MASSADA
				SABADELL
Revista de divulgació cultural gratuïta

#30
nov 2013

Israel i la independencia de Catalunya

Esther...
nº30 nov 2013

EDITORIAL

MASSADA SABADELL
				

Des de l’aparició del darrer número de la nostra revista, s’ha produït un...
EN PORTADA
Israel país invitado en la
“Barcelona Design Week 2014”

nº30 nov 2013

NOTA DE PRENSA:
Los alcaldes de Barcelo...
nº30 nov 2013

EN PORTADA

Holon (Israel), 10 de noviembre de 2013;

encuentros empresariales, sesiones de networking
y un...
nº30 nov 2013

EN PORTADA

como la cita de referencia del sector en Barcelona, y
como una de las Design Weeks más importan...
OPINIÓ

nº30 nov 2013

Guerra de banderes a Israel

Rubèn Novoa

Publicada a El Singular Digital el 13/11/2013
La visita o...
nº30 nov 2013

OPINIÓ
el President Mas amb Yair Lapid i el President
Peres. Com tampoc ha estat passat per alt
aquest asse...
ACTUALITAT

Israel y la
Independencia
de Cataluña.
De 1714 al 2014

300 años sin
perder la
esperanza.

Esther Moscatel

Re...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

estado de la Unión Europea, y de este modo poder
recuperar la prosperidad de los catalanes.
No ...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

otros países, nos constituimos en Asamblea para
aportar como israelíes que somos un conocimient...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

Si Rusia terminó aceptando la independencia de las
repúblicas bálticas, ¿Por qué España no va a...
ACTUALITAT

nº30 nov 2013

NATAN

la figura i l’acció d’Abby Natan

En aquest número, continuem enumerant algunes
de les o...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

muntar a Zaire i Ruanda.
A Israel, Natan també va ser sensible al sofriment
humà. Entre altres ...
ACTUALITAT

“BOROJOVICH YA
NO DESAPARECERÁ
NUNCA”.

Ana Jerozolimski

DAVID SERRANO BLANQUER, AUTOR
DE “ISAAC BOROJOVICH Y...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

P: David, cuando nos contactamos
recientemente para realizar esta entrevista, que
tú muy gentil...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

lo que deben aprender todos los pueblos del
mundo a raíz de lo sucedido?
R: Mi acercamiento al ...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

determinado momento, se pasó de hablar de
seis millones de víctimas, a seis millones de
persona...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

de las buenas palabras. Por otra parte, hay
interés con conocer mejor el tema y se han
creado d...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

de aniquilación física y moral jamás conocido.
Difícilmente hay modo de salir del laberinto
sut...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

un ensayo, en la segunda parte, que intente
analizar la Memoria uruguaya de la Shoá a
partir de...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT
utiliza diferentes máscaras y tiene dis tintos
grados de implementación y “éxito” pero
tiene sus...
ACTUALITAT

nº30 nov 2013

Tel Aviv segueix vestida d’estiu

Raxel Israel

Tel-Aviv . Novembre 2013
            Si no es f...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT
tornaven densos, tot esperant poder entrar dins
a ballar i a beure alcohol. Als barris perifèric...
nº30 nov 2013

ACTUALITAT

fer un crit d’alleujament, de suport i d’entusiasme, en vèncer els seus estimats
jugadors catal...
ACTUALITAT

nº30 nov 2013

II Seminari Internacional sobre Antisemitisme
Els passats dies 5 i 6 de novembre, a l’Auditori
...
ACTUALITAT
Acollint als amics d’Israel
De nou, durant aquest mes de
novembre, dues delegacions de
funcionaris d’Israel han...
ACTUALITAT

nº30 nov 2013

Ajuda des de Israel a les Filipines
Sigui a la part del
món que sigui, les
IDF sempre estan en
...
DOCUMENT

nº30 nov 2013

Un dia a Auschwitz i Birkenau, les residències de la mort
Costa de creure que a tant sols 66 kilò...
nº30 nov 2013

DOCUMENT

Per una carretera ben asfaltada, vam anar
veient moltes cases a quatre vents, escampades,
amb teu...
nº30 nov 2013

DOCUMENT

barracons on tenien lloc les execucions per
afusellament. Al terra, hi vam dipositar un pom
de cr...
El Personatge

nº30 nov 2013

Aristides de Sousa Mendes, un portuguès salvador de desenes de milers de persones
El títol d...
nº30 nov 2013

El Personatge
El 1929 va ser nomenat Cònsol a Anvers, càrrec
que va ocupar fins a 1938. La seva obstinació ...
nº30 nov 2013

El Personatge
va obligar a abandonar la carrera diplomàtica,
fins i tot li va impedir que exercís l’advocac...
LLIBRES

“Madame Proust y la cocina kosher”

NOTA

nº30 nov 2013

de Kate Taylor

“Madame Proust y la cocina kosher” és un...
nº30 nov 2013

Des de la revista us volem
desitjar una feliç Hanukkà

ACSI

Associació Cultural Sabadell Israel
nº30 nov 2013

Agraïments i Col·laboracions
COL·LABORA
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos le...
MASSADA
				SABADELL
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

ACSI

Associació Cultural Sabadell Israel
EDITA: ACSI. Assoc...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Massada 30

507

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
507
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Massada 30

