Your SlideShare is downloading. ×
Recursos naturals i sostenibilitat 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Recursos naturals i sostenibilitat 2012

385
views

Published on

Aquest power point està preparat per estudiants de segon de batxillerat. …

Aquest power point està preparat per estudiants de segon de batxillerat.
Hi apareix el paisatge espanyol i català, les principals crisis ecològiques que està patint el planeta i la resposta sostenible a aquestes crisis i altres problemes mediambientals.

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
385
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Enric Harris 2n Batx PAISATGE I MEDI AMBIENT
  • 2. Enric Harris 2n Batx Paisatges vegetals Biodiversitat al territori espanyol Espanya país d’una gran biodiversitat Biodiversitat: Varietat d’essers vius en una zona determinada de resultes d’un procés natural de milers d’anys. Sinònim de benestar i equilibri a la biosfera. Causes: Situació geogràfica. Paisatge oceànic i mediterrani + paisatge canari Efecte refugi. Períodes glacials Descens de latitud Descens del nivell del mar Presència de sistemes muntanyosos. Gradació d’alçada = reproducció vegetació europea de sud a nord. Biosfera: Sistema format pels esser vius del planeta com pel mitja físic en el qual viuen.
  • 3. Enric Harris 2n Batx Paisatges vegetals Acció antròpica Impacte activitats humanes sobre el paisatge natural Substitució de boscos per terres de conreu (43% total) Extensió de les zones urbanes (vivendes i indústria) (10% total) Augment de les infraestructures Espanya. Diversitat climàtica + diferents alçades varietat de paisatges Paisatge natural Paisatge vegetal. Acció antròpica (paisatges humanitzats).≠ Factors que condicionen els paisatges vegetals Clima. Precipitacions, insolació, temperatures, aridesa... Relleu. Alçada, vessant (sobrevent-sotavent, obac-solell). Sòl. Acció antròpica.
  • 4. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetals a Espanya: 1. Paisatge vegetal oceànic 2. Paisatge vegetal mediterrani 3. Paisatge vegetal canari 4. Paisatge vegetal de muntanya. Paisatges vegetals
  • 5. Enric Harris 2n Batx Paisatges vegetals El paisatge vegetal oceànic Galícia, costa i serralades cantàbrica, També zones muntanyoses (800 - 1600m): Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric o S. Catalanes. Bosc temperat oceànic o caducifoli Faig i Roures Fullam ample. Fotosíntesi. Fulles caduques. Reducció necessitats energètiques al hivern. Sòls glaçats. Bosc frondós i ombrívol (excepte hivern). Sotabosc pobre. Rouredes Suporta malament el fred. Per sota de les fagedes. Necessita humitat. Precipitacions o boires. Fulla caduca. Creixement lent 150-300 anys. Fusta dura molt utilitzada per l’home: estructures, vaixells, carbó, travesses...
  • 6. Enric Harris 2n Batx El paisatge vegetal oceànic Roureda
  • 7. Enric Harris 2n Batx Fagedes Es poden combinar amb les rouredes. Normalment per sobre en alçada. Molta humitat, boires i rosades. Fulla caduca. Poc resistent a temperatures elevades i molt fredes. Creixement més ràpid 80-100 anys Fusta tova molt utilitzada per fer mobles El paisatge vegetal oceànic
  • 8. Enric Harris 2n Batx El paisatge vegetal oceànic Fageda
  • 9. Enric Harris 2n Batx La landa. Vegetació arbustiva i de matolls: brucs, ginebres, falgueres o ginestes. Es troba a 1600-2000m on el fred frena el bosc. Matoll atapeït Acció antròpica. Cremes i artigaments (preparació pel conreu) Aprofitament pel bestiar ginebra ginestes El paisatge vegetal oceànic ginestesginestes bruc
  • 10. Enric Harris 2n Batx El paisatge vegetal mediterrani Bosc típic de bona part de la Península i les Balears. Alzines formen els boscos extensos del paisatge mediterrani d’interior. Alçades inferiors a 20m. Vegetació xeròfila (adaptades als dèficits d’aigua estivals) i esclerofil·le (fulles dures). Creixement molt lent i vida llarga (fins a 8 segles). Arriben als 20 metres i tenen capçades espesses creant unes zones ombrívoles. Sotabosc ric. Troncs llenyosos, no rectilinis i arrels profundes. alzines Arbres de fulla perenne. Fulles dures i dentades. Estalvi d’energia i d’aigua. No són l’única espècie d’arbre: oliveres silvestres, garrofers i sobretot com a bosc secundari.
