Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Un IES que integra en francès
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Un IES que integra en francès

  • 353 views
Published

Descripció del programa d'integració bilingüe de l'IES Jerónimo Zurita de Saragossa

Descripció del programa d'integració bilingüe de l'IES Jerónimo Zurita de Saragossa

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
353
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Un IES que integra en francès-Situació geogràfica i perfil de l´institut. L´institut està situat al barri de Las Delicias a Saragossa, el més poblat de laciutat (uns 110000 habitants), un barri amb un percentatge notable d´inmigració (sobretot procedent de l´Ecuador, però també de Romania i de paisos subsaharians, però quemanté una sòlida classe mitjana. Limita amb el barris de l´Universitat i de La Romareda,més acomodats i molt ben equipats de serveis ciutadans. A causa del programa bilingüe molts alumnes acudeixen d´aquests barris (LaRomareda, conegut pel camp de futbol). Malgrat tot, a la E.S.O. tenim un 36%d´alumnat inmigrant. Quantitativament és un IES d´un volum mitjà.-Programa bilingüe en francès. -Història, evolució i trajectòria: El programa bilingüe en francès s´inicià el curs 1999-2000. Fa, doncs,dotze anys que funciona. Els primers anys es podia considerar un xic elitista, ja que elsalumnes que hi participaven eren veritablement minoritaris, però poc a poc elpercentatge ha anat augmentant i al dia d´avui gairebé la meitat de l´alumnat de l´instituts´inclou en el programa. -Objectius: La finalitat principal és aconseguir un ensenyament reforçat mésglobal i complet, que ajudi a donar una visió mes moderna, actual, tolerant icosmopolita de l´ensenyament. -Estructura: L´estructura es sustenta sobre unes asignatures bilingües (una o dosper curs) que imparteixen els professors de DNL (Disciplines no lingüístiques) i unamatèria de francès adaptada a l´alumnat específic del programa. Per suposat tot baix latutela de l´implicació total del departament de Francès. Asignatures i evolució: Depenen de la voluntarietat d´implicació delsdepartaments, i han anat canviant al llarg dels anys. Van començar el departament deMatemàtiques i el de Filosofia (amb l´Ètica). Malhauradament fa dos anys vadesaparéixer el Departament Matemàtic, però s´han anat afegint al programa la Música,la Tecnologia, i una part de les Ciències Naturals i de les Ciències Socials. Teatre: L´Athélier del Théatre és molt important i d´una ampla iexitosa trajectòria al nostre institut. El duu a terme l´equip Coup de Théatre, que integraa alguns professors de francès i bastants monitors i professors de teatre, la majorianatius, a més de l´alumnat que hi vol participar i que el conformen alumnes de tots elscursos. Tot coordinat per l´associació cultural Kaleidos. Tots els cursos de l´institut tenen el seu grup de teatre enfrancès i el nivell acadèmic i humà del curs depèn en gran medida del nombred´alumnes que s´integren en l´activitat teatral. Sense cap dubte podem afirmar que el nostre Coup de théatreés el veritable “Joyau de la Couronne” del programa bilingüe.