  1. 1. MASSADA SABADELL Revista de divulgació cultural gratuïta #30 nov 2013 Israel i la independencia de Catalunya Esther Moscatel Borojovich ya no desaparecerá nunca David Serrano Tel Aviv segueix vestida d’estiu Raxel Israel Israel país invitado en la “Barcelona Design Week 2014”
  2. 2. nº30 nov 2013 EDITORIAL MASSADA SABADELL Des de l’aparició del darrer número de la nostra revista, s’ha produït un fet cabdal que ens ha omplert d’alegria i alhora de preocupació a tots els que fem possible Massada- Sabadell: la visita del President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas a Israel.  És evident que, d’una banda, la valoració és altament  positiva especialment pels lligams que s’han pogut establir a nivell econòmic,  científic, social  i polític. Des de sempre hem defensat les enormes similituds entre ambdós pobles i hem definit a Israel com el lloc on ha de mirar-se Catalunya en molts àmbits, especialment en el procés que tot just ha començat.  Però de l’altra hem pogut observar una reacció mesquina per part d’alguns sectors.  Certament, no tothom ha estat content d’aquesta visita, del seu significat i resultats. Hem observat com aquells que veuen a Israel com a un país dolent no han tardat en aixecar la veu i en les tertúlies, pàgines web o mitjans de comunicació on poder ser presents, han seguit falsejant la realitat i abocant un munt de mentides respecte a l’únic país de la zona on la llibertat és un dret de tots els ciutadans.  I També hem pogut comprovar com el Govern d’ Espanya, de forma poc digne, ha obstruït i ha posat impediments a tots els actes públics i esdeveniments que s’havien programat. Sort que la representació catalana encapçalada pel seu President van ser capaç de no respondre a les provocacions i en tot moment va saber estar en el seu paper de representats de Catalunya.   Parlant de provocacions, alguns encara ens fan mal els ulls quan evoquem la imatge del Sr. Alejo VidalCuadras, dins del marc de la “2nd Policy Conference” celebrada a Israel al febrer del 2011, dipositant un ram de flors en memòria a les víctimes de la Shoà al Yad Vashem. Allò si que fou una autèntica provocació!   En definitiva, una visita molt positiva per a Catalunya i per a Israel, que ha generat molts, masses nervis i ha posat en evidència per part d’alguns  contradiccions que tradicionalment havien intentat amagar i que ara han aflorat. Llegiu el magnífic article del Rubèn Novoa el qual ha tingut l’amabilitat de col·laborar de forma desinteressada amb la nostra publicació. Ell ho explica molt bé. Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies MASSADA SABADELL pàg.2 ACSI Associació Cultural Sabadell Israel SUMARI Israel a la BDW 2014 pàg. 03 Guerra de banderes a Israel pàg. 06 Israel i la independencia de Catalunya pàg. 08 Natan pàg. 12 Borojovich ya no desaparecerá nunca pàg. 14 Tel Aviv segueix vestida d’estiu pàg. 22 II Seminari sobre Antiseminisme pàg. 25 Acollint als amics d’Israel pàg. 26 Ajuda des de Israel A les Filipines pàg. 27 Un dia a Auschwitz i Birkenau pàg. 28 El personatge pàg. 31 El llibre pàg. 34 Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.
  3. 3. EN PORTADA Israel país invitado en la “Barcelona Design Week 2014” nº30 nov 2013 NOTA DE PRENSA: Los alcaldes de Barcelona y Holon anuncian la participación de Israel como país invitado en la Barcelona Desing Week 2014 durante su visita al Design Museun Holon ‘País Invitado: Israel’ que tendrá la innovación y el emprendimiento como temas centrales, mostrará el potencial creativo e innovador de este país, facilitando la creación de sinergias con profesionales y empresas de Barcelona La iniciativa, que cuenta con la colaboración del Design Museum Holon y de la Embajada de Israel en España, incluirá exposiciones, conferencias, encuentros empresariales, mesas redondas y sesiones de networking La Barcelona Design Week, organizada por BCD desde 2006, logró en la última edición más de 5.000 asistentes, 1.500 empresas participantes y más de 70 actividades, y se ha consolidado como una de las Design Weeks más importantes en el ámbito internacional Museu del Disseny a Holon MASSADA SABADELL pàg.3
  4. 4. nº30 nov 2013 EN PORTADA Holon (Israel), 10 de noviembre de 2013; encuentros empresariales, sesiones de networking y una mesa redonda en la que se debatirá sobre Los alcaldes de Barcelona, Xavier Trias, y de Holon, los sistemas de emprendedores creativos israelíes Moti Sasson, acompañados por Lluís Vendrell, y catalanes. Xavier Trias, ha destacó que “la miembro de la Comisión Ejecutiva de BCD participación de Israel en la BCN Design Week Barcelona Centro de Diseño, han anunciaron ayer 2014, gracias a la colaboración entre BCD, el Museo tarde la participación de Israel como país invitado del Diseño de Holon y la Embajada de Israel en de la BCN Design Week 2014, evento que celebrará España, será una oportunidad única para demostrar del 2 al 14 de junio. el potencial creativo y emprendedor de un país que es líder mundial en tecnología e investigación”. El anuncio se hizo en el marco de la visita al Design Museum Holon, a la que también han asistido Alon Por su parte, Lluís Vendrell, ha apuntado que “el Sapan, director general del Centro Mediateque emprendimiento creativo y la innovación son dos (conjunto cultural-artístico que incluye el museo, la factores estratégicos tanto para Barcelona como biblioteca y el Centro de Investigación de Holon); para Israel y, en este sentido, la Barcelona Design Raphael Gamzou, subdirector general de Cultura Week es el escenario ideal para fortalecer los lazos del Ministerio de Relaciones Exteriores de Israel, existentes, y para crear nuevas oportunidades de y Sònia Recasens, segunda teniente de alcalde de negocio entre las empresas y los emprendedores de Economía, Empresa y Empleo del Ayuntamiento de ambos territorios”. Barcelona. Con su participación en la Barcelona Design Con el objetivo de mostrar el potencial creativo Week, Israel toma el relevo de Austria (2011), e innovador de Israel, y de facilitar sinergias y Suecia (2012) y los Países Bajos (2013) como país oportunidades de negocio con profesionales y invitado, y tiene la oportunidad de mostrar su empresas de Barcelona, la Barcelona Design Week potencial creativo y emprendedor en un evento de 2014, que organiza anualmente BCD, incluirá un repercusión internacional, así como de fortalecer conjunto de actividades en el marco de la iniciativa los lazos comerciales e institucionales con la capital ‘País Invitado: Israel’, que contará con la colaboración catalana. del Design Museum Holon y de la Embajada de Israel en España. Con el emprendimiento creativo y la La Barcelona Design Week, organizada por BCD innovación como temas clave -ámbitos estratégicos desde 2006, cerró las puertas de la última edición tanto para Israel como para la ciudad de Barcelona con más de 5.000 asistentes y 1.500 empresas - ‘País Invitado: Israel’ incluirá un programa y profesionales que participaron en más de 70 de actividades con conferencias, exposiciones, actividades. En sus ocho ediciones, se ha consolidado MASSADA SABADELL pàg.4
  5. 5. nº30 nov 2013 EN PORTADA como la cita de referencia del sector en Barcelona, y como una de las Design Weeks más importantes en el ámbito internacional. La Barcelona Design Week cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona y de la Generalitat de Catalunya. Museo de Diseño de Holon Diseñado por el archiconocido arquitecto Ron Arad, el Museo de Diseño de Holon fue inaugurado en marzo de 2010 y rápidamente se ha convertido en un museo de referencia internacional, ubicado en Oriente Medio. El museo parte de una iniciativa de regeneración urbana que tiene por objetivo transformar la ciudad de Holon en un centro internacional de diseño. La Central del Museo de Holon tiene por misión abundar en el enriquecimiento y estímulo de sus visitantes explorando ideas interesantes y atractivas del diseño, sus principios, y procesos, de forma táctil y práctica. Sobre la Barcelona Design Week La BCN Design Week es la cita anual enmarcada en el ámbito del diseño y la empresa que organiza BCD Barcelona Centro de Diseño, un evento de ámbito internacional que convoca a profesionales, empresas y entidades de cualquier sector que tengan como motor el conocimiento y la creatividad. Encuentros empresariales, conferencias, talleres, networking, exposiciones y presentaciones dan contenido a un evento que este año cuenta con Israel como invitado. La BCN Design Week pretende potenciar el intercambio de conocimiento y las oportunidades de negocio entre empresas y profesionales, acercar el diseño al público en general y proyectar la marca Els alcaldes de Barcelona i Holon Barcelona en el mundo vinculada a conceptos evento se ha consolidado como la cita de referencia como la creatividad, el diseño, la innovación y el del diseño y la empresa en Barcelona, y como una emprendimiento. de las Design Weeks más importantes en el ámbito internacional. En sus ocho ediciones anteriores, la BCN Design Week ha contado con más de 200 ponentes de La BCN Design Week cuenta con el apoyo del renombre internacional y con cerca de 15.000 Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat de participantes que han podido aprender, compartir Catalunya, y con la colaboración de un gran número y debatir sobre diversas temáticas que marcan la de empresas, profesionales y entidades de la ciudad agenda actual del sector diseño y la innovación. Este de Barcelona. MASSADA SABADELL pàg.5
  6. 6. OPINIÓ nº30 nov 2013 Guerra de banderes a Israel Rubèn Novoa Publicada a El Singular Digital el 13/11/2013 La visita oficial del President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas a Israel ha compromès les relacions diplomàtiques de García Margallo ––i per extensió del govern espanyol del PP–– amb l’Estat d’Israel. Prova d’aquest nerviosisme que ha generat a Espanya la missió catalana a l’estat jueu són algunes de les declaracions dels líders polítics del PP. El mateix portaveu dels populars al Parlament de Catalunya, Enric Millo, va fer un tuit de marcat contingut antiisraelià on afirmava que “no li agradaria ser palestí a Israel”. Desconeix el sr. Millo que els àrabs que viuen a Israel gaudeixen de millor ensenyament, sanitat i drets humans que els seus germans palestins de Gaza, Samària i Judea. Viuen i poden participar en un sistema democràtic, cosa que no es pot dir de cap país àrab de la zona. Però si això no fos suficient, la presidenta del PP a Sant Feliu de Llobregat va afegir més llenya al foc titllant d’“éstupid”el viatge de Mas a Israel. Qui també no ha volgut deixar l’ocasió per fer enfadar Israel ha estat aquesta ment preclara de l’Alícia Sánchez-Camacho, líder i conspiradora de confiança del PP Català tot llançant-se a la piscina afirmant que Mas no aconseguiria res d’Israel perquè amb qui tenen amistat els israelians és amb Espanya. Ai les Alícia! Que Espanya no va reconèixer la independència d’Israel fins l’any 1986! Dit això, l’actitud paternalista, fiscalitzadora i assetjadora de l’ambaixador espanyol a Israel, Fernando Carderera, i que tan bé ha descrit MASSADA SABADELL pàg.6 el cap de política del diari Ara, Ferran Casas, i que també ha recollit El Singular Digital, no ha passat per alt als ulls del Centre de Planificació i Recerca Política de la diplomàcia israeliana ––que subministra informació al Mossad, tot sigui dit–– i que ha estat present en les reunions d’alt nivell que ha mantingut
