Revista de divulgació cultural gratuïtanº22 febrer 2013MASSADA				SABADELLMASSADA				SABADELLIrena Sendler“l’àngel del ghe...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 2EDITORIALFa uns mesos, més d’un any i mig, una colla d’amic...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 3EN PORTADAIrena Sendler, traient nens fora del ghettoEn esc...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 4La vida d’aquesta heroïna va ser portada a lapetita pantall...
MASSADA SABADELL pàg. 5MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATNacer disidente en medio de un disparateNo es fác...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 6Compostela la Asociación Galega de Amizadecon Israel - AGAI...
MASSADA SABADELL pàg. 7MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLSubscripció a la revista.!MASSADA			SABADELLMASSADA			SABAD...
MASSADA SABADELL pàg. 8MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLgai i l’estat d’Israel. Sempre hem hagut delluitar, la majo...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 9les seves criatures, ens el dona un peix benparticular, pod...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 10A Besalú, a principis de marçACTUALITATBesalú Ciutat Jueva...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 11ACTUALITATTel-Aviv, hivern de 2013Continuaré explicant les...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 12Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-l...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 13col·legis i omple els hospitals. Potser enspodem consolar ...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATEl marc del debat polític a Israel ha canviat arrandels resultats electo...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLACTUALITATcomicis, equivocant-se totalment en l’estratègiai el diagnòstic de la so...
MASSADA SABADELL pàg. 16MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLBREUSHospital per a refugiats siriansIsrael estudia constr...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg.17El FC Barcelona jugarà el 31 de juliol un partit a Israel c...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 18El Call jueu de la Seu d’UrgellEL CALLEl carrer dels Jueus...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 19PEL·LÍCULAMasada és el nom d’una muntanya rocosa, ala vora...
MASSADA SABADELL pàg. 20MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLLamentaciones de un prepucioLLIBRESAquest llibre, de l’irr...
MASSADA				 SABADELLMASSADA				 SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 21Subscripció a la revista.AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONSTens ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Massada 22

417 views
373 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
417
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
194
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Massada 22

  1. 1. Revista de divulgació cultural gratuïtanº22 febrer 2013MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLIrena Sendler“l’àngel del ghetto deVarsovia”Otwock, Varsovia, 15 de febrer de 1910 -Varsovia, 12 de maig de 2008«La raó per la qual vaig rescatarels nens té el seu origen a la mevallar, a la meva infancia.Vaig ser educada en la creençaque una persona necessitadaha de ser ajudada de tot cor,sense tenir en compte la sevareligió o la seva nacionalitat.»
  2. 2. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 2EDITORIALFa uns mesos, més d’un any i mig, una colla d’amics vareminiciar aquesta aventura, en forma de revistaelectrònica, que decidírem anomenar Massada-Sabadell. I ho férem des de la més gran de lesmodèsties, però també des de la més gran deles il·lusions, per crear un petit espai on intentarcontrarestar la visió negativa que d’Israel acostumaven adonar els grans mitjans de comunicació.Ha passat el temps i hem de confessar-vos que estem moltorgullosos dels resultats obtinguts. I és així, per sobre de tot,per dos motius. El primer fa referència a que, mes rere mes,hem anat ampliant el número de persones que han volgutrebre la revista. El que va començar sent una tramesa a unalimitada colla d’amics, a hores d’ara i gràcies també alsreenviaments de molts lectors, ens ha permès multiplicar deforma significativa el nombre de persones que la llegeixen.I el segon motiu té a veure amb totes aquelles persones ientitats que han volgut col·laborar , participar activament,elaborant un article d’opinió. Sens dubte, totes i cadascunad’aquestes persones i entitats han contribuït de forma moltsignificativa a prestigiar Massada-Sabadell.En aquest sentit, en el número corresponent al mes defebrer hi trobareu a col·laboradors habituals, com lanostra bona amiga Raxel Israel o en Jordi Petit, però tambécol·laboracions tant interessants com la del jove politòlegEduard Güell o la de l’Associación Galega de Amizade conIsrael, les quals estem del tot segurs seran del vostre grat ique des d’aquí, des de l’editorial de la nostra revista, quetambé és la vostra, volem donar públicament les gràcies.Que gaudiu de la lectura!SUMARIIrena Sendler, El angel del gueto de VarsoviaNacer disidente en medio de un disparatel pàg. 5pàg. 10pàg.11pàg.17A Besalú a principis de marçTel-Aviv, hivern de 2013Hospitals per a refugiats sirianspàg.18EN PORTADAEL CALLACTUALITATpàg.19L’actualitat entorn d’Israel vista des d’aqui pàg. 7PEL·LÍCULApàg.16EL LLIBREpàg. 3Disseny GRÀFIC - Disseny WEB - COMERÇ ElectrònicTALLER DE MARKETINGwww.tallerdemk.com info@tallerdemk.comBREUSEl Barça a IsraelRiego con agua saladaSabies que...pàg.17pàg.17El call jueu de la Seu d’UrgellMasadaLamentacions de un prepucio pàg.20Lapid i el nou escenari polític a Israel pàg.14
