0
MASSADA
				SABADELL

Revista de divulgació cultural gratuïta

#32

gener 2014

El último rugido
del león
nº32 gen 2014

EDITORIAL

MASSADA SABADELL
				

	
Fa gairebé set dècades que uns soldats de l’exèrcit rus entraven en el ...
EN PORTADA

nº32 gen 2014

El último
rugido del
león
Eli Cohen

Ariel Sharón ha sido una de las figuras
míticas del Israel...
nº32 gen 2014

EN PORTADA
Sharón deja su huella en la historia por varias
razones. La más importante, pero quizás también
...
nº32 gen 2014

EN PORTADA
presidente egipcio, Gamal Abdel Naser, diría que
cuando paracaidistas israelíes cayeran sobre su...
nº32 gen 2014

EN PORTADA
estaba en la cima del éxito político –es menester
recordar que el encargado de sacar a punta de ...
nº32 gen 2014

EN PORTADA

Por favor, diga a su pueblo
que sea paciente. Me he
comprometido a firmar la paz con
Israel, y ...
nº32 gen 2014

EN PORTADA
de todo. Trasladar esta lógica, esta justificación del
terrorismo, a otros conflictos activos po...
nº32 gen 2014

EN PORTADA
ahí seguirán las palabras de los infames miopes: esos
que ven genocidio en Yenín y no en Homs o ...
nº32 gen 2014

EN PORTADA
Sin embargo, uno de sus grandes legados es que los
ataques suicidas son hoy imposibles en Israel...
ACTUALITAT

nº32 gen 2014

Actes en commemoració i record de les víctimes de l’Holocaust
Tot recordant el dia en que les t...
ACTUALITAT

nº32 gen 2014

Antisemitisme al segle XXI

R

ecentment, amb motiu de la invitació a
l’acte de commemoració al...
ACTUALITAT

ha ciutadans que han d’ocultar la seva identitat
i que les sinagogues, escoles i institucions
jueves han de se...
ACTUALITAT

nº32 gen 2014

seu territori, fa unes dècades, 75.721 jueus, entre ells 11.000 nens, fossin
deportats a camps ...
INNOVACIÓ
SkyTran

nº32 gen 2014

Tel Aviv construeix sistema de transport públic del futur

Un innovador sistema desenvol...
ACTUALITAT

nº32 gen 2014

Una delegació israeliana visita la
depuradora de Sabadell - Riu-sec

Una delegació israeliana h...
DOCUMENT

nº32 gen 2014

El asesinato de la reputación de un país
Existen fórmulas para destrozar la reputación de ciertos...
nº32 gen 2014

DOCUMENT

en materia de defensa (como lo hace cualquier
sociedad responsable, especialmente si vive
bajo la...
OPINIÓ
Fenicis i jueus

nº32 gen 2014

S’ha parlat molt sobre l’habilitat comercial del poble jueu.
Cal retrocedir molts a...
Israel ajuda al món...
Equip israelià de recerca ràpida i rescat (FIRST, 1985)
nº32 gen 2014

Hom, sovint es pregunta el p...
nº32 gen 2014

Israel ajuda

d’abric, i les plagues de còlera i disenteria es campanya, que es va sumar a la unitat mèdica...
Llocs per visitar

nº32 gen 2014

LA SERRA DA ESTRELA (Portugal)

La “Serra da Estrela” (Serra de l’Estrella )
és el compl...
L

ACTUALITAT

nº32 gen 2014

CINEMA

A LADRONA DE LIBROS (The book thief)

Des

del passat dia 16 de gener s’ha pogut veu...
El Personatge

nº32 gen 2014

Bernardo Rolland de Miota

Bernardo Rolland , Cònsol General d’Espanya
a París des de 1939 f...
nº32 gen 2014

El Personatge
de Drancy ) al Marroc espanyol en el termini d’unes setmanes. Després
d’aquesta iniciativa, e...
LLIBRES

nº32 gen 2014

“Mi nombre es Asher Lev”, de Chaim Potok

“Mi nombre es Asher Lev”, un llibre publicat el 1972, és...
nº32 gen 2014

LLIBRES
comportar-li problemes. El pare de l’Asher va tornar a casa una nit després d’un llarg viatge a Rús...
nº32 gen 2014

Agraïments i Col·laboracions
COL·LABORA
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos le...
nº32 gen 2014

La Massada al món

massadasabadell@gmail .com

Si reps la revista i no hem situat el teu país, comunica’ns-...
COL·LABORA

nº32 gen 2014

Tu pots fer Massada Sabadell, COL.LABORA
PUBLICITAT

Vols col · laborar amb Massada
Sabadell?
P...
MASSADA
				SABADELL

Revista de divulgació cultural gratuïta
nº32 gen 2014

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

ACSI...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Massada 32

117

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
117
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Massada 32"

