALMAU de “ELS PRIMERS GESTOS DEL ALFONSO MARTÍNEZ que estu- Catarroja. El jurat va declarar VERD” de MERCÉ CLIMENT I dia 3r d’ESO en EL COLEGIO guanyador el relat “VIVIR EN- PAYÀ que estudia 3r de FILOLO- ARGOS de València. I va decidir TRE PALABRAS” de CRISTINA GIA HISPÀNICA en la UNED- declarar guanyador de la modalitat GIMENO GARCÍA que estudia FCO TOMAS I VALIENTE. de narrativa en la Categoria B el 2n de batxillerat en l’IES AUSIAS En la categoria E (Universitat dels relat “VOLVER A EMPEZAR” de MARCH DE Manises. Major i Universitats Populars), el CARLOTA CLEMENTE jurat declarà desent el premi de poe- ALMENDROS que estudia 3r En la categoria D (Estudiants sia perquè sols s’havien presentat d’ESO en el BRITISH SCHOOL d’universitat i cicles formatius de dos treballs. I en la modalitat de OF València. grau superior) s’han presentat 4 tre- Narrativa, d’un total de 18 treballs balls i el jurat va declarar com a resultà finalista el relat “EL LLI- En la CATEGORIA C (Batxille- finalista el poemari “ARRAVA- BRE FANTÀSTIC” d’ÀNGEL rats i Cicles Formatius Grau TAMENT” de BEGONYA GU- BERNA PRATS que estudia ES- Mitja) en la modalitat de poesia TIÉRREZ MARTÍNEZ que estudia CRIPTURA CREATIVA A s’han presentat un total de 10 tre- 3r de Comunicació Audiovisual en L’EPA L’ELIANA Centre balls i quedà finalista el poemari la Universitat de València. I resultà Sociocultural. “EL BREU PAS” de NEUS SAL- el poemari “PAJARO EN LA VADOR I COSTA que estudia NOCHE INCANDESCENTE” de El guanyador de la modalitat de 2on de batxillerat en IES de RAFAEL LÓPEZ LÓPEZ que es- narrativa en la categoria E fou el Campanar de València. tudia 1r DE FILOLOGIA FRAN- relat “ROSA Y MIEL” de CAR- CESA en la Universitat de València. MEN ADELANTADO CASTI- I resultà guanyador el poemari LLO que estudia ESCRIPTURA “QUADERN DE BOMBOLLES” En la modalitat de Narrativa es CREATIVA EN L’EPA MIGUEL d´ELBA BARBERÀ FERRA- presentaren un total de 18 treballs HERNADEZ DE Port de Sagunt. GUD que estudia 2n de batxillerat quedant finalista el relat “LA HIS- en l’IES SANT VICENT FE- TORIA DEL HOMBRE QUE Merce Albors i Paco Rodrigo 11
  12. 12. La Cassola REPORTATGES L’experiència de la mediació al nostre centre Enguany s’ha desenvolupat el PROGRAMA DE MEDIACIÓ ESCOLAR que contribueix a millorar el nostre projec- te de convivència. La mediació ha estat una bona ferramenta per a la resolució dels conflictes, ja que contribueix a des- envolupar els valors de la convivència escolar des de la vessant del respecte mutu i la convivència en positiu. El programa ha estat coordinat per María José Sendra Lloréns, i subvencionat per les regidories d’educació i serveis socials de l’Ajuntament de Catarroja. Aquest pla ha introduït el procés de mediació en la vida quotidiana del centre com a instrument per a la resolució de conflictes, amb la implicació de totes les persones que convivien en el centre: l’alumnat, el professorat i les famílies de secundària i batxillerat. Les dades més destacades del PLA DE MEDIACIÓ són les següents: Mediacions formals: 29 Mediacions entre l’alumnat: 14 Medicació entre alumnat/direcció:1 Mediació entre professorat/alumnat:11 Mediació entre progenitors/alumnat: 2 Medicació entre progenitors/progenitors: 1 Mediacions derivades per l’equip de direcció: 3 Mediacions derivades pel tutor/a: 5 Mediacions sol.licitades pels implicats en un conflicte: 21 Mediacions amb alumnat de 1r ESO: 6 Mediacions amb alumnat de 2n ESO: 6 Mediacions amb alumnat de 3r ESO: 13. Sis d’elles amb professorat. Mediació amb alumnat de Batxillerat: 3 Mediacions en les quals s’ha aconseguit un acord o s’ha solucionat un conflicte: 27 Mediacions en les quals s’ha acomplert l’acord: 27 Aquest projecte de mediació s’incorporà al funcionament habitual del centre, el proper curs serà la comissió de convi- vència i mediació la que continuarà desenvolupant aquest projecte. Estem convençuts que continuarà contribuint a crear un clima de relació i convivència positiu. Esperem continuar comptant amb la màxima participació de l’alumnat, el professorat i les famílies que ho desitgem en aquest projecte tan interessant. Equip de Direcció 12
