El Parlament Europeu

Índex ■ Benvingut al Parlament Europeu! 3 ■ El Parlament Europeu treballa per a vostè 5 ■ Un pressupost europeu ben gestionat 11 ■ Guardià de les llibertats i de la democràcia 17 ■ El Parlament Europeu i les ampliacions de la UE 23 ■ El Parlament Europeu al món 25 ■ En primer lloc, els drets humans 29 ■ Els engranatges del Parlament Europeu 33 ■ A prop seu 37 ■ Com funcionen les lleis europees? 41 ■ Com s’aprova el pressupost de la Unió Europea? 44 ■ Paraules clau de la Unió Europea 46 ■ Dates clau de la integració europea 532 ■ Adreces del Parlament Europeu 56

Benvingut al Parlament Europeu!Des del 1979, cada cinc anys milers d’europeus trien els seus representants al ParlamentEuropeu. Qui són els diputats?, què fan a Estrasburg i a Brussel·les?, quines són les sevescompetències? Atesa la influència que les decisions del Parlament Europeu tenen en lavida quotidiana dels ciutadans a tot Europa, aquest fullet pretén donar resposta a aques-tes preguntes.El Parlament Europeu és l’única assemblea parlamentària multinacional del món i l’única institucióde la Unió Europea elegida directament pels ciutadans. Representa prop de 500 milions de ciutadansdels 27 Estats membres de la Unió Europea. Cada cinc anys se celebren eleccions i les de juny del2009 van marcar el trigèsim aniversari de les primeres eleccions per sufragi universal directe. Des-prés d’aquests comicis, el Parlament té 736 eurodiputats distribuïts en grups constituïts a partir deles afinitats polítiques i no pas per nacionalitats. Des d’aleshores s’hi han afegit els 18 diputats pre-vistos al Tractat de Lisboa i se sumaran també els diputats croats quan aquest país hagi completatl’adhesió el 2013.La seu oficial del Parlament Europeu és a Estrasburg, a la frontera entre França i Alemanya, unaciutat que simbolitza la reconciliació d’Europa després de les dues guerres mundials. Per decisiódels Estats membres de la Unió Europea (UE), el Parlament Europeu organitza cada any 12 ses-sions plenàries a Estrasburg. Els diputats es reuneixen també en comissions parlamentàriesa Brussel·les, on es poden organitzar sessions plenàries addicionals. Els debats es desenvolupen 3en tots els idiomes oficials de la UE, fet que reflecteix la importància que dóna el Parlament a unaUnió Europea variada i multicultural... «unida en la diversitat».

Un paper cada cop més important Des del 1979, els successius Tractats europeus han ampliat les competències del Parlament en l’ela- boració del pressupost i de les lleis de la UE. S’ha reforçat també el control polític que els eurodiputats exerceixen sobre la resta d’institucions i òrgans de la Unió.BENVINGUT AL PARLAMENT EUROPEU! Amb el Tractat de Lisboa –que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009–, el poder pressupostari del Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE, incloses les de la política agrícola comuna, respecte de les quals el Consell (com a representant dels governs dels Estats membres) tenia fins ara l’última paraula. El paper legislatiu del Parlament s’ha incrementat considerablement: a partir d’ara té el mateix pes que el Consell a l’hora d’elaborar lleis en la pràctica totalitat dels àmbits de competència de la Unió Europea. Abans, els diputats adoptaven lleis dirigides, sobretot, a facilitar la circulació de les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals dins de la UE, o a la protecció del medi ambient i dels consumidors. Ara, el seu acord és també indispensable per legislar en sectors com l’agricultura, la pesca, l’energia, el turisme, el control de les fronteres exteriors, la cooperació policial i judicial, o la protecció civil. Els governs, sobre la base dels resultats de les eleccions europees, proposen un candidat al càrrec de President de la Comissió Europea. Aquest és elegit després pel Parlament. La Comissió en el seu conjunt, inclòs l’Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat en la seva qualitat de vicepresident d’aquesta institució, està sotmesa al vot d’aprovació del Parlament. La Comissió es pot veure obligada a dimitir com a resultat d’una moció de censura aprovada pels eurodiputats. Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per presentar queixes pel que fa a l’aplicació de la legislació europea. Els diputats elegeixen un Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar les reclamacions en els casos de mala administració per part de les institucions i òrgans de la Unió. També poden constituir comissions d’investigació si considera que s’ha infringit el Dret europeu. La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull en un mateix text els drets civils, polítics, econòmics i socials proclamats, fins aleshores, en diferents documents nacionals, europeus i internacionals. Amb caràcter vinculant des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els diputats s’hi refereixen per denunciar violacions dels drets humans a la UE. El Parlament exerceix també la seva influència en la política exterior de la Unió. Tots els acords internacionals i qualsevol ampliació de la UE se sotmeten ara a l’aprovació dels diputats. L’aplicació de la política comercial, de la cooperació al desenvolupament i de l’ajut humanitari ha de decidir-se ara conjuntament entre el Parlament i el Consell. Finalment, els diputats celebren regularment debats sobre drets humans i envien observadors arreu del món amb l’objecte de verificar el caràcter lliure i equitatiu de les eleccions.4

■ El Parlament Europeutreballa per a vostèJoves, estudiants, persones en actiu o jubilats, inde-pendentment de quina sigui la nostra situació, les lleiseuropees ens afecten a tots, i de vegades no ho sabem.Aliments més sans a la nostra taula, llibertat per circulari treballar en tota la Unió o protecció del medi ambient:en nombrosos àmbits, el paper dels representants polí-tics europeus és determinant. Les lleis europees pretenensobretot facilitar la vida dels ciutadans dins de la Uniói afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions.El Parlament Europeu, com tots els parlaments, debat i aprovalleis. Al principi, els eurodiputats donaven la seva opinió sobreles propostes legislatives de la Comissió Europea, i era el Consell,com a representant dels governs dels Estats membres, qui tenial’última paraula sobre les lleis aprovades.Amb el pas dels anys i dels Tractats, les coses han canviat: elpaper i els poders del Parlament Europeu s’han incrementat demanera considerable fins a esdevenir un actor indispensable enla definició de les lleis de la Unió. Ara, en la major part dels casos,perquè un reglament o una directiva europeus puguin veure lallum, el Parlament i el Consell s’han de posar d’acord sobre elseu contingut: és el que s’anomena habitualment «codecisió». 5

D’aquesta manera, perquè una llei europea pugui aplicar-se a tots els Estats membres de la Unió, ha d’anar signada primer pel President del Parlament Europeu i pel President del Consell.EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ ■ Telèfons mòbils a l’estranger: factures més reduïdes Una normativa europea, que va entrar en vigor l’any 2007, va limitar els recàrrecs vinculats a les comunicacions efectuades o rebudes en un altre país de la Unió Europea, amb la finalitat de reduir-los progressivament. Concretament, els diputats han aconseguit que, a partir de juliol del 2011, les tarifes d’itineràn- cia facturades per les operadores no superin els 0,35 euros per minut per a les trucades sortints i els 0,11 euros per minut per a les trucades entrants (sense IVA). A més, des de juliol del 2009, el cost d’un SMS en itinerància no ha de superar els 0,11 euros. L’enviament de missatges de correu electrònic i de fotografies, o la navegació per Internet mitjançant telèfons mòbils o ordi- nadors portàtils també estan sotmesos a una tarifa màxima de- creixent calculada en funció dels kilobytes intercanviats. El Parlament Europeu, un legislador de ple dret La codecisió s’aplica a la major part dels textos europeus. Afecta en particular la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones dins del mercat únic europeu. Es recorre també a aquest procediment en àmbits com la protecció del medi ambient, els drets dels consumidors i la seguretat dels transports, i en els programes de suport a la investigació, l’educació i la cultura, o en la promoció de la salut pública.6

Amb l’última reforma dels Tractats i tret de comptades excep-cions, la codecisió s’ha convertit en el «procediment legislatiuordinari» per adoptar les lleis de la Unió. S’aplica així a polítiquestradicionalment reservades al Consell en solitari, com l’agricul-tura, la pesca, la immigració i la cooperació policial i judicial. EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈAquest és també ara el procediment aplicable en àmbits en quèel Parlament Europeu tan sols disposava d’un dret de veto (ac-ceptació o rebuig del text en la seva totalitat), com la políticade cohesió i desenvolupament regional. S’aplica igualment enàmbits nous que s’han afegit a les competències de la UE, coml’esport i la joventut, la protecció civil i la lluita contra les amena-ces greus per a la salut pública, l’energia, el turisme o la políticaespacial.Exemples de l’activitat legislativa del ParlamentEuropeuAquests últims anys, els eurodiputats han contribuït a facilitarel reconeixement dels diplomes i les qualificacions professio-nals entre els Estats membres. Actualment, és molt més senzillque en el passat exercir una professió en un altre país membrede la UE. Els parlamentaris també han participat en la posadaen pràctica de normes més estrictes en matèria de seguretati etiquetatge dels productes: al supermercat, ara és més fàcilorientar-se entre els nombrosos productes procedents de totEuropa. Cadascú pot triar i comprar amb coneixement de causaproductes alimentaris, per exemple, amb o sense organismesgenèticament modificats (OMG).El Parlament Europeu també ha reforçat els drets dels passat-gers aeris i ferroviaris, sense oblidar-se de les persones grans i demobilitat reduïda, que ara poden exigir assistència. A més, hi hares millor, quan fa bon temps, que un bany refrescant al maro en un llac? Són precisament les normes europees, que hanesdevingut més estrictes gràcies al Parlament, les que li garan-teixen un bany en aigües més netes. 7

Els diputats al PE també han contribuït amb energia a l’adopció d’un gran nombre de mesures per fer front a la crisi econòmica i financera i a incrementar la transparència i la supervisió del sistema financer. Amb aquesta finalitat, el Parlament va aconseguir la imposició d’un límit màxim per a les primes als banquers, laEL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ prohibició dels productes financers que especulin amb el deute i l’impagament d’un país i una veritable reforma de la supervi- sió financera europea en comptes de simples canvis cosmètics. El Parlament també ha estat en primera línia en la lluita a favor d’unes normes de govern econòmic amb efectes reals per a la millora de les finances públiques i la restauració del creixement. La Unió Europea ha adoptat un primer ventall de mesures per limitar els efectes de l’escalfament climàtic al món reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels vehicles, la indústria i les centrals elèctriques. Així, el Parlament dóna suport als obje- tius destinats a reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a millorar en un 20% l’eficiència energètica i a assolir un 20% d’energies renovables en la barreja energètica de la UE des d’ara fins al 2020. ■ Els diputats, al seu servei Vostè és guia turístic, agent immobiliari o presta serveis d’un altre tipus? La Directiva sobre serveis li permetrà treballar més fàcilment a l’estranger. Aquesta directiva, molt controvertida al principi, probablement mai no hauria vist la llum sense la mediació del Parlament Europeu. Efectivament, els diputats han sabut trobar l’equilibri just entre els interessos nacionals divergents, entre els drets dels prestadors de serveis i els dels consumidors, i entre les necessitats dels treballadors i les dels empresaris.8

Els diputats prenen la iniciativaQuan el Parlament considera que una proposta de llei no ésbona i que no pot millorar-se, té també poder per rebutjar eltext en el seu conjunt. Va ser el cas, per exemple, d’una directivasobre la liberalització dels serveis portuaris i d’una altra relativa EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈa les patents informàtiques.A més, els diputats tenen un dret d’iniciativa política que els per-met suggerir a la Comissió que presenti determinades propos-tes legislatives. També demanen regularment a la Comissió i alConsell que desenvolupin les polítiques existents o n’elaborinde noves. Així, el Parlament ha sol·licitat a la Comissió que pre-senti un projecte de llei per regular i facilitar els procedimentsrelatius a les herències transnacionals, sobre la base de recoma-nacions detallades....els ciutadans, tambéAmb el nou Tractat, un milió de ciutadans europeus procedentsde la quarta part dels Estats membres podran a partir d’ara de-manar a la Comissió Europea que presenti una proposta de lleisobre qüestions respecte a les quals estimin que la UE hauriade legislar.Vol que es tingui en compte la seva opinió?Tal com mostren els exemples anteriors, les lleis europees trac-ten bàsicament de facilitar la vida dels ciutadans en el si de laUnió i d’afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions pera tots els europeus. També permeten fomentar l’intercanvi debéns i serveis, establint unes condicions de competència equi-valents per a les empreses a tots els Estats membres. En elegirels seus eurodiputats cada cinc anys, els ciutadans participen enla definició dels textos legislatius que els afecten directament. 9

