Plató
El filòsof de les idees
Índex:

1.   Biografia
2.   Obres
3.   Plató i els filòsofs anteriors
4.   Teoria de les idees
5.   Ànima i coneixement
6.  ...
Els objectes i fenòmens que ens
   envolten són canviants i aparents.

Només en les idees, que es capten amb
els ulls de l...
1. Biografia

Va néixer a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de
 Pèricles.

Pertanyia a una família de la nobl...
El seu pare va morir quan ell era encara un nen i la seva mare es va
tornar a casar amb Pirilampes, col·laborador de Pèric...
Amb la intenció de conjugar la filosofia i la política, va viatjar a
  Sicília l'any 367 a. de C., per a convertir-se en tut...
2. Obres

  Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres
   molt àgils, amb diàleg molt viu; sovint s...
3. Plató i els filòsofs anteriors

- Heràclit: Res no roman, tot canvia - Món sensible

- Pitàgores: Matemàtica i geomètric...
4. Teoria de les idees


     Suposo que saps que els qui es dediquen a la geometria, al càlcul
    i a matèries similars(...
Idees platòniques

- Allò que flueix no pot ser estudiat per la ciència (episteme)


- Món sensible - Món intel·ligible: un...
Idea del Bé

- El món de les idees està jerarquitzat:
      - Objectes i éssers món sensible
      - objectes matemàtics
 ...
5. L’ànima i el coneixement

     Pel que fa a la idea (de l’ànima) cal dir el següent: descobrir com és l’ànima seria
   ...
5. L’ànima i el coneixement

Les tres forces de l’ànima:

- Part racional: ens diferencia dels animals, element elevat, ca...
5. L’ànima i el coneixement
Maneres de conèixer de l’ànima:

- En el mite de la caverna és fa evident tres estadis en el p...
Camins per conèixer:

- A través de la dialèctica:
  Paral·lelisme entre ontologia   i   epistemologia.   Graus   de
     ...
- En la mateixa república ens trobem el símil de la línia que ens
  explica que ens proporcionen els sentits (doxa) i que ...
2. El segon grau de coneixement és el de la raó, el de la
  episteme; però també dividit en dos nivells:


 2.1 Diánoia, l...
Camins per conèixer:
- Per mitjà de la reminiscència:
  Ànima al món de les idees i pot recordar-ho (anamnesi)

       Per...
El mite de la caverna

        - Imaginem-nos una gran caverna, a l’interior de la que hi ha uns quants
           homes
 ...
- L’ésser és el Sol, la llum que enlluerna, el coneixement. El Sol és
     el Bé. El no-ésser són les ombres, l’aparença. ...
Mite de la caverna i símil de la línia
6. L’areté de l’individu
- Areté: Virtut; excel·lència, de mèrit, de bo, de positiu...

- Són qualitats innates.

- Qualit...
7. La teoria política de Plató
- Recerca d’una ciutat justa:
   Tenir una clara idea de justícia
   Superar la tirania
   ...
- Els règims polítics:
Segons la relació entre els ciutadans i el règim sota el que viuen.
Construcció d’una societat just...
LES PARTS DE L’ÀNIMA I RELACIÓ AMB ÈTICA I POLÍTICA


  PARTS DE                         MITE DEL                         ...
7. Les influències posteriors

Aristòtil:
Va ser el deixeble més important de Plató.
Existeixen les essències de les coses,...
Autoria: Sergi Castillo i Toni Aguilar. Escola Pia Mataró
Més informació Creative commons
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Presentació Plató 2009
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Presentació Plató 2009

1,549 views

Published on

Presentació del pensament de Plató com a suport de les classes de filosofia de 2n de batxillerat

Published in: Education, News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,549
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
297
Actions
Shares
0
Downloads
47
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Presentació Plató 2009