  1. 1. MASSADA SABADELL Revista de divulgació cultural gratuïta #32 gener 2014 El último rugido del león
  2. 2. nº32 gen 2014 EDITORIAL MASSADA SABADELL Fa gairebé set dècades que uns soldats de l’exèrcit rus entraven en el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau i eren testimonis d’un dels horrors més grans que s’ha produït a la història de la Humanitat. Des d’aleshores, any rere any s’han anat convertint en tradició actes que intenten, d’una banda, recordar a aquelles víctimes innocents de la barbàrie nazi i de l’altra ser un motiu per explicar a les noves generacions allò que mai ha de tornar a passar. En el present número trobareu un article on es resumeixen els actes centrals a nivell de Catalunya, encara que cal reconèixer i congratular-nos que la pràctica totalitat de vil·les i ciutats del nostre país, com és el cas de Sabadell, han aprovat mocions o declaracions en aquest sentit. No obstant però, com en qualsevol tipus de fet històric, sempre hi ha aquelles postures crítiques que bé intenten negar (negacionisme) o bé intenten diluir amb justificacions poc creïbles, el que fou, en aquest cas, una realitat inqüestionable: l’assassinat premeditat de sis milions de persones. Però és que ara, a més, ens trobem amb una nou tipus de “revisionista” lligat a aquella esquerra que alguns anomenen “radical”. Son aquells “progres de saló” als quals el seu antisionisme malaltís i distorsionat els fa que no puguin ser presents ni adherir-se a aquells actes commemoratius d’homenatge a les víctimes de la barbàrie nazi i que quan ho fan, per imperatiu del càrrec, han de dissimular i fins i tot han d’evitar aplaudir les intervencions per que es vegi que ells són molt coherents. Doncs per coherència amb la seva postura els proposem un boicot clar i efectiu: que deixin de consumir qualsevol producte que pugui tenir l’origen en el poble jueu o en Israel. Que siguin valents i que ho portin a les últimes conseqüències. Que es deixin de posturetes i que demostrin la seva ardidesa isiguin efectius. Oi que els jueus i els israelians son tant pèrfids, dons cap problema, que facin el boicot total! Dubtem que siguin capaços de viure retrocedint segles enrera, ja que en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar les aportacions del poble jueu són nombroses i fonamentals. Tant sols els desitgem, això si i a tall d’exemple, que cap d’ells i dels seus éssers estimats tinguin segons quina maltia força comuna perquè la seva impostada coherència els pot resultar fatal. MASSADA SABADELL pàg.2 ACSI Associació Cultural Sabadell Israel SUMARI El último rugido del león pàg. 03 Commemoració i record de les víctimes de l’Holocaust Antisemitisme al segle XXI pàg. 11 pàg. 12 Tel Aviv construeix sistema de transport públic del futur pàg. 15 Una delegació israeliana visita la depuradora de Sabadell - Riu-sec pàg. 16 El asesinato de la reputación de un país Fenicis i jueus pàg. 17 pàg. 19 Equip israelià de recerca ràpida i rescat pàg. 20 Llocs per visitar: LA SERRA DA ESTRELA pàg. 22 Cinema: La ladrona de libros pàg. 23 El personatge: Bernardo Rolland de Miota El llibre: “Mi nombre es Asher Lev” pàg. 24 pàg. 26 Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.
  3. 3. EN PORTADA nº32 gen 2014 El último rugido del león Eli Cohen Ariel Sharón ha sido una de las figuras míticas del Israel moderno, y el político más relevante en la época más trascendental de los últimos tiempos: la Segunda Intifada. Durante los años plomizos de hombres bomba, acoso mediático y aislamiento internacional, Arik –es una costumbre hecha ley que la mayoría de los israelíes tengan diminutivo, en el libro Start Up Nation se explica muy bien– lideró el país y se fue al coma habiendo dejado un Israel más seguro y próspero. MASSADA SABADELL pàg.3
  4. 4. nº32 gen 2014 EN PORTADA Sharón deja su huella en la historia por varias razones. La más importante, pero quizás también la menos reseñada, es que fue uno de los genios militares absolutos de Israel; consecuentemente, siguió las mismas etapas que la mayoría de líderes que han llegado a lo más alto del poder en el Estado judío: carrera militar brillante, universidad, salto a la política, polémica tras polémica y, en el último acto, un final trágico. Pero Sharón fue, también, el Satán idealizado -es un decir- no sólo por los antiisraelíes de todos los colores, también por casi toda la opinión pública mundial, y a la cabeza de ella el movimiento antiglobalización, que ha ido siempre de la mano de la causa palestina. Su demonización justificó todos los desmanes y despropósitos posibles contra su figura y contra el Estado de Israel. En España es ya tristemente célebre la portada de la revista de sátira política El Jueves en la que Sharón aparecía caracterizado con nariz de La deformación de su figura respondía cerdo y una esvástica. principalmente a que Sharón era el enemigo perfecto: un judío nacido en el Mandato Británico Dejando de lado cómo le endosaron la etiqueta de que llevaba empuñando armas desde los 14 años nazi, la deformación animal usada también con para defenderse y que desde que fue adquiriendo Sharón por periódicos de todo el mundo es una poder dejó claro que acabaría con todo aquel que característica clásica de las viñetas antisemitas. quisiera acabar con Israel. Desgraciadamente, para Contra Sharón todo valía en aquellos años. Sharón, la mayoría de las conciencias occidentales, el judío pues, para muchos será siempre ese hombre que sigue resultando simpático es el que murió en obeso, con pinta de carnicero, sediento de sangre las cámaras de gas y no el que cruzaba las fronteras de palestinos. El judío comeniños que una noche durante la noche para responder a los ataques de los vendrá a llevarse a nuestros pequeños. fedayines. Y es que con unos imberbes 19 años Arik MASSADA SABADELL pàg.4 ya se encargaba de demostrar que eso del sionismo era, entre otras cosas, acabar con el daño gratis a los judíos y, en consecuencia, responder a todos los ataques. En la Guerra de la Independencia, con tan solo 20 años, la misma edad con la que muchos estamos entre libros, borracheras, amoríos y creyéndonos inmortales, Sharón ya era comandante de la brigada Alexandroni, encargada de defender Latrún. Hoy, en la vieja fortaleza pueden verse los balazos que como cicatrices recuerdan una de las trifulcas más
  5. 5. nº32 gen 2014 EN PORTADA presidente egipcio, Gamal Abdel Naser, diría que cuando paracaidistas israelíes cayeran sobre suelo egipcio, las serpientes volarían. Desde entonces, la insignia de los paracaidistas israelíes es una serpiente con alas. encarnizadas de esa guerra. Sharón fue herido en la ingle, en el estómago y en el pie, y perdió 139 hombres, pero una vez recuperado ascendió a comandante de compañía en la unidad de reconocimiento de los legendarios Golani, y terminada la guerra el mismísimo Ben Gurion le pidió que liderara la unidad 101, encargada de las operaciones de represalia por los ataques de los fedayines palestinos. En la Guerra del Canal de Suez, en 1956, al mando de una brigada de paracaidistas, entonces llamada unidad 202, tomó el paso de Mitla después de un arriesgado ataque, no autorizado por el mando central, en el que los paracaidistas israelíes derrotaron, bajo el fuego de los Mig-15, a la primera y segunda brigada de la cuarta división del ejército acorazado egipcio –sobre esta toma ese creador de sionistas llamado Leon Uris escribió una trepidante novela, El paso de Mitla, bastante recomendable para añadir a la lectura de Mila 18 y Exodus–. El Tras su insubordinación en Mitla, y a pesar de la victoria, se frenó su carrera militar. No obstante, en la Guerra de los Seis Días Isaac Rabín, como jefe del Estado Mayor, le pide al León de Dios –que es el significado de Ariel en hebreo– que se dirija al Sinaí con una división acorazada para ganar la batalla de Abu Ageila, en la cual, según la Unidad de Doctrina y Entrenamiento del Ejército norteamericano, se utilizaron tácticas y estrategias innovadoras y únicas hasta el momento. Después del aplastante éxito israelí en junio de 1967, Sharón fue ascendido a líder del mando militar en el sur. Arik vigilaba que el enemigo egipcio no intentara de nuevo echar a los judíos al mar. El periodista francés Jean Learteguy entrevistó a Sharón para su libro Las murallas de Israel, y este le dejó claro el porqué del éxito de los israelíes en las guerras contra los vecinos árabes: En julio de 1973, con una carrera militar que rozaba el calificativo de legendaria, Sharón da el salto a la política. Pese a haber nacido en un kibutz de socialistas, en un entorno donde el Mapai de Ben Gurión era un voto en un sobre cerrado, ingresa en las filas de Herut, predecesor del actual Likud. Un inicio breve, un suspiro, ya que en octubre Egipto y Siria lanzan un ataque sorpresa contra Israel en pleno Yom Kipur. El León de Dios fue llamado a cumplir con su deber y se puso al mando de una división acorazada de reservistas. Según cuenta Uriel Dan en la biografía que escribió de Sharón, Zeev Amit, el comandante de la reserva en las primeras horas de una guerra que hacía temer lo peor, preguntó a Arik: “¿Cómo vamos a salir de esto?”. A lo que éste contestó: “¿No lo sabes? Cruzaremos el Canal de Suez y allí terminará la guerra”. Efectivamente, consiguió llevar sus tanques a cien kilómetros de El Cairo. En el tercer día de la guerra, Moshé Dayán, entonces ministro de Defensa, diría de Sharón: Si conozco bien a Arik, seguro que se dirige hasta El Cairo e intenta obtener votos En el ejército de Israel para el Likud. los comandantes vamos gran primero y dirigimos a nuestros En política, ciertamente, fue también un antes estratega. En un breve espacio de tiempo, hombres, no nos quedamos en la de que Beguin le hiciera ministro de Agricultura, ganó un escaño, dimitió del mismo, intentó retaguardia dando órdenes. primero liderar el bloque liberal dentro del Likud, MASSADA SABADELL pàg.5
