Revista de divulgació cultural gratuïtanº25 maig 2013MASSADA				SABADELLMASSADA				SABADELLTel Aviv ,la primeraciutat delm...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 2EDITORIALSUMARINota: La revista Massada Sabadell és interac...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLEN PORTADAContinua la Primavera a Tel AvivTel Aviv 12/05/2013.Comencem amb una bon...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 4voltes preventivament. L’ampla plaça on visc esva omplir, d...
MASSADA SABADELL pàg. 5MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLEl 8 de maig, es commemora a Europa la victòriadels exèrcit...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATOfrena floral en record a totes les víctimes del nazismeLa ciutat de Sab...
Des d’aquell dia de maig de 1989 i coincidintamb el sabadellenc Aplec de la Salut,la ciutat, les seves entitats i ciutadan...
Tortosa, 26 d’abril de 2013La vicepresidenta del Govern i titulardel Departament de Governaciói Relacions Institucionals, ...
dels grans esforços que estem fent des delGovern per simplificar tant l’administració comla càrrega burocràtica que de veg...
esforços que hàgim fet per ser més competitius,més àgils, més internacionals, també ensserviran de cara a una economia mod...
Però poca cosa més. I fins i tot el seunaixement, impulsat per la necessitat d’evitarque es tornés a repetir mai més l’Hol...
trenta mil dòlars. I més enllà de tot això, té unaxifra de patents per càpita que multiplica per25 les que pugui tenir la ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 13no es cansa de manifestar la seva ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 14del 1940, del gran filòsof judeo-a...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 15Mentre el taxista anava sortejant l’intenstrànsit de Kirya...
un estat irreconeixible. No tenia més que pellpenjada als ossos i estava convertida en unesquelet humà per l’enverinament ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 1710de maig.Arribem a Crackòvia un dia assolellat isorprenen...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 18tractar-se d’una atracció turística més, cosa que accentua...
El Maccabi Tel Aviv que dirigeix el sabadellencÒscar Garcia Junyent es va proclamar campióde la lliga israeliana després d...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 20Jordi PetitTots els serveis perla teva empresa ,un sol pro...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 21Una història assombrosa va tenir lloc a Kíevdurant la II G...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 22al camp, sense cap consulta prèvia, després d’uninstant d’...
MASSADA SABADELL pàg. 23MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLEl polac Tadeusz Gebethner, un futbolista convertit en sal...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 24¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?¡Pues debería hac...
MASSADA SABADELL pàg. 25MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLHHhH (Himmlers Hirn heisst Heydrich), el cervell deHimmler...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 26Subscripció a la revista.Tens una empresa??Vols oferir els...
Revista de divulgació cultural gratuïtaMASSADA				SABADELLMASSADA				SABADELLEDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Isr...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Massada 25

613 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
613
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
283
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Massada 25

  1. 1. Revista de divulgació cultural gratuïtanº25 maig 2013MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLTel Aviv ,la primeraciutat delmòn endisposar,a tota laciutat, deuna xarxaWIFIgratuïtaamb unavelocitatde 100 Mb.Reproducció de la conferència sobre laInternacionalització de l’economia catalana i lesrelacions amb les institucions i l’economia d’Israela càrrec de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya,l’Honorable senyora Joana Ortega
  2. 2. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 2EDITORIALSUMARINota: La revista Massada Sabadell és interactiva.Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.Des que vàrem començar aquesta aventura anomenada Massada Sabadell, totes i cadascuna de les persones que formempart de l’equip, hem partit del principi que, per poder tirar endavant la revista ens calia una gran dosi d’entusiasme ja que elsrecursos dels que disposàvem eren força limitats. Segurament ha estat per aquest motiu que sempre ens hem mogut dins delsparàmetres de la modèstia més absoluta.Ha passat el temps, hem anat creixent i en l’esdevenir de la publicació hem anat incorporant col·laboradors de gran prestigique han contribuït, de forma determinant que, revista rere revista, hàgim pogut anar millorant i guanyant qualitat. Gràciesa la col•laboració absolutament desinteressada de tots i totes hem pogut anar oferint en cada número, un mitjà de difusió deles nostres idees que ha anat evolucionant cap a nivells que no hauríem pogut imaginar ara fa poc més de dos anys.En el present exemplar de maig, hi trobareu uns articles de dos nous col•laboradors, el polític Raul Grangé i l’arqueòlegEugeni Junyent, que ens parlen cadascú d’experiències molt properes i que són d’allò més adient per a divulgar en la nostrarevista, que també és vostra.Volem aprofitar aquesta editorial per donar-los-hi les gràcies, un agraïment que fem extensible a tots els nostrescol·laboradors. Gràcies pel vostre compromís i perquè, mitjançant els vostres articles, feu que entre tots puguem assolir ambescreix els objectius pels quals fou creada aquesta revista. Gràcies de tot cor.En aquest número també hi trobareu la crònica d’un esdeveniment que ja s’ha convertit en tradició a Sabadell. L’ofrenaamb la qual, en el marc de l’Aplec de la Salut, la ciutat vol recordar i homenatjar a les víctimes del nazisme. Com no podriaser d’una altra manera, els membres de l’Associació Cultural Sabadell Israel hi participarem activament . Tant de bo totes icadascuna de les ciutats de Catalunya, si més no un cop a l’any, poguessin retre homenatge les víctimes d’aquella barbàrie.També volem fer esment i agrair a les persones que ho han fet possible les facilitats que hem trobat a l’hora de reproduïr laconferència donada per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable senyora Joana Ortega, al IIISimposi d’Internacionalització Terres de l’Ebre - Camp de Tarragona – Lleida, celebrat a Tortosa el passat dia 26 d’abril.I finalment us volem recordar i convidar a que el proper diumenge dia 2 de juny a les 10 del matí, ens trobem tots plegats ala plaça Francesc Macià de Barcelona a la Caminada “Walk The Land 65” per celebrar el 65e aniversari de la independènciad’Israel i a la contribució israeliana al progrés de la humanitat.Que gaudiu de la lectura! MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLnº25 maig 2013ACSIAssociació Cultural Sabadell IsraelOfrena floral en recorda totes les víctimes pàg. 06pàg. 15De Foix al Yad Vashempàg. 19Go MaccEl partit de la mort pàg. 21Continua la Primaveraa Tel Avivpàg. 03pàg. 23El personatge:Tadeusz GebethnerLlibres:”HHhH” pàg. 25Victòria del sentit comú pàg. 20Oświęcim pàg. 17Conferència de laVicepresidenta delGovern , l’Honorablesenyora Joana Ortegapàg. 08
