• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica
 

L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica

on

  • 252 views

 

Statistics

Views

Total Views
252
Views on SlideShare
252
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica Presentation Transcript

    • Seminari UOC. Estudis d’Informació i Comunicació (Barcelona, 30/01/2013) L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica Ernest Abadal Universitat de Barcelona abadal@ub.edu
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2 Sumari 1. La comunicació científica 2. L’accés obert a la ciència 3. Repositoris 4. Revistes en accés obert 5. Polítiques de suport 6. Conclusions 7. Bibliografia
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3 1 La comunicació científica  Orígens: • Journal des sçavans i Philosophical transactions of the Royal Society of London (1665).  Funció: • Contribuir a l’avenç social de la ciència. • Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços. • “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon, 2001)  Control de qualitat: • Revisió per experts (peer review).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4 1.1 Continguts  Objecte: informació científica • Continguts procedents dels resultats de la recerca o de l’actividad acadèmica, en general.  Tipus de document • Articles de revista • Informes de recerca, congressos, etc. • Tesis doctorals • Patents • ../..
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 5 1.2 Estructura del sistema Agent Funció Producte Autor Revisor Editor Distribuïdor Indexador (sistema de cerca) Biblioteca Investigació Revisió Publicació Agregació Indexació (referència i/o text complet) Selecció, subscripció, accés Text original Informe revisió Article Portal de revistes Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Catàleg de revistes
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2 L’accés obert a la ciència  “Open-access (OA) literature is digital, online, free of charge, and free of most copyright and licensing restrictions” (Suber, 2006).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 7 2.1 Què és? “An old tradition and a new technology have converged to make possible an unprecedented public good. The old tradition is the willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their research in scholarly journals without payment, for the sake of inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The public good they make possible is the world-wide electronic distribution of the peer-reviewed journal literature and completely free and unrestricted access to it by all scientists, scholars, teachers, students, and other curious minds. Removing access barriers to this literature will accelerate research, enrich education, share the learning of the rich with the poor and the poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual conversation and quest for knowledge. For various reasons, this kind of free and unrestricted online availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 88 2.1 Comentaris  Publicació científica (“old tradition”).  Plataforma: internet (“new technology”).  Accés gratuït i/o lliure als continguts científics (“public good”).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2.2 Antecedents  El malestar • Els científics asseguren (gratuïtamente) el funcionament del procés de comunicació científica (originals, revisió, etc.). • Increment constant dels preus de les revistes (que paguen els científics).  Experiències pioneres • Arxiv.org (1991)
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència El acceso abierto a la ciencia 10 2.2 Antecedents (ii)  La “xispa” • Augment del cost de les subscripcions a revistes acadèmiques. (Entre 1986-2002 va pujar un 227%, mentre que la inflació va ser només del 64%).  Les reaccions • Carta Public Library of Science (PLOS) • Declaracions Budapest, Bethesda i Berlín.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 11 2.3 Beneficis  Millora en el funcionament de la comunicació científica. • Augmenta la difusió. • Augmenta l’impacte. • S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el període de recepció). • Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).  Milloren els resultats de la recerca i de la innovació. • Conseqüència de l’anterior.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 12 2.3 Beneficis (ii)  Repercussió directa a la societat. • Transferència directa de coneixement a la societat. • Trenca les barreres entre països rics i pobres. • Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.  Permet la reutilització de la informació i de les dades.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 13 2.4 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)  Publicació en revistes de lliure accés (via “daurada”) • Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor, híbrides (article obert en revista de subscripció).  Arxivatge en repositoris (via “verda”) • Els científics dipositen els preprints o postprints de les seves publicacions.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 14 2.5 Nous productes en el circuit Agent Funció Producte Autor Revisor Editor Distribuïdor Indexador Autor Biblioteca Investigació Revisió Publicació Agregació Indexació (referència i/o text complet) Autoarxivatge Selecció, subscripción, accés Text original Informe revisió Article Portal de revistes (OA o comercial) Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Repositori Catàleg de revistes
