Els reptes de l'accés obert a la ciència

373 views

Published on

Los objetivos de la presentación son poner de manifiesto cuáles son los retos actuales del movimiento por el acceso abierto a la ciencia:
1) Cantidad
¿Cuál ha sido hasta ahora el crecimiento de los contenidos en acceso abierto? Se llegará algún día a que todo esté en OA?
2) Extensión del modelo a otros ámbitos
¿Qué otros contenidos, a parte de las publicaciones científicas, se pueden ofrecer en acceso abierto? Cómo tratar los datos de investigación?
3) Credibilidad / Calidad
¿Cuáles son las críticas que se hacen a las revistas en acceso abierto? ¿Cómo se pueden combatir los "predator publishers"?
4) Políticas
¿Cómo deben ser las políticas de apoyo al acceso abierto? ¿Cuál es el impacto del informe Finch? Hay que priorizar alguna vía, sea verde o la dorada, por encima de la otra?
------
Els objectius de la presentació són posar de manifest quins són els reptes actuals del moviment:

1) Quantitat
Quin ha estat fins ara el creixement dels continguts en accés obert? S'arribarà algun dia a què tot estigui en OA?
2) Extensió del model a altres àmbits
Quins altres continguts, a part de les publicacions científiques, es poden oferir en accés obert? Com tractar les dades de recerca?
3) Credibilitat / Qualitat
Quines són les crítiques que es fan a les revistes en accés obert? Com es poden combatre els “predator publishers”?
4) Polítiques
Com han de ser les polítiques de suport a l'accés obert? Quin és l'impacte de l'informe Finch? Cal prioritzar alguna via, sigui la verda o la daurada, per damunt de l'altra?

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
373
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els reptes de l'accés obert a la ciència

