S. XVII-XVIII: La Modernitat Aixafeu l’infame!  (Voltaire)
Modernitat: Característiques generals <ul><li>Precedent directe: el Renaixement </li></ul><ul><li>Formació dels estats mod...
Context històric i social <ul><li>Ruptura de la unitat religiosa d’Europa. (Luter, Calvi, Enric VIII ...) </li></ul><ul><l...
Modernitat: Característiques generals <ul><li>laissez faire, laissez passer : lema del Liberalisme. Capitalisme, mercat ll...
Modernitat: Característiques generals <ul><li>El XVII, segle del Barroc </li></ul>Retaule Major (detall) Església Parroqui...
Modernitat: Característiques generals <ul><li>El XVIII, segle del Neoclassicisme </li></ul>DAVID (1791):  La Mort de Marat...
Modernitat: Característiques generals <ul><li>Fonamentació dels drets dels individus davant l’estat i davant dels altres i...
Modernitat: Característiques generals <ul><li>Nova imatge de l’univers: fenomen “impersonal”, regulat per lleis naturals d...
Modernitat: Característiques <ul><li>LAÏCISME: anàlisi crític del pensament religiós, al qual s’hi posen límits (Kant) o b...
s.XVII/XVIII: Resum raó progrés modernitat Drets humans Democràcia Esperit laic
El Racionalisme <ul><li>René Descartes, </li></ul><ul><li>pare del Racionalisme </li></ul><ul><li>i de la filosofia modern...
Altres filòsofs racionalistes <ul><li>Baruch  Spinoza </li></ul>Gottfried Leibniz  1646 Leipzig - 1716 Hannover   1632 Ams...
Tesis Racionalistes <ul><li>Innatisme: L’home arriba al món dotat de coneixement innat: Idees innates </li></ul><ul><li>Pa...
Tesis Racionalistes <ul><li>La Realitat es redueix a dues substàncies (Descartes), una (Spinoza) o infinites (Leibniz), pe...
René Descartes, o la passió pel mètode
Descartes - 1 <ul><li>Caràcter modern del personatge: </li></ul><ul><li>Escepticisme davant la tradició. </li></ul><ul><li...
EL CONEIXEMENT: Un nou mètode per a la investigació filosòfica <ul><li>Descartes considera fonamental la recerca de uns bo...
Dues capacitats intel·lectuals <ul><li>Mitjançant  la intuïció i la deducció som capaços d’arribar al coneixement de les c...
Descartes - 2 <ul><li>Etimològicament, mètode vol dir  camí </li></ul><ul><li>Tothom pot raonar, però no tothom ho sap fer...
Descartes - 3 <ul><li>Idea clara :  la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent . </li></ul><ul><li>...
Descartes - 4 <ul><li>SÍNTESI : conduir el pensament ordenadament, avançant des de l’objecte més simple, gradualment, fins...
Descartes - 5 <ul><li>Per aplicar la 1a. Regla del mètode (evidència), cal una  primera   veritat , que per la seva clared...
Descartes - 6 <ul><li>Dubte sobre el coneixement que prové dels sentits. </li></ul><ul><li>Dubte sobre les representacions...
Descartes - 7 <ul><li>És impossible dubtar sense pensar, i si penso, necessàriament existeixo:  Cogito, ergo sum </li></ul...
Descartes - 8 <ul><li>El  Cogito ergo Sum , primera veritat, esdevé model d’evidència per a totes les altres veritats . </...
Descartes - 9 <ul><li>Demostració de l’existència de Déu per mitjà de l’anàlisi de les nostres idees. </li></ul><ul><li>La...
Descartes - 10 <ul><li>La idea de Déu no pot provenir del món exterior, ja que aquest món ens proporciona només idees conf...
Descartes - 11 <ul><li>Teoria de les Substàncies </li></ul><ul><li>Déu és la  substància divina </li></ul><ul><li>El “jo” ...
Descartes - 12 <ul><li>qualitats primàries : extensió, moviment, forma, mida, quantitat, lloc i temps. Són racionals (mate...
Descartes - 13 Mecanicisme :El món és una màquina
Descartes - 14 <ul><li>Paradigma mecanicista </li></ul><ul><li>Model d’interpretació de la realitat que pren la màquina co...
Descartes - 15 <ul><li>però , </li></ul><ul><li>si l’home és només una màquina, on és la moral, l’ètica, la consciència, l...