  3. 3. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 3EN PORTADAIrena Sendler, traient nens fora del ghettoEn esclatar la Segona Guerra Mundial, Irena Sendler era unatreballadora social de 29 anys, contractada pel Departament d’AccióSocial de l’Ajuntament de Varsòvia. Tot i l’ocupació alemanya,aquest departament va continuar atenent un gran nombre de pobresi desposseïts a la ciutat. Irena Sendler va utilitzar el seu lloc de treballper ajudar els jueus, encara que això es convertís en pràcticamentimpossible, una vegada que el ghetto va ser segellat al novembre de1940. Prop de 400.000 persones havien estat conduïdes a la petitaàrea assignada al ghetto, i la seva situació molt aviat es va veuredeteriorada. Les pobres condicions higièniques en aquell ghettoamb gent amuntegada, la manca d’aliments i subministramentsmèdics van conduir a epidèmies i alts índexs de mortaldat. IrenaSendler, corrent un gran perill a nivell personal, va idear formes deintroduir-se al ghetto i poder ajudar els soferts jueus, i va aconseguirobtenir un permís de l’Ajuntament que li permetia entrar al ghettoa inspeccionar les condicions sanitàries. Un cop dins el ghetto, vaestablir contacte amb els activistes de l’organització de benestar jueui va començar a ajudar-los, sobretot, a passar-los clandestinament ala part ària de la ciutat i a buscar-los aixopluc.Quan es va fundar el Consell d’Ajuda als Jueus (Zegota), Sendleres va convertir en una de les seves principals activistes. El Consellva ser creat a la tardor de 1942, després que 280.000 jueus fossindeportats de Varsòvia a Treblinka. Quan va començar a funcionar,cap a finals d’aquest any, la majoria dels jueus de la capitalpolonesa havien estat assassinats, però Zegota va jugar un papercrucial en el salvament d’un gran nombre que havia sobreviscut lesdeportacions massives. L’organització va cuidar de milers de jueusque intentaven sobreviure, ocultant-los, buscant-los amagatalls ipagant per la seva manutenció i atenció mèdica.Al setembre de 1943, quatre mesos després que el gueto deVarsòvia fos destruït per complet, Sendler va ser nomenada directoradel Departament d’Atenció a Nens Jueus de Zegota. Sendler, el seunom clandestí era Jolanta, va utilitzar els seus contactes amb orfenats iinternats per a nens abandonats per enviar allí als nens jueus. Molts d’ellsvan ser enviats a l’Orfenat Rodzina Marii (Família de Maria) a Varsòvia, ia altres institucions religioses regentades per monges a la propera ciutatChomotow, i també a Turkowice, prop de Lublin. El nombre exacte denens salvats per Sendler i els seus companys és desconegut.El 20 octubre 1943 Sendler va ser arrestada. Va aconseguir amagarevidències incriminatòries, com ara les adreces en codi dels infants aEls nens només coneixien a Irena pel seu nom clau “Jolanta”.
  4. 4. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 4La vida d’aquesta heroïna va ser portada a lapetita pantalla per la CBS a The CourageousHeart of Irena Sendler, on va ser interpretadaper la guanyadora d’un Oscar Anna Paquin.Pel seu treball en aquesta minisèrie, laprotagonista va ser nominada al Globus d’Orcom a millor actriu de minisèrie o telefilm2009.Al llarg d’un any i mig, fins l’evacuació delgueto en l’estiu de 1942, va aconseguirrescatar més de 2.500 nens per diferentscamins: va començar a treure’ls enambulàncies com a víctimes de tifus, peròaviat es va valer de tot tipus de subterfugisque servissin per amagar: sacs, cistellsd’escombraries, caixes d’eines, carregamentsde mercaderies, bosses de patates, taüts... a les seves mans qualsevol element estransformava en una via d’escapament.Ocupació: InfermeraCreences religioses: CatòlicaEN PORTADAcàrrec de Zegota, així com grans sumes dediners a pagar a aquells que ajudaven alsjueus. Va ser sentenciada a mort i enviada ala tristament cèlebre presó de Pawiak, peròactivistes clandestins van aconseguir subornarfuncionaris per obtenir el seu alliberament.Aquesta situació propera amb la mort no la vadissuadir de continuar amb la seva activitat.Després del seu alliberament, al febrer de1944, tot i saber que les autoritats la vigilavende prop, Sendler va continuar amb les sevesactivitats clandestines. A causa del perill, founecessari que s’ocultés. Les servituds de la vidaclandestina la van privar d’assistir al funeral dela seva mare.El 19 d’octubre de 1965, Yad Vashem vareconèixer a Irena Sendler com Justa de lesNacions. L’arbre plantat en el seu honor estroba a l’entrada de l’Avinguda dels Justs deles Nacions.L’any 2007 el govern de Polònia la vapresentar com a candidata per al premiNobel de la Pau. Aquesta iniciativa va serdel president Lech Kaczynski i va comptaramb el suport oficial de l’Estat d’Israel i del’Organització de Supervivents de l’Holocaustresidents a Israel. Finalment el guardó va serconcedit a Al Gore.