  6. 6. nº32 gen 2014 EN PORTADA estaba en la cima del éxito político –es menester recordar que el encargado de sacar a punta de fusil a los colonos judíos establecidos en el Sinaí fue Sharón–, decidió acabar la tarea y frenar los ataques que la OLP lanzaba desde el Líbano a Israel y, de paso, inmiscuirse en la guerra civil libanesa y colocar un Gobierno cristiano amigo en Beirut. Bajo el mando de Sharón, pues, comenzó la operación Paz para Galilea y la primera guerra de Líbano. Aunque Beguin declaró públicamente que las fuerzas israelíes no sobrepasarían más allá de 40 kilómetros de la frontera con el Líbano, Arik ordenó tomar posiciones como la ciudad de Jezzine, acabar con las defensas antiaéreas sirias, derribar 30 de los cazas de Hafez al Asad (padre y predecesor del actual dictador sirio) y finalmente tomar Beirut y forzar la evacuación de más de 14.000 miembros de la OLP, incluido Arafat. se fue del partido, creó uno nuevo, Shlomtzion, y posteriormente lo unió al Likud para llegar más reforzado a la coalición de centroderecha. Arik se hizo eco de la cita de Churchill que reza que la política es la continuación de la guerra por otros medios. No obstante, las grandes manchas de su expediente se generan cuando Sharón ostenta cargos políticos. y Cisjordania. Es en 1982 concretamente cuando Menahem Beguin –quien como comandante del Irgún fue su rival durante el Mandato Británico– le designa ministro de Defensa. El 18 de septiembre, cuando los medios filman e informan sobre lo que ha sucedido en Sabra y Chatila, es el comienzo de la verdadera leyenda negra sobre Ariel Sharón. Durante su mandato como ministro de Agricultura, Beguin, que después de haber mermado la amenaza las colonias judías doblaron su crecimiento en Gaza nuclear iraquí y de haber hecho la paz con Egipto MASSADA SABADELL pàg.6 Tras la invasión israelí, el líder maronita y aliado de Israel Bashir Guemayel, y también presidente electo del País del Cedro, es asesinado en un atentado junto a 26 personas más. El mundo entero, incluido Sharón, acusa a los terroristas de la OLP del ataque. En 1988 el FBI apuntó al Partido Nacional Socialista Sirio como responsable. Guemayel, dos semanas antes de ser asesinado, promete a Beguin que establecerá relaciones diplomáticas con Israel y pide específicamente a David Kimche, antiguo espía del Mosad y entonces director general del Ministerio israelí de Exteriores:
  7. 7. nº32 gen 2014 EN PORTADA Por favor, diga a su pueblo que sea paciente. Me he comprometido a firmar la paz con Israel, y voy a hacerlo. Pero necesito tiempo: nueve meses, máximo un año. Tengo que arreglar mis relaciones con los países árabes, especialmente con Arabia Saudí, para que el Líbano pueda volver a desempeñar un papel central en la economía de Oriente Medio. Elie Hubeika, sucesor de Guemayel como líder de las falanges libanesas, sediento de venganza, quiere entrar en los campos de refugiados palestinos de Sabra y Chatila en busca de los terroristas que supuestamente habían perpetrado el atentado. El ejército israelí, que se apostaba fuera de los campos, no intervino. Incluso, durante la noche, lanzó bengalas para que los falangistas tuvieran visibilidad. En la excepcional película Vals con Bashir, del documentalista israelí Ari Folman –que presenció los hechos in situ, en su condición de militar israelí–, obtenemos instantáneas tenebrosas e inquietantes de lo que sucedió, y a un Sharón que no prestó interés a lo que los falangistas planeaban y querían. Fueron asesinados entre 800 y 2.000 palestinos,incluyendo mujeres y niños. Sabra y Chatila supuso también un terremoto político en Israel. La Comisión Kahan, creada ad hoc para investigar lo ocurrido, consideró al Ejército indirectamente responsable de la masacre y a Ariel Sharón responsable por ignorar los deseos de venganza de los falangistas y no tomar medidas para prevenir la matanza. La organización Paz Ahora convocó una manifestación que congregó a 400. 000 personas –en un país de apenas cinco millones–. A Sharón le costó la cartera de Defensa, pero Beguin le mantuvo como ministro sin cartera. Fue un duro MASSADA SABADELL pàg.7 golpe para ambos. El último en la lucha de Beguin, pero no en la de Sharón, al que todavía le quedaba historia que escribir. En 1984 fue nombrado ministro de Comercio e Industria; y en 1990, ministro de Vivienda. Durante el Gobierno de Isaac Shamir, intentó arrebatar a éste la jefatura del Likud. Cuando Netanyahu llegó al poder en el 96, Arik fue ministro de Fomento y luego de Exteriores. El león seguía rugiendo.
  8. 8. nº32 gen 2014 EN PORTADA de todo. Trasladar esta lógica, esta justificación del terrorismo, a otros conflictos activos por el mundo da vértigo. Pero, una vez más, contra Sharón e Israel todo valía. Tras las fallidas negociaciones de Camp David II, llegó su momento. El 28 de septiembre de 2000, escoltado por más de mil policías, visitó el Monte del Templo en Jerusalén, donde están el Domo de la Roca y la Mezquita de Al Aqsa. La visita fue autorizada por Yibril Rayub, jefe de Seguridad palestino en Cisjordania. Además, la Segunda Intifada, según nos contó Marcos Aguinis en uno de sus perdurables artículos, “El alzhéimer del pueblo palestino“, comenzó un día antes, contra el Gobierno de Ehud Barak. No importaba. Sharón era responsable de todo. La demencial lógica occidental adujo, durante esos ominosos años, que la visita de un político opositor a un lugar en disputa había desencadenado ataques suicidas por todo el país, y que el político, por tanto, era el único responsable MASSADA SABADELL pàg.8 Indudablemente, tras el colapso del Gobierno de Ehud Barak, el Likud de Sharón se alzó con la victoria en las elecciones de febrero de 2001. El león se proponía entonces frenar la oleada de ataques terroristas más brutal de la historia del conflicto. Y lo hizo. El Ejército israelí diezmó a las Brigadas de los Mártires del Al Aqsa, a la Yihad Islámica Palestina y a Hamás en Cisjordania. El Ejército israelí, tras un Pésaj sangriento, lanzó la operación Escudo Defensivo en 2002. Durante la batalla de Yenín, la retórica volvió a ser completamente gratuita. La loca comparación de Yenín con Auschwitz vino primero; luego, ante el desescombro de cadáveres, la comparación descendió hasta el Gueto de Varsovia. Posteriormente, tras las cifras publicadas por la nada proisraelí y nada sospechosa Human Rights Watch, llegó el silencio: 52 palestinos, la mayoría arma en mano, y 13 soldados israelíes. Era una batalla, no un genocidio. No obstante, ahí están las hemerotecas y REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
  9. 9. nº32 gen 2014 EN PORTADA ahí seguirán las palabras de los infames miopes: esos que ven genocidio en Yenín y no en Homs o Alepo. A la política de asesinatos selectivos –que acabó, entre otros, con Ahmed Yasín, líder espiritual y fundador de Hamás– le siguió la medida más efectiva contra los ataques suicidas: la valla de seguridad en Cisjordania. Cuando Arik cayó en coma, en 2006, los atentados suicidas eran ya improbables. Sharón, una vez acabada la Segunda Intifada y con Arafat fuera de escena, decidió dar el siguiente paso, el cual era impopular para su partido y para su Gobierno: hacer un Estado palestino unilateralmente. Después de negociar infructuosamente con Mahmud Abás para aplicar la Hoja de Ruta creada por el famoso Cuarteto (EEUU, UE, ONU y Rusia), Sharón decidió sacar hasta el último israelí de Gaza y dar las llaves a la Autoridad Nacional Palestina de Abás. Las famosas imágenes de la Policía y el Ejército israelíes evacuando a los colonos llegaron hasta el Premio Pulitzer. Posteriormente, los israelíes vieron cómo los hombres de Hamás y Fatah, que dos años más tarde se masacrarían entre sí para hacerse con el control de la Franja, quemaban las sinagogas y saqueaban los invernaderos. Natan Sharansky, disidente soviético y actual director de la Agencia Judía, dimitió del gabinete de Sharón. El Likud en bloque estaba en contra de la desconexión de Gaza. Por ello, Sharón cambió de estrategia y creó un nuevo partido, Kadima, llevándose a sus fieles y añadiendo a viejas glorias del laborismo como Simón Peres. Fue una jugada maestra, en la que el golpe final era una desconexión unilateral de la mayor parte de Cisjordania. Una vez más, Arik ganó la batalla. Entendemos la importancia de la contigüidad territorial en Cisjordania para un Estado palestino viable. Un mes antes de dicha cumbre, su Gobierno aprobaba la aplicación de la Hoja de Ruta y Arik hacía ver a los israelíes la cruda realidad: Puede que la palabra no os guste, pero lo que está ocurriendo es una ocupación de 3,5 millones de palestinos. Creo que es algo terrible para Israel y para los palestinos. Pero en enero de 2006 el león recibió un ataque del que no ha podido recuperarse, pero sí resistir por más de 8 años: un derrame cerebral. No pudo ver terminada su obra de salir de Cisjordania y forzar a los palestinos a administrar un territorio. Kadima está ahora prácticamente desaparecido, y la idea de desmontar las colonias unilateralmente está a todas Como declararía ante luces fuera de los planes del actual Gobierno. La Abás y ante el rey Abdalá estrategia de Sharón murió con él. Además, tras la de Jordania en junio de desconexión de Gaza, la Franja se ha convertido en una lanzadera de misiles contra los civiles israelíes. 2003: MASSADA SABADELL pàg.9