Descartes - 16 <ul><li>Dualisme Antropològic </li></ul><ul><li>L’home és un compost de dues substàncies: </li></ul><ul><li...
Descartes - 17 <ul><li>1ª màxima de la moral provisional: seguir els costums i les lleis del país en el que hom es trobi, ...
Descartes - 18 <ul><li>Cal destacar l’aportació cartesiana a l’anàlisi del concepte de “generositat” i “lliure albir” </li...
Descartes - 17 <ul><li>Objeccions al Cartesianisme </li></ul><ul><li>Podem estar segurs de la primera veritat  Cogito ergo...
Autoria: Sergi Castillo i Toni Aguilar. Escola Pia Santa Anna Més informació  Creative commons
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Racionalisme T+S

4,567 views
4,495 views

Published on

Presentació de suport per les classes de Filosofia de 2n de batxillerat

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,567
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,223
Actions
Shares
0
Downloads
87
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Racionalisme T+S

  1. 1. S. XVII-XVIII: La Modernitat Aixafeu l’infame! (Voltaire)
  2. 2. Modernitat: Característiques generals <ul><li>Precedent directe: el Renaixement </li></ul><ul><li>Formació dels estats moderns centralitzats, absolutistes (Lluís XIV), i dels imperis col.lonials: França, Anglaterra, Espanya… </li></ul><ul><li>Context social i econòmic: societat burgesa: nous valors (individualisme, prosperitat, competència …) </li></ul>
  3. 3. Context històric i social <ul><li>Ruptura de la unitat religiosa d’Europa. (Luter, Calvi, Enric VIII ...) </li></ul><ul><li>La guerra dels trenta anys entre catòlics i protestants. </li></ul><ul><li>Burgesia i capitalisme </li></ul><ul><li>Descobriments tècnics: la brúixola, la cartografia, la pólvora o la impremta... </li></ul><ul><li>Descobriment dels nous móns </li></ul><ul><li>Ciència moderna </li></ul><ul><li>... </li></ul>
  4. 4. Modernitat: Característiques generals <ul><li>laissez faire, laissez passer : lema del Liberalisme. Capitalisme, mercat lliure, no intervencionisme de l’estat en l’acció individual (llibertat negativa), estat mínim. </li></ul><ul><li>naixement de la banca i la borsa. </li></ul><ul><li>1618 – 1648: Guerra dels 30 anys entre catòlics i protestants (Descartes hi participa). </li></ul>
  5. 5. Modernitat: Característiques generals <ul><li>El XVII, segle del Barroc </li></ul>Retaule Major (detall) Església Parroquial de Santa Maria / Arenys de Mar Diego Velázquez : La família de Felip IV (Las Meninas) Oli sobre tela. 1656. 318 x 276 cm. (Museo del Prado - Madrid)
  6. 6. Modernitat: Característiques generals <ul><li>El XVIII, segle del Neoclassicisme </li></ul>DAVID (1791): La Mort de Marat, oli sobre tela, Museu de Belles Arts, Brusel·les
  7. 7. Modernitat: Característiques generals <ul><li>Fonamentació dels drets dels individus davant l’estat i davant dels altres individus: acta “habeas corpus” (Anglaterra, 1679) </li></ul><ul><li>Teoria del Contracte: l’ordre polític és un contracte entre la societat i el govern. Sobirania del poble. Sufragi Universal. Divisió de Poders. (Locke, Montesquie) </li></ul><ul><li>Lluita contra la tortura (Inquisició), l’esclavitud, i per la igualtat home-dona </li></ul><ul><li>Defensa de la tolerància, el benestar i la saviesa moral (bondat) </li></ul>
  8. 8. Modernitat: Característiques generals <ul><li>Nova imatge de l’univers: fenomen “impersonal”, regulat per lleis naturals de caràcter físic i matemàtic. </li></ul><ul><li>Nova imatge de Déu: no intervé en un món que és autònom (té les seves pròpies lleis). </li></ul><ul><li>Nova religió: el Deisme </li></ul><ul><li>Autonomia de la RAÓ enfront la fe. L’home és autosuficient, ha arribat a la seva “majoria d’edat” (Kant) </li></ul><ul><li>La filosofia vol saber què és la raó i com funciona: </li></ul>Racionalisme Criticisme Empirisme
