Your SlideShare is downloading. ×
Què és la filosofia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Què és la filosofia

893

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
893
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. T1 QUÈ ÉS la FILOSOFIA?
  • 2.
    • L’ORIGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA
    • Diògenes Laerci (s. II a.C.)
      • Pitàgores (s. V a.C.)
    • PER QUÈ FILOSOFIA?
    • Primum manducare deinde philosophare
    • PERÒ, QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
    • La problemàtica de la pregunta
    • CARACTERÍSTIQUES DEL SABER FILOSÒFIC
      • 1. La Filosofia, això que fan els filòsofs
      • 2. La Filosofia, actitud crítica
      • “ Sapere aued!” Kant
    • 3. La Filosofia, superació del MiteEl pas del Mite al Logos
        • El pas del Mite al Logos
    • 4. La Filosofia, la Ciència i la Tecnologia
      • Ciència i Filosofia comencen camins diferents
      • Tot allò científicament possible és èticament vàlid?
    • 5. Filosofia, fonament i origen de l’ètica
    • Comportament, convivència i sentit
    • SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA
      • La Filosofia com a crítica de la cultura
      • Sentit Comú Acrític // Sentit Comú Crític (Horkheimer)
      • El descobriment de si mateix
      • La Filosofia, condició de llibertat
    ESQUEMA de la UNITAT
  • 3. I tu, què en saps de la Filosofia? http://youtu.be/-ujsb5i035I
  • 4. Què vol dir la paraula Filosofia en les frases següents? “ Aquesta és la filosofia de la nostra empresa” “ Podem aprendre de la gent gran una filosofia de la vida” “ L’existència humana és un dels temes de la filosofia” “ Josep Guardiola no és un entrenador, és un filòsof” Ara intenteu entre tots a classe definir què és la Filosofia.
  • 5. 1. L'ORIGEN HISTÒRIC de la FILOSOFIA
  • 6. Vídeo: El Naixement de la Filosofia www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY&feature=player_embedded
  • 7. 2. PER QUÈ FILOSOFIA?
    • Des dels seus orígens la filosofia s’ha presentat com un tipus de saber que tracta de satisfer la curiositat que sent l’ésser humà respecte del que l’envolta:
      • Això va ser el que va portar a Pitàgores a afirmar que no era savi sinó un amant de la saviesa
        • (Ja que pretenia conèixer, respondre a l’admiració que li produïen les coses)
    • * Recordem que l’ésser humà necessita conèixer el món en el que viu per adaptar-lo i adaptar-s’hi
    Coneixement Supervivència Poder
  • 8.
    • Ja en l’antiguitat grega es pensava que la capacitat intel·lectu a l és el que ens diferencia de la resta d'animals, només en aquesta activitat l’ésser humà trobava el seu repòs i satisfeia la seva pròpia naturalesa.
    • El coneixement , més enllà de la mera resolució de les necessitats, sorgeix així com la manera de donar resposta a aquesta inquietud , l’ anhel de trobar respostes: d e l ’ amor a la saviesa.
    • Ara bé, la preocupació filosòfica sorgeix en el moment en que la vida està resolta, quan les necessitats bàsiques estan ja satisfetes
    • Primum vivere (manducare)
    • deinde philosophari (adagi medieval)
  • 9. 3. PERÒ, QUÈ ÉS la FILOSOFIA?
    • El problema és que no és fàcil contestar la pregunta :
      • Cada època
      • Cada autor
      • Fins i tot cada persona
    • S’ha fet una imatge d’allò que entenia per filosofia i li ha designat una tasca determinada.
    • En tots els segles d’història de la humanitat encara ens continuem fent la mateixa pregunta i es continuen donant respostes.
