• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Històra de la Filo
 

Històra de la Filo

on

  • 646 views

 

Statistics

Views

Total Views
646
Views on SlideShare
646
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Històra de la Filo Històra de la Filo Presentation Transcript

    • PLATÓ
    • ÍNDEX
    • 1. INTRODUCCIÓ 1.1. PETITA BIOGRAFIA Va néixer a Atenes l’any 427 aC, un any després de la mort de Pèricles. Pertanyia a una família aristocràtica amb notableinterès per la política. El seu pare, Aristó, té com a ascendent el darrer rei d’Atenes, i la seva mare estava emparentada amb Soló,legislador llegendari, i dos dels seus oncles, per part de mare, Càrmides i Críties, van formar part dels trenta tirans. El nom originari de Plató era Aristocles, el nom “Plató” és un sobrenom que significa “el d’amples espatlles”.Va viure en una època d’inquietud: la fi de la guerra del Peloponès. Malgrat la seva precoç vocació política, decebut per lesvicissituds del seu temps, decideix dedicar-se a la filosofia.Va conèixer Sócrates, 40 anys més gran que ell, i en va ser el deixeble més conegut.A la mort del mestre i per por a les represàlies, va fugir d’Atenes, cap a Mègara, d’on era el seu amic Euclides. De Mègara va passara l’Àfrica, va viure a Egipte i després a Cirene, on va trobar Aristip, o almenys així ho diu la llegenda. Va viatjar força: Itàlia, Sicília, onté contactes amb el pitagorisme i amb els eleàtics.Siracusa era aleshores una de les ciutats més importants de la Mediterrània. Sota el regnat de Dionís i gràcies a la intervenció deDio, cunyat del tirà i admirador de Plató, hi troba l’ambient adequat per portar a la pràctica els seus ideals ètico-polítics. L’experiènciafracassa i és venut com a esclau. Un marxant atenès, Annicetis, el reconeix, l’allibera i així pot tornar a Atenes. Amb l’import delrescat, que el marxant va refusar, Plató funda el 387 aC una escola al parc de l’heroi Academos, l’Acadèmia, primera escola defilosofia organitzada com una universitat, amb estatuts, reglament, allotjament per a estudiants i biblioteca. D’arreu de Grècia hiarribaven joves per escoltar Plató. La va fer tancat Justinià el 529 dC.Quan Dionís II puja al tron de Siracusa, Plató fa un segon viatge per intentar una altra vegada d’organitzar-hi el seu estat ideal, el367 aC. Ja té 60 anys, i fracassa per segona vegada. Malgrat tot, quan el 361 aC és convidat insistentment per Dionís II encara fa unbarrer viatge, que tampoc no és satisfactori. Plató mor el 347 aC, als 80 anys. El seu és un pensament que evoluciona al llarg de la seva vida. Així, un teoria propassada i defensada en un moment de laseva vida és qüestionada a conseqüència de noves vivències i reflexions. Malgrat això, dins de la producció platònica sobresurtenalguns temes que conformen el que se’n diu platonisme. No hi ha però, un edifici teòric ben estructurat.
    • 1. INTRODUCCIÓ 1.1. OBRA: els diàlegs i la seva èpocaPlató expressa el seu Una autèntica mostra literàriapensament mitjançant els Ens mostren la realitat històrica duna època diàlegs Lexpressió del seu pensamentAquests diàlegs consisteixen en varis personatges conversant, més o menysde manera distesa sobre una qüestió filosòficaMitjançant la contrastació i argumentacions d’opinions diverses, Plató transmetla seva pròpia concepció per boca de Sócrates. Plató no confia en l’escriptura però creu que el diàleg escrit és el que potdonar peu a la discussió sense necessitat de donar una doctrina o memoritzant.
    • El pensament de Plató és un pensament que canvia ievoluciona.A més a més, és molt difícil saber l’ordre en què els va escriure.S’ha intentat mitjançant un mètode:● HISTÒRIC - col·locar els diàlegs a partir dels personatges i dels fets històrics que hi apareixen. Aquest mètode però, no és del tot bo ja que Plató feia aparèixer personatges quan volia i fins i tot se n’inventava● ESTILOMÈTRIC - mirant l’estil de la seva escriptura, però tampoc és viable perquè no en podem saber la seva evolució.Malgrat tot, podem classificar els 36 diàlegs (se n’accepten delcert 30) que actualment es conserven en les etapes següents:
    • Els diàlegs platònics
    • 2. EL DUALISME ONTOLÒGIC, LIDEALISME PLATÒNIC Tot i que l’objectiu de Plató és fonamentalment pràctic o polític Ell sap que aquest objectiu necessita primerament l’anàlisi d’altres qüestions.És a dir, per poder iniciar la recerca de l’organització justa i ideal de la vida social i política, cal parlar abans de qüestions filosòfiques bàsiques com establir COM ÉS LA REALITAT I COM SHI POT ACCEDIR
    • 2. EL DUALISME ONTOLÒGIC, LIDEALISME PLATÒNIC 2.1. LA TEORIA DE LES IDEES 2.1.1. INFLUÈNCIES Així, la teoria de les idees de Plató aplega: Sofistes Parmènides Sòcrates Pitagòrics HeràclitLa teoria de les idees és la teoria central de tot el pensament platònic, perquè d’una banda conté tots els problemes filosòfics plantejats abans i de l’altra representa un suport doctrinal que pretén donar resposta als grans problemes de l’ésser.
    • La seva concepció segons la qual l’autèntica realitat és eterna i inamovible.Parmènides L’afirmació sobre el perpetu fluir de les coses.Heràclit Plató ofereix una solució conciliadora de l’oposició permanència-canvi.