  7. 7. nº30 nov 2013 OPINIÓ el President Mas amb Yair Lapid i el President Peres. Com tampoc ha estat passat per alt aquest assetjament forassenyat al qual s’ha vist sotmès el President de Catalunya per part d’Espanya a Israel. La guerra de banderes que es va viure l’últim dia del viatge oficial de Mas a Jerusalem és la prova més evident que Sánchez-Camacho menteix, com altrament és d’habitud en ella. El fet que el President Peres decidís rebre al President de Catalunya amb la bandera d’Israel i no amb la bandera espanyola com és perceptiu protocolàriament diu molt a favor de l’actitud que està prenent l’Estat d’Israel en el conflicte Catalunya-Espanya. I més si tenim present la imatge sorgida abans de l’estiu fruït de la trobada del president extremeny amb Shimon Peres. El gol d’Israel a Espanya és antològic: vindria a ser un ‘no ens agrada Carderera ni la feina que la diplomàcia espanyola fa a Israel. No només per assetjar al President Mas, el nostre convidat, sinó que també per les reunions que hostatja i recolza cada divendres l’Ambaixada d’Espanya a Israel amb organitzacions racistes antiisraelianes com ara el BDS Movement que serveixen per organitzar aldarulls als territoris palestins en disputa’. D’això, l’Alícia SánchezCamacho no us en parlarà, com tampoc del suport que el PP i el govern espanyol han donat a Palestina a les Nacions Unides, un ens controlat per Hamàs i Fatah, que al cap i a la fi són organitzacions terroristes catalogades com a tal als llistats de la UE i la Guàrdia Civil. En defensa del President Mas i de la diplomàcia exterior catalana cal valorar molt positivament que el nostre president considerés que les víctimes de l’Holocaust estan per damunt d’aquesta guerra de banderes, i, davant la possibilitat de no fer una ofrena doble amb l’ambaixador espanyol i haver de cancel·lar l’acte al Yad Vashem optés per prioritzar el sentit de la seva visita i del què estava fent allà. Alguns catalans catalans miops i mancats d’intel·ligència estratègica exterior censuren que s’avingués a fer l’ofrena amb la bandera espanyola, certament, però la jugada ha sortit rodona per als interessos catalans. Que Mas hagués refusat fer l’ofrena al Yad Vashem en les condicions imposades pel xantatge espanyol ––amb poders notarials inclosos com relata Ferran Casas–– hagués estat un escàndol d’àmplia magnitud a Israel (pel poc respecte que hauria suposat a les víctimes de l’Holocaust) i també a Espanya (recordem que Carod-Rovira va haver de dimitir després l’afer de la corona d’espines en el viatge a Israel de 2006). Tot això s’ha evitat. Alhora, des de Catalunya hem vist el gest significatiu d’Israel de comprensió i respecte envers el nostre President i el procés MASSADA SABADELL pàg.7 sobiranista que ha iniciat democràticament el nostre poble. Només així s’entén l’ira que expressa avui Maria Jesús Cañizares de l’ABC en la portada del seu diari, que tanmateix és l’alegria compartida de tants i tants catalans que ens sentim amics d’Israel i fem costat al nostre president en el procés sobiranista que ha de culminar l’any vinent en una consulta sobre la independència. Todà rabà Israel ! Moltes gràcies President ! Rubèn Novoa Editor del web Israel a Catalunya
  8. 8. ACTUALITAT Israel y la Independencia de Cataluña. De 1714 al 2014 300 años sin perder la esperanza. Esther Moscatel Reproduim aquí l’article aparegut a la revista orientemediterraneo, el passat dia 6 de novembre, pocs dies abans de la visita institucional del president de la Generalitat de Catalunya a Israel. Aquest article, en el qual l’autora es posicionava molt clarament, havia de servir als lectors israelians per copsar la idea de què és i què representa Catalunya, vista dels dels ulls d’una persona que coneix perfectamente les nº30 nov 2013 dues realitats, la israeliana i la catalana. Además, ahora van a tener otro punto de contacto importante entre Israel y Cataluña, ya que acabamos Agraïm a la seva autora, Esther Moscatel, l’haver de conformar el capítulo israelí de la Asamblea accedit que Massada-Sabadell pugui publicar aquest Nacional de Cataluña. article i ens regraciem de la seva amistat Publicado por orientemediterraneo Nov 6 La Asamblea es un movimiento  popular, integrado Autora: Esther Moscatel Mendelsohn por personas que estamos a favor de la Independencia Desde Jerusalén. Israel. de Cataluña y de la secesión de España. Para nosotros es un orgullo como israelíes poder recibir durante tres días del mes de noviembre al presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas. Porque si bien nos consideramos también catalanes por nuestros orígenes, casi todos nosotros hemos inmigrado y nos sentimos israelíes. El hecho de que el presidente de la Generalitat venga a Israel y valore a todas las figuras políticas y sociales del país es muy importante. Es una manera también de apuntalar a Israel en el extranjero, desde un punto de vista positivo. Más si tenemos en cuenta que en Europa no siempre se valora positivamente a Israel. Junto con Artur Más vendrá una delegación de treinta empresarios. La mayoría de ellos pertenecen al rubro de la alta tecnología, de la informática y de ciudades inteligentes. Una de las empresas es del sector de la biotecnología, Ability Pharmaceuticals, que está desarrollando un producto para combatir el cáncer de páncreas. Todos ellos están muy interesados en cooperar con Israel en sus proyectos. Para los empresarios israelíes con los que se encontrarán, especialmente del sector de la alta tecnología, la venida de esta delegación representa también una gran oportunidad de negocios. MASSADA SABADELL pàg.8 La Asamblea Nacional de Cataluña ha tenido como principal actividad en los últimos tiempos la organización de la Vía Catalana por la Independencia, que fue una manifestación que recibió un gran apoyo logístico y que en su edición principal del 11 de septiembre pasado  han participado más de un millón seiscientas mil personas,  cruzando Catalunya de norte a sur, en un recorrido de  más de 400 km, desde Francia hasta el país Valenciano. La Asamblea Nacional de Cataluña tiene un programa fundacional, cuyo objetivo es pedir  a todos los parlamentarios catalanes y a los grupos políticos catalanes que apoyen la Independencia de Cataluña. Que Cataluña se convierta en un nuevo REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
  9. 9. nº30 nov 2013 ACTUALITAT estado de la Unión Europea, y de este modo poder recuperar la prosperidad de los catalanes. No creemos a quienes hoy nos dicen que no vamos a formar parte de la Unión Europea, porque vamos a estar allí. Dicho esto teniendo en cuenta que los europeos ya nos fallaron en el pasado, cuando perdimos la guerra de 1714 debido a que los ingleses no respetaron la palabra que habían dado a los catalanes. Es imposible que no nos admitan, porque somos parte de Europa. Nosotros ya somos ciudadanos europeos y con 7 millones y medio de personas tenemos un país más grande que otros de la UE, empezando por los nórdicos. Cataluña es un país que es un contribuyente neto a Europa. Los impuestos que pagamos son mayores que los beneficios que recibimos de la UE. Hoy ya somos el tercer polo de desarrollo dentro de Europa. A ellos no les interesa que una región tan desarrollada como Cataluña se vaya de Europa. En este momento, los catalanes están sufriendo muchísimos recortes   en los servicios que reciben a pesar de que pagan más impuestos de lo que reciben del Estado español. La causa de los recortes y restricciones es   la mala redistribución de los impuestos que se hace desde Madrid. Creemos que una Cataluña independiente podrá ser un país viable y con éxito, con una mejor redistribución impositiva y con   superávit. En este momento, la gran deuda que tenemos se debe en gran parte a que el Estado español no nos permite acceder a los mercados financieros internacionales. Nosotros estamos junto a España a causa de que Cataluña es un país que es un contribuyente neto a Europa Pero no es la UE  quien  se opone al proceso soberanista, sino Madrid. El Gobierno español está ahora ejerciendo una gran presión para atemorizar a los catalanes. Una manera de hacerlo es lo que comentábamos en el párrafo anterior; decirnos a los catalanes que no vamos a ser parte de la UE o que nos iríamos directamente a la ruina económica con la Independencia. MASSADA SABADELL pàg.9 perdimos una guerra en 1714. Fue la guerra de sucesión española tras el sitio de Barcelona por parte de las tropas borbónicas. Allí perdimos la posibilidad de continuar viviendo de un modo más libre como catalanes. Y en este momento se quiere recuperar esa identidad propia. Nosotros estamos junto a España a causa de que perdimos una guerra en 1714 Aquí en Israel un grupo de catalanes  hemos decidido dar soporte al proceso secesionista. Al igual que en
  10. 10. nº30 nov 2013 ACTUALITAT otros países, nos constituimos en Asamblea para aportar como israelíes que somos un conocimiento mutuo de Israel en Cataluña y recíproco de Cataluña en Israel. Este es el espacio que hemos abierto para aportar nuestro grano de arena hacia el gran objetivo, que es la Independencia de Cataluña. Debemos hacerle ver a todo el mundo, pero comenzando por casa, como se equivocan los españoles cuando  ven como una agresión el hecho de que los catalanes quieran votar, hacer un referendo para decidir su autodeterminación o utilizar las herramientas democráticas para llegar a la Independencia.   Si España no entra en razones, y continúa en su postura ciega de no dejarnos votar, que en Cataluña se pueda hacer un referendo, probablemente terminemos haciendo una declaración unilateral de Independencia. España lanzó una serie de acusaciones, que no eran ciertas, que no las han podido demostrar, envenenando el clima de las elecciones del año pasado,  como por ejemplo  acusando en informes policiales al presidente de la Generalitat Artur Mas de tener dinero no declarado en la banca suiza, cosa que no se ha demostrado, muy al contrario. Y hoy después de un año de haber hecho aquellos informes no saben decir aún quien ha sido su autor intelectual, ni siquiera contando con los excelentes servicios de inteligencia que tiene el Estado español.  Valga esto a modo de ejemplo. Esto que cuento es  terrible, que cualquier cosa que diga un policía queda registrada, más hoy en día que todo está informatizado. Se sabe de que ordenador han salido las cosas; la huella digital no se puede borrar. No puede ser que no se sepa hoy todavía quién fue su autor. Se trata de una campaña anticatalana. saber que una mayoría quiere la independencia. 2- Si finalmente no hubiera un referendo, se deberían hacer elecciones plebiscitarias. Es decir, que en las elecciones que se convoquen para la Generalitat,  los partidos independentistas tengan un solo punto en sus programas: la independencia de Catalunya, de modo que quien vote a un partido independentista (sea CiU, ERC o cualquier otro), esté votando claramente por la Independencia de Cataluña.  Este sería un referendo de facto.   Resumiendo, existe un documento del Estado español de 1977 en el que hablan a favor de la autodeterminación de los pueblos. Hace   casi 40 años, España se comprometía a respetar la autodeterminación de Cataluña. Y en el momento en que los catalanes deciden ejercer ese derecho a la autodeterminación en el 2013, dicen que no sirve más. Estamos frente a tres opciones ante nosotros de aquí 3. Si Madrid impide que se realice un referendo o en más: que se forme un Parlamento catalán que pueda hacer elecciones plebiscitarias, hacer  una declaración 1- Hacer el referendo. Todos los catalanes queremos unilateral de Independencia. MASSADA SABADELL pàg.10
