• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
 

PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA

on

  • 10,484 views

Power Point de Literatura Catalana de modalitat, primer de batxillerat

Power Point de Literatura Catalana de modalitat, primer de batxillerat

Statistics

Views

Total Views
10,484
Views on SlideShare
9,786
Embed Views
698

Actions

Likes
0
Downloads
54
Comments
0

6 Embeds 698

http://escudellaliteratura.blogspot.com.es 663
http://literaturacatalanagem.wordpress.com 22
http://escudellaliteratura.blogspot.com 6
http://www.blogger.com 4
http://www.mybestcv2.co.il 2
http://escudellaliteratura.blogspot.pt 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA PERE CALDERS I CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA Presentation Transcript

    • 1912 - 1994...I EL SEUMÓN
    • Calders, autor que és considerat el millorcontista català del S. XX, va néixer aBarcelona l’any 1912. De jove estudià al’Escola Superior de Belles Arts i poste-riorment va treballar, escrivint-hi i il·lus-trant-la, a la revista satírica i humorísticaL’Esquella de la Torratxa, que vadirigir conjuntament amb el seu granamic i futur cunyat, el també escriptorAvel·lí Artís Gener (Tísner). L’any 1936publicà el seu primer recull de contes, Elprimer arlequí, i la seva primeranovel·la curta, La glòria del Dr. Larèn,amb les quals es donà a conèixer en elscercles literaris del moment. Però arribàla Guerra Civil i s’allistà a l’exèrcitrepublicà.
    • Va ser destinat a la rereguarda, al front deTerol, i va fer-hi de topògraf. Allà aprofità eltemps lliure per escriure el dietari Unitatsde xoc, en el qual va recollir una sèried’impres-sions subjectives sobre la guerra; elllibre fou publicat l’any 1938 amb pròleg deCarles Riba. Acabada la guerra i desprésd’una breu reclusió a un camp deconcentració, aconse-gueix escapar-se ipassa a França, des d’on marxaria a Mèxic,amb un ajut econòmic de Josep Carner. Allàs’estaria més temps del previst: 23 anys. Maiacabà d’adaptar-se a l’exili, tot i que va tenir-hi una vida cultural plena, tot fundant,juntament amb exiliats catalans, la revistaLletres i col·laborant amb Pont blau iRevista de Catalunya entre altres.
    • “He vist en aquests anys més indis de muntanya que no pas pescadors mediterranis. Això, per a un català, és molt gros. Un fenomen així no es deu, gairebé mai, a causes banals, i la que ens va empènyer a mi i els meus fou un daltabaix famosíssim, del qual encara no em sé avenir” Pere CaldersCalders es guanyà la vida a Mèxic treballant per a l’editorial Uteha i vaprosseguir amb la seva passió: els contes. Precisament a la llarga estada aMèxic devem una part interessantíssima de la seva producció.“És ben possible que, sense el pas per l’exili –sense l’escenari iels personatges que li proporcionà Mèxic–els contes de Caldershaguessin derivat a factures més acostades al conte “filosòfic” tradicional. Mèxic li brindava una “realitat” susceptibled’interpretacions suggestives”
    • A Mèxic Calders entra en contacte amb allò ques’anomenà el realisme màgic, un movimentliterari específicament llatinoamericà que teniacom a característiques principals la introducciód’elements sobrenaturals i fantàstics al bell migde narracions de caire realista o costumista, demanera que quedaven imbricades en la realitatdels personatges. Aquesta influència acabà deconformar el seu estil particular, tot i que no espot dir en propietat que Calders en formés part,ja que el concepte s’aplica a la literatura escrita García Márquezen castellà. Ara bé, una cosa sembla clara: si elnostre autor hagués escrit en castellà, araestaria a l’altura dels escriptors Juan Rulfo,Rómulo Gallegos o fins i tot de GabrielGarcía Márquez. Rulfo
    • Va publicar en 1942 un primer recull de contes alqual posà per títol Memòries especials, pocdifosa. Però sense dubte, la que va obtenir unreconeixement més ampli va ser Cròniques dela veritat oculta, de 1955, en la qual aprofitàper incloure relats dels quinze anys anteriors.Després vindrien Gent de l’alta vall, de 1957, iDemà a les tres de la matinada, de 1959. En1963 tornà a Catalunya, i va compaginar el treballa l’editorial Montaner i Simó amb la literaturapròpia, però l’èxit se li resistia. En 1964 guanyà elPremi Sant Jordi amb una novel·la, L’ombra del’atzavara, en què parlava dels anys d’exili. Altresnovel·les posteriors van ser: Ronda naval sota laboira (1966) i Aquí descansa Nevares, (1967)de personatges i temàtica mexicans.
