Els Dialectes GeogràFics

ELS DIALECTES GEOGRÀFICS Material de treball per a 1r de batxiller. IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz

Ací tens les lletres:
COLLITA DE FRUITS (Salvat-Papasseit) Si la despullava oh, la meva amor! un botó que queia
ja em donava goig —ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca la sina després:
i al mig de la toia
clavellets vermells.
SA XIMBOMBA (tradicional mallorquina) Jo tenc una ximbombeta que és molt bona de sonar, perquè en sa nit fa aixecar ses dones en camieta Sa ximbomba sona trista, madona, no la sentiu? això senyal que no teniu aigordent pes ximbombista. Sa ximbomba ja no sona, ni sona ni sonarà, perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona. I es sonador que la sona
que no la sap fer sonar.
Fes clic en la icona i sentiràs tres cançons corresponents a tres dialectes geogràfics: el central, el balear i el valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació.

ELS AMANTS
(Vicent Andrés Estellés) No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles.
És desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats a terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:
La manera concreta de pronunciar algunes paraules (variació fonètica ).
El significat d’alguns mots (variació semàntica ).
La forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases (variació morfosintàctica )

Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra.

En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):
[mu  a  o], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine .
Tengo un coche muy chico , o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.
Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos .

Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.
La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte. També n’hi ha de dialectes.
Atenent els tres tipus de variacions tenim:

1. VARIACIÓ FONÈTICA:
DIALECTE OCCIDENTAL:
distinció de a , e àtones: pare [pare], casa [kaza]
distinció de o , u àtones: posar [pozar]
DIALECTE ORIENTAL:
confusió ( neutralització ) de a , e àtones en  ´ : pare [par ´ ]
confusió ( neutralització ) de o , u àtones en  u: posar [puzar]

2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:
Primera persona del singular del Present d’Indicatiu
DIALECTE OCCIDENTAL:
Desinència en –o :
jo canto, jo penso------  NORD-OCCIDENTAL
Desinència en –e :
jo cante, jo pense ----  VALENCIÀ GENERAL

2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA:
DIALECTE ORIENTAL:
Desinència en –i :
jo canti, jo pensi --------------------  ROSSELLONÉS
Desinència en –o [u] :
jo canto [kantu], jo penso [pensu]--  CENTRAL
Desinència en –  :
jo cant, jo pens ----------------------  BALEAR

3. VARIACIÓ LÈXICA:
OCCIDENTAL
espill
melic
corder
llaurador
fesols
granera
xic
roig
eixir
bes
ORIENTAL
mirall
llombrígol
xai/be
pagès
mongetes
escombra
noi
vermell
sortir
petó

Quadre resum del català oriental i el català occidental
DIALECTE ORIENTAL
Variació fonètica
Confusió ( neutralització ) de a , e àtones en  ´ : pare [par ´ ]
Confusió ( neutralització ) de o, u àtones en  U: posar [puzar]
DIALECTE OCCIDENTAL
Variació fonètica
Distinció de a , e àtones: pare [pare], casa [kaza]
Distinció de o, u àtones: posar [pozar]

Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental
Occidental Oriental
telèfon [ te’l E fon] [t ´ ’l E fun]
Carme [´karme] [´karm ´ ]
Isidre [i’zidre] [i’zidr ´ ]
alcohol [alko’ol] [ ´ lku’ol]
oportú [opor’tu] [upur’tu

DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL
Variació morfosintàctica
La primera persona del present d’indicatiu acaba en o (pronunciat – u ), en i , o en Ø : jo menjo (jo menju), jo mengi, jo menj.
Els verbs incoatius presenten les formes següents:
Present d’indicatiu: pateix
Present de subjuntiu: pateixi
En la seua evolució històrica, algunes paraules en plural provinents d’antics mots esdrúixols acabats en n , perden aquesta consonant: homines > homes
Variació morfosintàctica
La primera persona del present d’indicatiu acaba en e o en o : jo menge, jo menjo.
Els verbs incoatius presenten les formes següents:
Present d’indicatiu: patix
Present de subjuntiu: patisca
En els mateixos casos, aquestes paraules en plural conserven la n : homines > hòmens

DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL
Variació lèxica
Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, xai/ be, pagès, vermell, sortir, mongetes, petó, escombra ...
Variació lèxica
Lèxic específic:
espill, xic, melic, corder, llaurador, roig, eixir, fesols, bes, granera ...

CATALÀ OCCIDENTAL:
Varietat nord-occidental
Valencià general

La varietat nord-occidental
S’estén per Andorra, les comarques de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de Tarragona i el nord de Castelló.

La varietat nord-occidental
Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo .
Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.
Ús de l’article masculí lo/los : lo carrer, los amics .