  10. 10. nº32 gen 2014 EN PORTADA Sin embargo, uno de sus grandes legados es que los ataques suicidas son hoy imposibles en Israel. Según la encuesta que hizo el Yediot Aharonot, el periódico de más tirada en Israel, en 2005, Arik es el octavo israelí más grande de todos los tiempos. Con el último rugido del León, todos los padres fundadores del Israel moderno son ya pasto de los museos, de las celebraciones y de los libros de historia. Sharón era miembro de una generación que hizo posible, en palabras de Josep Pla, “uno de los acontecimientos más extraordinarios de la historia”: el nacimiento del Estado de Israel. El Estado que hemos creado ha superado todos nuestros sueños. De esa mítica generación de líderes sionistas ya sólo queda Simón Peres, que todo parece indicar se irá con las botas puestas. Gracias a David ben Gurión, Menahem Beguin o Ariel Sharón, el mismo Peres pronunció estas palabras en el Día del Holocausto del año 2012:El Estado que hemos creado ha superado todos nuestros sueños. “Durante los años plomizos de hombres bomba, acoso mediático y aislamiento internacional, Arik lideró el país y se fue al coma habiendo dejado un Israel más seguro y próspero. Pero fue también el Satán idealizado -es un decir” “Sharón deja su huella en la historia por varias razones. La más importante, pero quizás también la menos reseñada, es que fue uno de los genios militares absolutos de Israel” Reproduit amb l’especial beneplàcid de l’autor. Eli Cohen Fuente: http://elmed.io/ MASSADA SABADELL pàg.10
  11. 11. ACTUALITAT nº32 gen 2014 Actes en commemoració i record de les víctimes de l’Holocaust Tot recordant el dia en que les tropes russes alliberaren el Camp d’Auschwitz, des de fa forces anys, arreu del mon, es celebren multitud d’actes en commemoració i record de les víctimes de l’Holocaust, genocidi dut a terme pel nacionalsocialisme especialment entre els jueus però també en d’altres col·lectius, entre els anys 1933 i 1945. Com no podia ser d’altra manera Catalunya no ha estat una excepció. Els actes institucionals es concretaren en tres grans esdeveniments. El primer tingué lloc el dia 26 al Parlament, on es va homenatjar a les víctimes amb un acte institucional que presidí Núria de Gispert i que comptà amb la presència, entre d’altres, de l’ambaixador d’Israel a Espanya, Sr. Alon Bar i representats dels col·lectius víctimes de l’Holocaust. Durant l’acte, a més dels parlaments i d’una lectura dramatitzada, s’encengueren sis espelmes en record dels col·lectius que el van patir aquest genocidi. A continuació, a la Plaça de Sant Jaume es dugué a terme la Cerimònia del Record. Presentada per la periodista Núria Solé, l’acte s’inicià també amb una encesa d’espelmes, duta a terme per diferents representants d’entitats, en record dels sis milions de jueus assassinats, però també evocant la resistència jueva, el milió i mig de nenes i nens, les víctimes del poble gitano, dels republicans deportats i de la resta de col·lectius que patiren persecució i assassinats pel nazisme, així com en record dels Justos entre les El dia 28, al Palau de la Generalitat de Catalunya , Nacions. sota la presidència de la vicepresidenta del Govern de Catalunya Hble. Sra. Joana Ortega es desenvolupà Després d’un minut de silenci, es dugueren a terme una conferència de M. Jacques Fredj, director del uns seguit d’interpretacions musicals per part dels Memorial de la Shoah de París en la qual abordà, des alumnes de batxillerat artístic de l’INS Dolors d’una visió històrica, els origens de la shoà, els seus Mallafré de Vilanova i la Geltrú i una lectura de factors desencadenants i les seves conseqüències. redaccions per part d’una alumne d’aquest centre i MASSADA SABADELL pàg.11 una altre a càrrec d’un membre del moviment juvenil del la Comunitat Jueva Atid de Catalunya. El resum d’aquests seguit d’actes queda mont ben resumit en les paraules de la Sra. Núria De Gispert : “no oblidar, ni negar ni banalitzar el que va ser l’Holocaust per no haver de reviure’l. Les víctimes mereixen el record emocionat, perquè el seu dolor i el seu sacrifici són el dolor i el sacrifici de la humanitat”. “Cal un esforç pedagògic i de divulgació entre els més joves dels horrors de l’Holocaust i de qualsevol tirania totalitària”. Com no podia ser d’altra manera, l’Associació Cultural Sabadell Israel (ACSI) estigué present en tots i cadascun d’aquests actes.
  12. 12. ACTUALITAT nº32 gen 2014 Antisemitisme al segle XXI R ecentment, amb motiu de la invitació a l’acte de commemoració al Dia de Record de l’Holocaust, que es celebra el 27de gener, va sorgir un debat amb un amic al voltant de la persistència o no de l’antisemitisme a Europa, ja que ell defensava que era una cosa del passat ja superat, llevat de l’existència d’algun grupuscle marginal. És l’antisemitisme a Europa alguna cosa del passat o segueix existint? L’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) de la Unió Europea ( UE ), va publicar al novembre un informe sobre l’antisemitisme, Jon Iñarritu Diputat al Parlament espanyol celebració del Rosh Hashaná (any nou jueu). Recordo que em va estranyar la presència policial i en preguntar als meus amfitrions si era necessària la protecció em van contestar que lamentablement si. Sis mesos després, 4 ciutadans jueus eren assassinats a la sortida del col·legi Ozar Hatorah de Tolosa. Però no va ser un fet aïllat. En els darrers mesos a Sarcelles (França) un comerç d’alimentació Kosher va ser atacat amb granades, a Offenbach (Alemanya), Sheerness (Regne Unit) o Melilla, entre d’altres, s’han produït agressions contra persones que portaven quipàs; A Hongria la formació política Jobbik va sol·licitar la creació de llistes de jueus al Parlament i el Govern magiar. després d’haver realitzat una enquesta a milers de ciutadans jueus que viuen en diversos Estat de la UE. Segons aquest informe, el 66% dels enquestats creu que l’antisemitisme segueix sent un problema a Europa, el 76% d’ells creuen que ha augmentat en aquests darrers anys i el 21% s’han vist confrontats a un o diversos incidents judeófobs relacionats amb insults, assetjament o agressió. Hi ha raons objectives per a la preocupació? L’any passat , convidat per la direcció del Consistori Israelita de Baiona, vaig acudir a la MASSADA SABADELL pàg.12 De la mateixa manera, l’aparició de pintades amenaçadores i la vandalització de propietats jueves ha anat en augment. Fets que ens indiquen que la vella aversió irracional als jueus segueix estant present al nostre continent. La UE ha donat la veu d’alarma i de forma especial ha cridat al control de la incitació a l’odi a internet, instrument de difusió ràpida i de vegades anònima de tots els mites i falsedats en les que se sosté l’antisemitisme. Som conscients que a l’Europa del segle XXI hi
  13. 13. ACTUALITAT ha ciutadans que han d’ocultar la seva identitat i que les sinagogues, escoles i institucions jueves han de ser protegides ? A l’Estat espanyol, l’absència de jueus durant cinc segles i l’existència actual d’una reduïda i discreta comunitat, no han estat obstacle nº32 gen 2014 perquè Espanya sigui un dels estats més antisemites d’Europa. Així ho indiquen tant l’enquesta encarregada pel Govern en 2010 com la realitzada per la Anti-Defamation League el 2009. El 58,4% de la població espanyola opina que “els jueus tenen molt poder perquè controlen l’economia i els mitjans de comunicació” , i més d’un terç ( 34,6% ) té una opinió negativa d’ells. Els orígens cal buscar-los, sens dubte, en la història moderna i en la difusió per part de l’Església Catòlica de libels com el del “deïcidi” fins al Concili Vaticà II (1965 ). Anualment, l’Observatori de l’Antisemitisme a Espanya realitza un informe sobre la qüestió i en el passat any destaca que les amenaces i pintades apareixen amb assiduïtat i que fins i tot s’han produït agressions, però el més sorprenent és el fet de trobar en els mitjans de comunicació afirmacions entorn del mite del “Lobby Jueu”, libel segons el qual els jueus són un ens homogeni que actua coordinadament a nivell mundial i que és poderós i influent. Com veiem, aquest mite conspiracionista creat pel facsímil fals elaborat per la policia tsarista “Els Protocols dels savis de Sió”, amb l’objectiu de justificar els pogroms a Rússia i que va ser repetit i ampliat per l’Alemanya nazi ha arribat fins als nostres dies. Un dels difusors d’aquest mite i d’altres és el darrerament conegut humorista francès Dieudonné M’bala M’bala. Aquest mordaç artista ha estat condemnat en diverses ocasions per incitació a l’odi i banalització de la Shoah a la República que es té ella mateixa per la impulsora dels drets humans i que veu com un capítol negre de la seva història el fet que en el MASSADA SABADELL pàg.13