■ Utilitzar els productes químics amb plena seguretat Els productes químics són omnipresents en les nostres vides. Si bé no se’n qüestiona la utilitat, la seva seguretat per a la salut o per al medi ambient no està tan clara. Per això, la UnióEL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ Europea ha aprovat una normativa anomenada «REACH», di- rigida a reavaluar milers de productes químics en circulació, amb l’objectiu de retirar del mercat els més perillosos. Grà- cies a la tenacitat dels diputats, s’ha insistit en el desenvolupament de noves substàncies menys nocives, limitant a més tant com sigui possible les proves amb animals. Per a més informació, vegeu «Com funcionen les lleis europees?» a la pàgina 35. Per a més informació sobre la iniciativa europea: http://ec.europa.eu/citizens-initiative/public/welcome?lg=es10

n Un pressuposteuropeu ben gestionatNoves autopistes, platges més netes, investigació sobrenous medicaments, estudis a l’estranger... Tots gaudim enmés o menys mesura d’activitats finançades per la UnióEuropea. Qui decideix sobre el marc dels programes i ac-cions finançats en l’àmbit europeu? Ho fa el ParlamentEuropeu, d’acord amb els governs dels Estats membres.Aquí tenim alguns exemples de les activitats a les qualsels seus diputats donen suport.Cada any, sobre la base de propostes de la Comissió Europea,els eurodiputats negocien durant molts mesos amb el Consell(representant dels governs dels Estats membres), amb l’objec-tiu de fixar l’import dels ingressos i de les despeses de la Unióper a l’any següent. El pressupost determinat d’aquesta manera,que respecta uns límits màxims establerts per a diversos anys,és molt important, atès que determina el suport que presta laUnió Europea a cadascun dels seus camps d’activitat, per garan-tir la solidaritat, un creixement econòmic sostenible i la cohesiósocial. El Parlament també té poder per rebutjar el pressuposti exigir un nou projecte si considera que les seves prioritats nos’han tingut prou en compte.L’última reforma dels Tractats ha ampliat el poder pressupostaridel Parlament a la totalitat de les despeses de la UE, incloses lesdespeses relacionades amb la política agrícola comuna, respec-te a les quals el Consell tenia fins ara l’última paraula. El procedi-ment per aprovar el pressupost anual s’ha simplificat. 11

On van a parar els diners de la Unió? «Marc financer de la UE, 2007-2013»: xifres arrodonides de l’Acord interinstitucional de 17 de maig de 2006, preus del 2004. Creixement sostenible:UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT desenvolupament econòmic Conservació i gestió regional, accions a favor del dels recursos creixement, la competitivitat naturals: agricultura, i l’ocupació desenvolupament 382 milers de milions d’euros sostenible i medi ambient (44%) 371 milers de milions d’euros (43%) La UE com a actor Ciutadania, llibertat, seguretat mundial: accions i justícia: protecció dels drets exteriors, política de dels ciutadans, lliure circulació desenvolupament, ajut de persones, cooperació humanitari policial i judicial, lluita 49 milers de milions antiterrorista d’euros (6%) 11 milers de milions d’euros (1%) Altres despeses, incloses les d’administració 51 milers de milions d’euros (6%)12

Promoure el desenvolupament econòmicsostenible…Gran part dels diners de la UE serveix per incrementar el desen-volupament econòmic i reduir la disparitat entre les diferentsregions d’Europa: construcció d’autopistes o de vies fèrries que UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONATcomuniquin els Estats membres, ajuts a les petites empreses,projectes d’investigació i innovació tecnològica (per exemple,per desenvolupar les energies renovables), etc.La política agrícola comuna es beneficia també d’una part im-portant del pressupost. No obstant això, altres sectors adquirei-xen importància creixent amb el suport del Parlament Europeu,com per exemple la preservació del medi ambient amb la cre-ació de parcs naturals regionals, la conservació d’espècies pro-tegides, la gestió dels recursos hídrics, la lluita contra el canviclimàtic, etc.Una part del pressupost de la Unió serveix també per finançar eldesenvolupament econòmic al món i l’ajut humanitari destinata socórrer els països víctimes de catàstrofes naturals i d’altres si-tuacions de crisi.…i l’interès dels ciutadansLes epidèmies com la sida o la grip aviar no coneixen fronteres.Per això resulta més eficaç lluitar tots plegats. La UE, impulsadapel seu Parlament, ha esdevingut cada vegada més activa enl’àmbit de la salut pública, finançant en particular nombrososprojectes d’investigació en nous medicaments.Aquests últims anys, els diputats han utilitzat també el seu po-der per augmentar els programes de promoció de la diversitatcultural europea, que tracten de fomentar la circulació dels pro-ductes i obres artístiques i culturals: cinema, música, pintura,fotografia, teatre. 13

La situació econòmica es troba també al centre de les preocupacions. El 2006, el Parlament va aprovar la creació d’un Fons d’Adaptació a la Globalització, dotat amb 500 milions d’euros anuals, amb l’objectiu d’ajudar els treballadors acomiadats com a conseqüència de reestructuracions industrials a causa delUN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT context internacional. I durant la crisi econòmica del 2009, els diputats van aprovar l’ampliació del Fons i la flexibilització dels seus criteris d’intervenció. Invertir per al futur El Parlament Europeu ha exercit la seva influència sobre el marc financer plurianual que ha fixat els límits màxims de la despesa per a cada categoria de política europea. Per al període que va fins al 2013, els diputats han hagut de negociar durament amb els Estats membres amb la finalitat d’obtenir finançament addi- cional per a alguns projectes importants des del punt de vista dels ciutadans. El Parlament ha defensat, en particular, els programes europeus per a la mobilitat dels joves, perquè adquireixin noves compe- tències, també lingüístiques, i que es familiaritzin amb altres cul- tures. Ha donat suport, per exemple, al programa Erasmus, que permet que cada any més de 180.000 estudiants es formin en una universitat estrangera. Ha recolzat també el programa Leo- nardo da Vinci, que promou la formació professional mitjançant períodes de pràctiques en empreses situades a tot Europa. De manera més general, el Parlament dóna molta importància a la investigació i a la innovació. El Tractat de Lisboa estableix que el marc financer plurianual es fixarà a partir d’ara mitjançant un reglament (adoptat amb un procediment legislatiu especial), que requerirà l’aprovació del Parlament Europeu.14

■ D’on vénen els diners de la Unió?El pressupost de la Unió Europea està finançat bàsicamentamb les contribucions dels Estats membres, calculades enfunció de la riquesa nacional. S’alimenta també d’una part del’IVA percebut en tota la UE sobre els béns i els serveis i dels UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONATaranzels cobrats a les fronteres exteriors de la Unió sobre elsproductes industrials i agrícoles importats de tercers països.És el que s’anomena «recursos propis» de la Unió. Per al futur,el Parlament Europeu advoca per un nou sistema de finan-çament que permeti un vincle directe entre la Unió i els con-tribuents europeus, sense incrementar per això els impostos. P R E S S U P O S 15 T

Unes despeses verificades amb lupa El Parlament Europeu, amb l’ajut del Tribunal de Comptes Euro- peu, verifica permanentment que el pressupost es gestioni de manera eficaç i vetlla per la lluita contra possibles fraus.UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT Cada any, la Comissió Europea i altres institucions de la UE han de demostrar que han utilitzat correctament els diners de la Unió posats a la seva disposició: és el que es coneix com a procediment d’«aprovació de la gestió pressupostària». La Comissió ha de tenir en compte les recomanacions realitzades pels diputats respecte a això. ■ Quant costa Europa? Tot just un 1% de la riquesa de la Unió, és a dir, uns 240 euros per habitant, va a parar al pressupost anual de la UE, que ascendeix a més de 120.000 milions d’euros. Això és ben poc comparat amb les sumes que corresponen als impostos nacionals. No obstant això, aquests diners permeten finançar polítiques importants que beneficien els ciutadans. El funcionament del Parlament Europeu costa uns 3 euros l’any a cadascun dels ciutadans de la UE. Per a més informació, vegeu «Com s’aprova el pressupost de la UE?» a la pàgina 44.16

■ Guardià de les llibertatsi de la democràciaEl Parlament Europeu, única institució de la Unió elegi-da per sufragi, es pren molt seriosament el seu paper deguardià de les llibertats i de la democràcia, tant a Europacom a la resta del món. El paper dels diputats consisteixbàsicament a representar els ciutadans en l’àmbit de laUE i a defensar-ne els interessos davant dels dirigents eu-ropeus i de les institucions de la Unió.El Tractat de Lisboa estipula que la Unió Europea es fonamenta enels valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia,igualtat, i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les per-sones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns alsEstats membres «en una societat caracteritzada pel pluralisme, lano-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtatentre dones i homes». A més, la Unió «té com a finalitat promourela pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles».Redactada l’any 2000 per una Convenció formada per diputatseuropeus i nacionals, la Carta dels Drets Fonamentals de la UnióEuropea reuneix en un mateix text els drets civils, polítics, eco-nòmics i socials proclamats fins aquest moment en diferents do-cuments nacionals, europeus i internacionals. Amb l’entrada envigor de l’últim Tractat l’1 de desembre de 2009, la Carta ha ad-quirit un caràcter jurídicament vinculant, tal com havia demanatel Parlament Europeu. No obstant això, tres Estats membres: Po-lònia, el Regne Unit i la República Txeca, han aconseguit acollir-sea excepcions al text.Tot situant la dignitat de les persones al centre de l’acció política,els diputats fan referència a aquesta Carta quan es tracta de de-nunciar violacions manifestes dels drets humans a la Unió Europea. 17

El Parlament és molt sensible al principi de la tolerància, i lluita aferrissadament contra totes les discriminacions, ja siguin basa- des en el sexe, la raça, els orígens ètnics i socials, l’idioma, la re- ligió, les opinions polítiques, la discapacitat, l’edat o l’orientació sexual. Així doncs, s’alça contra el racisme i la xenofòbia, i recordaGUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA constantment la necessitat de respectar les normes europees en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Els eurodiputats exerceixen també tot el seu poder per garantir els drets de les persones amb discapacitat i vetllen per la protecció dels drets dels infants. ■ Combatre l’explotació de les dones en totes les seves formes El Parlament Europeu es troba sovint en l’origen dels esforços desplegats per combatre tots els tipus de violència contra les dones, lluitar contra el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual i treure les dones de la pobresa. També fa tot el que pot per promoure la igualtat de gènere i ha treballat en la creació de l’Institut europeu per a la Igualtat de Gènere, encarregat d’observar els progressos realitzats en aquest àm- bit. Aquest institut té la seu a Vílnius, Lituània. El Parlament, gràcies a les seves resolucions, adoptades en sessió plenària, manté la pressió sobre els governs i les institucions de la UE, amb l’objectiu de millorar la condició de les dones. Protegir les llibertats en totes les circumstàncies Els atemptats de setembre del 2001 als Estats Units, els de març del 2004 a Madrid i els de juliol del 2005 a Londres van portar els Estats membres a augmentar la seva cooperació en la lluita antiterrorista. Encara que el Parlament Europeu dóna suport als es- forços de coordinació en matèria policial i judicial, única garantia d’eficàcia contra aquestes amenaces sense fronteres, es nega en canvi que els drets dels ciutadans siguin afectats per una política que doni prioritat absoluta a la seguretat.18

