Your SlideShare is downloading. ×
Sofistes i Sòcrates
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Sofistes i Sòcrates

3,580
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
3,580
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Els SOFISTES SÒCRATES 1
  • 2. ELS SOFISTES (Protàgores i Gòrgies)1) SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL: – Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica – Les lleis • Temoi / nomoi • Contraposició nomos / physis2) QUI EREN ELS SOFISTES? – Metecs2) QUÈ VAN PROPOSAR? – Activitat – Gir antropològic – Relativisme i Escepticisme – Homomensura 2 – Retòrica i oratòria, l’art de la discussió
  • 3. 1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL 1.1. Grècia, segle V a.C.: nova situació històrica• Gràcies al moment històric que viu Grècia al s. V aC s’inicia a Atenes una nova recerca intel·lectual que se centra en l’home, i no en les qüestions físiques i cosmològiques• Aquest nou moment racional i de temàtica antropològica donarà pas a la gran esplendor dels període clàssic en que brillaran Plató i Aristòtil• Les condicions que fan que a Atenes es creï una situació inèdita que planteja nous problemes són: Les condicions que afavoriren aquest gir seran: Triomf de la L’esplendor La preponderància democràcia econòmica política i cultural a Grècia 3
  • 4. Les noves idees De l’Atenes Democràtica són:DEMOCRÀCIA LLIBERTAT LLEI Llibertat personal Únic sobirà permanent pel fet que lesIgualtat política, mitjançant la llei magistratures són igualtat social i però amb subjecció disperses, efímeresgovern del poble a la llei i fins i tot es sortegen Tots aquests temes es centren en l´’ÉSSER HUMÀ i la seva CONVIVÈNCIA 4
  • 5. 1. SITUACIÓ POLÍTICO-SOCIAL 1.2. Les LleisEn l’època anterior En el moment dels són considerades sofistes (s. V a.n.e.) TEMOI NOMOI No escrites,com Lleis humanes si fossin d’origen escrites amb data i diví firma •Seran el fonament de la democràcia i l’única barrera enfront de l’individualisme i l’afany de poder •Seran examinades i discutides a fons 5
  • 6. CONVENCIONS Els SOFISTES consideraran les LLEIS MANCADES Les CONTRAPOSARAN de VALOR a la NATURALESA ABSOLUT (Physis)Cada poble té lleis i usos diversos La naturalesa té caràcter universal i permanent 6
  • 7. Així, el tema del moment és la CONTRAPOSICIÓ: LLEI = NATURALESAConsiderada una creació Permanent, comuna iconvencional, arbitrària iprovisional pels sofistes universal 7
  • 8. 2. QUI EREN ELS SOFISTES? 2.1. MetecsEtimologiaSohpos savi home que destaca en qualsevol tipus de saberSophistés Mestre del saber Es dediquen a ensenyar als altres cobrant com qui exerceix qualsevol altre ofici Volen satisfer la demanda Molt interessats en la vida política de la ciutat-estat dels ciutadans atenesos A diferència dels savis Els sofistes apareixen en la vida social com a “mestres” de la tradicionals dedicats a cultura i la virtut l’especulació i el saber teòric Són capaços de fer prevaler Saber que amb el temps deriva en pur Sofista les seves opinions gràcies a art de convèncer el contrari Com a productor de l’art de l’oratòria discursos buits Sofisme Com a argumentació fal·laç i enganyosa Posteriorment va adquirir un sentit pejoratiu d’hàbil enganyador 8
  • 9. En aquesta Atenes bullint apareixen els SOFISTES Aporten noves Enormement cultes Com que eren idees que seran i coneixedors estrangers a acollides amb a través dels Atenes: entusiasme La seva seus nombrosos No podienTots ells estrangers pels joves influència viatges de les participar (metecs) i trobaran serà molt diverses formes directament l’oposició dels considerable de pensar de la vida que s’aferren i de viure política de la a una visió dels altres grecs. ciutat més tradicional 9
  • 10. 2. QUI EREN ELS SOFISTES? 2.2. ActivitatACTIVITAT Va ser molt extensa Formaven a la major part dels polítics atenesos Van ser educadors a sou de la joventut tot creant un model renovat d’ensenyament, més ampli i més actual Foren grans oradors Foren escriptors malgrat els seus escrits s’han perdut i no en queden més que escadussers fragments 10