  14. 14. ACTUALITAT nº32 gen 2014 seu territori, fa unes dècades, 75.721 jueus, entre ells 11.000 nens, fossin deportats a camps de concentració i només en sobrevisquessin el 3%. En el cas de l’humorista francès, el dilema no rau en si ha excedit els límits de l’humor o en si fa bromes sobre àrabs, jueus o xinesos. El problema és que fa bromes sobre el que també defensa seriosament juntament amb seus amics, l’ultra Le Pen, el negacionista Roger Faurisson o el revisionista Ahmadinejad. Un fet ressenyable és que aquest humorista ultradretà, té el curiós mèrit d’haver aconseguit unir entre els seus fans a tres sectors, oposats en tot, excepte en l’antisemitisme com són la ultradreta, l’islamisme i sectors d’extrema esquerra. Un curiós fenomen àmpliament analitzat pel professor Pierre-André Taguieff a “La nova judeofòbia”. Menció especial a l’estranya existència de sectors d’extrema esquerra que, portats per la denúncia del drama palestí o per crítiques legítimes al Govern israelià , acaben abraçant mites conspiracionistes quan no directament als libels clàssics de la judeofòbia. Un fet que va ser denunciat per Ignacio Ramonet, en l’article ¿Antisemitisme a Galícia? ( 4-7-2007 ) a El País. Com hem vist, la Shoah no va ser un cas aïllat d’odi puntual al poble jueu sinó la materialització d’un fet violent, impulsat per un odi acumulat durant segles; una animadversió irracional i obsessiva, basada en mites que, difosos per confessions religioses, per institucions i per ideologies polítiques, que ha estat generador d’expulsions, discriminacions i massacres. Una malvolença que segueix existint i que és perillosa. Com va escriure Emile Zola fa un segle, en la seva denúncia del Cas Dreyfus, per lluitar contra aquesta tara social la clau està en l’educació . Per això, en aquest moment d’auge de la xenofòbia i la ultradreta a Europa, en el qual ressorgeixen vells odis i altres de nous com l’homofòbia, la gitanofobia, l’islamofòbia i l’antisemitisme, és important recordar el fet més terrible de la història recent per prevenir la comissió d’actes similars i educar les nostres societats en la igualtat i en la dignitat humana, així com en la lluita contra tot tipus de discriminació. Mai més! MASSADA SABADELL Jon Iñarritu Diputat al Parlament espanyol pàg.14
  15. 15. INNOVACIÓ SkyTran nº32 gen 2014 Tel Aviv construeix sistema de transport públic del futur Un innovador sistema desenvolupat per la NASA s’implementarà per primera vegada a la ciutat israeliana . Tel Aviv es convertirà en la primera ciutat del món amb el sistema de levitació magnètica SkyTran de transport massiu, descrit pels seus creadors com “Els Supersònics fets en la vida real “, dissenyat per reduir la congestió del trànsit urbà. L’SkyTran ofereix una alternativa més verda , més barata , més ràpida i més còmoda que els automòbils i autobusos, a través de l’ús de càpsules de dues places en un servei de punt a punt que els viatgers poden utilitzar per arribar a destinacions específiques . Se sol·licita un vehicle a través d’una pàgina web o aplicació mòbil i arriba gairebé a l’instant . El sistema va ser desenvolupat conjuntament per enginyers de la NASA i l’empresa privada SkyTran . la levitació Tel Aviv, la primera ciutat a implementar el sistema de levitació magnètica , acaba de nomenar a la consultora nord-americana Jenkins Gal & Martínez per supervisar la introducció de la revolucionària tecnologia . Mentre que la creació o ampliació dels sistemes de metro subterrani és perjudicial i costosa, les càpsules de SkyTran es mouen en un carril - guia suspès a 20 peus per sobre del terra. Els mètodes de construcció modular signifiquen que la instal·lació real d’un sistema de SkyTran redueix en gran mesura tant el cost com el temps en comparació amb la construcció d’altres tipus de transport públic . Les càpsules estan construïdes amb materials compostos per a ser lleugeres i per tant fàcilment suportables. Com un tramvia , els vehicles són MASSADA SABADELL pàg.15 alimentats a través d’energia elèctrica des de dalt ; Jerry Sanders , CEO de SkyTran, diu que aquestes guies amb el temps estaran equipades amb panells solars. La levitació magnètica , possible per la presència d’imants en cada càpsula i una bobina d’inducció dins la ruta aèria, minimitza els efectes de la fricció per a un vol suau i silenciós i encara que els cotxes poden córrer a velocitats de fins a 150 mph ( 241km/hr ), la seva velocitat real serà considerablement menor que en el medi urbà. Jerry Sanders estima que , si bé el cost d’un viatge SkyTran seria una mica més car que un autobús causa del seu recinte més privat, seguiria sent inferior a un viatge comparable en un taxi, a més de ser més ràpid. Al costat de Tel Aviv , altres ciutats d’Israel, així com a l’Índia, Indonèsia , Malàisia i EUA han expressat el seu interès en totes les instal·lació de xarxes SkyTran.
  16. 16. ACTUALITAT nº32 gen 2014 Una delegació israeliana visita la depuradora de Sabadell - Riu-sec Una delegació israeliana ha visitat aquest matí les instal·lacions de tractament de les aigües residuals de Sabadell - Riu-sec (EDAR Sabadell - Riu-sec). Es tracta de representants de l’empresa pública local que gestiona tots els projectes i la companyia d’aigües de la regió de Menashe. La visita es deu a l’interès per les actuacions que s’estan duent a terme per posar en funcionament les línies de tractament mitjançant la tecnologia de bioreactors de membranes (MBR), que l’Ajuntament de Sabadell està realitzant mitjançant un conveni subscrit amb l’Agència Catalana de l’Aigua pel període de 15 mesos. Aquestes proves de funcionament l’Ajuntament de Sabadell les va encarregar a Aigües de Sabadell, empresa explotadora de les aigües del municipi. El regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes, Lluís Monge, ha destacat que “estem contents de rebre aquesta delegació que s’ha interessat en coneixer el tractament que fem a l’aigua amb la finalitat de depurar-la. Concretament, la delegació israeliana ha vingut per saber com funciona el sistema de membranes que aquí ja està consolidat. Per Sabadell és tot un honor donat que es tracta d’un país que té una molta cura de l’aigua”. De la seva banda Jad Junes, membre de CFO of Mai Iron, ha expressat “la voluntat de conèixer tots els detalls de funcionament de la planta, així com el costos que poden suposar, ja que s’han de valorar tots els condicionants”. La posada en servei de les instal·lacions MBR L’EDAR Sabadell – Riu-sec és una de les primeres depuradores municipals que està utilitzant la tecnologia MBR i permetrà tractar la totalitat del cabal d’entrada mitjançant aquesta tecnologia, 35.000 m3/dia, incrementant el cabal de sortida amb una qualitat suficient com per a ser utilitzada com a aigua regenerada, previ tractament de desinfecció. MASSADA SABADELL La delegació israeliana a les instalacions de la depuradora amb el regidor local Lluis Monge pàg.16
  17. 17. DOCUMENT nº32 gen 2014 El asesinato de la reputación de un país Existen fórmulas para destrozar la reputación de ciertos países. Israel es víctima constante de estos ataques. H ay un componente de la guerra psicológica llamado asesinato de la reputación. Tiene sus reglas y sus estrategas. El mayor de los expertos en estos crímenes morales fue el alemán comunista Willi Münzenberg. En gran medida, las naciones, como las personas, viven de la imagen que proyectan. Exactamente por eso existen fórmulas para destrozar la reputación de ciertas personas y de ciertos países. Hay enemigos interesados en destruirlos. Es un arma muy antigua perfeccionada durante la Guerra Fría. Israel es víctima constante de estos ataques concertados a su reputación. Es parte de la permanente ofensiva de sus enemigos. Veamos la última batalla. La American Studies Association (ASA) ha declarado un boicot a las instituciones educativas israelíes. Se trata de una organización menor de académicos norteamericanos interesados en la cultura de Estados Unidos. Inmediatamente le han salido al paso la poderosa Asociación de Universidades Americanas y la Asociación Americana de Profesores Universitarios. Estas dos grandes agrupaciones han hecho algo éticamente correcto, pero han picado el anzuelo. Quienes están detrás de este intento de asesinato de la reputación israelí buscaban exactamente eso: colocar el foco del debate sobre un cúmulo de falsedades para conseguir desacreditar totalmente a su adversario. Las aparentes razones de la ASA para declarar el boicot se basan en el supuesto maltrato de los académicos y estudiantes palestinos (no aportan ningún dato concreto). En la ocupación de territorios árabes (ignoran que es la consecuencia de conflictos bélicos generalmente iniciados por los vecinos). En la erección de un muro (dolorosamente necesario para proteger al país de los atentados de los terroristas suicidas). Y en el hecho de que las universidades israelíes colaboran con el gobierno MASSADA SABADELL pàg.17