  • 11. Enric Harris 2n Batx Sureres. Variant de l’alzina. Meitat nord oriental de Catalunya, Extremadura i Meseta més occidental Formen comunitats denses sobre sòls silicis. Necessita més humitat que l’alzina i temperatures suaus/caloroses. Arriben als 20m i tenen formes sinuoses. Arbre piròfil (crema amb facilitat). Sotabosc ric. Aprofitament tradicional de l’escorça. El paisatge vegetal mediterrani sureres
  • 12. Enric Harris 2n Batx Bosc secundari. Els incendis i la tala del bosc d’alzines ha provocat l’extensió de la superfície dels pins. Pi blanc i pi pinyoner. Plantat per l’home. Creixement més ràpid Són piròfits. Pi pinyoner pi blanc El paisatge vegetal mediterrani
  • 13. Enric Harris 2n Batx El paisatge vegetal mediterrani El paisatge vegetal mediterrani El paisatge vegetal oceànic
  • 14. Enric Harris 2n Batx Màquies La màquia Degradació dels alzinars. Vegetació arbustiva de més de 2 metres d’alçada Més comuna al sòls silicis. El paisatge vegetal mediterrani Els incendis i la tala del bosc d’alzines ha provocat l’extensió del matollar. Major superfície que el bosc. Molt present a la costa mediterrània: des de Catalunya fins a Andalusia. Més estès en zones àrides de l’interior d’Alacant, Múrcia i Almeria .
  • 15. Enric Harris 2n Batx Garriga El paisatge vegetal mediterrani La garriga Vegetació arbustiva de menys de 2 metres d’alçada. Més comuna a sòls calcaris Especies que el conformen: romaní, farigola, la murta, etc Estepa Arbust espinós i baix adaptat a una elevada aridesa, de la família de les gramínies. Arbust xeròfil (adaptada a l’aridesa). Es desenvolupa quan el clima fa que la garriga o la màquia es degradin. Condicions climàtiques. Al litoral: margalló (palmera silvestre de zones semiàrides). Estepa
  • 16. Enric Harris 2n Batx Llentiscle RomaníEspart Margalló Coscoll Plantes d’estepa Lavanda Franja mediterrània El paisatge vegetal mediterrani
  • 17. Enric Harris 2n Batx ginestes Matollar submeseta nord bruc El paisatge vegetal mediterrani ginestes
  • 18. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetal canari Cardón Tabaiba A Lanzarote i Fuerteventura vegetació subdesèrtica. Bàsicament de Cardón i Tabaiba. Proximitat a Àfrica i poca alçada. A la resta d’illes, molt més muntanyoses, la vegetació depèn de l’alçada i vessant. Zona baixa, costanera. Precipitacions escasses. Matollar costaner xeròfil i adaptat a la sal (halòfil): Cardón i Tabaiba. Gran varietat d’espècies. Moltes endèmiques: Europa, Àfrica i Atlàntic més meridional.