  9. 9. Modernitat: Característiques <ul><li>LAÏCISME: anàlisi crític del pensament religiós, al qual s’hi posen límits (Kant) o bé es ridiculitza (Voltaire). </li></ul><ul><li>OPTIMISME: es creu en la idea de PROGRÉS i la millora contínua de la condició humana. </li></ul><ul><li>NEWTON encarna la confiança cega en la raó científica, com a solució definitiva als mals de l’home </li></ul>Isaac Newton
  10. 10. s.XVII/XVIII: Resum raó progrés modernitat Drets humans Democràcia Esperit laic
  11. 11. El Racionalisme <ul><li>René Descartes, </li></ul><ul><li>pare del Racionalisme </li></ul><ul><li>i de la filosofia moderna </li></ul>
  12. 12. Altres filòsofs racionalistes <ul><li>Baruch Spinoza </li></ul>Gottfried Leibniz 1646 Leipzig - 1716 Hannover 1632 Amsterdam – 1677 La Haya
  13. 13. Tesis Racionalistes <ul><li>Innatisme: L’home arriba al món dotat de coneixement innat: Idees innates </li></ul><ul><li>Paper fonamental de la Raó: Es pot conèixer l’estructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana </li></ul><ul><li>Racionalitat del món: El món està construït seguint un ordre lògic i matemàtic </li></ul>
  14. 14. Tesis Racionalistes <ul><li>La Realitat es redueix a dues substàncies (Descartes), una (Spinoza) o infinites (Leibniz), però està ordenada per Déu. </li></ul><ul><li>Deducció i Intuïció intel·lectual, mètodes més adequats per assolir la veritat </li></ul><ul><li>Coneixement Sensible: poc fiable, no ens permet obtenir la ciència i la veritat. </li></ul><ul><li>La ciència és possible si segueix el model de les matemàtiques </li></ul>
  15. 15. René Descartes, o la passió pel mètode
  16. 16. Descartes - 1 <ul><li>Caràcter modern del personatge: </li></ul><ul><li>Escepticisme davant la tradició. </li></ul><ul><li>Estimació per la Raó i pel model matemàtic. </li></ul><ul><li>èmfasi en la idea de subjecte: el jo (no Déu) és la primera veritat, clara, distinta i segura. </li></ul>
  17. 17. EL CONEIXEMENT: Un nou mètode per a la investigació filosòfica <ul><li>Descartes considera fonamental la recerca de uns bons fonaments i mètode. </li></ul><ul><li>Aquesta és una de les grans aportacions: la construcció d’un sistema: EL Mètode </li></ul><ul><li>Seguint les directives de la ment pot trobar resposta als dubtes. </li></ul><ul><li>No acceptarà res com a vertader que no vingui dels nostres raonaments que s’han de fonamentar en principis sòlids </li></ul><ul><li>Si no és així no hi ha coneixement, per què no hi podem arribar. </li></ul><ul><li>Per seguir aquest camí hem d’abandonar tot el que sigui una interpretació: Prejudicis (els judicis precipitats o els que no tenen fonament) </li></ul><ul><li>Aquests prejudicis poden ser provocats per les passions, les precipitacions... </li></ul>
  18. 18. Dues capacitats intel·lectuals <ul><li>Mitjançant la intuïció i la deducció som capaços d’arribar al coneixement de les coses </li></ul><ul><li>INTUICIÓ. </li></ul><ul><li>Activitat que es produeix quan copsem intel·lectualment quelcom de forma clara i distinta. </li></ul><ul><ul><li>Hi ha diferents intuïcions : extensió, moviment, figura .... I les indubtables...) i lligams establerts entre intuïcions. </li></ul></ul><ul><li>DEDUCCIÓ. Entenem tot allò que es conclou necessàriament d’altres coses que ja coneixem amb certesa. </li></ul><ul><ul><li>Aquesta no és immediata, sinó mediata: arribem mitjançant coses que sabem a coses que no sabíem. </li></ul></ul>
  19. 19. Descartes - 2 <ul><li>Etimològicament, mètode vol dir camí </li></ul><ul><li>Tothom pot raonar, però no tothom ho sap fer: cal un mètode adequat. que ens permeti trobar de forma segura la veritat i eliminar l’error </li></ul><ul><li>El mètode cartesià es divideix en 4 etapes: </li></ul><ul><li>EVIDÈNCIA : Evitar tots els prejudicis i admetre com a vertader només allò que pugui ser conegut de forma clara i distinta </li></ul>