  18. 18. nº32 gen 2014 DOCUMENT en materia de defensa (como lo hace cualquier sociedad responsable, especialmente si vive bajo la constante amenaza de ser destruida). El boicot, además, tiene un fuerte componente antiamericano, en la medida en que condena la política de Washington hacia Israel. israelíes en las numerosas universidades del país. En cuatro de ellas enseñan varios premios Nobel, están entre las 100 mejores del mundo y editan muchas de las publicaciones científicas del país. Esas cuatro excelentes instituciones son la Universidad Hebrea de Jerusalén, el Instituto Weizmann, la Universidad de Tel Aviv y el Seamos serios. Según los síntomas, Technion (Instituto Tecnológico de Israel). Si el probablemente se trata de una discreta iniciativa boicot fuera efectivo (ése no es su propósito), política de Hamás, la organización terrorista estos árabes se verían perjudicados. subsidiada y adiestrada por Irán que maneja la Franja de Gaza con mano de hierro, y desde Pero también sería contraproducente para el resto donde ha lanzado miles de misiles contra el del mundo. No debe olvidarse que Israel es uno territorio de Israel. Naturalmente, el objetivo de de los países que más invierte en investigación Hamás no es ese ridículo boicot, sino anotarse y desarrollo, y que más innovaciones e otro triunfo en el campo de las percepciones invenciones genera para beneficio directo e políticas: presentar a Israel como un Estado indirecto del planeta. Lo he escrito antes: ese racista y belicoso al que no se debe respaldar pequeño Estado es un verdadero think-tank del bajo ninguna circunstancia. que se sirve toda la humanidad. Perjudicarlo es perjudicarnos a nosotros mismos. No todo Hamás está compuesto por asesinos Es prudente advertirlo: asesinar la reputación carentes de sutileza. La banda es muy hábil en de Israel es el primer paso para proceder a la la manipulación de incautos. Es posible que los destrucción física de esa nación. ¿Exagero? Así jerarcas de la ASA y casi la totalidad de los ocurrió en la primera mitad del siglo XX. Hitler 1.252 profesores que votaron a favor del boicot y sus nazis comenzaron por asesinar la imagen no tengan la menor idea de que forman parte de los judíos. Luego asesinaron a los judíos de una acción encubierta contra un país ideada directamente. Ésa es la secuencia del horror. por un grupo terrorista. Se le atribuye a Lenin Carlos Alberto Montander la expresión “tontos útiles” para referirse a este Publicado originalmente en El Medio tipo de ingenuos. Lo son. Publicado: 8/1/2014 Esta pérfida maniobra encierra, además, un par de paradojas. El 20% de la población de Israel es árabe. Hay miles de estudiantes árabeMASSADA SABADELL pàg.18 REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ Subscripció a la revista. massadasabadell@gmail .com Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber MASSADA SABADELL Subscripció a la revista. massadasabadell@gmail .com
  19. 19. OPINIÓ Fenicis i jueus nº32 gen 2014 S’ha parlat molt sobre l’habilitat comercial del poble jueu. Cal retrocedir molts anys abans de la nostra era (ane) per a entendre aquestes capacitats. El que avui és la franja costera de l’actual Israel, tres mil•lennis enrere fou, en part, el regne fenici, grans colonitzadors de la Mediterrània i especialistes en canvis, compres i vendes, és a dir, l’activitat comercial. Fenícia quasi tancava la sortida al mar dels regnes successius dels jueus i les seves divisions, reunificacions, etc. Aleshores no eren un poble fort, ni capaç d’obrir-se pas cap a la mar; es conformaren amb la vall del riu Jordà i el Mar Mort. Tanmateix, el fet del veïnatge fronterer i les tradicions comptables portades d’Egipte, abonaren una creixent disposició per al comerç, l’estalvi i els préstecs amb interessos, igual com ho fa la banca actualment. La gran diferència entre ambdós pobles fou la religió. Els fenicis, politeistes, adoraven a deïtats dedicades a diferents funcions, mentre que els jueus abraçaren el monoteisme que consagrà la Bíblia. Segurament per aquest motiu mai no es van barrejar, ni hi ha constància de matrimonis mixtes. La llei de Moisés era prou excloent i estricte. La història ens parla que es pot documentar l’existència d’Israel vers l’any 1223 (ane), donat que ens en parla l’estela del faraó Mineptah, on diu que els va destruir. El moment de més esplendor israelià, amb l’establiment de la monarquia, esdevé al 1080 (ane). En aquest període, abans de la conquesta assíria, s’estableixen relacions comercials i polítiques amb altres regnes, com fou el cas de Tiro, la capital de Fenícia i, segons tots els testimonis, Israel va esdevenir un poble amb un alt nivell cultural. Aquestes relacions van comportar per Israel l’assumpció d’habilitats i tècniques fenícies que van incorporar al seu bagatge político-econòmic. Jordi Petit President honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i Creu de Sant Jordi, 2008 MASSADA SABADELL pàg.19
  20. 20. Israel ajuda al món... Equip israelià de recerca ràpida i rescat (FIRST, 1985) nº32 gen 2014 Hom, sovint es pregunta el perquè Israel dedica tant temps a aquells que no estan compresos dins dels seus propis desavantatjats. I la resposta és que hi ha països que no pensen de la mateixa manera. Israel és un estat que agraeix l’ajuda que li pugui venir de fora, i sap millor que cap altra nació com n’és d’important tenir països del món amics i què va passar quan no se’n tenien. Ben Gurion va dir, al començament de l’esforç d’ajuda internacional d’Israel “...i nosaltres, aquí, els jueus a la nostra Llar Nacional, hem de preguntar-nos si Israel pot ajudar en l’avanç i desenvolupament dels països d’Àsia i Àfrica. Això és, per Israel, una qüestió tant moral com política”. Aquesta és una organització no-governamental que envia grups a zones del món on han ocorregut desastres. Amb la creació de la Unitat de Rescat Nacional, van arribar algunes formacions militars fins a zones colpejades per catàstrofes i atemptats terroristes. Una de les primeres delegacions militars, enviades en nom de l’Estat, d’ajuda en front a una hecatombe es va organitzar per pal·liar les conseqüències del terratrèmol que va assolar Sicília l’hivern del 1968. El 1985, també es van desplaçar a la ciutat de Mèxic i a aquella expedició també s’hi va sumar un equip mèdic, petit, per a tractaments primaris destinat a les víctimes rescatades entre les runes. MASSADA SABADELL pàg.20 Estava format per tres metges i dos infermers amb equipament. La delegació israeliana va arribar a la zona al quart dia del succés. Des d’aleshores, els equips són enviats, juntament amb grups de rescat i salvament, a qualsevol part del món. La gran experiència adquirida en el rescat d’edificis en runes va millorar l’habilitat i va aportar coneixements a les Forces de Defensa d’Israel (FDI). Després del greu terratrèmol que va assotar Armènia (1988) i que va provocar desenes de milers de ferits, es van enviar unitats i un hospital de campanya de les FDI, amb especialistes en pediatria, teràpia d’emergències i ginecologia. Més endavant van aprendre que era imprescindible escurçar el temps d’arribada a la zona del desastre donat que la possibilitat de supervivència disminuïa, en forma excepcional, en els primers dies. La cruenta guerra civil a Ruanda, on van morir més d’un milió de persones de la tribu tutsi, va comportar la fugida del país de més d’un milió de persones cap els països veïns, en especial a l’antic Zaire, avui República del Congo. Els refugiats es van debilitar davant la manca d’aigua potable, aliments i roba