  5. 5. MASSADA SABADELL pàg. 5MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATNacer disidente en medio de un disparateNo es fácil la vida del disidente. Y el tema“israelí” en Galicia no es desde luego unaexcepción. Póngase el lector catalán ensituación y olvide por un momento Catalunya.Un mundo aparte para el que desde Galiciasolo tengo palabras y sentimientos deprofunda admiración y sana envidia. EnGalicia no tenemos un Josep Plá o Jordi Pujol,una Pilar Rahola o Carod-Rovira por ponersolo algún ejemplo relevante, que den la carapublicamente en la denominemos “cuestiónisraelí”.Y la situación aquí en Galicia era (y es) unauténtico disparate. Cuando hace 6 años enalgunos relevantes medios políticos gallegosse equiparaba ser “proisraelí” con ser unmaltratador de mujeres, se apoyaba enpúblico y con aplauso de la concurrencia, laposibilidad (deseada para esta gente) de queIrán tuviera un arma nuclear ...y que le dierauso contra Israel. Un entorno en el que algúndirigente muy destacado llegó a vociferar enpúblico que “o mundo do nacionalismo galegoé o da Cuba de Fidel, a Venezuela de Cháveze a república islámica de Irán”. ¡Literalmente!Así de disparatado es el entorno en el quenace en el año 2006 la “disidente” AsociaciónGalega de Amizade con Israel-AGAIEn ese caluroso verano de 2006. Calurosopor la poco usual climatología galaica de eseaño y más dolorosamente por la denominadaII Guerra del Líbano, un grupo de gallegos ygallegas de todas las ideologías, conseguimosponernos en contacto gracias a un difícilmenterepetible cúmulo de casualidades ycircunstancias afortunadas, y decidimos luegoconstituir una asociación de amistad entreGalicia e Israel, Israel y Galicia, buscábamostender desde la milenaria Santiago deCompostela un pequeño puente pionero conida y vuelta a la milenaria Jerusalén.Y así fue. En diciembre de 2006 nace enPedro Gómez-Valadés
  6. 6. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 6Compostela la Asociación Galega de Amizadecon Israel - AGAI. Inicialmente con algo másde medio centenar de animosos socios y sociasy a día de hoy ya con varios cientos. Sin dudaun pequeño-gran éxito teniendo en cuenta ladébil cultura asociativa gallega y la condición“políticamente incorrecta” de ser pro israelí enun entorno que como ya dije antes era y aunes muy difícil cuando no abiertamente hostil.Y desde luego muy hostil fue la reacción quedebimos sufrir. Con una virulencia enfermizay fanática que puso en la diana a algún sociode AGAI solo por ser socio de un colectivoque buscaba y busca estrechar lazos ytender puentes entre los pueblos de Israel yde Galicia. Algo que para estos declarados“enemigos de Israel” parece ser condenable.Ellos prefieren las puertas cerradas, los boicotsfascistas y racistas a la hermandad y amistadentre los pueblos gallegos e israelíCon el tiempo, la perseverancia y una buenadosis de fortaleza colectiva, consiguió AGAIafianzarse, demostrar que no era flor de undía y que ni uno ni cien grupos de intolerantespodrían hacernos callar.Hoy, seis años después, más de un centenar deconferencias, charlas-coloquio, exposiciones,edición de una revista (DE COMPOSTELAA IERUSHALAIM), la organización de unasemana de cine israelí y de 5 viajes de sociosPedro Gómez-ValadésPresidente de la Asociación Galegade Amizade con IsraelACTUALITATy socias de AGAI a Israel, podemos afirmarcon satisfacción - y por que no decirlo conorgullo-, que AGAI es ya un actor significativoen el movimiento asociativo gallego y unaasociación conocida incluso no solo en Galiciasino tambien mas allá del Padornelo comolo demuestran los numerosos socios de AGAIen Estados Unidos, España, Austria, Bélgica,Argentina, Canadá, Portugal e Israel.Hay sin duda un antes y un después de eselluvioso y frío 3 de diciembre de 2006 enel Salón de Actos de la Confederación deEmpresarios de Galicia de la rúa do Vilarcompostelana. La existencia y la actividadconstante de AGAI propició el nacimientoposterior en Galicia de otras entidades quedesde ámbitos diferentes cultivan también elamor por la cultura judía. Así como tambiénayudó a sensibilizar a las instituciones gallegaspara que estas presten ahora una poca más(poca) de atención a nuestro espacio común enla huella de la presencia judía en Galicia comoparte de nuestra memoria histórica comopueblo, como país.Nuestro reto hoy en 2013 es crecer, concientessiempre de nuestra modestia, pero con fuerzay convicción en el camino iniciado y continuarasí tendiendo puentes, agrandando esepequeño balcón con vistas sobre Israel que conenorme esfuerzo y cariño abrimos un ya lejanoinvierno de 2006 aquí en Fisterra, En dondeel Imperio romano situaban el fin del Mundoconocido, a miles de kilómetros de Jerusalén.En esta esquina noroeste de la vieja Sefarad,periferia más occidental de las Europas,tenemos desde diciembre de 2006 un pequeñopero coqueto balcón sobre Israel.Y parafraseando a un grande de la literaturagalega y universal, el escritor Álvaro Cunqueiropermítaseme acabar con un brindis en vozalta: “mil primaveras máis para a amizadeentre Galiza e Israel”.