2. El valencià general
2.1. El valencià septentrional
2.2. El castellonenc
2.3. L’apitxat
2.4. El valencià meridional
2.5. L’Alacantí

2.1. El valencià septentrional Es parla als Ports, l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat.

2.1. El valencià septentrional
Pèrdua de la –r final : anar > anà.
Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador > caçadó.
Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo .

Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie,
tindria > tindrie.
Ús de l’article masculí lo/los : lo carrer,
los amics .
Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les desinències –és, -ís: cantés, temés, patís en comptes de cantara, temera o patira .

2.2. El castellonenc Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.

2.2 El castellonenc
Canvi en la pronúncia d’algunes consonants:
la ts es pronuncia com la tx :
potser >potxer.
la tz es pronuncia con la tg i la tj :
dotze > dotge .
Terminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu ( ell parla>ell parle ) que s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie, cantare.

2.3. El valencià apitxat Es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l’Horta, el Camp de Túria, la Ribera Alta, part de la Ribera Baixa i les ciutats de Gandia i Xàtiva

2.3. El valencià apitxat
Ensordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa > cassa .
Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com a tx : gent > txent, platja > platxa, germà > txermà.

2.3. El valencià apitxat
Ús quasi exclusiu del perfet simple : aní, vinguí, torní.
Abundància de castellanismes : * entonces, *después, *adiós, *roïdo.

2.4. El valencià meridional Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera, el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta i la Marina Baixa.

2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL
Tendència a l’ harmonia vocàlica : tota –a final àtona es pronuncia com la o oberta tònica anterior ( porta>p O rt O ) o com la e oberta tònica anterior (terra >t E rr E ).

2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL
Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de Tàrbena i de la Vall de Gallinera , que, com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, com ara l’article salat : es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira.

Per terres de moriscos

2.5. L’alacantí Les comarques de l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó

2.5. L’alacantí
També és dóna l’harmonia vocàlica.
Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa.
Supressió de la –r final: cantar > cantà.
El diftong –ou s’obri en –au : pou > pau.

2.5. L’alacantí
Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ ací.
Utilització de la forma astò en lloc d’ açò.
Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de hi ha.
Abundància de castellanismes: llevar (portar).
Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre, coneixtre

CATALÀ ORIENTAL
La varietat septentrional o rossellonés
La varietat central
La varietat balear
L’alguerés

1. La varietat septentrional o rossellonés
Es parla a les comarques de la Catalunya Nord, les quals passaren a dependre de l’estat francés l’any 1659 en virtut del Tractat dels Pirineus.

1. La varietat septentrional o rossellonés
A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en –i.
Pas de la o tancada a u : mosca > m u sca

Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili.
Negació amb pas , sense no : vindré pas avui.
Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i gal·licismes: buata (caixa) muleta (truita) bolanger (forner)...

2. La varietat central
És, juntament amb el valencià, el parlar de més pes demogràfic, econòmic i polític i el de més vitalitat. S’estén per les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona.

2. La varietat central
A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en –o [- u ]. : parlo >parlu
Desinències del present de subjuntiu en – i : digui, escolti
Possessius femenins amb v: meva, teva, seva .
Iodització: abella > abeia, ull > ui .
Gran nombre de castellanismes.

3. La varietat balear
Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, les quals foren repoblades durant el segle XIII per parlants de la varietat oriental. És, amb l’alguerés, el dialecte més diferenciat de tots, a causa del seu aïllament geogràfic .

3. La varietat balear
L’article salat : derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa, es, ses, so . Es cotxe, sa taula.
Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili.
Iodització: abella > abeia.
Desinències – am, -au : cantam, cantau
Lèxic específic: al·lot / al·lota (xic / xica), moix (gat), ca (gos), doblers (diners)

4. L’alguerés
A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià.

4. L’alguerés
La 1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jo pens.
Formes de l’imperfet d’indicatiu en –eva(creieva), -iva (colliva).
Arcaismes: gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat) .
Sardismes i italianismes: assai (prou)

http://www.maquesaps.jigsy.com	833
http://primerdebat.blogspot.com	622
http://podemipunt.blogspot.com	262
http://maquesaps.jigsy.com	242
http://llenguacatalanaperamestres.wikispaces.com	104
http://llenguacatalanamartaaprovam.blogspot.com	57
http://alfredayza.edu.gva.es	43
http://primerdebat.blogspot.com.es	27
http://llenguacatalanamartaaprovam.blogspot.com.es	18
https://llenguacatalanaperamestres.wikispaces.com	10
http://www.slideshare.net	10
http://www.primerdebat.blogspot.com	8
http://webcache.googleusercontent.com	5
http://pledeferran.wikispaces.com	1
http://static.slidesharecdn.com	1
http://www.podemipunt.blogspot.com	1
http://podemipunt.blogspot.com.es	1
http://www.blogger.com	1

Els Dialectes GeogràFics

by Ferrane on Jan 25, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

18 Embeds 2,246

Statistics

Els Dialectes GeogràFics — Presentation Transcript