  1. 1. Seminari sobre “Coneixement i informació en obert” (Barcelona, 21/11/2013) Els reptes de l’accés obert a la ciència Ernest Abadal Universitat de Barcelona abadal@ub.edu
  2. 2. Sumari 1. 2. 3. 4. 5. 6. Introducció Les dimensions de l’accés obert La batalla de la credibilitat Altres àmbits Polítiques: verd o daurat? Conclusions E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 2
  3. 3. 1 Introducció  Accés obert és una “visió”. • Convenciment de que el sistema de comunicació científica funcionaria millor amb aquest model (accés lliure i gratuït als continguts acadèmics).  Principals beneficis: • Millora el funcionament de la comunicació científica (difusió, impacte, reducció de costos, etc.). • Trenca barreres entre països rics i pobres en informació. • Permet la reutilització de la informació i de les dades. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 3
  4. 4. 1 Introducció (ii)  Suport institucional • Universitats, agències finançadores de la recerca, Unió Europea, Espanya (Llei de la Ciència), etc.  Moviment ja “madur”. • Ampli coneixement entre els científics, editors, etc.  10 anys de la Declaració de Budapest. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 4
  5. 5. 1.1 Objectius / reptes  Quantitat • Quin percentatge dels continguts acadèmics ja es troben en accés obert? Quan s'arribarà a l’OA ple?  Credibilitat • Com esvair les crítiques a la manca de qualitat i de rigor de les revistes OA? Com denunciar les males pràctiques d’alguns editors? E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 5
  6. 6. 1.1 Objectius / reptes (ii)  Altres àmbits • Quins altres continguts, a més de les publicacions científiques, es poden oferir en OA?  Polítiques • Quines polítiques de suport s'han d'implementar per afavorir l’OA? Cal prioritzar alguna via (verda / daurada)? E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 6
  7. 7. 2 Les dimensions de l’accés obert  Es disposa d'estimacions sobre l'impacte quantitatiu de l’accés obert en el sistema de comunicació científica. (Quant OA hi ha?)  Sistemes de càlcul: • Respecte del total de revistes. • Respecte del total d'articles. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 7
  8. 8. 2.1 Revistes  Revistes científiques • Èlit (19.000 títols) - OA: 10% • Revisió per experts (59.000) - OA: 8.000 (13,5%) • Resta (101.000) - OA: 14.600 (14,5%) (Font: Ulrich’s) E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 8
  9. 9. Taula 1. Distribució de revistes per països (valors absoluts) País Títols 1 USA 1250 2 3 Brasil India 921 640 4 5 6 7 8 9 10 Regne Unit Espanya Egipte Alemanya Romania Itàlia Canadà 618 506 399 341 299 282 277 (Font: DOAJ) E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 9
  10. 10. Figura 1. Directori DOAJ (llistat per països) E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 10
  11. 11. Taula 2. Distribució de revistes per països (percentatge) País Revistes peer review Open access % Brasil 568 374 65,85 Argentina 122 66 54,1 Romania 408 175 42,89 Espanya 559 191 34,17 India 2102 489 23,26 Canadà 1241 255 20,55 Itàlia 1667 195 11,7 USA 18057 1549 8,58 Alemanya 2626 223 8,49 Regne Unit 11263 476 4,23 (Font: Ulrich’s) E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 11
  12. 12. 2.2 Articles  17% d’Scopus (Laakso-Bjork, 2012) - 12%, immediatament - 5%, embargament  20,4% del total (Bjork, 2010) - 8,5%, en portals d’editors de revistes - 11,9% en repositoris  23% de WoK (Gargouri, 2012)  50% del total (Archambault, 2013) - Àrees: biomedicina (>60%) - Països: Brasil (>65%) - Estimació molt optimista (Es basen en estimacions a partir de mostres) E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
  13. 13. 3 La batalla de la credibilitat  Dubtes sobre la qualitat de la revisió per experts (peer review) en algunes revistes OA.  Les taxes (Article Processing Charges), condicionen el debat.  Males pràctiques: editors “pirates” (predator publishers).  Corrupció en el model OA. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 13
  14. 14. 3.1 Editors pirates (“predatory”)  Són revistes que no acompleixen els mínims nivells de qualitat (científica, editorial, etc. etc.).  Únic objectiu: publicar a canvi de taxes.  Jeffrey Beall (bibliotecari Univ. Colorado) • Bloc (http://scholarlyoa.com/) • Denuncia les males pràctiques i els infractors.  Llista 2013 • Més de 400 editorials (“potencials, possibles o probables”). E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 14
  15. 15. Fig. 2. Missatges enviats E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 15
  16. 16. Fig. 3. Pàgina web de la revista E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 16
  17. 17. Fig. 4. Portal web de l’editor E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 17
  18. 18. 4 Altres àmbits  Dades obertes de recerca  Dades obertes de l’administració  Recursos educatius en obert  Èmfasi en la reutilització. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 18
  19. 19. 4.1 Dades obertes de recerca  Open Science Data.  Objecte: les enquestes, mesures preses al laboratori, seqüències ADN, etc. que acompanyen qualsevol recerca.  P.e. GenBank  La seva reutilització pot suposar un estalvi per a la recerca.  Proposta d’una infrastructura global per a dades.  REBIUN té un grup específic i un informe. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 19
  20. 20. Fig. 5. Registre de dades de recerca E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 20
  21. 21. 4.2 Dades obertes de l’administració  Open Government Data (Open Data)  Objecte: informació generada pel sector públic (administracions públiques). P.e. cartografia, dades transports, cens, etc.  Objectiu: • Afavorir la transparència de l’administració. • Possibilitar la creació de nous productes (reutilització). E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 21
  22. 22. Fig. 7. Portal dades obertes Generalitat Catalunya E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 22
  23. 23. 4.3 Recursos educatius en obert  Open Educational Resources (OER).  Objecte: materials educatius que es poden fer servir i/o reutilitzar per a la docència i l’aprenentatge.  S’està començant a conservar i difondre en repositoris.  P.e. MDX, CIRAX, JORUM, etc. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 23