    • Sofistes Ofereix alternativa al seu relativisme o escepticisme.Sòcrates Dóna consistència teòrica a l’optimisme socràtic sobre les capacitats humanes de coneixement.Pitagòrics Plató pren dels pitagòrics les certeses matemàtiques com a exemples evidents de veritats eternes.
    • Influències rebudes per PlatóRECAPITULEM
    • 2.1.2. EL MÓN INTEL·LIGIBLE i EL MÓN SENSIBLE● Quan observem el món físic ens adonem que és canviant, temporal,... Com deia HERÀCLIT● Però quan miro aquest mateix món amb els ulls de la ment, ● És a dir, quan intento veure-hi més enllà d’aquest acte concret, me n’adono que una cosa no és bella en ella mateixa sinó perquè participa de la idea de bellesa.● El que faig doncs quan miro amb els ulls de la ment és buscar els models, les formes, l’essència de les coses, allò que tenen en comú La seva tots els objectes del mateix tipus IDEA
    • Així doncs, el que ens està afirmant Plató és l’existència de 2 mons: El MÓN INTEL·LIGIBLE El MÓN SENSIBLE o MÓN de les IDEES o MÓN de les COSES Entitats immaterials, absolutes, Imperfecte, fugisser, canviant iimmutables, perfectes, universals i contingent: la meva casa, l’arbre, independents del món físic. l’alegria de veure’t. La casa es pot ensorrar, l’arbre pansir, l’alegria passar,… ja que només són còpies i imitacions de la veritable realitat: la idea de casa no canvia malgrat la meva casa s’ensorri.
    • ATENCIÓ!! Cal tenir clar que: No és el mateix una cosa que la seva idea No són el mateix els cavalls concrets que la idea de cavall. El món que nosaltres coneixem, en el què vivim, és menys real que l’autèntic, l’ideal. El món més autèntic és el MÓN IDEAL
    • 2.1.2.1. CONCEPTE dIDEA La idea és universal ja que És UNIVERSAL quan jo parlo que vaig a collir flors, no parlo d’aquesta o aquell flor concreta, sinó del concepte de flor que és únic i universal. No són Són allò que existeix realment enCONCEPTES MENTALS el món de les idees. No són dins del meu cap, són en el món realment existent, el món de intel·ligible o de les idees
    • LIDEALISME PLATÒNICPeculiaritat del pensament platònic rau Constitueixen un món didees separat en el fet dafirmar que els conceptes universals (que per nosaltres podrien ser només I a més a més, és el món que resulat duna abstracció mental) realment existeixPlató creu que a la nostrament només hi ha Els objectes del món sensible només tenen una existènciaconeixements de les idees relativa o participada en relació a les ideesi que aquestes han dexistir i essències universalsen un mónseparat i transcendent.
    • Exemples Per entendre això podem pensar en Una obra de teatre i Una peça de música iles seves representacions les seves interpretacionsLobra és sempre la mateixa, les seves representacions són sempre diferents i alhora menys fidels a lobra original, la primera
    • Un altre exemple Quan tenim la grip, el què tenimDe fet, en la nostra vida quotidiana són una sèries de símptomes quepodríem dir que som més platònics ens fan guardar repòs del què ens pensem Febre Dolor muscular Tos Congestió nasal Alhora no podem trobar dos malalts que presentin els mateixos símptomes duna forma idèntica. Així, podríem dir que en realitat no existeix la grip, sinó malalts de grip i que la grip és una categoria mèdica que només existeix en els llibres de medicina. Tot i així, afirmem amb tota convicció que el què patim és la grip i que per això no podem anar a treballar, a linstitut...
    • RECAPITULEMPodem criticar a Plató haver atorgat un estatus de realitat al món ideal del saber Tot i així, la seva aportació fonamental és lhaver reconegut que per sota dallò efímer i canviant, podem obtenir idees o explicacions permanents i universals El problema de Plató fou donar-li una existència real a aquest món ideal Fet que el va allunyar molt del què posteriorment seria el concepte de la ciència moderna
    • 2.1.2.2. JERARQUIA de les IDEESPlató estableix una jerarquia d’idees en el món sensible les coses no tenen la mateixa importància: Ex. El sol que il·lumina ocupa un lloc més rellevant que la Idea de BÉ sargantana que s’hi escalfa. o BELLESA Idea de Justícia,Aquesta jerarquia natural VALORS MORALS valentia, ordre...és una rèplica de la IDEES o CONCEPTES MATEMÀTICSjerarquia ideal: IDEES de COSES NATURALS Idea de flor, cavall...Totes aquestes idees estan comunicades perquè totes participen de la idea de Bé
    • 2.1.2.3. RELACIÓ ENTRE LES IDEES I LES COSESExisteix una relació entre les idees i les coses. Aquests dos monsestan relacionats perquè: La relació que hi ha entre una cosa PARTICIPACIÓ i la seva idea és de participació. És (méthexis) a dir, una flor és bella perquè participa de la idea de bellesa. La idea és un model que la cosa IMITACIÓ particular imita o còpia. La cosa és (mimesis) una còpia imperfecta i contingent de la idea, és una imitació barroera.
    • 2.1.3. COSMOLOGIA1 FILOS Doctrina sobre la constitució actual i la natura de lUnivers pres com un tot.2 ASTR/FÍS Branca de lastronomia que té per objecte lestudi de lorigen, levolució ilestructura, a gran escala, de lUnivers.
