Massada 13
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Massada 13

on

  • 779 views

 

Statistics

Views

Total Views
779
Views on SlideShare
502
Embed Views
277

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

6 Embeds 277

http://bereshitbiblia.blogspot.com.es 235
http://bereshitbiblia.blogspot.com 35
http://bereshitbiblia.blogspot.de 2
http://bereshitbiblia.blogspot.it 2
http://bereshitbiblia.blogspot.pt 2
http://bereshitbiblia.blogspot.co.il 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Massada 13 Massada 13 Document Transcript

  • ARCSI MASSADA SABADELL abril 2012 EDITORIALEstem a les acaballes del mes d’abril i, tot iessent sempre un plaer compartir aquestnewsletter amb vosaltres, aquestavegada ho fem especialment contents ioptimistes.En efecte, si en el darrernúmero compartiem la nostra alegria deguta que Massada-Sabadell assolia el seu dotzènúmero i per tant el seu primer any devida, en el present us portem dues bonesnoves.Per una banda i en referència a la revista,volem traslladar-vos la nostra satisfacciópel fet de poder comptar amb dues novescol·laboracions. Una del Sr. Victor Argañai una altra del Sr. Jordi Lozano, mésconegut com a Jordi Petit. Per a nosaltres éstot un honor i des daquí els agraïm quehagin tingut l’amabilitat de col·laborar deforma desinteressada amb la nostra revista.I per l’altra, informar-vos que la nostraentitat, l’Associació de RelacionsCulturals Sabadell Israel (ARCSI) haorganitzat la “I Setmana CulturalSabadell Israel” que es desenvoluparàentre els dies 7 i el 14 de maig.Comptarem amb la col·laboracíó depersones amb una dilatat coneixement de lapolítica i la cultura israelianes en particulari jueva en general, com el periodista PlàcidGarcia-Planas, Ana Bejarano, SébastienBauer, Ravid Goldschmidt i conferenciantsdel més alt nivell. Així mateix comptemamb la col.laboració d’entitats tantimportants com Fundació Bosch iCardellach, la Cambra de Comerç deSabadell, l’Alliance Française, CineclubSabadell o Joventuts Musicals.L’objectiu que perseguim és poder oferir lanostra ciutat un ventall de propostes de Número: 13caire bàsicament culturals, destinades a queaquelles persones que estiguin interessades,puguin conèixer en forma de petits tastets,la realitat cultural d’Israel.Us animem a consultar la programació en CONTACTA’NSaquesta mateixa revista així com a assistira tots aquells esdeveniments que siguin del massadasabadell@gmail.comvostre interès.Que gaudiu de la lectura. 1
  • ARCSI MASSADA SABADELL ... i la ciutat convidada és: TEL AVIVTots els anys l’organització del PRIDE-BCN convida una ciutat mediterrània a participar en lamanifestació de l’Orgull de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (lgtb). Al 2011, perunanimitat de totes les associacions homosexuals i transgénere catalanes del Pride, es vatriar la ciutat de Tel-Aviv.Sabíem que potser podria haber-hi disens per motius polítics, aliens a la defensa dels dretsde la comunitat lgtb. Finalment no fou així i tothom va ser conscient del que significa l’estatd’Israel pel que fa a llibertats personals.Rodejat de païssos on els drets de les dones son absents i l’homosexualitat estàpenalitzada, tothom que pot emigra a Israel per a poder viure més lliure. Els costumsinspirats per una interpretació integrista i errònia del Corán, porten a casos com el que vaexplicar-nos una activista lesbiana palestina fa uns anys a Barcelona. Allí, si una noia esdescoberta per la familia com a lesbiana, la tanquen a casa i conviden a un parent per amostrar-li el “recte camí”: violació. Un malson. Els gais son apallissats i marginats. Doblevida doncs, si cal sobreviure en aquella gran regió.Disident davant les grans causes que no respecten les llibertats individualsPersonalment sempre he actuat en defensa de la comunitat lgtb a tot país. En la mevaépoca de militància al PSUC sovint donava “la nota”. Quan a un congrés ens visitava undestacat camarada del PCUS o del PC Cubà, tothom s’aixecava per aplaudir. Servidorrestava enganxat al seient i creuat de braços. Quan em preguntàven per la meva actitud,responia que si anés a Moscú o a La Habana, aniria a la presó. Segurament quelcom empassaria si em planto a Gaza en oberta defensa de les llibertats sexo-afectives. Tanmateixtot el meu desig i suport de que pari tot atac mutu i trobin una entesa de pau ambdósveïns.Respecte les ong’s de cooperació internacional, costa queassumeixin la questió lgtb, però ja porten a terme moltsinteressants projectes d’emancipació de les dones i contra l’vih/sida. Obama