Segons els diputats, la lluita antiterrorista ha de desenvolu-par-se dins del respecte de les llibertats individuals per no posaren qüestió els valors que fonamenten la democràcia europea.Aquest és el missatge que transmeten constantment als seus ex-pedients, tant si fan referència a acords amb els Estats Units sobre GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIAla transferència d’informació personal relativa als passatgers aeris,la conservació de les dades telefòniques pels operadors o l’in-tercanvi d’informació bancària. Paral·lelament, han donat suporta la revisió de la directiva sobre el blanqueig de capitals, perquètambé inclogui el finançament del terrorisme. Les lleis d’aquestàmbit s’adopten a partir d’ara de manera conjunta pel Parlamenti el Consell mitjançant codecisió.El Parlament Europeu ha tingut també un paper fonamental en lacreació de la nova Agència Europea de Drets Fonamentals, ambseu a Viena, encarregada de vetllar per l’aplicació d’aquests dretsen els Estats membres. També manté un contacte estret amb elSupervisor Europeu de Protecció de Dades, establert a Brussel·les,i el paper del qual consisteix a supervisar la protecció de dadespersonals i la vida privada a tota la Unió.Respondre les peticions dels ciutadansQualsevol ciutadà de la Unió Europea, o qualsevol resident enun dels seus Estats membres, té dret a presentar una petició da-vant del Parlament Europeu sobre un tema que s’inscrigui dinsdel marc dels àmbits d’actuació de la Unió Europea i que l’afectidirectament.Un gran nombre de peticions posen de manifest dificultats enl’aplicació concreta, a escala nacional, de les directives europees,en particular en els àmbits de medi ambient, seguretat social,reconeixement dels diplomes i de les competències i, en algunsaspectes, del funcionament del mercat únic de la UE. D’altrabanda, el Parlament contribueix a resoldre aquests problemes.Adreça on pot enviar les seves peticions: vegeu la pàgina 56. 19

■ Pròtesis de silicona: una legislació més rigorosa gràcies a les peticions Dues peticions presentades davant del Parlament Europeu el 1998 denunciaven els efectes negatius dels implants de mama de silicona sobre la salut humana i en sol·licitaven la prohibicióGUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA immediata. Els debats i les resolucions parlamentàries que se’n van derivar, com també un estudi encarregat pels diputats, van portar la Comissió Europea a aclarir i reforçar les disposicions relatives a la informació als pacients, el seguiment i la vigilàn- cia. El 2003, una directiva va fer molt més rigorosos els controls de qualitat i seguretat necessaris perquè els implants de mama poguessin comercialitzar-se a Europa. Controlar la Comissió Europea Ningú pot esdevenir President de la Comissió sense l’acord del Par- lament Europeu. Els caps d’Estat i de Govern proposen un candidat sobre la base dels resultats de les eleccions europees, que posteriorment ha de ser elegit pels diputats. Els candidats als càrrecs de comis- saris europeus també són designats pels governs i després han de comparèixer davant dels diputats perquè es controlin les seves ido- neïtats. Això també és aplicable a l’Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers en la seva qualitat de Vicepresident de la Comissió. Els eurodiputats aproven la Comissió en el seu conjunt per mitjà d’un vot de confiança. També la poden obligar a dimitir en bloc mitjançant una moció de censura. No obstant això, la moció de censura es considera l’«últim cartutx» i mai no s’ha posat en pràc- tica fins ara. El 1999, la perspectiva d’una votació parlamentària de censura de la Comissió presidida per Jacques Santer va provocar la dimissió d’aquesta Comissió. El Parlament vigila de prop les activitats de la Comissió, realitzant una anàlisi detallada de les disposicions contingudes als seus informes sobre polítiques, legislació i pressupost de la Unió. Els Co- missaris europeus han de presentar-se regularment davant dels diputats, en les reunions de les comissions o en sessió plenària, per defensar les seves polítiques, explicar les mesures que tenen previst adoptar o respondre les preguntes dels parlamentaris. En cada període parcial de sessions, se sotmet el President de la Co- missió a un «torn de preguntes» en què els diputats l’interroguen20 sobre qüestions d’actualitat.

■ I l’euro?Els diputats al PE supervisen la gestió de la moneda única euro-pea invitant els presidents del Banc Central Europeu (BCE) i del’Eurogrup, com també el Comissari d’Afers Econòmics i Mone-taris, a presentar-se davant la Comissió d’Afers Econòmics i Mo- DEMOCRÀCIA GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIAnetaris del Parlament per explicar les seves polítiques. A més, elpresident del BCE i la resta dels membres del comitè executiudel Banc només poden ser nomenats després d’haver consultatel Parlament. Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, elParlament té competències per adoptar, conjuntament amb elConsell, les mesures que regulen les qüestions relatives a l’euro.Al llarg dels dos últims anys, el Parlament, particularment a tra-vés de la seva Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris, ha aug-mentat considerablement els debats que manté amb els prin-cipals encarregats de la presa de decisions pel que fa a l’euro,en un intent de clarificar millor la manera com es prenen lesdecisions monetàries. En aquest sentit, el Parlament Europeuha esdevingut un dels pocs fòrums que actuen per millorar latransparència en el govern de l’eurozona. Aquest enfocamentcentrat en la transparència i la legitimitat democràtica caracte-ritza la posició del Parlament en les negociacions sobre el nouacord internacional sobre el govern econòmic.Supervisar els treballs del ConsellA l’inici de cada «cimera europea» (o Consell Europeu), en què elsdirigents dels Estats membres adopten les orientacions polítiquesgenerals, el President del Parlament enuncia unes recomanacionsestratègiques. El President del Consell Europeu i l’Alt Representantde la Unió per a Afers Estrangers –càrrecs nous introduïts pel Tractatde Lisboa– es presenten regularment davant dels diputats per in-formar-los de la seva actuació.La Presidència del Consell, que ostenten per torn els ministresnacio als, es reuneix regularment amb els presidents dels grups npolítics del Parlament Europeu i compareix en les sessions plenàriesper exposar el seu programa, donar compte dels resultats i debatreamb els diputats. Sovint, la Presidència participa també en reunionsde les comissions parlamentàries. 21

Els diputats poden, en la sessió plenària o per escrit, plantejar preguntes a la Presidència del Consell de la UE sobre qualsevol afer, per exemple la necessitat d’adoptar mesures per posar remei a les violacions dels drets humans, de la democràcia o de l’Estat de Dret.GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA ■ El Defensor del Poble Europeu El Parlament elegeix el Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar els casos de «mala administració» de les institucions de la Unió denunciats pels ciutadans i les empreses, amb la finalitat d’arribar a una resolució dels litigis. Els eurodiputats defineixen també la normativa i les condicions generals que regulen l’estatut i l’exercici de les funcions d’aquesta institució. El Defensor del Poble Europeu treballa en les instal·lacions del Parlament Europeu. Cooperar estretament amb els Parlaments nacionals El Parlament Europeu participa també en l’establiment i el mante- niment de vincles estrets amb els Parlaments nacionals de la Unió Europea. Aquesta cooperació interparlamentària tracta essencialment d’accentuar el control democràtic i la responsabilitat de les decisions adoptades a escala europea. Garanteix una més gran transparència i obertura en el procés de presa de decisions. La reforma dels Tractats implica encara més els Parlaments nacionals en el procés institucional, sobretot en l’àmbit legislatiu. Aquests es- devenen, en efecte, actors de ple dret a l’hora d’adoptar lleis europees, atès que els correspon avaluar, en particular, el respecte del principi de subsidiarietat. Això implica que la Unió tan sols hi inter- vé quan els objectius de l’acció prevista no es poden assolir de manera adequada a escala nacional o local. Si un nombre suficient de Parlaments nacionals presenta una objecció a la conformitat d’una proposta legislativa amb aquest principi, aquesta proposta s’haurà de tornar a examinar i les institucions europees hauran de justificar la possible decisió de seguir endavant amb el procediment. A més, els Parlaments nacionals contribueixen de manera activa en el funcionament adequat de la Unió, en participar en els procediments de revisió dels Tractats i estar informats de les sol·licituds d’adhesió a la UE.22

■ El Parlament Europeui les ampliacions de la UELa Unió Europea no pot acceptar nous Estats membressense l’aprovació del Parlament. Els diputats europeusverifiquen particularment que els candidats a l’adhesiórespectin els criteris polítics i econòmics establerts pelsTractats i molt especialment els drets humans.Qualsevol Estat europeu que respecta els valors de la UE i escompromet a promoure’ls pot sol·licitar l’adhesió a la Unió. Lasol·licitud s’adreça al Consell, que es pronuncia per unanimitatdesprés de consultar la Comissió i obtenir l’aprovació del Parla-ment Europeu.Si bé les negociacions amb els països candidats i les dates d’ad-hesió són competència del Consell i de la Comissió, els diputatseuropeus tenen al seu càrrec la supervisió del procediment finsal moment de l’adhesió, per tal d’assegurar-se que es complei-xin totes les condicions imposades pel Tractat.En efecte, qualsevol país que presenta la seva candidatura d’ad-hesió a la Unió Europea ha de respectar els «criteris de Copen-haguen», anomenats així perquè en aquesta ciutat, el 1993, elscaps d’Estat i de Govern van decidir les condicions d’admissió(els criteris s’han reforçat posteriorment).Més concretament, per poder ser membre de la UE, un país can-didat ha de complir els tres criteris següents:— Un criteri polític: la presència d’institucions estables que ga- ranteixin la democràcia, l’Estat de Dret, els drets humans i el respecte i la protecció de les minories. 23

— Un criteri econòmic: l’existència d’una economia de mercat viable i la capacitat per fer front a les forces del mercat i a la pressió de la concurrència a l’interior de la Unió. — Un criteri respecte al «cabal comunitari»: l’aptitud per assumir les obligacions derivades de l’adhesió i, en especial, de subs-EL PARLAMENT EUROPEU I LES AMPLIACIONS DE LA UE criure els objectius d’unió política, econòmica i monetària. A més, el Parlament ha demanat que es tinguin en compte l’estat de preparació dels països candidats i la capacitat d’absorció de la Unió. Aquests últims anys, els diputats europeus han debatut aquesta qüestió en moltes ocasions. També han donat llum verd a l’inici de les negociacions amb Turquia i Croàcia, i han donat suport a les candidatures de l’Antiga República Iugoslava de Mace- dònia, de Montenegro i d’Islàndia. ■ La UE de 6 a 28 membres Gener 1958 Alemanya de l’Oest, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos Gener 1973 Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit Gener 1981 Grècia Gener 1986 Espanya i Portugal Novembre 1990 Reunificació d’Alemanya, integració de l’antiga Alemanya de l’Est Gener 1995 Àustria, Finlàndia i Suècia Maig 2004 Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre Gener 2007 Bulgària i Romania Juliol 2013 Adhesió prevista de Croàcia La «retirada voluntària de la Unió» El Tractat de Lisboa permet ara que un Estat membre es retiri de la Unió si ho desitja. Les modalitats de sortida hauran de ser definides per un acord entre els governs dels Estats membres que s’haurà de sotmetre a l’aprovació prèvia del Parlament Europeu. El país en qüestió manté, no obstant això, la possibilitat de tornar a ser membre de la Unió, a condició de sotmetre’s novament al procediment d’adhesió.24

■ El Parlament Europeual mónEl Parlament Europeu ha de donar la seva conformitat pera la major part dels acords internacionals celebrats per laUnió i participa en la definició de la política de desenvo-lupament i d’ajut humanitari de la UE. A més, els diputatsfan pesar la seva influència en la política exterior euro-pea i mantenen llaços estrets amb els legisladors de tot elmón. L’hemicicle del Parlament Europeu constitueix tam-bé una important tribuna per als dirigents internacionalsi altres personalitats.En les relacions amb la resta del món, la Unió promou els seusvalors i interessos i contribueix a la protecció dels seus ciuta-dans. Treballa a favor de la pau, la seguretat, el desenvolupa-ment sostenible del planeta, la solidaritat entre els pobles, elcomerç lliure i equitatiu, l’eradicació de la pobresa i la protecciódels drets humans, i també per l’estricte respecte i el desenvolu-pament del Dret internacional. 25

No hi ha acords internacionals sense el Parlament Europeu Per a la majoria dels acords en què participa la Unió Europea cal el consentiment dels diputats. Com a conseqüència, una sèrie de protocols financers amb països tercers han estat rebutjats pelEL PARLAMENT EUROPEU AL MÓN Parlament en nom de la defensa dels drets humans. A més, la Comissió ha d’informar el Parlament sobre l’estat en què es troben les negociacions comercials multilaterals a nivell de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) o bilaterals amb països tercers. En el marc d’aquestes negociacions, els diputats europeus formulen recomanacions i exerceixen la seva influèn- cia a l’hora d’aprovar els resultats. En virtut del Tractat de Lisboa, correspon ara al Parlament Europeu i al Consell, conjuntament, adoptar els actes legislatius relatius a l’aplicació de la política comercial comuna. Un paper més important en la política de desenvolupament i l’ajut humanitari Les mesures necessàries per aplicar la política a favor dels paï- sos en desenvolupament i la cooperació econòmica, financera i tècnica amb la resta de països tercers són definides ara pel Par- lament Europeu i el Consell en codecisió. Els principals objectius són la lluita contra la pobresa i la promoció del bon govern, la democràcia i els drets humans. Els diputats han adquirit una funció legislativa en la política d’ajut humanitari de la Unió, l’objectiu de la qual és aportar as- sistència, auxili i protecció a les poblacions de països tercers víc- times de catàstrofes naturals o causades per l’home.26

