El Parlament Europeu

Índex ■ Benvingut al Parlament Europeu! 3 ■ El Parlament Europeu treballa per a vostè 5 ■ Un pressupost europeu ben gestionat 11 ■ Guardià de les llibertatas i de la democràcia 17 ■ El Parlament Europeu i les ampliacions de la UE 23 ■ El Parlament Europeu al món 25 ■ En primer lloc, els drets humans 29 ■ Els engranatges del Parlament Europeu 33 ■ A prop seu 37 ■ Les lleis europees: com s’aproven? 41 ■ Com s’adopta el pressupost anual de la Unió Europea? 44 ■ Paraules clau de la Unió Europea 46 ■ Dates clau de la integració europea 53 ■ Adreces del Parlament Europeu 562

Benvingut al Parlament Europeu!Des del 1979, cada cinc anys milers d’europeus trien els seus representants al Parla-ment Europeu. Qui són els diputats?, què fan a Estrasburg i a brussel·les?, quines sónles seves competències? Atesa la influència que les decisions del Parlament Europeutenen en la vida quotidiana dels ciutadans a tot Europa, aquest fullet pretén donarresposta a aquestes preguntes.El Parlament Europeu és l’única assemblea parlamentària multinacional del món i l’única insti-tució de la Unió Europea elegida directament pels ciutadans. Representa prop de 500 milionsde ciutadans dels 27 Estats membres de la UE. Cada cinc anys se celebren eleccions i les de junydel 2009 van marcar el trigèsim aniversari de les primeres eleccions per sufragi universal directe.Després d’aquests comicis, el Parlament té 736 eurodiputats distribuïts en grups constituïts apartir de les afinitats polítiques i no pas per nacionalitats.La seu oficial del Parlament Europeu és a Estrasburg, a la frontera entre França i Alemanya, unaciutat que simbolitza la reconciliació d’Europa després de les dues guerres mundials. Per deci-sió dels Estats membres de la Unió Europea (UE), el Parlament Europeu organitza cada any 12sessions plenàries a Estrasburg. Els diputats es reuneixen també en comissions parlamentàries aBrussel·les, on es poden organitzar sessions plenàries addicionals. Els debats es desenvolupen entots els idiomes oficials de la UE, fet que reflecteix la importància que dóna el Parlament a unaUnió Europea variada i multicultural... «unida en la diversitat». 3

Un paper cada cop més important Des del 1979, els successius Tractats europeus han ampliat les competències del Parlament en l’ela- boració del pressupost i de les lleis de la UE. S’ha reforçat també el control polític que els eurodiputats exerceixen sobre la resta d’institucions i òrgans de la Unió.bEnvingUt AL PArLAmEnt EUroPEU! Amb el Tractat de Lisboa –que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009–, el poder pressupostari del Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE, incloses les de la política agrícola comuna, respecte de les quals el Consell (com a representant dels governs dels Estats membres) tenia fins ara l’última paraula. El paper legislatiu del Parlament s’ha incrementat considerablement: a partir d’ara té el mateix pes que el Consell a l’hora d’elaborar lleis en la pràctica totalitat dels àmbits de competència de la Unió Europea. Abans, els diputats adoptaven lleis dirigides, sobretot, a facilitar la circulació de les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals dins de la UE, o a la protecció del medi ambient i dels consumidors. Ara, el seu acord és també indispensable per legislar en sectors com l’agricultura, la pesca, l’energia, el turisme, el control de les fronteres exteriors, la cooperació policial i judicial, o la protecció civil. Els governs, sobre la base dels resultats de les eleccions europees, proposen un candidat al càrrec de President de la Comissió Europea. Aquest és elegit després pel Parlament. La Comissió en el seu conjunt, inclòs l’Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat en la seva qualitat de vicepresident d’aquesta institució, està sotmesa al vot d’aprovació del Parlament. La Comissió es pot veure obligada a dimitir com a resultat d’una moció de censura aprovada pels eurodiputats. Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per presentar queixes pel que fa a l’aplicació de la legislació europea. Els diputats elegeixen un Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar les reclamacions en els casos de mala administració per part de les institucions i òrgans de la Unió. També poden constituir comissions d’investigació si consideren que s’ha infringit el Dret europeu. La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull en un mateix text els drets civils, polítics, econòmics i socials proclamats, fins aleshores, en diferents documents nacionals, europeus i internacionals. Amb caràcter vinculant des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els diputats s’hi refereixen per denunciar violacions dels drets humans a la UE. El Parlament exerceix també la seva influència en la política exterior de la Unió. Tots els acords internacionals i qualsevol ampliació de la UE se sotmeten a l’aprovació dels diputats. L’aplicació de la política comercial, de la cooperació al desenvolupament i de l’ajut humanitari ha de decidir-se ara conjuntament entre el Parlament i el Consell. Finalment, els diputats celebren regularment debats sobre drets humans i envien observadors arreu del món amb l’objecte de verificar el caràcter lliure i equitatiu de les eleccions.4

■ ElEl Parlament Europeu ■ Parlament EuropeutreballaEuropeu ésa vostè de la Unió Eu- El Parlament per l’òrgan parlamentari ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-Joves, estudiants, persones en actiu o jubilats, inde- madament un terç dels membres són dones. El Parlament Eu-pendentment de quina sigui la nostra situació, les treball: ropeu, amb seu a Estrasburg, disposa de tres llocs de lleiseuropees ens Luxemburgtots, i de vegades no ho sabem. Brussel•les, afecten a i Estrasburg.Aliments més sans a la nostra taula, llibertat per circulari treballar en tota la Unió o protecció del medi ambient:en nombrosos àmbits, el paper dels representants polí- El president del Parlament Europeutics europeus és determinant. Les lleis europees pretenensobretot facilitar la vida dels ciutadanselegit per la Unió i El president del Parlament Europeu és dins de un períodeafavorir la igualtat d’oportunitats,a dir, per a la meitat d’una renovable de dos anys i mig, és drets i obligacions. legislatura. El president representa el Parlament a l’exterior iEl Parlament Europeu, com tots elsinstitucions comunitàries. Pre- en les relacions amb les altres parlaments, debat i aprovalleis. sideix les sessions plenàries donaven la seva opinió del Par- Al principi, els eurodiputats del Parlament, la Mesa sobreles propostes legislatives de la vicepresidents) i lai era el Consell, lament (amb els catorze Comissió Europea, Conferència decomPresidents dels grups polítics.dels Estats membres, qui tenia a representant dels governsl’última paraula sobre les lleis aprovades. Presidents del Parlament Europeu (1958-2009)Amb el pas dels anys i amb els Tractats, les coses han canviat: elpaper i els poders del Parlament Europeu s’han incrementat de 1958-1960 Robert Schumanmanera considerable fins a esdevenir un actor indispensable en 1960-1962 Hans Furlerla definició de les lleis de la Unió. Ara, en la major part dels casos, 1962-1964 Gaetano Martinoperquè un reglament o una directiva europeus puguin veure lallum, el Parlament Jean Duvieusart 1964-1965 i el Consell s’han de posar d’acord sobre el seu 1965-1966 Victor Leemanscontingut: és el que s’anomena habitualment «codecisió». 1966-1969 Alain Poher 1969-1971 Mario ScelbaD’aquesta manera, perquè una llei europea pugui aplicar-se atots els Estats membres Walter Behrendt tot ha d’anar signada pels 1971-1973 de la Unió, primer depresidents del Parlament EuropeuBerkhouwer 1973-1975 Cornelis i del Consell. 1975-1977 Georges Spénale 1977-1979 Emilio Colombo 5 5

■ telèfons mòbils a l’estranger: factures més reduïdes Una normativa europea, que va entrar en vigor l’any 2007, va limitar els recàrrecs vinculats a les comunicacions efec- tuades o rebudes en un altre país de la Unió Europea, ambEL PArLAmEnt EUroPEU trEbALLA PEr A vostè la finalitat de reduir-los progressivament. Concretament, els diputats han aconseguit que, a partir de juliol del 2011, les tarifes d’itinerància facturades per les operadores no superin els 0,35 euros per minut per a les trucades sortints i els 0,11 euros per minut per a les trucades entrants (sense IVA). A més, des de juliol del 2009, el cost d’un SMS en itinerància no ha de superar els 0,11 euros. L’enviament de missatges de correu electrònic i de fotografies, o la navegació per Internet mit- jançant telèfons mòbils o ordinadors portàtils també estan sotmesos a una tarifa màxima decreixent calculada en funció dels kilobytes intercanviats. El Parlament Europeu, un legislador de ple dret La codecisió s’aplica a la major part dels àmbits europeus. Afecta en particular la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones dins del mercat únic europeu. Es recorre també a aquest procediment en àmbits com la protecció del medi ambient, els drets dels consumidors i la seguretat dels transports, i en els programes de suport a la investigació, l’educació i la cultura, o en la promoció de la salut pública. Amb l’última reforma dels Tractats i tret de comptades excepcions, la codecisió s’ha convertit en el «procediment legislatiu ordinari» per adoptar les lleis de la Unió. S’aplica així a polítiques tradicionalment reservades al Consell en solitari, com l’agricultura, la pesca, la immigració i la cooperació policial i judicial. Aquest és també ara el procediment aplicable en àmbits en què el Parlament Europeu tan sols disposava d’un dret de veto (ac- ceptació o rebuig del text en la seva totalitat), com la política6

de cohesió i desenvolupament regional. S’aplica igualment enàmbits nous que s’han afegit a les competències de la UE, coml’esport i la joventut, la protecció civil i la lluita contra les amena-ces greus per a la salut pública, l’energia, el turisme o la políticaespacial. EL PArLAmEnt EUroPEU trEbALLA PEr A vostèExemples de l’activitat legislativadel Parlament EuropeuAquests últims anys, els eurodiputats han contribuït a facilitarel reconeixement dels diplomes i les qualificacions professio-nals entre els Estats membres. Actualment, és molt més senzillque en el passat exercir una professió en un altre país membrede la UE. Els parlamentaris també han participat en la posadaen pràctica de normes més estrictes en matèria de seguretati etiquetatge dels productes: al supermercat, ara és més fàcilorientar-se entre els nombrosos productes procedents de totEuropa. Cadascú pot triar i comprar amb coneixement de causaproductes alimentaris, per exemple, amb o sense organismesgenèticament modificats (OGM).El Parlament Europeu també ha reforçat els drets dels passat-gers aeris i ferroviaris, sense oblidar-se de les persones grans ide mobilitat reduïda, que ara poden exigir assistència. A més, hiha res millor, quan fa bon temps, que un bany refrescant al maro en un llac? Són precisament les normes europees, que hanesdevingut més estrictes gràcies al Parlament, les que li garan-teixen un bany en aigües més netes.Els diputats han contribuït també a l’adopció d’un paquet demesures per fer front a la crisi econòmica i per augmentar latransparència i millorar la vigilància del sistema financer euro-peu. A més, el Parlament ha participat en la definició de normesdestinades a simplificar i abaratir els pagaments transfronterers,i ha augmentat fins a 100.000 euros la garantia dels dipòsits ban-caris en cas de fallida d’un banc. 7

La Unió Europea ha adoptat un primer ventall de mesures per limitar els efectes de l’escalfament climàtic al món reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels vehicles, la indústria i les centrals elèctriques. Així, el Parlament dóna suport als obje- tius destinats a reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecteEL PArLAmEnt EUroPEU trEbALLA PEr A vostè hivernacle, a millorar en un 20% l’eficiència energètica i a assolir un 20% d’energies renovables en la barreja energètica de la UE des d’ara fins al 2020. ■ Els diputats, al seu servei Vostè és guia turístic, agent immobiliari o presta serveis d’un altre tipus? La Directiva sobre serveis li permetrà treballar més fàcilment a l’estranger. Aquesta directiva, molt controvertida al principi, probablement mai no hauria vist la llum sense la mediació del Parlament Europeu. Efectivament, els diputats han sabut trobar l’equilibri just entre els interessos nacionals divergents, entre els drets dels prestadors de serveis i els dels consumidors, i entre les necessitats dels treballadors i les dels empresaris.8

Els diputats prenen la iniciativaQuan el Parlament considera que una proposta de llei no ésbona i que no pot millorar-se, té també poder per rebutjar eltext en el seu conjunt. És el cas, per exemple, d’una directiva EL PArLAmEnt EUroPEU trEbALLA PEr A vostèsobre la liberalització dels serveis portuaris i d’una altra relativa ales patents informàtiques.A més, els diputats tenen un dret d’iniciativa política que elspermet suggerir a la Comissió que presenti determinades pro-postes legislatives. També demanen regularment a la Comissió ial Consell que desenvolupin les polítiques existents o n’elaborinde noves. Així, el Parlament ha sol·licitat a la Comissió que pre-senti un projecte de llei per regular i facilitar els procedimentsrelatius a les herències transnacionals, sobre la base de recoma-nacions detallades....els ciutadans, tambéAmb el nou Tractat, un grup d’almenys un milió de ciutadans,que siguin nacionals d’un nombre significatiu d’Estats membres,podrà a partir d’ara demanar a la Comissió Europea que presentiuna proposta de llei sobre qüestions respecte a les quals estiminque la UE hauria de legislar.vol que es tingui en compte la seva opinió?Tal com mostren els exemples anteriors, les lleis europees trac-ten bàsicament de facilitar la vida dels ciutadans en el si de laUnió i d’afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions pera tots els europeus. També permeten fomentar l’intercanvi debéns i serveis, establint unes condicions de competència equi-valents per a les empreses a tots els Estats membres. En elegirels seus eurodiputats cada cinc anys, els ciutadans participen enla definició dels textos legislatius que els afecten directament. 9