  11. 11. nº30 nov 2013 ACTUALITAT Si Rusia terminó aceptando la independencia de las repúblicas bálticas, ¿Por qué España no va a poder aceptar la Independencia de Cataluña? encontrado hace poco en el aeropuerto de Barcelona a un autocar cuyo conductor era un israelí, que llevaba grupos de turistas hacia la Costa Brava. Por el momento, Israel calla. Pero existe una acción muy clara del embajador de Israel en España Alon Bar, que en los momentos más difíciles y polémicos ha viajado a Cataluña, donde ha inaugurado obras que remarcan la relación entre los catalanes y los judíos. Una gran inversión israelí ha sido en la empresa Iberpotash en la cuenca potásica de las ciudades de Cardona y Suria, donde se hallan montañas de sal. La interacción entre Israel y Cataluña es continua y se refuerza cada vez más. Un ejemplo de ello es lo que ha acontecido en la provincia catalana  de Lérida. Allí había un paso durante la Segunda Guerra Mundial que ha permitido a muchos judíos escaparse de los nazis, durante el Holocausto. Las autoridades locales decidieron conmemorar aquellas acciones de dos maneras. Una, mostrando el lugar a los visitantes y la otra mediante publicaciones y libros alusivos al evento. Otra gran cooperacion entre ambos paises ha sido a través de la empresa Hewlett Packard, en su planta de Sant Cugat del Valles, junto a Barcelona, para impresoras de gran rango. Existe un continuo intercambio de actividades, conocimiento y de empleados entre esta oficina, y la que HP tiene en Israel. Son cada vez más las industrias israelíes con intereses en Cataluña, y viceversa. Desde hace un tiempo los embajadores israelíes se presentan como El embajador Alon Bar ha estado en la diputación Bussiness Development Managers, algo así como de Lérida con empresarios y políticos hablando desarrolladores de negocios entre dos naciones. de futuros proyectos. Por ejemplo, uno de ellos  es Y esto es también lo que ha pasado entre Israel y una línea aérea de bajo coste entre el aeropuerto de Cataluña con el embajador Alón Bar, y también con Lérida y el de Lod en Israel, junto a Tel Aviv. el anterior, Rafi Schutz. Y lo han hecho muy bien. Hoy Cataluña es uno de los principales destinos turísticos de los israelíes. A tal punto, que ha Nosotros queremos que este lazo continúe sustituido al turismo de Israel que antes viajaba profundizándose. Israel por el momento no se masivamente a Turquía. pronuncia sobre el proceso de Independencia Por día hay   dos vuelos regulares además de dos catalán. Pero en el momento que obtengamos la a cuatro vuelos chárter en ambos sentidos entre Independencia, esperamos contar con que Israel Cataluña e Israel. Uno va hoy por Plaza Cataluña en esté a nuestro lado. Es muy importante esta buena Barcelona y oye hablar en hebreo. Y yo misma me he relación que ya existe. Y nos alegra que así sea.   pàg.11 MASSADA SABADELL Esther Moscatel Mendelsohn, nacida en Lérida (Lleida, en Catalán), proviene de una familia que retornó a Catalunya tras la expulsión hace cinco generaciones y luego emigró a Israel hace 20 años. Es  ingeniera química y MBA. Su actividad profesional se centra en las inversiones en biotecnología y aparatos médicos sofisticados. Esther ha escrito esta columna a partir de un extenso diálogo que ha mantenido con Oriente Mediterráneo a colación del momento de explosión que está teniendo el proceso de independencia catalán y de la llegada a Israel el próximo fin de semana del presidente de la Generalitat, Artur Mas.
  12. 12. ACTUALITAT nº30 nov 2013 NATAN la figura i l’acció d’Abby Natan En aquest número, continuem enumerant algunes de les organitzacions israelianes d’ajuda al món, tan desconegudes a les nostres contrades com eficaces en la seva lluita per fer d’aquest món un lloc més just i humà. El pioner en la organització i col·laboració amb les regions en desgràcia va ser Abby Natan el qual, l’any 1968 va fundar el “Fons d’Ajuda als nens de Biafra” fons en el qual va incloure l’adquisició d’aliments. El 1976, Natan va posar en marxa un operatiu semblant a Cambodja, que estava afectada per un cruent genocidi. Van treballar, durant sis mesos, en el límit entre Thailàndia i Cambodja, en un camp de refugiats, dirigit per una organització internacional i la Creu Roja. D’aquesta manera es va intentar, per primera vegada, el tractament contra la desnutrició i l’anèmia d’una població que sofria malalties tropicals i contagioses greus (malària, hepatitis, pulmonia, meningitis i infeccions parasitàries). Es van fer intervencions quirúrgiques i ortopèdiques derivades dels fets de guerra. Així Israel va demostrar que era possible articular, amb equips entrenats, ajuda eficaç a llocs colpejats per catàstrofes i en condicions adverses. L’any 1985, Natan va establir campaments a Etiòpia, que estava assolada per una fam terrible. L’any anterior, Abby Natan va reunir diners a Israel i Estats Units per equipar els voluntaris i van enviar unes 600 tendes de campanya, aliments i medecines, creant així una caserna-hospital per a 5000 refugiats a la regió del Wollo (nord-oest d’Etiòpia), país que patia MASSADA SABADELL pàg.12 una greu sequera, que provocava un massiu èxode de la població. Més d’un milió dels seus habitants van morir de fam i malalties infeccioses. Aquest mateix any, Natan va establir a Colòmbia, una fàbrica de totxos com a resposta al terratrèmol que va assotar aquell país. A mitjans dels anys noranta, va donar cobertura als campaments per a refugiats que es van
  13. 13. nº30 nov 2013 ACTUALITAT muntar a Zaire i Ruanda. A Israel, Natan també va ser sensible al sofriment humà. Entre altres coses va subministrar calefactors als ancians, va dur a terme la planificació d’una aldea per a la recuperació d’addictes i va prestar ajuda a diverses organitzacions de voluntariat. En el nom d’Abby Natan es va fundar Natan l’any 2003, una organització no-gubernamental que aspira a cristalitzar valors bàsics de respecte a l’home i la seva llibertat, el dret a una vida segura, alimentació i aixopluc, liberalisme i llibertat d’expressió mitjançant l’articulació de recursos a través de la proposta d’ajuda a totes les persones per la seva condició humana, tant a Israel com a altres països del món, com un acte de fe en la bondat de l’home i aglutinar-ho en una única política que enforteixi l’ànima i l’esperit, permetent la creació d’un moviment filantròpic israelià, les arrels del qual es nodreixin en l’acció. Natan treballa aprofitant el relatiu benefici d’Israel (com a focus de coneixement i experiència) en la confiança que, per la incorporació del gran potencial humà, és possible alleugerir la misèria dels que es troben en aquella situació. Es tracta d’una plataforma conjunta d’organitzacions d’ajuda humanitària israelianes, amb presència internacional i organismes de la societat civil que treballen amb comunitats i països en crisi, que han patit catàstrofes naturals o conflictes generats per l’acció de l’home. Les seves àrees de treball són principalment: mitjans sanitaris i higiene; en cooperació amb la companyia aèria encarregada del transport dels equips i les donacions. b) La Unitat Mèdica, que proporciona ajuda i medecines d’emergència, comunitària i de prevenció, sobre el terreny. Treballa amb hospitals d’Israel i dels països on actua i també bé relació amb empreses de subministraments mèdics. c) La Unitat de Cobertura Comunitària, que presta ajuda emocional i tractament individual, assistència pediàtrica a joves i també assistència a ancians i col·lectius amb necessitats. Aquesta organització té l’objectiu de perpetuar la tasca, l’entrega i valors d’Abby Natan. Des del moment que succeeix un desastre, Natan es posa al dia amb informes de la situació, amb permanent contacte amb el Ministeri d’Afers Exteriors i altres diferents organismes d’ajuda. També està oberta a tota organització o individu que comparteixi la seva visió i els seus objectius. Aquesta munió d’organisme que treballen junts fa anys en favor d’un món millor, té el profund compromís de materialitzar els valors de donar pau i fraternitat, principis que palpiten en el cor de la cultura i la tradició israeliana i jueva. a) La Unitat Logística, donant recolzament a la vida: aliments, sostre, vestimenta, aixopluc, MASSADA SABADELL pàg.13
  14. 14. ACTUALITAT “BOROJOVICH YA NO DESAPARECERÁ NUNCA”. Ana Jerozolimski DAVID SERRANO BLANQUER, AUTOR DE “ISAAC BOROJOVICH Y LA MEMORIA URUGUAYA DE LA SHOÁ”, EN ENTREVISTA ESPECIAL. nº30 nov 2013 David Serrano (Sabadell, 1966), fa més de 20 anys que es dedica a la memòria democràtica, ja sigui amb l’estudi del testimoni de la repressió franquista com la nazi. Des de fa un temps és Assessor Internacional en Drets Humans del govern de l’Uruguai, on manté vincles de recerca que l’han dut a estudiar la memòria uruguaiana de la Shoá (Holocaust). Arran de la publicació del relat d’Isaac Borojovich, que va ser a tres guetos i set camps sent adolescent, aprofita per analitzar tots els testimonis de jueus que van sobreviure i que van instal·lar-se en aquell país. Serrano ha escrit set llibres sobre el tema, és el biògraf del supervivent Joaquim Amat Piniella, del que es celebra el centenari enguany, i ha participat en nombrosos congressos internacionals. El 1 de febrer presentarà el primer documental que ha dirigit, corealitzat per la URL i Universidad ORT Uruguay, al Festival Internacional de Cinema de Punta del Este. El documental, de 53 minuts, es titula “Giza, la niña de la maleta”, que es presentarà a Sabadell el març de 2014. El Semanario Hebreo l’entrevista arran de la presentació del llibre a Montevideo l’octubre de 2013. MONTEVIDEO 3 DE OCTUBRE DE 2013 “Recuperar la memoria significa dejar un legado para las nuevas generaciones”, nos dice el escritor entre muchos otros profundos conceptos, en esta entrevista que nos concedió días antes de la presentación de su nuevo libro, editado por “Trilce”. David Serrano Blanquer ayudó a Isaac Borojovich –sobreviviente de la Shoá-a rescatar aquellas partes de su memoria, que la necesidad de protegerse de lo duro y difícil de recordar, había escondido en algún rincón. El resultado es un libro que toca el alma, que será presentado el jueves próximo, 10 de octubre, en el auditorio Pocitos de la Universidad ORT (Bvar. España 2633), a las 19.30. El autor es doctor en Filología y Director del Centro de Investigación de la Literatura Europea Concentracionaria (Barcelona) . Junto a él, en la presentación del libro, participarán David Telias, Coordinador de Estudios Judaicos en la ORT, el psiquiatra y psicoterapeuta Miguel Cherro y el propio sobreviviente Isaac Borojovich. Hace pocos días, David nos concedió una entrevista, que nos place publicar hoy. MASSADA SABADELL pàg.14 David Serrano Blanquer: “El libro significa por una parte un homenaje y por otra el punto de partida de una necesaria reflexión sobre su importancia en la construcción de la memoria de la Shoá dentro del país de acogida como Uruguay. Un país muy pequeño que contó con una proporción de sobrevivientes per cápita muy superior a la media de países de acogida”.