  • 19. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetal canari A poca alçada de la costa: dragos, savines i palmeres. Sovint de forma aïllada. 600-1200 Vessant humit (nord) Bosc de Laurisilva. Bosc humit (mar de núvols). Bosc perennifoli, molt espès, quasi impenetrable Matollar: fayal-brezal. Parts altes estatge. Palmeres Savina Drago Laurisilva Fayal-brezal
  • 20. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetal canari 1500-2000m Nord i 800/1000-2000 Sud Bosc de coníferes: pi canari 2000-2600 Matollar de cim (Tenerife i La Palma) Gran riquesa de flors. Ginestes i bàlec. 2600-3718 Violetes del Teide bàlec ginestes Pi canari Violetes Teide
  • 21. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetal de muntanya El variació en alçada del paisatge vegetal de muntanya equival a l’evolució del paisatge quan ens movem del sud cap el nord d’Europa. Pis nival: 3000-cim Molses i líquens Muntanyes resta península Pis subalpí substituït per: bosc caducifoli (zona atlàntica) bosc perennifoli (zona mediterrània) Per sobre zona d’arbustos i prats Piràmide de vegetació Pirineus Pis subalpí: 1600-2400m Coníferes: pi negre i avet. Arbust: Rododendre i nabiu. Pis alpí: 2300-3000m Clima inhòspit. Prat alpí cobert de neu bona part de l’any. Verd a l’estiu
  • 22. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetal a Catalunya: Paisatge d’alta muntanya Paisatge de muntanya mitjana Terra baixa continental Terra baixa litoral
  • 23. Enric Harris 2n Batx Paisatge d’alta muntanya (>1600 m) El conformen boscos de coníferes (pi negre i avets), prats alpins i rocam. Avets (estatge subalpí) Zones més baixes d’aquest estatge. Necessiten molta humitat. Molt ombrívols (pobre sotabosc) Sobretot a la Vall d’Aran. També al Cadí, Vall de Ribes o Montseny. Pi negre (estatge subalpí) Gairebé exclusius dels Pirineus. Arriben fins els 2300m. Necessiten precipitacions abundants. Resistents al fred d’alta muntanya. Prats alpins (estatge alpí) Per sobre els 2300m. Clima massa fred per la vegetació arbòria Format per herbàcies (gramínies) Prat verd a l’estiu. Bona part de l’any cobert per la neu.
  • 24. Enric Harris 2n Batx Paisatge muntanya mitjana (1600-800 m) A les parts superiors pinedes de pi roig i fagedes i rouredes a la resta. Les fagedes Necessiten humitat (precipitacions o boires) Fulla caduca. Estiu fullam important. Bosc ombrívol. No toleren ni calor ni fred excessiu. Importants a la Vall d’Aran i Garrotxa. Pi roig Aquí no és un bosc secundari. Zones elevades estatge. La trobem als Pirineus, Montseny, Prades o Ports Rouredes També necessiten humitat. Suporta malament el fred. De fulla caduca. Rouredes humides: roure pènol i roure de fulla gran Sobretot: Garrotxa, Ripollès, Vall d’Aran, Alt Urgell i Pallars Sobirà Rouredes seques: roure martinenc, roure de fulla petita i roure reboll. Sobretot: Solsonès, la Segarra, P.Jussà, la Noguera, Prades o els Ports. Necessiten menys precipitacions i suporten una certa continentalitat. Transició entre la vegetació euro-siberiana i la mediterrània.
  • 25. Enric Harris 2n Batx Terra baixa mediterrània continental Carrascar És un tipus d’alzina adaptada a climes continentals. Suporta climes extremats (hiverns freds i estius calorosos) Sotabosc pobre. Clima sec. La Noguera, l’Urgell, el Bages, Terra Alta o Priorat Màquies continentals Matollar on predominen: el garric i l’arçot Terres baixes de la plana de Lleida i depressió de l’Ebre. Arbusts de fulles dures, petites i espinoses. Garric Arçot
  • 26. Enric Harris 2n Batx Terra baixa mediterrània litoral Alzinars Fulla perenne i esclerofil·la. Comunitats denses i sotabosc ric. Costa central, serralada prelitoral i l’ Empordà. Necessiten relativa humitat i temperatures no caloroses. Suredes Fulla perenne i esclerofil·la. Baix Empordà, la Selva, Gironès i extrem nord de l’Alt Empordà. Necessitat un sòl silici i humits i temperatures suaus. Màquies Des de la costa central fins les Terres de l’Ebre Matollar on predominen: llentiscle i margalló. Adaptat al clima sec i no suporten el fred. Pi blanc i pinyer Bosc secundari que es barreja amb els alzinars. Espècie predominant en zones baixes. Margalló Llentiscle
  • 27. Enric Harris 2n Batx Paisatge vegetal a Catalunya: Geografia de Catalunya. Lorman & Planes, editorial Claret, 1983.