    • De totes maneres, no podem fer filosofia sense filosofar
    Ep! Però de moment encara no hem contestat la pregunta sobre què és la Filosofia ni n'hem dit les seves característiques... No hi ha una única definició Però sí unes característiques que ha de complir
  • 10. El Saber Filosòfic
  • 11. Aristòtil: la saviesa La saviesa ( sophía ) l’atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fídies com a escultor i a Políclet com a creador d’estàtues, no indicant amb ells sinó que la saviesa és l’excel·lència d’un art. Pensem d’alguns homes que són savis en general, i no en un sentit parcial o determinat [...] De manera que és evident que la saviesa és el més perfecte dels modes de coneixement. El savi, per consegüent, no sols ha de conèixer el que deriva dels principis, sinó posseir a més a més la veritat sobre els principis. De manera que la saviesa serà intel·lecte i ciència [ nous kai epistéme ], per així dir-ho, la ciència capital dels objectes més estimats. Aristòtil, Ètica a Nicòmac , VI, 7, 1141a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 93-94). ___________________________ Plató : el desig de saber - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [ to ge philomathés kai philósophon tautón ] - El mateix, en efecte -va convenir. - Podem, doncs, admetre confiadament que perquè l’home es mostri plàcid amb els seus familiars i coneguts és necessari que sigui filòsof i àvid de saber [ philósophon kai philomathé ] per natura? Plató, La república , II, 15, 376b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1981, p. 90). ________________ ___________
  • 12. Xavier Rubert de Ventós : de la importància de veure-hi fosc És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix. I bé, fer filosofia és en certa manera ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l’expressió de Sòcrates: «Només sé que no sé res». I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res. No dóna, per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l’art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l’eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d’en Jaumet de l’esperit. Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa és burxar en les incerteses i qüestionar les preguntes mateixes. [...] Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o claredat un nou problema o una nova foscúria. D’aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i cal reconèixer que en això s’assembla molt a les criatures.  X. Rubert de Ventós, Per què filosofia? ____________________________________________________ És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix. Doncs bé, jo penso que el vers podria complementar-se amb un «és quan estic despert que hi veig fosc». I tant més fosc hi veig, en efecte, com més m’estimo o més m’interessa el tema en qüestió. En certa manera les coses es desenfoquen i esdevenen borroses quan més ens hi apropem: com si tots legats patíssim d’una rara hipermetropia teòrica. Enfront d’allò que no ens interessa ni ens estimem massa, tenim sovint la sensació que ja sabem «de què va» («ah sí, és un típic això o allò»), però només que comencem a estimar-nos-la i a conèixer-la de debò, de seguida sentim que no entenem la cosa o la persona tant com voldríem. D’aquí que jo subscrigui plenament la sentència d’aquell savi xinès que deia que «qui tot ho entén... és que està mal informat». Sentència que podríem complementar encara, com ho hem fet amb el vers de Foix, amb un «només creiem entendre perfectament... allò que, en el fons del fons, no ens importa». X. Rubert de Ventós, De la importància de veure-hi fosc  ___________________________
  • 13.   Karl Jaspers La paraula grega filòsof (philosophos) es va formar en oposició a sophós. És a dir, l’amant del coneixement, a diferència de qui, en possessió del coneixement s’anomenava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la veritat -no la possessió de la veritat- és l’essència de la filosofia. [...] Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta. Karl Jaspers, Introducció a la filosofia . ___________________   Bertrand Russell: eI valor de la filosofia De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L’home que no té cap matís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals del seu temps i del seu país, i de les que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment de la seva raó. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem [...] que fins els objectes més ordinaris plantegen problemes als quals només podem donar respostes incompletes. La filosofia, encara que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en força grau el nostre coneixement del que pot ser; refusa el dogmatisme dels que no s’han introduït mai a la regió del dubte alliberador. [...] Per resumir la nostra anàlisi sobre el valor de la filosofia: la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció de les coses que són possibles, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen, minven la seguretat dogmàtica que tanca l’esperit a la investigació; però, sobretot, perquè per a la grandesa de l’univers que la filosofia contempla, l’esperit també es fa gran i arriba a ser capaç de la unió amb l’univers que constitueix el seu bé suprem. Bertrand Russell, Els problemes de la filosofia