  7. 7. MASSADA SABADELL pàg. 7MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLSubscripció a la revista.!MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLmassadasabadell@gmail .comACTUALITATL’actualitat entorn d’Israel vista des d’aquíEntre d’altres, dues notícies ens van cridarl’atenció de les que van portar durant elmes de febrer a aquets país als titulars dela premsa. La més complexa i discutida foul’acceptació, per part de l’escriptor AntonioMuñoz Molina, del Premi literari Jerusalem.La seva obra Sefarad bé que s’ho mereixia.Tanmateix, va rebre un veritable diluviuniversal de pressions i desqualificacions. Toti això, va anar a la ciutat santa a recollir elguardó.L’escàndol i rebuig internacional va estarsignat per personalitats com Stéphane Hessel iKen Loach, entre d’altres. Dilema?Aquest escriptor lúcid i just que és MuñozMolina, va respondre que Israel és un paísplural i democràtic on existeixen ONG’s igrans corrents d’opinió que cerquen el finaldel problema-ocupació de Palestina, igualque també hi ha molta gent que és molt imolt reaccionària. A Israel aquest debat ésmolt intens. Aquesta confrontació preocupaa tota la societat israeliana i, per tant,existeixen diferents opcions i confrontacionsideològiques.El jurat del premi literari va lloar la seva obraperquè “expressa la llibertat de l’individu” iperquè l’escriptor mostra simpatia vers “elsexiliats i els qui pateixen”.Muñoz Molina, molest per aquesta allaude crítiques que va rebre, va respondre,contundent, a una entrevista telefònicacomentada pel diari “El País”. En ella afirmavaque anava a Jerusalem com ho havien fetabans Susan Sontag i Jorge Semprún i queanar-hi no volia dir avalar la política delgovern electe, sinó que contribuïa a consolidarla llibertat d’expressió.Un segon tema va portar recentment Israel ala contraportada de “El País” el dilluns onzede febrer. Un activista gai i alhora jueu, AdirSteiner, una persona coherent amb la sevaètica i desig de pau i concòrdia, enemic detota violència.Ningú com la comunitat homosexual itranssexual per a testimoniar segles depersecució, tortures i mort, des de les fogueresinquisitorials, al gulag stalinista, passant perl’holocaust inspirat i executat pels nazis.Aquesta persona compromesa amb la sevaautoestima i dignitat, sol posar ponts entre lacondemna ultraortodoxa jueva d’aquest “actecontra natura” i la simple realitat.I llegint aquesta contraportada de “El País”m’ha vingut al cap la similitut entre el colectiuJordi Petit
  8. 8. MASSADA SABADELL pàg. 8MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLgai i l’estat d’Israel. Sempre hem hagut delluitar, la majoria de les vegades contracorrent.La lluita i tenacitat del poble jueu ésabastament coneguda però jo els vull parlarde l’altre aspecte. Vegem-lo:Fa molts anys que la ciència ho ha aclaritabastament: la sexo-afectivitat humana ésdiversa i variada. També en l’àmbit animal.La “natura” ha estat esgrimida per totesles religions monoteistes com la raó percondemnar la sodomia (també entre parellesheterosexuals) i la homosexualitat. Fixem-nosamb el que és àmpliament acceptat, o sia,la creació de Déu o Yavhé, com es vulgui ifixem-nos també de com n’és de sorprenent i,a vegades, temible: quan un lleó vol aparellar-se, acostuma a matar les cries que la lleonaha tingut amb un mascle anterior. Quan uninsecte com la “Mantis religiosa” s’aparellaamb un incaut pretenent, ella desplega lesseves pitjors armes i un cop fecundada escruspeix en viu el desgraciat pretenent!.Quan una colònia de pingüins rep l’atacdespietat i massiu de les gavines, nomésqueda desolació. Cries i ous raptats oesclafats. Una tragèdia natural, un fet quees repeteix des de que el món és món peròenmig d’aquesta desolació, les parelles depingüins homosexuals, recullen algun delsous desperdigats, ous que la seva famíliaoriginal no tornaria mai al niu, i coven l’oui després en tenen una cura extrema. El/lapingüí privilegiat/da, d’haver trobat una llard’acollida, una llar d’adopció després de latragèdia, rebrà més alimentació i un millorensinistrament per a sobreviure, que la restadels pollets que seran criats per les parellesmascle-femella de la colònia. De fet, aquestspingüins, un cop siguin adults, contribuiran amillorar l’espècie. Seran unes super-aus, mésben nodrides i amb més capacitats que laresta.Potser Darwin no ho va detectar. A la sevaèpoca, parlar d’aquests temes era poc menysque terrorífic. Parlar de relacions homo obisexuals entre animals l’hauria desacreditat.Tanmateix coincideix amb la teoria del’evolució i adaptació de les espècies animals.En aquest cas diríem que amb catalitzadorsafegits: cries sorgides de parelles homo. Elscignes negres són una mica més atrevits: lesparelles homo roben un ou d’un altre niude la mateixa família d’aus. Aquest segrestcomporta dues avantatges, la parella mascle-femella tindrà una boca menys per alimentari podrà tenir més dedicació per a la resta. Elfutur cigne negre, fruit d’un rapte, esdevindràun súper cigne, tal com hem vist en el cas delspingüins.La natura és sorprenent però un copestudiada a fons no ens val com a guia delcomportament humà, ni de moral ni de capreligió. Certament, la població en general haestat dins de l’analfabetisme fins fa molts pocssegles. Val a dir que les religions (paraulaque prové de “re-lligare”, relligar, unir), handesenvolupat un rol important per a explicarallò que era inexplicable i per a vertebrarsocietats sota el poder polític de torn. Lanatura, dèiem, segueix oferint sorpreses.Trobem peixos transsexuals, sense necessitatd’haver passat per cap quiròfan. Varien desexe segons la quantitat de mascles i femellesdel seu entorn. Altres animals no tenen sexedefinit, són mono-sexuals, es reprodueixensols, individualment, com els cargols.L’exemple més anti-masclista i referent per amolts pares que no aguanten amb facilitatACTUALITAT
  9. 9. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 9les seves criatures, ens el dona un peix benparticular, podriem dir que és un mascle-guarderia. Quan les cries són a punt de néixerd’uns ous que ell ha vigilat, els dona protecciódins de la seva boca. Un gran descans per ales afortunades mares. Des del meu particularpunt de vista: això és una família com cal!Fa segles que ja no cal cap discurs religiós.Abans d’aparèixer la humanitat, abans delsneandertals i de l’homo sapiens, abansde les festives religions politeistes i de lesposteriors religions monoteistes i torturadores,tot estava ja a la natura. El catolicismees va encarregar de destruir molts obresherètiques de l’antiguitat. L’Edat mitjanasignificà una tremenda purga dels monestirsque, entre altres coses, ens ha fet perdre unaquantitat ingent de textos antics. Durant elreconeixement oficial del cristianisme coma religió de l’Imperi romà en crisi, es vanentretenir en destruir escultures paganes, tan sieren grecoromanes com egípcies. En el mateixplat de la balança trobem els talibans afgans,que van fer volar pels aires els immensos imil·lenaris budes de Bamiyan...el fanatisme faestralls.Malauradament, els llibres sagrats de les tresreligions monoteistes van condemnar al foc totallò que feia milions d’anys ja era natural.Jordi PetitPresident honorífic de la CoordinadoraGai-Lesbiana de CatalunyaMedalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 iCreu de Sant Jordi, 2008Adir SteinerACTUALITAT
  10. 10. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 10A Besalú, a principis de marçACTUALITATBesalú Ciutat Jueva és una celebració derecreació històrica centrada en l’evocació de lacomunitat jueva medieval de Besalú de la quales conserven evidències significatives com lasinagoga i els banys rituals jueus o “miqvé”.Els carrers de la localitat fan un viatge en eltemps i s’instal·len en plena Edat Mitjana peroferir música sefardita en directe, conferències,visites guiades dramatitzades i gastronomiatípica.El comtat de Besalú va ser un dels comtatsexistents al territori conegut durant la primerameitat del segle IX com Marca Hispànica. Enels seus orígens, el comtat de Besalú va ser un‘pagus’ (territori amb un govern descentralitzat)del comtat de Girona. El comtat de Besalúva disposar de moneda pròpia des del 969encara que fins el 1020 només existeixenreferències documentals.Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les tevesaportacions, comentaris, escrits, opinions,etc ... i també publicitant el teu negoci.COL·LABORAmassadasabadell@gmail .com!
