La poesia actual, tema 9
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
189
On Slideshare
189
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 1. La reacció antirealista: el formalisme de la dècada dels 70 2. Dels anys 80 als nostres dies: l’eclecticisme de la poesia contemporània IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ
  • 2. 1. La reacció antirealista: el formalisme de la dècada dels 70  Els últims anys de la dictadura franquista representen una època de normalització cultural creixent: nombroses revistes, premis literaris (Octubre) eclosió de la Nova Cançó.  Es recupera l’obra de J. V. Foix i de Joan Brossa.  Els joves escriptors, majoritàriament universitaris, uns segueixen la tradició realista : Lluís Alpera, Francesc Parcerisas...  D’altres conceben la poesia independent del compromís polític: Maria Mercè Marçal, Pere Gimferrer, Josep Piera, Jaume Pérez Montaner, Gaspar Jaen, Marc Granell...  Els joves poetes experimenten amb el llenguatge. La poesia és una manifestació cultural íntima.  Nous valors de la paraula poètica: de narrar (realisme) passa a suggerir.
  • 3. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sabó en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla. Divisa A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè Marçal
  • 4. XIX   Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul —dues meitats bessones desaparionades—. La meva llengua com un caragol silent ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa. Amb l’amor a l’esquena , com una casa closa, i un bri d’esglai al cap de les antenes, m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,  cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.   Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap. Un camí-laberint de saliva brillant lliga els racons que el sol amb tall segur destria. El paisatge divers de la bola del món és el teu cos, avui, ofert, com un deliri de la terra, al meu deler de boca viatgera.   Maria-Mercè Marçal, Sal oberta.  Edicions del Mall, 1982
  • 5. 2. Dels anys 80 als nostres dies: l’eclecticisme de la poesia contemporània  Segueixen els mateixos paràmetres: visió de la  realitat des del “jo”, vivències personals, expressió  de la pròpia intimitat.  Llenguatge ric, suggeridor, metafòric, abstracte,  s’hi incorporen tota mena d’innovacions tècniques.  Vicent Salvador, Toni Mestre, Manel Rodríguez  Castelló, Maria Fullana, Lluís Roda...
  • 6.  NO HI HAVIA A VALÈNCIA DUES AMANTS COM NOSALTRES. Veloces en besades, celest carmí en carmí, com un rellotge vénen, apleguen en l’alcova barandats a espolsar-nos tarannàs o records: ens troben cara ensems al llebeig obagós . I com ocells de presa, percaçant moviments, sols olorem l’agró volgut dolgut, al Carme, o un sorrut amic que ens contristés d’hiverns. Creixerem a redós d’on busquem un atzar i els orgues que entre focs en atzurs maneguem no retindran al coll un racó perfumat, vianants faedors ací que s’internen enllà. Cap augur reincident, sense joc, d’una au fera, per poc que açò ens fes dur l’amor mut i tallat, infeliç se’n tornà al mar batent marea. Amara’m del color del festeig on ja saps, vés, correu en llavis, per enredar-m’ho més, i jo mel en les cames, vi novell o peixons t’he de dar més endins i fer nit al teu ventre. Perquè no cal entendre el rastre nostre cert, voregem sentors d’àmbits i l’espai no ens ennuega que el lloc és per besar i el jorn mai s’obri a l’hora. No hi havia a València dues amants com nosaltres, quan d’amar som soldades, se’ns fot la fi del món. Maria FULLANA
  • 7.   TONI MESTRE (1980) FAM Da’m el teu cos! Des del turmell al muscle l’enramaré amb oli, pebre i sal... Aquest bon vent m’ha obert, lasciu, la gana i no es pot fer que em quede sens dinar. TRIA Del teu somrís, la vellutada estança; del teu esguard, l’indret de la memòria; del teu alè, la càndida estatura; i del teu cos, ai, del teu cos, l’aixella.
  • 8. Em separes de tu, perquè vaig darrere teu I saps que sense tu estic desvalgut, sóc massa feble. Amb tu, però, tampoc no sóc res. Tan sols objecte que et suporta les accions. Un substitut només, que canvia de sentit, segons el teu parer. I em poses al davant o al darrere, segons t’agrade més. Fins i tot Em fas compartir el lloc amb altres no millors que jo. Allò que no m’agrada, però, És que m’apostrofes. Lluís RODA, Sobre l’hamada
  • 9. Em separes de tu, perquè vaig darrere teu I saps que sense tu estic desvalgut, sóc massa feble. Amb tu, però, tampoc no sóc res. Tan sols objecte que et suporta les accions. Un substitut només, que canvia de sentit, segons el teu parer. I em poses al davant o al darrere, segons t’agrade més. Fins i tot Em fas compartir el lloc amb altres no millors que jo. Allò que no m’agrada, però, És que m’apostrofes. Lluís RODA, Sobre l’hamada