  13. 13. La Cassola REPORTATGES Discurs de Davide Piacentini, alumne de 2nB en la Clausura del Programa de Mediació Dimarts 28 de maig “La mediación realizada durante este curso, me ha servido para reforzar mi idea de que trabajar con personas es algo muy interesante y gratifi- cante. Este corto pero intenso periodo en el que he sido mediador, me ha ayudado a comprender que este proceso, el de la mediación, existe por- que existen quienes buscan y quieren ser guiados en la difícil tarea de razonar y empatizar con el prójimo. Y si además estas personas les ayu- dan a comprender a otras que, independientemente del trabajo que des- empeñen y del tipo de vida que lleven, pueden llegar a un entendimiento y resolución de sus problemas con el simple acto de comunicar correcta- mente lo que quieren, no habría necesidad de conflictos internacionales ni guerras como ha habido hasta ahora. Por otra parte, me gustaría añadir que recibir este diploma es un orgullo para mí, pues creo que he podido ayudar a las personas con las que he mediado utilizando la comunicación como instrumento básico y necesario. Con este discurso no pretendo presentar la mediación de una forma demasiado elocuente, sino como lo que de verdad es y lo que deberíamos integrar todos en nuestro modo de actuar, que para bien y sólo para bien, siempre va a repercutir sobre las personas y sobre nosotros mismos”. 13
  14. 14. Dia escolar per la La Cassola ESO No Violència i la Pau En el segon trimestre d’aquest curs l’alumnat de Secundària ha celebrat el DIA DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU realitzant una sèrie de TALLERS INTERNIVELL que han tingut com a tema principal la PAU. L’alumnat va realitzar una gran quantitat d'activitats. Al llarg de la jornada s'han dut a terme tallers de tota classe amb l'objectiu de reflexionar entorn del tema de la pau i els seus valors en la societat actual. Els més joves s'han centrat en “Els drets dels xiquets i en els xiquets soldats”, mentre que la resta han tractat el tema de la guerra i la seua dimensió ètica, així com han pogut informar-se sobre alguns conflictes actuals com el de Gaza. Amb tot això, han elaborat cartells i murals que han quedat exposats en el centre. Han gaudit també d’activitats de sensibilització a partir de l'audició musical, han produït creacions literàries, han pintat, realitzat vídeos per grups i analitzat conflictes bèl· lics. A més han col· laborat en la Campanya d'Ajuda al poble palestí que organitza Escola Valenciana. L'experiència ha sigut tot un èxit ja que els grups han estat compostos per alumnes de distints nivells i distintes aules que han compartit coneixements treballant en equip de manera solidària. Mari Carme Martínez i Merxe Sánchez. Coordinadores Etapa ESO. 14
  15. 15. La nova selectivitat La Cassola BATXILLERAT En aquest article volem informar a lume/a trie de les cursades en 2n La superació de la fase general tindrà l’alumnat i les famílies de l’etapa de de batxillerat. validesa indefinida i la qualificació de batxillerat de les característiques de la La qualificació de la fase general les matèries de la fase específica tin- nova Prova d’Accés a la Universitat serà la mitjana aritmètica de las qua- dran validesa durant els dos anys que es desenvoluparà a partir del curs lificaciones de tots els exercicis. següents a la superació e la prova. 