  • 28. Enric Harris 2n Batx Destrucció del paisatge vegetal: els incendis: Causes: Sequedat dels estius mediterranis. Mesos àrids. Abandonament de les explotacions agràries. Augment de les zones boscoses, disminució de la població rural. Segones residències en llocs boscosos i increment de la circulació. Gestió forestal. Substitució de la vegetació natural per eucaliptus i pins. El 97% dels incendis forestals són provocats per l’acció humana. Especulació urbanística, represàlies, piròmans,accidents ... L’home i el bosc http://www.tv3.cat/videos/3029850
  • 29. Enric Harris 2n Batx Risc de desertització en Espanya Consequè. Paisatge: Desertització relacionada amb la pèrdua/degradació del sòl. 1. Clima i canvi climàtic. Clima cada cop major aridesa (temperatures mitjanes anuals més elevades i menors precipitacions). Les pluges són escasses i sovint torrencial. 2. Incendis. Acció antròpica (97%) Espanya és el país UE amb índex de desertització més elevats: 50% Espanya presenta alts graus de desertificació. Reforestació amb espècies autòctones. Solució? 3. Ús intensiu històricament pasturatge. Desaparició i compactació del sòl. 4. Històricament, tales indiscriminades i ús intensiu del sòl per l’agricultura. Geografia, Vicens Vives, 2010
  • 30. Enric Harris 2n Batx La contaminació Què és la contaminació? Introducció en el medi ambient de substàncies perjudicials per la salut, la seguretat o el benestar dels ser vius en quantitat tal, que hi pot causar un dany o un desequilibri irreversible o no. Relació home-natura: transformació del paisatge i contaminació Necessitat d’avaluar els impactes ambientals. Auditoria ambiental. Informe independent que certifica si una empresa és energèticament eficient o contaminant, i proposa solucions. Delicte ecològic. Acte que provoqui danys al medi ambient. Mesura coercitiva. Multes i fins i tot presó Efectes: deteriorament de la salut de persones, animals i plantes. Efectes de la contaminació a Espanya. Demostrat. Major índex de mortalitat en zones altament contaminades Ciutats, zones industrials on hi ha una forta contaminació atmosfèrica. Descontaminar: Externalització de despeses Genera elevats costos econòmics. Gairebé sempre amb diners públics. http://www.youtube.com/watch?v=nXlTcrnNLeQ http://www.youtube.com/watch?v=Rr5KLhSYu0o Residus presa de Flix
  • 31. Enric Harris 2n Batx La contaminació Contaminació de l’aigua Rius, llacs, mars i aqüífers. Abocament industrials i aigües residuals ciutats. Ús intensiu d’adobs i productes fitosanitaris. Contaminació del sòl Productes fitosanitaris (pesticides) Pèrdues xarxes de clavegueram o vessaments de productes industrials. RSU (Residus sòlids urbans) Abocadors. Productes químics més corrents: derivats del petroli, pesticides, dissolvents o metalls pesants (ferro, plom, mercuri, coure...). Contaminació atmosfèrica 1.- Emissions de CO2: indústria, transport, generació energia o calefacció. Crema de combustibles. Efecte hivernacle. (projecció augment temp. s.XXI entre 1-6ºC) 2.- Evaporació de dissolvents orgànics o pintures + emissions d’altres gasos com CFC clorofluorocarbonats (gasos refrigeració i aerosols). Responsables de la destrucció de la capa d’ozó (estratosfera) augment rajos ultraviolats. 3.- Pluja àcida precipitacions amb phs baixos. Segons el medi contaminat: atmosfèrica, de l’aigua i del sòl.