  3. 3. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLEN PORTADAContinua la Primavera a Tel AvivTel Aviv 12/05/2013.Comencem amb una bona notícia per atots els addictes als ordinadors i altres einesinformàtiques: Tel Aviv és la primera ciutat almón que porta per tot arreu una xarxa WIFIgratuïta i amb l’alta velocitat de 100 Mb.Més subjectiu és el segon esdeveniment quem’agrada explicar: el 25 d’abril, es va projectara la magnífica cinemateca de Tel Aviv, - delínies modernes i austeres, amb marbre clari canonades a la vista a l’estil del parisencmuseu Beaubourg-, un documental de l’etnòlegfrancès Maurice Dorès sobre Jacques Faitlovich(1880-1955): es tracta d’aquell jueu polonès,enamorat tant de França com d’Àfrica, que vatornar a descobrir als Jueus d’Etiòpia i que vaaconseguir ensenyar-los la cultura occidentalcom a camí del seu retorn en el si del judaismerabínic, del qual es pensa que van romandreseparats potser des de la caiguda del PrimerTemple. Sobretot, van poder, gràcies a ell,emprendre la volta a la terra promesa, queanomenaven Jerusalem.Faitlovich va haver de lluitar molt per aixecarescoles, formar mestres, aconseguir diners perdur a terme aquesta empresa, travar vinclesentre els jueus del món i aquesta tribu perduda,però per damunt de tot va saber estimar-la,entendre-la, i animar-la a concretar el seusomni sionista. Va passar la fi de la seva intensavida a Tel Aviv, amb la seva esposa, on va morirel 1955, mentre arribava el primer grup dels«Beta-Israel», pioners dels més de 100 000ciutadans israelians negres d’avui dia.L’última part de la pel·lícula consta de diversesentrevistes que no dissimulen les dificultats queacompanyen el repte d’integrar-los ràpidamentenunasocietatalhoratradicionalimoderníssima,i ja molt heterogènia culturalment, però quevaloren amb orgull els èxits aconseguits en totsels camps.En el debat que va seguir, molts joves vanexpressar la seva satisfacció per veure aixíexplicada la seva pròpia història, valorada laseva cultura d’origen i arrelada en el conjuntnacional israelià la seva peculiar identitat. Iara em podríeu preguntar perquè vaig triarcomentar-vos aquest tema? Doncs perquèel meu fill apareix en el documental per serhistoriador de les aventures de Faitlovich i delsjueus d’Etiòpia fins a Israel!La festa de Lag-ba-Omer va ser aquest any el27 d’abril.L’any 132, per aquestes dates, Shimon Bar-Kojba es va revoltar contra el potentíssim imperide Roma que ja havia enderrocat Jerusalem idesterrat a gran part de la població hebrea. Larevolta va acabar tràgicament, però representafins ara un brot d’heroisme, i els nens imitenels combatents que assenyalaven l’arribada del’exèrcit romà calant focs en els turons, on elsnens solen amuntegar llenya amb antelació,per tirar-la aquesta nit a les fogueres, i canteni mengen, mentre els bombers vigilen donantRaxel Israelnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 3
  4. 4. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 4voltes preventivament. L’ampla plaça on visc esva omplir, durant les 4 nits d’assajos, de fumi d’olor de brases, cosa que em va recordarl’uruguaiana Montevideo!.Dissortadament, aquest any, bufen uns airesforts i ressecs, que van causar per tot el paísmés de 500 incendis a les deu primeres hores,amb 30 ferits, i que els bombers van trigar tresdies a sufocar.Uns dies desprès, altres amenaces planarendamunt del nord d’Israel: la guerra civil sirianafrega la frontera, cauen uns obusos al Golan, icomença un gran exercici militar, amb soldats iamb civils reservistes cridats per un període «demilium» que pot durar fins a un mes: també aTel Aviv, veiem a aquests homes, entre 23 i 45anys, que marxen amb la motxilla a l’espatlla,deixant a les seves famílies, els seus oficis, elsseus hàbits quotidians.Aquest és el preu que hemde pagar per la nostraindependència.Simbòlicament, l’endemà, cada israelià aferrata la seva nació va recordar el modern «profeta»Theodor Hertzl, de la imaginació i voluntat delqual en va sortir el projecte d’un Estat dels Jueus,una solució política a la remota judeofòbia queell acabava de veure de nou al París liberal definals del segle XIX amb el famós«Cas Dreyfus»: en efecte, 111 anysenrere, el 31 d’abril de 1902, Hertzlva acabar la seva novel·la sobre Sió,«Altneuland», la Terra antiga i nova.Confesso que sé poquet de futbol,i per tant ignoro perquè el 1r demaig, a la ràdio Galei-Tzahal, unaltre vegada un veí de Tel Avivtorna a explicar que des de 2003ell es fa anomenar oficialment YossiBarça, que és «culé» des de la sevainfància, i que el seu fill, amb només3 anyets, ja té la col·lecció de totesles camises del club!El 2 de maig, la ciutat es difumina en unaestranya boira, tan espessa que es diria quealgú va posar un gegantí tros de cotó sobreella!. L’aeroport Sde-Dov per les línies internes,ubicat en un cap del passeig marítim, es tanca.A la platja, els turistes miren amb sorpresaaquest vapor opac que va ocultant el sol iesborrant el mar. El dia 3, sonen pels carrersunes melodies russes, yiddish, o clàssiques:és el dia d’homenatge popular als músics«russos», aquells virtuosos que van arribaraquí dues o tres dècades enrere, que van haverde renunciar del seu art perquè no cabien ales orquestres filharmòniques ja completes,i que toquen el violí, el violoncel, la flauta ol’acordió per alegrar les seves mans i els corsdels transeünts.EN PORTADAnº25 maig 2013
  5. 5. MASSADA SABADELL pàg. 5MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLEl 8 de maig, es commemora a Europa la victòriadels exèrcits dels Aliats, sobre els de Hitler,l’any 1945.Tothom té molt vista la fotografiad’aquell soldat de l’Armada Roja a Berlín, eldia de l’alliberament de la ciutat, en hissar labandera de l’URSS sobre del Reichstag. Doncsbé: aquell soldat era jueu, i actualment és viu,ja molt gran, i té la seva residència a Tel Aviv!...però sempre es va negar a concedir entrevistes.Una certa mitologia tendeix a presentar alsjueus, durant la Segona Guerra Mundial, coma víctimes passives davant l’horror absolut delscaçadors nazis. La realitat és més matisada:en molts camps d’extermini dels presonersesclavitzats van intentar revoltar-se, mentre,tant a França i Bèlgica com a Polònia, elsjueus es van afilar massivament als grups dela Resistència, i el General de Gaulle va dir, el1940 a Londres , que pensava «que arribariala França de les esglésies, però que va veurearribar la França de les sinagogues».Es calcula que un milió i mig dejueus van lluitar com a soldatsdels diversos exèrcits aliats, i finsi tot van crear la famosa Brigadajueva, que tants estralls van fera les tropes nazis. Per tant, enaquest aniversari de la fi d’unaguerra tan atroç, nombrososveterans immigrats a Israel surtena desfilar pels carrers de Haifa,Tel-Aviv i Jerusalem, lluint totes les sevesimpressionants condecoracions, guanyades enles grans batalles que van permetre, juntamentamb les dels americans i canadencs, la derrotadel nazisme.Acabem amb unes notes més lleus. La bandaanglesa de música electrònica Depeche Modeva fer un happening molt concorregut que vaemplenar el Parc Hayarkon.A l’edifici nou del Museu de Tel Aviv, que mereixmés línies en un futur article, es poden veureels vídeos de les obsessions de l’artista escocèsDouglas Gordon, que recentment va exposara Barcelona, concretament a la Fundació JoanMiró. I la cantant americana Beyoncé lluiràvestits del jove estilista telaviviense Alon Livne,la «boutique» s’ubica al número195 de laconeguda avinguda Dizingoff. Després de lesfortes calors, avui fa fresca i plourà a Sukoth.Disseny de Alon Livneper a BeyoncéEls Depeche ModeClica la imatge per veure el video Enjoy the silence Tel Aviv maig 2013Raxel IsraelMuseu de Tel AvivEN PORTADAnº25 maig 2013