  • 14. 4. CARACTERÍSTIQUES del SABER FILOSÒFIC 4.1. La FILOSOFIA, AIXÒ QUE FAN els FILÒSOFS
    • Si observem en què consisteix l’activitat filosòfica Ens trobarem que no produeix res “comercialitzable”
    • Les seves creacions són paraules , discursos, orientacions que, a vegades, afecten i exigeixen un compromís
    • Però no coses que puguin ser bescanviades i valorades al mercat
  • 15. 4.2. La FILOSOFIA, ACTITUD CRÍTICA
    • L’actitud filosòfica, com hem vist, consisteix en una recerca del saber per si mateix:
        • Desig de fugir de la ignorànci a i
        • Prendre com a guia l ’ús de la pròpia raó
    • Per evitar així el peril l d’acceptar com a vàlida qualsevol solució des de fora amb el risc de
        • La submissió
        • El fanatisme
    • La vertadera actitud filosòfica s’expressa en el “SAPERE AUDE” de KANT
    • Convida a fer servir la pròpia capacitat del pensament per sortir de la minoria d’edat
    • És a dir, la ignorància
    • Només l’ús de la pròpia raó pot conduir a la LLIBERTAT
    • A la independència del pensament
    • La Filosofia és i ha de ser una reflexió que porti a repensar el món en el qual hom desenvolupa la seva existència
    • (tasca tant important en els temps que vivim)
    “ Atreveix-te a pensar”
  • 16. 4.3. La FILOSOFIA, SUPERACIÓ del MITE Abans que la Filosofia hi havia les narracions mítiques També tractaven d’explicar la realitat, el funcionament del món i el seu origen Per a fer això recorrien a allò que tenien davant, a allò que els resultava més conegut per a explicar allò desconegut És per això que van personificar les forces de la naturalesa
  • 17. En totes les societats i cultures primitives, la vida consisteix, primordialment, en una lluita aferrissada per obtenir del medi tot el necessari per a la supervivència : Però sovint el medi es mostra hostil : A l’estiu i a la tardor els arbres donen fruit, a l’hivern no; a voltes hi ha una sequera persistent, a voltes una tempesta malmet la collita,... allotjament aliment Aparellament sexual PER QUÈ?
  • 18. Per què?
    • Cal que l’ésser humà trobi una explicació per saber a què atendre’s:
    • És segur que aquesta vegada tornarà la primavera?
    • Per què les estacions segueixen un cicle ordenat?
    • Per què i com s’originen les tempestes?
    • Per què, en definitiva, la natura actua tal com ho fa?
    • Qui o què és la natura?
    • Com s’ha originat?
    • D’on prové l’ésser humà?
    • Per què uns dominen damunt dels altres?
    • Han estat sempre iguals les lleis de la societat?
    • Etc.
  • 19.
    • Com que l’ésser humà d’aquestes societats es troba molt superat pel medi, tracta d’entendre la seva situació considerant que la naturalesa a la qual s’enfronta és un ésser (o conjunt d’éssers) molt més poderós que ell.
        • Però que no actua de manera bàsicament diferent a la seva.
            • Així, quan un llamp mata a un company, interpreta que això és una acció del Cel semblant, però molt més poderosa, a la d’ell mateix quan mata a un enemic.
            • Creu, per tant, que el cel té també coneixement i voluntat.
    OBSERVACIÓ d'allò que passa INFORMACIÓ TRAMESA pels avantpassats Va creant en la ment humana una sèrie de REPRESENTACIONS o IDEES amb les quals l’individu/societat intenta explicar-se per què les coses són com són i per què passa el què passa.
  • 20. A aquest tipus d’explicacions en les quals l’home projecta la consciència que té de la pròpia actuació a l’actuació de la natura, l’anomenem “ explicacions mítiques ”
    • S’entén per MITE :
    • Una narració de caire sagrat, és a dir, avalada per la divinitat i, per tant, inqüestionable, que explica l’origen, la naturalesa (constitució o estructura) i el funcionament d’una realitat, total o parcial, i en la qual es personifiquen les forces de la naturalesa.
    • Es tracta doncs, d’una “història sagrada” perquè revela que el món, l’ésser humà, la vida,... tenen un origen sobrenatural .