  24. 24. Fig. 8. Repositori CIRAX E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 24
  25. 25. 5 Polítiques: verd o daurat?  Quin és l’objectiu d’una política OA? • Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris (via verda) o que publiquin en revistes OA (via daurada).  Qui té la responsabilitat d’impulsar-les? • Gestors en política universitària (rectorats de les universitats, directors de centres de recerca, etc.) i administració pública (autoritats polítiques)  Debat: • Cal prioritzar alguna de les vies? Verd o daurat? E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 25
  26. 26. 5.1 Informe Finch  Janet Finch, sociòloga Manchester Univ.  Proposta: adopció de la via daurada per al sistema de comunicació científica a GB.  Cal incloure els costos de comunicació i difusió científica en els pressupostos de recerca.  Model: pagament per part dels autors.  Els editors hi estan d’acord.  Ressò als mitjans de comunicació (britànics i espanyols). E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 26
  27. 27. Fig. 9. Informe Finch E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 27
  28. 28. 5.1.1 Alguns problemes  Què passa amb els autors que no disposen de finançament per a la recerca? (Són una part important del total)  Què passa amb el material científic que no es publica en revistes?  Com funcionaria el model en països amb poca estructura editorial? No dependrien encara més d’editors globals?  És possible la via daurada només en un sol país? E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 28
  29. 29. 5.2 John Houghton / Alma Swan  Difondre la recerca amb el model d’accés obert és més efectiu i menys costós que per la via de les subscripcions.  En un sistema de comunicació científica totalment OA els beneficis nets de la via daurada serien superiors als de la verda.  De moment, però, els repositoris segueixen sent necessaris. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 29
  30. 30. 5.3 BOAI10  Segueix mantenint la vigència de les dues vies.  Recomanació 3.1 • Totes les institucions d’educació superior han de tenir repositori o participar en un de consorciat.  Recomanació 3.5 • Ajudar els autors a pagar taxes (raonables) en revistes OA. • Finançar les revistes OA que no requereixen taxes. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 30
  31. 31. Fig. 10. BOAI 10 E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 31
  32. 32. 5.4 Situació a Espanya  RD Doctorat (2011) • Obligació de dipositar les tesis en repositoris.  Ley de la Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya, 2011) • Article dedicat a l’accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de l’activitat de recerca amb finançament públic. • Limitació en cas que no es tinguin els drets.  Universitats • Mandats (UPC, UOC, UB, UPF, etc.) • Ajuts a publicació en revistes OA.  Valoració: promouen fonamentalment la via verda. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència
  33. 33. 5.5 Valoració  Cal optar per una via exclusivament?  Estem encara en una fase de transició i la via verda (repositoris) encara és necessària.  Avantatges: • Pot ser adoptada de manera unilateral (i més ràpida, per tant) per part del finançador, la institució, a nivell nacional, etc. A un cost relativament baix. • Permet incloure treballs de recerca que no són estrictament articles de revista. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 33
  34. 34. 6 Conclusions  L’accés obert aporta importants beneficis al funcionament de la comunicació científica.  Creixement quantitatiu • Bons percentatges en general (entre 20% i 50% del total, segons estimacions). • Majoria absoluta a països emergents (Brasil, model a seguir).  Sobre la credibilitat • Èmfasi en els controls de qualitat. • Denunciar editors “depredadors”. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 34
  35. 35. 6 Conclusions (ii)  Ampliació del model d’accés obert • Dades obertes de recerca i de l’administració. • La reutilització és un element clau.  Desplegament de polítiques favorables a l’accés obert. • Suport exclusiu a la via daurada presenta problemes. • Importància de mantenir la doble via (suport a revistes i a repositoris). • Importància del seguiment de l’acompliment dels mandats. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 35
  36. 36. 7 Bibliografia      Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: UOC. (http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542) Abadal, E. (2012). "Retos de las revistas en acceso abierto: cantidad, calidad y sostenibilidad económica". Hipertext.net. (http://www.upf.edu/hipertextnet/numero-10/retos-revistas-en-accesoabierto.html) Archambault, Eric; Amyot, D.; Deschamps, P.; Nicol, A.; Rebout, L.; Roberge, G. (2013). Proportion of open access peer-reviewed papers at the European and world levels—2004-2011. Brussels: European Comission. (http://www.sciencemetrix.com/pdf/SM_EC_OA_Availability_2004-2011.pdf) Björk, B-C et al. (2010). “Open access to the scientific journal literature: situation 2009”. PLoS ONE, 5, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0011273) Budapest Open Access Initiative: Ten years on from the Budapest Open Access Initiative: setting the default to open (2012). (http://www.opensocietyfoundations.org/openaccess/boai-10recommendations) E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 36
  37. 37. 7 Bibliografia (ii)      Finch, Janet (2012). Accessibility, sustainability, excellence: how to expand access to research publications. (http://apo.org.au/sites/default/files/Finch-Group-report-FINALVERSION.pdf) Houghton, John et al (2009). Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmode lsfinalreport Laakso, M., et al. (2011). “The development of open access journal publishing from 1993 to 2009”. PLoS ONE, 6, 6. (doi:10.1371/journal.pone.0020961) Laakso, M.;Björk, B-C. (2012). “Anatomy of open access publishing - a study of longitudinal development and internal structure, BMC Medicine, 10:124 (doi:10.1186/1741-7015-10-124). Swan, Alma; Houghton, John (2012). Going for Gold? The costs and benefits of Gold Open Access for UK research institutions. E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 37
  38. 38. Moltes gràcies per la vostra atenció E. Abadal. Els reptes de l’accés obert a la ciència 38

×