  • 32. Enric Harris 2n Batx L’efecte hivernacle El canvi climàtic
  • 33. Enric Harris 2n Batx La destrucció de la capa d’ozó Capa d’ozó http://www.youtube.com/watch?v=EMeRrGEK8m0&feature=related Capa protectora de les radiacions ultraviolades que es troba a l’estratosfera. Ozó (O3) es crea i es destrueix constantment. Forat capa ozó forta reducció % ozó sobretot pol sud i durant la nostra tardor. Causa gasos CFC (refrigerants, dissolvents, aerosols, etc). Porten clor. El clor reacciona amb O3 en separa les molècules. Conseqüències: cremades a la pell, augment de càncer, lesions oculars, reducció del plàncton, altera els processos de fotosíntesis, etc. S’està reduint. http://www.youtube.com/watch?v=3wSTr4xIwv8
  • 34. Enric Harris 2n Batx Pluja àcida Pluja àcida http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/acida.htm Contaminació a causa de precipitacions amb ph baixos (ph < 5,6) Precipitacions: aigua + àcid sulfúric o àcid nítric Origen combustió de combustibles fòssils, en especial tèrmiques amb carbó. Gran poder de corrosió i contaminació del sòl i de l’aigua. Destrucció de boscos, llacs morts, conreus, corrosió d’edificis, contamina l’aire.
  • 35. Enric Harris 2n Batx La contaminació Segons tipus d’agent contaminant ambiental Contaminació visual Contaminació lumínica Contaminació acústica Contaminació electromagnètica Contaminació química Contaminació radioactiva Contaminació tèrmica
  • 36. Enric Harris 2n Batx El canvi climàtic Modificació del clima en relació al pas del temps i globalment El clima es modifica de forma natural. Alteració dels factors naturals que modifiquen el clima. Períodes glacials i interglacials. L’home també és un factor que modifica el clima. Intensificació efecte hivernacle. Canvi climàtic a gran velocitat. No adaptació de les espècies al nou clima. Canvi climàtic antropogènic. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_amb=4843&p_id=22999 canvi climàtic que qui com Efecte hivernacle Natural i necessari. Essencial pel desenvolupament de la vida. (-22ºC) Retenció dins la l’atmosfera dels rajos infrarojos que es produeixen a causa del escalfament del sòl terrestre. Augment global de les temperatures (14ºC). Gasos d’efecte hivernacle: CO2, CFC (clorofluorocarbonats), ozó de superfície o metà. En què consisteix?
  • 37. Enric Harris 2n Batx El canvi climàtic Conseqüències del canvi climàtic Augment global temperatures ambientals i dels oceans (0,1ºC en 50 anys). Desglaç: glaceres i pols i augment del nivell dels oceans: desaparició d’illes de poca alçada. desaparició de les costes baixes. Reducció de la capacitat d’absorció de CO2. Augment temperatures implica reducció de la capacitat de l’aigua d’emmagatzemar CO2. Modificació dels corrents marins. Augment de la violència dels fenòmens meteorològics. Efectes del canvi a Espanya: Augment de la temperatura mitjana (1,63ºC en 37 anys). Augment de les ones de calor. Descens de les precipitacions al hivern i reducció de les nevades.
  • 38. Enric Harris 2n Batx El canvi climàtic
  • 39. Enric Harris 2n Batx El canvi climàtic Empremta o petjada ecològica Any 2008 Indicador de sostenibilitat. Mesura l’impacte que tenim sobre el planeta i el mesura en hectàrees. És la quantitat de terreny productiu que necessitaria un ser humà per produir els recursos que necessita i per assimilar els residus que genera. Càlcul complicat: Hectàrees per urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. Hectàrees necessàries per produir l’energia que consumim. Hectàrees per conrear l’aliment vegetal necessari. Hectàrees per a pastures per alimentar el bestiar. Hectàrees necessàries per produir peix. Hectàrees necessàries de (superfície forestal) per absorbir el CO2 produït.
  • 40. Enric Harris 2n Batx El canvi climàtic Empremta o petjada ecològica Biocapacitat mundial és de 1,7 ha/habitant anual (2011). Empremta ecològica mitjana mundial és de 2,23 ha/habitant i any. A Espanya 5,7 i a Catalunya és de 6,4 ha/habitant i any.