  15. 15. nº30 nov 2013 ACTUALITAT P: David, cuando nos contactamos recientemente para realizar esta entrevista, que tú muy gentilmente aceptaste de inmediato, yo aún no había leído sobre el libro que se está presentando el próximo jue ves 10 de octubre en la Universidad ORT. Sabía que habías escrito un libro sobre un uruguayo que había sobrevivido a la Shoá y lo primero que me planteaba en mi fuero íntimo era por qué un español, catalán, llega a Uruguay a entrevistar a un judío qué se salvó del holocausto…. Cuando Pablo Harari, de la editorial Trilce que publica el libro, me ayudó también con muy buena disposición enviándome material del libro para que me sirva de guía al elaborar las preguntas, comprendí que tú habías llegado a Uruguay en busca de las huellas del español Juan Camacho, que luchó con las fuerzas republicanas en la Guerra civil en tu país y que se exiló luego en Uruguay. Isaac Borojovich, sobre el que escribes el libro que lleva su nombre, fue para ti un descubrimiento posterior. O sea que dedicaste la escritura de todo un libro a un tema que no era el inicial por el cual habías llegado al país: ¿Qué es lo que más te impactó en la historia de Isaac Borojovich? R: De la historia de Borojovich me impactó su apego a la vida y a la lucha por darle sentido, pero sobre todo fue una conexión inconsciente con mis dos lecturas preferidas: Sin destino, de Imre Kertész y “La noche” de Elie Wiesel. Descubrí a Kertész haciendo la tesis, la primera en España sobre la literatura de los campos nazis, y tuve el placer de hablar con él cuando nadie le hacía demasiado caso, justo antes del Nobel de Literatura. El modo de afrontar el horror desde la mirada limpia del niño, que tiene que comprender y madurar en medio del horror, además adoptando el rol de adulto para poder cuidarse de la figura El libro, publicado por “Trilce” MASSADA SABADELL pàg.15 del padre. Fue como descubrir al protagonista de esos relatos de ficción. P: ¿Y por qué Isaac te hizo sentir una conexión con esas dos lecturas? Me imagino que en cada sobreviviente se puede descubrir una singular forma de enfrentar el horror.. ya que de lo contrario, quizás no se pueda sobrevivir… R: La conexión viene dada porque considero que lo interesante del relato de un sobreviviente, cosa muy difícil, es conseguir que aparezca de modo impoluto, lejos de apriorismos y prejuicios, y el relato de un adolescente, si consigue meterse en su interior, resulta apasionante. Los relatos muestran toda su potencia moral sin mediar el filtro de la experiencia adulta. Son directos, sin concesiones y, por ello, extremadamente duros, críticos. Es el relato el que habla, no el mediador. Conseguirlo lo convierte en doblemente potente desde el punto de vista moral y de denuncia. P: Este libro se da también en el contexto de una relación cercana que has desarrollado con David Telias, coordinador de Estudios Judaicos en la Universidad ORT, quien escribió un prólogo que llega mucho. En la ORT hubo años atrás una serie de conferencias sobre “El legado universal de la Shoá» . ¿Cómo plantearías tú ese legado universal? ¿Qué es
  16. 16. nº30 nov 2013 ACTUALITAT lo que deben aprender todos los pueblos del mundo a raíz de lo sucedido? R: Mi acercamiento al tema se produce desde la literatura, el relato del testimonio recogido y, a partir de ahí, la sociología y la antropología. El tema moral, a pesar de estar implícito, es más complejo, menos académico. Mi compromiso es con la recuperación y pervivencia de la memoria (ya sea de los judíos en la Shoá, como los republicanos durante la represión franquista o nazi), porque solo desde la memoria podemos construir pueblos que puedan ser libres. La Shoá nos pone ante el espejo de las zonas grises -Levide la condición humana: con sus claros y sus oscu ros pero siempre el mensaje central inalterable, como en el documental de Stawsky “A pesar de Treblinka”, que la vida continúa y que nada puede destruir la vida del todo. Ahí no me alinea para nada con lo que Kertész plantea en Kaddish por el niño no nacido. Y, a partir del concepto de Arendt de la banalidad del Mal, la necesidad de estar alerta, porque el Mal se esconde tras las formas más aparentemente inofensivas. P: Y eso lo hace especialmente peligroso. David, tú aclaras que tu enfoque es el literario.. pero precisamente por haber conocido de primera mano numerosos testimonios, y no únicamente por el conocimiento académico del tema, estimo que el mensaje universal de la Isaac Borojovich (izquierda), junto a su amigo Aron, con quien logró salvarse en la Shoá. Shoá desde un punto de vista moral, lo debes tener clarísimo…. Me gustaría mucho oír tu planteamiento al respecto, precisamente por tu interés en la memoria de quienes luchan por la libertad…. R: La recuperación de la memoria solo tiene sentido si está al servicio de la verdad y de los valores democráticos que de ella se desprenden. El compromiso del investigador y divulgador tiene que ser el rigor para poder MASSADA SABADELL pàg.16 transmitir la necesidad de considerar los valores humanos como algo por lo que hay que luchar constantemente. No puede haber historia sin compromiso moral, la asepsia solo deja espacio para la intolerancia. Y la Shoá es el paradigma de ese espacio que hay que llenar constantemente para evitar que sea ocupado por el odio hacia el otro en cualquiera de sus formas. P: David Telias explica en su prólogo que en
  17. 17. nº30 nov 2013 ACTUALITAT determinado momento, se pasó de hablar de seis millones de víctimas, a seis millones de personas asesinadas, a las historias de cada uno. El testimonio personal, el poder dar nombre y rosto a cada una de las víctimas, comprender la familia en la que vivía, lo que era su vida y por ende lo que fue asesinado, permite humanizar la Shoá mucho más que los impresionantes números que la resumen.¿Tú tenías eso en mente cuando entrevistabas a Isac y cuando ya te pusiste concretamente a escribir el libro en base a sus relatos, o simplemente estabas inmerso en la historia personal y por lo impactante que te resultó fue eso lo que abordaste? R: Siempre he escogido la publicación de testimonios por dos motivos: por la necesidad de preservar una memoria que estaba a punto de perderse, y especialmente por lo que tiene de mensaje de compromiso con la lucha por la vida, la libertad, la democracia y los valores universales que yo resumiría en los de la Revolución francesa: libertad, igualdad y fraternidad. En Borojovich se cumplen todos los requisitos más uno que a mí me apasiona especialmente como investigador: el proceso de construcción de la memoria. Isaac había empezado justo a relatar fragmentos de sus recuerdos, pero no había buceado ni construido su relato aun. Lo hicimos juntos y fue una actividad mágica, catártica. Cada testimonio publicado me ha permitido ofrecer una lectura global, desde el compromiso ético, de algunos aspectos que considero esenciales de la condición humana y su lucha por la supervivencia y superación de las adversidades. P: ¿Esto significa que Isaac-y quizás otros sobrevivientes al igual que él-tenía “olvidados” o congelados los recuerdos más difíciles? R: Claro, es un mecanismo de autodefensa ante el dolor que produce el recuerdo. Cherro lo llama la memoria encapsulada, como la maleta de Giza Alterwajn. P: Giza, que también aparece en tu libro, en la segunda parte.. R: Así es. Pues los recuerdos están ahí, solo hace falta que se encuentre el modo de llegar a ellos. Pero siempre si el testimonio quiere afrontar ese proceso, que es doloroso, muy doloroso, como Semprún cuenta magníficamente en “La escritura o la vida”. Nunca he forzado a ningún sobreviviente a buscar en su memoria encapsulada. El proceso está pactado y se hace conjuntamente, poco a poco, asumiendo lo que va apareciendo, que muchas veces es difícil de encajar. Un hecho apasionante es descubrir que se cuenta un re cuerdo desde la perspectiva de la edad en que se vivió: desaparecen los filtros y solo aparece el ser atormentado –niño o adultoque MASSADA SABADELL pàg.17 luchaba por sobrevivir. La catarsis, ahí, es increíblemente potente. Y suele ayudar a cerrar heridas y remordimientos. El remordimiento, ese gran tema, esa gran herida difícil de curar. P: Volviendo al legado universal de la Shoá.. Recientemente se informó que el parlamento español votaría sobre la inclusión del tema como materia obligatoria de estudios en la enseñanza. ¿Cómo lo ves? Creo que podría ser uno de los casos más interesantes del mundo, ya que en la España de hoy-y no estoy haciendo una apreciación científica en absoluto sino reflejando una impresión en base a lecturas gene rales de actualidad, por ejemplo en la prensa-, conviven un renovado interés por lo judío con un profundo antisemitismo.. Dime por favor si te parece que lo estoy planteando de forma equivocada… R: Participo en un grupo de trabajo del Memorial Democrático de la Generalitat “Exilio, deportación y Holocausto”, en el que hemos hecho un análisis de los contenidos curriculares de la Shoá y la represión franquista. Los resultados han sido devastadores: precariedad de contenidos combinados con errores, omisiones y tergiversaciones. Desde la expul sión de los judíos en 1492 no hay una voluntad de análisis profundo del antisemitismo creciente en España y en Europa en general, con el resurgimiento de grupos neonazis y
  18. 18. nº30 nov 2013 ACTUALITAT de las buenas palabras. Por otra parte, hay interés con conocer mejor el tema y se han creado diversos grupos de trabajo y análisis tanto en Universidades como en instituciones, entidades, etc. P: A raíz de esto te quisiera plantear una pregunta que es importante también en Uruguay. ¿Te parece que si se estudia la Shoá en el programa curricular, se está no sólo enriqueciendo los conocimientos históricos generales de los alumnos sino dándoles instrumentos para que sus propias sociedades sean mejores? Isaac, de niño, con sus padres, en Europa. neofascistas (muy pre sentes en Cataluña por el proceso que aquí se está abriendo de autodeterminación). Lo que se plantea, de momento desde el Gobierno, es muy poco preciso. Estamos a la espera de su concreción. Además, la asignatura desde la que se planteaba más específicamente el tema “Educación Ético-cívica” ha sido eliminada ya para el curso siguiente. Mal presagio a pesar R: El estudio de la Shoá tiene que ser prioritario en la educación obligatoria, e imprescindible en la universitaria, si entendemos que nos ayudan a entender la complejidad de la condición humana y la necesidad de un compromiso con los valores universales de la Revolución francesa o de la DUDH. En mi caso es clarísimo porque lo afronto desde el estudio de la literatura y a su vez de la educación Éti co-cívica. Nuestros estudiantes tienen que saber qué mundo les hemos dejado para que tengan los instrumentos para conseguir uno mejor si es posible. P: David Telias destaca un aspecto que creo es el más notorio en los sobrevivientes que años después de las terribles experiencias vividas, formaron familias-a veces tras haber perdido MASSADA SABADELL pàg.18 a las primeras que habían tenido, aniquiladas en la Shoá que empujaron hacia adelante: el amor a la vida. Tú ya lo mencionaste antes respecto a Isaac. Es más: escribe que con su diaria lucha por sobrevivir fue de hecho tan combatiente como los del levantamiento del ghetto de Varsovia y los de Treblinka. Y creo que es un elemento clave que debe ser destacado porque durante muchos años se habló-y algunos lo habrán hecho también en forma despectiva-de los judíos que iban a las cámaras como ovejas al matadero…y tú comprendiste que las cosas eran mucho más complejas ¿verdad? R: Claro. Las cosas importantes de la vida nunca son sencillas, sino complejas. Muchas veces me encontré en conferencias en asociaciones judías de Barcelona que se acusaba a los republicanos de falta de solidaridad con el colectivo judío de los campos nazis. Son dos colectivos distintos, con grados de organización e intervención en la supervivencia muy diferentes. Los españoles estaban organizados incluso militarmente des de la guerra civil (1936-39) y ello ayuda a hombre y mujeres en los campos. El hecho de no ser blanco directo de la Solución Final favorece cosas impensables para el colectivo judío: crear redes de solidaridad e incluso negociar con las autoridades para conseguir mejoras a cambio de trabajo. La lucha de la comunidad judía en los campos que yo