    • 2.1.3.1. EL MITE DEL DEMIÜRGEn l’obra Timeu, Plató ens ofereix unrelat en el qual ens explica la relacióque existeix entre el món sensible i elmón de les idees. El mite ens diu que en l’origen hi havia: Món de les Idees El Demiürg (suprem artesà o faedor) Una massa caòtica i informe: matèria desordenada que posseeix per naturalesa una tendència al canvi perpetu i atzarós, es imperfecta.
    • Explica el mite que el Demiürg,prenent el món de les idees com amodel, va anar treballant igual que unescultor sobre aquesta massa caòtica,introduint-hi l’ordre i l’harmonia pròpiesd’allò que és intel·ligible.Va anar introduint l’estructura del móndels arquetips eterns i ideals enaquesta matèria informe, de maneraque va anar generant el que araanomenem món sensible.
    • D’aquest mite se’n deriva que el nostre món no és res més que una còpia imperfecta del món de les Idees efectuada pel DemiürgAixí, el nostre sinó un cosmos (ordre),món sensible ja que està organitzat segonsno és un caos l’harmonia matemàtica que regna en el món intel·ligible(desordre)Cal entendre doncs, cada objectefísic com una materialització particulard’una idea universal eterna iimmutable, com la rèplica en matèriad’una idea immaterial.
    • El Demiürg platònic introdueix enles coses una FINALITAT una teologia, una aspiració o fam que les porta a buscar el seu ple desenvolupament, la seva pròpia perfecció, el seu propi bé. aspiració de tots els éssers per assolir la seva màxima plenitud o bé amb el fet que situï com a idea màxima de la jerarquia de l’intel·ligible la idea de Bé o Bellesa. FINALISME
    • Aquesta aspiració envers el Bé és el que Plató va qualificar com a impuls amorós en el seu diàleg de maduresa El Banquet i que en pla intel·lectual fa referència a la DialècticaProcés racional que permet d’elevar-se progressivament cap al coneixementde les idees superiors.La Dialèctica és l’art de la discussió mitjançant el diàleg.És una investigació en comú que té molt de procés pedagògic: discutir, refutar,trobar nous arguments i autocorregir-se. DIALÈCTICA ASCENDENT DIALÈCTICA DESCENDENT És la recerca que partint del És el procés que va des de les sensible i de les veritats realitats superiors fins a les parcials copsades realitzacions concretes. per les ciències arriba De la idea es passa a l’objecte. a les idees generals, fonament del saber
    • 2 2.1.3.2. FINALISMEEls fets se solen explicar de dues maneres: FINALISME Soposa MECANICISME FILOS Doctrina que explica la realitat, FILOS Doctrina segons la qual la realitat, lexistència i lestructura del món, o almenys la realitat natural, lactuació humana en el món i el sentit és concebuda com una màquina de la història com a ordenats i orientats o un mecanisme o és explicada amb vista a un fi o una sèrie de segons un model mecànic. fins determinats. El món respon a lleis mecàniques, els El món està ordenat dacord a finalitats, fenòmens de la naturalesa sexpliquen com un organisme viu, és un cosmos. mitjançant relacions causa-efecte.
    • Finalisme platònic El món sordena dacord als models, aquesta és la seva finalitat. Lexistència del món (no la creació) sexplica per lactivitat del Demiürg. Sabem que en el món intel·ligible hi ha una jerarquia A dalt de tot de la qual hi ha la idea de BÉ Les coses, les persones, les societats tendeixen a la millor “participació” dels models, a la més bona És per això que la idea de Bé és com el sol Llum que permet el coneixement de les idees Però també condició de la seva pròpia existènciaDe la mateixa manera que el sol és la causa La idea de Bé és la llum o condició de la llum i la condició de la visió de la vida del coneixement en el món sensibleAl igual que el sol és condició de la vida en La idea de Bé és condició de lexistència El món de la generació i el canvi de la resta didees
    • 2.1.3.3. TEORIA de lARKHÉ ● La passió per la matemàtica és una influència pitagòrica, que Plató va conèixer arran dels seusQue ningú entri aquí viatges per la Magna Grècia. si no és geòmetra ● Per Plató va esdevenir una disciplina tant important que es diu que a l’entrada de l’Acadèmia hi havia una inscripció que deia: Les MATEMÀTIQUES són lavantsala Compleixen la funció d’ajudar l’ànima obligatòria per arribar al món de les idees a saltar del que passa al què és.
    • Plató explica la seva comprensió de la realitat material en termes d’estructures matemàtiques.
    • 3. TEORIA del CONEIXEMENT (EPISTEMOLOGIA) CONEIXEMENT = ACCÉS a les IDEES
    • 3. 2. TIPUS DE CONEIXEMENT: SENSIBLE / INTEL·LECTUAL La teoria del coneixement està estretament lligada a la concepció SENSIBLE dels dos ordres de la realitat que afirma Plató INTEL·LECTUAL Estableix 2 menes de coneixement: Plató, que de jove havia conegut Com que són canviants, no ens poden proporcionar les teories d’HERÀCLIT, d’HERÀCLIT un objecte cert de coneixement ja que el coneixement considerava que les ha de versar sobre objectes permanents i estables. IMPRESSIONS SENSIBLES A més a més, contra No es redueix a sensació enfront de el subjectivisme dels sofistes les aparences sensibles que són canviants i subjectives i especialment de hi ha les relacions mitjançant les quals intentem determinar PROTAGORES, PROTAGORES aquestes aparences vol demostrar que la CIÊNCIA P.e. la relació d’igualtat Relacions que tenen una significació invariable El coneixement d’aquestesAixò és el que significa quan diu que relacions no s’obté a partir de la Són INETL·LIGIBLE sensació, sinó de l’intel·lecte. Aquesta afirmació vol dir que són conceptes o realitats ideals que existeixen independentment del pensament i a les quals només s’hi accedeix per la via racional.