■ Utilitzar els productes químics amb plena seguretat Els productes químics són omnipresents en les nostres vides. Si bé no se’n qüestiona la utilitat, la seva seguretat per a la salut o per al medi ambient no està tan clara. Per això, la UnióEL PArLAmEnt EUroPEU trEbALLA PEr A vostè Europea ha aprovat una normativa anomenada «REACH», di- rigida a reavaluar milers de productes químics en circulació, amb l’objectiu de retirar del mercat els més perillosos. Grà- cies a la tenacitat dels diputats, s’ha insistit en el desenvolupament de noves substàncies menys nocives, limitant, a més, tant com sigui possible, les proves amb animals. Per a més informació, vegeu «Les lleis europees, com s’aproven?» a la pàgina 41.10

■ Un pressupost Europeu ■ El Parlamenteuropeu ben gestionatla Unió Eu- El Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari de ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-noves autopistes, platges més netes, dones. El Parlament Eu- madament un terç dels membres són investigació sobrenous medicaments, estudis a l’estranger...tres llocs de treball: ropeu, amb seu a Estrasburg, disposa de tots gaudim enmésBrussel•les, mesura d’activitats finançades per la Unió o menys Luxemburg i Estrasburg.Europea. Qui decideix sobre els programes i accions fi-nançats en l’àmbit europeu? Ho fa el Parlament Europeu,d’acord amb els governs dels Estats membres. Aquí tenim El president del Parlament Europeualguns exemples de les activitats a les quals els seus dipu-tats El president del Parlament Europeu és elegit per un període donen suport. renovable de dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’unaCada any, sobreEl president propostes de la ComissióaEuropea, i legislatura. la base de representa el Parlament l’exteriorels eurodiputats negocien durant molts mesoscomunitàries. Pre- en les relacions amb les altres institucions amb el Consell sideix les sessions plenàries del Parlament, la Mesa del Par-(representant dels governs dels Estats membres), amb l’objec- lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència detiu de fixar l’import dels ingressos i de les despeses de la Unióper Presidents dels grups pressupost fixat d’aquesta manera, a l’any següent. El polítics.que respecta uns límits màxims establerts per a diversos anys, Presidents del Parlament Europeués molt important, atès que determina el suport que presta laUnió(1958-2009) Europea a cadascun dels seus camps d’activitat, per garan-tir la solidaritat, un creixement econòmic sostenible i la cohesió 1958-1960 Robert Schumansocial. El Parlament també té poder per rebutjar el pressupost i 1960-1962 Hans Furlerexigir un nou projecte si considera que les seves prioritats no 1962-1964 Gaetano Martinos’han tingut prou en compte. 1964-1965 Jean Duvieusart 1965-1966 Victor LeemansL’última reforma dels Tractats ha ampliat el poder pressupostari 1966-1969 Alain Poherdel Parlament a la totalitat de les despeses de la UE, incloses lesdespeses relacionades amb Scelba agrícola comuna, respec- 1969-1971 Mario la políticate a les quals el Consell tenia Behrendt 1971-1973 Walter fins ara l’última paraula. El procedi- 1973-1975 Cornelis Berkhouwerment per aprovar el pressupost anual s’ha simplificat. 1975-1977 Georges Spénale 1977-1979 Emilio Colombo 11 5

on van a parar els diners de la Unió? «Marc financer de la UE, 2007-2013»: xifres arrodonides de l’Acord interinstitucional de 17 de maig de 2006, preus del 2004.Un PrEssUPost EUroPEU bEn gEstionAt Creixement sostenible: desenvolupament econòmic Conservació i regional, accions a favor del gestió dels recursos creixement, la competitivitat naturals: agricultura, i l’ocupació desenvolupament 382 milers de milions sostenible i medi ambient d’euros (44%) 371 milers de milions d’euros (43%) La UE com a actor Ciutadania, llibertat, mundial: accions seguretat i justícia: protecció exteriors, política de dels drets dels ciutadans, desenvolupament, ajut lliure circulació de persones, humanitari cooperació policial i judicial, 49 milers de milions lluita antiterrorista d’euros (6%) 11 milers de milions d’euros (1%) Altres despeses, incloses les d’administració 51 milers de milions d’euros (6%)12

Promoure el desenvolupamenteconòmic sostenible…Gran part dels diners de la UE serveix per incrementar el desen-volupament econòmic i reduir la disparitat entre les diferents Un PrEssUPost EUroPEU bEn gEstionAtregions d’Europa: construcció d’autopistes o de vies fèrries quecomuniquin els Estats membres, ajuts a les petites empreses,projectes d’investigació i innovació tecnològica (per exemple,per desenvolupar les energies renovables), etc.La política agrícola comuna es beneficia també d’una part im-portant del pressupost. No obstant això, altres sectors adquirei-xen importància creixent amb el suport del Parlament Europeu,com per exemple la preservació del medi ambient amb la cre-ació de parcs naturals regionals, la conservació d’espècies pro-tegides, la gestió dels recursos hídrics, la lluita contra el canviclimàtic, etc.Una part del pressupost de la Unió serveix també per finançar eldesenvolupament econòmic al món i l’ajut humanitari destinata socórrer els països víctimes de catàstrofes naturals i d’altressituacions de crisi.…i l’interès dels ciutadansLes epidèmies com la sida o la grip aviària no coneixen fronteres.Per això resulta més eficaç lluitar tots plegats. La UE, impulsadapel seu Parlament, ha esdevingut cada vegada més activa enl’àmbit de la salut pública, finançant en particular nombrososprojectes d’investigació en nous medicaments.Aquests últims anys, els diputats han utilitzat també el seu po-der per augmentar els programes de promoció de la diversitatcultural europea, que tracten de fomentar la circulació dels pro-ductes i obres artístiques i culturals: cinema, música, pintura,fotografia, teatre. 13

La situació econòmica es troba també al centre de les preocupacions. El 2006, el Parlament va aprovar la creació d’un Fons d’Adaptació a la Globalització, dotat amb 500 milions d’euros anuals, amb l’objectiu d’ajudar els treballadors acomiadats com a conseqüència de reestructuracions industrials a causa delUn PrEssUPost EUroPEU bEn gEstionAt context internacional. I durant la crisi econòmica del 2009, els diputats van aprovar l’ampliació del Fons i la flexibilització dels seus criteris d’intervenció. invertir per al futur El Parlament Europeu ha exercit la seva influència sobre el marc financer plurianual que ha fixat els límits màxims de la despesa per a cada categoria de política europea. Per al període que va fins al 2013, els diputats han hagut de negociar durament amb els Estats membres amb la finalitat d’obtenir finançament addi- cional per a alguns projectes importants des del punt de vista dels ciutadans. El Parlament ha defensat, en particular, els programes europeus per a la mobilitat dels joves, perquè adquireixin noves compe- tències, també lingüístiques, i que es familiaritzin amb altres cul- tures. Ha donat suport, per exemple, al programa Erasmus, que permet que cada any més de 180.000 estudiants es formin en una universitat estrangera. Ha recolzat també el programa Leo- nardo da Vinci, que promou la formació professional mitjançant períodes de pràctiques en empreses situades a tot Europa. De manera més general, el Parlament dóna molta importància a la investigació i a la innovació. El Tractat de Lisboa estableix que el marc financer plurianual es fixarà a partir d’ara mitjançant un reglament (adoptat amb un procediment legislatiu especial), que requerirà l’aprovació del Parlament Europeu.14

■ D’on vénen els diners de la Unió?El pressupost de la Unió Europea està finançat bàsicamentamb les contribucions dels Estats membres, calculades enfunció de la riquesa nacional. S’alimenta també d’una part del’IVA percebut en tota la UE sobre els béns i els serveis i dels Un PrEssUPost EUroPEU bEn gEstionAtaranzels cobrats a les fronteres exteriors de la Unió sobre elsproductes industrials i agrícoles importats de tercers països.És el que s’anomena «recursos propis» de la Unió. Per al futur,el Parlament Europeu advoca per un nou sistema de finança-ment que permeti un vincle directe entre la Unió i els contri-buents europeus, sense incrementar per això els impostos. P R E S S U P O S 15 T

Unes despeses verificades amb lupa El Parlament Europeu, amb l’ajut del Tribunal de Comptes Euro- peu, verifica permanentment que el pressupost es gestioni de manera eficaç i vetlla per la lluita contra possibles fraus.Un PrEssUPost EUroPEU bEn gEstionAt Cada any, la Comissió Europea i altres institucions de la UE han de demostrar que han utilitzat correctament els diners de la Unió posats a la seva disposició: és el que es coneix com a procediment d’«aprovació de la gestió pressupostària». La Comissió ha de tenir en compte les recomanacions realitzades pels diputats respecte a això. ■ Quant costa Europa? Tot just un 1% de la riquesa de la Unió, és a dir, uns 240 euros per habitant, va a parar al pressupost anual de la UE, que ascendeix a més de 120.000 milions d’euros. Això és ben poc comparat amb les sumes que corresponen als impostos nacionals. No obstant això, aquests diners permeten finançar polítiques importants que beneficien els ciutadans. El funcionament del Parlament Europeu costa uns 3 euros l’any a cadascun dels ciutadans de la UE. Per a més informació, vegeu «Com s’aprova el pressupost de la UE?» a la pàgina 44.16

■ Guardià de les llibertats ■ El Parlament Europeui de la democràcia El Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari de la Unió Eu- ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-El Parlament Europeu, única instituciódones. Unió elegida madament un terç dels membres són de la El Parlament Eu-per sufragi, es pren a Estrasburg, disposa de tres llocsde guar- ropeu, amb seu molt seriosament el seu paper de treball:dià de les llibertats i de la Estrasburg. tant a Europa com Brussel•les, Luxemburg i democràcia,a la resta del món. El paper dels diputats consisteix bàsi-cament a representar els ciutadans en l’àmbit de la UE i adefensar-ne els interessos davant dels dirigents europeus i El president del Parlament Europeude les institucions de la Unió. El president del Parlament Europeu és elegit per un períodeEl Tractat de Lisboa dos anys i mig, és aEuropea es fonamenta en renovable de estipula que la Unió dir, per a la meitat d’unaels valors de respecte de la dignitat humana,Parlament a l’exterior i legislatura. El president representa el llibertat, democràcia,igualtat,les relacions amb les altres institucions comunitàries. Pre- en i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les per-sones que les sessions plenàries Aquests valors sónMesa del als sideix pertanyen a minories. del Parlament, la comuns Par-Estats membres «en una societat caracteritzadai pelConferènciala lament (amb els catorze vicepresidents) la pluralisme, deno-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat Presidents dels grups polítics.entre dones i homes». A més, la Unió «té com a finalitat promoure Presidents del Parlament Europeula pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles». (1958-2009)Redactada l’any 2000 per una Convenció formada per diputats eu- 1958-1960 Robert Schumanropeus i nacionals, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Eu- 1960-1962 un mateix text els drets civils, polítics, econòmicsropea reuneix en Hans Furler 1962-1964 Gaetano Martinoi socials proclamats fins aquest moment en diferents documents 1964-1965 Jean Duvieusartnacionals, europeus i internacionals. Amb l’entrada en vigor de l’úl- 1965-1966 desembre deLeemanstim Tractat l’1 de Victor 2009, la Carta ha adquirit un caràcter 1966-1969 Alain Poherjurídicament vinculant, tal com havia demanat el Parlament Euro-peu. 1969-1971 això, tres Estats membres: Polònia, el Regne Unit i No obstant Mario Scelba 1971-1973 Walter Behrendtla República Txeca, han aconseguit acollir-se a excepcions al text. 1973-1975 Cornelis BerkhouwerTot situant la dignitat de les persones al centre de l’acció política, 1975-1977 Georges Spénaleels diputats fan referència a aquesta Carta quan es tracta de denun- 1977-1979 Emilio Colombo 17ciar violacions manifestes dels drets humans a la Unió Europea. 5

El Parlament és molt sensible al principi de la tolerància, i lluita afer- rissadament contra totes les discriminacions, ja siguin basades en el sexe, la raça, els orígens ètnics i socials, l’idioma, la religió, les opini- ons polítiques, la discapacitat, l’edat o l’orientació sexual. Així doncs, s’alça contra el racisme i la xenofòbia, i recorda constantment lagUArDià DE LEs LLibErtAts i DE LA DEmocràciA necessitat de respectar les normes europees en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Els eurodiputats exerceixen també tot el seu poder per garantir els drets de les persones amb discapacitat i vetllen per la protecció dels drets dels infants. ■ combatre l’explotació de les dones en totes les seves formes El Parlament Europeu es troba sovint en l’origen dels esforços desplegats per combatre tots els tipus de violència contra les dones, lluitar contra el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’ex- plotació sexual i treure les dones de la pobresa. També fa tot el que pot per promoure la igualtat de gènere i ha treballat en la creació de l’Institut europeu per a la Igualtat de Gènere, encarregat d’observar els progressos realitzats en aquest àmbit. Aquest institut té la seu a Vílnius, Lituània. El Parlament, gràcies a les seves resolucions, adoptades en sessió plenària, manté la pressió sobre els governs i les institucions de la UE, amb l’objectiu de millorar la condició de les dones. Protegir les llibertats en totes les circumstàncies Els atemptats de setembre del 2001 als Estats Units, els de març del 2004 a Madrid i els de juliol del 2005 a Londres van portar els Estats membres a augmentar la seva cooperació en la lluita antiterrorista. Encara que el Parlament Europeu dóna suport als es- forços de coordinació en matèria policial i judicial, única garantia d’eficàcia contra aquestes amenaces sense fronteres, es nega en canvi que els drets dels ciutadans siguin afectats per una política que doni prioritat absoluta a la seguretat.18