  20. 20. Descartes - 3 <ul><li>Idea clara : la que es mostra de manera present i manifesta a un esperit atent . </li></ul><ul><li>Idea distinta : la que no es pot confondre amb cap altre. </li></ul><ul><li>La ment capta les idees clares i distintes per INTUÏCIÓ, i així pot conèixer els elements més simples de què estan composats tots els éssers. </li></ul><ul><li>ANÀLISI : dividir cada dificultat en el màxim nombre possible de parts i les que siguin necessàries per arribar a la millor solució. </li></ul>
  21. 21. Descartes - 4 <ul><li>SÍNTESI : conduir el pensament ordenadament, avançant des de l’objecte més simple, gradualment, fins al més complex, per arribar als principis generals que ordenen racionalment la realitat </li></ul><ul><li>ENUMERACIÓ : Un cop obtinguts els principis generals (lleis), observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen, i si no ens hem oblidat de cap dada. </li></ul>
  22. 22. Descartes - 5 <ul><li>Per aplicar la 1a. Regla del mètode (evidència), cal una primera veritat , que per la seva claredat i distinció, sigui un MODEL D’EVIDÈNCIA. </li></ul><ul><li>Alhora, suposarà una victòria contra els escèptics (Montaigne, Francisco Sánchez…) </li></ul><ul><li>El punt de partida per trobar-la és el DUBTE, el DUBTE SISTEMÀTIC I HIPERBÒLIC: </li></ul>
  23. 23. Descartes - 6 <ul><li>Dubte sobre el coneixement que prové dels sentits. </li></ul><ul><li>Dubte sobre les representacions imaginatives de la ment sobre el món. </li></ul><ul><li>Dubte sobre les veritats de la lògica i la matemàtica: hipòtesi del Geni Maligne (avui en diem “Màtrix”) , que fa veure com a evident i vertader allò que en realitat, potser és fals. </li></ul><ul><li>Dubte sobre mi mateix. </li></ul><ul><li>Dubtar del propi dubtar (Dubte hiperbòlic) </li></ul>
  24. 24. Descartes - 7 <ul><li>És impossible dubtar sense pensar, i si penso, necessàriament existeixo: Cogito, ergo sum </li></ul><ul><li>Primera veritat clara i evident: la consciència d’un mateix (Influència de Sant Agustí) </li></ul><ul><li>La “consciència de si mateix”, primer fonament sobre el qual es basa la ciència i la filosofia en la modernitat. </li></ul><ul><li>però : </li></ul><ul><li>Si consciència = identitat, llavors la identitat pot ser falsa (Geni Maligne / Màtrix) </li></ul>
  25. 25. Descartes - 8 <ul><li>El Cogito ergo Sum , primera veritat, esdevé model d’evidència per a totes les altres veritats . </li></ul><ul><li>però , </li></ul><ul><li>La certesa del Cogito ergo Sum, no és garantia que les idees sobre el món siguin del tot vertaderes (hipòtesi del Geni Maligne, que fa que em sembli evident el que en realitat és fals) </li></ul><ul><li>Només Déu pot garantir , en darrer terme, la certesa d’aquestes idees. </li></ul>
  26. 26. Descartes - 9 <ul><li>Demostració de l’existència de Déu per mitjà de l’anàlisi de les nostres idees. </li></ul><ul><li>La demostració es recolza en l’Argument Ontològic de Sant Anselm. </li></ul><ul><li>Primer pas: Examen de les pròpies idees. Aquestes poden ser: </li></ul><ul><li>Creades per mi (per la meva consciència) </li></ul><ul><li>Provinents del món exterior </li></ul><ul><li>Provinents d’una instància superior (Déu) </li></ul>
  27. 27. Descartes - 10 <ul><li>La idea de Déu no pot provenir del món exterior, ja que aquest món ens proporciona només idees confuses. </li></ul><ul><li>Tampoc pot provenir de mi mateix, ja que es tracta de la idea d’un ésser infinit, i jo sóc finit. </li></ul><ul><li>Per tant, només pot provenir de Déu mateix: és una idea innata . Déu implanta les idees innates en la nostra ment. Per aquest motiu són clares i segures. </li></ul><ul><li>Alhora, la demostració de l’existència de Déu desfà la hipòtesi del Geni Maligne . </li></ul>
  28. 28. Descartes - 11 <ul><li>Teoria de les Substàncies </li></ul><ul><li>Déu és la substància divina </li></ul><ul><li>El “jo” és la substància pensant (res cogitans), i equival a l’esperit, l’ànima o la ment. (S. Freud ho posarà en dubte: “jo”, “super-jo” “allò”, parts del psiquisme humà) </li></ul><ul><li>El món material és la substància extensa (res extensa). En ell, Descartes hi distingeix: </li></ul>