2009-2010. Fase específica: Qualificacions i nota mitjana: Què és la nova Selectivitat? Matèries de Modalitat: Qualificació de la fase general: La Proves d'Aptitud per a l'Accés a la - Cada estudiant es podrà examinar de Cadascun dels exercicis es qualificarà Universitat o Selectivitat tenen com a qualsevol de les matèries de modali- de 0 a 10 punts, amb dos xifres deci- finalitat valorar, amb caràcter objec- tat de segon de batxillerat, distinta a mals. La qualificació de la fase gene- tiu, la maduresa acadèmica de la matèria elegida en la fase general. ral serà la mitjana aritmètica de les l'estudiant, així com els coneixements Els exercicis de cada una de les qualificacions de tots els exercicis i capacitats adquirits en el Batxillerat matèries elegides per l'estudiant con- expressada amb valor numèric de 0 a i la seua capacitat per a seguir amb sistiran en la resposta per escrit a una 10. èxit els ensenyaments universitaris sèrie de qüestions adequades al tipus oficials de Grau. de coneixements i capacitats que Qualificació de la fase específica: Podran presentar-se a la prova d'accés hagen de ser avaluats. Cadascuna de les matèries de les que a la universitat, els que estiguen en - A efectes d'organització de la prova, s'examine l'estudiant en esta fase es possessió del títol de Batxiller. La indicarà en la sol· licitud qualificarà de 0 a 10 punts, amb dos prova d'accés hi haurà d' efectuar-se d'inscripció de la prova, les matèries xifres decimals. Es considerarà supe- en la universitat pública que corres- de què s'examinarà. rada la matèria quan s'obtinga una ponga. La prova s'adequarà al currí- Es considerarà superada la matèria qualificació igual o superior a 5 culum del batxillerat i versarà sobre quan s'obtinga una qualificació igual punts. Per a l'admissió als ensenya- les matèries. o superior a 5 ments universitaris de Grau es realit- La nota d'admissió incorpora les qua- zarà l'accés tenint en compte el En què consisteix la prova? lificacions de la fase específica següent càlcul. La prova d'accés als ensenyaments només en el cas en què aquestes universitaris oficials de grau se matèries estiguen adscrites a la bran- Nota d'admissió = 0.6*(mitja batxi- estructura en dues fases: fase general ca de coneixement del Grau a què llerat) + 0.4* (nota fase general) + i fase específica s'accedix: les dues millors qualifica- les dues millors qualificacions de la Fase general: té per objecte valorar la cions. fase específica maduresa i destreses bàsiques que ha d'aconseguir l'estudiant al finalitzar el Característiques generals: La nota d'admissió incorporarà les batxillerat per a seguir els ensenya- Cadascun dels exercicis tindrà una qualificacions de les matèries de la ments universitaris oficials de Grau. duració màxima d'una hora i mitja i fase específica en el cas que dites La fase general consta dels exercicis per a la realització dels exercicis, els matèries estiguen vinculades al a següents: candidats podran utilitzar qualsevol branca de coneixement del títol a què - Comentari de Llengua castellana i de les dues llengües oficials de la se vullga ser admés. El paràmetre de literatura Comunitat Autònoma en què es trobe ponderació de les matèries de la fase - Història d’Espanya / Història de la el centre en què s'examina. específica serà igual a 0.1, però les Filosofia, a triar per l’estudiant universitats podran augmentar este - Llengua Extrangera II: alemanys, Anualment se celebraran dues convo- paràmetre fins a 0.2 en aquelles matè- francés, anglés, italià, portugués, a catòries i els estudiants podran pre- ries que es consideren més idònies triar per l’estudiant sentar-se en successives convocatò- per a seguir amb èxit dites ensenya- - Comentari de Valencià: llengua i ries per a millorar la qualificació de la ments universitaris oficials de Grau. literatura fase general o de qualsevol de les Paco Rodrigo - Matèria de Modalitat que l’a - matèries de la fase específica. Coordinador Batxillerat 15