    • El Mite de la Caverna
    • Plató en El MITE de la CAVERNA és:el seu afany dexplicar i ensenyar filosofiarecorre sovint a metàfores,símils o mites. Un retrat antropològic Una al·legoria de la de la conflictiva TEORIA de les IDEES situació humanaEls dos móns del mitees corresponen als dos mónsde la seva metafísica, i eldifícil camí de sortida ens En aquest mite Plató ens narra el dolorósmostra el difícil accés al i punxegut CAMÍ del CONEIXEMENTconeixement (qui ignora queel camí de l’estudi és uncamí costerut i difícil?). s, s d onc s idee ● L’home encadenat a l’interior de la foscor m le Veie ria de ment simbolitza la condició humana inicial, ignorant i enganyada. o xe l a te conei ades. ● El món de l’interior de la caverna és el món de les coses.que a del trellig El camí de sortida simbolitza el procés de coneixement. il ● n van e
    • 3. 2. 1. SÍMIL de la LÍNIA És apropament a la VeritatCONEIXEMENT Prèviament cal superar lengany, la ignorànccia, la confusió Si sabem que el món sensible és un món canviant i confús, haurem de cercar aquesta Veritat en el món de les Idees, lideal o intel·ligible Sentén com un procés dapropament i contemplació de les idees
    • En el llibre VI de La República Plató exposa mitjançant la imatge d’una línia partida amb segments, els diferents nivells de coneixement: És a dir, els diferents moments en el camí cap a la visió de les idees. A aquests moments hi corresponen diferents nivells de realitat. Per a entendre bé aquest procés hem de tenir present el mite de la caverna que acabem de comentar.
    • Divideix el segment que representa el món visible o sensible en: Món visible o sensible Món intel·ligible Àmbit dels Àmbit de les Àmbit dels Àmbit de les imatges objectes objectes físics idees matemàtics Divideix així el món intel·ligible ja que considera que els objectes matemàtics són imatges de les idees, tal com les ombres i els reflexos ho són dels objectes físics. (recordem Mite de la Caverna).
    • Fragment de la Metàfora de la Línia...]− Pren, doncs, una línia que estigui tallada en dos segments desiguals i torna a tallar cadascun dels segments, el delgènere visible i el de l’intel·ligible, seguint la mateixa proporció. Llavors tindràs, classificats segons la major claredat ofoscor de cadascú: en el món visible, un primer segment, el de les imatges. Anomeno, imatges primer que res a lesombres, i en segon lloc, a les figures que es formen a l’aigua y en tot el que és compacte, polit i brillant, i a altrescoses semblants, Si és que m’entens.− Sí que t’entenc.− En el segon posa allò del qual tot això és imatge: els animals que ens envolten, totes les plantes i el gènere sencerde les coses fabricades.− Ho poso− va dir.-Accediries potser − vaig dir jo− a reconèixer que allò visible es divideix, en proporció a la veritat o a la carència d’ella,de manera que la imatge es trobi, respecte a allò que imita, en la mateixa relació en què allò que s’ha opinat respecteal que coneix?− Per descomptat que hi accedeixo− va dir.− Considera, doncs, ara de quina manera cal dividir el segment d’allò intel·ligible.-Com?− De manera que l’ànima es vegi obligada a buscar la una de les parts servint-se, com d’imatges, d’aquelles coses queabans eren imitades, partint d’hipòtesi i encaminant-se així, no cap al principi, sinó cap a la conclusió; i la segona,partint també d’una hipòtesi, però per arribar a un principi no hipotètica i duent a terme la seva investigació amb la solaajuda de les idees preses en si mateixes i sense valer-se de les imatges a què en la recerca d’allò recorria.− No he comprès de manera suficient − va dir− això de què parles.
    • − Doncs ho diré un altre cop vaig contestar. I ho entendràs millor després del següent preàmbul. Crec que sapsque els qui s’ocupen de geometria, aritmètica i altres estudis semblants, donen per suposats els nombresimparells i parells, les figures, tres classes d’angles i altres coses emparentades amb aquestes i diferents en cadacas; les adopten com a hipòtesi, procedint com si les coneguessin, i no es creuen ja en el deure de donar capexplicació ni a si mateixos ni als altres respecte al que consideren com evident per a tots, i d’aquí és d’onparteixen les successives i conseqüents deduccions que els porten finalment a allò la investigació de la qual esproposaven.− Sé perfectament tot això − va dir− .-I no saps també que se serveixen de figures visibles sobre les quals discorren, però no pensant en ellesmateixes, sinó en allò a què elles s’assemblen, discorrent, per exemple, sobre el quadrat en si i la seva diagonal,però no sobre el que ells dibuixen, i igualment en els altres casos; i que així, les coses modelades i traçades perells, de les quals són imatges les ombres i reflexos produïts a l’aigua, les empren, de manera que siguin al seutorn imatges, en el seu desig de veure aquelles coses en si que no poden ser vistes d’una altra manera sinó permitjà del pensament?− Tens raó − va dir− .− I així, d’aquesta classe d’objectes deia jo que era intel·ligible, però que en la seva investigació es veu l’ànimaobligada a servir-se d’hipòtesi i, com no pot remuntar-se per sobre d’aquestes, no s’encamina al principi, sinó queusa com a imatges aquells mateixos objectes, imitats al seu torn pels de sota, que, per comparació amb aquests,són també ells volguts i honrats com a coses palpables.− Ja comprenc − va dir− ; et refereixes al que es fa en geometria i en les ciències afins a ella.− Doncs bé, aprèn ara que situo en el segon segment de la regió intel·ligible allò a què arriba per si mateixa la raóemprant el poder dialèctic i considerant les hipòtesis no com a principis, sinó com a vertaderes hipòtesis, és a dir,escalons i trampolins que l’elevin fins al no hipotètic, fins al principi de tot; i un cop hagi arribat a aquest, aniràpassant d’una a una altra de les deduccions que d’ell depenen fins que, d’aquesta manera, descendeixi a laconclusió sense recórrer en absolut a res sensible, sinó al contrari, usant només de les idees preses en simateixes, passant d’una a una altra i acabant en les idees .