  11. 11. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 11ACTUALITATTel-Aviv, hivern de 2013Continuaré explicant les petites anècdotes queomplen la vida de qualsevol habitant de Tel-Aviv, les petites històries del dia a dia, diferentsal que se sol llegir als grans mitjans decomunicació, perquè a la gent senzilla, com hosoc jo, no sempre els toca viure extraordinaris ipreocupants esdeveniments, sinó que la rutinai el normal transcórrer dels dies també tenencoses d’allò més divertides.Com se sap, el dia 22 de gener els israeliansestàvem convocats a les urnes per escolliraquell partit polític que ens era més escaient,és a dir, escollir entre tots els 120 diputats delnou Parlament, la dinovena Kneseth i entretots ells, per suposat, el nou Primer Ministre,el cap del partit més votat. Us dono algunesxifres oficials: les llistes electorals aquest any2013 la conformaven 5.656.705 ciutadans i esvan habilitar un total de 10.132 urnes per talque exercissin el seu dret a vot en tot el territorinacional. El col·legi electoral més modest,per dir-ho d’alguna manera, segueix sent elsituat al kibutz Beth-HaArava, a la vall delJordà, amb només 51 votants. Fins i tot es vandur 57 urnes a les presons. Es van presentar32 partits diferents, que van significar 3.960candidats a les diferents circumscripcions.Els partits que pretenen aconseguir entrar alParlament necessiten obtenir 70.000 vots. Desde la primera Kneseth fins ara, han estat 836els parlamentaris que han ocupats els seusescons. En aquest moment, el sou mensuald’un diputat és de 38.296 shekel, el queequival a uns 7.650 euros.Una setmana abans dels comicis, elsperiodistes no deixaven de comentar lainfluència que podria tenir la pluja enl’abstencionisme i que en aquest cas, elsúnics que sortirien a votar serien els ideòlegs,qual cosa hauria canviat el panorama político, ben al contrari, si feia bon temps lesparelles joves sortirien a passejar, aprofitantaquesta estona de breus vacances per a durels nens al camp o a la platja i s’oblidariendel seu deure cívic, cosa que no resultariamassa encoratjador! I com de costum, elsperiodistes es van equivocar i la gran majoriade la població va saber anar a votar i anara passejar. A les 10 del matí ja estàvem a 22graus, amb sol d’estiu i cel transparent. A Tel-Aviv els carrers ja estaven animats a aquellahora, amb famílies que tibaven els cotxets delsnadons mentre parlaven entre si. Els singles,amb una tassade cartró ambel primer cafèdel dia en unama i a l’altra lacorretja del gos.Els avis, gaudintde l’esplèndiddia als bancsinstal·lats alscarrers abansd’adreçar-seals col·legiselectoralsindicats a lestargetes quehavien rebut.Raxel Israel
  12. 12. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 12Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.PUBLICITATmassadasabadell@gmail .com!ACTUALITATResulta senzill saber on hi havie les urnes.Des de lluny es divisaven petites cues i,sobretot, moltes banderoles i cartells al voltant,evidentment a la distància que permet la llei.Per allà també pul·lulaven grups de simpàticsadolescents que intentaven, fins al darrermoment, convèncer de l’excel·lència de lespropostes dels seus partits, als transeüntsque es divertien discutint amb ells.Entrem al col·legi electoral. Tot estàpreparat amb cura. Un plànol indica lasala on toca a cada elector segons elsseus cognoms. A cada sala, dos vigilantsde diferents partits s’asseguren del bonfuncionament de la jornada de votació.Aquesta és la Festa de la Democràcia, quancada un, sigui jueu, àrab, religiós, laic,ancià, soldat, ric, pobre, nascuten el país o nouvingut, exerceixlliurement el seu dret a enviar alParlament els representats queconsidera més capaços. Al sortir,els veïns es troben i es saluden.Somrient pregunten – ja hasvotat? Ara hi anem nosaltres -.A les terrasses es formen grupsd’amics que comencen a debatrelliurement perquè aquí ningúamaga les seves opinions o lescrítiques que li provoquen elsseus dubtes polítics. S’aventurenen quins seran els resultats i,invariablement i poc a poc, vanmuntant el pròxim govern!Al migdia, les tendes de Tel-Aviv estan plenesde clients. Les rebaixes van ser tot un èxit!Diferents generacions de les famílies es trobeni unes van als parcs, altres al Passeig Marítim,altres als barris del sud, on s’hi troben elsartistes... hi ha bicicletes per tot arreu i cuesdavant dels kioscs.A la plaça on jo visc, uns joves enganxatsals seus ordinadors deambulen al costat delspares “jaredís”, vestits de negre, que cuidende la seva nombrosa prole mentre les marescompren. Cap a les 8 del vespre, s’afanyen aarribar a temps per a votar...són la reraguardadels votants, els que sempre s’endarrereixen, els que no saben quina hora és, els queencara dubten, els que pensaven que “no” ide sobte no volen perdre-s’ho, els que havienhagut de fer un treball d’urgència....i, a les10 del vespre, el país sencer està davant de latelevisió i buscant en els seus smartphones elsprimers resultats i comentant-los per les xarxessocials. S’acaba un dia agradable...i tornem ala realitat!Uns dies més tard va tornar la pluja i ambella la pandèmia viral al Israel: la grupdesenvolupa la seva estratègia, buida els