  19. 19. nº30 nov 2013 ACTUALITAT de aniquilación física y moral jamás conocido. Difícilmente hay modo de salir del laberinto sutilmente trazado por las autoridades nazis. Y, a pesar de todo, la capacidad de resistencia, oposición y trans gresión son inherentes a cada uno de los campos del Reich. Hoy, con su familia. Apostó a la vida. he estudiado parte de una premisa casi exclusiva: la estricta supervivencia. Mientras unos se pueden plantear organizarse, los otros sustentan su lucha en sortear el camino trazado explícitamente. Es una lucha sorda, constante, propia del resiliente, en palabras de Boris Cirulnyk. No sé si me explico. P: Sí… interesante este punto… A lo que yo iba es si te parece que se puede ver en esa lucha diaria por sobrevivir, una especie de heroísmo del ser humano común…así como no se puede hablar con facilitad del rebaño que iba al matadero, cuando no se conoce a fondo la máquina de sofisticado engaño que los nazis habían creado en todo el proceso, hasta las cámaras de gas… R: La perversión eufemística del sistema de destrucción nazi es tan potente, que la fortaleza del ser humano se muestra en cada individuo, sometido al más atroz del sistema MASSADA SABADELL pàg.19 P: En el marco de la preparación de tu libro, te entrevistaste con diversos sobrevivientes uruguayos. La Profesora Rita Vinocur, una persona sumamente querida en la colectividad y que realiza además un valiosísimo aporte, creo yo, a la sociedad en general a través del trabajo del Museo de la Shoá que funciona en el edificio de la Comunidad Israelita del Uruguay y su enfoque abierto y educativo, te dijo que le gustaría que conozcas la realidad judía del tema. Y tú te zambulliste en ello… conociste a Giza Alterwain y a otros sobrevivientes… ¿Dirías que hay un común denominador entre todos? R: Rita Vinocur había asistido a mis conferencias y entendió que debía compartir sus conocimientos y contactos con alguien que mostraba la sensibilidad suficiente – esperopara intentar comprender la mente de un sobreviviente en general. Me introdujo en el mundo del sobreviviente judío. Primero me entrevisté y empaticé enseguida con ellos y después me di cuenta que tenía que leer todo lo que otros habían dejado escrito de su experiencia. De ahí que el libro contenga
  20. 20. nº30 nov 2013 ACTUALITAT un ensayo, en la segunda parte, que intente analizar la Memoria uruguaya de la Shoá a partir del relato de sus testimonios ahora que prácticamente está a punto de desaparecer la última generación de sobrevivientes: significa por una parte un homenaje y por otra el punto de partida de una necesaria reflexión sobre su importancia en la construcción de la memoria de la Shoá dentro del país de acogida como Uruguay. Un país muy pequeño que contó con una proporción de sobrevivientes per cápita muy superior a la media de países de acogida. El impacto tendría que haber sido mayúsculo. Yo quedé sorprendido de la cantidad para un país tan pequeño. Pero el silencio, el gran aliado del miedo, no se rompió hasta décadas más tarde, como en la mayoría de sitios. Luego ya fue un pequeño y creciente degoteo instigado por las figuras de Ana Benkel y Chil Rachjman. P: Ambos ya lamentablemente fallecidos. Este trabajo de investigación te ha ligado a Uruguay. ¿Estoy en lo cierto si estimo que aquellos con quienes te entrevistaste supieron compartir contigo lo típico de un judío sobreviviente (¿existe algo así?) y al mismo tiempo, el hecho claro que estabas conversando con uruguayos? R: Como ya mencionamos antes, vine a Uruguay persiguiendo un español superviviente de Mauthausen instalado en Canelones, Juan Camacho, y el país y su gente me atraparon, la siento ya mi segunda patria y no puedo estar un año sin viajar. Hay algo universal en el sobreviviente, y los temas son muy similares pero el universo de la Shoá tiene sus singularidades, sus lugares comunes y sus especificidades que vienen dadas ya por la procedencia diversa de cada uno de ellos. Es un tema muy complejo que no me atrevo a simplificar, pero he abierto el camino de la reflexión con alguna de mis conferencias en la ORT. Lo único que puedo decir es que tanto en el caso de Camacho como de los sobrevivientes de la Shoá su amor por la patria de adopción es irrenunciable, creo. P: ¿Hay algo más que consideres que es digno de ser mencionado, que yo no haya sabido preguntar? R: Del análisis de la Memoria uruguaya de la Shoá fue muy emocionante la relación vía mail que establecí con el Dr. Miguel Cherro, que me ayudó a comprender mejor las actitudes, verbales, no verbales y causaefecto, que me encontraba en cada uno de los testimonios. Intenté analizar por ejemplo un tema apasionante: el de los objetos transicionales asociados a la mayoría de los sobrevivientes uruguayos a pesar de procedencia y grupos sociales distintos. Fue un diálogo muy interesante en el que nos planteábamos cómo solucionar las dudas que teníamos sobre aspectos fundamentales de MASSADA SABADELL pàg.20 la mente humana sometida a las condiciones más atroces imaginables. Los paralelismos con la represión de la dictadura uruguaya, que él ha analizado, y la represión franquista, dejaron al descubierto que hay construcciones, reacciones, relatos y vacíos psicológicos que son universales ante el horror. Pero siempre, por duro que sea, hay una luz, por tenue que sea, al final del túnel. P: Este comentario que agregas me lleva a preguntarte, casi para terminar, sobre los diferentes tipos de memoria… Y me viene a la mente un buen amigo, el profesor Oscar Destouet, que ha investigado en profundidad el tema de la memoria referente a la dictadura militar en Uruguay e independientemente de ello, ha estudiado y sigue estudiado el tema de la Shoá y la memoria de la misma. Esto no pasa para nada por la igualación de las dos cosas, que son inconmensurablemente distintas.. ¿Pero a tu criterio, pasa por algún lado un denominador común a toda tragedia? Y por otra parte ¿se tiene de la Shoá por sus características singulares, una memoria distinta de todo lo demás? R: Son muchas preguntas y complejas en una sola… La memorias son siempre cruzadas. Los tupamaros cantaban las canciones que los republicanos cantaban en el frente durante la guerra civil española… El horror
  21. 21. nº30 nov 2013 ACTUALITAT utiliza diferentes máscaras y tiene dis tintos grados de implementación y “éxito” pero tiene sus constantes: el miedo y la represión institucionalizadas, el señalamiento de las víctimas y su burocratización eliminadora, su lenguaje (como vio Victor Klemperer), sus mecanismos de transmisión… Hay colectivos especialmente olvidados: los gitanos y homosexuales por ejemplo porque difícilmente han encontrado quien los defienda (solo hace falta ver como el monumento a los zíngaros en Berlín lleva 20 años parado…). La Shoá es un fenómeno único, singular, que a menudo se simplifica en exceso o se banaliza pero que tiene su espacio central junto al otro gran horror del siglo XX, la bomba atómica y el resto de genocidios. La Shoá tiene que ser central para afrontar la reflexión sobre los límites de la condición humana, más aun con los procesos de revivificación de los movimientos neonazis en todo el mundo… Su lectura, por lo tanto, es universal. P:Volvamos al libro que nos ha convocado para esta entrevista, sobre Isaac. Un libro es por cierto una hermosa forma de perpetuar una memoria…. y me imagino que Isaac, al igual que otros sobrevivientes, quieren combinar su mirada hacia el futuro con sus propios recuerdos, nada fáciles por cierto. ¿Cómo crees que los hijos y nietos de Isaac Borojovich y de otros que como él siguieron adelante apostando por la vida a pesar de todo, deben tenerlos presentes? Y, que vivan hasta los 120— ¿Cómo crees que será justo que los recuerden después? R: Recuperar la memoria significa dejar un legado para las nuevas generaciones. Borojovich ya no desaparecerá nunca, ni para sus familiares ni para el resto de la humanidad, ya sea uruguaya o española. El recuerdo mantiene viva la llama del amor a la vida a pesar de todo. Esta memoria es imprescindible para poder construir pueblos que hayan aprendido la lección y que ayuden a formar individuos libres y a su vez comprometidos, porque la libertad nunca viene dada, hay que luchar por ella. Ellos son nuestros referentes éticos de conducta ante los peligros de los totalitarismos que, como dije, se esconden bajo formas sutiles a veces. Hay que estar siempre alerta y en las escuelas hay que leer a Camacho, Borojovich, Levi, Kertész, Celan, Amat Piniella, Wiesel, Arendt, Semprún, Antelme… Leer porque es el saber lo que nos hace libres. Ana Jerozolimski MASSADA SABADELL pàg.21 Recuperar la memoria significa dejar un legado para las nuevas generaciones
  22. 22. ACTUALITAT nº30 nov 2013 Tel Aviv segueix vestida d’estiu Raxel Israel Tel-Aviv . Novembre 2013             Si no es fes fosc a dos quarts de sis de la tarda, ens oblidaríem totalment que ja som les acabelles del mes de novembre.      Ahir a la nit , vam anar al Teatre Cameri, el major teatre de Tel Aviv, situat a prop del Museu i al costat de l’edifici blanc de l’Òpera, en una esplanada de lloses de marbre clar , entre les quals creixen arbres baixets i carrasclars de flors. Es representava la famosa obra «Cyrano de Bergerac» de l’autor francès Edmond Rostand , posada en escena per Guilad Kimji, tan jove com talentós. Pels que l’han estudiat a l’escola o ja l’havien vista a en un teatre de París, resulta particularment interessant escoltar el text en hebreu!. Els actors excel·leixen, la traducció acurada i dinàmica i el ritme de l’espectacle va ser tal que no va donar temps ni a un moment d’avorriment a cap de les cinc-centes persones que omplien aquella «sala mitjana» . En aquesta temporada, en les altres sales la més gran construïda per a un miler d’espectadors i altres més petites -, els programes abasten obres molt diferents, des de les tragèdies de Shakespeare fins a uns assajos moderns tant israelians com estrangers . a la cultura dels jueus etíops. En aquesta ciutat mai cansada, els teatres, l’Òpera, els centres culturals de           Fa poc, en una nit especial, els millors actors dansa i d’arts, les galeries d’exposicions,... desborden van llegir les traduccions en hebreu de les pàgines cada nit de públic i, sovint , també ho fan a les tardes. més destacades de les novel·les més conegudes de la literatura francesa. El mateix Teatre Cameri va         Ahir, acabada la funció, vam passejar rumb a dedicar amb molt èxit una altra nit, la del 18 d’octubre, l’avinguda Ibn Gvirol a la recerca d’ una terrassaMASSADA SABADELL pàg.22 Teatre Cameri, Tel-Aviv restaurant, però no hi havia ni una taula lliure , i vam haver de caminar bastant per poder seure a xerrar prenent cafetons! Semblava com si tot el jovent de la ciutat hagués envaït els carrers i les terrasses . A la una de la matinada feia fresqueta, però tots anaven escassament vestits com al migdia, això és: com en ple estiu!. Davant dels pubs, els grups es
  23. 23. nº30 nov 2013 ACTUALITAT tornaven densos, tot esperant poder entrar dins a ballar i a beure alcohol. Als barris perifèrics, passen de tant en tant actes de violència grupal, però aquí, al centre, no es percep gens de tensió i per aquesta raó també parelles grans i famílies amb nens aprofitaven la bonica nit per esbargir-se.         Tranquil·lament asseguda a la terrassa, vaig recordar que, fa tot juts un any vaig començar a col·laborar en aquesta interessant revista digital amb les meves vivències telavivienses, explicant el què significava haver de baixar amb presses les escales en escoltar l’alarma , per intentar protegirnos dels míssils llançats des de Gaza sobre la part meridional del país, i més tard, sobre Tel-Aviv i Jerusalem!. Doncs hi va haver por, hi va haver còlera, hi va haver desgast de les persones, però aquells projectils no van poder amb nosaltres i, malgrat les amenaces iranianes que dissortadament encara són vigents, seguim gaudint de les transparents nits del llarg estiu i dels nombrosíssims esdeveniments culturals que aquí es creen i es respiren diàriament .     El 18 d’octubre va ser també el dia de la primera pluja forta després de quasi cinc mesos sense cap gota d’aigua! A les ràdios es va comentar amb serietat aquest esdeveniment positiu, oblidantse per unes hores de la política i anunciant que el totes les ciutats . Mentrestant, la meva ampla plaça nivell del llac de Tiberíades era molt acceptable! de botigues de luxe celebrava la «nit de la moda» : Coses d’un país sec amb poques fonts d’aigua. catifes vermelles a la vorera, taules carregades amb aperitius i gots de vi davant dels aparadors, aquí      El dia 24 d’octubre, els cinemes i els museus van quatre models posant per als fotògrafs, allà una romandre oberts durant 24 hores gratuïtament i en orquestra russa, i llums brillants per tot arreu. Una MASSADA SABADELL pàg.23 multitud elegant, de vegades exageradament vistosa, transcorria entre les «boutiques» i els conductors no sabien on aparcar. S’escoltava tant l’idioma rus que un arribava a pensar que s’havia traslladat a Moscou!         El dia 26 d’octubre, tots els enamorats del Barça van