Segons els diputats, la lluita antiterrorista ha de desenvolupar-se dins del respecte de les llibertats individuals per no posaren qüestió els valors que fonamenten la democràcia europea.Aquest és el missatge que transmeten constantment en els seustreballs, tant si fan referència a acords amb els Estats Units sobre gUArDià DE LEs LLibErtAts i DE LA DEmocràciAla transferència d’informació personal relativa als passatgers aeris,la conservació de les dades telefòniques pels operadors o l’in-tercanvi d’informació bancària. Paral·lelament, han donat suporta la revisió de la directiva sobre el blanqueig de capitals, perquètambé inclogui el finançament del terrorisme. Les lleis d’aquestàmbit s’adopten a partir d’ara de manera conjunta pel Parlamenti el Consell mitjançant codecisió.El Parlament Europeu ha tingut també un paper fonamental en lacreació de la nova Agència Europea de Drets Fonamentals, ambseu a Viena, encarregada de vetllar per l’aplicació d’aquests dretsen els Estats membres. També manté un contacte estret amb elSupervisor Europeu de Protecció de Dades, establert a Brussel·les,i el paper del qual consisteix a supervisar a tota la Unió la protec-ció de dades personals i de la vida privada.respondre les peticions dels ciutadansQualsevol ciutadà de la Unió Europea, o qualsevol resident enun dels seus Estats membres, té dret a presentar una petició da-vant del Parlament Europeu sobre un tema que s’inscrigui dinsdel marc dels àmbits d’actuació de la Unió Europea i que l’afectidirectament.Un gran nombre de peticions posen de manifest dificultats enl’aplicació concreta, a escala nacional, de les directives europees,en particular en els àmbits de medi ambient, seguretat social, re-coneixement dels diplomes i de les competències i, en alguns as-pectes, del funcionament del mercat únic de la UE. D’altra banda,el Parlament contribueix a resoldre aquests problemes.Adreça on pot enviar les seves peticions: vegeu la pàgina 56. 19

■ Pròtesis de silicona: una legislació més rigorosa gràcies a les peticions Dues peticions presentades davant del Parlament Europeu el 1998 denunciaven els efectes negatius dels implants de mama de silicona sobre la salut humana i en sol·licitaven la prohibiciógUArDià DE LEs LLibErtAts i DE LA DEmocràciA immediata. Els debats i les resolucions parlamentàries que se’n van derivar, com també un estudi encarregat pels diputats, van portar la Comissió Europea a aclarir i reforçar les disposicions relatives a la informació als pacients, el seguiment i la vigilàn- cia. El 2003, una directiva va fer molt més rigorosos els controls de qualitat i seguretat necessaris perquè els implants de mama poguessin comercialitzar-se a Europa. controlar la comissió Europea Ningú pot esdevenir President de la Comissió sense l’acord del Parlament Europeu. Els caps d’Estat i de Govern proposen un candidat sobre la base dels resultats de les eleccions europees, que posteriorment ha de ser elegit pels diputats. Els candidats als càrrecs de comissaris europeus també són designats pels governs i després han de comparèixer davant dels diputats perquè es controlin les seves idoneïtats. Això també és aplicable a l’Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers en la seva qualitat de Vicepresident de la Comissió. Els eurodiputats aproven la Comissió en el seu conjunt per mitjà d’un vot de confiança. També la poden obligar a dimitir en bloc mijançant una moció de censura. No obstant això, la moció de censura es considera l’«últim cartutx» i mai no s’ha posat en pràc- tica fins ara. El 1999, la perspectiva d’una votació parlamentària de censura de la Comissió presidida per Jacques Santer va provocar la dimissió d’aquesta Comissió. El Parlament vigila de prop les activitats de la Comissió, realitzant una anàlisi detallada de les disposicions contingudes als seus informes sobre polítiques, legislació i pressupost de la Unió. Els Co- missaris europeus han de presentar-se regularment davant dels diputats, en les reunions de les comissions o en sessió plenària, per defensar les seves polítiques, explicar les mesures que tenen20

previst adoptar o respondre les preguntes dels parlamentaris. Encada període parcial de sessions, se sotmet el President de la Co-missió a un «torn de preguntes» en què els diputats l’interroguensobre qüestions d’actualitat. gUArDià DE LEs LLibErtAts i DE LA DEmocràciA■ i l’euro?Els diputats vigilen la gestió de la moneda única de la Unió,l’euro, i inviten el President del Banc Central Europeu (BCE) aexplicar les seves polítiques davant la Comissió d’Afers Econò-mics i Monetaris del Parlament. El nomenament del Presidentdel BCE i dels altres membres del directori del banc tan sols espot portar a terme amb la consulta prèvia del Parlament.Amb el Tractat de Lisboa, el Parlament pot ara adoptar, con-juntament amb el Consell, les mesures necessàries referents al’euro.supervisar els treballs del consellA l’inici de cada «cimera europea» (o Consell Europeu), en què elsdirigents dels Estats membres adopten les orientacions polítiquesgenerals, el President del Parlament enuncia unes recomanacionsestratègiques. El President del Consell Europeu i l’Alt Representantde la Unió per a Afers Estrangers –càrrecs nous introduïts pel Trac-tat de Lisboa– es presenten regularment davant dels diputats perinformar-los de la seva actuació.La Presidència del Consell, que ostenten per torn els ministresnacionals, es reuneix regularment amb els presidents dels grupspolítics del Parlament Europeu i compareix en les sessions plenà-ries per exposar el seu programa, donar compte dels resultats idebatre amb els diputats. Sovint, la Presidència participa tambéen reunions de les comissions parlamentàries.Els diputats poden, en la sessió plenària o per escrit, plantejar pre-guntes a la Presidència del Consell de la UE sobre qualsevol afer,per exemple la necessitat d’adoptar mesures per posar remei a lesviolacions dels drets humans, de la democràcia o de l’Estat de Dret. 21

■ El Defensor del Poble Europeu El Parlament elegeix el Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar els casos de «mala administració» de les institucions de la Unió denunciats pels ciutadans, les empreses o les associacions amb domicili legal a la UE, amb la finalitatgUArDià DE LEs LLibErtAts i DE LA DEmocràciA d’arribar a una resolució dels litigis. Els eurodiputats defineixen també la normativa i les condicions generals que regulen l’estatut i l’exercici de les funcions d’aquesta institució. El Defensor del Poble Europeu treballa en les instal·lacions del Parlament Europeu. cooperar estretament amb els Parlaments nacionals El Parlament Europeu participa també en l’establiment i el mante- niment de vincles estrets amb els Parlaments nacionals de la Unió Europea. Aquesta cooperació interparlamentària tracta essencialment d’accentuar el control democràtic i la responsabilitat de les decisions adoptades a escala europea. Garanteix una més gran transparència i obertura en el procés de presa de decisions. La reforma dels Tractats implica encara més els Parlaments nacionals en el procés institucional, sobretot en l’àmbit legislatiu. Aquests esdevenen, en efecte, actors de ple dret a l’hora d’adoptar lleis europees, atès que els correspon avaluar, en particular, el respecte del principi de subsidiarietat. Això implica que la Unió tan sols hi intervé quan els objectius de l’acció prevista no es poden assolir de manera adequada a escala nacional o local. Si un nombre suficient de Parlaments nacionals presenta una objecció a la conformitat d’una proposta legislativa amb aquest principi, aquesta proposta s’haurà de tornar a examinar i les institucions europees hauran de justificar la possible decisió de seguir enda- vant amb el procediment. A més, els Parlaments nacionals contribueixen de manera activa en el funcionament adequat de la Unió, en participar en els procediments de revisió dels Tractats i estar informats de les sol- licituds d’adhesió a la UE.22

■ ElEl Parlament Europeu ■ Parlament Europeui les ampliacions de la UE Eu- El Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari de la Unió ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-La Unió Europea no pot acceptar nous Estats membres madament un terç dels membres són dones. El Parlament Eu-sense l’aprovació del Parlament. Els diputats europeus ropeu, amb seu a Estrasburg, disposa de tres llocs de treball:verifiquen particularment que els candidats a l’adhesió Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg.respectin els criteris polítics i econòmics establerts pelstractats i molt especialment els drets humans.Qualsevol Estat europeu que Parlament Europeues El president del respecta els valors de la UE icompromet a promoure’ls pot sol·licitar l’adhesió a la Unió. Lasol·licitud s’adreça al Parlament Europeu és elegit per un període El president del Consell, que es pronuncia per unanimitatdesprés de consultar laanys i mig, obtenir l’aprovació del Parla- renovable de dos Comissió i és a dir, per a la meitat d’unament Europeu. El president representa el Parlament a l’exterior i legislatura. en les relacions amb les altres institucions comunitàries. Pre-Si bésideix les sessionsamb els països Parlament,i la Mesa del Par- les negociacions plenàries del candidats les dates d’ad- lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència dehesió són competència del Consell i de la Comissió, els diputats Presidents dels grups polítics.europeus tenen al seu càrrec la supervisió del procediment finsal moment de l’adhesió, per tal d’assegurar-se que es complei- Presidents del Parlament Europeuxin totes les condicions imposades pel Tractat. (1958-2009)En efecte, qualsevol país que presenta la seva candidatura d’ad- 1958-1960 Robert Schumanhesió a la Unió Europea ha de respectar els «criteris de Copen-haguen», anomenats Hans Furler en aquesta ciutat, el 1993, els 1960-1962 així perquècaps1962-1964 Govern van decidir les condicions d’admissió d’Estat i de Gaetano Martino 1964-1965 Jean Duvieusart(els criteris s’han reforçat posteriorment). 1965-1966 Victor LeemansMés 1966-1969 concretament, per poder ser membre de la UE, un país can- Alain Poherdidat ha de complir els tres criteris següents: 1969-1971 Mario Scelba— Un criteri polític: la presència d’institucions estables que ga- 1971-1973 Walter Behrendt ranteixin la democràcia, l’Estat de Dret, els drets humans i el 1973-1975 Cornelis Berkhouwer respecte i la protecció de les minories. 1975-1977 Georges Spénale— Un criteri econòmic: l’existència d’una economia de mercat 1977-1979 Emilio Colombo viable i la capacitat per fer front a les forces del mercat i a la 23 5 pressió de la concurrència a l’interior de la Unió.

— Un criteri respecte al «cabal comunitari»: l’aptitud per assumir les obligacions derivades de l’adhesió i, en especial, de subs- criure els objectius d’unió política, econòmica i monetària. A més, el Parlament ha demanat que es tinguin en compte l’es-EL PArLAmEnt EUroPEU i LEs AmPLiAcions DE LA UE tat de preparació dels països candidats i la capacitat d’absorció de la Unió. Aquests últims anys, els diputats europeus han deba- tut aquesta qüestió en moltes ocasions. També han donat llum verd a l’inici de les negociacions amb Turquia i Croàcia, i han donat suport a la candidatura de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. ■ La UE de 6 a 27 membres Març 1957 Alemanya de l’Oest, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos Gener 1973 Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit Gener 1981 Grècia Gener 1986 Espanya i Portugal Novembre 1990 Reunificació d’Alemanya, integració de l’antiga Alemanya de l’Est Gener 1995 Àustria, Finlàndia i Suècia Maig 2004 Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre Gener 2007 Bulgària i Romania La «retirada voluntària de la Unió» El Tractat de Lisboa permet ara que un Estat membre es retiri de la Unió si ho desitja. Les modalitats de sortida hauran de ser definides per un acord entre els governs dels Estats membres que s’haurà de sotmetre a l’aprovació prèvia del Parlament Europeu. El país en qüestió manté, no obstant això, la possibilitat de tornar a ser membre de la Unió, a condició de sotmetre’s novament al procediment d’adhesió.24

■ ElEl Parlament Europeu ■ ParlamentEuropeu al és l’òrgan parlamentari de la Unió Eu- El Parlament Europeu món ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-El Parlament Europeu ha de donar la seva conformitat per madament un terç dels membres són dones. El Parlament Eu-a la ropeu, amb seu aacords internacionalstres llocs de treball: major part dels Estrasburg, disposa de celebrats per laUnió i participa en la definició de la política de desenvo- Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg.lupament i d’ajut humanitari de la UE. A més, els diputatsfan pesar la seva influència en la política exterior euro-pea i mantenen llaços estrets amb els legisladors de tot el El president del Parlament Europeumón. L’hemicicle del Parlament Europeu constitueix tam-bé una important tribuna per als dirigents internacionals El president del Parlament Europeu és elegit per un períodei altres personalitats.anys i mig, és a dir, per a la meitat d’una renovable de dos legislatura. El president representa el Parlament a l’exterior iEn les relacions ambamb les altres institucions promou els seus en les relacions la resta del món, la Unió comunitàries. Pre-valors i interessos i contribueix a ladel Parlament, seus ciutadans. sideix les sessions plenàries protecció dels la Mesa del Par-Treballa a favor de elspau, la seguretat, el desenvolupament sos- lament (amb la catorze vicepresidents) i la Conferència de Presidents dels grups polítics.tenible del planeta, la solidaritat entre els pobles, el comerç lliu-re i equitatiu, l’eradicació de la pobresa i la protecció dels dretshumans, i també del Parlament Europeu Presidents per l’estricte respecte i el desenvolupament (1958-2009)del Dret internacional. 1958-1960 Robert Schuman 1960-1962 Hans Furler 1962-1964 Gaetano Martino 1964-1965 Jean Duvieusart 1965-1966 Victor Leemans 1966-1969 Alain Poher 1969-1971 Mario Scelba 1971-1973 Walter Behrendt 1973-1975 Cornelis Berkhouwer 1975-1977 Georges Spénale 1977-1979 Emilio Colombo 25 5

no hi ha acords internacionals sense el Parlament Europeu Per a la majoria dels acords en què participa la Unió Europea cal el consentiment dels diputats. Com a conseqüència, una sèrieEL PArLAmEnt EUroPEU AL món de protocols financers amb països tercers han estat rebutjats pel Parlament en nom de la defensa dels drets humans. A més, la Comissió ha d’informar el Parlament sobre l’estat en què es troben les negociacions comercials multilaterals a nivell de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) o bilaterals amb països tercers. En el marc d’aquestes negociacions, els diputats europeus formulen recomanacions i exerceixen la seva influèn- cia a l’hora d’aprovar els resultats. En virtut del Tractat de Lisboa, correspon ara al Parlament Europeu i al Consell, conjuntament, adoptar els actes legislatius relatius a l’aplicació de la política comercial comuna. Un paper més important en la política de desenvolupament i l’ajut humanitari Les mesures necessàries per aplicar la política a favor dels paï- sos en desenvolupament i la cooperació econòmica, financera i tècnica amb la resta de països tercers són definides ara pel Par- lament Europeu i el Consell en codecisió. Els principals objectius són la lluita contra la pobresa i la promoció del bon govern, la democràcia i els drets humans. Els diputats han adquirit una funció legislativa en la política d’ajut humanitari de la Unió, l’objectiu de la qual és aportar as- sistència, auxili i protecció a les poblacions de països tercers víc- times de catàstrofes naturals o causades per l’home.26