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 15 A.1 Recerca en accés obert  Projectes Plan Nacional I+D+I  El acceso abierto a la ciencia en España: análisis del grado de implantación y de la sostenibilidad de un nuevo modelo de comunicación científica (CSO2011-29503-C02-01)  “El acceso abierto a la producción científica (open access) en España: análisis de la situación actual y presentación de políticas y estrategias para promover su desarrollo” (CSO2008-05525-C02-01/SOCI).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència A.2 L’equip  IATA (CSIC)  Universitat de Barcelona  Universitat Oberta de Catalunya  Universitat de València 16
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència A.3 El portal
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 18 3 Repositoris  Un repositori és una seu web que recull, preserva i difón la producció acadèmica d’una institució (o d’una disciplina científica). Permet l’accés a les metadades i el text complet dels documents que conté.  “A permanent, institution-wide repository of diverse, locally produced digital works that is available for public use and supports metadata harvesting”. (Association of Research Libraries, 2006)  En general, impulsats per bibliotecaris.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 19 Fig. 1 O2, l’Oberta en obert (repositori UOC)
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 20 3.1 Característiques  Contingut • Informació acadèmica. • ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot tipus de document).  En lliure accés  Interoperable • Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 21 3.2 Objectius  Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. • Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a la pròpia institució, per exemple).  Donar visibilitat a la recerca realitzada per la institució i els seus membres. • S’assegura presència a GScholar i Scirus.  Facilitar la conservació i preservació dels documents generats per una institució.  En general, s’acompleix la missió tradicional de les biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al patrimoni documental.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 22 3.3 Tipologia  Institucionals • Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució (universitat, centre d’investigació, etc.). • O2 (repositori UOC), Dipòsit digital de la UB, etc.  Temàtics • Inclouen continguts especialitzats en una determinada matèria o disciplina científica. • E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física), Cogprints (psicologia), o RePEc (economia).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3.3 Tipologia (ii)  Acadèmics  Recursos docents  Dades
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 24 3.4 Directoris  Directory of Open Access Repositories • 2.253 repositoris. • Consultes: països, software, matèria, idioma, tipus de contingut, etc.  Registry of Open Access Repositories • 3.343 repositoris.  Buscarepositorios • Àmbit espanyol. • 96 repositoris.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 25 Fig. 2. Directori BuscaRepositorios
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 26 3.5 Situació a Espanya  96 repositoris • Univ. i centres d’investigació: 62% • Consorciats: 6% • Altres institucions: 32%  Any de creació • 2001-2007: 39% • 2008-12: 61%  Tecnologia • Dspace (més del 70%)  Recolectors • Hispana (http://hispana.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd) • Recolecta (http://www.recolecta.net)
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3.6 Valoració  Cal incrementar continguts. • Simplificar els processos d’incorporació de continguts. • Vinculació amb mandats.  Coordinar models de metadades.  Assegurar finançament.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència B. Recerca en repositoris  Estudi situació a Espanya  Repositoris docents  Metodologia • Anàlisi seus web • Enquestes • Entrevistes • Creació bases de dades
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 29 4 Revistes en accés obert  Psycoloquy, Surfaces (1991).  Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles Bailey, primers impulsors.  Beneficis de l’OA: • Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05 - Impacte: 0,64  1,03 - Immediatesa: 0,06  0,55 - Cites: 626  1.247
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 30 4.1 Situació internacional  Creixement important a partir 2ª GM.  Sector específic dins del món editorial (STM – Scientific Technical and Medical publishers).  Presència també de societats científiques i sector públic.  Fonts de dades: • Ulrich’s periodicals directory • DOAJ directory