  13. 13. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 13col·legis i omple els hospitals. Potser enspodem consolar pensant amb l’anunci quel’Institut francès va fer a principis de febrer:la setmana de la gastronomia francesa, quees va obrir amb una exposició de fotografiesculinàries de tot el món, “Art and Food”.Onze famosos “xefs” francesos, entre ellsl’ex-cuinera del president Mitterand, vancol•laborar amb alguns restaurants, tantde Tel-Aviv com de Jerusalém, per a donara conèixer els que anomenen “les novestendències” de la cuina i també van retre unhomenatge a Israel Haaroni, que va ser elpioner de la cuina gastrònoma moderna alnostre país. A l’hotel Sheraton, davant del mar,el xocolater Leo Dos Santos vingué per exercirel seu saborós art, acompanyat per mestresde la cuina francesa i de la cuina molecular.L’últim dia d’aquest petit festival culinarifrancès, el públic va poder fer una cata de vinsi comprar uns “Pinot” de França i Israel. Si, hedit Israel que s’està posant al nivell del bonvivre tradicional europeu.Està clar que el que fa una important ingestade calories ha de gastar-les aviat! Per això,Tel-Aviv ja està preparant la Marató de marçque, del 10 al 13, omplirà els carrers de laciutat amb uns 35.000 participants, de totesles edats, amb el tradicional recorregut depoc més de 42 quilòmetres, que discorrepels principals eixos vials de la ciutat, essentseguit des de les voreres per prop de 200.000seguidors. Abans però, el mes de febreracabarà entre carretes i disfresses la festade Purim, que és el primer model de tots elscarnestoltes històrics fins els nostres dies icommemora, simbòlicament, com la reinaEsther i el seu oncle Mordejai van salvar,en aquell temps llunyà els jueus de Persiadels perills que els amenaçaven. Perillsque als nens israelians no els costa massad’imaginar perquè el dimecres de la passadasetmana en la qual escric això, al matí, esvan haver d’entrenar, tantals parvularis com alscol·legis, per enfrontar-se a una alarma que esdonava a tot el país. Persort, ja sabíem que eraun simulacre i sense quela seguissin els míssils,però reconec que no vaigpoder reprimir un esglaial pensar “aquesta jovegeneració també...”ACTUALITATRaxel Israel18-2-2013
  14. 14. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATEl marc del debat polític a Israel ha canviat arrandels resultats electorals. Aquests comicis subratllenun nom: Yair Lapid. El líder del partit Yesh Atid(“Hi ha futur” traduït al català), que va aconseguirser segona força, està marcant l’agenda políticaamb un discurs clar i directe, i en serà clau a l’horade configurar un govern que probablement passiper pactar amb la coalició Likud/Beiteinu queencapçala l’actual Primer Ministre Netanyahu.El popular presentador televisiu ha fonamentatla seva campanya en un tema que és cabdal perla classe mitjana laica israeliana: igualtat en lacàrrega impositiva i igualtat en l’obligació de ferel servei militar per a tot el conjunt de la societat.Els privilegis dels ortodoxos, la comunitat que méscreix degut al seu elevat índex de natalitat, sónel problema urgent a abordar per una part de lapoblació que reclama igualtat en drets civils. Lapidn’ha fet bandera amb un discurs fresc i atrevit,on parla de superar les divisions i configurar unasocietat realment cohesionada i inclusiva. Segonsun simpatitzant, “Lapid sap com vendre un somni,i nosaltres seguim aquest somni”. L’objectiu de YeshAtid: deixar fora del govern els ultraortodoxos.La llista del partit de Lapid és tota una declaraciód’intencions. És la que té el percentatge més elevatde dones i la formen periodistes, el que va ser capde la Shabak (l’agència de seguretat interior, quegestiona el pressupost més elevat i compta amb latecnologia més avançada del món), rabins de perfilliberal, activistes a favor dels drets dels homosexualsi la que serà la primera dona etíop diputada a laKnesset. Pnina Tamano-Shata (nascuda l’any 1981),la número catorze de la llista, és coneguda per seruna activista política i aparèixer sovint als mitjans.A Israel actualment hi ha aproximadament 150.000ciutadans d’origen etíop, al voltant del 2% de lapoblació. Que Pnina Tamano-Shata sigui diputadaés tot un símbol i un pas cap a la inclusió d’aquestaminoria. El Yesh Atid és doncs un partit gensconvencional, representa una part de la societatmoderna i oberta, caracteritzada en la ciutat de Tel-Aviv, que posa en qüestió l’statu quo imperant.En aquests moments el problema més seriós elté el Labor i la seva adaptació a la nova situaciósocial a Israel. El Labor va cometre un greuerror manifestant davant dels mitjans, fa un mesaproximadament, que ells serien a l’oposició.A Israel, els partits a l’oposició no determinenles polítiques ni tenen gairebé rellevància,principalment perquè al comptar necessàriamentamb amplis governs de coalició degut al sistemaelectoral (sufragi universal directe, districteelectoral únic, 2% de barrera d’entrada, 120 escons),els consells de govern són de facto com discussionsparlamentàries on es fan votacions per majoriaper aprovar les mesures. Els ciutadans d’Israel noanaven a votar a un partit que d’entrada es situavaa l’oposició, “on potser pots cridar i queixar-te,però difícilment seràs escoltat”, diu un reconegutanalista de la Universitat Hebrea. A més, el Laborva intentar formar govern amb els ultraortodoxos,i el seu electorat potencial no ho va poder acceptar.Shelly Yajimovich, tot i estar ben considerada, noha sabut transformar el Labor i els 17 escons que haobtingut no són el que es podia esperar. La irrupciódel partit de Lapid ha acabat de descol·locar elLabor. El reset és imperatiu si pretèn tornar a seralternativa de govern.Les eleccions, però, també han assenyalat claramentque Netanyahu ha perdut molt de suport. El PrimerMinistre en funcions va ser qui va avançar elsPninaTamano-ShataLapid i el nou escenari polític a Israel Eduard GüellMASSADA SABADELL pàg. 14