  24. 24. nº30 nov 2013 ACTUALITAT fer un crit d’alleujament, de suport i d’entusiasme, en vèncer els seus estimats jugadors catalans a la fi del partit contra l’etern rival de la capital per 2 a 1!. No obstant això, realment «el dia de Catalunya» va ser el 10 de novembre: el president de la Generalitat, l’Honorable Sr. Artur Mas, arribava a Israel i atenia als mitjans de comunicació, envoltat per una impressionant delegació catalana que abastava a científics , a acadèmics , a empresaris i a personalitats polítiques . El president Mas va oferir una entrevista al diari Yedioth Ajaronoth, i va donar fer concurridíssima conferència en un dels auditoris de la Universitat de Tel Aviv. En ella va dir que calia “aprendre d’Israel, líder mundial en diversos camps com la innovació i les empreses tecnològiques”. Va signar uns acords importants amb aquella universitat i va establir vincles amb diversos centres tecnològics.     Alguns dels acords més importants es van establir amb l’Institut Weizman de Rejovoth, que és un prestigiós centre d’investigacions punter en tots els camps científics, des del coneixement de l’ADN humà fins a l’estudi del cosmos i de la física quàntica, igual com en les ciències mèdiques. Allà, va donar la benvinguda al president Mas el professor Ernesto Joselevich, i li va donar en català, per haver passat a Barcelona 7 anys de la seva infància i haver estudiat en un col·legi català . Per tant, afirmava tenir «una connexió amb la identitat catalana», i sentir orgull en acollir l’il·lustre convidat. A la Universitat de Tel-Aviv , els estudiants estaven al corrent de la situació a Catalunya i algunes preguntes es van centrar en el debat sobre la Independència. Però, indubtablement, el més emocionant i el més simbòlic va passar quan Marcos Caballero-Mordejai Ben Abir, veí de Beer-Sheva amb 83 anys i membre de la ARCCI , els avantpassats van ser expulsats de Tarragona el 1492, es va reivindicar «tot català» davant el president Mas!.     He llegit que la vigília, el 9 de novembre, s’havia commemorat a Barcelona la terrible Kristalnacht, la Nit dels Cristalls Trencats, que va ser un autèntic pogrom enmig de l’Alemanya del segle XX, amb el qual va començar oficialment i sense més embuts la immensa tragèdia de la Shoah. I com cada any , això em va emocionar . Mordejai Ben Abir, veí de Beer-Sheva amb 83 anys es va reivindicar «tot català» davant el president Mas Raxel Israel MASSADA SABADELL pàg.24 REVISTES ANTERIORS ! Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ MASSADA SABADELL massadasabadell@gmail .com Subscripció a la revista.
  25. 25. ACTUALITAT nº30 nov 2013 II Seminari Internacional sobre Antisemitisme Els passats dies 5 i 6 de novembre, a l’Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, organitzat per la Fundació Baruch Spinoza   i amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, es va desenvolupar el II Seminari Internacional sobre Antisemitisme que en aquesta edició estava centrat en l’educació en l’Holocaust per l’eradicació de la Judeofòbia.     Sota la direcció científica del Dr. Xavier Torrens aquest Seminari  comptà amb la participació de diversos experts , vinguts d’arreu del món, com ara Aryeh Green o Annette Wieviorka  i també del nostre país com Lena  de Botton, Josep Montserrat o Justo Lacunza entre d’altres, que tractaren temes tant interessants com la visió del judaisme des de les diferents religions, els prejudicis i la judeofòbia.   Complementària a les conferències, durant la celebració del Seminari, vam tenir l’oportunitat de visitar l’exposició “Superherois: Identitat Secreta”.   El fet que aquest  II Seminari Internacional sobre Antisemitisme se celebrés en aquestes dates, es deu la voluntat dels organitzadors de fer-lo contingent amb la commemoració del Dia Internacional contra l’Antisemitisme.  Recordem als nostres lectors que si estan interessats en escoltar totes i cadascuna de les conferències, poden fer-ho a traves de la pàgina web de la Fundació Baruch Spinoza   www.fundacionbaruchspinoza.org COL·LABORA Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. massadasabadell@gmail .com MASSADA SABADELL pàg.25
  26. 26. ACTUALITAT Acollint als amics d’Israel De nou, durant aquest mes de novembre, dues delegacions de funcionaris d’Israel han visitat la ciutat i uns membres de la nostra entitat han tingut l’honor de donar-los-hi la benvinguda a Sabadell. En concret el dia 4 ens visità una delegació del Ministry of Aliyah and Immigrant Absorption , encapçalats pel SR. Maxim Bitton, els qual tingueren l’amabilitat d’obsequiar a la nostra associcaió amb diversos records i un magnnífic quadre de Jerusalem. D’igual forma el dia 11 vàrem poder donar la benvinguda a un nou grup de persones, que desenvolupen la seva activitat professional en la Oficina del Primer Ministre. Imatges de la trobada MASSADA SABADELL pàg.26 nº30 nov 2013
  27. 27. ACTUALITAT nº30 nov 2013 Ajuda des de Israel a les Filipines Sigui a la part del món que sigui, les IDF sempre estan en disposició d’ajudar a l’ésser humà quan el colpeix la tragèdia. Aquí, uns soldats israelians a punt d’agafar l’avió per volar a les Filipines a donar ajuda i assistència a aquell país desvastat recentment per l’huracà Haiyan Bogo encara està curant les ferides després del tifó mortal que va assolar el país. En la cerimònia conjunta a l’escola, els residents locals van poder oblidar la seva dura realitat, potser només per un moment, quan es van unir als soldats i oficials israelians en el cant “Som el món” i va concloure amb l’himne nacional d’Israel, “Ha-Tikva,” que es tradueix en anglès com “L’Esperança”. MASSADA SABADELL pàg.27
  28. 28. DOCUMENT nº30 nov 2013 Un dia a Auschwitz i Birkenau, les residències de la mort Costa de creure que a tant sols 66 kilòmetres de la bonica ciutat de Cracòvia a la Silèsia polaca, hi haguessin els camps d’extermini més cruels i despiatats que el ser humà hagi pogut concebre. El d’Auschwitz (Oswiecim en polac) i a tres kilòmetres Birkenau (Brezinka en la mateixa llengua) n’eren l’evidència més clara. Estant ambdós tant a prop, hi haviem d’anar. M’havia passat el mateix a Dachau visitant Munich i a Mathaussen passant per Linz.  Però tornem a la ciutat de Cracòvia. amb bedolls, faigs, castanyers i roures, que a la tardor quan cauen les fulles, encatifen el sòl amb una pàtina d’intensos daurats. Josep Escoda La història de Cracòvia, està fortament marcada per la presència d’una important comunitat jueva. Es calcula que abans de la II Guerra Mundial, una quarta part de la població, uns 60.000, ho era. Practicament tots ells residien al barri de Kazimierz que avui conserva nombroses sinagogues, escoles, centres culturals, etc. En aquest barri s’hi van rodar algunes de les escènes de la pel.lícula La llista de Schindler del Spielberg.  L’ocupació de Polònia, el setembre del 1939, va delmar la comunitat fins a eliminar-la practicament en la seva totalitat. Els camps d’extermini  d’Auschwitz i Birkenau, en van ser les destinacions i practicament no va quedar cap persona viva. Per això mentre visitàvem els dos cementiris jueus (del vell hi han referències del segle XVI), vèiem que cap defunció senyalava el lustre del 40 al 45, tots havien mort a un altre lloc i de forma inhumana Krakow en polac, és la segona població més important de Polònia i ens havia rebut amb un magnífic temps primaveral, que es perllongaria tots els dies que hi fariem estada. Això ens va permetre visitar còmodament una vila monumental de quasi bé 800.000 habitants, amb una vintena d’universitats i 300.000 estudiants que ens els vam trobar arreu conferint a la població un aire jovenívol i cultural, difícil d’igualar. La monumentalitat de la ciutat, la va fer mereixedora el 1978 de figurar com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. I la prova és que cada any, la visiten més de 7 milions de turistes. Cracòvia té uns hiverns molt freds i el seu règim de pluges és molt important, el que fa que per tot arreu et trobis amb parcs i jardins majestuosos, El desplaçament fins a Auschwitz el vam fer en un autocar que prèviament haviem contractat i que incluïa entrades per accedir als dos recintes. Anava ple, el que et donava una idea que seriem molts visitants, però la grandiositat dels dos recintes va fer que la gernació, que efectivament hi va fer cap, quedés esvaïda.  MASSADA SABADELL pàg.28
  29. 29. nº30 nov 2013 DOCUMENT Per una carretera ben asfaltada, vam anar veient moltes cases a quatre vents, escampades, amb teulades de ferro pintat, poc formigó i molts totxos grossers i artificials. També alguns polígons industrials i boscos espessos de bedolls i roures joves.  Un cop vam haver travessat el poblet d’Oswiecim, vam veure desseguida les alambrades que delimitaven el camp d’Auschwitz i els vint-i-dos barracons d’obra vista que van ser els primers a ocupar. Els esmentats barracons fermament construits, van ser fets a les primaries del segle XX i foren destinats a acollir una important caserna de l’exèrcit polac, que amb la invasió alemanya, al moment se’l van fer seu, i immediatament destinat com a camp de “treball” dels  progroms  que ja feia temps havien iniciat. Un serraller es va afanyar a forjar el rètol de ferro que figura a l’entrada: “Arbeit Macht Frei”  (El treball ens fa lliures). Cal dir però que l’original el tenen ben guardat. Aquell camp aviat se’ls va fer petit i van triar un llogaret a tres kilòmetres enlllà, van fer fora els vilatans, van derruir les cases i aprofitant les totxanes, van fer construir   barracons. Quan se’ls van acabar van continuar fent-los amb fusta...fins a 300.  A Auschwitz i amb l’ajuda d’una guia, vam començar les visites a la dotzena de barracons, avui convertits en museus de l’horror: centenars MASSADA SABADELL pàg.29 de fotografies claríssimes dels interns i internes amb el número de cada un d’ells, nom i cognom, dia d’arribada i dia de defunció. La màquina burocràtica alemanya, era perfecte. En immenses vitrines vam poder veure esgarrifats muntanyes de sabates i robeta d’infants, cabells, ulleres, pròtesis ortopèdiques, orinals i gibrells, maletes, etc. etc. Vam accedir a la única cambra de gas i forn crematori que conserven, en el més absolut silenci, respecte i alhora incredulitat.  La darrera visita va ser un pati entre dos
  30. 30. nº30 nov 2013 DOCUMENT barracons on tenien lloc les execucions per afusellament. Al terra, hi vam dipositar un pom de crisantems grocs per tots els sers humans que els havien llevat la vida en aquell infern. 1.100.000 jueus; 145.000 polacs; 23.000 d’ètnia gitana, 15.000 presoners russos i 25.000 de diferents nacionalitats. Al final del camp hi havia un vagó de tren, dels últims que van arribar al camp amb deportats, les runes dels crematoris que els nazis van destruir en un intent d’esborrar les seves salvatjades i un monument funerari per a totes les víctimes, en diferents llengües, una de les quals en sefardí, descendents de l’altre monstruositat que van cometre uns reis propers d’alguna manera a nosaltres, que es fèien dir catòlics. L’autocar ens va conduir al segon inframon que veuriem, Birkenau, de cent mil metres quadrats, construit entre 1941 i 1942 i que va allotjar una mitjana de 100.000 persones, totes elles mancades de la més absoluta higiene, atencions mèdiques, alimentació (un plat fondo amb sopa de verdures podrides i un tros de pa morè similar a una llamborda, era el consum diari). Només podien anar de ventre al llevar-se i al plegar de treballar, 12 hores més tard, sense cap intimitat i en forats que fèien d’excusat, sense aigua corrent. El mateix uniforme a ratlles estiu i hivern, res de roba interior i per sabates una mena de sandàlies amb sola de fusta. Es calcula que entre els dos camps hi van morir MASSADA SABADELL pàg.30 La visita es va acabar a les 5 de la tarda. Ens vam adonar que no haviem dinat. Era igual, tampoc teniem gana. Auschwitz-Birkenau. Octubre 2013 Josep Escoda