    • − Ja em dono compte − va dir− , encara que no perfectament, perquè em sembla molt gran l’empresa a què etrefereixes, que el que intentes és deixar assenyalat que és més clara la visió del ser i d’allò intel·ligible queproporciona la ciència dialèctica que la que proporcionen les anomenades arts, a les quals serveixen de principisles hipòtesis; perquè encara que els qui les estudien es veuen obligats a contemplar els objectes per mitjà delpensament i no dels sentits, no obstant això, com que no investiguen remuntant-se al principi, sinó partintd’hipòtesi, per això et sembla a tu que no adquireixen coneixement d’aquests objectes que són, emperò,intel·ligibles quan estan en relació amb un principi. I crec també que a l’operació dels geòmetres i la resta del’anomena pensament, però no coneixement, perquè el pensament és quelcom que està entre la simple creença iel coneixement.− Ho has entès − vaig dir− amb tota perfecció. Ara aplica’m als quatre segments aquestes quatre operacions querealitza l’ànima: la intel·ligència, al més elevat; el pensament, al segon; al tercer dóna-li la creença i a l’últim laimaginació; i posa’ls en ordre, considerant que cadascun d’ells participa tant més de la claredat com mésparticipin de la veritat els objectes a què s’aplica.− Ja ho comprenc − va dir− ; estic d’acord i els ordeno com dius.__________________________________________________La República, Llibre VI, 509d - 511e (Metàfora de la línia). (Institut d’Estudis Polítics, Madrid 1969, edició de J. M.Pabón i M. Fernández Galiano, vol. II, p.218-222) .
    • RECAPITULEM ● La teoria del coneixement està estretament lligada a la concepció dels 2 ordres de la realitat ● Estableix 2 menes de coneixement, cadascun dels quals té diversos graus CONEIXEMENT CONEIXEMENT SENSIBLE INTEL·LECTUAL
    • CONEIXEMENT SENSIBLE Té com a objecte el món sensible, que és canviant No el consideraun coneixement en el sentit ple i rep el nom dopinió OPINIÓ IMAGINACIÓ CREENÇA És lopinió que no es justifica per un Opinió referida a raonament rigorós i es refereix als“ombres i reflexos de coses” objectes que hi ha en el món sensible
    • CONEIXEMENT INTEL·LECTUAL Té com a objecte el món intell·ligible, que és immutable i li dóna el nom dintel·ligència PENSAMENT CONEIXEMENT CONEIXEMENT DISCURSIU CONEIXEMENT DIALÈCTIC Propi de les matemàtiques i Saber rigorós que és fruit dedaltres ciències exactes (múica, la contemplació directa de les astronomia) que fan servir un Idees i duna manera particular mètode hipotètic de la Idea de Bé Les MATEMÀTIQUES no shan desprès completament del món sensible ja que segueixen Utilitzant símbols, figures, esquemes...
    • 3. 3. DIALÈCTICA: ASCENDENT / DESCENDENT Plató assenyala com a vida de la Dialèctica (via de la Raó) com a via daccés a les Idees És el procés racional que permet delevar-se progressivament cap al coneixement de les Idees superiors És lart de la discussió mitjançant el diàleg És una investigació que té molt de procés pedagògic: discutir, refutar, trobar nous arguments i autocoregir-se Plató diferencia entre:DIALÈCTICA ASCENDENT DIALÈCTICA DESCENDENTÉs la recerca que partint del És el procés que va des de les sensible i de les veritats realitats superiors fins a les parcials copsades realitzacions concretes. per les ciències arriba De la idea es passa a l’objecte. a les idees generals, fonament del saber
    • 3. 4. EL CONEIXEMENT COM A RECORD (ANÀMNESIS) ● Plató afirma que lànima abans dencarnar-se ha contempat el món de les idees. MITE ● Per alguna causa que no acaba de concretar, lànima cau daquest del món de les idees i arriba al seu estat actual, encarnada, presonera dun cos.CARRO ● Aquest canvi violent de situació i el fet de quedar tancada en un cos, ALAT fa que oblidi tot el què fa referència a aquella primera i decisiva experiència. ● Tanmateix, loblit no és ni total ni definitiu. ● Amb el contacte i a través del coneixement de les coses (reflexos, participació de les idees) les diferents sesacions li reforce (REINISCÈNCIA) aspectes dallò que ja havia contemplat abans de les reencarncions. ● És cert que per mitjà de les sensacions no es coneix la veritat, només se nobté opinió, però també és cert que són ocasions per desertar en lànima aquell coneixement al qual es podrà acostar novament en les successives rencarnacions, les quals ha de representar nous i millors estats de coneixement.