■ Cap a un Cos voluntari europeu d’ajut humanitariEl Parlament i el Consell han de fixar les modalitats de funci-onament d’un nou Cos voluntari europeu que pretén establirun marc per a les contribucions comunes dels joves europeusa les accions de la Unió en l’àmbit de l’ajut humanitari. EL PARLAMENT EUROPEU AL MÓNEls diputats segueixen de prop la política exteriorde la UEEl Consell consulta el Parlament sobre les decisions importantsen matèria de política exterior. Els diputats poden posar enqüestió les polítiques i emetre recomanacions. L’Alt Represen-tant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat/Vicepresident de la Comissió és convidat regularment a les ses-sions plenàries perquè faci una relació detallada de les activitatsde la UE al món.El Parlament té dret a exercir un control complet sobre el nouServei Europeu d’Acció Exterior, instituït pel Tractat de Lisboa.Aquest servei està destinat a assegurar la coherència de la políti-ca exterior de la Unió, tant a nivell polític com a nivell econòmici militar.El Parlament s’esforça contínuament a establir llaços polítics,econòmics i culturals amb altres Parlaments del món. Els dipu-tats participen en l’Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE(Àfrica, Carib i Pacífic – Unió Europea), en l’Assemblea Parlamen-tària de la Unió per la Mediterrània (UPM), en què estan repre-sentats, entre altres, l’Autoritat Palestina i Israel, en l’AssembleaParlamentària Euro-Llatinoamericana (Eurolat) i en l’AssembleaParlamentària de l’Associació Oriental de la UE (Euronest). 27

Els dirigents de tot el món són rebuts al Parlament El Parlament Europeu convida regularment caps d’Estat, primers ministres i altres personalitats de tot el món a prendre la paraula davant dels diputats en la sessió plenària. Entre les personalitats rebudes durant aquests últims anys hi ha el Rei Abdal·là II deEL PARLAMENT EUROPEU AL MÓN Jordània, el President de l’Autoritat Palestina Mahmud Abbas, el President d’Ucraïna Viktor Juščenko, la Presidenta de Libèria Ellen Johnson Sirleaf, el President d’Afganistan Amid Karzai, el President de Bolívia Evo Morales, la Presidenta de Filipines Glo- ria Macapagal-Arroyo, el President de Geòrgia Mikhail Saakašvili, el Primer Ministre d’Israel Yitzhak Rabin i Ban Ki-moon, Secretari General de l’Organització de les Nacions Unides.28

■ En primer lloc,els drets humansA Europa, com en el món, el Parlament Europeu treballa endefensa dels drets humans, les llibertats fonamentals i lademocràcia. Envia observadors als quatre punts cardinalsdel planeta per tal de vetllar pel bon desenvolupament deles eleccions. Els diputats procuren que els acords econòmicsi comercials signats per la UE amb països tercers respectin elsdrets humans, i atorguen cada any el Premi Sàkharov a per-sones que lluiten per «la llibertat de consciència».El Parlament vetlla perquè els drets humans figurin al capdavantde les preocupacions europees. Pren iniciatives en àmbits comla prevenció de la tortura, la protecció de les minories, la preven-ció de conflictes, la promoció dels drets de la dona i dels infantsi la protecció dels activistes que defensin els drets humans.A més, el Parlament Europeu sosté activament la creació i eltreball de tribunals internacionals, com ara el Tribunal Penal In-ternacional o els tribunals creats específicament per jutjar elsautors de crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia i a Rwanda. 29

Denunciar les violacions dels drets humans En cada sessió plenària a Estrasburg, els diputats europeus ana- litzen les situacions crítiques en matèria de respecte dels drets humans en diferents regions del món. El Parlament aprova regularment resolucions en què convida les institucions europeesEN PRIMER LLOC, ELS DRETS HUMANS o els governs a prendre mesures immediates per posar fi a les violacions dels drets fonamentals. Cada any, el Parlament publica un informe sobre la situació dels drets humans al món i amb aquestes denúncies manté l’atenció de la UE i del món en els casos més greus. En aquests informes ha denunciat, per exemple, el genocidi de Dārfūr, les violacions de les llibertats a la Xina i els crims comesos a Txetxènia. ■ El Parlament Europeu s’oposa amb fermesa a la pena de mort El Parlament Europeu condemna fermament la pena de mort en tots els casos i en totes les circumstàncies. Els seus diputats, en repetides ocasions, han advocat per una moratòria mundial i incondicional sobre les execucions, que s’instituiria mit- jançant una resolució de les Nacions Unides. El Parlament vol, amb aquesta mesura, afirmar el valor universal de la vida i de la dignitat humana.30

Garantir eleccions democràtiquesDelegacions de diputats europeus s’envien regularment a paï-sos tercers en el marc de missions d’observació electoral. Aques-tes delegacions vigilen el desenvolupament de l’escrutini en elseu conjunt i assenyalen a les autoritats i a la comunitat interna- EN PRIMER LLOC, ELS DRETS HUMANScional els eventuals atacs contra els drets dels ciutadans. Dipu-tats europeus han participat, per exemple, en missions d’obser-vació electoral a Libèria, a la República Democràtica del Congo,als territoris palestins i a Ucraïna.Assegurar que els drets humans tinguin un lloc enels acords internacionalsEl Parlament Europeu té el poder de rebutjar la celebraciód’acords importants amb països tercers si constata violacionsdels drets humans i dels principis democràtics. També exigeixel respecte estricte de les clàusules relatives als drets humansque s’inclouen sistemàticament en aquest tipus d’acords i queen preveuen la rescissió en els casos extrems. D E M O C R À C I 31 A

Política d’asil i lluita contra el tràfic d’éssers humans El Tractat de Lisboa insta la UE a desenvolupar una política comuna en matèria d’asil encaminada a oferir un estatut adequat a qualsevol refugiat polític, establint procediments comuns perEN PRIMER LLOC, ELS DRETS HUMANS a la concessió i la retirada de la protecció, com també normes referents a les condicions d’acollida dels sol·licitants. La política comuna d’immigració de la Unió busca, entre altres coses, garantir un tracte equitatiu als nacionals de països tercers que resideixin legalment als Estats membres. En aquest marc, el Parlament Europeu treballa ara per l’adopció de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans, especialment dones i infants. El Premi Sàkharov a la llibertat de consciència El Premi Sàkharov a la llibertat de consciència, que deu el nom al científic i dissident rus Andrei Sàhkarov, té per objecte retre homenatge a les persones o organitzacions que defensen els drets humans, la democràcia i la llibertat d’expressió, i que lluiten contra la intolerància i l’opressió a tot el món. Creat el 1988, cada any el Parlament Europeu concedeix el guar- dó durant una sessió solemne organitzada a Estrasburg. Si el calendari del Parlament ho permet, el Premi es lliura en la data més pròxima possible al 10 de desembre, aniversari de la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948. Entre els guardonats podem citar Nelson Mandela (Sud-àfrica), Alexander Dubček (Txecoslovàquia), les Madres de la Plaza de Mayo (Argentina), Aung San Suu Kyi (Birmània), Ibrahim Rugova (Kosovo), l’Organització de les Nacions Unides i el seu Secretari General del moment Kofi Annan, Hu Jia (Xina), Memorial (asso- ciació que defensa els drets humans a Rússia), i els representants de la Primavera àrab.32

■ Els engranatges delParlament EuropeuLa vida i el treball del Parlament Europeu es desenvolu-pen al ritme d’un calendari dividit en setmanes de dife-rents colors: rosa, vermell, blau, turquesa... Cada colorcorrespon a una fase de l’activitat parlamentària. Pera l’òptim desenvolupament dels treballs cal una bona or-ganització i suport administratiu. La maquinària està bengreixada. Cadascú sap quina és la seva funció i res no esdeixa a les mans de l’atzar.Setmanes «rosa» per a les comissionsparlamentàriesEl Parlament Europeu disposa de 20 comissions parlamentàriespermanents, especialitzades en diferents temes, com el mediambient, els transports, la indústria o el pressupost. Represen-ten les diferents orientacions polítiques de l’Assemblea i estanconstituïdes per un nombre variable de diputats; la seva tascaés preparar el treball de la sessió plenària.Durant les reunions de les comissions, els diputats procedeixena una primera sèrie de debats i votacions sobre informes queexpressen el seu punt de vista sobre els projectes de lleis o elprojecte de pressupost de la UE per a l’any següent. Elaborentambé «informes d’iniciativa» en què recomanen a la ComissióEuropea o als governs dels Estats membres que actuïn en unàmbit concret. 33

■ Comissions especials i comissions d’investigació Si s’escau, el Parlament pot instituir comissions especials o comissions d’investigació. Per exemple, el 1996, una comissió d’investigació es va encarregar de verificar si la Comissió i els governs havien gestionat bé l’epidèmia anomenada de lesELS ENGRANATGES DEL PARLAMENT EUROPEU «vaques boges». Després del naufragi del petrolier Prestige, els diputats van constituir, el 2003, una comissió per estudiar els mitjans per reforçar la seguretat marítima. El 2006, una comissió va examinar les activitats de la CIA a Europa després que la premsa revelés que presumptes terroristes haurien estat transferits i detinguts il·legalment en països europeus pels serveis secrets dels Estats Units. El 2007 es va instituir una co- missió temporal per estudiar les possibles respostes europees al canvi climàtic. El 2009 es va crear una comissió especial per proposar mesures per fer els mercats financers més sans i estables després de la crisi financera, econòmica i social que ha afectat tot el món. Setmanes «vermelles» per a la sessió plenària La sessió plenària és el moment culminant de la vida parlamen- tària. Reuneix tots els diputats europeus en l’hemicicle a Estras- burg i, per a sessions addicionals més breus, a Brusselles. En aquestes sessions es debaten novament, s’esmenen i es voten els informes aprovats en comissió. D’aquesta manera es reflecteix la posició oficial del Parlament Europeu. A més dels informes, els diputats europeus aproven «resolucions» o interroguen directament els representants de la Comis- sió o del Consell sobre temes d’actualitat. Reben la visita de caps d’Estat i de Govern i de personalitats de tot el món.34

Setmanes «blaves» per als grups políticsEls diputats europeus Ss’agrupen en funció de les 20 01 02 03 Eafinitats polítiques i no per 1 52 1 2 2 9 3 16 4 23 30 5 5 6 6 7 13 8 20 27 9 9 10 5 11 12 12 19 13 26 2 3 10 17 24 31 7 14 21 28 6 13 20 27nacionalitats. Per constituir 3 4 11 18 25 1 8 15 22 29 7 14 21 28 ELS ENGRANATGES DEL PARLAMENT EUROPEU 4 5 12 19 26 2 9 16 23 1 8 15 22 29 T 5 6 13 20 27 3 10 17 24 2 9 16 23 30 6 7 14 21 28 4 11 18 25 3 10 17 24 31un grup polític cal reunir un 7 1 8 15 04 22 29 5 12 19 05 26 4 11 18 06 25 13 14 15 16 17 18 18 19 20 21 22 22 23 24 25 26nombre mínim de diputats 1 2 9 16 23 30 7 14 21 28 4 11 18 25 M 2 3 10 17 24 1 8 15 22 29 5 12 19 26 3 4 11 18 25 2 9 16 23 30 6 13 20 27 4 5 12 19 26 3 10 17 24 31 7 14 21 28procedents de diferents Es- 5 6 7 1 6 7 8 13 14 15 20 21 22 27 28 29 4 5 6 11 12 13 18 19 20 25 26 27 1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30 07 08 09tats membres. Els diputats A 26 27 28 29 30 31 31 32 33 34 35 35 36 37 38 39 1 2 9 16 23 30 6 13 20 27 3 10 17 24 3 10 28 4 11 18 25que no s’adhereixen a cap 2 17 24 31 7 14 21 3 4 11 18 25 1 8 15 22 29 5 12 19 26 4 5 12 19 26 2 9 16 23 30 6 13 20 27 5 6 13 20 27 3 10 17 24 31 7 14 21 28 Ngrup s’uneixen d’ofici als «no 7 14 1 8 15 22 29 6 21 28 4 11 18 25 7 1 8 15 22 29 5 12 19 26 2 9 16 23 30 10 11 12inscrits». 40 41 42 43 44 44 45 46 47 48 48 49 50 51 52 1 1 1 8 15 22 29 5 12 19 26 3 10 17 24 31 2 2 9 16 23 30 6 13 20 27 4 11 18 25 E 3 3 10 17 24 31 7 14 21 28 5 12 19 26 4 4 11 18 25 1 8 15 22 29 6 13 20 27 5 5 12 19 26 2 9 16 23 30 7 14 21 28 6 6 13 20 27 3 10 17 24 1 8 15 22 29 7 7 14 21 28 4 11 18 25 2 9 16 23 30Durant les «setmanes de Sgrups», que, en general,precedeixen les sessions ple-nàries, cada grup polític coordina i formula les posicions que de-fensarà després davant de l’Assemblea sobre cadascun dels temesinscrits en l’ordre del dia de la sessió.Setmanes «turquesa»: els diputats en les sevescircumscripcions o en missióAlgunes setmanes de l’any estan reservades al treball dels dipu-tats europeus en les seves circumscripcions per tal que es trobinamb els electors, o bé a missions ad hoc en altres indrets del món.■ I vostè, quina llengua parla?El Parlament Europeu disposa d’un servei totalment multilin-güe per a totes les sessions plenàries i altres reunions, en elcurs de les quals els diputats poden expressar-se en qualsevolllengua oficial de la UE. Totes les al·locucions són traduïdes si-multàniament pels intèrprets. Gràcies als traductors, els docu-ments de treball del Parlament estan disponibles en totes lesllengües oficials de la Unió Europea. Això reflecteix i dóna valora la diversitat cultural de la Unió Europea i fa accessible als ciu-tadans el treball dels diputats. 35