  6. 6. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATOfrena floral en record a totes les víctimes del nazismeLa ciutat de Sabadell compta,des de l’any 1989, amb unmonument en record i honor atotes les persones mortes alscamps d’extermini nazis.Format per un bloc de pedracalcària de 2,30x0,65x0,22m, i situat sobre una basede formigó, està flanquejatper un xiprer com a símbold’hospitalitat i eternitat.El dia 14 de maig de 1989 ia iniciativa de l’Ajuntamentde Sabadell i d’AmicalMauthaussen, s’inauguràaquesta estel.la en recordd’aquelles víctimes. En aquellmoment encara vivien algunespersones que, sobretot, havienestat internades al camp deMauthaussen.El seu record reiterat era elfet d’haver estat destinats a laterrible pedrera d’aquell campi la seva funció consistia enpicar i picar pedra calcària dela qual n’extreien blocs de lamateixa grandària que la delmonument.MASSADA SABADELL pàg. 6nº25 maig 2013
  7. 7. Des d’aquell dia de maig de 1989 i coincidintamb el sabadellenc Aplec de la Salut,la ciutat, les seves entitats i ciutadansanònims s’apleguen entorn d’aquella pedrad’homenatge per testimoniar el seu record ales víctimes de la barbàrie nazi.Aquest any no ha estat una excepció i entorndel monument s’hi ha fet un emotiu acte en elque l’alcalde ha glosat i recordat el motiu queens cohesiona any rere any en aquell indret,citant entre altres a Primo Levi i el filòsofJosep Ramoneda, entre d’altres, per arremetrecontra la utilització del llenguatge que s’hafet durant els darrers dies, amb paraules comaquestes: “Estic ofès per l’ús i la banalitat ques’aplica al terme “nazi”, en qualsevol momenti sigui el partit que sigui. És una ofensa a lamemòria de les víctimes i a la raó”.Després de les seves paraules es va guardarun minut de silenci mentre sonava una peçade música klezmer.Com no podia haver estar d’una altra manera,l’Associació Cultural Sabadell-Israel (ACSI)-Massada Sabadell, també va fer la seva ofrenafloral a la memòria de totes les víctimes del’horror nazi.MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 7Alcalde :“No estem vacunatscontra la maldat”ACTUALITATnº25 maig 2013
  8. 8. Tortosa, 26 d’abril de 2013La vicepresidenta del Govern i titulardel Departament de Governaciói Relacions Institucionals, JoanaOrtega, va participar en el III Simposid’Internacionalització Terres del’Ebre - Camp de Tarragona - Lleida,que va tenir lloc a l’Aula Magnadel Campus Terres de l’Ebre, aTortosa. La vicepresidenta vapronunciar una conferència sobre lainternacionalització de l’economiacatalana i les relacions amb lesinstitucions i l’economia d’Israel,país en el qual s’ha centrat enguanyel Simposi. La presentació ha anat acàrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira,codirector del Simposi.Agraïm a les persones que han fetposible que Massada Sabadell hagirebut l’autorització per reproduiraquesta conferencia.Senyores i senyors,En primer lloc, vull agrair als organitzadors delSimposi l’oportunitat de poder ser avui aquíamb tots vostès i poder parlar d’una qüestiótan important com la internacionalitzacióde la nostra economia i les relacions ambles institucions i l’economia israelianes.Perquè, avui dia, en aquests temps difícilsperò carregats de reptes encoratjadors, lainternacionalització és la gran esperança dela nostra economia, i cal parlar-ne a fons peranar definint estratègies i concretant objectiusde país. I quan parlem d’internacionalització,de capacitat d’innovació, d’aportacions degran valor afegit i de l’aspiració d’un paísper anar endavant, Israel és, sens dubte, lanostra gran referència i un dels grans models aseguir.Pel que fa a la necessitat d’internacionalitzarla nostra economia, poca cosa els puc dir quevostès no sàpiguen. Potser sí que els puc parlarMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATConferència de la vicepresidenta del Govern, l’Honorable senyoraJoana Ortega pronunciada en el III Simposi d’InternacionalitzacióTerres de l’Ebre - Camp de Tarragona – Lleidanº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 8Moment de la conferència de la vicepresidenta Joana Ortega“Israel és, sensdubte, la nostragran referència i undels grans models aseguir.”
  9. 9. dels grans esforços que estem fent des delGovern per simplificar tant l’administració comla càrrega burocràtica que de vegades alenteixla nostra economia.En l’anterior legislatura, el Govern vaimpulsar i va aconseguir que s’aprovessin lesanomenades lleis òmnibus, que van comportaruna simplificació i una desregularitzacióimportant en molts àmbits de l’economia. Enla present legislatura, com es va anunciardies enrere, el Govern aprovarà i portaràal Parlament el projecte de Llei de GovernsLocals que, en primer lloc, servirà per clarificarcompetències i, sens dubte, comportarà tambéuna administració local més ràpida i eficient.I més enllà d’aquest projecte, estem treballanttambé en una llei òmnibus local que completiel procés i aconsegueixi una actuacióadministrativa ràpida, diligent i adequada ales demandes de la nostra societat.La consecució d’unes administracions àgils ieficients és un objectiu de país. Ens hi obliga lanecessitat de lluitar contra la crisi.Els parlo d’una administració diligent, sempreal servei del ciutadà i business friendly. I aixòno ho dic des de cap tipus de credo neoliberal,que no és el meu cas, sinó des de la certesaque l’economia productiva és el gran motorde recuperació i de desenvolupament, i quedes de les administracions cal que afavoriml’activitat i l’emprenedoria tant com siguipossible.Les administracions hem d’estar sempre alservei de la societat i no pas al revés. Hemde tenir la mida justa per a ser un factor deprogrés i, contràriament al que ha passat enalgunes ocasions, no hem de ser una llosa queho esclafi tot i que vulgui intervenir a tot arreu.Però, a més, aquesta necessitat d’afavorirl’economia en temps de crisi també ésuna oportunitat per a establir les bases del’administració del segle XXI. Si ara hemd’ajustar i repensar l’administració pernecessitat, també és el moment d’afrontar elrepte de canviar de mentalitat i de forma de feri avançar cap a una administració que siguimés del segle XXI que no pas del XIX.I això que passa amb les administracions,també passa amb la resta de sectors de lanostra economia. La crisi és profundíssima iterrible, però passarà, la superarem. I tots elsMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 9Alon Bar, ambaixador d’Israel“En temps dedificultats, hi hacoses que no suposenmilions i milionsd’euros d’inversions,però que sí quetenen un altíssimarepercussió en elprogrés econòmic dela societat.”