■ cap a un cos voluntari europeu d’ajut humanitariEl Parlament i el Consell han de fixar les modalitats de funci-onament d’un nou Cos voluntari europeu que pretén establirun marc per a les contribucions comunes dels joves europeusa les accions de la Unió en l’àmbit de l’ajut humanitari. EL PArLAmEnt EUroPEU AL mónEls diputats segueixen de propla política exterior de la UEEl Consell consulta el Parlament sobre les decisions importantsen matèria de política exterior. Els diputats poden posar enqüestió les polítiques i emetre recomanacions. L’Alt Represen-tant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat/Vicepresident de la Comissió és convidat regularment a les ses-sions plenàries perquè faci una relació detallada de les activitatsde la UE al món.El Parlament té dret a exercir un control complet sobre el nouServei Europeu d’Acció Exterior, instituït pel Tractat de Lisboa.Aquest servei està destinat a assegurar la coherència de la políti-ca exterior de la Unió, tant a nivell polític com a nivell econòmici militar.El Parlament s’esforça contínuament a establir llaços polítics,econòmics i culturals amb altres Parlaments del món. Els dipu-tats participen en l’Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE(Àfrica, Carib i Pacífic – Unió Europea), en l’Assemblea Parlamen-tària Euromediterrània (APEM), en què estan representats, entrealtres, l’Autoritat Palestina i Israel, en l’Assemblea ParlamentàriaEuro-Llatinoamericana (Eurolat) i en l’Assemblea Parlamentàriade l’Associació Oriental de la UE (Euronest). 27

Els dirigents de tot el món són rebuts al Parlament El Parlament Europeu convida regularment caps d’Estat, primers ministres i altres personalitats de tot el món a prendre la paraula davant dels diputats en la sessió plenària. Entre les personalitatsEL PArLAmEnt EUroPEU AL món rebudes durant aquests últims anys hi ha el Rei Abdal·là II de Jordània, el President de l’Autoritat Palestina Mahmud Abbas, el President d’Ucraïna Viktor Juščenko, la Presidenta de Libèria Ellen Johnson Sirleaf, el President d’Afganistan Amid Karzai, el President de Bolívia Evo Morales, la Presidenta de Filipines Gloria Macapagal-Arroyo, el President de Geòrgia Mikhail Saakašvili i el primer ministre d’Israel Yitzhak Rabin.28

■ En primer lloc, Europeu ■ El ParlamentelsParlament Europeu és l’òrgan parlamentari de la Unió Eu- El drets humans ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-A Europa, comun terç món, el Parlament Europeu treballa madament en el dels membres són dones. El Parlament Eu-en defensa dels drets humans, les llibertats fonamen- ropeu, amb seu a Estrasburg, disposa de tres llocs de treball:tals Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg. i la democràcia. Envia observadors als quatre puntscardinals del planeta per tal de vetllar pel bon desenvo-lupament de les eleccions. Els diputats procuren que elsacords econòmics i comercials signats per la UE amb paï- El president del Parlament Europeusos tercers respectin els drets humans, i atorguen cadaany El president del Parlament Europeu és elegit per un«la lli- el Premi sàkharov a persones que lluiten per períodebertat de consciència». i mig, és a dir, per a la meitat d’una renovable de dos anys legislatura. El president representa el Parlament a l’exterior iEl Parlament vetlla perquèles altres humans figurin al capdavant en les relacions amb els drets institucions comunitàries. Pre-de les preocupacions europees. Pren Parlament, en àmbits com sideix les sessions plenàries del iniciatives la Mesa del Par-la prevenció (amb tortura, la protecció de les minories, la preven- lament de la els catorze vicepresidents) i la Conferència de Presidents dels grups polítics.ció de conflictes, la promoció dels drets de la dona i dels infants ila protecció dels activistes que defensin els drets humans. Presidents del Parlament Europeu (1958-2009)A més, el Parlament Europeu sosté activament la creació i eltreball de tribunals internacionals, com ara el Tribunal Penal In- 1958-1960 Robert Schumanternacional o els tribunals creats específicament per jutjar els 1960-1962 Hans Furlerautors de crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia i a Rwanda. 1962-1964 Gaetano Martino 1964-1965 Jean Duvieusart 1965-1966 Victor Leemans 1966-1969 Alain Poher 1969-1971 Mario Scelba 1971-1973 Walter Behrendt 1973-1975 Cornelis Berkhouwer 1975-1977 Georges Spénale 1977-1979 Emilio Colombo 29 5

Denunciar les violacions dels drets humans En cada sessió plenària a Estrasburg, els diputats europeus ana- litzen les situacions crítiques en matèria de respecte dels drets humans en diferents regions del món. El Parlament aprova re-En PrimEr LLoc, ELs DrEts HUmAns gularment resolucions en què convida les institucions europees o els governs a prendre mesures immediates per posar fi a les violacions dels drets fonamentals. Cada any, el Parlament publica un informe sobre la situació dels drets humans al món i amb aquestes denúncies manté l’atenció de la UE i del món en els casos més greus. En aquests informes ha denunciat, per exemple, el genocidi de Dārfūr, les violacions de les llibertats a la Xina i els crims comesos a Txetxènia. ■ El Parlament Europeu s’oposa amb fermesa a la pena de mort El Parlament Europeu condemna fermament la pena de mort en tots els casos i en totes les circumstàncies. Els seus diputats, en repetides ocasions, han advocat per una moratòria mundial i incondicional sobre les execucions, que s’instituiria mitjançant una resolució de les Nacions Unides. El Parlament vol, amb aquesta mesura, afirmar el valor universal de la vida i de la dignitat humana.30

garantir eleccions democràtiquesDelegacions de diputats europeus s’envien regularment a païsostercers en el marc de missions d’observació electoral. Aquestesdelegacions vigilen el desenvolupament de l’escrutini en el seu En PrimEr LLoc, ELs DrEts HUmAnsconjunt i assenyalen a les autoritats i a la comunitat internacio-nal els eventuals atacs contra els drets dels ciutadans. Diputatseuropeus han participat, per exemple, en missions d’observacióelectoral a Libèria, a la República Democràtica del Congo, als ter-ritoris palestins i a Ucraïna.Assegurar que els drets humans tinguinun lloc en els acords internacionalsEl Parlament Europeu té el poder de rebutjar la celebraciód’acords importants amb països tercers si constata violacionsdels drets humans i dels principis democràtics. També exigeixel respecte estricte de les clàusules relatives als drets humansque s’inclouen sistemàticament en aquest tipus d’acords i queen preveuen la rescissió en els casos extrems. D E M O C R À C I 31 A

Política d’asil i lluita contra el tràfic d’éssers humans El Tractat de Lisboa insta la UE a desenvolupar una política comuna en matèria d’asil encaminada a oferir un estatut adequatEn PrimEr LLoc, ELs DrEts HUmAns a qualsevol refugiat polític, establint procediments comuns per a la concessió i la retirada de la protecció, com també normes referents a les condicions d’acollida dels sol·licitants. La política comuna d’immigració de la Unió busca, entre altres coses, garantir un tracte equitatiu als nacionals de països tercers que resideixin legalment als Estats membres. En aquest marc, el Parlament Europeu treballa ara per l’adopció de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans, especialment dones i infants. El Premi sàkharov a la llibertat de consciència El Premi Sàkharov a la llibertat de consciència, que deu el nom al científic i dissident rus Andrei Sàkharov, té per objecte retre homenatge a les persones o organitzacions que defensen els drets humans, la democràcia i la llibertat d’expressió, i que lluiten contra la intolerància i l’opressió a tot el món. Creat el 1988, cada any el Parlament Europeu concedeix el guar- dó durant una sessió solemne organitzada a Estrasburg. Si el calendari del Parlament ho permet, el Premi es lliura en la data més pròxima possible al 10 de desembre, aniversari de la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948. Entre els guardonats podem citar Nelson Mandela (Sud-àfrica), Alexander Dubček (Txecoslovàquia), les Madres de la Plaza de Mayo (Argentina), Aung San Suu Kyi (Birmània), Ibrahim Rugova (Kosovo), l’Organització de les Nacions Unides i el seu Secretari General del moment Kofi Annan, com també Hu Jia (Xina) i Me- morial, una associació que defensa els drets humans a Rússia.32

■ Els engranatges del ■ El Parlament EuropeuParlament Europeu de la Unió Eu- El Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-La vida i el treball del Parlament Europeu es desenvolu- madament un terç dels membres són dones. El Parlament Eu-penropeu, amb seu calendari dividit en de tres llocsde dife- al ritme d’un a Estrasburg, disposa setmanes de treball:rents colors: rosa, vermell, blau, turquesa... cada color Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg.correspon a una fase de l’activitat parlamentària. Per al’òptim desenvolupament dels treballs cal una bona or-ganització i suport administratiu. La maquinària està ben El president del Parlament Europeugreixada. cadascú sap quina és la seva funció i res no esdeixa a l’atzar. del Parlament Europeu és elegit per un període El president renovable de dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’una legislatura. El president representa el Parlament a l’exterior isetmanes «rosa»amb les altres institucions comunitàries. Pre- en les relacions pera les comissions parlamentàries sideix les sessions plenàries del Parlament, la Mesa del Par- lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència deEl Parlament Europeu disposa de 20 comissions parlamentàries Presidents dels grups polítics.permanents, especialitzades en diferents temes, com el mediambient, els transports, la indústria o el pressupost. Són representa- Presidents del Parlament Europeutives de les diferents orientacions polítiques de l’Assemblea i estan (1958-2009)constituïdes per un nombre variable de diputats; la seva tasca éspreparar el treball de la sessióSchuman 1958-1960 Robert plenària. 1960-1962 Hans FurlerDurant les reunions de les comissions, els diputats procedeixen 1962-1964 Gaetano Martinoa una primera sèrie de debats i votacions sobre informes que 1964-1965 Jean Duvieusartexpressen el seu punt de vista sobre els projectes de lleis o el 1965-1966 Victor Leemansprojecte de pressupost de Poher per a l’any següent. Elaboren 1966-1969 Alain la UEtambé «informes d’iniciativa» en què recomanen a la Comissió 1969-1971 Mario ScelbaEuropea o als governs dels Estats membres que actuïn en un 1971-1973 Walter Behrendtàmbit concret. 1973-1975 Cornelis Berkhouwer 1975-1977 Georges Spénale 1977-1979 Emilio Colombo 33 5

■ comissions especials i comissions d’investigació Si s’escau, el Parlament pot instituir comissions especials o comissions d’investigació. Per exemple, el 1996, una comissió d’investigació es va encarregar de verificar si la Comissió i els governs havien gestionat bé l’epidèmia anomenada de lesELs EngrAnAtgEs DEL PArLAmEnt EUroPEU «vaques boges». Després del naufragi del petrolier Prestige, els diputats van constituir, el 2003, una comissió per estudiar els mitjans per reforçar la seguretat marítima. El 2006, una comissió va examinar les activitats de la CIA a Europa després que la premsa revelés que presumptes terroristes haurien estat transferits i detinguts il·legalment en països europeus pels serveis secrets dels Estats Units. El 2007 es va instituir una co- missió temporal per estudiar les possibles respostes europees al canvi climàtic. El 2009 es va crear una comissió especial per proposar mesures per fer els mercats financers més sans i estables després de la crisi financera, econòmica i social que ha afectat tot el món. setmanes «vermelles» per a la sessió plenària La sessió plenària és el moment culminant de la vida parlamen- tària. Reuneix tots els diputats europeus en l’hemicicle a Estras- burg i, per a sessions addicionals més breus, a Brussel·les. En aquestes sessions es debaten novament, s’esmenen i es voten els informes aprovats en comissió. D’aquesta manera es reflecteix la posició oficial del Parlament Europeu. A més dels informes, els diputats europeus aproven «resolucions» o interroguen directament els representants de la Comis- sió o del Consell sobre temes d’actualitat. Reben la visita de caps d’Estat i de Govern i de personalitats de tot el món.34