Qui fa què al Parlament Europeu El President del Parlament Europeu, elegit pels diputats europeus per a un mandat de dos anys i mig, desenvolupa un paper essencial: dirigeix el conjunt de les activitats de la Institució, pre- sideix les sessions plenàries i signa el pressupost i les lleis adop-ELS ENGRANATGES DEL PARLAMENT EUROPEU tades amb el Consell. És el representant del Parlament en les relacions internacionals amb les altres institucions de la Unió. El Parlament té 14 vicepresidents, cadascun amb una competèn- cia específica. La Conferència de Presidents reuneix a l’entorn del President del Parlament els presidents de tots els grups polítics. Organit- za i programa els treballs del Parlament, com ara el calendari i l’ordre del dia de les sessions plenàries, o la composició de les comissions i les delegacions. La Mesa és l’òrgan encarregat de regular les qüestions adminis- tratives, de personal i d’organització del Parlament. Està cons- tituïda pel President del Parlament Europeu i vicepresidents i qüestors elegits pels diputats. La Mesa és també competent per al pressupost del Parlament. La Conferència de Presidents de Comissió és l’òrgan polític del Parlament que reuneix els presidents de totes les comissions parlamentàries. Aquest òrgan supervisa els progressos de les tasques que es realitzen en les comissions i assegura la coope- ració i la coordinació entre les comissions parlamentàries en les seves activitats legislatives i no legislatives. Els diputats europeus i el Parlament tenen al seu servei una gran administració. La Secretaria General té la missió d’assistir a la totalitat dels diputats en l’exercici del seu mandat. Compta amb prop de 5.600 persones (la cinquena part de les quals són traductors i intèrprets), que treballen a Brusselles, a Luxemburg, a Estrasburg i a les oficines d’informació dels Estats membres. Si hi afegim les 900 persones que treballen per als grups polítics i els 1.600 assistents dels diputats, són més de 8.000 les persones que fan funcionar la «màquina» parlamentària.36

■ A prop seuBrussel·les, Luxemburg i Estrasburg són els llocs de tre-ball del Parlament Europeu, però tothom, sense moure’sde casa, en pot seguir el funcionament. Confortablementinstal·lat davant de l’ordinador, vostè pot assistir a unasessió plenària, consultar els documents i els comunicatsde premsa o formular preguntes en línia sobre temes eu-ropeus. I totes les capitals de la Unió disposen d’oficinesd’informació al seu servei.El web: una finestra oberta sobre el ParlamentL’adreça és fàcil de recordar –www.europarl.europa.eu– i tothom hipot trobar, en qualsevol llengua oficial de la UE, una gran quantitat d’in-formes interessants que el concerneixen. En efecte, el web del Parla-ment Europeu posseeix un menú molt complet; tant si desitja obtenirinformació sobre els últims treballs parlamentaris, com seguir en direc-te els debats i les votacions en comissió i en sessió plenària, conèixermillor els diputats europeus, presentar una petició o, simplement, in-formar-se sobre el funcionament de la Institució, el web li proporcionales respostes. I N T E R N E 37 T

Perquè el públic conegui i entengui la seva activitat, el Parla- ment dóna també als ciutadans accés als diferents documents a través del registre en línia. També estan disponibles els arxius històrics.A PROP SEU Europarltv: la televisió del Parlament a Internet Seguir l’actualitat europea, veure els diputats en acció, descobrir les bambolines del Parlament i observar en directe els seus treballs és possible a www.europarltv.eu. La televisió en línia del Parlament Europeu proposa un conjunt de quatre canals dirigits a públics diferents: des dels joves en edat escolar als professi- onals, passants pels ciutadans que s’interessen per la política europea. Vostè es fa preguntes? Dirigeixi’s a la bústia electrònica del Parlament En efecte, el web és molt complet, però de vegades és difícil orientar-se en el «laberint» de la Unió Europea. El Parlament Eu- ropeu disposa d’una bústia electrònica on tothom pot dipositar les seves preguntes, sol·licitar informacions o presentar propostes sobre àmbits d’activitat de la UE. Cada any, el Parlament res- pon desenes de milers de missatges enviats pels ciutadans. Informats com els periodistes Els mitjans de comunicació tenen un paper important per apro- ximar els ciutadans a les institucions que els representen. El Par- lament disposa d’un servei de premsa que informa els periodistes sobre els debats parlamentaris del dia i els resultats de les votacions. Aquestes informacions estan disponibles per al pú- blic en general al web multilingüe. Els periodistes també poden comptar amb un suport logístic i tècnic i sobre la disponibilitat de material audiovisual (fotografies, vídeos, arxius d’àudio, etc.). El servei de premsa organitza conferències de premsa i seminaris sobre temes d’actualitat europea.38

Visitar el ParlamentVostè ha trobat força informació al web però li agradaria veurede manera concreta com treballa el Parlament Europeu i allòque fa per vostè? Com més de 300.000 persones cada any,vostè té la possibilitat de visitar, en grup o individualment, els A PROP SEUllocs de treball a Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg per as-sistir a les sessions plenàries i trobar-se amb els seus diputats.N’hi ha prou que es posi en contacte amb la Unitat de Visitesi Seminaris, que organitza visites guiades en totes les llengüesoficials de la Unió Europea per facilitar una visió del funciona-ment i de la funció del Parlament i donar una resposta a lesseves preguntes.Amb motiu del Dia d’Europa, el 9 de maig, els hemicicles delParlament a Estrasburg i Brussel·les són accessibles al públic enel marc de les jornades de «portes obertes». Cada any, prop de40.000 persones aprofiten aquesta ocasió per visitar els llocsi informar-se sobre les activitats del Parlament Europeu.Des de l’octubre del 2011, un nou Centre de Visitants, el Parla-mentarium, d’accés lliure i obert set dies a la setmana, presen-ta una exposició interactiva sobre la història i el funcionamentdel Parlament Europeu i sobre l’impacte de les seves decisionsen la vida quotidiana dels ciutadans. Mitjançant un joc de rolmultimèdia, els joves visitants poden fins i tot ser «diputats perun dia». V I S I T E 39 S

Les oficines d’informació al servei dels ciutadans Hi ha oficines d’informació del Parlament Europeu en totes les capitals de la Unió Europea, i altres oficines regionals en alguns Estats membres. Serveixen per facilitar els contactes directes entre els ciutadans i la institució que els representa.A PROP SEU Les oficines d’informació realitzen campanyes d’informació sobre diverses qüestions europees. Organitzen seminaris i confe- rències, en particular per als estudiants, els multiplicadors d’opi- nió i els mitjans de comunicació. Les oficines d’informació organitzen també fòrums descentralit- zats on els diputats europeus, les autoritats locals, els ciutadans i els representants de diferents categories socioprofessionals debaten les polítiques més importants per a les regions en qüestió. Organitzen també trobades entre els parlamentaris europeus i representants nacionals o locals, la premsa i el públic. Posi’s en contacte amb els seus diputats El Parlament és, abans que res, els seus diputats. Ells són els qui, en virtut del mandat que els han confiat els ciutadans en les eleccions europees, voten les lleis i prenen les iniciatives políti- ques que tenen efectes en la nostra vida quotidiana, o inspiren l’enfocament europeu de les grans qüestions internacionals. Els seus noms, adeces, números de telèfon i adreces electrò- niques figuren en fitxes personals disponibles al web, dins del menú «Els seus diputats». Aquí es poden trobar també els cur- rículums, circumscripcions i afiliacions polítiques, i les funcions i els treballs que han dut a terme en el si del Parlament. Els contactes figuren a les pàgines 56-5940

■ Les lleis europees:com funcionen?La codecisió –que situa el Parlament Europeu en un pla d’igualtat amb el Consell- s’ha convertiten el «procediment legislatiu ordinari» per a l’adopció de les lleis de la Unió Europea. En principi,el Consell estatueix per majoria qualificada, fins i tot en àmbits on es requeria la unanimitatabans de l’adopció del Tractat de Lisboa.A més de les polítiques subjectes tradicionalment a aquest procediment –com el medi ambient,els transports, la protecció dels consumidors, la lliure circulació de mercaderies i de treballa-dors–, la codecisió s’estén a una cinquantena de fonaments jurídics, fins arribar a un total de 86.Ara s’aplica també a matèries que, precedentment, eren de competència quasi exclusiva delConsell (l’agricultura, la pesca i les iniciatives en matèria de justícia i afers interiors), com tambéa nous àmbits d’acció de la Unió, com ara el turisme, la joventut i l’esport.El procediment legislatiu ordinari es compon de tres fases. En grans línies, es desenvolupen dela manera següent:La Comissió presenta un projecte de llei al Parlament Europeu i al Consell.En primera lectura (primera etapa de l’anàlisi del text), el Parlament aprova, o no, esmenes (mo-dificacions) a la proposta de la Comissió. Si el Parlament no aporta modificacions i si, a continu-ació, el Consell accepta la proposta de la Comissió, la proposta legislativa s’adopta. Succeeix elmateix si el Consell accepta les modificacions del Parlament. La nova llei pot aleshores entrar envigor. Si el Consell no aprova totes les esmenes dels diputats, sotmet al Parlament una propostade text alternatiu: és la posició dels Estats membres en primera lectura.Comença aleshores la segona lectura. El recorregut legislatiu s’acaba si els diputats aproven elpunt de vista del Consell, si el rebutgen o si no es pronuncien en un termini de tres mesos. Si,contràriament, els diputats proposen esmenes a la posició del Consell, aquest les ha d’examinaren segona lectura. El text de la llei s’adopta si el Consell aprova totes les esmenes. 41

En cas contrari, cal buscar un consens. És la fase de conciliació. Aquesta tasca es confia al Comitè de Conciliació, que reuneix representants de totes dues institucions. La Comissió també està associada a aquest procés. Si en un termini de sis setmanes el Comitè no aconsegueix un text comú, l’acte no veurà la llum.LES LLEIS EUROPEES: COM FUNCIONEN? Però si els representants de totes dues institucions arriben a un acord sobre un text comú, aquest se sotmet, en tercera lectura, al Parlament reunit en sessió plenària i al Consell. Si s’aprova el text, esdevé llei. Si no hi ha decisió, l’acte proposat es considera no adoptat. Al principi del procediment legislatiu, el text se sotmet també a l’atenció dels Parlaments nacionals perquè aquests puguin, en un termini de vuit setmanes, avaluar la compatibilitat amb els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat. Si un nombre suficient de diputats formula objeccions respecte a això, les institucions de la Unió han de tornar a examinar el dossier i, si s’escau, justificar la decisió de prosseguir el procediment.42