    • ÀNIMA● Veiem donc, com la concepció platònica de lània (psyché) està íntimamet connectada amb la seva teoria de les idees TEORA de les IDEES● Si tenim coneixement de les idees és perquè lànima va tenir una vida preterrenal en la qual les pogués contemplar Influència pitagòrica● Així, lànima és dorigen diví però es veu condemnada a viure en un cos mortal. PURIFICACIÓ● Amb la mort del cos arriba lalliberació de lànima sempre que es trobi prou purificada per un vida digna. TRANSMIGRACIÓ● Si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos, humà o animal.
    • ● Plató utilitza la TEORIA de la REMINISCÈNCIA TEORIA també com argument a favor de la immortalitat de de la lànima (Fedó) REMINISCÈNCA● Uneix daquesta manera 3 elements fonamentals del seu sistema NATURALESA HUMANA IMMORTALITAT CONEIXEMENT CONÈIXER● Plató dirà que APRENDRE ÉS RECORDAR ÉS RECORDAR● Això exigex que shagi après antetriorment allò que ara es recorda, cosa impossible si no hagués existit lànima en alguna part abans darribar a estar en la figura humana IMMORTALITAT de● Lànima, per tant, ha de se IMMORTAL LÀNIMA
    • Plató: la reminiscència en el MenóSòcrates: Els sacerdots i els poetes diuen que l’ànima de l’home ésimmortal, i que unes vegades li arriba el fi -al que anomenen morir- Menó: A la perfecció, ha nascut a casa.i altres neix novament; però que mai es destrueixen [...] Així, ja quel’ànima és immortal i neix molts cops, ha vist totes les coses abans, Sòcrates: I tu estiguis atent a veure si és que recorda o si aprèn detant les d’aquí com les de l’Hades. Així que no hi ha res que no hagiaprès i no és estrany que sigui capaç de recordar el que sap sobre la mi.virtut i sobre altres qüestions, que ja coneixia anteriorment Ja quetota la natura és homogènia i l’ànima ho ha après tot, res impedeixque, de recordar una sola cosa -a la qual cosa els homes anomenen Menó: Molt bé.aprendre- pugui descobrir totes les altres, si és decidit i no defalleixen la recerca: perquè indagar i aprendre és, en definitiva, recordar Sòcrates: (A l’esclau) A veure, digues-me, noi: tu saps que un[...] Aquesta actitud ens fa actius i curiosos. I com crec que és cert, quadrat és una figura així? Esclau: Sí. Sòcrates: Un quadrat és, per tant, una figura que té quatre líniesvull indagar amb tu què és la virtut. iguals? Esclau: Exactament.Menó: D’acord, Sòcrates. Però, com és això que dius, que no Sòcrates: No té també iguals aquestes que el creuen?agafem, sinó que és recordar el que anomenem aprendre? Pots Esclau: Sí.ensenyar-me com és això? Sòcrates: No pot una figura així ser major o menor? Esclau: Per descomptat.Sòcrates: Ja t’he dit fa un moment, Menó, que ets molt astut: jo he Sòcrates: Si aquest costat tingués dos peus i aquest altres dos,dit que no s’aprèn, es recorda. I ara tu em preguntes si puc quants peus tindria la superfície? Però mira-ho d’aquesta manera: siensenyar-te, per agafar-me en contradicció. aquest tingués dos peus i en canvi aquest només un, la figura, no tindria un cop dos peus?Menó: Per Zeus, no, Sòcrates! No ho he dit amb aquesta intenció, hohe dit per costum. Però si tens alguna forma de fer-me veure el que Esclau: Sí.dius, dona-me-la. Sòcrates: Però ja que aquest també té dos peus, no ha de tenir 2x2,Sòcrates: És que no és fàcil. Però, per tu, estic disposat. A veure, fes dos cops dos?venir a un dels molts esclaus que t’acompanyen, al qui tu vulguis, it’ho demostraré amb ell. Menó: Magnífic. (A un esclau) Vine aquí! Esclau: Això és. Sòcrates: Així és que, té dos cops dos peus?Sòcrates: És grec i parla grec?
    • Esclau: Sí. Sòcrates: Doncs observa a continuació com cal recordar. I tu, digues-me, creus que el quadrat doble resulta de la línia doble? ComSòcrates: Quants són dos cops dos peus? Pensa-ho i diguem-ho. aquest dic, no amb un costat llarg i l’altre curt. Ha de ser per tot arreu igual a aquest, només que el doble, de vuit peus. Mira a veureEsclau: Quatre, Sòcrates. si encara et sembla que ha de ser del costat doble.Sòcrates: Es podria fer un altre quadrat que fora el doble d’aquest, Esclau: Doncs, sí.però semblant a aquest, amb totes les línies iguals, com aquest? Sòcrates: Aquest costat, no resulta doble d’aquest, si li afegim un altre igual?Esclau: Sí. Esclau: Per descomptat.Sòcrates: I quants peus tindrà? Sòcrates: I tu dius que d’aquesta línia resultarà el quadre doble, siEsclau: Vuit. en tenim quatre iguals?Sòcrates: Vingui llavors. Tracta de dir-me quina longitud tindrà Esclau: Sí.cadascuna de les seves línies. Les d’aquest tenen dos peus. I les deldoble d’aquest? Sòcrates: Llavors, tracem quatre línies iguals a aquesta. És aquest el quadre que tu dius que tindria vuit peus, o no?Esclau: Evidentment, seran dobles, Sòcrates. Esclau: Exactament.Sòcrates: Ho veus, Menó, com jo no li ensenyo res i que l’hi hopregunto tot? I ara ell creu saber com és el costat de què resultarà Sòcrates: Veritat que en aquest hi ha aquests quatre, que són igualsel quadrat de vuit peus. O no estàs conforme? al de quatre peus?Menó: Sí. Esclau: Si.Sòcrates: Així que ho sap ? Sòcrates: I quina grandària té? No és quatre vegades major?Menó: No, no, què va.