setmanes «blaves» per als grups políticsEls diputats europeus Ss’agrupen en funció de les 01 02 03 E 1 2 3 4 5 5 6 7 8 9 9 10 11 12 13 14afinitats polítiques i no per 1 2 3 1 2 7 8 9 14 15 16 21 22 23 28 29 30 4 5 6 11 12 13 18 19 20 25 26 27 3 4 5 10 11 12 17 18 19 24 31 25 26 4 3 10 17 24 31 7 14 21 28 6 13 20 27 ELs EngrAnAtgEs DEL PArLAmEnt EUroPEUnacionalitats. Per constituir 5 4 11 18 25 1 8 15 22 29 7 14 21 28 T 6 5 12 19 26 2 9 16 23 1 8 15 22 29 7 6 13 20 27 3 10 17 24 2 9 16 23 30 04 05 06un grup polític cal reunir un 1 14 15 7 16 14 17 21 28 18 18 19 5 20 12 21 19 22 26 22 23 2 24 9 25 16 26 23 30 27 8 15 22 29 6 13 27 3 10 17 24 M 2 1 20nombre mínim de diputats 3 2 9 16 23 30 7 14 21 28 4 11 18 25 4 3 10 17 24 1 8 15 22 29 5 12 19 26 5 4 11 18 25 2 9 16 23 30 6 13 20 27 6 5 12 19 26 3 10 17 24 31 7 14 21 28procedents de diferents Es- 7 6 13 20 27 4 11 18 25 1 8 15 22 29 07 08 09 A 27 28 29 30 31 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 1 7 14 21 28 4 11 18 25 1 8 15 22 29tats membres. Els diputats 2 3 4 1 2 3 8 9 10 15 16 17 22 23 24 29 30 31 5 6 7 12 13 14 19 20 21 26 27 28 2 3 4 9 10 11 16 17 18 23 30 24 25 5 4 11 18 25 1 8 15 22 29 5 12 19 26que no s’adhereixen a cap N 6 5 12 19 26 2 9 16 23 30 6 13 20 27 7 6 13 20 27 3 10 17 24 31 7 14 21 28 10 11 12grup s’uneixen d’ofici als 1 2 40 41 6 7 42 13 14 43 20 21 44 27 28 44 45 3 4 46 10 11 47 17 18 48 24 25 49 1 2 50 8 9 51 15 16 52 22 29 23 30 1 E 3 1 8 15 22 29 5 12 19 26 3 10 17 24 31«no inscrits». 4 5 6 2 3 4 9 10 11 16 17 18 23 24 25 30 31 1 6 7 8 13 14 15 20 21 22 27 28 29 4 5 6 11 12 13 18 19 20 25 26 27 7 5 12 19 26 2 9 16 23 30 7 14 21 28 SDurant les «setmanes degrups», que, en general, precedeixen les sessions plenàries, cadagrup polític coordina i formula les posicions que defensarà des-prés davant de l’Assemblea sobre cadascun dels temes inscritsen l’ordre del dia de la sessió.setmanes «turquesa»: els diputats enles seves circumscripcions o en missióAlgunes setmanes de l’any estan reservades al treball dels diputatseuropeus en les seves circumscripcions per tal que es trobin ambels electors, o bé a missions ad hoc en altres indrets del món.■ i vostè, quina llengua parla?El Parlament Europeu disposa d’un servei totalment multilin-güe per a totes les sessions plenàries i altres reunions, en elcurs de les quals els diputats poden expressar-se en qualsevolllengua oficial de la UE. Totes les al·locucions són traduïdessimultàniament pels intèrprets. Gràcies als traductors, els do-cuments de treball del Parlament estan disponibles en totesles llengües oficials de la Unió Europea. Això reflecteix i dónavalor a la diversitat cultural de la Unió Europea i fa accessible 35als ciutadans el treball dels diputats.

Qui fa què al Parlament Europeu El President del Parlament Europeu, elegit pels diputats europeus per a un mandat de dos anys i mig, desenvolupa un paper essencial: dirigeix el conjunt de les activitats de la Institució, pre-ELs EngrAnAtgEs DEL PArLAmEnt EUroPEU sideix les sessions plenàries i signa el pressupost i les lleis adoptades amb el Consell. És el representant del Parlament en les relacions internacionals amb les altres institucions de la Unió. El Parlament té 14 vicepresidents, cadascun amb una competèn- cia específica. La Conferència de Presidents reuneix a l’entorn del President del Parlament els presidents de tots els grups polítics. Organitza i programa els treballs del Parlament, com ara el calendari i l’ordre del dia de les sessions plenàries, o la composició de les comissions i les delegacions. La Mesa és l’òrgan encarregat de regular les qüestions adminis- tratives, de personal i d’organització del Parlament. Està cons- tituïda pel President del Parlament Europeu i vicepresidents i qüestors elegits pels diputats. La Mesa és també competent per al pressupost del Parlament. Els diputats europeus i el Parlament tenen al seu servei una gran administració. La Secretaria General té la missió d’assistir a la totalitat dels diputats en l’exercici del seu mandat. Compta amb prop de 5.400 persones, la quarta part de les quals són traductors i intèrprets que treballen a Brussel·les, a Luxemburg, a Estrasburg i a les oficines d’informació dels Estats membres. Si hi afegim el personal dels grups polítics i els assistents dels diputats, són prop de 7.000 persones que fan funcionar la «màquina» parlamentària.36

■ A El Parlament Europeu ■ prop seu El Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari de la Unió Eu-brussel·les, Luxemburg i Estrasburg format per 785 diputats ropea (UE). L’actual Parlament està són els llocs de tre-ball procedents dels Europeu,estats membres sense UE. Aproxi- del Parlament vint-i-set però tothom, de la moure’sde casa, en pot seguir el funcionament. confortablement madament un terç dels membres són dones. El Parlament Eu-instal·lat davant de Estrasburg, disposa de tres llocs de treball: ropeu, amb seu a l’ordinador, vostè pot assistir a unasessió plenària, consultar Estrasburg. Brussel•les, Luxemburg i els documents i els comunicatsde premsa o formular preguntes en línia sobre temes eu-ropeus. i totes les capitals de la Unió disposen d’oficinesd’informació al seu servei. El president del Parlament Europeu El president del Parlament Europeu és elegit per un període renovable de dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’unaEl web: una fiEl president representa el Parlament a l’exterior i legislatura. nestra oberta sobre el Parlament en les relacions amb les altres institucions comunitàries. Pre-L’adreça és fàcil de recordar –www.europarl.europa.eu– i tot- sideix les sessions plenàries del Parlament, la Mesa del Par-hom hi pot trobar, en qualsevol llengua oficial de la UE, una gran lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència dequantitat d’informació interessant que el concerneix. En efecte, Presidents dels grups polítics.el web del Parlament Europeu posseeix un menú molt complet;tant si desitja obtenir informació sobre els últims treballs parla- Presidents del Parlament Europeumentaris, com seguir en directe els debats i les votacions en co- (1958-2009)missió i en sessió plenària, conèixer millor els diputats europeus, 1958-1960 Robert Schuman I 1960-1962 Hans Furler 1962-1964 Gaetano Martino N 1964-1965 Jean Duvieusart T 1965-1966 Victor Leemans 1966-1969 Alain Poher E 1969-1971 Mario Scelba R 1971-1973 Walter Behrendt 1973-1975 Cornelis Berkhouwer N 1975-1977 Georges Spénale E 1977-1979 Emilio Colombo 37 T 5

presentar una petició o, simplement, informar-se sobre el funcionament de la Institució, el web li proporciona les respostes. Perquè el públic conegui i entengui la seva activitat, el Parla- ment dóna també als ciutadans accés als diferents documentsA ProP sEU a través del registre en línia. També estan disponibles els arxius històrics. Europarltv: la televisió del Parlament a internet Seguir l’actualitat europea, veure els diputats en acció, descobrir les bambolines del Parlament i observar en directe els seus treballs és possible a www.europarltv.eu. La televisió en línia del Parlament Europeu proposa un conjunt de quatre canals dirigits a públics diferents: des dels joves en edat escolar als professi- onals, passant pels ciutadans que s’interessen per la política europea. vostè es fa preguntes? Dirigeixi’s a la bústia electrònica del Parlament En efecte, el web és molt complet, però de vegades és difícil orientar-se en el «laberint» de la Unió Europea. El Parlament Eu- ropeu disposa d’una bústia electrònica on tothom pot dipositar les seves preguntes, sol·licitar informacions o presentar propostes sobre àmbits d’activitat de la UE. Cada any, el Parlament res- pon desenes de milers de missatges enviats pels ciutadans.38

informats com els periodistesEls mitjans de comunicació tenen un paper important per apro-par els ciutadans a les institucions que els representen. El Par-lament disposa d’un servei de premsa que informa els periodis- A ProP sEUtes sobre els debats parlamentaris del dia i els resultats de lesvotacions. Aquestes informacions estan disponibles per al pú-blic en general al web multilingüe. Els periodistes també podencomptar amb un suport logístic i tècnic i sobre la disponibilitatde material audiovisual (fotografies, vídeos, arxius d’àudio, etc.).El servei de premsa organitza conferències de premsa i semina-ris sobre temes d’actualitat europea.visitar el ParlamentVostè ha trobat força informació al web però li agradaria veurede manera concreta com treballa el Parlament Europeu i allòque fa per vostè? Com més de 300.000 persones cada any, vostèté la possibilitat de visitar, en grup o individualment, els llocsde treball a Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg per assistir a lessessions plenàries i trobar-se amb els seus diputats. N’hi ha prouque es posi en contacte amb la Unitat de Visites i Seminaris, queorganitza visites guiades en totes les llengües oficials de la UnióEuropea per facilitar una visió del funcionament i de la funciódel Parlament i donar una resposta a les seves preguntes.Amb motiu del Dia d’Europa, el 9 de maig, els hemicicles delParlament a Estrasburg i Brussel·les són accessibles al públic enel marc de les jornades de «portes obertes». Cada any, prop de60.000 persones aprofiten aquesta ocasió per visitar el Parla-ment Europeu i informar-se sobre les seves activitats.Pròximament, a Brussel·les, un nou Centre de Visitants presen-tarà una exposició interactiva sobre el funcionament del Parla-ment Europeu i sobre l’impacte de les seves decisions en la vidaquotidiana dels ciutadans. Mitjançant un joc de rol multimèdia,els visitants podran fins i tot ser «diputats per un dia». 39

Les oficines d’informació al servei dels ciutadans Hi ha oficines d’informació del Parlament Europeu en totes les capitals de la Unió Europea, i altres oficines regionals en alguns Estats membres. Serveixen per facilitar els contactes directes en-A ProP sEU tre els ciutadans i la institució que els representa. Les oficines d’informació realitzen campanyes d’informació sobre diverses qüestions europees. Organitzen seminaris i confe- rències, en particular per als estudiants, els multiplicadors d’opi- nió i els mitjans de comunicació. Les oficines d’informació organitzen també fòrums descentralit- zats on els diputats europeus, les autoritats locals, els ciutadans i els representants de diferents categories socioprofessionals debaten les polítiques més importants per a les regions en qüestió. Organitzen també trobades entre els parlamentaris europeus i representants nacionals o locals, la premsa i el públic. Posi’s en contacte amb els seus diputats El Parlament és, abans que res, els seus diputats. Ells són els qui, en virtut del mandat que els han confiat els ciutadans en les eleccions europees, voten les lleis i prenen les iniciatives políti- ques que tenen efectes en la nostra vida quotidiana, o inspiren l’enfocament europeu de les grans qüestions internacionals. Els seus noms, adeces, números de telèfon i adreces electrò- niques figuren en fitxes personals disponibles al web, dins del menú «Els seus diputats». Aquí es poden trobar també els currí- culums, circumscripcions i afiliacions polítiques, i les funcions i els treballs que han dut a terme en el si del Parlament. Els contactes ﬁguren a les pàgines 56-59.40

■ LesParlament Europeu ■ El lleis europees:com s’aproven?parlamentari de la Unió Eu- El Parlament Europeu és l’òrgan ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-La codecisió –que situa dels membres són dones.unParlament Eu-amb el Consell– s’ha convertit madament un terç el Parlament Europeu en El pla d’igualtaten elropeu, amb seulegislatiu ordinari» per a l’adopció de les lleis de la Unió Europea. En principi, «procediment a Estrasburg, disposa de tres llocs de treball:el Consell decideix per majoria qualificada, fins i tot en àmbits on es requeria la unanimitat Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg.abans de l’adopció del Tractat de Lisboa.A més de les polítiques subjectes tradicionalment a aquest procediment –com el medi ambient, El president del Parlament Europeuels transports, la protecció dels consumidors, la lliure circulació de mercaderies i de treballa-dors–, la codecisió s’estén a unaEuropeu és elegit per un període fins arribar a un total de 86. El president del Parlament cinquantena de fonaments jurídics,Ara s’aplica tambédos anys i mig, és a dir, per a la meitatde competència quasi exclusiva del renovable de a matèries que, precedentment, eren d’unaConsell (l’agricultura, la pesca i les iniciatives en matèria de justíciai i afers interiors), com també a legislatura. El president representa el Parlament a l’exteriornous àmbits d’acció amb les altres institucions comunitàries. Pre- en les relacions de la Unió, com ara el turisme, la joventut i l’esport. sideix les sessions plenàries del Parlament, la Mesa del Par- lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència deEl procediment legislatiu ordinari es compon de tres fases. En grans línies, es desenvolupen dela manera següent: grups polítics. Presidents dels Presidents del Parlament EuropeuLa Comissió presenta un projecte de llei al Parlament Europeu i al Consell. (1958-2009)En primera lectura (primera etapa de l’anàlisi del text), el Parlament aprova, o no, esmenes (mo- 1958-1960 Robert Schumandificacions) a la proposta de la Comissió. Si el Parlament no aporta modificacions i si, a continu- 1960-1962 Hans Furleració, el Consell accepta la proposta de la Comissió, la proposta legislativa s’adopta. Succeeix elmateix si el Consell accepta les Martino 1962-1964 Gaetano modificacions del Parlament. La nova llei pot aleshores entrar en 1964-1965 no Jean Duvieusartesmenes dels diputats, sotmet al Parlament una propostavigor. Si el Consell aprova totes les 1965-1966 Victor Leemansde text alternatiu: és la posició dels Estats membres en primera lectura. 1966-1969 Alain Poher 1969-1971 Mario ScelbaComença aleshores la segona lectura. El recorregut legislatiu s’acaba si els diputats aproven elpunt1971-1973 Consell, si el rebutgen o si no es pronuncien en un termini de tres mesos. Si, de vista del Walter Behrendt 1973-1975 Cornelis Berkhouwercontràriament, els diputats proposen esmenes a la posició del Consell, aquest les ha d’examinaren segona lectura. Georges llei s’adopta si el Consell aprova totes les esmenes. 1975-1977 El text de la Spénale 1977-1979 Emilio Colombo 41 5