  21. 21. nº32 gen 2014 Israel ajuda d’abric, i les plagues de còlera i disenteria es campanya, que es va sumar a la unitat mèdica van propagar a gran velocitat. Israel va enviar- de les forces de l’OTAN i a organitzacions hi un hospital de campanya que va treballar de voluntaris de la zona. El nombre d’equips durant tres cicles, de dues setmanes cada una, mèdics israelians, proporcionats per diferents construint una gran sala de cures i internament organitzacions, va treballar directament sobre el preparada per a més d’un milió d’habitants. Allà terreny. Donat que la major part de la població es va fer palès, per primera vegada, el perill estava sana, la seva tasca es va centrar en el del SIDA (que afectava a un terç de la població tractament de malalties greus i cròniques. adulta que arribava a l’hospital israelià). El cost de la delegació i la seva manutenció va ser molt Aquell mateix any de 1999 va haver un seguit de elevat ja que es va prendre la decisió de satisfer tremolors a Israel. A l’agost, un terratrèmol (7,4 al màxim possible les necessitats que sorgien a l’escala de Richter) al nord-oest de Turquia, contínuament, amb vols constants des d’Israel va provocar 17 mil morts i 24 mil ferits. Quasi 600 mil persones van quedar sense aixopluc. amb beguda i menjar. Israel va enviar-hi la seva Unitat de Rescat i A la primavera de 1999 la població albanesa un hospital. Es van salvar vides i es va tractar va ser expulsada del districte de Kosovo (ex- a la població dels camps de refugiats. No van Iugoslàvia) a mans de les forces serbies. Prop produir-se epidèmies per a la cura que es va tenir de 600.000 van escapar a Cambodja, i van en temes sanitaris, el subministrament d’aigua establir la seva residència a la frontera. Les FDI potable i aliments frecs. Dos mesos després, dos van enviar al campament Brazda un hospital de tremolors més, un altra vegada a Turquia i un altre a la capital grega, Atenes, va fer redoblar els esforços dels equips de rescat israelians. Des d’aleshores, no hi ha cap catàstrofe natural en la qual no hagi un destacament israelià a primera línia del treball, ajudant el món sense distinció si són països amics o països amb els quals no hi ha ni relacions diplomàtiques. Aquesta voluntat ha salvat moltes vides i continuarà fent-ho, fins i tot en països on els seus governants es mostren d’allò més hostil amb Israel. MASSADA SABADELL pàg.21 El 2010, la prestigiosa revista anglesa Monocle va dedicar la seva portada de març a investigar on eren els equips de rescat més eficients del planeta, com funcionaven i de quina manera empren la tecnologia per a rescatar ferits en comptes de morts. Per a saber quin era l’equip millor preparat del món per fer front a un desastre, el secret de Monocle fou ajuntar alguns esquadrons de rescat i contrastar les seves experiències en escenaris bèl.lics i desastres naturals. El resultat va deixar al davant a quatre països: Israel, Japó, Suïssa i els Estats Units, destacats per la rapidesa de les seves respostes i la complexitat de les operacions. Israel, en el primer lloc, està molt per damunt de la resta quan es tracta de reaccionar en escenaris urbans. Per a Monocle els rescatadors israelians són els millors perquè preparen el món per enfrontar-se a catàstrofes. Per exemple, compten amb un avió (les 24 hores del dia tot l’any) a l’aeroport internacional Ben Gurion, equipat amb trepants d’alta potencia, dissenyats per a tallar materials de la construcció molt resistents, serres hidràuliques i quasi qualsevol altra instrument necessari per a salvar vides. Només cal prémer un botó i l’avió estarà llest per enlairar-se. A més a més compta amb un nombrós equip de voluntaris que s’entrenen durant un any i que, davant de qualsevol necessitat, deixen les seves tasques i marxen per ajudar. En compensació, l’Estat els paga els dies no treballats amb el mateix sou que guanyen a les seves feines.
  22. 22. Llocs per visitar nº32 gen 2014 LA SERRA DA ESTRELA (Portugal) La “Serra da Estrela” (Serra de l’Estrella ) és el complex serrà continental més alt de Portugal . En aquest blanc i místic paisatge , entre construccions medievals , es troba la història de les últimes poblacions sefardís que van romandre al país , resistint els segles d’expulsió com a “cripto-jueus” . D’aquesta manera es denomina als jueus que van simular haver-se convertit al cristianisme però, en secret, continuaven practicant el judaisme i transmetent-lo a les generacions següents. Aquesta pràctica va permetre que algunes comunitats jueves, com la de Serra da Estrela, perduressin (encara que disgregades), durant segles. En el cas d’aquests pobles portuguesos, la seva història només es va arribar a conèixer al segle XX . El paisatge de Serra da Estrela és màgic. La zona és considerada Parc Nacional i, des de les serres més altes, en un dia clar, es pot tenir una visibilitat de gairebé 150 quilòmetres, cap al mar. Hi ha tres viles principals enclavades a la Serra que marquen la història dels jueus a Portugal, i que es poden visitar seguint una mateixa ruta turística . Els tres poblats on ens esperen sorprenents construccions i històries sobre els ancestres jueus, històries de resistència, de comunitats de gran riquesa cultural i aportació a la comunitat que després han hagut de amagar-se, són Belmonte , Guarda i Trancoso . Belmonte és l’únic poble on encara hi ha una comunitat jueva, que hi viu actualment. Es troba al centre del país, i hi resideixen al voltant de 200 famílies que alguna vegada van ser “cripto-jueus”. La vila va ser fundada al voltant del segle XIII i té el seu propi temple, un rabí i un cementiri, és a dir, té una vida jueva activa i independent d’altres poblats. En aquest lloc, podem visitar el Museu Jueu, on es mostren més de cent elements de tota índole (especialment, de pràctica religiosa) que daten des del segle XV fins a l’actualitat. Guarda es troba molt propera a la frontera amb Espanya i és el poble més alt de Portugal. Va saber ser una de les poblacions jueves més fortes del país, i de les més antigues. Aquí, podrem conèixer l’imponent castell del poble, situat sobre la serra, a més de mil metres sobre el nivell del mar, i construccions romàniques i gòtiques que daten del segle XII . MASSADA SABADELL pàg.22 Per comprendre la importància de la comunitat jueva a Trancoso, només cal saber que l’edifici més emblemàtic de la ciutat, el més imponent, és el conegut com Casa do Gato Negro, i que aquesta era, antigament, la casa del rabí del poble. A la façana d’aquesta casa, es troben diferents símbols judaics, com les Portes de Jerusalem. El viatge per aquestes tres comunitats és un recorregut que va més enllà del turisme. Per a un visitant jueu, recórrer la història, l’herència i també dolor, de veure l’ocultació de les comunitats o l’abandonament de ciutats que han viscut èpoques d’esplendor. És, a més, un recorregut que transporta al visitant a l’Edat Mitjana. D’altra banda, el component paisatgístic, fos amb l’arquitectònic, genera un espai completament d i f e r e n t , g a i r e b é atemporal. Una experiència diferent,on història, arrels, naturalesa i arquitectura s’uneixen per fer de Serra da Estrela un indret imperdible .
  23. 23. L ACTUALITAT nº32 gen 2014 CINEMA A LADRONA DE LIBROS (The book thief) Des del passat dia 16 de gener s’ha pogut veure a les pantalles del nostre país la pel.lícula “La ladrona de libros”, basada en la novel.la del mateix títol de Markus Zusak. Se’ns explica la història de Liesel, una adolescent que és enviada a viure amb una família d’acollida, la conformada pel bondadós Hans Hubermann i la seva primmirada esposa Rosa. Sense haver superat encara de la tràgica mort del seu germà petit esdevinguda tot just uns dies abans i espantada davant uns nous pares que acaba de conèixer, Liesel s’esforça per adaptar-se a la seva nova llar i a l’escola, on els seus companys es burlen d’ella qualificant-la amb el terme alemany dummkopf (idiota) perquè no sap llegir. Amb la determinant obsessió d’una erudita en potència, Liesel està fermament decidida a canviar el punt de vista dels seus companys. I Liesel obté l’ajuda de Hans, el seu empàtic pare, que treballa amb ella nit i dia en l’acurada lectura del seu primer llibre: El manual dels enterramorts, un totxo que la nena va sostreure del funeral del seu germà, un furt que va dur a terme de forma impulsiva i que tindrà profundes conseqüències per a la nostra jove heroïna. L’amor per la lectura i la creixent estima per la seva nova família s’intensifiquen en Liesel quan es fa amiga d’un nou hoste dels Hubermann, un refugiat jueu anomenat Max, que comparteix la seva passió pels llibres i que l’anima a desenvolupar les seves capacitats d’observació, tot i que Max s’amaga dels nazis a la fosca i gèlida humitat d’un soterrani. Igualment transformadora per Liesel és la seva florent amistat amb el seu jove veí Rudy, qui li pren el pèl pel seu costum de robar llibres, tot i que descobreix que s’està enamorant d’ella . Aquestes noves amistats , amb el seu exponencialment creixent amor pels llibres, li subministren a Liesel tant una evasió com un camí que determinarà el seu destí . Liesel arriba a comprendre no només el poder de les paraules sinó un altre que està molt més enllà d’elles. MASSADA SABADELL Markus Zusak pàg.23
  24. 24. El Personatge nº32 gen 2014 Bernardo Rolland de Miota Bernardo Rolland , Cònsol General d’Espanya a París des de 1939 fins el 1943, es va distingir per la defensa del poble jueu, i per tant va enfrontar-se amb el seu ambaixador, José Félix de Lequerica, que no estava disposat a contradir excessivament al govern pro-nazi de Vichy i els alemanys, ni a contravenir les ordres que li arribaven d’Espanya. Després que el govern de Vichy va adoptar el conegut “statut des Juifs “ (que distingien els Jueus de la resta de la població) , imposantlos tota mena de restriccions , Rolland va concentrar els seus esforços a evitar la confiscació dels seus béns. A l’agost de 1941 , Rolland va fer una intervenció activa en favor de 14 Jueus sefardites que havien estat arrestats i enviats al camp de concentració de Drancy i també va organitzar la repatriació d’uns altres 77, feina que va haver d’acabar Alfonso Fiscowich. En aquells mateixos dies, Rolland va assumir una iniciativa arriscada i que va ser documentada en un memoràndum alemany del 14 de setembre. Va fer una crida a les autoritats alemanyes de París, proposant-los la transferència de 2.000 jueus ( inclosos els MASSADA SABADELL pàg.24 TOMÀS GILABERT BOYER Advocat penalista C/Tarragona 2, esc B, 4t 3a 43840 Salou - Tarragona 607 252 252 / 977 35 35 03 despatxsalou@hotmail.com Ens avalen 38 anys d’exercici professional ininterromput com advocat defensor davant dels Jutjats i Tribunals de gran part d’Espanya