  10. 10. esforços que hàgim fet per ser més competitius,més àgils, més internacionals, també ensserviran de cara a una economia moderna, devalor afegit, centrada en la innovació i en elconeixement.Hi ha molta feina a fer. Necessitem unaeconomia basada en el coneixement, queaugmenti la nostra productivitat i que ensdiferenciï d’altres competidors, i és obvi queaixò ha d’anar acompanyat també d’unamajor internacionalització de la nostraeconomia.Hem de comprar, vendre, produir per a altrespaïsos, col·laborar-hi, establir convenis, obrirmercats... I és evident que de la mateixamanera que parlem d’una oportunitat per aconfigurar l’administració del segle XXI, tambéara tenim al davant l’oportunitat d’aixecar lesempreses catalanes d’aquest segle. I podemfer-ho des de la nostra tradicional culturaemprenedora, des dels nostres valors d’esforç ide gust pel treball, per la feina ben feta, per laresponsabilitat, pel compliment dels tractes.No de bades parlem d’una economia, lacatalana, que sense recursos i pràcticamentsempre sense l’ajuda d’un estat al darrere, vaser capaç de fer la revolució industrial gairebéal mateix temps que els països més avançatsd’Europa, i que era capaç d’imitar i millorartots els avanços tecnològics que s’anavenproduint més enllà de les nostres fronteres.Catalunya, doncs, ha d’estar amatent a lacreació d’empreses, a la cultura emprenedora.Disposem encara d’aquests valors que enshan fet grans i, alhora, disposem d’unesnoves generacions molt i molt preparades,disposades a obrir-se camí tot i les moltesdificultats a les que s’enfronten. Tot això és unactiu que el nostre país no pot malbaratar.I si fem llista de tot allò que tenim, ens hemde sentir molt i molt orgullosos del que ésCatalunya i, sobretot, del que pot arribar a ser.Som un país amb una posició geoestratègicade primer ordre dintre de la mediterrània; somun país capdavanter en atenció i investigaciósanitària i en molts altres sectors; disposemd’un patrimoni geogràfic i cultural de primerordre i, sobretot, disposem de voluntat d’anarendavant.Ja fa molt de temps que hem descobert queningú no ens regalarà res i que tot ens ho hemde vetllar per nosaltres mateixos. La famosafrase de Francesc Pujols segons la qual had’arribar un dia en què els catalans ho tindremtot pagat només pel fet de ser-ho, tant de bo escompleixi, però si no ens en cuidem nosaltres,no sembla que se n’hagi de cuidar ningú.I és aquí on sorgeix, de manera natural, lanecessitat de parlar d’Israel. En un simposien què es vulgui parlar de lluita contra lesdificultats, de capacitat d’innovació, detalent, de cultura emprenedora, de compromíssocial cap a les noves empreses, Israel és lareferència obligada.Dies enrere es commemorava el seixanta-cincaniversari de la independència d’Israel. Faseixanta-cinc anys, aquella terra era poc menysque un desert amb molta sorra i molt de sol ipoca cosa més. Tenia tota la força mítica de laterra promesa, de ser la pàtria dels patriarquesi el bressol cap on miren amb devoció les tresgrans religions monoteistes del planeta.MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 10Francesc Pujols amb Salvador Dalí
  11. 11. Però poca cosa més. I fins i tot el seunaixement, impulsat per la necessitat d’evitarque es tornés a repetir mai més l’Holocaust,el crim més horrorós que mai s’ha comèssobre la terra, fins i tot no va ser un naixementfàcil. Israel sempre ha tingut una existènciadura, voltada de conflictes i de veïns no pasamistosos. És cert que tot conflicte és sempreuna qüestió molt complexa i carregadade matisos, però el que és una veritatincontestable és que aquell gran país, méspetit geogràficament que no pas Catalunya iamb una població semblant, s’ha convertit enl’única democràcia del seu entorn.No ho dic jo, que també, sinó que ho deiael mateix president Obama ara fa cosa d’unmes a Jerusalem, quan afirmava que gràciesal talent i del treball dur, els israelians hanposat el seu petit país –el seu gran país-- al’avantguarda de l’economia mundial. Comdeia Obama, “els israelians entenen el valorde l’educació, i en aquests anys han donat almón deu premis Nobel. Els israelians entenenla força de la inventiva, i les seves universitatseduquen enginyers i inventors.Aquest esperit ha portat cap al creixementeconòmic i cap al progrés humà: l’energiasolar i els cotxes elèctrics; embenatges ipròtesis que salven vides; la investigaciómèdica de més alta recerca i els nousmedicaments que tracten les malalties; elstelèfons mòbils i la tecnologia informàtica quecanvia la nostra manera de viure.De què estem parlant doncs? Molt senzillament,d’un país amb una població de 7,7 milionsd’habitants, amb una superfície d’encara no21.000 quilòmetres quadrats. Però aquest petitpaís té unes xifres d’atur que no arriben alsis per cent i un PIB per càpita al voltant delsMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 11Universitat de Tel AvivEdifici d’Intel a HaifaDeclaració de la Independència de l’estat d’Israel perDavid Ben-Gurión, el 1948“Si la gent vol veureel futur de l’economiamundial, l’hauria debuscar a Tel Aviv i aIsrael.”
  12. 12. trenta mil dòlars. I més enllà de tot això, té unaxifra de patents per càpita que multiplica per25 les que pugui tenir la societat espanyola; unpaís que ha situat una de les seves universitatsen el lloc dotzè del rànquing mundial, i queté quatre universitats entre les trenta millorsuniversitats del món, mentre que Espanya, perexemple, no n’hi té cap.A Catalunya avancem en aquest sentit, i tenimtres de les cinc primeres universitats de l’Estat.Tenim tres campus d’excel·lència internacionalque engloben les Universitats de Barcelona,la Politècnica de Catalunya, la UniversitatAutònoma de Barcelona i la UniversitatPompeu Fabra. Tenim també el Parc de larecerca biomèdica de Barcelona, que liderales investigacions en aquest camp en el sudd’Europa. Per tant, hem de tenir confiança enel nostre futur perquè tenim i estem creant leseines per guanyar-lo.Els catalans, com dic, ens hauríem d’emmirallaren les virtuts de la societat israeliana. I encaramés quan, com és sabut, tot això s’ha hagutd’aconseguir entre tota mena de dificultats.Des del 1948, Israel ha hagut d’afrontar tresguerres i l’hostilitat dels seus veïns. El camí noha estat fàcil, però Israel ha sabut crear unacultura emprenedora a partir d’una poblaciópreparada i amb altes dosis de talent, i aixòha donat lloc a una societat tan innovadorai creativa que s’ha definit com l’equivalentdel segle XXI a la creativa Florència delRenaixement.No és pas que allà a Israel les persones siguinmillors o pitjors que a Catalunya, sinó que s’hasabut crear l’ambient per fer florir tota aquestadosi de coneixement i de preparació. Unasocietat inquieta culturalment, que parla anglèsamb fluïdesa, i que sap que, sense recursosnaturals i sense petroli, o s’espavila o ben pocacosa podria fer en el concert internacional.I a més, és la societat que ha sabut impulsarde manera excel·lent les start-ups, un projectede suport a les empreses innovadores, enles quals les inversions capital-risc i certesajudes –no pas gaire quantitatives— de l’Estatpermeten que petites empreses sorgides alvoltant de la investigació i del món universitaripuguin créixer i superar els seus primers anys,normalment aquells en què no es recullenbeneficis i que solen portar a la desaparicióde molts i molts projectes que haurien pogutfructificar amb una mica d’ajut. Tot això s’hafet, doncs, afavorint aquestes associacionsentre universitat i empresa, ajudant a l’eclosiódel talent i contribuint a crear una economiaemprenedora i centrada en l’excel·lència.Catalunya, doncs, n’hauria d’aprendre moltd’Israel. Aquest país és la prova de la granriquesa que hi ha en les persones i de lamàxima rendibilitat econòmica i social d’optarper l’emprenedoria i la innovació.També és la demostració que les petitesnacions són viables, fins i tot molt més àgilsque les grans, i que amb una política educativai empresarial pròpia, tot és possible. I no pasde les bombolles ni des de l’especulació, sinódes de la veritable font de creació de riquesa,que no és altra que l’economia productiva.I crec que Catalunya està en unes condicionsexcel·lents per a poder col·laborar amb Israel.Ho ha dit en més d’una ocasió l’amic AlonBar, l’ambaixador d’Israel a Espanya, queMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 12Catalunya-Israel