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 31 4.2 Algunes xifres  Revistes científiques actives: 92.000 títols.  Èlit • Indexades a Web of Science o Scopus. • 10.000 – 19.000 títols.  Revisió externa (peer review) • 34.000 títols.  Sense revisió • 39.000 títols.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència Revistas de acceso abierto 32 4.3 Revistes en accés obert  Total: • 8.600 (DOAJ), 12.000 (Ulrich’s) • Un 20% del total de revistes peer review.  Principals països: EUA, Brasil, Gran Bretanya, India, Espanya.  Estan aconseguint nivells de qualitat i reconeixement similars a les comercials.  Estan consolidant models de negoci i sostenibilitat econòmica.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 33 4.4 Tipologia  Revistes gratuïtes per a autors i lectors. • Editors: universitats, organismes públics, etc. • Exemple: BiD, REDC, etc.  Pagament per publicació (paga l’autor). • Cost: 700-3000 euros • Freqüent en ciències de la salut.  Amb pagament per subscripció i opció d’accés obert (sistema híbrid). • P.e. Springer Open Choice  Accés amb període d’embargament.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 34 4.5 Drets d’explotació  Necessitat de partida • ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els articles que publiquen?  Directoris • ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/) • Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 35 Fig. 3. Directori Dulcinea
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 36 4.5 Drets d’explotació (ii)  Tipologia (color Sherpa/ROMEO) • Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió corregida de l’autor o el pdf editorial) • Blau: arxivar post-print • Groc: arxivar pre-print • Blanc: no es pot arxivar
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 37 Fig. 4. Drets d’Hipertext.net
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència C. Recerca en revistes  Estudi models de negoci  Estudi sobre drets d’explotació • Dulcinea  Estudi revistes científiques Espanya  Metodologia • Anàlisi seus web • Enquesta • Creació bases de dades
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3939 5 Polítiques de suport  Les polítiques són un conjunt de mecanismes d’intervenció i accions encaminades a aconseguir un determinat objectiu.  Quin és l’objectiu d’una política OA? • Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris o que publiquin en revistes OA.  Qui té la responsabilitat d’impulsar-les? • Gestors en política universitària (rectorats de les universitats, directors de centres de recerca, autoritats polítiques, etc.).
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4040 5.1 Mecanismes d’intervenció  Es poden establir diferents àmbits: • Establiment d’infraestructures i serveis • Informació i difusió • Incentivació econòmica • Coordinació institucional • Reglamentació (mandat, obligació)  Directoris sobre polítiques • Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/) • Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/) • ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 41 Fig. 5. Directori Melibea
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 42 Fig. 6. Política UOC
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 43 5.2 Situació a Espanya  RD Doctorat (2011) • Obligació de dipositar les tesis en repositoris. • “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda la información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación a los efectos oportunos.”  Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya, 2011) • Article dedicat a accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de projectes de recerca amb finançament públic.  Mandats a universitats
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència D. Recerca en polítiques  Estudi de polítiques internacionals • Anàlisi contingut • Producte: Melibea  Estudi polítiques de les universitats • Enquesta  Assessoraments • FECYT • CBUC-CIC • Medoanet
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 6 Conclusions  L’accés obert • Moviment imparable. • No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per experts). • Combinar via verda (repositoris) i via daurada (revistes).  Repositoris • Tipologies diverses. • Avenços en interoperabilitat i coordinació.  Revistes científiques en accés obert • Mateixos criteris de qualitat. • Respecte als drets d’explotació. 45
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 6 Conclusions (ii)  Polítiques • Reconeixement oficial del model (mandats, etc.). • No hi ha encara seguiment.  Recerca sobre accés obert • Aspectes diversos (repositoris, revistes, polítiques, autors, etc.). • Orientada a l’acció. 46
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 47 7 Bibliografia  Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: Editorial UOC. ( http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)  Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008. http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf  Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003. (http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).  Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).  Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny 2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).  Houghton, John et al. Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport  SOAP. Report from the SOAP Symposium, 2011: Berlín. SOAP (Study of Open Access Publishing), 2011. http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/  Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).  Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).  Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess Newsletter», 130, February 2009.
    • E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 48 Moltes gràcies.