  16. 16. La Cassola DEPARTAMENTS: LLENGÜES Intercanvis amb França i Bulgària Al llarg del present curs al Departament de Llengües s’han realitzat dos intercanvis, els objectius dels quals han estat incrementat la capacitat de comunicació i comprensió de les llengües estrangeres (francés i anglés) de l’alumnat del nostre centre, així com oferir al nostre alumnat l’oportunitat de realitzar estades a l’estranger que els permeta conèixer altres realitats cul- turals i lingüístiques. El primer intercanvi del qual us informem s’ha organit- zant des de l’optativa de francés i en ell han participat 19 alumnes de l’alumnat de l’etapa d’ESO que cursen aquesta optativa. Ha estat un intercanvi conjunt amb l’institut Berenguer Dalmau de Catarroja i l’IES d’Albal amb el Collège Michel de l’Hospital de Clermont- Ferrand. Els estudiants francesos estigueren amb nosal- tres a finals de març i principis d’abril i els nostres estu- diant viatjaren a França a finals d’abril. El segon intercanvi ha estat de Florida Secundària amb l’Escola Kzahr Ekrazim I (Kazanlak) de Bulgària. Aquest intercanvi k’ha organitzat el seminari d’anglès amb l’objectiu de fomentar l’ús de l’anglés a nivell comunica- tiu i el coneixement i respecte d’altres pobles d’europa. Els participants han estat 20 alumnes de primer i segon de batxillerat. La primera part de l’intercanvi va tindre lloc de l’11 al 15 de març, quan varem rebre la visita dels alumnes búlgars a la nostra escola. Durant estos dies varem realitzar activitats a l’escola i també visites al centre històric de la ciutat, a l’Oceanogràfic, al Museu de les Ciències i una visita guiada en anglès al MUVIM entre altres. Cal dir que La segona part va ser la tindre lloc entre el 13 i el 17 de juny i va consistir en la nostra visita a Bulgària. Durant la nostra estada hem realitzat tallers de decoració de ceràmica, de dances i tradicions populars , hem interpre- tat i grabat acnçons i hem visitat el centre de Sofia i altres llocs d’interés en la zona de Kazanlak Estem convençuts que aquests intercanvis són un com- plement ideal, no sols per a la formació lingüística del noste alumnat, sinó també per al seu enriquiment i maduresa personal en conviure amb estudiants d’altres països amb llengües i cultures diferents. Eugènia Pérez Professora d’Anglés i Cap del departament de Llengües 16
  17. 17. La Cassola DEPARTAMENTS: LLENGÜES A escena: Teatre de titelles En aquest últim trimestre hem organitzat un treball Cadascun dels alumnes ha elaborat la seua titella interdiciplinar amb l´alumnat de 1r d´ESO des de les segons la seua visió del personatge que representava, assignatures de CASTELLÀ i PLÀSTICA. el resultat ha sigut molt variat i enriquidor. D´altra banda les escenografies han estat pintades pel grup En Castellà s´ha representat l´obra de teatre “Te pillé sencer que ha decidit quin era l´escenari propici per Caperucita” de Carles Cano. tal de representar l´escena. S´han organitzat grups que han representat les dife- Finalment l´obra ha sigut representada atenent a tots rents escenes que formen l´obra de teatre. Aquests aquests elements: titelles, escenografies, comprensió grups han treballat les diferents escenes tenint en de les escenes i representació dels personatges. El compte què fan els personatges, com ho fan, amb resultat ha estat divertit i estimulant per a l´alumnat quins objectes…intentant comprendre perfectament que s´ha sentit actor i artista per un dia, i ens ha dei- l´escena que havien de treballar. xat imatges que pots vore en la nostra web. En l´assignatura de Plàstica s´han realitzat les esce- Pilar Zamora, Carme Albors (professores de Castellà) i nografies per tal d´ambientar les diferentes escenes i Paco Lluís (professor de Plàstica) les titelles. 17