  • 11. Donaven especial importància a laÉs a dir, en leshabilitats necessàries •Davantper tenir èxit en els l’assembleaassumptes públics pública •Guanyar als tribunals 11
  • 12. 3. QUÈ VAN PROPOSAR?Malgrat que els sofistes no van formar una escola nivan defensar una doctrina comuna, sinó un moviment integrat per diversos savis, podem trobar algunes coincidències: Pròdic Hípies Trassímac Calicles Antifont Protàgores Gòrgies Críties 12
  • 13. 1. Van suposar un gir filosòfic: preocupació humanista•Com a conseqüència de les novesnecessitats plantejades per lademocràcia, els sofistes es van centraren l’ésser humà•La seva filosofia però, no va serespeculativa sinó pràctica•Es van dedicar al que avui anomenemfilosofia de la cultura: Política, Religió,Sociologia, Lingüística 13
  • 14. 2. Relativisme de la veritat (opinió) i Escepticisme religiós i cognoscitiu•Fruit dels seus nombrosos viatges comproven que no hi ha dospobles amb les mateixes lleis ni els mateixos costums: “l’home és la mesura de totes les coses” = HOMOMENSURA•Sofistes més radicals com Protàgores afirmaran que no podemestar segurs de res, per tant, la posició més assenyada és el dubtepermanent = ESCEPTICISME Cap opinió és més vertadera que una altra, pot passar que una sigui millor si així ho sembla a la majoria 14
  • 15. 3. No són pensadors sistemàtics, ni busquen principis universalsProcedeixen més aviat de manera inductiva Acumulen dades i informacions deles quals es deriven conclusions de caràcter pràctic 15
  • 16. 4. Crítica al que és establert com a natural (llei enfront natura)•Cerquen un saber al servei de la utilitat •L’acord substitueix la llei natural •La utilitat substitueix la veritat•Relativisme: no podem obtenir la veritat universal.Les coses són percebudes segons les diversessituacions de cadascú 16
  • 17. 5. Les seves eines de treball són l’oratòria i la retòrica(l’art de la discussió: confiança en l’educació i el discurs RETòRICA F 1 RET Art de leloqüència, de lexpressió oral i escrita, fixada dacord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i senriquiren en la tradició successiva. 2 1 desp Manera de parlar o descriure ampul·losa i buida, artificialment elegant, que té en compte només els efectes exteriors, sense un sentiment seriós, convicció artística o moral, etc. 2 Abundància de paraules, sobretot quan són fora de lloc o enganyadores. 3 pl Raons que no són del cas. No em vinguis amb retòriques.•Els sofistes van ser molt importants a Atenes, van posaren qüestió la polis tradicional•Ara bé, les seves eines es prestaven a tot tipus demanipulació per part dels esperits més ambiciosos iindividualistes de l’època•No és doncs gens estrany que la figura dels sofistes 17aparegui revestida d’una notable ambigüitat
  • 18. 6. Exigència de pagament pels serveis donats 18
  • 19. SÒCRATES 470/469 – 399 a.C.1. El problema socràtic2. Qui va ser Sòcrates • “Només sé que no sé res” • Busca la veritat • Areté o excel·lència1. Per què va ser condemnat a mort? • Corrompre menors i impietat • Circumstàncies històriques1. Quina va ser la seva doctrina? • Mètode socràtic = Maièutica (Ironia i contradicció) • Diàleg • Construcció de definicions: essències1. L’ètica socràtica: l’intel·lectualisme moral 19
  • 20. Si els sofistes eren estrangers, Sòcrates era atenenc Pertanyia a una família modesta Pare escultor Mare llevadora Mai no va voler dedicar-se a la política ni el va dominar l’ambició de sortir de laseva pobresa Tot i així, de Sòcrates i mai millor dit “només sabem que no en sabem res” Ja que no va deixar res escrit Tot el que d’ell en sabem prové de 4 fonts que estan en desacord Això és el que es coneix com 20