    • En 1968 recull els contes ja publicats iafegeix de nous en l’edició Tots elscontes, (Premi de la Crítica Serra d’Or de1979) En 1978 publica Invasió subtil ialtres contes (Premi Lletra d’Or 1979) iamb posterioritat fa el recull Tots’aprofita (1983) i Barret for t (1987)entre d’altres. La fama i l’èxit li arriben tard,com sempre, amb ocasió de la posada enescena per par de la companyia DagollDagom del seu espectacle basat en certscontes escrits per ell Antaviana,.Compaginà contes de mida estàndard ambalguns de breus, i també amb articles peri-odístics a les revistes Canigó, Serra dOro El Temps i el diari Avui. Rebé el Premid’Ho-nor de les Lletres Catalanes l’any
    • Calders, escriptor de la normalitatculturalCalders es va formar en un ambientcultural que aspirava a la normalitat, ladels anys trenta, encara sota els efectesde les reminiscències del modernisme idel noucentisme. Com a "artistaadolescent", Calders pertanyia a unageneració que, sense renunciar al passat,vol construir un futur diferent i propi.Traduït al particular univers literaricaldersià, això dóna com a resultat uncorpus narratiu únic, modern, quedifícilment es va poder valorar en tota laseva plenitud fins que el país i els seuslectors no van recuperar el pols dunacerta normalització.
    • Disposició narrativaPere Calders és, per damunt de tot, unnarrador, un contador dhistòries. Per aixòs’hi troba a gust conreant el conte, gèneremolt més flexible que la novel·la. Caldersmostrà sempre un gran interès perconstruir una història a partir de la ficciópura, alliberat de la necessitat dhaver detraduir fidelment la realitat immediata. Peraixò trobem pocs escenaris concrets (iquan els trobem són exòtics o estranys)poques descripcions físiques o una pocprofunda caracterització psicològica delspersonatges. Li interessa molt mésrepresentar una determinada -i parcial-percepció de la realitat. La seva.
    • La ironia com a estilEl Calders escriptor, doncs, és conscient que enconstruir una història -tant si és descaradamentfictícia com si parteix de fets reals- no fa sinórepresentar la seva pròpia percepció de la realitat,una percepció que arriba a fer de la ironia el seuinstrument literari més eficaç. La ironia sempredemana la participació còmplice del lector.Aquesta complicitat és la que fa tan interessant lanarrativa caldersiana. Sota aquesta aparentintranscendència, sota el tractament subtil i sovinthumorístic de les trames relatades, sota el velduns escenaris obertament imaginaris, lacomplicitat des de la ironia permet anar més enllài fer una reflexió posterior profunda sobrel’absurditat extrema de la condició humana.
    • Nota biogràficaEm dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demàpassat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.El mirall de l’ànimaNo ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant aun veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós. A tornajornalsUn dels grans enamorats que registra la Història (encara que de momentno ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. Itingué la sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixamesura per la seva estimada.  
    • Història castrenseSi els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé ambalegria, perquè hi confiaven cegament. Fins que un dia els ordenà quesaltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un homeque disposa coses així no és de fiar.No se sap maiDe les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Peròera la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens vadesmanegar a tots.
    • Venim de la polsVan excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o labase d’una glorieta. «Es tracta d’una sorpresa» responien a cadapregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donarenallò que se’n diu cristiana sepultura.  DiscrecióVan convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que japensaria a casa.Falsa modèstiaAfirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicacióde tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i moltmeravelloses peces.