Els procediments legislatius especialsQualsevol altre procediment diferent del que s’ha descrit s’anomena «especial», inclòs el procedi-ment ad hoc necessari per a l’adopció del pressupost que es detalla al capítol següent.Així doncs, alguns actes han de ser adoptats pel Consell per unanimitat, amb l’aprovació prèvia del LES LLEIS EUROPEES: COM FUNCIONEN?Parlament Europeu. Els diputats tenen una mena de dret de veto que els permet rebutjar o accep-tar en bloc els textos, sense la possibilitat de proposar modificacions. És el cas del marc financerplurianual, de les mesures per combatre les discriminacions o per estendre els drets relatius a laciutadania (que exigeix a més una ratificació nacional).Altres actes s’adopten per unanimitat o per majoria qualificada del Consell després de «consultar»el Parlament. En aquests casos, l’opinió dels diputats no és vinculant i els governs tenen l’últimaparaula. Aquest procediment concerneix, per exemple, les mesures en matèria de seguretat o deprotecció social, les disposicions de naturalesa fiscal en l’àmbit de l’energia, com també l’harmo-nització dels impostos sobre el volum de negocis i la fiscalitat indirecta. S’aplica igualment a lacooperació policial operativa i a les mesures que regulen les intervencions de les autoritats d’unEstat membre al territori d’un altre país de la UE.Les normes sobre el dret de vot i d’elegibilitat a les eleccions municipals i europees en l’Estat mem-bre de residència també estan subjectes a aquest procediment, però el Consell pot decidir, perunanimitat i després de consultar el Parlament, passar al procediment legislatiu ordinari. 43

■ Com s’adopta el pressupost anual de la UE? El Parlament Europeu i el Consell, a través d’un procediment legislatiu especial, estableixen el pressupost anual de la Unió sobre la base del marc financer plurianual (cinc anys) establert per un reglament adoptat per les dues branques de l’autoritat pressupostària. Cada institució, tret del Banc Central Europeu, estableix, abans de l’1 de juliol, un estat de previsions de les seves despeses per a l’exercici pressupostari següent. La Comissió agrupa aquestes previsions en un projecte de pressupost que comprèn una previsió d’ingressos i una previsió de despeses. Presenta aquest projecte al Parlament Europeu i al Consell, com a màxim l’1 de setembre. Aleshores el Consell ha d’aprovar la seva posició sobre el projecte de pressupost i transme- tre-la al Parlament, fins a l’1 d’octubre, justificant el seu punt de vista. El pressupost s’aprova si, en un termini de quaranta-dos dies després d’aquesta transmissió, el Parlament Europeu aprova la posició del Consell o si no es pronuncia. Si, contràriament, el Par- lament aprova esmenes, el seu projecte de pressupost es transmet al Consell i a la Comissió. El pressupost s’aprova si, en un termini de deu dies, el Consell aprova totes les esmenes. En cas contrari, el President del Parlament Europeu, d’acord amb el del Consell, convoca el Comi- tè de Conciliació, que reuneix representants de les dues branques de l’autoritat pressupostària, la missió dels quals és arribar a un acord sobre el projecte comú. La Comissió participa en les tasques de promoure una aproximació de les posicions. En el cas que, en el termini de vint-i-un dies, el Comitè de Conciliació no aconsegueixi un acord sobre un projecte comú, la Comissió ha de presentar un nou projecte de pressupost. Però si el Comitè assoleix un acord, el Parlament Europeu i el Consell disposen cadascun de catorze dies per aprovar el projecte comú.44

El pressupost s’adopta definitivament si, dins d’aquest termini, el Parlament Europeu i el Consellaproven tots dos el projecte comú o no arriben a pronunciar-se, o si una de les institucions apro-va el projecte comú i l’altra no es pronuncia.I viceversa, la Comissió presenta un nou projecte si el Parlament Europeu i el Consell rebutgen COM S’ADOPTA EL PRESSUPOST ANUAL DE LA UE?tots dos el projecte comú, o si una de les institucions rebutja el projecte comú i l’altra no arribaa pronunciar-se. Això s’aplica igualment si el Parlament Europeu rebutja el projecte comú i elConsell l’aprova.Si el Parlament Europeu aprova el projecte comú i el Consell el rebutja, el Parlament, per majoriadels seus membres i tres cinquenes parts dels vots emesos, podrà decidir confirmar totes o unapart de les esmenes. Si una de les esmenes del Parlament no és confirmada, la posició acordadaen el si del Comitè de Conciliació concernent la línia pressupostària objecte d’aquesta esmenaés acceptada. El pressupost es considera definitivament aprovat sobre aquesta base. 45

■ Paraules clau de la Unió Europea Actes jurídics de la Unió Per exercir les competències de la Unió, les institucions adopten reglaments, directives, decisions, recomanacions i dictàmens. Els reglaments tenen un abast general, són obligatoris en tots els seus elements i directament aplicables en tots els Estats membres. Les directives vinculen a tot Estat membre destinatari pel que fa als resultats que s’han d’obtenir, deixant a les instàncies nacionals la competència pel que fa a la forma i els mitjans. Les decisions són obligatòries en tots els seus elements. Les recomanacions i els dictàmens no són vinculants. Banc Central Europeu Inaugurat el 30 de juny de 1998 a Frankfurt, el Banc Central Europeu s’encarrega de conduir la política monetària als països membres de la zona euro. Des de l’1 de gener de 1999, la seva tasca principal és mantenir l’estabilitat dels preus a la zona euro i aplicar la política monetària europea definida pel Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). El BCE actua amb total independència. El Tractat de Lisboa li confereix l’estatut d’institució europea. Banc Europeu d’Inversions El Banc Europeu d’Inversions (BEI), amb seu a Luxemburg, té com a missió contribuir a la cohesió econòmica, social i territorial a través d’un desenvolupament equilibrat del territori de la Unió. El Banc finança a llarg termini la realització de projectes dels quals la viabilitat econòmica, tècnica, ambiental i financera estigui garantida. Fora de la Unió, el BEI sosté les estratègies de preadhesió dels països candidats, com també dels Balcans Occidentals. També executa el capítol financer dels acords celebrats en el marc de les polítiques d’ajut i de cooperació al desenvolupament.46

Cabal comunitariEl cabal comunitari abraça els drets i les obligacions que comparteixen el conjunt dels països dela Unió Europea. Comprèn la legislació i els tractats europeus, les declaracions i les resolucions,els acords internacionals en matèries que concerneixen la UE i la jurisprudència del Tribunal deJustícia. Els països candidats han d’acceptar aquest patrimoni –el cabal comunitari– abans d’ad- PARAULES CLAU DE LA UNIÓ EUROPEAherir-se a la Unió, i transposar a continuació la legislació europea al seu Dret nacional.Carta dels Drets Fonamentals de la Unió EuropeaLa Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reuneix en un mateix text drets civils, polí-tics, econòmics i socials proclamats, fins aquest moment, en diversos actes nacionals, europeusi internacionals. Redactada per una convenció composta per diputats europeus i nacionals, vaser solemnement proclamada durant una Cimera europea celebrada a Niça al desembre del2000. A l’octubre del 2007, a Lisboa, amb motiu de la Cimera dedicada a la reforma dels Tractats,els caps d’Estat i de Govern de la UE van preveure fer-la jurídicament vinculant, tal com haviademanat el Parlament Europeu. Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, passa a ser-ho. Al-guns Estats membres, com el Regne Unit, Polònia i la República Txeca, han obtingut no obstantaixò la derogació.Ciutadania europeaLa ciutadania de la Unió s’aplica a qualsevol persona que tingui la nacionalitat d’un Estat mem-bre. Se suma a la ciutadania nacional i no la substitueix. El Tractat de Lisboa assenyala que laUnió, en totes les seves activitats, respecta el principi de la igualtat dels seus ciutadans, quees beneficien d’una atenció igualitària de les seves institucions, òrgans i organismes. A més, elfuncionament de la Unió «està basat en la democràcia representativa» i «els ciutadans estandirectament representats, a nivell de la Unió, en el Parlament Europeu».Els ciutadans de la Unió tenen, entre altres drets, el de circular i residir lliurement al territori delsEstats membres. També tenen dret de vot i d’elegibilitat en les eleccions del Parlament Europeu,i en les eleccions municipals en l’Estat membre on resideixen, en les mateixes condicions que elsnacionals d’aquest Estat. Si en un país tercer no existeix representació d’un Estat membre de laUnió, els ciutadans d’aquest Estat membre poden gaudir de la protecció diplomàtica i consularde qualsevol altre país de la Unió. 47

Comissió Europea La Comissió Europea encarna i defensa l’interès general de la Unió Europea. Té un dret d’iniciativa gairebé exclusiu en allò que fa referència als actes legislatius. En el marc de les polítiques de la Unió, prepara i executa els actes adoptats pel Consell i el Parlament Europeu. La Comissió, d’altra banda, té poders d’execució, de gestió i de control. Garanteix, en efecte, la programacióPARAULES CLAU DE LA UNIÓ EUROPEA i l’aplicació de les polítiques comunes, executa el pressupost i gestiona els programes de la UE. En qualitat de «guardiana dels Tractats», també vetlla perquè la legislació europea s’apliqui als Estats membres. El President de la Comissió, proposat pels governs nacionals sobre la base dels resultats de les eleccions europees, és elegit pel Parlament Europeu per majoria absoluta. La resta dels membres de la Comissió, un nacional de cada Estat membre, exceptuant l’Estat d’origen del President, són nomenats per a un període de cinc anys pel Consell de conformitat amb els Estats membres. Un dels vicepresidents exerceix també la funció d’Alt Representant de la Unió per a Afers Estran- gers i Política de Seguretat. La Comissió en el seu conjunt, com a col·legi, està subjecta a un vot d’aprovació del Parlament Europeu, davant del qual és responsable. Comitè Econòmic i Social El Comitè Econòmic i Social (CES), instituït pels Tractats de Roma (1957), és una assemblea con- sultiva que representa les organitzacions d’empresaris, treballadors i altres agents representatius de la societat civil. En una sèrie d’àmbits, que inclouen la política d’ocupació, la política social, l’educació, la salut pública, la protecció dels consumidors, la cohesió econòmica i social, la polí- tica agrícola i d’altres, el Tractat preveu que no es pot prendre una decisió abans que el Consell o la Comissió hagi consultat el CES. Aquest òrgan està constituït per 344 membres, proposats pels governs nacionals i nomenats pel Consell per un període de cinc anys renovable. Comitè de les Regions El Comitè de les Regions (CdR), creat el 1994, és l’assemblea política que fa sentir la veu de les col· lectivitats territorials. La Comissió i el Consell han de consultar el Comitè de les Regions per a tota proposta formulada en relació amb àmbits que tinguin repercussions a nivell local o regional: cohesió econòmica i social, xarxes d’infraestructures transeuropees, salut, educació i cultura, política d’ocupació, medi ambient, transports, etc. El Tractat de Lisboa ha conferit al CdR un dret de recurs davant del Tri- bunal de Justícia per violació del principi de subsidiarietat contra actes legislatius per als quals ha de ser consultat. El Comitè està compost per 344 membres, generalment representants polítics regionals o locals, nomenats pel Consell per un període de cinc anys a proposta dels Estats membres..48