  • 21. 1. El problema socràtic Quasi tot el que es refereix a Sòcrates està envoltat de misteri i sotmès a discussió: - Qui va ser realment? - Per què va ser condemnat a mort? - Quina va ser la seva doctrina? Sòcrates no va escriure res i els testimonis que n’ha arribat són contradictorisAristòfan Se’n burlaXenofont El presenta com una figura una mica carrinclonaPlató En fa una exaltació en els seus diàlegsAristòtil En dóna un testimoni més ponderat Potser el més segur és acceptar el testimoni d’Aristòtil i dels primers diàlegs de Plató, concretament el de L’apologia de Sòcrates 21
  • 22. 2. QUI VA SER SÒCRATES?Encara que sembla que podria ser considerat com un sofistamés, Sòcrates se’ns mostra amb algunes diferències: No escriu llibres Renuncia a l’oratòria No cobra als seus deixebles No presumeix de saviesa 22
  • 23. Diferències entre Sòcrates i els sofistes SÒCRATES SOFISTESMètode Diàleg RetòricaIdeal Felicitat Èxit Ètica PolíticaConeixement Interior Exterior Concepte o definició Oratòria Veritat RelativismeEnsenyament A les places i als carrers Institucionalitzat De franc Cobrant 23
  • 24. • Això l’acosta a la saviesa molt més que tots aquells que, com els sofistes, creuen que ho “Només sé que no sé res” saben tot • Ell no nega la possibilitat de l’accés al coneixement per part de l’home – Sinó que creu que només aquell que es considera ignorant té la possibilitat d’iniciar un camí racional cap al coneixement“Examinar-se a si mateix i als altres” • Sòcrates doncs, busca la Veritat – És per això que dedica la seva activitat a examinar-se a si mateix i als altres sobre el bé de l’ànima, la justícia i la virtut en general“La vida sense aquesta mena d’examen no mereix la pena • Sòrates va preferir aquesta activitat filosòfica ser viscuda” a totes les preocupacions dels seus contemporanis. 24
  • 25. Fou una figura inquietant i incòmoda pels seus contemporanisEs comparà a si mateix amb un tàvec que fibloneja els altres perquè no s’adormin iparin atenció a la virtut 25
  • 26. Sòcratescomparteix amb els Sofistes la Però mentre per Sòcrates l’areté és preocupació coneixement per l’educauciódels joves i perl’assoliment de Pels sofistes si el coneixement és l’areté o relatiu, com volen ensenyar-lo? excel·lència 26
  • 27. 3. PER QUÈ VA SER CONDEMNAT A MORT? Formalment se’l va acusar de: Corrompre menors i D’impietat (no creure en els déus de la polis) 27
  • 28. Sembla però, que les circumstàncieshistòriques ens poden explicar millor lacondemna a mort (beure cicuta) davant del Tribunal dels Cinc-cents: A Atenes s’acabava de restaurar la democràcia La ciutat vivia encara el trauma de la guerra del Peloponès (431-404) Lluites de l’oligarquia per fer-se amb el poder i sobretot El breu però terrorífic govern dels Trenta Tirans (404-403) Sòcrates no simpatitzava gaire amb la democràcia del moment i Havia estat mestre d’Alcíbiades i de Crites (el més violent dels oligarques) 28
  • 29. • Els acusadors creien que Sòcrates s’exiliaria voluntàriament abans del procés• Tampoc va voler aprofitar la fugida que li havien preparat els seus deixebles i amics• Va preferir passar les seves últimes hores discutint sobre la immortalitat de l’ànima i els avantatges de morir
  • 30. 4. QUINA VA SER LA SEVA DOCTRINA? Sòcrates ens parla de: El problema consisteix a saber, exactament, La vida de l’home a la ciutat quines de les doctrines que posa en boca Plató són autènticament Entén la filosofia com una socràtiques i quines recerca col·lectiva i en diàleg altres són pròpies del mateix Plató. El mètode socràtic
  • 31. 4.1. El mètode socràtic = la MAIÈUTICA • El mètode socràtic era en un primer moment l’art del diàleg • És a dir, l’art de fer les preguntes adequades conduint la discussió cap a un objectiu determinat • Per això Sòcrates utilitza 2 eines o recursos: • La ironia • És l’art de fer preguntes tals que facin descobrir a l’altre la seva pròpia ignorància fent-lo caure en • La contradicció • El que creu saber s’adona (assetjat per les preguntes de Sòcrates) que no sap res. Aquest mètode és conegut com MAIÈUTICA