  • 41. Enric Harris 2n Batx Resposta per la sostenibilitat El club de Roma 1972 Polítics i científics. Informe: “Els límits del creixement”. Alerta sobre l’espoli que feia occident dels medi ambient. Neomalthusianisme: si el creixement de la població, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals seguia el mateix ritme, en menys de 100 anys es col·lapsaria els recursos que pot oferir la terra. Moviment ecologista: Neix a partir dels 50’s. Tenia sobretot preocupacions mediambientals (contaminació, pèrdua de la biodiversitat, sobreexplotació dels recursos, etc) Científics. (70’s) Abús dels recursos de la terra. Pèrdua de biodiversitat. Pobresa en molt llocs del món. Deteriorament del medi ambient.
  • 42. Enric Harris 2n Batx Resposta per la sostenibilitat Conferència d’Estolcom (1972) ONU Primera reunió internacional a la qual van acudir 113 països. Home interactua globalment amb el medi. Medi ambient pot limitar el creixement econòmic i l’explotació dels recursos. De les seves conclusions es va redactar El nostre futur comú o Informe Brundtland. El nostre futur comú o Informe Brundtland (1987) Posa les bases del concepte actual de sostenibilitat. Aquest informe establia els següents punts: •Medi ambient és un problema global, no local. •Desenvolupament insostenible: causat per la indústria dels països desenvolupats i per pobresa del països no desenvolupats. Relacionats. •Desenvolupament sostenible:satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions. •El desenvolupament sostenible s’ha de basar en: progrés econòmic, la justícia social, i la preservació del medi ambient.
  • 43. Enric Harris 2n Batx Resposta per la sostenibilitat Concepte de sostenibilitat Satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les futures generacions. Sostenibilitat = equilibri entre el desenvolupament econòmic, la cohesió social, conservació del medi ambient. Abans desenvolupament era sinònim de creixement econòmic. No es tenia en compte el repartiment de la riquesa o de respecte als ecosistemes. Era un desenvolupament insostenible. Replantejament model de consum, de producció, de repartiment de beneficis, de repartiment de la riquesa, de relació amb els ecosistemes, de producció energètica... però sempre des de la perspectiva del creixement.
  • 44. Enric Harris 2n Batx Resposta per la sostenibilitat Cimera de la terra de Rio de Janeiro. 1992 Accions concretes per solucionar els problemes plantejats per l’informe Brundtland. Declaracions: Conveni sobre el Canvi Climàtic, Conveni sobre la diversitat biològica i l’Agenda 21. L’agenda 21 va ser ratificada per bona part dels països del món, a més de moltes administracions regionals i locals (no EEUU) Actuacions per tenir un desenvolupament sostenible, protegir la biodiversitat i per frenar el canvi climàtic. Algunes recomanacions: •A nivell social: lluita contra la pobresa i afavorir la cooperació per augmentar la sostenibilitat. •Quan als gestió i conservació del medi ambient: protecció atmosfera, lluita contra la desforestació o conservació de la biodiversitat. •Enfortiment dels grups socials: reconeixement i protecció de les comunitats indígenes, enfortir el paper de les ONG. •Mitjans per executar aquests objectius: educació en la sostenibilitat i en la presa de consciència mediambiental, desenvolupar tecnologies sostenibles.
  • 45. Enric Harris 2n Batx Resposta per la sostenibilitat Protocol de Kyoto 1997 Objectiu: reducció entre el 2008-12 d’un 5,2% de mitjana dels gasos d’efecte hivernacle en relació a les emissions del 1990. Com? Augmentar l’eficiència energètica, fomentar el desenvolupament sostenible, desenvolupar fonts d’energia renovables, etc. Acords vinculants pels signants del protocol. Europa (UE) reducció del 8%. Espanya augment del 15%. EEUU no ratificat l’acord i economies emergent no estaven obligades. Conferències o Cimeres de la terra. Reunions internacionals promogudes per l’ONU en la que hi van participar governants, ONG’s, agents privats, etc per tal de tractar els problemes mediambientals i de sostenibilitat del planeta. Altres cimeres o conferències de la terra: Cimera de Johannesburg (2002) Cimera de Bali (2007) Cimera de Copenhaguen (2009) Cimera de Rio+20 (2012)
  • 46. Enric Harris 2n Batx Resposta per la sostenibilitat Ecologia i moviments ecologistes Verd o ambientalista. Primer moviments ecologistes: Anys 50. Naixement consciència ecològica: “actuar localment pensant globalment”. L’home forma part del medi ambient (influeix), que té un equilibri molt precari. Objectius: contra la contaminació, nuclears, abocaments de cru i defensa de determinats ecosistemes i espècies en perill d’extinció. Avui: Moviment molt més variats amb grups locals i grups globals. Objectius relacionats no només amb l’ecologia: justícia social i política, moviments pacifistes o que lluiten contra el racisme, el sexisme, la globalització, etc). Pilars de la sostenibilitat. Evolució: anticapitalistes/antisistema. Origen del tots els mals del planeta.