    1. 1. Plató El filòsof de les idees
    2. 2. Índex: 1. Biografia 2. Obres 3. Plató i els filòsofs anteriors 4. Teoria de les idees 5. Ànima i coneixement 6. L’areté 7. Teoria política 8. Influències posteriors
    3. 3. Els objectes i fenòmens que ens envolten són canviants i aparents. Només en les idees, que es capten amb els ulls de la ment, es troba la vertadera realitat.
    4. 4. 1. Biografia Va néixer a Atenes l´any 427 aC., un any després de la mort de Pèricles. Pertanyia a una família de la noblesa tradicional. El seu vertader nom era Aristocles. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla". Per part de pare té com a avantpassats el darrer rei d´Atenes, i la seva mare estava emparentada amb Soló, legislador llegendari de la ciutat i membre del grup dels set savis. Dos dels seus oncles, Càrmides i Críties, van formar part dels trenta tirans proespartans. Els seus vincles familiars, així com l ´educació que rebé, li donaren l´oportunitat d’introduir-se en els principals grups polítics d´Atenes.
    5. 5. El seu pare va morir quan ell era encara un nen i la seva mare es va tornar a casar amb Pirilampes, col·laborador de Pèricles. De jove, Plató va tenir ambicions polítiques però es va desil·lusionar amb els governants d'Atenes. Més tard va ser deixeble de Sócrates, va acceptar la seva filosofia i la seva forma dialèctica de debat. Plató va ser testimoni de la mort de Sócrates durant el règim democràtic atenès l'any 399 a. de C. Tement per la seva vida, abandona Atenes algun temps i viatja a Mègara i Siracusa. En el 387 a. de C. Plató funda a Atenes l'Acadèmia, la primera universitat europea. Aristòtil va ser el seu alumne més destacat
    6. 6. Amb la intenció de conjugar la filosofia i la política, va viatjar a Sicília l'any 367 a. de C., per a convertir-se en tutor del nou tirà de Siracusa, Dionís II el Jove, i instaurar el seu sistema social utòpic. L'experiment va fracassar. Plató encara va realitzar un tercer viatge a Siracusa en el 361 a. de C., però una vegada més la seva participació en els esdeveniments sicilians va tenir poc èxit. Va passar els últims anys de la seva vida impartint conferències a l'Acadèmia i escrivint. Morí a Atenes a una edat pròxima als 80 anys, possiblement l'any 348 o 347 a. de C.
    7. 7. 2. Obres Joventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Carmides, Protàgores Obres molt àgils, amb diàleg molt viu; sovint són obres poc ordenades. El Sòcrates històric apareix força ben documentat, es recull tal com era la conversa en època de Sòcrates. Transició: Gòrgies, Menó, Hípies I,II, Eutidem. Diàlegs escrits abans del primer viatge a Siracusa. Toquen qüestions de tipus polític. El Sòcrates històric comença a desaparèixer. Maduresa: Banquet, Fedó, República, Fedre. Obres literàries més perfectes. Tenen l'estructura de la tragèdia grega. Sòcrates és el protagonista únic: les seves tesis són les que s’acabaran imposant per sobre de les dels altres personatges. Vellesa: Sofista, Polític, Lleis, Teetet, Parmènides, Timeus. Va de la mort de Dió a la mort de Plató. Diàlegs on apareixen molts mites i referències a la divinitat. Estilísticament, les obres tendeixen a ser monòlegs.
    8. 8. 3. Plató i els filòsofs anteriors - Heràclit: Res no roman, tot canvia - Món sensible - Pitàgores: Matemàtica i geomètrica / Relació cos-ànima Purificació catarsi: coneixement matemàtic i dialèctic que no entri ningú que no sàpiga geometria (Acadèmia de Plató) - Parmènides: Via de l’opinió o doxa - món sensible Via de la veritat o episteme - món intel·ligible Característiques de l’ésser i les idees: úniques, eternes i immutables - Anaxàgores: Noûs - demiürg - ordre racional i visió cosmològica - Sòcrates: Rebuig als sofistes per l’utilitarisme, educació cap a èxit en la política i l’actitud sensista, subjectivista i relativista. Mètode del diàleg: Ironia i maièutica per extreure la veritat.