    • Els bons costumsEl cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot iel cavaller caigué en mala posició. El genet es va trencar una cama i elcavall, convençut que complia un deure pietós, va rematar-lo amb unaforta guitza a la nuca.L’exprésNingú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat demaletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havia hagut mai ni viesni estació.Via mor taEl forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades icobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via hamort perquè el tren l’ha aixafada poc.»
    • Costums d’altres terresEls indis alosa són lletjos sense excepció, però molt amistosos isummament hospitalaris. Així que et reben a casa, t’ofereixen la dona atot drap i ells mateixos et paren el jaç. Això sí: si la dona no t’agrada i larebutges, et degollen al siti amb una pedra foguera sense esmolar.Ars poèticaLi va sortir una rima preciosa, d’aquelles que poden salvar un poema.Però havia nascut vídua, abandonada de parella que la justifiqués, i es vaquedar sola a final de ratlla, sense que cap llei mètrica acudís al seusocors. Si no s’hi troba remei, coses així ens amargaran la vida.CopyrightAlgú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobratels drets ni si he estat un bon o un mal negoci.
    • A Cròniques de la veritat oculta, publicat a 1955, Calders utilitza treseixos bàsics: l’absurd, l’imprevist i l’atzar. Els personatges dels contesaplegats a aquesta obra es troben en situacions inesperades i insòlites, a migcamí entre la realitat i la irrealitat, davant les quals actuen majorment ambnormalitat i racionalitat, la qual cosa provoca un contrast característic: a més,l’humor, àcid i irònic, però gairebé sempre de rostre ben humà, fa de filconductor de la majoria de relats, que tenen un final lògic, dintre de la faltade lògica que els caracteritza. El mateix títol de l’obra barreja una altra de lespassions caldersianes, el periodisme, amb la utilització de la paraulacròniques, que són relats de fets que ocorren vistos des de l’exterior, queintenten ser objectius i no tenir gaire implicació emocional, la qual cosaevidentment no sempre passa, conscientment o inconscient. I és que caltenir en compte que Calders equiparava la literatura amb el periodisme, laposava al mateix nivell per a explicar la realitat. Per altra banda, el sintagmaveritat oculta al·ludeix a tot allò que podria passar i passa, realment, en laseva prodigiosa imaginació, que pren vida a través dels seus personatges.
    • El recull de Cròniques de la veritatoculta va ser publicat a l’Editorial Selecta iestà estructurat en tres parts: I. Laimprevista cer tesa; II. Ver, peròinexplicable i III. L’escenaridesconcer tant. Els ingredients bàsics detots els relats són lhumor i la fantasia. Unhumor més o menys ambigu, subtil isorneguer però tendre. La fantasia creasituacions impossibles d’assimilar,incorpora elements sobrenaturals a laquotidianitat i situa les històries en untemps i un espai abstractes, imprecisos,irreconeixibles. Tot plegat fa d’aquest recullel més reconegut de Calders i el més benvalorat pels crítics, que el reconeixen comun dels millors contistes del S. XX.
    • Els 31 relats del recull són aquests (en negreta els que llegirem a classe):La imprevista certesa El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, Lany de la meva gràcia, La ciència i la mesura, La revolta del terrat, La clara consciència, Lhome i lofici, Coses de la providència, El Teatre Caramar i La clau de ferro Ver, però inexplicable El problema de lÍndia, Els catalans pel món, Larbre domèstic, Cada u del seu ofici, Lesperit guia, Fet darmes, Història natural, La fi, O ell, o jo, L«Hedera Helix», Una curiositat americana i Quieta nitLescenari desconcertant Coses aparentment intranscendents, La maleta marinera, Les mans del taumaturg, El geni magiar, Feblesa de caràcter, Raspall (conte infantil) i Un crim
    • CALDERS: L’HOME DIBUIXAThttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=645
    • PER A UN DEMÀ MILLOR (Drama en menys d’un acte)L’escena representa:A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència)s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta.Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos. FI (Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia.)