  15. 15. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLACTUALITATcomicis, equivocant-se totalment en l’estratègiai el diagnòstic de la societat israeliana, basant laseva campanya en el discurs de la por. Assessoratper la mateixa persona que va treballar ambMitt Romney, el partit conservador (a favor delsassentaments i en contra de negociar amb l’OAP)va patir un espectacular daltabaix i la particulararitmètica de la Knesset l’obligarà a pactar ambpartits que l’exigiran renúncies per arribar als61 escons necessaris per formar govern. Governque, davant d’un Hamàs reforçat, haurà d’afrontarnecessàriament el procés de pau.Una sisena part dels ciutadans israelians van votaren un programa que no se centra en el conflictepalestí fonamentalment (tot i que el Yesh Atidestà a favor de reiniciar les negociacions de pau).Tampoc parla especialment de política exteriorni d’economia (en comparació amb el Labor o elMeretz, netament d’esquerres). Aquesta sisenapart va votar directament contra els privilegis delsultraortodoxos. La comunitat ultraortodoxa va teniruna participació al voltant d’un 80%, mentre que laparticipació total va ser del 66%. Un futur secularsembla doncs en risc.Lapid ha irromput amb força i ja ha transformatl’escenari polític d’Israel. Un possible pacte ambBennet (religiós però a favor de la igualtat en elservei militar), que compta 12 escons, podria portarLapid a forçar la convocatòria de noves eleccions,perquè seria molt difícil per Netanyahu formargovern. I des de que van aparèixer els resultats, laseva popularitat creix a mesura que passen els dies.Des de Isaac Rabin, Israel no ha tingut mai cap lídercapaç d’il·lusionar a tota la societat.Yair Lapid. líder del partit Yesh AtidEduard GüellMASSADA SABADELL pàg. 15
  16. 16. MASSADA SABADELL pàg. 16MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLBREUSHospital per a refugiats siriansIsrael estudia construir hospitals per a refugiats sirians prop de les fronteres amb aquell pais.Israel està estudiant l’erigirhospitals a punts fronterersamb la veïna Siria, desprésque fa poc uns refugiatssirians van demanar ajudaper a tractar les seves feridesde guerra.Darrerament, alguns sirianscríticament ferits van fer unacrida d’ajuda als soldats deles IDF que els van trasladara l’hospital Sieff Safed.Aquesta és la primera vegadaque l’estat d’Israel admetsol.licitants d’asil sirians dinsdel seu territori, des de queva començar la vergonyosasagnia siriana.De tota manera, semprehi haurà qui preferiràcondemnar Israel…
  17. 17. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg.17El FC Barcelona jugarà el 31 de juliol un partit a Israel contra uncombinat de jugadors musulmans i jueus en el marc del projecte perfomentar la pau entre israelians i palestins que presentaran avui, elpresident del Barça, Sandro Rosell, i el cap de l’Estat , Shimon Peres.Per al partit d’exhibició es desplaçaran al país les principals estrellesdel Barça-inclòs Leo Messi-que gaudeixen d’una extraordinàriaadmiració en l’àmbit local.L’equip català romandrà només un dia a la zona i l’objectiu és que latrobada sigui transmès en directe a tot el món.BREUSEl Barça a IsraelEl desierto del Negev está siendo escenario de unacontecimiento agrícola sin precedentes. La sequía, según sepudo comprobar, no parece afectar a los agricultores de lazona sureña de Ramat Hanegev.En lugar del riego con agua dulce, expertos en agriculturaconsiguieron elaborar un sistema que funciona con aguasalada, logrando un hecho sin precedentes a nivel mundial: unaplantación de olivo, que ocupa una superficie de1.000 metroscuadradostuvo una producción cuatro veces mayor de la que seobtiene en un área similar irrigada con agua dulce.Expertos israelíes también observaron la ventaja del aguasalada en el cultivo de tomates y viñedos, y hasta los tilapias– peces de agua dulce – parecen haberse acostumbrado ya alnuevo sistemaRiego con agua saladaSicarius (plural llatí de sicarium, que usa de daga, assassí percontracte o encàrrec) aquest terme es va aplicar, per analogiaemprada pels invasors i ocupants romans, als defensors jueus,(o als insurrectes) que van procurar expulsar als romans i elsseus partidaris de JudeaSabies que...Origen de la paraula SICARI
  18. 18. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 18El Call jueu de la Seu d’UrgellEL CALLEl carrer dels Jueus és un carrer de la ciutat dela Seu d’Urgell, situat al casc antic, continuaciódel passatge de la missió. El carrer connectaaquest últim amb el carrer Major. És un carrerestret i antic.En aquest carrer, abans dit del Cèsar, hi haguéel call jueu, amb la seva sinagoga.La comunitat hebrea que vivia al carrer no foumolt nombrosa però si rellevant. En el momentàlgid de la seva prosperitat arribà a teniruna vintena de famílies, on devien posseir laseva sinagoga-escola, com la situada a casadels Bedoz el 1344, ben proveïda amb unatrentena de llibres.Carrer dels Jueus, la Seu d’UrgellAls afores, vora unes vinyes, van tenir elseu cementiri fins a la definitiva desaparicióde la comunitat cap a mitjan segle XV.Actualment és un carrer comercial, amb algunscomerços i bars. Durant el Mercat Medievaldels Canonges, és un dels carrers que esguarneixen de forma especial per aquestadata.www.tallerdemk.comTens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.PUBLICITATmassadasabadell@gmail .com!