  • 32. La maièutica és: • Art de la llevadora per al·lusió a l’ofici de la seva mare • Consisteix en fer preguntes tals que l’altre arribi a descobrir la veritat en si mateix. • És a dir, Sòcrates mitjançant l’art de fer preguntes, feia caure als interlocutors en contradiccions fins que s’adonaven que no sabien res • Un cop reconeguda la pròpia ignorància, les preguntes, maièutica, serveixen per encaminar-lo a que ell mateix arribi al coneixement, a la veritat que romania amagada dins d’un mateix “coneix-te a tu mateix” • És per això que Sòcrates afirma• Sòcrates doncs, no comunica cap doctrina ni sembla tenir doctrina pròpia: • Ajuda als altres i busca amb ells
  • 33. A diferència dels sofistes, coetanis seus, Sòcrates no construeix llargs i bells discursos, sinó DIÀLEGS metodològicament construïts en dues parts fonamentals:
  • 34. IRONIA• Presenta el tema del diàleg amb una pregunta del tipus • Què és la justícia?• Desenvolupa la refutació (élenkhos) de l’aparent saviesa de l’interlocutor, que, portat de la seva ignorància, no sap però creu saber.• Una llarga successió, impertinent de vegades, de preguntes i respostes, tendeix a aconseguir el reconeixement de la pròpia ignorància, per part de l’interlocutor, la qual cosa el deixa en disposició de començar, de la mà de Sòcrates, la recerca de la definició, o el CONCEPTE, que suposaria un vertader SABER
  • 35. MAIÈUTICA• El punt de partida d’aquesta indagació no pot ser un altre que el de la confessió de la pròpia ignorància: • La que Sòcrates reconeix en si mateix reflexionant sobre l’oracle de Delfos i • La que aconsegueix que l’interlocutor reconegui després de refutar el seu aparent saber. • Prossegueix llavors la feina de concebre i donar a llum «conceptes».
  • 36. El mètode socràtic s’encamina a laconstrucció de definicions Les quals han d’incloure l’essència immutable de la realitatAixí Sòcrates s’oposa als sofistes iinaugura el camí de la recerca deles essències És per això que Aristòtil li atribuirà a Sòcrates:Fa servir un procediment inductiuper arribar a la definició vertadera •Els raonaments inductius Examina els casos particulars i •La definició del que és universal Assaja una generalització que ens aporti ja la definició buscada Ambdues es refereixen al principi de la ciència
  • 37. 5. L’ÈTICA SOCRÀTICA: L’INTEL·LECTUALISME MORAL L’essència de la virtut i la Principalment possibilitat d’ensenyar-la Sòcrates es centra en els problemes ètics: Tema molt debatut en aquells moments pels sofistesPer Sòcrates l’ARETÉ(excel·lència, virtut) És una qualitat basada en els No és una qualitat valors intel·lectuals i morals exclusiva de la noblesa de sang i de la posició social
  • 38. La seva doctrina sol ser El saber i la virtut coincideixen definida com un •Qui coneix el que és recte “INTEL·LECTUALISME actuarà amb rectitud, i només per ignorància es fa el mal MORAL” •Ningú fa el mal voluntàriament Aquesta doctrina sembla excessivament optimista i allunyada de la realitat No n’hi ha prou en conèixer el bé per practicar-lo... Aristòtil ja la va criticar
  • 39. Però cal tenir en compte que Sòcrates defensa també un •El que és bo (moralment) és allò ÚTIL UTILITARISME •Tothom busca la FELICITAT i la utilitat MORAL •Teoria que sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat •Entesa aquesta com la millor vida que pot viure l’home •Eudaimonia és, per tant, la «vida bona» Eudemonisme •ue és bo (moralment) és allò útil •Tothom busca la felicitat i la utilitat
  • 40. LA VIRTUT• Consisteix en discernir què és el més útil en cada cas• El saber del que parla Sòcrates doncs, no és un saber teòric, – Sinó un saber pràctic sobre allò millor i més útil en cada cas• Aquest saber-virtut pot ser ensenyat i après – No són suficients doncs, les disposicions naturals per ser bo i virtuós – A més a més, l’home bo o dolent ho és per criteris interns i • No pel reconeixement públic que tingui, ni pels guanys materials
  • 41. Així, Sòcrates dóna l’última paraula a la pròpia consciència i no a l’opinió públicaSabent això podem entendre perquè no va voler fugir de la presó

×