  • 2. Intercanvis: Com és obvi aquesta activitat és fonamental i es treballade manera molt seriosa i organitzada. Té moltes variants: intercanvis amb institutsfrancesos, amb famílies, visites a activitats concretes, tota mena d´informació i ajutsobre cursos de llengua francesa a Saragossa i a França, fins i tot d´estades d´un curscomplet al país veí per alumnes interessats. Altres programes: Informar i facilitar l´accès i preparació delsprogrames Delft, Dalft, de l´Escola d´idiomes, etc. -Implicació del departament de francès: No pot ser d´altra manera. Com he dit abans l´implicació és total, perl´assessorament dels DNL. El departament posa a la disposició del professorat totamena de resursos humans i materials de la que és capaç. El recolçament d´aquestdepartament és imprescindible per assolir els objectius. Es conta gairebé tots el anys d´una lectora nativa de francès perassessorar tant als alumnes com als profesors. Molt important és també un programa ferm de reunions setmanalsentre el departament de francès i els diversos departaments de DNL, amb horaris fixos. -Resultats: Aprenentatge reforçat multidisciplinar Com hem anteriorment aquest és l´objectiu que s´ha assolit ambmés claredat. L´aprenentatge és multilingüístic i amb possibilitats més interactives. Elsresultats es veuen sobre tot en la millora de l´aprenentatge de les llengûes (on s´incloul´anglès).Però, en general, tant els intercanvis (massius) com el teatre (més voluntari) fan que laformació del alumnat sigui molt més ferma i completa. També ajuda a l´alumnatinmigrant que és de llengua francesa o que la coneix. Valoració del programa per part de l´alumnat: L´alumnat que forma part del programa de manera voluntària, elvalora molt possitivament i això es nota en el nivell de motivació al llarg de tot l´anydes del començament. Valoració de les asignatures: Les assignatures són molt més valorades pel fet de ser bilingües,i adquireixen un grau de dignitat i d´importància molt més notable (sobre tot la música,la tecnologia i l`ètica). També augmenta la millora d´algunes competències bàsiquescom les que afecten al llenguatge, a la cultura general, a la capacitat de concentració, altreball en equip o el nivell de socialització, a més de l´adquisició d´algunes destresesnoves pròpies de cada assignatura. Problemes: La millora del nivell de les matèries comporta també unaugment del grau de dificultat, de vegades insalvable per a alguns alumnes. Dificultat de seguir els programes. Això ho notem sobre totels professors. Un ensenyament més complet ralentitza de vegades els avanços en elscontinguts. També algunes classes pràctiques s´han d´alleugerir a causa del tempsemprat en els aspectes bilingües. L´alumnat amb dificultats d´aprenentatge pot tindre algunsproblemes i es pot veure obligat a deixar el programa al final d´un curs. Malgrat que és
  • 3. una situació en realitat minoritària, sí observem alguns alumnes que es veuen obligatsper les seves famílies a participar en el programa, i això els desmotiva encara més. Ésun aspecte contrapoduent. Aquesta situació la pateixen sobre tot els alumnes que essenten poc dotats per a l´aprenentatge de llengües. Resulta bastant curiós, per no empraraltres adjetius, qu´alguns alumnes fracassen nomès en les matèries pròpies del programabilingüe, i les famílies, per raons de socialització, s´entossudeixen en no alliberar-los delprograma. Elaboració dels materials. És un problema que sembla anarimplícit en aquest ensenyament. Creiem que l´administració no posa els mitjantssuficients per salvar aquest escull, sobre tot en allò que fa referència a la formació delsprofessors de DNL. -Nivell dels cursos: Pot ser molt variat i depèn de molts aspectes. El nivell generalés, obviament, superior a la mitjana de l´institut, però també es troben cursos bilingüesd´un nivell inferior a altres que no participen en el projecte.-L´aula bilingüe: Aquest apartat el dedicaré essencialment a explicar la meva experiència com aprofessor de Música en Francès i de les conseqüències qu´en puc extreure. -Plantejament y objetiu de la classe: En principi els objetius de la matèria són els mateixos que en elscursos no bilingües, i es treballa el mateix programa, amb el mateix llibre de text(evidentment en castellà). A més a més hi ha uns objectius específics per al programabilingüe, que poden ser lingüístics o propis de la matèria. Aquestes són les normes queens van donar els coordinadors dels programes bilingües en francès. -Estructura dela classe: El francès com llengua vehicular Les classes són en francès quan l´aprenentatge no fa referènciaa continguts en castellà (empraré indistintament les dues denominacions d´aquestallengua).El Francès és, doncs, la llengua vehicular. Aquest apartat es va desenvolupantpoc a poc (en bona lògica al primer curs és gairebé impossible). Al tercer curs hauria deser normal i a partir de quart condició “sine qua non”. No és fàcil. L´espanyol i el francès. Programa específic de cada llengua: L´espanyol per: Seguir els continguts del programa en espanyol, comen un curs no bilingüe, ja ho hem dit abans. Consolidar els continguts per salvar dificultats: quan espresenten dificultats de comprensió d´alguns continguts en francès, s´han de tornar aexplicar en castellà per reforçar-los. Si una cosa no s´enten en castellà mal podràentendre´s en francès. Es una qüestió de sentit comú. Això també és aplicable a lesclasses pràctiques d´instrumentació o de cant. Continguts circumstancials, o secundaris. S´aprenennomèn en castellà. El francès per: Continguts bàsics de la matèria, i vocabulari essencial,així com tot el que fa referència als aspectes de cultura general en francès i de la pròpia