ConsellEl Consell exerceix, amb el Parlament, les funcions legislatives i pressupostàries. El Tractat deLisboa ha ampliat considerablement el nombre d’àmbits respecte als quals es pronuncia permajoria qualificada. El Consell és la institució principal a l’hora de prendre decisions en matèriade política exterior i de seguretat comuna (PESC), com també en matèria de coordinació de PARAULES CLAU DE LA UNIÓ EUROPEAles polítiques econòmiques. Es reuneix a nivell de ministres nacionals i constitueix la institucióde representació dels Estats membres. El Consell té la seu a Brussel·les, però es reuneix tambéa Luxemburg.Es reuneix en diferents formacions, en el si de les quals s’apleguen els ministres competentsdels Estats membres: afers generals, afers econòmics i financers, ocupació, política social, saluti consumidors, competitivitat, cooperació en l’àmbit de la justícia i els afers d’interior, transports,telecomunicacions i energia, agricultura i pesca, medi ambient, educació, joventut i cultura.Aquestes formacions estan dirigides durant sis mesos, per torn, pels països que ostenten la Pre-sidència rotatòria de la UE al llarg de divuit mesos.El Consell d’Afers Estrangers, al contrari, està presidit per l’Alt Representant de la Unió per a AfersEstrangers i Política de Seguretat, funció instaurada pel Tractat de Lisboa. L’Alt Representant diri-geix la política exterior i de seguretat comuna de la Unió i vetlla per la coherència de l’acció ex-terior d’aquesta. Contribueix a l’elaboració d’aquesta política i l’executa en qualitat de mandataridel Consell, gràcies també al nou Servei Europeu d’Acció Exterior. Actua també en l’àmbit de laPolítica Comuna de Seguretat i Defensa i participa en les reunions del Consell Europeu.Consell EuropeuEl Consell Europeu ha estat elevat al rang d’institució pel Tractat de Lisboa. Reuneix dos cops persemestre els caps d’Estat i de Govern dels Estats membres de la Unió Europea. La seva funció ésdonar a la UE l’impuls necessari per al seu desenvolupament i definir les orientacions polítiquesgenerals. No exerceix funcions legislatives i les decisions es prenen, en principi, per consens.El Consell Europeu, des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, elegeix el seu President pera un mandat de dos anys i mig, renovable una vegada. El President, que no pot exercir capmandat nacional, s’ocupa de la preparació i la continuïtat de les tasques del Consell Europeu, encooperació amb el President de la Comissió, i procura facilitar la cohesió i el consens. Presenta alParlament Europeu un informe després de cada reunió del Consell Europeu i, al seu nivell i en laseva qualitat, s’ocupa de la representació exterior de la Unió, sense perjudici de les atribucionsde l’Alt Representant. 49

El Defensor del Poble Europeu El Defensor del Poble Europeu està habilitat per rebre dels ciutadans de la Unió, o de persones físiques o jurídiques residents als Estats membres, queixes relatives a una mala administració en l’actuació de les institucions o dels òrgans de la UE (amb excepció del Tribunal de Justícia o del Tri- bunal General). A títol d’exemple, pot tractar-se de l’absència d’informació o la denegació de l’accésPARAULES CLAU DE LA UNIÓ EUROPEA a aquesta, d’un retard administratiu injustificat, d’una pràctica injusta o discriminatòria, o d’una falta de transparència. Mercat únic La Unió Europea és un gran espai en què, en principi, les persones, els béns, els serveis i els capitals poden circular lliurement entre els Estats membres, com si es tractés d’un sol país, sense controls en les fronteres i sense aranzels. No obstant això, ha calgut força temps per arribar-hi. Els aranzels entre els països de la CEE no es van suprimir completament fins a l’1 de juliol de 1968. Altres obstacles al comerç també han trigat a desaparèixer, i el «mercat únic» no es va fer realitat fins a finals del 1992. Oficina Europea de Lluita contra el Frau L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) s’encarrega des de l’1 de juny de 1999 de la lluita contra el frau en detriment del pressupost de la Unió Europea. L’Oficina pot investigar la gestió i el fi- nançament de totes les institucions i òrgans de la Unió amb una independència operativa absoluta. Repartiment de les competències Les competències de la Unió Europea i dels Estats membres es reparteixen en tres categories: – es competències exclusives de la Unió, en què els Estats membres han abandonat irre- L vocablement tota possibilitat d’acció, concerneixen essencialment la unió duanera, les normes de concurrència, la política monetària a la zona euro i la política comercial comuna. – es competències compartides, el cas més freqüent, concerneixen, per exemple, el mercat L intern, la protecció dels consumidors, l’agricultura i la pesca, l’energia, els transports, la salut pública, la política social i la cohesió territorial, la investigació, la cooperació al desenvolupament i l’ajut humanitari, com també l’espai de llibertat, seguretat i justícia. – Les competències o àmbits de suport, per als quals la UE té la missió de fomentar, coordinar i completar l’acció dels Estats membres, cobreixen en particular la protecció de la salut, la indústria, la cultura, el turisme, l’educació i la formació professional, la joventut i l’esport, a més de la protecció civil. Els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat exerceixen la funció de reguladors per garantir el respecte d’aquest repartiment de competències.50

Subsidiarietat i proporcionalitatEl principi de subsidiarietat té per objecte assegurar que les decisions es prenguin de la maneramés propera possible al ciutadà, verificant que l’acció que s’ha de dur a terme a nivell europeuestigui justificada pel que fa a les possibilitats que ofereix l’acció a escala nacional, regional o local.Concretament, és un principi segons el qual la Unió tan sols intervé, llevat dels àmbits que són PARAULES CLAU DE LA UNIÓ EUROPEAcompetència seva, quan la seva acció és més eficaç que una acció empresa a nivell nacional, regi-onal o local. Aquest principi està estretament lligat al de proporcionalitat, segons el qual l’acció dela Unió no ha d’excedir el que calgui per assolir els objectius del Tractat.Amb el Tractat de Lisboa, els Parlaments nacionals estan cridats a verificar, des de l’inici d’un pro-cediment legislatiu, que aquests principis siguin respectats. Un nombre suficient de Parlamentspot imposar a les institucions de la UE que examinin de nou l’oportunitat de l’acte legislatiuproposat i justifiquin l’opció de prosseguir el procediment. El Comitè de les Regions ha adquiritun dret de recurs per infracció del principi de subsidiarietat contra actes legislatius que, per seradoptats, requereixin una consulta prèvia.Tribunal de Comptes EuropeuEl Tribunal de Comptes Europeu, amb seu a Luxemburg, està compost per un nacional de cadaEstat membre. El Tribunal verifica la legalitat i la regularitat dels ingressos i les despeses de laUnió Europea (com també de tot organisme creat per la UE) i vetlla per la seva bona gestió fi-nancera. Facilita també al Parlament Europeu i al Consell una declaració de conformitat referenta la fiabilitat dels comptes i a la legalitat i la regularitat de les operacions subjacents. El Tribunaltambé pot assenyalar qualsevol irregularitat al Parlament Europeu i al Consell.Tribunal de Justícia de la Unió EuropeaEl Tribunal de Justícia, la seu del qual és a Luxemburg, vetlla pel respecte i per l’aplicació delsTractats constitutius. Es compon del mateix nombre de jutges que d’Estats membres. Els jut-ges estan assistits per vuit advocats generals nomenats per sis anys pels Estats membres, decomú acord. El Tribunal té dues funcions principals: verificar la compatibilitat amb els Tractatsdels actes de les institucions europees i dels governs, i pronunciar-se, a petició d’un tribunalnacional, sobre la interpretació o la validesa de les disposicions del Dret de la Unió. El Tribunalcomprèn també un Tribunal General compost per almenys un jutge per Estat membre, i tribu-nals especialitzats. 51

Unió Econòmica i Monetària La Unió Econòmica i Monetària (UEM) designa un procés l’objectiu del qual és harmonitzar les polítiques econòmiques i monetàries dels Estats membres de la Unió amb la instauració d’una moneda única, l’euro. L’1 de gener de 1999 es va fixar de manera irrevocable la taxa de conversió i la introducció de la moneda única als Estats de la UEM.PARAULES CLAU DE LA UNIÓ EUROPEA L’1 de gener de 2002, les monedes i els bitllets en euros van substituir les antigues monedes nacionals. No tots els Estats membres han adoptat l’euro com a moneda única. Els 12 Estats membres que s’han adherit a la Unió després de l’1 de maig de 2004 han d’adoptar l’euro des del moment en què compleixin tots els criteris establerts («criteris de convergència»), encaminats a garantir que el desenvolupament econòmic en el marc de la UEM sigui equilibrat i que no provoqui tensions entre els Estats membres. Unió Europea La Unió Europea (UE) es basa en els valors de respecte de la dignitat humana, de llibertat, de democràcia, d’igualtat, de l’Estat de Dret i del respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat que es caracteritza pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes. El Tractat de Lisboa aporta modificacions al Tractat de la Unió Europea (Tractat de Maastricht) i al Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (Tractat de Roma). El Tractat estableix una sola entitat dotada d’una personalitat jurídica única: la Unió Europea. També ha suprimit l’antic sistema dels «tres pilars», els dos primers dels quals eren essencialment intergovernamentals (la Política Exterior i de Seguretat Comuna i la Justícia i els Afers Estrangers). Ara hi ha un únic marc institucional en què s’aplica de manera general el «mètode comunitari», independentment dels procediments particulars previstos per a la política exterior, de seguretat i de defensa.52

■ Dates fonamentalsde la integració europea9 de maig de 1950 – Robert Schuman, ministre francès d’Afers Estrangers, presenta propostesamb vista a crear una unió del carbó i de l’acer entre França i Alemanya de l’Oest, un projecte ba-sat en les idees de Jean Monnet. La data del discurs de Robert Schuman, el 9 de maig, se celebracada any en el marc del «Dia d’Europa».Abril 1951 – Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg es basen en el plade Schuman per fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), instituïda pel Tractatde París.Març 1957 – Els sis països fundadors signen el Tractat de Roma, que institueix la ComunitatEconòmica Europea (CEE), o «mercat comú», i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EU-RATOM), que entren en vigor l’1 de gener de 1958.Març 1958 – Sessió constitutiva de l’Assemblea Parlamentària Europea.Març 1962 – L’Assemblea Parlamentària Europea és rebatejada Parlament Europeu.Juliol 1968 – Els aranzels concernents als productes industrials són suprimits, 18 mesos abansde la data prevista, i s’instaura un aranzel exterior comú.Gener 1973 – Primera ampliació de la Comunitat: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit s’adherei-xen a la CEE.Juny 1979 – S’organitzen les primeres eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu. An-teriorment, els diputats eren delegats pels Parlaments nacionals. 9 països elegeixen 410 diputatseuropeus.Gener 1981 – Grècia s’adhereix a la CEE.Juny 1984 – Elecció del Parlament Europeu: 10 països elegeixen 441 diputats europeus.Gener 1986 – Espanya i Portugal s’adhereixen a la CEE. 53

Juliol 1987 – Entra en vigor l’Acta Única Europea. Es reforcen les competències del Parlament. Juny 1989 – Elecció del Parlament Europeu: 12 països elegeixen 525 diputats europeus. Novembre 1989 – Caiguda del Mur de Berlín. La guerra freda ha acabat i les divisions d’Europa es poden començar a esborrar.DATES FONAMENTALS DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA Gener 1993 – S’estableix el mercat únic i les seves quatre llibertats: la lliure circulació de mercaderies, de serveis, de persones i de capitals és ja una realitat. Novembre 1993 – Entra en vigor el Tractat de la Unió Europea signat a Maastricht. S’hi defineix l’establiment d’una futura moneda única, d’una política exterior i de seguretat i d’una coopera- ció més estreta en matèria de justícia i afers interiors. El Tractat introdueix la denominació «Unió Europea» que es basa en les antigues «Comunitats Europees». S’instaura el procediment de «co- decisió», que confereix al Parlament Europeu un veritable poder legislatiu. Juny 1994 – Elecció del Parlament Europeu: 12 països elegeixen 567 diputats europeus. Gener 1995 – Àustria, Finlàndia i Suècia s’adhereixen a la UE. Maig 1999 – Entra en vigor el Tractat d’Amsterdam. S’hi preveuen mesures per reformar les institucions comunitàries, reforçar la influència en el món i consagrar més recursos a l’ocupació i als drets dels ciutadans. Juny 1999 – Elecció del Parlament Europeu: 15 països elegeixen 626 diputats europeus. Desembre 2001 – El Consell Europeu de Laeken adopta una Declaració sobre el futur de la Unió, que obri el camí a la nova gran reforma de la UE i a la creació d’una Convenció encarregada de redactar la Constitució Europea. Gener 2002 – Els bitllets i les monedes en euros comencen a circular en 12 països i substituei- xen les monedes nacionals utilitzades fins aleshores. Febrer 2003 – Entra en vigor el Tractat de Niça, que prepara la UE per a l’adhesió de 10 nous membres l’any següent. S’adopta la Carta dels Drets Fonamentals. Juliol 2003 – La Convenció sobre el futur d’Europa acaba de redactar la Constitució Europea. Maig 2004 – Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la Repúbli- ca Txeca i Xipre s’adhereixen a la UE. Juny 2004 – Elecció del Parlament Europeu: 25 països eligeixen 732 diputats europeus. Octubre 2004 – Els caps d’Estat i de Govern signen el Tractat que estableix una Constitució Europea. Maig-juny 2005 – França i els Països Baixos rebutgen el projecte de Constitució per referèndum. Gener 2007 – Bulgària i Romania s’adhereixen a la UE. El nombre de diputats europeus passa a ser de 785. Eslovènia adopta l’euro.54