    • A través d’ella l’ésser humà:
    • Obté una resposta als seus problemes,
    • Se li presenten una patrons de conducta i
    • Se li mostra el sentit i el valor de la seva existència
    Enciclopèdia Catalana [1868; del ll. td. mythos , i aquest, del gr. mythos , íd.] m 1 /RELIG Dita, narració, etc, plàstiques, fabuloses i generalment contraposades a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprades sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. 2 1 ó fabulosa purament inventada. 2 Idea, figura, etc, presentades com a intocables, inqüestionables, absolutes.
  • 21.
    • Quan el sacerdot, bruixot,... narra aquestes històries, l’individu/comunitat creu que entra en contacte amb els seus orígens, la divinitat, i, a través de ritus, reviu periòdicament allò que s’esdevingué “al començament”.
    • Així tot torna a passar (com les estacions) i, d’aquesta manera, la vida perdura.
    • El mite doncs, no és mera història que, per ser passada, resta externa a l’individu/societat, sinó que forma part de la seva vida i influeix directament en ell.
    • I, com que és “sagrada”, és objecte de creença i veneració:
    • Enfront d’ella no es pot donar cap mena d’actitud crítica , sinó simplement d’ acceptació .
    • Es tracta doncs, d’una explicació tancada, immodificable sense progrés que, pràcticament, en totes les societats es preservada per les castes sacerdotals.
    • El mite, per tant, no és merament un contingut explicatiu, com una teoria científica que, quan ja no resulta explicativa, s’abandona, sinó que es tracta, més aviat, d’una actitud mental que és a la base de qualsevol explicació.
    • D’aquí que resulti tant difícil desfer-se d’aquesta mena de concepcions, ja que això significa substituir el dogmatisme per una actitud crítica
    • La creença per raonament, la seguretat pel risc.
    Contrari al mite, la Filosofia recorre a una explicació racional Els personatges són substituïts per causes naturals El pensament racional basat en causes i raons
  • 22. PLATÓ, “Mite de Prometeu”, Protàgores, 320
    • Era en aquell temps en què els déus existien, però les nissagues mortals no existien encara. Quan arribà també el dia assenyalat per al naixement d’aquestes, els déus les modelaren a l’interior de la terra, barrejant terra i foc i totes les coses que es poden combinar amb la terra i el foc. Quan les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaren a Prometeu i a Epimeteu d’atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó més convenient. Epimeteu, però, demana a Prometeu que el deixi repartir.
    • Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.
    • I aconseguit el consentiment, es posa a repartir. En la distribució dóna als uns la força sense la velocitat; als més febles concedeix la rapidesa; els uns, els arma; als qui no són armats per natura, disposa alguna qualitat que els salvi. A aquells que revesteix de petitesa, els concedeix la fugida a vol o l’habitació sota terra; aquells als quals augmenta la grandària, els salva per aquesta mateixa; i, en fi, anava repartint bo i servant un equilibri. Tot això ho combinava tenint força cura que cap espècie no desaparegués.
  • 23. PLATÓ, “Mite de Prometeu”, Protàgores, 320
    • Quan les hagué socorregudes contra llurs destruccions recíproques, s’ocupà de llur defensa contra les intempèries que vénen de Zeus, abillant-les de pèls espessos i de pells gruixudes suficients contra el fred i capaces per altra banda contra la calda i, per anar a dormir, procurà jaç propi i natural per a cadascuna; i per calçat donà als uns peülla, als altres pells gruixudes i sense sang. Després d’això s’ocupà de donar a cadascú un aliment diferent: las uns donà les herbes de la terra, als altres els fruits dels arbres, a d’altres les arrels; a alguns donà per aliment la carn dels altres, i a aquells donà una descendència limitada, mentre que llurs víctimes tingueren en canvi gran fecunditat, tot per tal d’aconseguir la salvació de l’espècie. Però Epimeteu, que no tenia prou saviesa, no s’adonà que havia despès totes les qualitats amb els irracionals: restava sense part en la distribució el gènere humà, i Epimeteu estava perplex sobre què faria.