  19. 19. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 19PEL·LÍCULAMasada és el nom d’una muntanya rocosa, ala vora del Mar Mort, en la qual el rei Herodesva construir una fortalesa que cent anys méstard, després de la destrucció del temple deJerusalem l’any 70, serviria com a base dela guerrilla de la secta dels zelotes contra elsromans. Més de 900 jueus van ser assetjatsper una legió romana l’any 72. El setge duràdos anys i els zelotes van optar per suïcidar-se abans de rendir-se a l’enemic. En aquestapel•lícula de l’any 1981, dirigida per BorisSagal, l’actor Peter Strauss interpreta EleazarBen Yair, líder dels zelotes i en Peter O’Tooleintrepreta el general romà Corneli Flavi Silva,que capitanejava la desena legió, encarregadade sufocar la revolta jueva.L’acció narra principalment les vicissituds delsetge entrellaçades amb una història d’amor:el general romà està enamorat d’una esclavajueva, Sheva, a qui interpreta l’actriu BàrbaraCarrera, nascuda a Nicaragua i ciutadananord-americana. El britànic Anthony Quayleinterpreta Rubrius Gallus, l’oficial romà queplanifica l’atac a Masada.Els jueus assetjats van tenir durant el setge coma únic aliat al sol, que significava una constattortura pel campament romà. Eleazar Ben Yaires va entrevistar amb Corneli Flavi Silva pernegociar la pau però les ordres de Roma, queexigia la rendició incondicional, van impedirl’acord.Les tropes romanes van construir una rampaper lliscar per les muralles la seva torred’assalt. Quan els vencedors penetraren a lafortalesa, van trobar 958 cadàvers d’homes,dones i nens que van preferir suïcidar-seabans d’esdevenir esclaus. Només dues donesromandrien vives.Masada
  20. 20. MASSADA SABADELL pàg. 20MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLLamentaciones de un prepucioLLIBRESAquest llibre, de l’irreverent Shalom Auslander, és una controvertida perla literària que beu de la grantradició humorística jueva.“La gent que em va criar dirà que no soc religiós. S’equivoquen. El que no soc és practicant. Peròsoc religiós d’una manera dolorosa, aclaparadora, incurable, miserable”. Així es defineix ShalomAuslander. Educat en l’ortodòxia jueva, aviat es va adonar que seguir els preceptes de la seva religióseria una tasca difícil per a un adolescent i, per aquesta raó, el sentiment de culpabilitat va anar,irremediablement, in crescendo.Essent adult, Auslander riu de si mateix a Lamentaciones de un prepucio, memòries on passa revista detots els traumes religiosos, familiars i sexuals pels que va passar. Quan Auslander comença a desviar-se de la ortodòxia, primer mitjançant la pornografia i el menjar no kosher, la marihuana, el furt o lamasturbació compulsiva, s’enfronta a un nou dilema de tipus religiós: el seu fill està a punt de néixer iha de decidir si segueix la tradició i li fa tallar el prepuci o no.Aquest llibre conté una profunda reflexió sobre la identitat, plasmada a través d’un divertit al·legat ques’inscriu en la línia subversiva dels humoristes jueus nord-americans, de Woody Allen, els germansCoen o escriptors com Philip RothFont: Revista “Que Leer”Deixaqueetvegin.Siguestu,peròsiguesdiferent.Disseny gráficImatge corporativaDisseny webBotigues on lineCatàlegsRètols i CartellsPapereriaRevisteswww.tallerdemk.cominfo@tallerdemk.com mnbarcosdealquiler@gmail.comShalom Auslander
  21. 21. MASSADA SABADELLMASSADA SABADELLMASSADA SABADELL pàg. 21Subscripció a la revista.AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONSTens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.PUBLICITATmassadasabadell@gmail .comVols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...i també publicitant el teu negoci.COL·LABORAmassadasabadell@gmail .com-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es-ASEIAsociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net-ACAIAssociació Catalana d’Amics d’Israelhttp://www.acai.catENLLAÇOSTaller de Mk http://www.tallerdemk.comCONTACTA’NSmassadasabadell@gmail .comAGRAÏMENTSMASSADA SABADELLMASSADA SABADELLSabadellBotigues.comAmb el petit i mitjà comerç de la ciutat-Tarbut SefaradAmics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com-ARCCIAss. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓTaller de Mk http://www.tallerdemk.comsubscriu-teper rebre-lagratissubscriu-teper rebre-lagratisClica aquì per subscriure’t!!!massadasabadell@gmail .com

×