    • Esclau: Com no ! Sòcrates: Llavors, el costat del quadrat de vuit peus ha de ser una línia de més de dos peus i de menys de quatre.Sòcrates: Així que el doble és quatre vegades major? Esclau: Forçosament.Esclau: No, per Zeus ! Sòcrates: Intenta dir quina longitud penses que ha de tenir.Sòcrates: Doncs, què és? Esclau: Tres peus.Esclau: Quàdruple. Sòcrates: Perquè tingui tres peus, veritat que hem d’afegir-li laSòcrates: Llavors, noi, de la línia doble no resulta un quadrat doble meitat d’aquesta i així tindrà tres peus? Perquè això són dos peus isinó quàdruple. això un I per aquí el mateix: aquí dos, i aquí un. I així resulta el quadrat que diusEsclau: És veritat. Esclau: Sí.Sòcrates: I això perquè quatre vegades quatre són setze, no? Sòcrates: ¿Però no es veritat que, si per aquí té tres peus i per aquíEsclau: Sí. uns altres tres, la figura sencera tindrà tres vegades tres peus?Sòcrates: Llavors, el de vuit peus, de quina línia serà? Veritat que Esclau: Evidentment.daquesta resulta quàdrupla? Sòcrates: Quant són tres vegades tres peus?Esclau: Sí. Esclau: NouSòcrates: I que d’aquesta línia, la meitat de l’altra, resulta unquadrat de quatre peus? Sòcrates: I de quants peus ha de ser l’espai doble?Esclau. Sí. Esclau: De vuit.Sòcrates: Bé. Però el quadrat de vuit peus, no ha de ser el doble del Sòcrates: El quadrat de vuit peus no es forma llavors tampoc amb laprimer i la meitat del segon? línia de tres peus.Esclau: Sí. Esclau: No, veritablement.Sòcrates: No haurà de tenir el costat major que el d’aquest i menor Sòcrates: Bé, perquè llavors, amb quina línia es forma? Intenta dir-que el d’aquest? O no? nos-ho amb exactitud. I si no vols calcular, assenyala-ho aquí.Esclau: A mi em sembla que sí. Esclau: Però és que, per Zeus, el que és jo, Sòcrates, no ho séSòcrates: Molt bé. Perquè has de respondre el que a tu et sembla. (...)Digues-me: no tenia aquest dos peus i l’altre quatre?Esclau: Sí.
    • 4.TEORIA ANTROPOLÒGICA 4.1. LÉSSER HUMÀ ÀNIMA Pura i immortal COS Li dóna poca importància sempre presenta connotacions negatives: ●Com a presó material de ●Lànima, duna ànima que sen vol deslliurar. La vida que porti lésser humà en elPlató concep lésser humà com un món influirà en el destí posteriorésser dual (influència pitagòrica) de la seva ànima
    • ● Lànima és anterior a lindividu a qui constitueix La unió entre Ja existia abans i seguirà existint després deànima i cos és ● la mort ACCIDENTAL ● La unió entre ànima i cos és accidental i només per algun temps ● Ja que el cos és mortal i lànima no ● Lànima està encarnada i condicionada, en la seva activitat cognoscitiva, per les característiques del cos on es troba empresonada
    • 4.2. LA NATURALESA TRIPARTIDA DE LÀNIMA CONCUPISCIBLE Desigs corporals LÀNIMA VoluntatESTÀ DIVIDIDA IRASCIBLE Presenta la força de voluntat EN 3 PARTS Raó RACIONAL La seva funció és conèixerCal entendre lexpressió “parts de lànima” en un sentit simbòlic de funcions o principis dacció, no en un sentit literal de parts físiques en què es pot dividir la psyché.Plató fonamentarà la divisió social de la societat en 3 classes socials en aquesta naturalesa tripartida de lànima.
    • 5. TEORIA POLÍTICA● La política va ser una de les principals preocupacions de Plató des de bon començament Ell hauria volgut participar en la vida pública dAtenes i va intentar fins a 3 vegades implantar el seu sistema polític● En la seva anàlisi de lAtenes socràtica hi troba 2 a Siracusa, però sempre va fracassar. defectes: La incompetència i la ignorància dels polítics Les lluites entre grups de tendènciesen oligàrquiques i democràtiques que feien que en qualsevol moment el interessos de grup poguessin prevaler sobre lesnecessitats de lEstat Aquesta va ser la causa principal de lallunyament de Plató de la pràctica política per tal de centrar-se en la reflexió teòrica sobre la millor manera dorganitzar la polis Tots els esforçar de Plató es dirigeixen, doncs, a projectar una reforma política
    • DEMOCRÀCIA RELATIVISME Les considera la causa dels mals dAtenes, mals que són conseqüència de TIRANIA ESCEPTICISMEAixí doncs, la pretensió de Plató és FONAMENTAR LA POLIS EN “LORDRE ETERN DE LÉSSER”
    • 5.1. LORGANITZACIÓ POLÍTICA IDEAL I LA DEFINICIÓ DE JUSTÍCIA A La República Plató exposa la seva concepció de lorganització social i política ideal Plató la posa en boca de Sòcrates i laDefinició de JUSTÍCIA Donar a cadascú el que és seu considera insatisfactòria ● Proposa una anàlisi de què és just en lhome i en la ciutat per arribar a una definició satisfactòria de justícia ● Per aquesta raó, Plató es pregunta quin és lorigen de la ciutat La ciutat sorgeix per satisfer les necessitats complexes de lésser humà, perquè ningú no pot satisfer-les només per ell mateix El repartiment del treball es troba, doncs, en la base de tota la ciutat Les necessitats humanes bàsiques són: laliment, lhabitació i el vestit. Cal doncs que hi hagi PAGESOS i ARTESANS