ha donat una lliçó : l’ajut dels EEUU per apaïssos en vies de desenvolupament, será condicionat a la noexistència de lleis homófobes. La comunitat lgtb es il·legal encaraa 75 païssos (6 amb pena de mort). Els 46 membres de la LligaÀrab són el pricipal front opositor dins l’ONU.El moviment lgtb no és de dretes ni d’esquerres, és un movimentpro-Drets Humans i contra la pena de mort. No és anticlerical,engloba associacions de persones lgtb jueves, musulmanes i cristianes, creients, peròmarginades dins les seves religions.Israel no és perfecte, però recomano visitar Tel-AvivIsrael tampoc és el país perfercte per a la comunitat lgtb. Però hi ha suficients llibertatslegals, dret d’associació i un munt de llocs d’esbarjo. Israel no ha creat un estat entorn laTorà, ni la Biblia, es prou laic. Curiosament, l’únic acord al que han arribat les tres religions 2
  • ARCSI MASSADA SABADELLmonoteístes locals, es fer pressió per a que fos prohibida la manifestació del Pride a la“ciutat sagrada” de Jerusalem. Fins ara han pogut mantenir-la “pura”. Cristians ortodoxes icatòlics, jueus i musulmans han oblidat que cal interpretar els textos religiosos en el seucontexte de fa milers d’anys. Crec que el més pur del món és l’expressió de l’amor.Totes tres religions mantenen allunyades les dones dels respectius oficis litúrgics.Sortosament la religió jueva, al no tenir un cap inapel·lable, presenta diferents corrents, méso menys progressites. Igual que els anglicans. Respecte dels imans passa el mateix, tot ique caldria una escola europea del Corán.Pel que fa als quatre evangelis oficials (els van escollir entre molts d’altres), no apareix capcondemna a l’homosexualitat ni marginació de la dona. Fou Pau de Tarso que va arruinarl’igualitari pensament cristià original. Va introduïr la filosofía estoica de la culpa, el papermarginal de la dona, la condemna de l’homosexualitat, el pecat del plaer i la necessàriaexpiació. Servidor va “pagar” el pecat homosexual als 13 anys amb cilicis al braç, a unacompanya meva les germanetes li ho posaren a una cuixa per “la llibertat de Cuba”…finalsanys 60.Qui no hagi vist l’estupenda pel·lícula de Amenábar “Agora”, cal que ho faci d’immediat,més clar: aigua.Finalment hem de reconèixer l’éxit d’Isarel del 1998 a Eurovisió, molt més que una cançó.Un missatge de respecte a la diferencia: una representant transsexual, amenaçada pelsintegristes i que va guanyar el primer any en que, justament , es va establir el tele-vot delpúblic. Triomf doncs rotund i popular.VISCA DANA INTERNATIONAL-VISCA TEL-AVIVhttp://www.youtube.com/watch?v=1LCP2KzDad0 (DIVA ,V.O. Hebreu) Jordi Petit, Creu de Sant Jordi i Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. Si alguna amistat us ha enviat aquest Newsletter però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feu- nos-ho saber a massadasabadell@gmail.com. Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies 3
  • ARCSI MASSADA SABADELL El call jueu de TORTOSAEn l’anterior número de Massada-Sabadell, us parlàvem dels singulars gegants jueus deTortosa, la Caxixa i Bonjuhà. Ara, hem volgut aprofundir en el llegat jueu d’aquesta ciutat deles terres de l’Ebre parlant-vos del seu call.Un entramat laberíntic de carrers estrets i places pintoresques amb pou. Això és el que espot trobar al Call Jueu de Tortosa, una estructura urbana que s’ha mantingut gairebé intacta.Entre els segle XII i XV, la comunitat jueva de Tortosa va ser una de les més importants deCatalunya fins que les pressions i persecucions impulsades pels Reis Catòlics van culminaramb lexpulsió dels jueus de la Península al 1492.Un bon punt de partida per conèixer el Call Jueu de Tortosa, és la plaça de la Immaculadadel barri de Remolins. Si, des d’allí, prenem el carrer Jaume Tió i Noé arribarem als carrersde Jerusalem i den Fortó. És en aquest indret on les fonts documentals ubiquen lasinagoga, la carnisseria i el forn, tres edificis que han patit notables transformacions. Darrerade la Sinagoga hi ha la plaça Menahem ben Saruk, on vorejarem la muralla per la travessiaVandellòs, un dels carrerons més estrets del Call, fins arribar a lanomenat portal dels Jueus.Es tracta de lúnic portal que resta de lantic call, que donava pas, extramurs, al cementirihebreu.Tortosa passà a formar part de la Red de Juderias lany 1998, i des daleshores, d’unabanda, sha sumat a les diferents activitats que ha gestionat lassociació, i, de l’altra, haimpulsat diverses accions envers la recuperació del seu llegat jueu. Dins del marc delcommemoració del 850è