  29. 29. Descartes - 12 <ul><li>qualitats primàries : extensió, moviment, forma, mida, quantitat, lloc i temps. Són racionals (matematitzables), i la base del nostre coneixement vertader sobre el món. </li></ul><ul><li>qualitats secundàries : provenen dels sentits i de la imaginació: color, olor, sabor, etc. Són subjectives (no es pot fer ciència sobre elles) </li></ul><ul><li>A partir d’aquesta anàlisi, Descartes elabora una imatge mecànica del món: el paradigma mecanicista </li></ul>
  30. 30. Descartes - 13 Mecanicisme :El món és una màquina
  31. 31. Descartes - 14 <ul><li>Paradigma mecanicista </li></ul><ul><li>Model d’interpretació de la realitat que pren la màquina com a metàfora del món, degut a la reducció del món material a “extensió : l’univers, la natura, els animals, i fins i tot l’home són màquines. </li></ul><ul><li>la metàfora de la màquina segueix el primer principi del Racionalisme: és vertader allò que és clar i evident. La màquina és el prototipus de fet lògic i racional. </li></ul>
  32. 32. Descartes - 15 <ul><li>però , </li></ul><ul><li>si l’home és només una màquina, on és la moral, l’ètica, la consciència, la voluntat o la llibertat humana? </li></ul><ul><li>El mecanicisme comportarà que les teories de Newton no siguin inicialment ben rebudes: com explicar mecànicament l’existència d’una força invisible (la gravetat) que afecta la matèria? </li></ul>
  33. 33. Descartes - 16 <ul><li>Dualisme Antropològic </li></ul><ul><li>L’home és un compost de dues substàncies: </li></ul><ul><li>però : </li></ul><ul><li>Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substàncies que metafísicament són diferents. </li></ul><ul><li>J.O. De Lamettrie (1709/1751) escriu “L’home màquina”, on exposa el reduccionisme mecanicista antropològic: l’home només és una màquina, només és res extensa . </li></ul>res extensa cos res cogitans pensament o ànima
  34. 34. Descartes - 17 <ul><li>1ª màxima de la moral provisional: seguir els costums i les lleis del país en el que hom es trobi, conservant però la religió i les pròpies creences, tot això des d’una postura moderada. Aquesta primera màxima es planteja per a evitar els problemes polítics y religiosos. </li></ul><ul><li>2ª màxima de la moral provisional: tenir constància en les nostres accions i perseverar en els nostres objectius fins al final, deixant de banda les indecisions o remordiments. </li></ul><ul><li>3ª màxima de la moral provisional: alterar els propis desitjos abans que l’ordre natural de les coses. Fugir de les passions. </li></ul>MORAL PROVISIONAL
  35. 35. Descartes - 18 <ul><li>Cal destacar l’aportació cartesiana a l’anàlisi del concepte de “generositat” i “lliure albir” </li></ul><ul><li>El lliure albir és de si la cosa més noble que pugui haver en nosaltres, tant que ens fa d’alguna manera semblants a Déu i que sembla fer-nos exempts d’estar-li subjectes. </li></ul><ul><li>Quan l’home és lliure, es fa d’alguna manera com Déu, que és pura llibertat creadora. </li></ul><ul><li>L’home generós és el qui està disposat a fer una vida no pas de vanes alegries sinó de treball de perfeccionament en profunditat. </li></ul>
  36. 36. Descartes - 17 <ul><li>Objeccions al Cartesianisme </li></ul><ul><li>Podem estar segurs de la primera veritat Cogito ergo sum ? El Geni Maligne, o en el seu lloc Màtrix, no segueix enganyant-nos? </li></ul><ul><li>El Dualisme cos/pensament no es resol. </li></ul><ul><li>El subjecte de Descartes és un subjecte potser segur, però buit, perquè d’ell no podem saber res amb seguretat, només que pensa , però no quines qualitats i continguts té. </li></ul>
  37. 37. Autoria: Sergi Castillo i Toni Aguilar. Escola Pia Santa Anna Més informació Creative commons

×