  • 4. llengua francesa, segons els nivells de cada curs. El departament elabora aquestsmaterials. Materials de lectura i complementaris francesos: Es treballen des de dos punts de vista: -Com un reforç de la llengua francesa per aampliar-la i millorar-la. -Com una ampliació dels coneixementsespecífics de la assignatura (en el meu cas música) i per donar a conéixer i comparar elsaspectes (de vegades diversos) de les dos cultures. Activitats teóriques i pràctiques en francès. -Què es fa en francès I què s´hauria de fer? Dificultats en les pràctiques: Com hem dit el francès és la llengua vehicular, però les classespràctiques de vegades imposen unes dificultats difícils de salvar. L´organització de lespràctiques i la bona comprensió de les ordres per al desenvolupament de l´activitat ésdifícil dur-les a terme en francès. Differents tipus de grups: La varietat dels tipus de grups és molt alta i l`àmbit és moltdivers. Les classes són molt diferents en cursos d´un alt nivell en francès (acaben amb lasensació de que aprenen més francès que música) que en cursos d´un baix nivell enfrancès, en els que el bilingüisme pot resultar més un obstacle qu´una motivació, que ésl´objetiu principal del projecte. L´alumne bilingüe: varietats: En origen el programa era molt homogeni i s´adreçava més bea una èlit cultural. Com ja hem assenyalat, actualment és molt extès a l´institut i enstrobem tot tipus d´alumnat, des del alumne molt motivat pel bilingüisme, que fins i totja quan arriba al primer curs té un cert nivell de francès, fin a l´alumne que es veuobligat per la família a formar-hi part, i totes les possibilitats intermèdies. Com anècdotapuc assenyalar que també ens trobem alumnes bons en francès i poc interessats en lamúsica i que resolen millor tot el que es fa en francès qu´allò propiament de la matèriaencara que sigui en español. -Preparació de materials i el treball del DNL: La preparació dels materials es de vegades tot un “tour de force”,malgrat que amb els anys el professor va acumulant experiències i materials propiamentdits. Des de el meu punt de vista es deixa massa a la voluntarietat (gratis et amore) i ala motivació dels departaments implicats. També depèn de les persones i de les ganesque tenen de treballar en equip i de posar les seves experiències en comù. Cal evitar larutina, però tampoc és aconsellable experimentar massa, utilitzant els alumnes com sifossin conillets d´índies. Tornaré a insistir en que la formació (sobre tot lingüística) dels DNLés l´assignatura pendèn. S´hauria de facilitar molt més aquesta tasca per part de lesadministracions.Reflexions finals -El Programa es planteja en principi com una adaptació curricular a l´alta, peròal estar cada cop més extès a l´institut, s´ha anat evitant l´elitisme del que pecaba els
  • 5. primers anys i amb unes perspectives de futur que ajuden a equilibrar la dinàmica delcentre. - Sistemes d´integració per millorar el programa: fa uns anys es va optar perequilibrar el programa bilingüe i es va prendre la decisió d´afegir els alumnes decompensatòria als grups de referència bilingües. Així aquests alumnes amb mésdificultats comparteixen amb els bilingües totes les matèries que no són específicamentdel programa. Malgrat que en algun aspecte pot baixar el nivell acadèmic del´ensenyament, en general ha produit un efecte integrador molt possitiu, ja que ajuda aconviure a les dues realitats escolars (la més possitiva i la més negativa) i evital´aparició de grups residuals i conflictius. Per suposat hi ha possibilitats d´abandonar el programa bilingüe enqualsevol curs, fins i tot al principi, abans de la primera evaluació. De la mateixamanera, qualsevol alumne no bilingüe s´hi pot pot incorporar si ho estima convenient. -Previsió de futur i reflexió final subjetiva: La confomació dels grups tal com esta era crec que resulta prouequilibrada per al funcionament general de l´institut, tenint en compte que molt alumnatinmigrant s´està incorporant al bilingüe amb èxit (encara moderat). Crec que una mésgran generalització del programa podria desvirtuar-lo, i fer-lo més exigent seria tornarenrere cap al elitisme inicial. Antoni Bengochea, profesor de música en francès alIES Jerónimo Zurita de Saragossa