    • Trobant-se en el dubte, compareix Prometeu a fer la inspecció i veu tots els animals proveïts harmoniosament de tot i l’home, en canvi, nu, descalç, sense jaç i desarmat. Ja havia arribat el dia assenyalat a l’home per a sortir de la terra a la llum. Prometeu, trobant-se en la dificultat de no saber quina mena de defensa trobaria per a l’home, roba a Hefest i a Atena l’habilitat tècnica i el foc - perquè sense el foc no era possible que aquella qualitat fos adquirida per ningú o esdevingués útil – i en fa do a l’home. Així fou com l’home adquirí les arts útils a la vida, però la política li mancava perquè era amb Zeus. I Prometeu no tenia ja temps de penetrar a l’acròpolis que habitava Zeus; altrament, les guardes de Zeus eren terribles; però pogué penetrar d’amagat a l’obrador d’Hefest i Atena, on ells dos es dediquen a llurs arts preferides, talment que, havent robat les arts del foc a Hefest i la resta a Atena, pogué donar-les a l’home, i així l’home es trobà ben equipat per a la vida. Prometeu després, segons que es conta, fou acusat de robatori per culpa d’Epimeteu.
  • 24. Comprensió de Text
    • Contesta a les següents preguntes d’una manera clara, raonada i sense copiar del text. Cada pregunta val 1 punt, l’altre punt restant sortirà de la presentació, l’expressió i les faltes d’ortografia.
    • Fes un resum del text.
    • Qui fa les reparticions i qui les revisa?
    • A qui creus que es refereix quan diu “A aquells que revesteix de petitesa, els concedeix la fugida a vol o l’habitació sota terra”
    • Què creus que es té en compte a l’hora de repartir totes les qualitats?
    • Quin va ser l’error d’Epimeteu?
    • Quina diferència hi ha entre l’ésser humà i la resta d’animals en la primera repartició?
    • Per què la tècnica i el foc van juntes?
    • Què aporten la tècnica i el foc a l’home?
    • Què no va poder robar Prometeu a Zeus?
  • 25. 4.4. La FILOSOFIA, la CIÈNCIA i la TECNOLOGIA
    • Originàriament, no existia dicotomia entre Ciència i Filosofia Tot era Filosofia
    • De mica en mica però, la ciència ha anat desenvolupant-se tant i tant, que de la Filosofia s’ha donat pas a les especialitzacions de les ciències
    • Malgrat la seva separació, Ciència i Filosofia continuen tenint en comú
      • L’ exigència de rigor en
    • L’ establiment de les hipòtesis i
        • En el mètode d’investigació
    Pitàgores de Samos Tales de Milet Leonardo da Vinci Albert Einstein Stephen Haukins
  • 26.
    • Així, el gran desenvolupament de la ciència ha fet variar la relació entre ciència i Filosofia.
    • La Filosofia ha d’analitzar:
    • Els fonaments de la ciència
      • Els límits de la ciència
    TOT EL CIENTÍFICAMENT POSSIBLE ÉS ÈTICAMENT VÀLID? ACTUALITAT TECNOÈTICA i BIOÈTICA
    • Projecte Genoma Humà
    • Empremptes genètiques
    • Clonació
    • Infants a la carta
    • Eutanàsia
    • Etc
    Gattaka, Blade Runner... Mar Adentro...
  • 27. La Filosofia i els problemes de la vida quotidiana
  • 28. 4.5. FILOSOFIA, FONAMENT i ORIGEN de l'ÈTICA
  • 29. La Filosofia pretén donar sentit a l’ existència humana Una existència plena d’interrogants, d’anhels de respostes, de pors,...
  • 30. 5. SENTIT i NECESSITAT de la FILOSOFIA
    • De l'anàlisi de les característiques que defineixen la filosofia, sembla deduir-se que:
      • No es tracta d'una tasca gratuïta
      • Ni d'un caprici de persones desocupades l'oci de les quals els permet dedicar-se a pensar.
    • Més aviat cal concloure que la Filosofia compleix una missió necessària una funció social
        • En la mesura que contribueix a la formació de ciutadans lliures i autònoms dotats d'esperit crític.