    9. 9. 4. Teoria de les idees Suposo que saps que els qui es dediquen a la geometria, al càlcul i a matèries similars(...) fan servir figures sensibles, però sense pensar en aquestes figures concretes, sinó en les coses a les quals s’assemblen. Així, per exemple, discorren sobre el quadrat en si i la seva diagonal, però sense referir-se al que ells dibuixen. Plató, República, VI, 510 c-e Conceptes: Canon - Proporcions ideals. Desig del tot allò real. Abstracció. Matemàtica grega dominada per la idea de perfecció.
    10. 10. Idees platòniques - Allò que flueix no pot ser estudiat per la ciència (episteme) - Món sensible - Món intel·ligible: un que canvia i que percebem pels sentits i un altre permanent i que percebem amb l’enteniment (els ulls de l’ànima) - Les Coses participen de les idees, real però imperfectes. Món aparent, ombra del món intel·ligible. - Les idees també són el fons dels valors ètics i estètics. Ideal dels conceptes. Ta. de la participació (methexis).
    11. 11. Idea del Bé - El món de les idees està jerarquitzat: - Objectes i éssers món sensible - objectes matemàtics - idees estètiques i ètiques - BÉ - Bé és veritable en sí; fonament de tot ésser. Sovint m’has sentit dir que la idea del Bé és l’objecte de l’estudi suprem, a partir de la qual les coses justes i totes les altres es tornen útils i valuoses. - La idea del Bé és il·luminadora i el seu sentit, és el seu destí
    12. 12. 5. L’ànima i el coneixement Pel que fa a la idea (de l’ànima) cal dir el següent: descobrir com és l’ànima seria cosa d’una investigació en tots els sentits i totalment divina, a banda de llarga (...) Plató, Fedre, 246 b - La paraula ànima (psique) significa vida en els poemes homèrics. Principi, batec, moviment, alè de vida... - L’ànima és el principi de la vida del cos, element oposat a la corporeïtat. - Unió cos ànima és accidental. - Fedó, Ànima: simple, semblant a allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme; no visible i pertany al món intel·ligible i va a un lloc diferent, noble, invisible diví i immortal. Cos: mortal, multiforme i irracional; cos mor, es corromp i desapareix. - l’ànima transmigra (metempsicosis) d’un cos a l’altre. - La naturalesa de l’ànima no és a l’abast de la ment humana. Mite del carro alat.
    13. 13. 5. L’ànima i el coneixement Les tres forces de l’ànima: - Part racional: ens diferencia dels animals, element elevat, caràcter diví i immortal. És al cervell i ha de conduir les altres. Enteniment (logistikón) - Part irascible: es troba al pit i està emparentada amb la moral, passions nobles. Voluntat (thymoneides: thymos - ànim, esforç, impuls, desig) - Part concupiscible: tendències i desitjos més baixos (epithymetikón). baixes passions. Virtut és la temperància. Si l’ànima racional exerceix el seu paper de guia es pot arribar l’harmonia en l’individu i posteriorment a l’harmonia social. L’ànima reflexa o projecta les visions del món.
    14. 14. 5. L’ànima i el coneixement Maneres de conèixer de l’ànima: - En el mite de la caverna és fa evident tres estadis en el procés de coneixement: a. Allò que es veu, coses b. l’horitzó de les idees c. llum de la idea suprema: el Bé Lligades a tres maneres de conèixer: Sensació (aisthesis) coneixement de les coses, Opinió (doxa) coneixement de les idees, Ciència (episteme) coneixement del Bé. El Bé és l’objecte màxim de coneixement, el noûs o intel·ligència.
    15. 15. Camins per conèixer: - A través de la dialèctica: Paral·lelisme entre ontologia i epistemologia. Graus de coneixement:
    16. 16. - En la mateixa república ens trobem el símil de la línia que ens explica que ens proporcionen els sentits (doxa) i que la raó (episteme-veritat), i els diferents nivells de coneixement. - Aquests subgraus ens permetran arribar al coneixement sempre que passem per tots ells. 1. El primer grau és la doxa o opinió, que no és el veritable coneixement, però que és imprescindible mentre estiguem en aquest món, mentre l’ànima estigui tancada en el cos. Aquesta només ens permet el coneixement mitjançant els sentits. 2 etapes: 1.1 Eikasia, que és basa en la percepció sensible. Sensació o conjectura. 1.2 Pistis, ja veiem una certa participació del món de les idees, tenim fe de que així sigui, tenim una certa creença que així és. L’objecte de la pistis són els elements particulars, copies de les Idees.
    17. 17. 2. El segon grau de coneixement és el de la raó, el de la episteme; però també dividit en dos nivells: 2.1 Diánoia, la raó discursiva, una raó que no ve de cop, que s’ha de deduir, encara no és el coneixement perfecte; fem servir la hipòtesi. 2.2 Noesi o raó intuïtiva. Aquesta és la ciència que te per objecte les idees, els models de les coses. A aquest saber no hi arriba tothom. Podem establir un paral·lelisme entre els dos mites, ja que Plató parla de diferents graus d’ésser que hi ha i estableix així una paral·lelisme entre les seves concepcions ontològiques (de l’ésser) i epistemològiques (del coneixement).
    18. 18. Camins per conèixer: - Per mitjà de la reminiscència: Ànima al món de les idees i pot recordar-ho (anamnesi) Perquè estant íntimament connexes entre elles les parts de la naturalesa i havent après l’ànima totes les coses, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els homes en diuen aprendre), hom retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa de cercar. Cercar i aprendre no són, al cap i a la fi, més que recordar (anamnesi). Adaptat Menó, 8d - En el Menó maièutica socràtica per extreure teoremes dins un esclau - Preexistència del coneixement. Ànima com a recipient de la memòria. (Fedó 72 ds) - Per mitjà de l’amor: Home vol coneixement i ascendir fins a la idea de bellesa i el bé. Ànima, per amor, vol tornar al món al que pertany L’eros projecta a l’ésser humà cap a l’altre, cap a l’amor, mateix objectiu que la bellesa, en el camí cap al món ideal. Aquest eros, amor cap a l’altre, mostra la simpatia, la solidaritat, amistat, tendresa, confiança, compassió...
    19. 19. El mite de la caverna - Imaginem-nos una gran caverna, a l’interior de la que hi ha uns quants homes encadenats des que eren infants, de manera que no poden mirar cap a la sortida, estan obligats a mirar al fons de la sala. - Darrera d’aquests infeliços hi ha un camí elevat i al llarg d’ell un mur petit, per darrera del que passen altres homes que porten a l’espatlla objectes diferents. Parlen els portadors però la caverna distorsiona la veu. - Una foguera il·lumina l’escena i projecta les imatges a la paret que tenen davant els homes encadenats. - Aquesta és l’única realitat que aquests homes coneixen. - Suposem que un d’ells és alliberat, i pot mirar enrera i veure les estàtues. En un primer moment quedarà enlluernat per la forta llum, ho veurà tot d’una manera confusa, i considerarà molt nítides les ombres que veia abans. - Però quan sortí de la caverna i s’acostumi a la llum s’adonarà que tot el que ha estat veien fins el moment només era l’ombra dels objectes sensibles. - Al tornar a la cova voldria explicar als companys les meravelles que ha vist, però en el millor del casos se’n burlarien d’ell i si insistís fins hi tot podrien arribar a matar-lo.
    20. 20. - L’ésser és el Sol, la llum que enlluerna, el coneixement. El Sol és el Bé. El no-ésser són les ombres, l’aparença. Entre ambdós hi ha els objectes sensibles, és a dir l’opinió. - El coneixement és diferencia de l’opinió en el sentit que el primer veu les coses tal com són, mentre que el segon les imagina de manera descolorida i confusa, és a dir, intermèdia entre l’ésser i el no-ésser. - Per Plató sortir de la caverna és arribar al coneixement de les idees immutables. Una cosa és apreciar la bellesa i altra saber que és.