En cas contrari, cal buscar un consens. És la fase de conciliació. Aquesta tasca es confia al Comitè de Conciliació, que reuneix representants de totes dues institucions. La Comissió també està associada a aquest procés. Si en un termini de sis setmanes el Comitè no aconsegueix un text comú, l’acte no veurà la llum.LEs LLEis EUroPEEs: com s’AProvEn? Però si els representants de totes dues institucions arriben a un acord sobre un text comú, aquest se sotmet, en tercera lectura, al Parlament reunit en sessió plenària i al Consell. Si s’aprova el text, esdevé llei. Si no hi ha decisió, l’acte proposat es considera no adoptat. Al principi del procediment legislatiu, el text se sotmet també a l’atenció dels Parlaments nacionals perquè aquests puguin, en un termini de vuit setmanes, avaluar la compatibilitat amb els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat. Si un nombre suficient de diputats formula objeccions respecte a això, les institucions de la Unió han de tornar a examinar el dossier i, si s’escau, justificar la decisió de prosseguir el procediment.42

Els procediments legislatius especialsQualsevol altre procediment diferent del que s’ha descrit s’anomena «especial», inclòs el proce-diment ad hoc necessari per a l’adopció del pressupost que es detalla al capítol següent. LEs LLEis EUroPEEs: com s’AProvEn?Així doncs, alguns actes han de ser adoptats pel Consell per unanimitat, amb l’aprovació prèviadel Parlament Europeu. Els diputats tenen una mena de dret de veto que els permet rebutjar oacceptar en bloc els textos, sense la possibilitat de proposar modificacions. És el cas del marcfinancer plurianual, de les mesures per combatre les discriminacions o per estendre els dretsrelatius a la ciutadania (que exigeix a més una ratificació nacional).Altres actes s’adopten per unanimitat o per majoria qualificada del Consell després de «con-sultar» el Parlament. En aquests casos, l’opinió dels diputats no és vinculant i els governs tenenl’última paraula. Aquest procediment concerneix, per exemple, les mesures en matèria de se-guretat o de protecció social, les disposicions de naturalesa fiscal en l’àmbit de l’energia, comtambé l’harmonització dels impostos sobre el volum de negocis i la fiscalitat indirecta. S’aplicaigualment a la cooperació policial operativa i a les mesures que regulen les intervencions de lesautoritats d’un Estat membre al territori d’un altre país de la UE.Les normes sobre el dret de vot i d’elegibilitat a les eleccions municipals i europees en l’Estatmembre de residència també estan subjectes a aquest procediment, però el Consell pot decidir,per unanimitat i després de consultar el Parlament, passar al procediment legislatiu ordinari. 43

■ Com s’adopta Europeu ■ El Parlament el pressupost és l’òrgan parlamentarilalaUE? El Parlament Europeu anual de de Unió Eu- ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi- El Parlament Europeu i dels membres són dones.procediment Eu- madament un terç el Consell, a través d’un El Parlament legislatiu especial, estableixen el pressupost amb seu a Estrasburg, disposa del tres llocs de treball: ropeu, anual de la Unió sobre la base de marc financer plurianual (cinc anys) establert per un reglament adoptat per lesEstrasburg. Brussel•les, Luxemburg i dues branques de l’autoritat pressupostària. Cada institució, tret del Banc Central Europeu, estableix, abans de l’1 de juliol, un estat de previsions de les seves despeses per a l’exercici pressupostari següent. La Comissió agrupa aquestes El president del Parlament Europeu previsions en un projecte de pressupost que comprèn una previsió d’ingressos i una previsió El president del Parlament Europeu és elegit per un període de despeses. Presenta aquest projecte al Parlament Europeu i al Consell, com a màxim l’1 de setembre. Aleshores elanys i mig, és a dir, per a la meitat d’una el projecte de pressupost i renovable de dos Consell ha d’aprovar la seva posició sobre transmetre-la al El presidentfins a l’1 d’octubre, justificant el seu punt de vista. legislatura. Parlament, representa el Parlament a l’exterior i en les relacions amb les altres institucions comunitàries. Pre- El pressupost s’aprova si, en un termini de quaranta-dos dies Par- sideix les sessions plenàries del Parlament, la Mesa del després d’aquesta transmissió, el lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència de Parlament Europeu aprova la posició del Consell o si no es pronuncia. Si, contràriament, el Par- Presidents dels grups polítics. lament aprova esmenes, el seu projecte de pressupost es transmet al Consell i a la Comissió. El pressupost s’aprova si, en un termini de deu dies, el Consell aprova totes les esmenes. Presidents del Parlament Europeu (1958-2009) En cas contrari, el President del Parlament Europeu, d’acord amb el del Consell, convoca el Comi- tè de Conciliació, que reuneix representants de les dues branques de l’autoritat pressupostària, 1958-1960 Robert Schuman la missió dels quals és arribar a un acord sobre el projecte comú. La Comissió participa en les 1960-1962 Hans Furler tasques de promoure una aproximació de les posicions. En el cas que, en el termini de vint-i-un 1962-1964 Gaetano Martino dies, el Comitè de Conciliació no aconsegueixi un acord sobre un projecte comú, la Comissió ha 1964-1965 nou Jean Duvieusart de presentar un projecte de pressupost. Però si el Comitè assoleix un acord, el Parlament 1965-1966 Victor Leemans Europeu i el Consell disposen cadascun de catorze dies per aprovar el projecte comú. 1966-1969 Alain Poher 1969-1971 Mario Scelba El pressupost s’adopta definitivament si, dins d’aquest termini, el Parlament Europeu i el Consell 1971-1973 Walter Behrendt aproven tots dos el projecte comú o no arriben a pronunciar-se, o si una de les institucions aprova el1973-1975 projecte comú i Cornelis Berkhouwer l’altra no es pronuncia. 1975-1977 Georges Spénale 1977-1979 Emilio Colombo44 5

I viceversa, la Comissió presenta un nou projecte si el Parlament Europeu i el Consell rebutgentots dos el projecte comú, o si una de les institucions rebutja el projecte comú i l’altra no arribaa pronunciar-se. Això s’aplica igualment si el Parlament Europeu rebutja el projecte comú i elConsell l’aprova. com s’ADoPtA EL PrEssUPost AnUAL DE LA UE?Si el Parlament Europeu aprova el projecte comú i el Consell el rebutja, el Parlament, per majoriadels seus membres i tres cinquenes parts dels vots emesos, podrà decidir confirmar totes o unapart de les esmenes. Si una de les esmenes del Parlament no és confirmada, la posició acordadaen el si del Comitè de Conciliació concernent la línia pressupostària objecte d’aquesta esmenaés acceptada. El pressupost es considera definitivament aprovat sobre aquesta base. 45

■ Paraules clau Europeu ■ El Parlament de Parlament EuropeuEuropea de la Unió Eu- El la Unió és l’òrgan parlamentari ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi- Actes jurídics de la dels membres són dones. El Parlament Eu- madament un terç Unió Per exercir les competències de ladisposa de tres llocs de treball: reglaments, directives, decisi- ropeu, amb seu a Estrasburg, Unió, les institucions adopten ons, Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg. recomanacions i dictàmens. Els reglaments tenen un abast general, són obligatoris en tots els seus elements i directament aplicables en tots els Estats membres. Les directives vinculen a tot Estat membre destinatari pel que fa als resultats que s’han d’obtenir, deixant a les instàncies El president del Parlament Europeu nacionals la competència pel que fa a la forma i els mitjans. Les decisions són obligatòries en tots els seus elements. Les recomanacions i els dictàmens no són vinculants. El president del Parlament Europeu és elegit per un període renovable de dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’una legislatura. El president representa el Parlament a l’exterior i banc central Europeu en les relacions amb les altres institucions comunitàries. Pre- Inaugurat el 30 de junyplenàries a Frankfurt, el Banc Central Europeu s’encarrega de conduir la sideix les sessions de 1998 del Parlament, la Mesa del Par- política monetària els països membres de la zona euro. Des de l’1 de gener de 1999, la seva tasca lament (amb als catorze vicepresidents) i la Conferència de principal és mantenir l’estabilitat dels preus a la zona euro i aplicar la política monetària europea Presidents dels grups polítics. definida pel Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). El BCE actua amb total independència. Presidents del Parlament Europeu El Tractat de Lisboa li confereix l’estatut d’institució europea. (1958-2009) 1958-1960 Robert Schuman banc Europeu d’inversions 1960-1962 Hans Furler El Banc Europeu d’Inversions (BEI), amb seu a Luxemburg, té com a missió contribuir a la cohesió 1962-1964 Gaetano Martino econòmica, social i territorial a través d’un desenvolupament equilibrat del territori de la Unió. El 1964-1965 Jean Duvieusart Banc finança a llarg termini la realització de projectes dels quals la viabilitat econòmica, tècnica, 1965-1966 Victor Leemans ambiental i financera estigui garantida. Fora de la Unió, el BEI sosté les estratègies de preadhesió 1966-1969 Alain Poher dels països candidats, com també dels Balcans Occidentals. També executa el capítol financer 1969-1971 Mario Scelba dels acords celebrats en el marc de les polítiques d’ajut i de cooperació al desenvolupament. 1971-1973 Walter Behrendt 1973-1975 Cornelis Berkhouwer 1975-1977 Georges Spénale cabal comunitari 1977-1979 Emilio Colombo46 El cabal comunitari abraça els drets i les obligacions que comparteixen el conjunt dels països de 5 la Unió Europea. Comprèn la legislació i els tractats europeus, les declaracions i les resolucions,

els acords internacionals en matèries que concerneixen la UE i la jurisprudència del Tribunal deJustícia. Els països candidats han d’acceptar aquest patrimoni –el cabal comunitari– abans d’ad-herir-se a la Unió, i transposar a continuació la legislació europea al seu Dret nacional. PArAULEs cLAU DE LA Unió EUroPEAcarta dels Drets Fonamentals de la Unió EuropeaLa Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reuneix en un mateix text drets civils, polítics,econòmics i socials proclamats, fins aquest moment, en diversos actes nacionals, europeus i inter-nacionals. Redactada per una convenció composta per diputats europeus i nacionals, va ser solem-nement proclamada durant una Cimera europea celebrada a Niça al desembre del 2000. A l’octu-bre del 2007, a Lisboa, amb motiu de la Cimera dedicada a la reforma dels Tractats, els caps d’Estat ide Govern de la UE van preveure fer-la jurídicament vinculant, tal com havia demanat el ParlamentEuropeu. Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, passa a ser-ho. Alguns Estats membres, comPolònia, el Regne Unit i la República Txeca, han obtingut no obstant això una derogació.ciutadania europeaLa ciutadania de la Unió s’aplica a qualsevol persona que tingui la nacionalitat d’un Estat mem-bre. Se suma a la ciutadania nacional i no la substitueix. El Tractat de Lisboa assenyala que laUnió, en totes les seves activitats, respecta el principi de la igualtat dels seus ciutadans, quees beneficien d’una atenció igualitària de les seves institucions, òrgans i organismes. A més, elfuncionament de la Unió «està basat en la democràcia representativa» i «els ciutadans estandirectament representats, a nivell de la Unió, en el Parlament Europeu».Els ciutadans de la Unió tenen, entre altres drets, el de circular i residir lliurement al territori delsEstats membres. També tenen dret de vot i d’elegibilitat en les eleccions del Parlament Europeu,i en les eleccions municipals en l’Estat membre on resideixen, en les mateixes condicions que elsnacionals d’aquest Estat. Si en un país tercer no existeix representació d’un Estat membre de laUnió, els ciutadans d’aquest Estat membre poden gaudir de la protecció diplomàtica i consularde qualsevol altre país de la Unió.comissió EuropeaLa Comissió Europea encarna i defensa l’interès general de la Unió Europea. Té un dret d’iniciativagairebé exclusiu en allò que fa referència als actes legislatius. En el marc de les polítiques de la Unió,prepara i executa els actes adoptats pel Consell i el Parlament Europeu. La Comissió, d’altra banda,té poders d’execució, de gestió i de control. Garanteix, en efecte, la programació i l’aplicació de lespolítiques comunes, executa el pressupost i gestiona els programes de la UE. En qualitat de «guar- 47diana dels Tractats», també vetlla perquè la legislació europea s’apliqui als Estats membres.