  31. 31. El Personatge nº30 nov 2013 Aristides de Sousa Mendes, un portuguès salvador de desenes de milers de persones El títol de Just entre les Nacions va ser atorgat per Aristides de Sousa Mendes (Cabanas de Viriato, municipi de Carregal do Sal, districte de Viseu, juliol 19 de 1885 - Lisboa, 3 de abril de 1954) va ser un diplomàtic portuguès. Entre el 16 i el 23 de juny de 1940, frenèticament va expedir visats portuguesos de forma gratuïta a més de 30.000 refugiats, entre els quals 12.000 eren jueus, que desitjaven fugir de França després de la invasió de l’Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial i poder escapar del terror que aquell règim comportava. Aristides va salvar a desenes de milers de persones de l’Holocaust pel que va ser reconegut el 1966, després de la seva mort, com a Just entre les Nacions per l’Estat de Israel. És considerat el “Oskar Schindler portuguès” (de fet, fins i tot va salvar a més persones que l’alemany). Aristides de Sousa Mendes do Amaral i Abranches pertanyia a una família aristocràtica, catòlica, conservadora i monàrquica. El seu pare era membre del Tribunal Suprem. Després de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Coimbra, l’any 1907 Aristides es va traslladar a Lisboa, igual que el seu germà bessó César, qui arribaria a ser ministre sota el règim de Salazar. El 1910 Aristides va contreure matrimoni amb el seu amor de joventut, Angelina; amb ella tindrà 14 fills nascuts en els diferents països en els quals Sousa Mendes va estar destinat. Poc temps després va començar la seva carrera diplomàtica exercint la seva tasca a diverses delegacions consulars portugueses de Zanzíbar, el Brasil o els Estats Units d’Amèrica. MASSADA SABADELL pàg.31
  32. 32. nº30 nov 2013 El Personatge El 1929 va ser nomenat Cònsol a Anvers, càrrec que va ocupar fins a 1938. La seva obstinació en la promoció de Portugal no va passar desapercebuda. Leopold III de Bèlgica el va condecorar en dues ocasions com a oficial de l’Ordre de Leopold i comendador de l’Ordre de la Corona, la més alta condecoració belga. Després de passar gairebé deu anys de servei a Bèlgica, Salazar, president del Consell i ministre de afers exteriors, va nomenar Sousa Mendes cònsol a Bordeus, França. En esclatar la Segona Guerra Mundial, Aristides es trobava a Bordeus desenvolupant la seva tasca com a cònsol. Les tropes de Hitler avançaven ràpidament sobre França. Portugal es va declarar país neutral. El mateix dictador del país lusità, António d’Oliveira Salazar fa constar a través de la Circular 14 la seva negativa a entrar en el conflicte obligant a tots els cònsols portuguesos a no concedir visats: a estrangers de nacionalitat indefinida, contestada o en litigi, els apàtrides , els jueus expulsats del seu país d’origen o del país del qual siguin ciutadans. Aristides de Sousa Mendes va fer cas omís a les ordres del seu Govern i va expedir visats d’entrada per a Portugal o els Estats Units. El 16 juny 1940 Aristides va decidir lliurar un visat a tot aquell que l’hi demanés. Amb l’ajuda dels seus fills i nebots així com amb la del rabí de Anvers, Jacob Kruger, es va dedicar a expedir passaports i signar visats ininterrompudament. En rebre les queixes des de Lisboa va dir: Si cal desobeir, prefereixo que sigui a una ordre dels homes que a una ordre de Déu. Tot i que Salazar va prendre mesures contra el cònsol rebel, Sousa va continuar la seva activitat a Baiona entre els dies 20 i 23 de juny de 1940 en presència del vice-cònsol i de dos funcionaris de Salazar que res van poder fer per aturar la concessió de visats . El 23 de juny Salazar el cessarà del seu càrrec de cònsol però Aristides, lluny de desistir en la seva obstinació, va continuar emetent visats a tots els que es trobava de camí a Hendaia. Durant tot aquest procés va rebre la col·laboració MASSADA SABADELL pàg.32 del diplomàtic espanyol Eduardo Propper de Callejón (veure Massada-Sabadell núm. 8), també reconegut després de la seva mort com Just entre les Nacions, que va proporcionar els visats per al pas per Espanya. Salazar va enviar diversos funcionaris a recollir Aristides. No obstant això, Sousa Mendes aconsegueix creuar la frontera francesa amb altres refugiats i arribar a Espanya. A causa dels deficients mitjans existents per a la comunicació, els guàrdies de la duana espanyola no havien estat avisats per Madrid per tancar la frontera i no van tenir més remei que deixar passar a tots els refugiats que acompanyaven a l’antic cònsol per continuar en direcció a Portugal. En tornar a Portugal, Aristides de Sousa Mendes va patir les represàlies de Salazar. El dictador el REVISTES ANTERIORS http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. massadasabadell@gmail .com
  33. 33. nº30 nov 2013 El Personatge va obligar a abandonar la carrera diplomàtica, fins i tot li va impedir que exercís l’advocacia. La seva llicència per conduir, que havia estat emesa a l’estranger, va ser requisada. Va sobreviure gràcies a la caritat de la comunitat jueva de Lisboa. Amb la seva ajuda, dos dels onze fills d’Aristides van poder estudiar als Estats Units. Al final de la Segona Guerra Mundial, Salazar es felicita per haver ajudat a molts refugiats. En cap moment, Sousa va tornar a formar part del cos diplomàtic. Sense el reconeixement públic de la seva tasca, Sousa Mendes va passar els seus últims anys de vida sumit en la misèria després de vendre les seves pertinences a la mort de la seva esposa el 1948. Va morir oblidat el 3 d’abril de 1954 a l’hospital dels franciscans a Lisboa. Va ser enterrat amb una túnica franciscana. Algunes de les persones que els visats i passaports emesos per Sousa Mendes van salvar la vida: Otto d’Habsburg, fill de l’últim emperador d’Àustria-Hongria, va escapar amb la seva família des de l’exili belga i es va dirigir als Estats Units. Norbert Gingold, pianista. Charles Oulmont, escriptor francès i professor de la Universitat de la Sorbona. Tres ministres del govern belga escapats abans de la invasió al seu país, els quals, refugiats a la casapalau d’Aristides a Portugal, van formar el “Govern belga a l’exili”.  Salvador Dali i Gala Eluard Dali. Marcel Dalio Integrants de la família Rothschild, una dinastia de financers i banquers internacionals d’origen jueu alemany, van rebre també visats de mans d’Aristides de Sousa Mendes. El 1966, al Memorial de Yad Vashem, celebrat a Israel, se’l reconeix com a Just entre les nacions. El 1987, la República de Portugal el condecora amb l’Ordre de la Llibertat i demana disculpes públiques a la seva família. El 1994, el president portuguès Mário Soares descobreix el bust en homenatge a Aristides de Sousa Mendes, així com una placa commemorativa al lloc en el qual estava el consolat de Portugal a Bordeus el 1940. El 1995, l’Associació Sindical de Diplomàtics Portuguesos (ASDP) crea un premi anual amb el seu nom. El 1998, la República Portuguesa el condecora amb la Creu de Mèrit a títol pòstum per les seves accions a Bordeus. MASSADA SABADELL pàg.33 El 2006 es va proposar la reconstrucció de la casa del cònsol. El 2007, va ser votat com un dels 10 portuguesos més importants, al programa Us Grans Portuguesos, quedant en tercera posició.
  34. 34. LLIBRES “Madame Proust y la cocina kosher” NOTA nº30 nov 2013 de Kate Taylor “Madame Proust y la cocina kosher” és una deliciosa i elegant novel·la protagonitzada per tres dones. Madame Proust, mare del famós escriptor francès, Sarah Bensimon, una nena jueva que sobreviu gràcies a ser enviada a Canadà i Marie Prévost, una traductora que està estudiant els diaris (ficticis) de Madame Proust.  Madame Proust és la principal protagonista d’aquesta novel·la. Els fragments dels seus diaris ens transporten al Paris de finals del segle XIX i sobretot a les seves vivències com a mare de Proust, quan encara era un jove que no sabia molt bé què fer amb la seva vida, un Proust capritxós i extravagant, amant de l’art i de la literatura, admirador de l’aristocràcia, amb una salut molt delicada que provocava la preocupació constant de la seva mare, portant-la a protegir-lo en excés. Aquests diaris són la part íntima de la novel·la. L’autora ha fet una gran tasca, intentant d’imaginar què hauria escrit la mare de Proust, fins a tal punt que aquests diaris resulten totalment creïbles. La forma elegant però alhora fresca i propera en què estan escrits els diaris fan desitjar al lector el seguir llegint sense parar i fer créixer dins seu l’afecte a aquesta dama, sentint-ne les seves vivències i desvetllaments pel seu fill.  Sarah Bensimon, és una nena jueva que va creixent al llarg de la novel·la. En plena guerra (Segona Guerra Mundial) els pares decideixen enviar-la a Canadà amb l’esperança d’evitar el sofriment que anticipen i que pugui arribar a viure una vida normal. Aquest fet, aquesta terrible separació, marcarà la vida de Sarah per sempre. La història de Sarah ens situa en la pell d’algú que ha de viure amb un gran dolor en el seu cor, ens parla de la dificultat de la superació d’un trauma, de la construcció d’una vida quan els fonaments s’han trencat.  Si Sarah ocupa el segon lloc de protagonisme en el llibre; Marie, serà el personatge amb menys pes explícit en aquesta novel·la tot i que l’autora volia transmetre que Marie viu a través dels diaris i d’un amor que tindrà relació amb Sarah. És un joc interessant la posició d’aquest personatge que d’alguna manera s’uneix al lector en el descobriment dels diaris de Madame Proust. El que Marie llegeix li permetrà elaborar la seva pròpia història, la portarà a descobrir-se a si mateixa, a explorar els seus sentiments i reconstruir-los.  Kate Taylor introdueix al llarg de les seves pàgines múltiples temes que enriqueixen la novel·la. Amb Madame Proust descobrim els complexos sentiments maternals, l’art, que tant ella com el seu fill gaudeixen traduint Ruskin, el cas Dreyfus com un dels gèrmens de l’antisemitisme posterior i el paper del seu marit en el món de la medicina. El personatge i la vida de Sarah ens mostren molts aspectes de la cultura jueva, les seves tradicions, les unions matrimonials o la cuina Kosher. MASSADA SABADELL pàg.34
  35. 35. nº30 nov 2013 Des de la revista us volem desitjar una feliç Hanukkà ACSI Associació Cultural Sabadell Israel
  36. 36. nº30 nov 2013 Agraïments i Col·laboracions COL·LABORA Vols col · laborar amb Massada Sabadell? Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci. massadasabadell@gmail .com ENLLAÇOS -AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es -ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net -ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat -Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com PUBLICITAT Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis? Publicita-la a Massada Sabadell. Publicitat efectiva, publicitat que es veu. massadasabadell@gmail .com REVISTES ANTERIORS ! Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ MASSADA SABADELL Subscripció a la revista. massadasabadell@gmail .com AGRAÏMENTS -ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat Taller de Mk http://www.tallerdemk.com -Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ massadasabadell@gmail .com -Israel a Catalunya http://israelacatalunya.blogspot.com/ CONTACTA’NS DISSENY I MAQUETACIÓ http://www.tallerdemk.com MASSADA SABADELL pàg.36 PUBLICITAT
  37. 37. MASSADA SABADELL http://www.acsimassada.blogspot.com.es/ ACSI Associació Cultural Sabadell Israel EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing PORTADA: 2ad La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a Revista de divulgació cultural gratuïta nº30 nov 2013
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×