Your SlideShare is downloading. ×
0
Salvador Espriu
POEMES
IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allu...
INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge a Salvat-Papasseit.
Ara digueu: “la ginest...
QÜESTIONS d’ INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
1. Escolta la versió que ha fer Raimon d’aquest poema i troba
informació sobre e...
QÜESTIONS de - CANÇÓ DEL MAT Í ENCALMAT
1. En l‘obra de Salvador Espriu hi ha una gran influència del Llibre
dels morts d’...
A Joan Crusellas. D’una vella i encerclada terra (1959)
Jo sóc d’una petita terra
sense rius de debò, sovint assedegada de...
Perquè prou sap el nostre llarg dolor
que qualsevol guerra desvetllada entre els homes,
la més estranya i grandiosa lluita...
QÜESTIONS
1. Com defineix el poeta les característiques físiques de la seua terra?
2. De quins tres continents parla?
3. Q...
Salvador Espriu poemes
Salvador Espriu poemes
Salvador Espriu poemes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Salvador Espriu poemes

303

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
303
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Salvador Espriu poemes"

  1. 1. Salvador Espriu POEMES IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ
  2. 2. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. (Dins "El Minotaure i Teseu", d'El Caminat i el Mur, 1954)
  3. 3. INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. Homenatge a Salvat-Papasseit. Ara digueu: “la ginesta floreix, i arreu els camps hi ha vermell de roselles, Amb nova falç comenceu a segar el blat madur i amb ell les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues.” Ara digueu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.” Les cançons d’Ariadna (1949)
  4. 4. QÜESTIONS d’ INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE 1. Escolta la versió que ha fer Raimon d’aquest poema i troba informació sobre els poemes d’Espriu musicats per Raimon. 2. Esbrina, si no ho saps, de quin color és la flor de la ginesta. Què suggereix aquest color amb el vermell de les roselles? 3. En la cosmovisió espriuana apareix sovint un camp semàntic relacionat amb la foscor i un altre amb la llum, el significat exacte dels quals cal trobar segons el context del poema. Explica en el context d’aquest poema el sentit de: “foscor” i “alba”. 4. Troba informació sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit i justifica per què Espriu el pren com representatiu d’una nova generació de “joves llavis”.
  5. 5. QÜESTIONS de - CANÇÓ DEL MAT Í ENCALMAT 1. En l‘obra de Salvador Espriu hi ha una gran influència del Llibre dels morts d’Egipte i de l’antiga cultura d’aquell territori. Llegeix atentament cada estrofa i tracta de trobar un sentit a les expressions següents: a) “somni de l’aigua” b) “camí que no té mai tornada” c) “la serenor del marbre” d) “He collit ja el meu temps” e) “fosques estances” 2. Com deus haver vist, el poema parla d’un procés. De quin?
  6. 6. A Joan Crusellas. D’una vella i encerclada terra (1959) Jo sóc d’una petita terra sense rius de debò, sovint assedegada de pluja, pobra d’arbres, gairebé privada de boscos, escassa de planures, excessiva de muntanyes, estesa per llevant al llarg de la vella mar que atansa el difícil i sangonós diàleg de tres continents. Unes palmeres que amb els ulls closos miro sempre immòbils sota l’oreig tanquen el meu país pel migjorn. Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol hi ha unes altres terres que anuncien el desert, les nobles, agostades, espirituals terres germanes que jo estimo tant. Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats, però una mateixa llengua és encara parlada a banda i banda, i en unes clares illes endinsades en el mar antic, i en una contrada també insular, més llunyana, que avui pertany a un tercer poder. Que diversa la meva petita terra i com ha hagut de sofrir, durant segles i mil·lenaris, la violència de diversos pobles, les aspres guerres civils enceses contra els seus límits i més enllà del palmerar i els aiguamolls, de la seca altiplanura i de les ones!
  7. 7. Perquè prou sap el nostre llarg dolor que qualsevol guerra desvetllada entre els homes, la més estranya i grandiosa lluita que s’abrandi entre els homes, és tan sols una guerra civil i ens porta a tots patiment i tristesa, la destrucció i la mort. Per això ara és tan profunda la nostra esperança —en el meu somni, ja contemplada realitat— d’integrar-nos, en un temps que sentim proper, salvades la nostra llengua i la nostra història, en una unitat superior que duu el nom, obert, bellíssim, d’aquella filla d’Agènor, que un savi esguard veié prodigiosament passar de la costa fenícia a les platges de Creta. Quan arribi el dia, haurem de fer el primer i inesborrable pas vers la suprema unió i igualtat entre tots els homes. I potser aleshores ens serà permès de començar, sense classes socials, ni odis religiosos, ni diferències cruels i injustes pel color de la pell, la nostra peregrinació a través de l’espai, cap a la pensada llum, i de seguir sense temença les misterioses vies interiors de Déu, del no-res, els infinits i lliures i alhora necessaris camins veritables de la bondat. Que no sigui decebuda la nostra esperança, que no sigui escarnida la nostra confiança: així molt humilment ho demanem.
  8. 8. QÜESTIONS 1. Com defineix el poeta les característiques físiques de la seua terra? 2. De quins tres continents parla? 3. Què caracteritza, segons el poeta, cadascun dels límits d’aquesta terra? Troba’ls en el mapa. 4. Identifica els “alts cims” que “trenquen la pàtria en dos Estats” 5. Quina és la “contrada també insular que avui pertany a un tercer poder? 6. Que hi ha “més enllà del palmerar i els aiguamolls, de la seca altiplanura i de les ones”? 7. El poeta reconeix la diversitat d’aquesta terra però quins són els dos element fonamentals de la seua unitat? 8. Explica, segons el poema, l’actitud d’Espriu envers la guerra. 9. Quin és el nom de “la filla d’Agènor”? 10. Al llarg de la seua obra, Salvador Espriu parla d’un somni que s’expressa ací. Explica’l en relació a la terra, a les persones i a les creences i ideologies. Hi estàs d’acord? Argumenta la resposta.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×