Març 2007 – Amb motiu del 50è aniversari del Tractat de Roma, el Parlament signa, amb elConsell i la Comissió, la Declaració de Berlín.Octubre 2007 – A la Cimera de Lisboa, els caps d’Estat i de Govern de la UE arriben a un acordsobre la reforma dels Tractats. DATES FONAMENTALS DE LA INTEGRACIÓ EUROPEADesembre 2007 – Els presidents del Parlament de la Comissió i del Consell de la Unió Europeasignen solemnement la Carta dels Drets Fonamentals, i els caps d’Estat i de Govern signen elTractat de Lisboa.Gener 2008 – Malta i Xipre adopten l’euro.Gener 2009 – Eslovàquia adopta l’euro i es converteix en el setzè Estat de la zona euro.Juny 2009 – Elecció del Parlament Europeu: 27 països elegeixen 736 diputats europeus.Desembre 2009 – Entra en vigor el Tractat de Lisboa. La Unió Europea és dotada de personalitatjurídica i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió adquireix valor jurídic vinculant. El Parlamentobté poders legislatius més amplis, com també pressupostaris i de control sobre les altres ins-titucions. La codecisió –amb el vot per majoria qualificada al Consell– esdevé el procedimentlegislatiu ordinari per a l’adopció de les lleis europees i s’estén a la quasi totalitat dels àmbits decompetència de la Unió Europea.Gener 2011 – Estònia adopta l’euro i esdevé el dissetè Estat membre de la zona euro.Juliol 2013 – Adhesió prevista de Croàcia. 55

■ Adreces del Parlament Europeu Parlament Europeu Parlament Europeu Parlament Europeu Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 Plateau du Kirchberg Allée du Printemps 1047 Bruxelles/Brussel BP 1601 BP 1024/F BELGIQUE/BELGIË 2929 Luxembourg 67070 Strasbourg Cedex +32 22842111 LUXEMBOURG FRANCE +32 22306933 +352 4300-1 +33 388174001 +352 4300-24842 +33 388174860 Peticions Correu del ciutadà Parlamentarium Parlament Europeu Parlament Europeu Parlament Europeu El president del Parlament Correu del ciutadà Centre de Visitants del Europeu GOL03A012 Parlament Europeu Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 2929 Luxembourg Bâtiment Willy Brandt 1047 Bruxelles/Brussel LUXEMBOURG Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 BELGIQUE/BELGIË +352 4300-27072 1047 Bruxelles/Brussel BELGIQUE/BELGIË parlamentarium@europarl.europa.eu Visites i Seminaris Parlament Europeu Parlament Europeu Parlament Europeu Visites i Seminaris Visites i Seminaris Visites i Seminaris Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 Bureau de Strasbourg 7, rue du Marché-aux-Herbes 1047 Bruxelles/Brussel BP 1024 F 1728 Luxembourg BELGIQUE/BELGIË 67070 Strasbourg Cedex LUXEMBOURG +32 22842111 FRANCE +352 4300-22597 +32 22843530 +33 388175184 +352 4300-22457 epluxembourg@europarl.europa.eu També pot completar un formulari electrònic des de la pàgina web del Parlament Europeu56 www.europarl.europa.eu

Oficines d’informacióBELGIQUE/BELGIË DANMARK ÉIRE/IRELANDBRUXELLES KØBENHAVN DUBLIN ADRECES DEL PARLAMENT EUROPEUAdreça postal: Gothersgade 115 43 Molesworth StreetRue Wiertz/Wiertzstraat 60 1123 København K Dublin 21047 Bruxelles/Brussel DANMARK IRELANDBELGIQUE/BELGIË +45 33143377 +353 16057900Visitants: BQL +45 33150805 +353 16057999Rue de Trèves/Trierstraat 3 epkobenhavn@europarl.europa.eu epdublin@europarl.europa.eu1050 Bruxelles/Brussel www.europarl.dk www.europarl.ieBELGIQUE/BELGIË DEUTSCHLAND ΕΛΛΑΔΑ/GREECE +32 22842005 BERLIN ATHINA +32 22307555 epbrussels@europarl.europa.eu Unter den Linden 78 Leof. Amalias 8 www.europarl.be 10117 Berlin 105 57 Athina DEUTSCHLAND GREECEБЪЛГАРИЯ/BULGARIA +49 3022801000 +30 2103278900SOFIA +49 3022801111 +30 2103311540Moskovska Str. 9 epberlin@europarl.europa.eu epathinai@europarl.europa.eu1000 Sofia www.europarl.de www.europarl.grBULGARIA MÜNCHEN ESPAÑA +359 29853545 Erhardtstraße 27 MADRID epsofia@europarl.europa.eu 80469 München Paseo de la Castellana, 46 www.europarl.bg DEUTSCHLAND 28046 MadridČESKÁ REPUBLIKA +49 8920208790 ESPAÑAPRAHA +49 89202087973 +34 914364747Jungmannova ul. 24 epmuenchen@europarl.europa.eu +34 915783171110 00 Praha 1 www.europarl.de epmadrid@europarl.europa.euČESKÁ REPUBLIKA EESTI www.europarl.es +420 255708208 TALLINN BARCELONA +420 255708200 Rävala 4 Passeig de Gràcia, 90 1r eppraha@europarl.europa.eu 10143 Tallinn 08008 Barcelona www.evropsky-parlament.cz EESTI ESPAÑA +372 6306969 +34 932722044 +372 6306968 +34 932722045 eptallinn@europarl.europa.eu epbarcelona@europarl.europa.eu www.europarl.ee www.europarlbarcelona.eu 57

FRANCE MILANO MAGYARORSZÁG PARIS Corso Magenta 59 BUDAPEST 288 bd Saint-Germain 20123 Milano Budapest 75341 Paris Cedex 07 ITALIA Lövőház u. 35 FRANCE +39 024344171 1024ADRECES DEL PARLAMENT EUROPEU +33 140634000 +39 02434417500 MAGYARORSZÁG +33 145515253 epmilano@europarl.europa.eu +36 14113540 epparis@europarl.europa.eu www.europarl.it +36 14113560 www.europarl.fr epbudapest@europarl.europa.eu ΚΥΠΡΟΣ/CYPRUS www.europarl.hu STRASBOURG NICOSIA Allée du Printemps Vyronos Avenue 30 MALTA Bâtiment Louise Weiss 1096 Nicosia VALLETTA BP 1024/F CYPRUS Europe House 67070 Strasbourg Cedex +357 22870500 254, St Paul’s Street FRANCE +357 22767733 Valletta +33 388174001 epnicosia@europarl.europa.eu 1215 +33 388175184 www.europarl.europa.eu/nicosia MALTA epstrasbourg@europarl.europa.eu LATVIJA +356 21235075 MARSEILLE RIGA +356 21230661 epvalletta@europarl.europa.eu 2 rue Henri-Barbusse Aspazijas bulvāris 28 Riga, LV-1050 www.europarlmt.eu BP 22164 13241 Marseille Cedex 01 LATVIJA NEDERLAND FRANCE +371 67085460 DEN HAAG +33 491914600 +371 67085470 Korte Vijverberg 6 +33 491909503 epriga@europarl.europa.eu www.europarl.lv 2513 AB Den Haag epmarseille@europarl.europa.eu NEDERLAND http://sudest.europarl.fr LIETUVA +31 703135400 ITALIA VILNIUS +31 703647001 ROMA Naugarduko st. 10 epdenhaag@europarl.europa.eu Via IV Novembre 149 LT-01309 Vilnius www.europeesparlement.nl 00187 Roma LIETUVA ÖSTERREICH ITALIA +370 52120766 +370 52619828 WIEN +39 06699501 Wipplingerstraße 35 epvilnius@europarl.europa.eu +39 0669950200 1010 Wien www.europarl.lt eproma@europarl.europa.eu ÖSTERREICH www.europarl.it LUXEMBOURG +43 151617-0 LUXEMBOURG +43 15132515 7, rue du Marché-aux-Herbes epwien@europarl.europa.eu 1728 Luxembourg www.europarl.at LUXEMBOURG +352 4300-22597 +352 4300-2245758 epluxembourg@europarl.europa.eu www.europarl.lu

POLSKA SLOVENIJA UNITED KINGDOMWARSZAWA LJUBLJANA LONDONUl. Jasna 14/16a Breg 14 32 Smith Square00-041 Warszawa SI-1000 Ljubljana LondonPOLSKA SLOVENIJA SW1P 3EU ADRECES DEL PARLAMENT EUROPEU +48 225952470 +386 12528830 UNITED KINGDOM +48 225952480 +386 12528840 +44 2072274300 epwarszawa@europarl.europa.eu epljubljana@europarl.europa.eu +44 2072274302 www.europarl.pl www.europarl.si eplondon@europarl.europa.eu SLOVENSKO www.europarl.org.ukWROCŁAWUl. Widok 10 BRATISLAVA EDINBURGH50-052 Wrocław Palisády 29 The TunPOLSKA 811 06 Bratislava 4 Jackson’s Entry +48 713376363 SLOVENSKO Holyrood Road +48 713472340 +421 259429697 Edinburgh epwroclaw@europarl.europa.eu +421 259429687 EH8 8PJ epbratislava@europarl.europa.eu UNITED KINGDOMPORTUGAL www.europskyparlament.sk +44 1315577866LISBOA SUOMI/FINLAND +44 1315574977Largo Jean Monnet 1-6 epedinburgh@europarl.europa.eu1269-070 Lisboa HELSINKI/HELSINGFORS www.europarl.org.ukPORTUGAL Malminkatu 16/ +351 213504900 Malmgatan 16 +351 213540004 FI-00100 Helsinki/Helsingfors eplisboa@europarl.europa.eu SUOMI/FINLAND www.parleurop.pt +358 96220450 +358 96222610 Oficina d’enllaçROMÂNIA amb el Congrés dels ephelsinki@europarl.europa.euBUCUREŞTI www.europarl.fi Estats UnitsStrada Vasile Lascăr, nr. 31, SVERIGE USAet 1 Sector 2020492 Bucureşti STOCKHOLM WASHINGTONROMÂNIA Regeringsgatan 65, 6 tr. 2175 K Street NW 6th floor +40 213157986 SE-111 56 Stockholm Washington, DC 20037 SVERIGE USA +40 213157929 epbucarest@europarl.europa.eu +46 856244455 +1 202 8624730 www.europarl.ro +46 856244499 epwashington@europarl.europa.eu epstockholm@europarl.europa.eu www.europarl.europa.eu/us www.europaparlamentet.se 59

BR-31-12-506-CA-CPer a més informació, visiteu la pàgina web:www.europarl.europa.euAquesta publicació ha estat realitzada per laDirecció General de Comunicació del ParlamentEuropeu.Text acabat al gener del 2012. Crèdits fotogràfics Bernard Rouffignac/Arquitecte: Architecture Studio, pàgines 2, 3, 43, 55; ccvision.de, pàgina 15; Corbis, pàgines 10, 12, 16, 20; Phovoir, pàgina 14; European Union, pàgines 8, 18, 24, 28, 31, 32; Unió Europea/ECHO/ Daniel Dickinson, pàgina 26; Unió Europea/Pietro Naj-Oleari, pàgines 6, 18, 30; Unió Europea/Arquitecte: Architecture Studio, portada, pàgines 36, 42; Unió Europea/Pietro Naj-Oleari/Arquitecte: Architecture Studio, pàgina 40; Unió Europea/Pietro Naj-Oleari/Arquitecte: Association des architectes du CIC: Vanden Bossche sprl, C.R.V. s.a., CDG sprl, Studiegroep D. Bontinck, Façana i disseny de l’interior de l’hemicicle - Arquitecte Michel Bouquillon, pàgines 18, 34. Es pot trobar més informació sobre la Unió Europea a Internet (http://europa.eu). Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2012 doi:10.2861/59081 © Unió Europea, 2012 Reproducció autoritzada si es menciona la font. Printed in Luxembourg IMPRÈS EN PAPER BLANQUEJAT SENSE CLOR ELEMENTAL (ECF)

http://bibliotecamontfollet.blogspot.com.es	60
http://www.blogger.com	5
http://bibliotecamontfollet.blogspot.ca	1

El Parlament Europeu

by Europarl_CAT on Jun 01, 2012

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 66

Statistics

El Parlament Europeu Document Transcript