El President de la Comissió, proposat pels governs nacionals sobre la base dels resultats de les eleccions europees, és elegit pel Parlament Europeu per majoria absoluta. La resta dels membres de la Comissió, un nacional de cada Estat membre, exceptuant l’Estat d’origen del President, són nomenats per a un període de cinc anys pel Consell de conformitat amb els Estats membres. Un dels vicepresidents exerceix també la funció d’Alt Representant de la Unió per a Afers Estran-PArAULEs cLAU DE LA Unió EUroPEA gers i Política de Seguretat. La Comissió en el seu conjunt, com a col·legi, està subjecta a un vot d’aprovació del Parlament Europeu, davant del qual és responsable. comitè Econòmic i social El Comitè Econòmic i Social (CES), instituït pels Tractats de Roma (1957), és una assemblea con- sultiva que representa les organitzacions d’empresaris, treballadors i altres agents representatius de la societat civil. En una sèrie d’àmbits, que inclouen la política d’ocupació, la política social, l’educació, la salut pública, la protecció dels consumidors, la cohesió econòmica i social, la políti- ca agrícola i d’altres, el Tractat preveu que no es pot prendre una decisió abans que el Consell o la Comissió hagi consultat el CES. Aquest òrgan està constituït per 344 membres, proposats pels governs nacionals i nomenats pel Consell per un període de cinc anys renovable. comitè de les regions El Comitè de les Regions (CdR), creat el 1994, és l’assemblea política que fa sentir la veu de les col- lectivitats territorials. La Comissió i el Consell han de consultar el Comitè de les Regions per a tota proposta formulada en relació amb àmbits que tinguin repercussions a nivell local o regional: cohesió econòmica i social, xarxes d’infraestructures transeuropees, salut, educació i cultura, política d’ocupa- ció, medi ambient, transports, etc. El Tractat de Lisboa ha conferit al CdR un dret de recurs davant del Tribunal de Justícia per violació del principi de subsidiarietat contra actes legislatius per als quals ha de ser consultat. El Comitè està compost per 344 membres, generalment representants polítics regionals o locals, nomenats pel Consell per un període de cinc anys a proposta dels Estats membres. consell El Consell exerceix, amb el Parlament, les funcions legislatives i pressupostàries. El Tractat de Lis- boa ha ampliat considerablement el nombre d’àmbits respecte als quals es pronuncia per majoria qualificada. El Consell és la institució principal a l’hora de prendre decisions en matèria de política exterior i de seguretat comuna (PESC), com també en matèria de coordinació de les polítiques econòmiques. Es reuneix a nivell de ministres nacionals i constitueix la institució de representació dels Estats membres. El Consell té la seu a Brussel·les, però es reuneix també a Luxemburg.48

Es reuneix en diferents formacions, en el si de les quals s’apleguen els ministres competentsdels Estats membres: afers generals, afers econòmics i financers, ocupació, política social, salut iconsumidors, competitivitat, cooperació en l’àmbit de la justícia i els afers d’interior, transports,telecomunicacions i energia, agricultura i pesca, medi ambient, educació, joventut i cultura.Aquestes formacions estan dirigides durant sis mesos, per torn, pels països que ostenten la Pre- PArAULEs cLAU DE LA Unió EUroPEAsidència rotatòria de la UE al llarg de divuit mesos.El Consell d’Afers Estrangers, al contrari, està presidit per l’Alt Representant de la Unió per a AfersEstrangers i Política de Seguretat, funció instaurada pel Tractat de Lisboa. L’Alt Representant diri-geix la política exterior i de seguretat comuna de la Unió i vetlla per la coherència de l’acció ex-terior d’aquesta. Contribueix a l’elaboració d’aquesta política i l’executa en qualitat de mandataridel Consell, gràcies també al nou Servei Europeu d’Acció Exterior. Actua també en l’àmbit de laPolítica Comuna de Seguretat i Defensa i participa en les reunions del Consell Europeu.consell EuropeuEl Consell Europeu ha estat elevat al rang d’institució pel Tractat de Lisboa. Reuneix dos cops persemestre els caps d’Estat i de Govern dels Estats membres de la Unió Europea. La seva funció ésdonar a la UE l’impuls necessari per al seu desenvolupament i definir les orientacions polítiquesgenerals. No exerceix funcions legislatives i les decisions es prenen, en principi, per consens.El Consell Europeu, des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, elegeix el seu President pera un mandat de dos anys i mig, renovable una vegada. El President, que no pot exercir capmandat nacional, s’ocupa de la preparació i la continuïtat de les tasques del Consell Europeu, encooperació amb el President de la Comissió, i procura facilitar la cohesió i el consens. Presenta alParlament Europeu un informe després de cada reunió del Consell Europeu i, al seu nivell i en laseva qualitat, s’ocupa de la representació exterior de la Unió, sense perjudici de les atribucionsde l’Alt Representant.El Defensor del Poble EuropeuEl Defensor del Poble Europeu està habilitat per rebre dels ciutadans de la Unió, o de personesfísiques o jurídiques residents als Estats membres, queixes relatives a una mala administració enl’actuació de les institucions o dels òrgans de la UE (amb excepció del Tribunal de Justícia o delTribunal General). A títol d’exemple, pot tractar-se de l’absència d’informació o la denegació del’accés a aquesta, d’un retard administratiu injustificat, d’una pràctica injusta o discriminatòria, od’una falta de transparència. 49

mercat únic La Unió Europea és un gran espai en què, en principi, les persones, els béns, els serveis i els capitals poden circular lliurement entre els Estats membres, com si es tractés d’un sol país, sense controls en les fronteres i sense aranzels. No obstant això, ha calgut força temps per arribar-hi. ElsPArAULEs cLAU DE LA Unió EUroPEA aranzels entre els països de la CEE no es van suprimir completament fins a l’1 de juliol de 1968. Altres obstacles al comerç també han trigat a desaparèixer, i el «mercat únic» no es va fer realitat fins a finals del 1992. oficina Europea de Lluita contra el Frau L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) s’encarrega des de l’1 de juny de 1999 de la lluita contra el frau en detriment del pressupost de la Unió Europea. L’Oficina pot investigar la gestió i el fi- nançament de totes les institucions i òrgans de la Unió amb una independència operativa absoluta. repartiment de les competències Les competències de la Unió Europea i dels Estats membres es reparteixen en tres categories: — Les competències exclusives de la Unió, en què els Estats membres han abandonat irrevoca- blement tota possibilitat d’acció, concerneixen essencialment la unió duanera, les normes de concurrència, la política monetària a la zona euro i la política comercial comuna. — Les competències compartides, el cas més freqüent, concerneixen, per exemple, el mercat intern, la protecció dels consumidors, l’agricultura i la pesca, l’energia, els transports, la salut pública, la política social i la cohesió territorial, la investigació, la cooperació al desenvolupament i l’ajut humanitari, com també l’espai de llibertat, seguretat i justícia. — Les competències o àmbits de suport, per als quals la UE té la missió de fomentar, coordinar i completar l’acció dels Estats membres, cobreixen en particular la protecció de la salut, la in- dústria, la cultura, el turisme, l’educació i la formació professional, la joventut i l’esport, a més de la protecció civil. Els principis de subsidiarietat i de proporcionalitat exerceixen la funció de reguladors per garantir el respecte d’aquest repartiment de competències.50

subsidiarietat i proporcionalitatEl principi de subsidiarietat té per objecte assegurar que les decisions es prenguin de la maneramés propera possible al ciutadà, verificant que l’acció que s’ha de dur a terme a nivell europeuestigui justificada pel que fa a les possibilitats que ofereix l’acció a escala nacional, regional o PArAULEs cLAU DE LA Unió EUroPEAlocal. Concretament, és un principi segons el qual la Unió tan sols intervé, llevat dels àmbits quesón competència seva, quan la seva acció és més eficaç que una acció empresa a nivell nacional,regional o local. Aquest principi està estretament lligat al de proporcionalitat, segons el quall’acció de la Unió no ha d’excedir el que calgui per assolir els objectius del Tractat.Amb el Tractat de Lisboa, els Parlaments nacionals estan cridats a verificar, des de l’inici d’un pro-cediment legislatiu, que aquests principis siguin respectats. Un nombre suficient de Parlamentspot imposar a les institucions de la UE que examinin de nou l’oportunitat de l’acte legislatiuproposat i justifiquin l’opció de prosseguir el procediment. El Comitè de les Regions ha adquiritun dret de recurs per infracció del principi de subsidiarietat contra actes legislatius que, per seradoptats, requereixin una consulta prèvia.tribunal de comptes EuropeuEl Tribunal de Comptes Europeu, amb seu a Luxemburg, està compost per un nacional de cadaEstat membre. El Tribunal verifica la legalitat i la regularitat dels ingressos i les despeses de laUnió Europea (com també de tot organisme creat per la UE) i vetlla per la seva bona gestió fi-nancera. Facilita també al Parlament Europeu i al Consell una declaració de conformitat referenta la fiabilitat dels comptes i a la legalitat i la regularitat de les operacions subjacents. El Tribunaltambé pot assenyalar qualsevol irregularitat al Parlament Europeu i al Consell.tribunal de Justícia de la UnióEl Tribunal de Justícia, la seu del qual és a Luxemburg, vetlla pel respecte i per l’aplicació dels Trac-tats constitutius. Es compon del mateix nombre de jutges que d’Estats membres. Els jutges estanassistits per vuit advocats generals nomenats per sis anys pels Estats membres, de comú acord.El Tribunal té dues funcions principals: verificar la compatibilitat amb els Tractats dels actes de lesinstitucions europees i dels governs, i pronunciar-se, a petició d’un tribunal nacional, sobre la inter-pretació o la validesa de les disposicions del Dret de la Unió. El Tribunal comprèn també un TribunalGeneral compost per almenys un jutge per Estat membre, i tribunals especialitzats. 51

Unió Econòmica i monetària La Unió Econòmica i Monetària (UEM) designa un procés l’objectiu del qual és harmonitzar les polítiques econòmiques i monetàries dels Estats membres de la Unió amb la instauració d’una moneda única, l’euro. L’1 de gener de 1999 es va fixar de manera irrevocable la taxa de conversióPArAULEs cLAU DE LA Unió EUroPEA i la introducció de la moneda única als Estats de la UEM. L’1 de gener de 2002, les monedes i els bitllets en euros van substituir les antigues monedes nacionals. No tots els Estats membres han adoptat l’euro com a moneda única. Els 12 Estats membres que s’han adherit a la Unió després de l’1 de maig de 2004 han d’adoptar l’euro des del moment en què compleixin tots els criteris establerts («criteris de convergència»), encaminats a garantir que el desenvolupament econòmic en el marc de la UEM sigui equilibrat i que no provoqui tensions entre els Estats membres. Unió Europea La Unió Europea (UE) es basa en els valors de respecte de la dignitat humana, de llibertat, de democràcia, d’igualtat, de l’Estat de Dret i del respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat que es caracteritza pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes. El Tractat de Lisboa ha reunit la Comunitat Europea i la Unió Europea en una sola entitat dotada d’una personalitat jurídica única: la Unió Europea. També ha suprimit l’antic sistema dels «tres pilars», dels quals els dos últims eren essencialment intergovernamentals (la Política Exterior i de Seguretat Comuna i la Justícia i els Afers Estrangers). Ara hi ha un únic marc institucional en què s’aplica de manera general el «mètode comunitari», independentment dels procediments particulars previstos per a la política exterior, de seguretat i de defensa.52

■ Dates fonamentals ■ El Parlament Europeude Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari de la Unió Eu- El la integració europea ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi-9 demadament un terçRobert Schuman, ministre El Parlament Eu- maig de 1950 – dels membres són dones. francès d’Afers Estrangers, presenta propostesambropeu, amb seu a Estrasburg, disposa de tres llocs de treball: vista a crear una unió del carbó i de l’acer entre França i Alemanya de l’Oest, un projecte ba-sat en les idees de Jean Monnet. La data del discurs de Robert Schuman, el 9 de maig, se celebra Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg.cada any en el marc del «Dia d’Europa».Abril 1951 – Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg es basen en el pla El president del Parlament Europeude Schuman per fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), instituïda pel Tractatde París. El president del Parlament Europeu és elegit per un períodeMarç 1957 – Els sis països fundadors signen el Tractat de Roma, que institueix la Comunitat renovable de dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’unaEconòmica Europea (CEE), o «mercat comú», i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EU- legislatura. El president representa el Parlament a l’exterior iRATOM), que entren en vigor l’1 de gener de 1958. en les relacions amb les altres institucions comunitàries. Pre-Març 1958lesSessió constitutiva de l’Assemblea ParlamentàriaPar- sideix – sessions plenàries del Parlament, la Mesa del Europea.Març 1962 – L’Assemblea Parlamentària Europea és rebatejada de lament (amb els catorze vicepresidents) i la Conferència Parlament Europeu. Presidents dels grups polítics.Juliol 1968 – Els aranzels concernents als productes industrials són suprimits, 18 mesos abansde laPresidents del Parlament Europeu comú. data prevista, i s’instaura un aranzel exterior (1958-2009)Gener 1973 – Primera ampliació de la Comunitat: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit s’adherei-xen a la CEE. 1958-1960 Robert SchumanJuny 1979 – S’organitzen les primeres eleccions per sufragi universal al Parlament Europeu. An- 1960-1962 Hans Furlerteriorment, els diputats eren delegats pels Parlaments nacionals. 9 països elegeixen 410 diputats 1962-1964 Gaetano Martinoeuropeus. 1964-1965 Jean DuvieusartGener 1981 – Grècia Victor Leemans 1965-1966 s’adhereix a la CEE. 1966-1969 Alain PoherJuny 1984 – Elecció del Parlament Europeu: 10 països elegeixen 441 diputats europeus. 1969-1971 Mario ScelbaGener 1986 – Espanya i Portugal s’adhereixen a la CEE. 1971-1973 Walter BehrendtJuliol 1987 – Entra en vigor l’ABerkhouwer 1973-1975 Cornelis cta Única Europea. Es reforcen les competències del Parlament. 1975-1977 Georges SpénaleJuny 1989 – Elecció del Parlament Europeu: 12 països elegeixen 525 diputats europeus. 1977-1979 Emilio Colombo 53 5

Novembre 1989 – Caiguda del Mur de Berlín. La guerra freda ha acabat i les divisions d’Europa es poden començar a esborrar. Gener 1993 – S’estableix el mercat únic i les seves quatre llibertats: la lliure circulació de mercaderies, de serveis, de persones i de capitals és ja una realitat.DAtEs FonAmEntALs DE LA intEgrAció EUroPEA Novembre 1993 – Entra en vigor el Tractat de la Unió Europea signat a Maastricht. S’hi defineix l’establiment d’una futura moneda única, d’una política exterior i de seguretat i d’una cooperació més estreta en matèria de justícia i afers interiors. La denominació «Unió Europea» substitueix oficialment la de «Comunitat Europea». S’instaura el procediment de «codecisió», que confereix al Parlament Europeu un veritable poder legislatiu. Juny 1994 – Elecció del Parlament Europeu: 12 països elegeixen 567 diputats europeus. Gener 1995 – Àustria, Finlàndia i Suècia s’adhereixen a la UE. Maig 1999 – Entra en vigor el Tractat d’Amsterdam. S’hi preveuen mesures per reformar les institucions comunitàries, reforçar la influència en el món i consagrar més recursos a l’ocupació i als drets dels ciutadans. Juny 1999 – Elecció del Parlament Europeu: 15 països elegeixen 626 diputats europeus. Desembre 2001 – El Consell Europeu de Laeken adopta una Declaració sobre el futur de la Unió, que obri el camí a la nova gran reforma de la UE i a la creació d’una Convenció encarregada de redactar la Constitució Europea. Gener 2002 – Els bitllets i les monedes en euros comencen a circular en 12 països i substituei- xen les monedes nacionals utilitzades fins aleshores. Febrer 2003 – Entra en vigor el Tractat de Niça, que prepara la UE per a l’adhesió de 10 nous membres l’any següent. S’adopta la Carta dels Drets Fonamentals. Juliol 2003 – La Convenció sobre el futur d’Europa acaba de redactar la Constitució Europea. Maig 2004 – Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la Repúbli- ca Txeca i Xipre s’adhereixen a la UE. Juny 2004 – Elecció del Parlament Europeu: 25 països eligeixen 732 diputats europeus. Octubre 2004 – Els caps d’Estat i de Govern signen el Tractat que estableix una Constitució Europea. Maig-juny 2005 – França i els Països Baixos rebutgen el projecte de Constitució per referèn- dum. Gener 2007 – Bulgària i Romania s’adhereixen a la UE. El nombre de diputats europeus passa a ser de 785. Eslovènia adopta l’euro. Març 2007 – Amb motiu del 50è aniversari del Tractat de Roma, el Parlament signa, amb el54 Consell i la Comissió, la Declaració de Berlín.