  18. 18. La Cassola DEPARTAMENTS: SOCIALS De Blocs, webs i altres cabòries... Allà per la meitat de curs, si fa no de professió, n’eren ja milers de sat en Filosofia i en Història de fa, dues cavil•loses professores pàgines en Internet, potser algún primer de batxillerat. Trobareu els (Ana Estela i Empar Gallego), i que altre milió. Des d’aleshores, enllaços en els blocs “mare” de les després de molt navegar (i naufra- es pot dir ben bé que són molts, profes. gar?), es llençaren a la piscina en molts, però que molts milions Seguint els seus interessos això de fer blocs i webs que servi- més. És l’univers infinit? És més, ren per a tot allò que se’n diu: pro- existeix l’infinit? Mentre esperem cés “ensenyament-aprenentage”. la resposta a aquesta vella pregun- ta de dimensions astronòmiques, Senzillament (i sobretot), els molts de nosaltres ja hem trobat movia la idea de què l’alumnat l’infinit, ací al planetaTerra: inter- estiguera més receptiu en les net és infinit, almenys en el sentit assignatures; també en organitzar d’ inabarcable. En l’ensenyament, els materials, recursos, vídeos, ja no és possible mantenir-se al activitats i un llarguíssim etc. de marge de les possiblitats que ofe- coses que, al llarg dels anys, reixen els webs i blocs, ja siguen havien fet o havien trobat en inter- d’institut o de professorat. És una d’adolescents, l’alumnat fa molt net útils per a les matèries i per a ferramenta flexible, canviant, de temps que navega; el professo- la classe i que havien anat acumu- sempre viva i, per això mateix, rat ha d’agafar ja aquest vaixell, i lant als seus ordinadors. Estaven adaptable a la programació, als tot creant una comunitat educativa plenament convençudes de la recursos, a les activitats. A més, té virtual, ha d’anar més enllà de les necessitat de donar un pas més en una altra virtut, potser la més inte- quatre parets de l’escola. Als afo- la utilització de les noves tecnolo- ressant: és un canal de comunica- res també existeix un entorn social gies a l’aula. Però cóm? ció professorat-alumnat, alumnat- i és virtual, on persones allunyades alumnat, professorat-professorat i físicament, però alhora molt prò- és una estupenda eina per compar- ximes, estan en contacte i estan tir el que es fa, el que es pensa... relacionades pels interessos Aquestes dues idees (comunicar i comuns. Proper port: el bloc compartir) són les que vertebren col.laboratiu. els blocs d’aquestes assignatures. Bé, el millor serà que entreu. Els blocs d’assignatura acompan- yen, complementen les explica- A continuació trobareu alguns cions de classe; a més proposen la exemples dels treballs realitzats participació activa de l’alumnat; per l’alumnat així com els encap- es treballa en l’aula-grup, a l’aula çalaments dels blocs i les referèn- Ja fa temps que els ordinadors, d’informàtica i a casa. cies de les pàgines web. i els internet, webs educatives, canons i encapçalaments més coses, està canviant l’entorn Així que, cap a final de curs, foren d’aprenentage, ampliant-lo més els alumnes els qui es llençaren a enllà de l’aula. Quan Ana i Empar la piscina, creant blocs per tal de començaren a tafanejar en els web publicar i compartir els seus pro- Empar Gallego i Ana Estea i blocs de companys i companyes pis treballs i que se’ls havia propo- Departament de Socials 18
  19. 19. La Cassola DEPARTAMENTS: SOCIALS 19
  20. 20. La Cassola DEPARTAMENTS: SOCIALS La globalització en Filosofia i Ciutadania de 1r Batxillerat Un dels nous continguts temàtics establerts per l’Administració al currículum de l’assignatura de Filosofia i Ciutadania, és el tema de la globalització. Per tal d’introduir a l’alumnat en aquesta problemàtica tan com- plexa, hem utilitzat diferents recursos amb la intenció de què comprengueren els mecanismes i les causes his- tòriques de la globalització i també de què foren capaços d’analitzar situacions concretes de la realitat mun- dial des dels continguts apresos a l’assignatura. En primer lloc, l’alumnat treballà individualment la lectura de Josep Villarroya, antic company del departa- ment de Socials de Florida CES, titulada “Globalitza... què?” de l’editorial Bullent. Desprès, per tal d’iniciar