  13. 13. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 13no es cansa de manifestar la seva admiracióper Catalunya i que ens visita de manera moltfreqüent. Com ha dit ell mateix, “existeix unarelació d’amistat especial, i certa admiració,per exemple, en el sistema de renovacióparal·lel de l’hebreu i el català, i que existeixun interès especial en els contactes comercials.S’ha enfortit la Cambra de comerç catalana-israeliana, que és molt activa.No hem d’oblidar, tampoc, l’enorme atractiuhistòric i cultural que Catalunya té també perals ciutadans d’Israel. Aquí, a Tarragona, calrecordar els grans esforços per promocionar elturisme israelià que havia fet l’antic presidentde la Diputació, en Joan Areggio, juntamentamb l’activa Associació de Relacions CulturalsCatalunya-Israel, amb l’amic Andreu Lascorz.Tot això es concreta amb més de quatre-centsmil visitants anuals d’Israel a Catalunya i,el que és encara més important, les moltesrelacions que això comporta i que facilita que,uns i altres, catalans i israelians, ens sentim acasa a un i altre costat del Mediterrani.Val la pena recordar que fa encara no migany, una organització tan antiga i respectadaa Israel com el Fons Nacional Jueu va plantar10.000 arbres --5.000 a la zona que varesultar calcinada pel foc a Horta de SantJoan, i altres 5.000 en la localitat israelianade Yattir, en ple desert de Néguev—en recorddels bombers que van perdre la vida en aquellincendi. Això és una prova més de l’interèsd’Israel per Catalunya i de l’amistat entre totesdues nacions.Els catalans ens podem sentir molt orgullososdel nostre país i de la nostra cultura, i ésobvi que tenim tot un país per oferir carregatd’història, amb uns paisatges totalmentdiversos i a poca estona de viatge entre elsuns i els altres. Tot això ens hauria de portar asaber explicar a tot el món –i també a Israel—aquest gran país que tenim, aquest patrimoniexcepcional de geografia, d’història i decultura que és Catalunya.I també cal tenir molt present que Catalunyaés un país amb una important tradició jueva,i que recentment s’ha recuperat i valoratl’importantíssim patrimoni que han generatsegles i segles de presència jueva. El call deGirona, els banys de Besalú, la recuperaciódel call de Barcelona... per no parlar, avui quesom a Tortosa, d’una de les presències juevesmés antigues al nostre país, possiblementdes de l’inici del període visigot, i que vaesdevenir una de les més importants comunitatsjueves de Catalunya i de tota la Coronacatalanoaragonesa.Tant important era la comunitat de Tortosa queel mateix rei en Jaume va permetre que fosbatlle de Tortosa la persona més competent dellloc, fos cristiana o jueva, i al 1265 el batlled’aquesta ciutat era un jueu, Astruc JacobXixon.I ens queda també molt i molt altre patrimonihistòric per difondre, i fins i tot patrimonidels nostres dies, com ara la Presó de Sort,que va ser centre de detenció provisional demilers de persones jueves que travessavenclandestinament els Pirineus fugint de lapersecució nazi, i que ha donat lloc a unainteressant col·laboració amb el Memorialde la Shoah de París, o també, a Portbou, elMemorial Walter Benjamin, que recorda lamort en aquella població, el 27 de setembreBoscos a Tarragona i Israel impulsats pel Fons Nacional Jueuen memòria dels bombers morts a Horta de Sant Joan
  14. 14. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATnº25 maig 2013MASSADA SABADELL pàg. 14del 1940, del gran filòsof judeo-alemany.No podem oblidar tampoc la presència activade diverses comunitats jueves a Catalunya,com ara la Comunitat Israelita de Barcelona, laCIB, pràcticament centenària, fundada el 1918i que deu anys després, obria a Barcelona, aBalmes cantonada Provença, el primer centrecomunal jueu després de l’expulsió del 1492.O altres comunitats com l’ATID, la Bet Shalomo la Jabad, totes elles actives a Catalunya.Tot això, però, només són algunes pinzelladesque ens permeten dibuixar l’immens potencialde les relacions entre Catalunya i Israel. Aquímateix, per no anar més lluny, és bo recordarel conveni signat entre la Universitat Rovira iVirgili i la Universitat Ben Gurion, o el fet quediversos empresaris d’Israel ja han invertit aCatalunya, o que empreses catalanes s’estanobrint camí en aquell país.També té importància una altra brancad’activitat, lligada amb els costums jueus i elconsum de productes confeccionats segonsles normes tradicionals, de la qual crec quese’n parlarà d’aquí a poca estona, com perexemple la producció de vi i cava kosher, deprimeríssima qualitat, per part de l’empresaElví Wines i que, des de casa nostra, estàadquirint fama i difusió internacional.Per tant, una vegada més, recordar que hi hamolta feina a fer i molt camí per recórrer en elfructífer camí de les relacions entre Catalunyai Israel. I és una opció i un exemple que hemde seguir amb seriositat, perquè si una cosacaracteritza la població d’Israel és la sevaseriositat i l’exigència de la feina ben feta.Les coses les hem de fer bé i amb total voluntatd’oferir per part nostra la màxima seriositati el màxim rigor. Davant una oportunitatcom aquesta no podem permetre’ns el luxed’improvisar o de quedar malament, perquèaixò no s’avé ni amb el caràcter català ni,encara menys, amb allò que esperen denosaltres.I acabo. Una vegada més vull agrair lainvitació a participar en aquest simposi il’oportunitat d’explicar com n’és d’importantper al futur del nostre país el fet de podercomptar amb unes empreses dinàmiquesi competitives i amb una economia capaçd’oferir al món productes innovadors i dequalitat.I si això és important, la manera de fer-hopassa per esforçar-nos i també per aprendre’nd’aquelles altres nacions que han sabut valorarl’esforç, la cultura, la preparació i la innovació.Israel és, com deia fa una estona, el nostregran model. I uns i altres, a un costat i a l’altredel Mediterrani, sentim la presència d’un afectemutu i d’uns lligams que es remunten fins i tot ados mil anys enrere. Això, per a nosaltres, ésuna oportunitat d’or i un do de la Providència.Els desitjo, doncs, que aquest simposi fructifiquii ens permeti avançar pel camí venturós d’unesexcel·lents relacions econòmiques i d’amistat entreIsrael i Catalunya.Moltíssimes gràcies per la seva atenció.l’Honorable senyora Joana OrtegaVicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya
  15. 15. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 15Mentre el taxista anava sortejant l’intenstrànsit de Kiryat Ha-Yevenot, el calor d’aquellmati de juliol a Jerusalem es feia sentirde valent. Sorpresa, quan al tombar perHa-Zikaron , en ruta cap al cim del MountMemorial, mica en mica el trànsit es pacificavai l’aire esdevenia més fresc i lleuger.El taxista, mut fins aquell moment, em vapreguntar el motiu de la visita al Yad Vashem.L’hi vaig explicar. Em va somriure i em donarla mà, i sense més em va deixar en la granexplanada amarada de sol que precedeixl’entrada del Memorial.De la llum a la foscor, aquest és el camí. Resfeia presagiar en l’ample i lluminós vestíbulque les pròpies passes s’encaminaveninexorablement cap a l’estretor rectilínia iobligada, on se’ns mostra la realitat de laShoah. Dels assentaments mil·lenaris a latranshumància de la Diàspora. De la petjadamonumental en la cultura europea a laingratitud d’alguns països on la independènciai eficiència cultural i econòmica de lescomunitats jueves, era un perillós exemple pera la població a la que es volia mantenir en laignorància i dependència d’unes estructuresfeudals obsoletes. D’aquí als primers pogromsi, de ben segur, l’episodi més miserable ipervers que la humanitat hagi pogut crearmai: el genocidi organitzat iplanificat de milions d’éssershumans.I avançant pel passadís...els Guetos i la deportació. Iinevitablement se’m fan presentsles meves tietes Elvira, Mariai Conxita. Membres de la 3ªBrigada de la “Resistance” queforen fetes presoneres perla Gendarmerie del Governcol·laboracionista de Vichy illiurades a la Gestapo a Foix,Ariège. Miraculosament, desprésde salvatges interrogatoris,les tres van romandre juntesi entaforades en el “trenfantasma”. El tristament famós tren que vatrigar dos mesos en arribar a Alemanya amb700 homes i 65 dones a dins. El primer destífou Dachau on hi van deixar els homes ,seguint elles el seu camí fins a Ravensbrückon hi arribaren el 9 de setembre de 1944i instal•lades al Bloc 22. Sobrevivint lestres, també de forma miraculosa, a lesseleccions, les traslladen a un Komando deAuberchevaide, una barriada de Berlín onfabriquen material d’aviació que la majoriade deportades intentaven sabotejar. En unescondicions de treball infernals, de 650 donestan sols en sobreviuen 115. Poc abans del’alliberació tornen a ser traslladades , primeral camp de Sarchenschausen i després a peufins a Copernic on les van fer treballar encondicions inhumanes a pic i pala excavanttrinxeres i fortins d’artilleria per la defensade Berlín. En tot aquest itinerari Maria esseparada i l’hi perden la pista fins quasi unany després de la fi de la guerra. La troben,per fi, a l´ Hospital Salpetriêre de Paris enDe Foix (l’Ariège) al Yad Vashem Raül GrangéMEMORIALnº25 maig 2013
  16. 16. un estat irreconeixible. No tenia més que pellpenjada als ossos i estava convertida en unesquelet humà per l’enverinament de l’aiguadel camp d’extermini de Bergen Belsen. Vamorir al poc temps del rencontre.Elvira i Conxita sobrevisqueren.......A la sala dels noms el record és, si això forapossible, encara més estremidor. No hi hafotos de camps ni d’uniformes ratllats. Unembut surt del cel i s’obre damunt meu ambcentenars de fotografies de famílies , de grans,de joves, de dones, de nens...fotos de “l’altra”vida anterior a la Shoah, on encara duienvides pròpies d’éssers humans, dignes, algunsfins i tot felices i que ens demanen amb lamirada que mai oblidem.Vaig apurant les darreres sales dedicades ala alliberació , ja amb neguit per arribar a lallum que hi ha al final del túnel....la balconadaespaiosa que s’obre a les pendents de MitspeKerem i al paisatge d’Israel, just sobre el Boscdels Justos.Poques vegades una senzilla arquitectura hapogut entendre i transmetre tant fidelmentno ja una epopeia històrica, sinó tota unadisposició mental davant la tragèdia i ladeterminació en derrotar al nazisme en totesles seves formes , així com les persecucionsde tots els temps contra el poble Jueu. Elbalcó al nou Israel es la victòria dels Justos.MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLL’autor de l’articleal Yad Vashem,al costat de latomba d’OskarSchindlerMASSADA SABADELL pàg. 16Raül GrangéSolucionesdemarketingycomunicacionDISEÑOGRÁFICOMEMORIALnº25 maig 2013
  17. 17. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 1710de maig.Arribem a Crackòvia un dia assolellat isorprenentment calorós. Stare Miasto ésun centre històric agradable i d’una granbellesa en una ciutat moderna i vital. Edificisnobles voltegen la plaça Rynek Glowny, lamés gran d’Europa on s’hi barregen calesses,venedors de flors, terrasses plenes de turistesi força grups d’escolars que ressegueixen elsprincipals monuments de la mà dels mestresara que ha arribat el bon temps, deixantenrere un hivern de fins a 20 graus sota zero.Cada hora, un so de trompeta sacseja laplaça des de la torre Hejnal, una tradició ques’allarga des de l’edat mitjana i que fa que unbon grapat de persones badin mirant amuntcom si amb aquest gest s’oís millor la melodiainacabada.11de maig.Fa un dia gris i marcadament més fred.Kazimierz és força diferent del centre històric,i bona part del barri jueu presenta la mateixafesomia que als anys quaranta, quan fouconvertit en guetto amb l’ocupació nazi, araple de cafès i locals acollidors.La vida s’hi desplega al voltant de la plaçaNowy, un petit mercat on s’hi barregenestabliments de menjar ràpid, fruiteries,paradetes d’antiguitats i artesans. En arribar-hi, s’hi havia format un cercle de gent queseguia ritmes d’Elvis amb el peu al voltantd’un quartet d’espontanis que gaudien el plaerdel moment.12de maig.Una carretera que creua zones boscoses depoblament dispers i camps de colza vestitsen franges d’un groc intens mena cap aOświęcim, Auschwtitz en alemany. Fa més fredi plou, i la pluja sona pesadament sobre elfang, davant els barracots i entre les travessesdel camí cap enlloc.Creuar la tanca i els camps I i II-Birkenau ésuna experiència aclaparadora que difícilmentes perdrà en la memòria i prou intensa comper fer que els pensaments s’amunteguin.Davant la manca de raó, prenen protagonismesentiments i sensacions que cristal·litzenen una barreja d’indignació, tristesa i certaincomoditat en moure’ns lliurement per aquestespai d’infàmia i record on el temps s’hi deturàfa setanta anys, de sentir-nos-hi lliures des dela nostra vida actual, sovint banal en excés illuny d’aquells que patiren la crueltat extrema.La visita a Auschwitz, que es ven per totsels racons de Cracòvia, fa pensar que puguiOświęcimDiari del viatge a Cracòvianº25 maig 2013Eugeni Junyent
  18. 18. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 18tractar-se d’una atracció turística més, cosa que accentua aquesta sensació estranya.De ben segur no és fàcil trobar el punt just de respecte a les víctimes i el necessariconeixement d’uns fets inqualificables el ressò dels quals no s’ha apagat del tot.13de maig.Segueix plovent. Més enllà del barri de Kasimierz, a l’altra banda del Wizla, s’hi trobaPodgorze, on un altre camp encabia els treballadors de la fàbrica Emalia d’OskarSchindler. L’empresa, ubicada en una àrea encara avui industrial, és actualment unmuseu de gran interès que mena sensorialment el visitant per la vida de Cracòvia desde finals dels anys 30 fins a la invasió soviètica, a través d’una colla d’espais d’emocióhàbilment ambientats. D’alguna manera, és un segon creuament de la tanca.Diari del viatge a Cracòvianº25 maig 2013Eugeni JunyentArqueòlegDiari del viatge a CracòviaFotografies: Eugeni Junyent
  19. 19. El Maccabi Tel Aviv que dirigeix el sabadellencÒscar Garcia Junyent es va proclamar campióde la lliga israeliana després de derrotarel Ironi Ramat Hasharon a domicili (0-2).L’exjugador de Barça es va erigir en l’heroiper a la calenta afició del Maccabi, que nocelebrava un títol així del seu equip des de2003. Al voltant de 40.000 seguidors vansaltar als carrers en que el col·legiat va xiularel final del partit per celebrar un títol que té aÓscar com a gran artífex.L’entrenador català va arribar a Israelprocedent del juvenil del Barça amb l’objectiude posar en funcionament un projecte elmirall havia de ser el de La Masia. I ho haaconseguit. Només quatre derrotes en totala temporada reflecteixen la bona campanyadel seu equip, en què van destacar també elsespanyols Carlos García, defensa, i Recoba,davanter. La gran estrella va ser el puntaEliran Lligar, que va acumular 22 gols.Durant les deu últimes campanyes Hapoel TelAviv, Beitar Jerusalem i Maccabi Haifa s’havienrepartit els títols de Lliga. No obstant això,l’arribada d’Óscar ha servit per canviar latendència. La seva Maccabi Tel Aviv és el nourei d’un país que també somia encara ambficar a la seva selecció en el pròxim Mundial.MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 19Go MaccMostres d’alegriadesprés de laconsecució deltítol de lligaACTUALITATnº25 maig 2013