    • Defensarem doncs, la necessitat de la Filosofia com a:
      • Instància crítica de la cultura
      • Recerca de l'ésser humà sobre si mateix
      • Garantia de llibertat
  • 31. 5.1. La FILOSOFIA com a CRÍTICA de la CULTURA Si la Filosofia constitueix un marc de referència en el qual els éssers humans troben respostes a les seves inquietuds, l' acceptació passiva d'aquest marc de referència significa : L'oblit de la recerca de sentit La renúncia a la pròpia activitat L'acceptació d'allò donat Això significa La pèrdua de la capacitat d'admiració que va iniciar el procés El consegüent perill de retorn a l'animalitat (els animals imiten) La Filosofia en qüestionar-se aquestes respostes establertes evita que es caigui en aquest parany
  • 32.
    • En la nostra forma de vida actual , dominada pels prejudicis :
        • No hi ha lloc per a l'admiració
        • Tot és conegut o assimilable a allò conegut
        • Actuem segons el que podem anomenar SENTIT COMÚ ACRÍTIC
    • Existeix per contra, una altra forma de veure les coses
        • Una actitud que porta a qüestionar-se allò conegut, a posar en dubte la validesa dels prejudicis
    Acceptació d'allò donat SENTIT COMÚ CRÍTIC Recerca permanent,el fet de mantenir oberta la curiositat per tot allò que m'afecta
  • 33. M. Horkheimer , Teoria Crítica
    • “ Però el que nosaltres entenem per crítica és l'esforç intel·lectual, i en definitiva pràctic, per no acceptar sense reflexió i per simple hàbit les idees, les maneres d'actuar i les relacions socials dominants; l'esforç per harmonitzar, entre si i amb les idees i objectius de l'època, els sectors aïllats de la vida social; per deduir-los genèticament; per separar-ne l'un de l'altre, el fenomen i l'essència; per investigar els fonaments de les coses, en una paraula: per conèixer-les de manera efectivament real.”
  • 34. 5.2. El DESCOBRIMENT de SI MATEIX
    • La Filosofia:
      • Insta a l'ésser humà a analitzar-se a si mateix
      • Mostra als individus de cada època el patrimoni acumulat dels que s'han dedicat a aquesta tasca
      • Aquest patrimoni comú de respostes ha de ser únicament el punt de partida des d'on iniciar la recerca sobre la realitat i, en especial, sobre la nostra pròpia identitat.
    • Això és fonamental ja que a partir de la comprensió de si mateix l'ésser humà interpreta les altres qüestions
    • Aquesta tasca però, no és fàcil de dur a terme
      • Ja que tota pregunta significa el risc de no trobar resposta o que la resposta sigui contrària a allò ja sabut i es perdi la seguretat en la qual vivim ordinàriament La Filosofia porta a la inquietud
    • Perdre la seguretat
    • És el repte del pensament , és una necessitat si es vol:
    • Descobrir nous modes de vida
    • Desenvolupar la cultura
    • Continuar construint un món humà
  • 35. Exercici
    • Per què diem que la Filosofia és un risc?
    • Qui no arrisca no pisca?
    • Fa por la responsabilitat d'equivocar-se?
    • És millor no arriscar-se en pro de la seguretat?
  • 36. 5.3. La FILOSOFIA, CONDICIÓ DE LLIBERTAT
    • Erich Fromm (filòsof alemany) va definir l'estat de l'ésser humà contemporani com
    • Avui podem trobar-nos immergits en una nova forma d'esclavitud
    • Aquesta mena de creença, qualificable de “RAÓ INSTRUMENTAL” per Horkheimer i l' Escola de Frankfurt és una nova manera de definir la nostra relació amb el món Una relació marcada pel predomini dels: Interessos tècnics i els valors utilitaris més que no pas per valors humanístics.
    “ por a la llibertat” que ens porta a adherir-nos a formes de vida que signifiquen l'acceptació de l'autoritat exterior, fins i tot formes dictatorials tant en les nostres idees com en el nostre comportament. Com a conseqüència del desenvolupament científic i tecnològic interpretem el món dintre de les categories tècniques com un conjunt d' objectes manipulables , entre els quals hi ha inclòs l'ésser humà
    • És una forma de prejudici que ha de ser analitzat ja que ens fa ser:
    • Acrítics amb la realitat
    • Acceptar-la
    • Ajustar-hi el nostre comportament
    • Una altra vegada ens trobem amb la necessitat d'emprendre el camí del pensament,
    • de la raó alliberadora que ens torna l'autonomia i la dignitat que ens correspon.