  25. 25. nº32 gen 2014 El Personatge de Drancy ) al Marroc espanyol en el termini d’unes setmanes. Després d’aquesta iniciativa, encara que sense molt èxit, va tractar de fer via amb la sortida dels Jueus de França , a més de seguir amb les seves denúncies contra les persecucions contra aquest col·lectiu que eren més greus en tot moment. El 1942 , les mesures de Rolland van aconseguir que fos impossible per a les autoritats de Vichy per confiscar el patrimoni del poble jueu. Al setembre de 1943 i malgrat les pressions de l’Alemanya, el govern espanyol es va veure obligat va iniciar l’evacuació de ciutadans francesos des de la costa de Cadis , Algesires i Màlaga . Fins i tot quan Rolland ja havia acabat el seu mandat a París a mitjans del 1943 , el cert és que la repercusió dels seus esforços en favor dels jueus van contribuir de manera decisiva en que aquestes evacuacions fossin possibles. El 1949 se li va concedir la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Civil i el 1959 va rebre la Gran Creu de l’Ordre de Isabel la Católica. Rolland i altres diplomàtics espanyols que, com ell van ajudar als jueus a fugir de l’Holocaust, van ser rescatats de l’oblit l’any 2000 quan el Ministeri d’Afers Exteriors espanyol va dedicar una pàgina web a la seva memòria, denominada Diplomáticos españoles durante el Holocausto, essent ministre Abel Matutes. Posteriorment, el 2007, van ser homenatjats en una exposició titulada Visados para la libertad organitzada per la Casa Sefarad en Madrid. MASSADA SABADELL pàg.25
  26. 26. LLIBRES nº32 gen 2014 “Mi nombre es Asher Lev”, de Chaim Potok “Mi nombre es Asher Lev”, un llibre publicat el 1972, és una novel·la de Chaim Potok , un autor americà i alhora rabí . El protagonista del llibre és Asher Lev, un nen jueu-jasídic que viu a la ciutat de Nova York. Asher és un solitari amb inclinacions artístiques. El seu art, però, causa conflictes amb la seva família i altres membres de la seva comunitat . El llibre resegueix la maduresa de Asher tant com a artista i com a jueu. Potok afirmava que el conflicte entre la tradició i l’individualisme era constant i que la tensió entre la religió i l’art és de per vida. La seva lluita personal ja es va fer evident a una anterior publicació seva “ Brooklyn Crucifixió “ i no obstant això, malgrat aquesta lluita aparentment agonitzant, Potok es va mantenir actiu com a artista/escriptor i dedicat a la religió que havia viscut des de petit fins a la seva mort el 2002 “. Potok encara va continuar la història d’Asher Lev en el llibre “El regal d’Asher Lev” publicat el 1990. Chaim Potok Com dèiem, aquesta és la història d’ Asher Lev , un nen que neix amb una habilitat artística prodigiosa en una família jueva jasídica , ambientada en la dècada de 1950, en l’època de José Stalin i la persecució dels Jueus a la Unió Soviètica. Durant la infància d’Asher , la seva inclinació artística el posa en conflicte amb els membres de la seva comunitat, que valora les coses sobretot en la seva relació amb la fe i considera l’art no relacionat amb l’expressió religiosa com una pèrdua de temps i, possiblement, un sacrilegi. La seva actitud li genera no pocs conflictes amb el seu pare, un home que ha dedicat la seva vida a servir al seu líde, el Rebbe, viatjant al voltant del món portant els ensenyaments i la pràctica de la seva secta a altres jueus, i que és, per naturalesa , incapaç d’entendre o apreciar l’art. Al mig hi ha la mare de l’Asher, qui en la primera infància de Asher va ser severament traumatitzat per la mort del seu germà , que va ser assassinat mentre viatja pel ordre del Rebbe. Ella sofreix d’ansietat per la seguretat del seu marit durant els seus viatges gairebé constants. Això no només l’afectava a ella, sinó que va afectar a tota la seva família i la comunita. Quan ja estava millor de la seva ansietat, ella va decidir que volia continuar l’obra del seu germà . Asher comença a anar als museus d’art, on estudia pintura. Es torna molt interessat en les pintures, especialment les de les crucifixions . Ell comença a copiar les pintures de les crucifixions però també nusos, tot i que sabia que això només podia MASSADA SABADELL pàg.26
  27. 27. nº32 gen 2014 LLIBRES comportar-li problemes. El pare de l’Asher va tornar a casa una nit després d’un llarg viatge a Rússia per al Rebbe i, en trobar-se les pintures del seu fill amb una barreja de crucifixions i nusos, es va posar furiós. El pare creu que el do que té Asher és una ximpleria. La mare de Asher no sap si donar suport al seu fill o el seu marit . Ella es debat entre els dos. El Rebbe li demana al pare de Asher que el deixi viatjar a Viena amb ell, ja que la seva companyia faria el seu treball més fàcil . Asher es molesta molt per la proposta i manifesta que ell no vol anar a Viena. La seva mare decideix quedar-se a Brooklyn amb Asher, mentre que és el seu pare qui finalment va a Viena. Mentre el pare de l’Asher està lluny, ell s’endinsa més en les seves pintures i descuida els seus estudis jueus. No obstant això , el do que té ningú li pot negar i, finalment, el Rebbe intercedeix i permet Asher estudiar amb un dels més grans artistes vius, Jacob Kahn, un jueu no observant, que és un admirador del Rebbe. Asher creix amb l’objectiu de ser un artista formidable com a aprenent de Jacob Kahn, i fins i tot el seu pare no pot evitar sentir-se orgullós de l’èxit del seu fill. Jacob Kahn es converteix en quelcom més que un professor d’art de Asher ja que també li ensenya coses sobre la vida i acaben sent molt bons amics. No obstant això, el do que té l’Asher el fa pintar la seva obra mestra, una obra que utilitza el simbolisme de la crucifixió d’expressar el turment de la seva mare. Aquestes imatges ofenen molt als seus pares i la seva comunitat i se li demana que els abandoni. Asher desapareix per no voler ferir els que estima més. El meu Nom és Asher Lev transcorre en la dècada de 1950 en una comunitat jueva jasídica de Brooklyn, Nova York . Asher també estudia art fora de la seva comunitat a Nova York , Massachusetts i Europa. Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. massadasabadell@gmail .com REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies MASSADA SABADELL pàg.27
  28. 28. nº32 gen 2014 Agraïments i Col·laboracions COL·LABORA Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. massadasabadell@gmail .com ENLLAÇOS -AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es -ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net -ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat -Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com -ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat -Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ PUBLICITAT Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis? Publicita-la a Massada Sabadell. Publicitat efectiva, publicitat que es veu. massadasabadell@gmail .com REVISTES ANTERIORS ! Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ MASSADA SABADELL Subscripció a la revista. massadasabadell@gmail .com AGRAÏMENTS Taller de Mk http://www.tallerdemk.com CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com DISSENY I MAQUETACIÓ http://www.tallerdemk.com MASSADA SABADELL pàg.28 PUBLICITAT
  29. 29. nº32 gen 2014 La Massada al món massadasabadell@gmail .com Si reps la revista i no hem situat el teu país, comunica’ns-ho. Si recibes la revista y no hemos ubicado tu país, comunícanoslo. If you receive the magazine and we have not located your country, please let us know. Si vous recevez le magazine et nous n’avez pas indiqué votre pays, s’il vous plaît nous contacter à ce sujet.
  30. 30. COL·LABORA nº32 gen 2014 Tu pots fer Massada Sabadell, COL.LABORA PUBLICITAT Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc . També publicitant el teu negoci. Podràs publicitar-ho en diferents formats: -Mòdul -1 / 4 de pàgina -1 / 2 pàgina -En un Robapàgines (format especial a peu de pàgina) -1 Pàgina completa. Altre manera de col.laborar Porta una samarreta “diferent”, original i exclusiva. Et fem arrivar els disseny a casa teva. Entregem via postal el material llest per col.locar a la prenda. Petites instruccions per la co.llocació. Temps máxim d’entrega 10 dies. Color BLANC o NEGRE.( idonii per possar sobre qualsevol color de fons) Preu unitari per disseny :10 € FES LA TEVA COMANDA MITJANÇANT AQUEST MAIL massadasabadell@gmail.com exemples d’ubicació MASSADA SABADELL pàg.30 3 dissenys diferents
  31. 31. MASSADA SABADELL Revista de divulgació cultural gratuïta nº32 gen 2014 http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ ACSI Associació Cultural Sabadell Israel EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing PORTADA: 2ad La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×