Octubre 2007 – A la Cimera de Lisboa, els caps d’Estat i de Govern de la UE arriben a un acordsobre la reforma dels Tractats.Desembre 2007 – Els presidents del Parlament de la Comissió i del Consell de la Unió Europeasignen solemnement la Carta dels Drets Fonamentals, i els caps d’Estat i de Govern signen elTractat de Lisboa. DAtEs FonAmEntALs DE LA intEgrAció EUroPEAGener 2008 – Malta i Xipre adopten l’euro.Gener 2009 – Eslovàquia adopta l’euro i es converteix en el setzè Estat de la zona euro.Juny 2009 – Elecció del Parlament Europeu: 27 països elegeixen 736 diputats europeus.Desembre 2009 – Entra en vigor el Tractat de Lisboa. La Unió Europea és dotada de personalitatjurídica i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió adquireix valor jurídic vinculant. El Parlamentobté poders legislatius més amplis, com també pressupostaris i de control sobre les altres ins-titucions. La codecisió –amb el vot per majoria qualificada al Consell– esdevé el procedimentlegislatiu ordinari per a l’adopció de les lleis europees i s’estén a la quasi totalitat dels àmbits decompetència de la Unió Europea. 55

■ Adreces del Europeu ■ El Parlament Parlament Europeu de la Unió Eu- El Parlament Europeu és l’òrgan parlamentari ropea (UE). L’actual Parlament està format per 785 diputats procedents dels vint-i-set estats membres de la UE. Aproxi- Parlament Europeu dels membres són dones. El Parlament Eu- madament un terç Parlament Europeu Parlament Europeu Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 Plateau du Kirchberg Allée du Printemps ropeu, amb seu a Estrasburg, disposa de tres llocs de treball: 1047 Bruxelles/Brussel BP 1601 Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg. BP 1024/F BELGIQUE/BELGIË 2929 Luxembourg 67070 Strasbourg Cedex +32 22842111 LUXEMBOURG FRANCE +32 22306933 +352 4300-1 +33 388174001 El president del Parlament Europeu +352 4300-24842 +33 388174860 El president del Parlament Europeu és elegit per un període renovable de dos anys i mig, és a dir, per a la meitat d’una Peticions El president representa el Parlament a l’exterior i legislatura. correu del ciutadà en les relacions amb les altres institucions comunitàries.Europeu Parlament Europeu Parlament Pre- El president del Parlament Europeu Parlament, Correu del ciutadà sideix les sessions plenàries del la Mesa del Par- lament (amb els catorze vicepresidents) i laGOL03A012 de Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 Conferència Presidents dels grups polítics. 1047 Bruxelles/Brussel 2929 Luxembourg BELGIQUE/BELGIË LUXEMBOURG Presidents del Parlament Europeu +352 4300-27072 (1958-2009) 1958-1960 Robert Schuman visites i seminaris 1960-1962 Hans Furler Parlament Europeu 1962-1964 Parlament Europeu Gaetano Martino Parlament Europeu Visites i Seminaris Visites i Seminaris Visites i Seminaris 1964-1965 Jean Duvieusart Rue Wiertz/Wiertzstraat 60 Bureau de Strasbourg 7, rue du Marché-aux-Herbes 1965-1966 Victor Leemans 1047 Bruxelles/Brussel BP 1024 F 1728 Luxembourg 1966-1969 Alain Poher BELGIQUE/BELGIË 67070 Strasbourg Cedex LUXEMBOURG 1969-1971 Mario Scelba +32 22842111 FRANCE +352 4300-22597 1971-1973 Walter Behrendt +32 22843530 +33 388175184 +352 4300-22457 1973-1975 Cornelis Berkhouwer epluxembourg@europarl.europa.eu 1975-1977 Georges Spénale També pot completar un formulari electrònic des de la pàgina web del Parlament Europeu 1977-1979 Emilio Colombo56 www.europarl.europa.eu 5

oficines d’informacióBELGIQUE/BELGIË DANMARK ÉIRE/IRELANDBRUXELLES KØBENHAVN DUBLIN ADrEcEs DEL PArLAmEnt EUroPEUAdreça postal: Rue Wiertz/ Gothersgade 115 43 Molesworth StreetWiertzstraat 60 1123 København K Dublin 21047 Bruxelles/Brussel DANMARK IRELANDBELGIQUE/BELGIË +45 33143377 +353 16057900Visitants: Rue de Treves/Trierstraat 3 +45 33150805 +353 160579991050 Bruxelles/Brussel epkobenhavn@europarl.europa.eu epdublin@europarl.europa.euBELGIQUE/BELGIË www.europarl.dk www.europarl.ie +32 22842005 +32 22307555 DEUTSCHLAND ΕΛΛΑΔΑ/GREECE epbrussels@europarl.europa.eu ATHINA BERLIN www.europarl.be Leof. Amalias 8 Unter den Linden 78 10117 Berlin 105 57 AthinaБЪЛГАРИЯ/BULGARIA DEUTSCHLAND GREECESOFIA +49 3022801000 +30 2103278900Moskovska Str. 9 +49 3022801111 +30 21033115401000 Sofia epberlin@europarl.europa.eu epathinai@europarl.europa.euBULGARIA www.europarl.de www.europarl.gr +359 29853545 MÜNCHEN +359 29819944 ESPAÑA Erhardtsraße 27 epsofia@europarl.europa.eu MADRID 80469 München www.europarl.bg Paseo de la Castellana, 46 DEUTSCHLAND +49 8920208790 28046 MadridČESKÁ REPUBLIKA +49 89202087973 ESPAÑAPRAHA epmuenchen@europarl.europa.eu +34 914364747Jungmannova ul. 24 www.europarl.de +34 915783171110 00 Praha 1 epmadrid@europarl.europa.euČESKÁ REPUBLIKA www.europarl.es EESTI +420 255708208 BARCELONA TALLINN +420 255708200 Rävala 4 Passeig de Gràcia, 90 1r eppraha@europarl.europa.eu 08008 Barcelona 10143 Tallinn www.evropsky-parlament.cz ESPANYA ESTONIA +372 6306969 +34 932722044 +372 6306968 +34 932722045 eptallinn@europarl.europa.eu epbarcelona@europarl.europa.eu www.europarl.ee www.europarlbarcelona.eu 57

FRANCE MILANO LUXEMBOURG PARIS Corso Magenta 59 LUXEMBOURG 288 bd Saint-Germain 20123 Milano 7, rue du Marché-aux-Herbes 75341 Paris Cedex 07 ITALIA 1728 Luxembourg FRANCE +39 024344171 LUXEMBOURGADrEcEs DEL PArLAmEnt EUroPEU +33 140634000 +39 02434417500 +352 4300-22597 +33 145515253 epmilano@europarl.europa.eu +352 4300-22457 epparis@europarl.europa.eu www.europarl.it epluxembourg@europarl.europa.eu www.europarl.fr ΚΥΠΡΟΣ/CYPRUS STRASBOURG MAGYARORSZÁG Centre de premsa — BP 1024 NICOSIA BUDAPEST 67070 Strasbourg Cedex Vyronos Avenue 30 Deák Palota FRANCE 1096 Nicosia Budapest +33 388174001 CYPRUS Deák Ferenc u. 15 +33 388175184 +357 22870500 1052 epstrasbourg@europarl.europa.eu +357 22767733 MAGYARORSZÁG epnicosia@europarl.europa.eu +36 14113540 MARSEILLE www.europarl.europa.eu/nicosia 2 rue Henri-Barbusse +36 14113560 epbudapest@europarl.europa.eu BP 22164 LATVIJA www.europarl.hu 13241 Marseille Cedex 01 RIGA FRANCE Aspazijas bulvāris 28 +33 496115290 MALTA Riga, LV-1050 +33 491909503 LATVIJA VALLETTA epmarseille@europarl.europa.eu +371 67085460 254, St Paul’s Street http://sudest.europarl.fr +371 67085470 Valletta epriga@europarl.europa.eu 1215 ITALIA www.europarl.lv MALTA +356 21235075 ROMA Via IV Novembre 149 LIETUVA +356 21230661 VILNIUS epvalletta@europarl.europa.eu 00187 Roma Naugarduko st. 10 www.europarlmt.eu ITALIA +39 06699501 LT-01309 Vilnius +39 0669950200 LIETUVA NEDERLAND eproma@europarl.europa.eu +370 52120766 DEN HAAG www.europarl.it +370 52619828 Korte Vijverberg 6 epvilnius@europarl.europa.eu 2513 AB Den Haag www.europarl.lt NEDERLAND +31 703135400 +31 703647001 epdenhaag@europarl.europa.eu www.europeesparlement.nl58

ÖSTERREICH SLOVENIJA SVERIGEWIEN LJUBLJANA STOCKHOLMWipplingerstraße 35 Breg 14 Regeringsgatan 65, 6 tr.1010 Wien SI-1000 Ljubljana SE-111 56 StockholmÖSTERREICH SLOVENIJA SVERIGE Adreces del PArlAment euroPeu +43 151617-0 +386 12528830 +46 856244455 +43 15132515 +386 12528840 +46 856244499 epwien@europarl.europa.eu epljubljana@europarl.europa.eu epstockholm@europarl.europa.eu www.europarl.at www.europarl.si www.europaparlamentet.sePOLSKA SLOVENSKO UNITED KINGDOMWARSZAWA BRATISLAVA LONDONUl. Jasna 14/16a Palisády 29 2 Queen Anne’s Gate00-041 Warszawa 811 06 Bratislava LondonPOLSKA SLOVENSKO SW1H 9AA +48 225952470 +421 259429683 UNITED KINGDOM +48 225952480 +421 259429687 +44 2072274300 epwarszawa@europarl.europa.eu epbratislava@europarl.europa.eu +44 2072274302 www.europarl.pl www.europskyparlament.sk eplondon@europarl.europa.eu www.europarl.org.ukPORTUGAL SUOMI/FINLAND EDINBURGHLISBOA HELSINKI/HELSINGFORS The TunLargo Jean Monnet 1-6 Pohjoisesplanadi 31/ 4 Jackson’s Entry1269-070 Lisboa Norra esplanaden 31 Holyrood RoadPORTUGAL FI-00100 Helsinki/Helsingfors Edinburgh +351 213504900 SUOMI/FINLAND EH8 8PJ +351 213540004 +358 96220450 UNITED KINGDOM eplisboa@europarl.europa.eu +358 96222610 +44 1315577866 www.parleurop.pt ephelsinki@europarl.europa.eu +44 1315574977 www.europarl.fi epedinburgh@europarl.europa.euROMÂNIA www.europarl.org.ukBUCUREŞTIVasile Lascar Street 31,floor 1 — Sector 2020492 BucureştiROMÂNIA +40 213157986 +40 213157929 epbucarest@europarl.europa.eu www.europarl.ro 59

Per a més informació, visiteu la pàgina web: BR-31-10-360-CA-Cwww.europarl.europa.euAquesta publicació ha estat realitzada per la Direcciógeneral de la comunicació del Parlament Europeu.Versió en català a càrrec de l’O cina d’Informaciódel Parlament Europeu a Barcelona.(maig de 2010)PARLAMENT EUROPEUO cina a BarcelonaPasseig de Gràcia, 90E-08008 BarcelonaTel.: 93 272 20 44epbarcelona@europarl.europa.euwww.europarlbarcelona.eu Crèdits fotogrà cs Bernard Rou gnac/Arquitecte: Architecture Studio, pàgines 2, 3, 43, 55; ccvision.de, pàgina 15; Corbis, pàgines 10, 12, 16, 20; Phovoir, pàgina 14; Unió Europea, pàgines 8, 18, 24, 28, 31, 32; Unió Europea/ECHO/ Daniel Dickinson, pàgina 26; Unió Europea/Pietro Naj-Oleari, pàgines 6, 18, 30; Unió Europea/Arquitecte: Architecture Studio, portada, pàgines 36, 42; Unió Europea/Pietro Naj-Oleari/Arquitecte: Architecture Studio, pàgina 40; Unió Europea/Pietro Naj-Oleari/Arquitecte: Association des architectes du CIC: Vanden Bossche sprl, C.R.V. s.a., CDG sprl, Studiegroep D. Bontinck, Façana i disseny de l’interior de l’hemicicle - Arquitecte Michel Bouquillon, pàgines 18, 34. Es pot trobar més informació sobre la Unió Europea a internet (http://europa.eu). Luxemburg: O cina de Publicacions de la Unió Europea, 2010 © Unió Europea, 2010 Reproducció autoritzada si es menciona la font Imprès a Alemanya IMPRÈS SOBRE PAPER BLANQUEJAT SENSE CLOR ISBN 978-92-823-3181-1

El Parlament Europeu

by Europarl_CAT on Oct 18, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 71

Statistics

El Parlament Europeu — Document Transcript

http://www.europarlbarcelona.eu	48
http://barcelona.adagio4.eu	23