    • Lorganització política ideal ● En aquest context Plató exposa el tema central del diàleg Leducació dels diversos tipus de ciutadans El govern ha de ser un art que estigui basat en un coneixement veritable ● Les tesis principals de la teoria política platònica són 2 La societat és una mútua satisfacció de necessitats entre els seus memembres, les capacitats dels quals es complementen Aquestes dues tesis el porten al plantejament duna organitzaciótancada de la societat estructurada en 3 grups força rígids
    • 5.1.1. LA DIVISIÓ PLATÒNICA DE LA SOCIETAT Pagesos PRODUCTORS Artesans Domina la part concupiscible Prudència Comerciants de lànima Domina la part irascible GUARDIANS Guerrers de lànima Valentia Domina la part racional GOVERNANTS Filòsofs de lànima TemprançaLa societat organitzada daquesta manera, es correspon amb la divisió tripartida quePlató fa de lànimaAixò permet la distribució dels rols socials dacord amb les característiques psicològiquesdels individusA cadascun daquests grups li correspon de practicar una virtut particular.Aquestes virtuts corresponen a cada grup social pel fet de ser la virtut que predomina enlànima dels individus que integren aquest grup
    • Lànima tripartida i les classes social
    • Ha dharmonitzar les virtutsLa JUSTÍCIA Ha de regular les relacions entre els individus i lEstat Ha dordenar la relació harmònica de les parts de lànima en lindividu Plató aconsegueix així una definició de JUSTÍCIA “FER CADASCÚ EL QUÈ LI PERTOCA” Que era el propòsit amb què es va iniciar la investigació de La República
    • 5.1.2. LEDUCACIÓ Plató dedica una gran part de La República a Tractar el problema de Analitzar les leducació: aptituds naturals dels guardians i els governantsPerquè daquests grups dependrà principalment el bon funcionament de la ciutat
    • LEDUCACIÓ dels GUARDIANS Els guardians han de tenir un règim especial de vida: Sallotjaran separats de la resta de ciutadans No tindran riqueses pròpies No tindran habitatge privat No tindran dones en règim de matrimoni monogàmic permanent. Quan suneixin amb dones aquestes seran: De la seva mateixa classe i Es preservarà la puresa del grup controlant-ne la descendència amb mesures eugenèsiques. És a dir, fent que els individus del grup millorin des del punt de vista biològic, tot evitant que tinguin descendència els individus més febles i defectuosos, segons el model espartà. El no tenir res com a propi la classe dels guardians estarà en millors condicions per complir el seu paper de servidor exclusiu dels interessos de la República.
    • LEDUCACIÓ dels GOVERNANTS Els governants procedeixen de la classe dels guardians i guerrers: se seleccionen entre els millors guardians. La seva procedència i selecció, així com la seva educació, ocupen el centre de les seves preocupacions: ja que lúnica justificació vàlida per arribar a ser governants és trobar-se entre els millors o els més savis. Plató doncs, estableix una relació entre SABER DRET DEURE De GOVERNAR La classe governant és La capacitat intel·lectual una espècie daristocràcia basada en La preparació científica
    • El filòsof-governant És el mètode per assolir el grau suprem de saber en la Ha de practicar la jerarquia del coneixement DIALÈCTICA Però com a pas pervi a lestudi de la Dialèctica el filòsof governant ha destudiar les ciències que Plató considera fonamentals, algunes de les quals formen part de la preparació dels guerrers o guardians Aquestes ciències conduirien lànima fins a la Gimnàstica DIALÈCTICA Música Càlcul Aritmètica Geometria Astronomia El filòsof no ha dassolir la Dialèctica només pel gaudi personal, sinó també amb la finalitat de retornar com a governant la cura i leducació que la polis li ha proporcionat. Només el filòsof reuneix les qualitats necessàries per al bon govern de la polis
    • És a dir, als més aptes El govern correspon als millors per les seves capacitats naturals que leducació ha de potenciar Ja que segons Plató les dones són tanLa CIUTAT IDEAL No ha dhaver-hi distinció de sexes Vàlides com els que descrui Plató Homes per dur a terme aquestes tasques Si cadascú ocupa el lloc que li corrrespon per aptitud natural la ciutat estarà regida correctament i serà feliç La tasca del governant consisteix precisament a vigilar que aquest ordre ideal es mantingui
    • 5.2. RELACIONS ENTRE ÈTIC I POLÍTICA RígidaLa divisió de classesque estableix Plató és Selectiva Els ciutadans han de ser controlats perquè ocupin el lloc que els corrrespon dacord amb els interessos de lEstat No hi ha una mobilitat social een el sentit que lentenen avui dia Són els governants qui determinen qui forma part de cada classe.
    • Per tant, per Plató la QÜESTIÓ ÈTICA ÉS ALHORA UNA QÜESTIÓ POLÍTICA Cadascú ha docupar en la societat el lloc que li corresponEn tant que Ha de realitzar les tasques i practicar les virtuts del grup Social al què pertany. En això consisteix precisament la JUSTÍCIA Cada persona actuarà bé precisament Si FA ALLÒ QUE LI PERTOCA FER SEGONS LA CLASSE SOCIAL A LA QUÈ PERTANY
    • Precisament els filòsofs més formats com a tals, cal queels obliguem a governar fins i tot contra la seva voluntat
    • Quadre-resum de laFilosofia de Plató
    • Resum Plató