el procés de transferència dels coneixements teòrics sobre la glo- balització a altres situacions i casos reals concrets, tinguérem oportuni- tat de veure el documental La pesa- dilla de Darwin, un esplèndid exemple de les conseqüències eco- lògiques i humanes de la globalit- zació en Tanzània, i d’analitzar-lo i debatre a l’aula posteriorment a partir d’un dossier elaborat pel seminari de l’assignatura. En coherència amb aquest objectiu de comprovar el grau de competèn- cia dels alumnes a l’hora d’aplicar aquestos coneixements a l’anàlisi i crítica de la realitat actual, se’ls va plantejar un control amb diverses preguntes d’aquest tipus: 1. El fenómeno de los niños y niñas soldado en el mundo también es global. Explica por qué, cuál es el grado de implicación y responsabi- lidad que el Norte pueda tener en él y da tu opinión personal razonada (3 puntos). 20
  21. 21. La Cassola DEPARTAMENTS: SOCIALS A propósito de los niños soldado... A continuació trobareu el text redactat per un alumne de 1r de batxillerat al voltant d’aquesta qüestió. Los niños soldado La guerra no tiene sentido. Lo mires por donde lo mires, nadie puede defender ni justificar la idea de que miles de personas mueran por un palmo de tierra. Hechos como estos son los que hacen pensar si la humanidad no es más que un error, un fallo en la evolución y somos simplemente el residuo, el barro dejado por la lluvia. Pero hay una cosa peor, algo que hace que nos hundamos más en el cenagal del sinsentido y la sordidez: las guerras protagonizadas por niños. El fenómeno de los niños soldado es un problema global, nos afecta a todos y todos tenemos parte de culpa, tanto los países del Centro como los de la Periferia. El hecho de que niños mueran por poseer un puñado de tierras es una consecuencia del capitalismo. Pero nosotros, los de los países enriquecidos, miramos las noticias como estas en la televisión por encima del hombro, pensan- do que son todos unos salvajes y pensando en lo que “esos” animales obligan a hacer a “esos” niños. Pero esa opinión no es del todo cierta. La verdad es que los países del Norte han intentado extender la red del capi- talismo por todo el mundo, hemos intentado “mcdonalizar” otros territorios, imponiendo nuestras ideas y aprovechándonos de ellos, y el tiro nos ha salido por la culata. Los organismos internacionales (como la ONU) envían ayudas, mediadores y toda clase de víveres a los países empobrecidos, pero, mientras tanto, se les venden armas para que se maten entre ellos y podamos aprove- charnos mejor de sus recursos. En mi opinión, se debía hacer algo más para evitar estupideces como esta, pero no se podrá hacer nada, ayudar de verdad, y no con soluciones momentáneas, hasta que no demos el primer paso: admitir nuestra culpa. No podemos seguir así, de cara al mundo ayudando como buenos samaritanos, pero, por la espalda, manteniendo el conflicto. La globalización se parece a las antiguas Cruzadas, sólo que entonces se luchaba por Nuestro Señor Jesucristo y ahora por Nuestro Señor el Dinero. Amén. Manuel Granell. 1r B Batxillerat 21
  22. 22. La Cassola DEPARTAMENTS: SOCIALS Gymkana d’Economia compte la satisfacció de necessitats, els agents eco- nòmics, les classes d'empresa, el sector públic, les economies domèstiques, per a finalment realitzar el seu fluix de la renda. Cada grup exposa les seues conclusions i per mitjà d'una votació secreta, són la resta de companys els que decideixen als tres millors, atorgant-los “florits”, moneda que s'ha inventat a fi de comptabilitzar els punts de cada equip i que serveix també per a com- prar la matèria bruta i els productes que es necessiten per a realitzar cada una de les proves. Florida Universitària ha organitzat una Gymkana amb l'objectiu d'acostar l'economia als alumnes de En la segona prova, PASSA PARAULA, es treballen batxillerat i contactar amb els professors de