  • 47. Enric Harris 2n Batx Solucions per a la sostenibilitat Educació mediambiental Principal eina per desenvolupar una consciència ecològica. Promocionar noves actituds, nous valors i nous costums vitals. Objectiu: entendre que formem part d’un tot “la natura”. Malmetent-la desapareixem. Som responsables i solució de les problemàtiques del medi ambient. Canvi en els hàbits de consum Banca ètica Banca social, banca sostenible, banca alternativa o banca responsable. Rendibilitat + compromís social, compromís ètic i transparència de gestió. Finançament de projectes en camps com: drets humans, educació, renovables, ocupació dels discapacitats, projectes al Tercer Món. No finançament: tràfic d’armes, explotació laboral, nuclears o destrucció medi. Funcionament democràtic i participatiu. Microcrèdits. http://www.youtube.com/watch?v=vXV_LHFB72U Banca ètica, Salvados http://www.youtube.com/watch?v=4S4uEkpFvsQ Banca ètica, Buenafuente
  • 48. Enric Harris 2n Batx Consum responsable L’actual sistema de producció i consum és el responsable del deteriorament del medi ambient. Consum actual insostenibles Petjada ecològica. Nous hàbits de consum: consum responsable. Qualitat i preu no han de ser els únics factors a tenir en compte a l’hora de consumir: Impacte social i medi ambiental de la seva producció. Responsabilitat Conducta de les empreses. Social Solucions per a la sostenibilitat El nou consumidor haurà de: • Estar ben informat i exigir tota la informació. • Triar productes poc transformats i que espoliïn el mínim possible el medi. • Triar productes que no impliquin explotació laboral, social o econòmica. Nou consum es traduirà en: • Reducció i racionalització del consum. • Afavorir el consum de productes que garanteixin: justícia social, solidaritat, l’ètica o la protecció del medi ambient. Comerç just
  • 49. Enric Harris 2n Batx Solucions per a la sostenibilitat Consum responsable Comerç just. Tractar de canviar les relacions econòmiques entre països del nord i del sud. Xarxa de comerç just: ONG, cooperatives, artesans, empreses. Es caracteritza: salaris dignes, no explotació infantil, igualtat home-dona, defensa de la producció autòctona o protecció del medi ambient. Reciclatge Necessitat de reduir el nombre de residus. Mètode: RRR Reducció del consum. Reutilitzar. Ús de productes que es tornin a utilitzar (fi del usar i llençar). Reciclar. Tractar el diferent components dels residus per tornar a utilitzar-los o per fer-ne una nova matèria primera. http://www.youtube.com/watch?v=U2JlIrrspnA comerç just
  • 50. Enric Harris 2n Batx Solucions per a la sostenibilitat Agricultura ecològica Orgànica o biològica No utilitza llavors transgèniques, ni productes químics (adobs químics o productes fitosanitaris) Objectiu: Respectar la dinàmica de desenvolupament dels ecosistemes. Mantenir un sòl fèrtil. Obtenir productes sense residus químics. Utilització de recursos renovables i locals. Mantenir la diversitat genètica. Evitar la contaminació. Protegir la salut del pagès. S’aconsegueixen uns aliments orgànics (naturals) Es busca mantenir la fertilitat del sòl de manera natural: Ús de compost o adobs orgànics, cobertura del sòl amb palla o herbes (protegir, humitejar i adobar) i la rotació dels conreus (cereals/llegums).