  20. 20. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 20Jordi PetitTots els serveis perla teva empresa ,un sol proveïdorinfo@tallerdemk.comVictòria del sentit comúLa Bíblia, text comú a les tres religionsmonoteistes, és prou clara en recrear lamarginació de les dones. De bon principi jaapareix “el pecat original” quan Eva es deixaseduir per la serp, tot embolicant a la trocaa l’Adam i els foragiten del paradís que enèpoques més recents hom ha situat entre elTigris i l’Eufrates. Però a aquest “càstig” enseguiren d’altres, com ara el “pariràs ambdolor”. Seria producte d’una tesi doctoralrecollir tots els casos semblants en aquest textde textos religiosos i literaris on, molt sovint,“elles” són les “dolentes”, ficció simbòlica delsvalors d’uns temps arcaics.Tornem a la dona primigènia i llegim quefou creada d’una costella del primer home,l’original... més clar l’aigua... Al llarg de lahistòria d’Israel, entre dades verificables id’altres fictícies, paga molt la pena per calibrarl’abast del que escric, visionar “peplums” comara “Salomón i la Reina de Saba” i “Samsó iDalida”, entre d’altres.La sentència guanyada recentment a Israel,on s’autoritza les dones a pregar lliurementdavant del Mur de les Lamentacions, és unpas extraordinari que té diferents lectures iconseqüències. En primer lloc és una victòriade l’associació de dones que portava 25 anysreclamant aquest dret, reservat únicamentals homes, perquè qualsevol moviment socialque assoleix les fites que es proposa i per lesquals lluita, anima la resta de gent a actuari no assumir amb impotència una espècie decomplex d’inferioritat.La sentència conté una sèrie d’afirmacions queafecten de ple la tradició judaica, en un sentit,amb meu únic i personal parer, molt positiu.Amb aquesta resolució ens trobem que no espoden fer interpretacions literals i stricto sensodels texts bíblics i es reconeix implícitamentque els temps són canviants i que les societatsJordi PetitPresident honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana deCatalunyaMedalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 iCreu de Sant Jordi, 2008també evolucionen. Curiosament, i malgratles distàncies que hom pugui trobar, sónconceptes similars als emprats pel TribunalConstitucional espanyol, quan finalment vadonar per bo i,per tant, va obrir la porta a lalegalització dels matrimonis igualitaris i lesadopcions dins de l’àmbit homosexual.Aquest posicionament deixa en evidènciala marginació de les feligreses catòliques imusulmanes, apartades de la gran majoria,sinó totes, de les litúrgies i càrrecs únicamentreservades als homes.Tant de bo aquest exemple que ha donat eltribunal israelià aboni els canvis urgents pera la igualtat de les dones a la majoria de laresta de les confessions religioses.Subscripció a la revista.!MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLmassadasabadell@gmail .comL’article d’opiniónº25 maig 2013
  21. 21. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 21Una història assombrosa va tenir lloc a Kíevdurant la II Guerra Mundial. A l’estiu de 1942,Ucraïna estava administrada pels nazis amb labrutalitat que els caracteritzava. Tanmateix elsalemanys van voler organitzar partits de futbolentre els diferents països ocupats o consideratssatèl·lits a l’est. Doncs bé, aviat s’esdevéque un equip sobresurt i va col·leccionantvictòries contra els seus adversaris romanesoso hongaresos: el FC Start, organitzat a corre-cuita a partir de la carcassa del desaparegutDinamo de Kíev, prohibit des de l’inici del’ocupació, però els jugadors del qual van sercridats de nou per a l’ocasió.El rumor dels èxits d’aquest equip arriba alsalemanys, que decideixen organitzar un partitde prestigi a Kíev entre l’equip local i l’equipde la Luftwaffe. Quan es fa la presentació delsequips, els jugadors ucraïnesos estan obligatsa realitzar la salutació nazi.El dia del partit, tots dos equips entrena l’estadi, ple com un ou, i els jugadorsalemanys alcen el braç cridant “Heil Hitler!”.Els jugadors ucraïnesos també estiren elbraç, i sens dubte això decep el públic, que,ben evidentment, considera el partit comuna ocasió per demostrar simbòlicament laresistència a l’invasor. Però en lloc de marcarel gest amb el “Heil Hitler!” que havienacordat, els jugadors tanquen el puny, pleguenel braç damunt delpit, i criden “Viscala cultura física!”.L’eslògan, impregnatd’una connotaciósoviètica, fa que elpúblic es peti deriure.A penes començael partit, un jugadoralemany trenca lacama a un atacantucraïnès. Doncs bé, en aquella època no hihavia substituts. Per tant, el FC Start ha dejugar el partit amb deu jugadors. La cosaes presenta molt malament. Tanmateix, elsjugadors de Kíev es neguen a donar-se pervençuts. Empaten sota les aclamacions de lagentada. Tot seguit, marquen un segon gol il’estadi és un clam d’alegria.A la mitja part, el general Eberhardt,superintendent de Kíev, visita els jugadorsucraïnesos al vestidor i els fa aquest discurs:“Bravo, heu fet un joc excel·lent i ho hemsabut apreciar. Però ara, a la segona part,heu de perdre. Heu de perdre! L’equip de laLuftwaffe mai no ha perdut, especialment enterritoris ocupats. És una ordre! Si no perdeu,us executarem”.Els jugadors van escoltar en silenci. En tornarFootball Club Start i “el partit de la mort”“El partit de la mort”“Without belittling the courage with which men havedied, we should not forget those acts of courage withwhich men have lived.” – John F. KennedyHISTÒRIAnº25 maig 2013
  22. 22. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 22al camp, sense cap consulta prèvia, després d’uninstant d’incertesa, prenen una decisió: jugar.Marquen un gol, i un altre, i acaben guanyantper 5 a 1. El públic ucraïnès està exultant. Elbàndol alemany està furibund. Disparen unsquants trets enlaire. Però encara no hi ha capjugador que es neguitegi, ja que els alemanyses pensen que expiaran l’ofensa en el terreny dejoc.Al cap de tres dies, organitzen un partit derevenja i en fan publicitat amb una granquantitat de cartells. Mentrestant, els alemanysfan venir d’urgència jugadors professionals deBerlín per reforçar l’equip.Comença el segon partit. L’estadi torna a estarple a vessar, però aquesta vegada hi ha undesplegament de tropes de les SS tot al voltant,oficialment per mantenir l’ordre. Els alemanystornen a obrir el marcador. Però els ucraïnesosno afluixen gens i guanyen per 5 a 3. Al finaldel partit, els seguidors ucraïnesos estan bojosd’alegria, però els jugadors estan lívids. Elsalemanys disparen trets. Tothom salta al terrenyde joc. Enmig de l’enrenou, tres jugadorsucraïnesos desapareixen entre la gentada. Vansobreviure a la guerra. La resta de l’equip ésdetingut i porten immediatament quatre jugadorsa Babi Yar, on els executen. Agenollat davantla fossa, el capità i porter, Nikolai Trusevich, tétemps de cridar abans que li endinyin un tret a lanuca: “L’esport roig mai no morirà!”. Tot seguit,van assassinar també altres jugadors. Avui,tenen un monument dedicat davant l’estadi delDinamo.Els nazis havien deguanyar com fosper donar un copd’autoritatExtret del llibre HHhH“Himmlers Hirn heisst Hey-drich” (el cervell de Himmler esdiu Heydrich), de l’autor francèsLaurent BinetMonument als valentsjugadors de l’FC Startdavant de l’estadi delDinamo de Kíev.HISTÒRIAnº25 maig 2013