secundà- definicions i termes relatius tant a l'organització ria i així despertar i estimular el seu interés per d'empreses com a l'economia en general. En LA l'economia. MODA; cada grup ha de confeccionar una falda ele- gint els factors productius i tenint en compte costos Durant els mesos de març i abril tots aquells centres de material, mà d'obra, preu, etc. a fi de treballar els que s’apuntaren a aquest joc que es realitzà en les costos de l'empresa, el cost fix, el variable, els factors instal•lacions de Florida i on els estudiants a través de producció, la comercialització i venda, la compe- d'una sèrie de proves, varen aplicar els seus coneixe- tència… La prova el MERCAT pretén mostrar els ments teòrics adquirits en l'aula i desenvoluparen les participants el funcionament del sistema d'economia capacitats d'observació, iniciativa, assumpció de ris- de mercat, oferta, demanda, màrqueting, punts de cos, presa de decisions, resolució de conflictes així venda.. ELS PAÏSOS i ENTRE TOTS són les dos com el treball en equip. últimes proves on a més de treballar conceptes com el proteccionisme o el lliure mercat i l'especialització Els alumnes de cada col•legi es dividiren en grups es tracta el Sector Públic en l'economia, el pressupost que competiren entre ells i aquell que obtingués de l'Estat o els tributs. major puntuació va representar al seu centre en les qualificacions globals que servirer per a premiar amb un ordinador al centre que obtinguera el millor resul- Els primers a demostrar les seues destreses en econo- tat; els resultats es poden consultar en la web de mia han estat els alumnes de 2n de Batxillerat de Florida: www.florida.es Florida, un total de 25 xics i xiques que varen obtin- dre 1567 “florits”. La gymkana constava de cinc proves en les quals es treballen distints aspectes de l'economia, la primera Esther Romo i Mari Carme Martí Professores d’Eonomia Florida Secundària d'elles es denomina FAMÍLIA i en esta cal tindre en 22
  23. 23. La Cassola DEPARTAMENTS: EXPRESSIÓ Exposició de fotos Al llarg del segon trimestre, en el segon pis de l’edifici de secundària s’ha realitzat una EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA. L’exposició recull el treball de l´alumnat de l´optativa de Comunicació Audiovisual de 1r d´ESO, fet a partir de les primeres classes de la unitat did``actica de fotografia digital. Hi podem trobar exemples de diferents propostes, com ara: objectes propis, mascotes, objectes de cuina, frui- tes, dibuixos amb llum i fotografies fetes amb diferents angles. L’exposició ha estat el resultat del treball teòric i pràctic realitzat en l’assignatura optativa. En l’exposició de treballs de final de curs, si tot va bé, es presentaran els nous treballs de l’alumnat de l’optativa. Toni Mas Departament d’Expressió 23
  24. 24. La Cassola BIBLIOTECA Florida Secundària estrena WEB Aprofitant la data del Dia d’Internet, Florida Volem que la nova web de Florida Secundaria siga Secundària ha presentat la nova web del centre: una finestra del centre a la nostra comunitat educati- http://www.floridasecundaria.es va, però també a tot aquell que vulga apropar-se a nosaltres. Per tal que les famílies puguen conèixer- Després d’un treball que ens ha ocupat alguns cursos nos millor trobaran informació sobre el nostre pro- finalment hem pogut presentar aquest nou projecte. jecte educatiu, les instal.lacions, les persones… Esperem que us agrade i us semble útil, no dubteu en Des d’un primer moment es pretenia que els seus fer-nos les vostres suggerències en infosecunda- usuaris potencials: alumnes, professors, famílies… ria@florida-uni.es participaren en la seua posada en funcionament donant idees sobre l’organització dels continguts, Ací us deixem algunes imatges de la nova web: seccions i apartats considerats imprescindibles per a ells… També preteníem que la nostra web fora una cosa viva, canviant, útil i visualment atractiva, per això ens proposàrem tindre l’oportunitat de penjar fotos i Patricia Moraga vídeos que mostraren el que es fa al centre, materials Bibliotecària del CES i treballs de l’alumnat, i altres novetats. 24