  • 37. CONCLUSIÓ
    • Podem dir doncs, que sovint sospitem de la Filosofia perquè les seves respostes no són tancades com les de les matemàtiques:
    • 2 + 2 = 4
  • 38. Què és Filosofia? - AAVV
  • 39. QUÈ ÉS FILOSOFIA?
    • "Filosofar és una manera de viure" (Ortega y Gasset)
    • "La filosofia no es pot aprendre, només es pot aprendre a filosofar" (Kant)
    • "Fer filosofia és estar en un camí; en filosofia les preguntes són més importants que les respostes." (Jaspers)
    • "La filosofia és al mateix temps la crítica i el complement de la ciència." (Blanshard)
    • "És l'home el que els astrònoms defineixen: una petita part  de carboni impur i d'aigua, reptant sense força sobre un planeta petit, sense importància? Ha de ser el bé etern amb el fi de que sigui estimat, o val la pena cercar-lo encara que l'univers es dirigeixi inexorablement a la mort?... Cap d'aquestes preguntes troba solució en els laboratoris. L'estudi d'aquestes preguntes i la possibilitat de respondre pertany al domini de la filosofia." (B. Russell)
    • "Tots els homes són filòsofs perquè, d'una manera o d'una altre, tots adopten una actitud enfront la vida i la mort. Hi ha qui pensa que la vida no té valor perquè té un final. No pensen que també és possible l'argument oposat : que si la vida no tingués un final no tindria valor, que és, en part el perill, sempre present de perdre-la el que ens ajuda a donar-nos compte del valor de la vida." (Popper)
    • "La filosofia és una cosa ... inevitable." (Ortega y Gasset)
    • "Una gran filosofia no és la que instal·la la veritat definitiva, és la que introdueix una inquietud." (Peguy)
    • "Viure sense filosofar és pròpiament tenir els ulls tancats, sense procurar obrir-los mai; i el plaer de veure totes les coses que la nostra vista descobreix no té punt de comparació amb la satisfacció que ens dóna la seva coneixença mitjançant la filosofia; i, aquest  estudi és més necessari per regir els nostres costums i guiar-nos en aquesta vida que l'ús dels nostres ulls." (Descartes)
    • "La filosofia no és una disciplina, és una capacitat d’interrogació i de reflexió que tracta no només del coneixement i de la condició humana sinó també dels grans problemes de la vida. En aquest sentit, la filosofia hauria d’estimular sempre la capacitat crítica i autocrítica, ferments irreemplaçables de lucidesa, i sempre encoratjar la comprensió humana, tasca fonamental de la cultura." (E. Morin)
  • 40. REFLEXIONS CRÍTIQUES DE LA FILOSOFIA &quot;Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és transformar-lo.&quot; (K. Marx) &quot;L'univers no es discuteix; s'expressa. I la filosofia no l'expressa. No comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat...&quot; (Cioran) &quot;Sí, és cert, filosofar no només no serveix per a res, sinó que, a més no pot ni ha de servir absolutament per a res <útil>, per a res <pràctic>. El privilegi té el nom de llibertat. Filosofar és, sobretot, un obrar lliure i per aquesta raó, no serveix de res ni per a res.&quot; (Pieper) SÍNTESI &quot;Què és la filosofia i quin és el seu valor, és una cosa molt discutida. O se n'esperen revelacions extraordinàries o bé se la deixa de banda indiferentment, com un tipus de pensament que no té sentit. Se la mira amb respecte, com la tasca important d'uns homes insòlits o bé se la menysprea com el rumiar d'uns somiatruites. Se la considera com una cosa que interessa a tothom i que per tant deu ser, en el fons, simple i comprensible, i o bé se la descriu com tan difícil que ocupar-se'n resulta desesperant.&quot; (Jaspers)
  • 41. Cites Filosofia – Muy Interesante
  • 42. Exercici Ara et toca a tu, fes la teva pròpia definició de Filosofia
  • 43. Què és la Filosofia? - QUINO, Mafalda

×