  23. 23. MASSADA SABADELL pàg. 23MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLEl polac Tadeusz Gebethner, un futbolista convertit en salvadorLa família Gebethner era molt coneguda aPolònia. Gustav Adolf havia estat el fundadord’una de les editorials més importants del país“Gebethner & Wolff”. El seu nét Tadeusz teniaaltres anhels. Va ser el primer president delclub esportiu “Polònia” quan va ser fundat i eltambé va ser el primer capità del seu equipde futbol. Va jugar més de 150 partits coma migcampista o defensor.L’equip de futbol“Polònia” atreia intel·lectuals, advocats, actors,gent de negocis i poetes. A diferència d’altresclubs esportius polonesos, incloïa tambéjugadors jueus i membres d’altres minories. Al1925 quan el “Macabi Varsòvia” va celebrarel seu aniversari, va convidar al” Polònia”a participar en un torneig. El “Polònia” vaderrotar per 4 a 2 a un equip de futbol de TelAviv.Quan Alemanya va atacar a Polònia l’1 desetembre de 1939, Tadeusz Gebethner esva incorporar a l’exèrcit com a voluntarii va combatre al 102è Regiment d’Ulans.Després de la derrota el regiment vaser internat a Lituània. Tadeusz vaescapar del camp de presoners i es vadirigir a Vílnius , on va trobar refugien una de les llibreries de Gebethner& Wolff. Allà van començar lesseves activitats clandestines, quecontinuarien després del seu retorna Varsòvia. En aquesta ciutat l’exfutbolista esconvertiria també en salvador de jueus.A l’estiu de 1942, després de sobreviure ala massacre de Skawina, prop de Cracòvia,Ludwika Abrahamer i la sevafilla de 12 anys Alina, vanarribar a Varsòvia on vanviure com indigents i sensesostre. En la seva desesperacióAbrahamer es va dirigir a unantic conegut, un ex gerent del’editorial Gebethner & Wolff.Incapaç d’oferir-los-hi refugi,les va enviar a casa de TadeuszGebethner, que llavors era socide l’editorial. Tot i no conèixer-les, aquest va acceptar rebre-les. Algunes setmanes méstard se’ls va unir el marit deLudwika, Solomon Abrahamer,que havia escapat del camp deSkawina.Tadeusz Gebethner, que consideravala salvació de jueus com una obligaciód’humanitat, va acompanyar a Abrahamera l’Oficina de Registre de la Població on,assumint un greu risc personal, el va ajudara obtenir una cèdula d’identitat sota un nomfals. Més encara, quan Abrahamer va tenirnecessitat d’una operació urgent en un ull,Gebethner va utilitzar les seves connexionsamb el moviment clandestí polonès per trobarun cirurgià disposat a anar al seu apartament irealitzar l’operació sota la llum d’una espelma.Tadeusz Gebethner (cinquè per la dreta) amb l’equp de Polònia el 1916El Personatgenº25 maig 2013
  24. 24. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 24¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?¡Pues debería hacerlo!Un dia de 1943, alertada per una delació, la policia polonesava arrestar als Abrahamer. Abans que fossin lliurats a laGestapo, Gebethner va aconseguir el seu alliberament a canvid’una important suma de diners que va lliurar a la policia.Al febrer de 1944 Gebethner va aconseguir que els Abrahamerfossin traslladats a Hongria, que per llavors - abans de serocupada per Alemanya - era considerada més segura quePolònia. La família va sobreviure l’Holocaust, va emigrar aIsrael i es va establir a Tel Aviv. El 1981 Alina Abrahamer esva dirigir a Yad Vashem sol·licitant un reconeixement per alsalvador de la seva família. La mare d’Alina va plantar unarbre a l’Avinguda dels Jusots entre les Nacions en honor delvalerós jugador de futbol.Com a membre del moviment clandestí polonès i coronelde l’exèrcit de Polònia, Gebethner va lluitar en l’aixecamentde Varsòvia l’agost de 1944 com a comandant d’un sectorproper a la Universitat Tecnològica. Va ser greument ferit enun enfrontament i els metges van haver amputar-li una braç iuna cama, però tot va ser en va. Tadeusz Gebethner va morira causa d’aquelles ferides el 14 d’octubre de 1944 a un campalemany de presoners proper a Magdeburg.El 2 octubre 1981 Yad Vashem va reconèixer a TadeuszGebethner com a Just entre les Nacions.El 2009, Lukasz Chmielewski, un seguidor de 26 anys del club“Polònia” va decidir realitzar una investigació sobre la històriad’aquell valent compatriota. Les fotos de Tadeusz Gebethnerque va trobar van ser enviades per ell a Yad Vashem. SegonsLukasz, en Tadeusz Gebethner va ser un model de patriota,esportista i persona per a cada polonès i especialment per alsaficionats al futbol.La senyora Abrahamer i la seva filla Alina plantenun arbre en honor a GebelhnerEl Personatgenº25 maig 2013
  25. 25. MASSADA SABADELL pàg. 25MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLHHhH (Himmlers Hirn heisst Heydrich), el cervell deHimmler es diu Heydrich de Laurent BinetDos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenien l’encàrrec de liquidar Reinhard Heydrich, capde la Gestapo, el servei secret nazi, cap de la planificació de la “solució final” i protector nazi de Bohèmiai Moràvia, sobrenomenat “el botxi”, “la bèstia rossa”, “l’home més perillós del Tercer Reich”. Després demesos de preparació, els dos comandos van executar-lo a trets quan es traslladava en el seu Mercedesentre el castell on vivia, fins a la seva oficina. D’aquell fet en sorgí una recerca boja que acabà en unaesglésia al centre de Praga. HHhH és un acrònim encunyat per la SS en alemany que significa “el cervell deHimmler es diu Heydrich” (Himmlers Hirn heisst Heydrich).La major part de la història té lloc entre 1938 i 1942. La narració s’estructura com un embut: capítols curtses relacionen diferents episodis en diferents llocs i en diferents moments, totes les quals convergeixen aPraga, on es va produir l’atac. Tots els personatges d’aquest llibre van existir o existeixen encara. L’autor esva documentar i informar dels fets amb la major precisió possible, però va haver de resistir la temptaciód’idealitzar-los.Com explicar aquesta història? Això a vegades portal’autor a pujar a l’escenari de la seva pròpia vida perreflectir les condicions de l’escriptura, la investigació,la vacil·lació. La veritat històrica es revela tant com unaobsessió neuròtica, com una recerca sense fi.L’autor, Laurent Binet, actualment amb 40 anys, vanéixer a París. Va fer el seu servei militar a Eslovàquiai ha dividit el seu temps entre París i Praga des de faanys. HHhH és la seva primera novel·la.Jan KubisJosef GabcikNOTASi alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústiaelectrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.comSi no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràciesLLIBRESnº25 maig 2013
  26. 26. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 26Subscripció a la revista.Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.PUBLICITATmassadasabadell@gmail .comVols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...i també publicitant el teu negoci.COL·LABORAmassadasabadell@gmail .com-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es-ASEIAsociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net-ACAIAssociació Catalana d’Amics d’Israelhttp://www.acai.catENLLAÇOSTaller de Mk http://www.tallerdemk.comCONTACTA’NSmassadasabadell@gmail .comAGRAÏMENTSMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL-Tarbut SefaradAmics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com-ARCCIAss. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/DISSENY I MAQUETACIÓhttp://www.tallerdemk.com! !!massadasabadell@gmail .comSabadellBotigues.comAmb el petit i mitjà comerç de la ciutatsubscriu-te per rebre-lagratisClica aquì persubscriure’tPUBLICITATAgraïments i Col·laboracionsnº25 maig 2013
  27. 27. Revista de divulgació cultural gratuïtaMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLEDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell IsraelEQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell.COL·LABORADORS: Marc Monells, Silvia Golàn, Raxel Israel, Pedro Gómez-Valadés, Jordi Petit, Mariona López, Eugeni Junyent, Raül Grangé.DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats.Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.nº25 maig 2013

×