  25. 25. La Cassola LLIBRES “Si no ho dic, rebente” En aquesta ressenya comentaré el llibre “Si no ho dic, rebente” (Editorial Moll, 2005) de Xavier Aliaga. Aliaga, nascut a Madrid en 1970, és un periodista i escriptor valencià criat a Xàtiva. Estudià Filologia catalana, i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. La novel· la pot considerar-se humo- vol aspecte polític, encara que, com ja rística perquè hi ha un to irònic i satí- he esmentat abans, la sàtira de la ric present durant tota la trama. societat valenciana, amb la corrupció L’humor es crea mitjançant l’absur- urbanística i les deslleialtats entre ditat de les situacions quotidianes que partits i companys, es troben a l’ordre La novel· la “Si no ho dic rebente” viuen els protagonistes, com per del dia. Sols resta dir que Aliaga “no va guanyar el VII Premi de narrativa, exemple la fuga de Carles, l’antic és del PP”. Vila de la Lloseta, (Mallorca). La regidor d’Esquerra Unida, als novel· la planteja diversos temes, EE.UU. amb un ambaixador alemà, o Respecte a la forma d’escriure, la com la dificultat en la docència hui en les baralles de Sergi amb els seus progressió argumental estructurada dia, la corrupció urbanística als ajun- alumnes Saoret i Jonathan. En con- com un diari personal és un detall taments, els problemes de parella... cret, la situació còmica que més m’ha original que s’allunya de la més tra- agradat és quan Paula va a dinar amb dicional novel· la assagística. Es tracta d’una novel•la crítica, i del Enrique Gisbert amb la intenció de D’aquesta manera l’autor aporta gènere narratiu del diari personal ficti- ser infidel a Sergi, i descobreix que frescor a un gènere molt saturat. He ci. En resum, l’obra està basada en els aquest ja no pot gitar-se amb dones de destacar l’aparició, a l’epíleg, de problemes de parella entre Paula, una per un accident de caça.. La novel· la la història de com Maria Josep, la regidora del PSOE que pensa que se li també pot considerar-se com política, psicòloga del llibre, troba els diaris està “passant l’arròs” tant en política degut a que aquesta està ben present personals de Paula i Sergi, i decideix com en la seua relació; i Sergi, un pro- en la història. Apareixen aspectes publicar-los després de la seua fugi- fessor amb constants baralles amb els polítics com les sessions d’Esquerra da al Marroc, després de la moció de seus alumnes, que acaba sent regidor Unida quan Sergi es converteix en censura fallida. d’Esquerra Unida al seu poble, regidor o la presentació del projecte Vilaroglet. Ambdós s’enfronten amb urbanístic “Vilagolf” per part del PP En conclusió, aquesta novel· la m’ha l’actual alcalde del PP, Revert, per a (les eleccions, les llistes de partit, els agradat i recomane la seua lectura intentar evitar un ambiciós pla urba- trànsfugues, etc). com un document molt interessant nístic compost per una urbanització sobre la societat valenciana a tot amb camp de golf, que destruiria un En la meua opinió, la novel· la de aquell que estiga interessat o simple- paratge natural conegut com “el Xavier Aliaga és una bona aportació a ment tinga curiositat en el tema. Bosquet”. Amb l’ajuda d’una trànsfu- la literatura satírica valenciana, que ga del PP i del periodistes Òscar i val la pena llegir, tant per la seua Pilar, intenten enderrocar l’alcalde actualitat com pel seu to irònic i des- amb una moció de censura que al final enfadat. És un llibre destinat a Alex Medina Pons no arriba a realitzar-se. l’entreteniment per damunt de qualse- 2n Batxillerat Tecnològic 25
  26. 26. La Cassola PLÀSTICA Murals de 4t d’ESO 26
  27. 27. La Cassola PLÀSTICA 27

×