  • 51. Enric Harris 2n Batx Politiques de conservació i protecció del paisatge Valor del paisatge Paisatge: l’aspecte extern d’un territori Combinació de factors de la natura i factors humans al llarg del temps. Paisatge com a producte social i emocional. És un indicador de la qualitat del medi i con que evoluciona reflecteix una part de la història. El paisatge espanyol és un paisatge vegetal, modificat per l’home. Però això no sempre té connotacions negatives. Nou equilibri ecològic.
  • 52. Enric Harris 2n Batx Politiques de conservació i protecció del paisatge Espais naturals protegits Protegim legalment espais naturals poc modificats per l’home. Hi ha diferents menes d’espais protegits en funció del seu grau de protecció: Parcs nacionals o regionals. Espais molt poc modificats i tenen unes qualitats que s’han de conservar: bellesa, representativitat o singularitat, ja sigui de la fauna, la flora o el propi relleu. No intervenció activitat humana. Grans dimensions i amb una franja perifèrica de protecció. Contradicció: es converteixen en pols d’atracció. Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parcs naturals. Sovint de dimensions més reduïdes. L’activitat humana és compatible. Presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu o recreatiu. Montseny o el del Garraf. Reserves naturals. Espais que es protegeixen perquè hi habiten espècies o ecosistemes que necessiten ser protegides. Compatible amb activitat humana. Quan és integral la protecció hauria de ser total (mínim intervenció exterior).
  • 53. Enric Harris 2n Batx Politiques de conservació i protecció del paisatge Espais protegits a Espanya Gran diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. 54% espècies que hi ha a Europa es troben a Espanya. LIC (Llocs d’Importància Comunitària). Ecosistemes protegits per garantir la bona conservació dels hàbitats naturals i les seves espècies. Inclouen els Parcs Nacionals i Naturals i altres espais amb diferents graus de protecció. Representen més del 13% de la superfície espanyola. Espanya conté el 20% de tots els LIC d’Europa, integrats a la Xarxa Natura 2000. Xarxa natura 2000 Xarxa europea que integra tots els ecosistemes que tenen algun nivell de protecció comunitari. LIC + ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). Molt d’aquests espais protegits rebre fortes pressions antròpiques
  • 54. Enric Harris 2n Batx Politiques de conservació i protecció del paisatge Ministerio de Medio Ambiente, año 2009
  • 55. Enric Harris 2n Batx Els parcs a Catalunya Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de San Maurici (gestió Estat i Generalitat) Paisatge i medi ambient a Catalunya Generalitat o diputació gesntion: 11 Parcs naturals 3 Paratges Naturals d’Interès Nacional Una Reserva Natural (Delta del Llobregat) Una Reserva Marina (Illes Medes) La Diputació de Barcelona es responsable de la conservació de: 12 parcs de la Xarxa de Parcs (Naturals) (Garraf, Collserola, etc). Espais d’uns valors naturals excepcionals, són espais amb diferents nivells de protecció per les administracions.
  • 56. Enric Harris 2n Batx Paisatge i medi ambient a Catalunya http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php paisatges protegits
  • 57. Enric Harris 2n Batx El PEIN (Pla d’Espais d’Interès Nacional) L’any 1985 llei de la Generalitat per a protegir una sèrie d’espais: inclouen parcs i zones representatives d’hàbitats o medis naturals catalans L’any 2007 el PEIN Incloïa 165 espais. Un 30% de Catalunya. Inclou: Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) Zones d’Especial Conservació (ZEC=LIC ja inclosos a la Xarxa Natura 2000). Paisatge i medi ambient a Catalunya Qualitat dels paisatges de Catalunya L’observatori del paisatge (3m 4s) http://www.tv3.cat/videos/3472690/Catalunya-en-135-paisatgesRelació paisatge i benestar social. Observatori del paisatge: està fent un catàleg dels paisatges catalans. Observatori del paisatge http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php