    21. 21. Mite de la caverna i símil de la línia
    22. 22. 6. L’areté de l’individu - Areté: Virtut; excel·lència, de mèrit, de bo, de positiu... - Són qualitats innates. - Qualitats humanes de dominar-se a un mateix; conèixer-se a si mateix. Fer millor la nostra condició natural; què volem ser - Virtut com harmonia de les tres parts de l’ànima: Ànima racional - prudència; Ànima irascible - valerosa; Ànima concupisciple - temperància - Virtut de la saviesa va lligada al coneixement superior de les idees de justícia o el bé - La Virtut no és pot ensenyar, és un do diví i una opinió vertadera, el reconeixem com quelcom universal. La virtut no es donaria ni per una naturalesa ni seria ensenyable, sinó que resultaria d’un do diví, sense que aquells homes que la reben ho sàpiguen Menó, 993
    23. 23. 7. La teoria política de Plató - Recerca d’una ciutat justa: Tenir una clara idea de justícia Superar la tirania Educar als ciutadans El poder pels més intel·ligents i generosos L’estat és un reflex del ciutadà (ànima, virtut...) Filòsof Governant - Nivells d’organització de l’Estat: Nivell superior: Lógos, racionalitat i reflexió. Els governants (archontes) elegits entre els guardians (phylakes) i basant-se en el saber (sophia) i en la generositat, altruisme i idealisme. Ànima racional (logistikon). Segon nivell: Defensa de l’Estat d’atacs. Guardians, que no poden tampoc (com els filòsofs) tenir bens materials i amb dedicació total. Ànima irascible (thymos). Tercer nivell: Es dediquen a aconseguir l’aliment; fonament econòmic de la polis. Camperols, artesans, comerciants. Ànima adreçada a les necessitats més elementals del cos i la vida (epithymetikon).
    24. 24. - Els règims polítics: Segons la relació entre els ciutadans i el règim sota el que viuen. Construcció d’una societat justa, feliç en la realitat. Aristocràcia: És el règim més perfecte. La intel·ligència mana per mitjà d’homes superiors, per la seva educació o altruisme. Timocràcia: La passió domina sobre el racional i s’ambicionen honors i riqueses. Classe militar. Oligarquia: Manen els rics. El governant vol guanyar sempre més. Democràcia: Governen els pobres i el poder està en mans de tothom. Però no hi ha educació ni intel·ligència. Tirania: Mana un sol home en benefici propi.
    25. 25. LES PARTS DE L’ÀNIMA I RELACIÓ AMB ÈTICA I POLÍTICA PARTS DE MITE DEL CLASSES PARTS DEL COS VIRTUT L’ÀNIMA CARRO ALAT SOCIALS ÀNIMA Prudència INTEL·LIGIBLE cervell auriga gobernants (Immortal) (phronesis) ÀNIMA IRASCIBLE cavall bo, Fortalesa pit guerrers (Mortal) formós i dòcil (andreia) ÀNIMA cavall dolent, Temperència artesans CONCUPISCIBLE abdomen (immortal) lleig i desbocat (sophrosyne) treballadors
    26. 26. 7. Les influències posteriors Aristòtil: Va ser el deixeble més important de Plató. Existeixen les essències de les coses, però aquesta essència es troba en les mateixos objectes sensibles. La raó és divina i immortal. Coneixement lligat a la moral i la política. Neoplatonisme: Plotí recull l’escissió de l’ésser en dues esferes, la sensible i la suprasensible. Visió mística. Déu en l’estadi superior. Emanatisme: tot surt de l’U (Déu), passant pel noûs, demiürg, els àngels, ... (Sant Agustí) Sant Agustí: Món sensible a partir de les idees eternes del Creador. Mal com allunyament del Bé ideal. Coneixement com a revelació. Racionalisme: Desconfiança dels continguts empírics i fonamenta el coneixement en les idees innates. Dualisme antropològic i ànima immortal. Filosofia contemporània: Crítiques de Nietzsche: error de la metafísica dogmàtica A favor: Husserl i Scheler, Popper
    27. 27. Autoria: Sergi Castillo i Toni Aguilar. Escola Pia Mataró Més informació Creative commons

    ×