aniversari de la donació de la carta de poblament cristiana i de lesde seguretat sarraïna i jueva, es va impulsar la realització d’unes jornades d’estudi de cairejurídic i històric sobre aquest fet, a la vegada que l’Ajuntament de Tortosa, en el logod’aquestes jornades, incorporà com a element identificatiu l’anagrama amb símbols de lestres cultures, des de la voluntat de recuperar la història plural de la ciutat. En la mateixa líniad’actuació, es va dissenyar i es construir la parella de gegants jueus, Caxixa i Bonjuhà, ques’afegeix a la de moros i la de cristians, de manera que completa la representació de totestres comunitats. L’estudi i la difusió han estat també objectius contemplats en la investigacióal voltant de la làpida funerària hebrea encastada al pany de muralles del segle XIV del barridel Rastre, i en l’elaboració d’un itinerari turístic i cultural anomenat La presència jueva,inclòs en l’edició de la guia de la ciutat, Tortosa, ciutat mediterrània de les tres cultures.Fonts: Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tortosa 4
  • ARCSI MASSADA SABADELL El personatge: Corrie Ten BoomCorrie Ten Boom, una salvadora holandesaPocs han sentit parlar della. No és una figura "famosa". Noobstant això, la seva història mereix ser coneguda perquèva ser artífex de la salvació de jueus i altres personesdurant locupació nazi dHolanda, en lèpoca de la SegonaGuerra Mundial.Corrie Ten Boom va néixer el 1892 en el si duna famíliaprofundament cristiana. Casa seva estava sempre obertaper a aquells que tinguessin alguna necessitat.Lavi de Corrie, Willem, havia establert una rellotgeria l’any1837, a ledifici situat al número 19 de Barteljorisstraat, aHaarlem, Holanda, ciutat on ella va néixer. A la planta baixa, sobre el carrer, funcionava ellocal comercial i en els pisos superiors vivia la família.El negoci va ser heretat després per Casper, fill de Willem, i finalment per Corrie, qui es vaconvertir així en la primera dona rellotgera holandesa i també en la primera dona que vadirigir un moviment de resistència contra els nazis al seu país.Als 48 anys dedat, i en ser testimoni del que passava a Holanda sota el règimnacionalsocialista -especialment, la implacable persecució dels jueus-, va decidir que haviade fer alguna cosa. Se li va acudir llavors la forma dauxiliar-los, trobant immediat suport perpart del seu pare i dels seus germans.Quina va ser la idea de Corrie? Que lhabitatge de la família comencés a utilitzar-se com arefugi. Unes sis o set persones es podien amagar allà. A la pràctica, i en general, quatredelles eren jueves i les restants, membres de la resistència holandesa. En algunesocasions, s’hi estaven només unes poques hores, com un lloc despera i trànsit cap a altresllocs segurs, en altres, es quedaven durant mesos fins que aconseguien marxar. Però unavegada que la idea es va posar en marxa, la circulació déssers humans perseguits es vaconvertir en una cosa permanent.A la segona planta de ledifici, en la pròpia habitació de Corrie, es va construir un amagatall,lentrada estava dissimulada per un armari, que consistia en un espai de prop de 2,5 m. dellarg per 0,70 m. dample. Podia albergar com a màxim a unes sis persones en formasimultània, les quals havien de romandre de peu i sense moure’s.Cada vegada que sonava lalarma (un timbre petit ocult costat de lescala), la gent disposavade poc més dun minut per ocultar-se en aquest lloc, portant les seves pertinences. Allà esquedaven fins que passava el perill, en absolut silenci i completa immobilitat.La rellotgeria era una perfecta "pantalla" per a aquestes activitats, ja que no era cridaner nisospitós que, com en qualsevol altre negoci, entressin i sortissin persones constantment.Així va ser com poc a poc, Corrie es va trobar al capdavant duna xarxa formada per unavuitantena de persones, el grup "Beje" (aquest era el nom comercial de la rellotgeria), quebuscava altres cases dholandesos arriscats i valents que poguessin donar asil a la gent com 5
  • ARCSI MASSADA SABADELLella mateixa ho feia. La major part del seu temps l’invertia en tenir cura dels refugiats, unavegada que els trobava alberg.Es creu que així va salvar la vida duns 800 jueus, a més de nombrosos integrants de laresistència holandesa i estudiants que eren perseguits perquè refusaven col · laborar ambels nazis.La traició.Un dia, un home va entrar al negoci dels Ten Boom i li va dir a Corrieque ell i la seva dona eren jueus i que necessitaven diners persubornar un policia.Aquest home va ser qui el 28 de febrer de 1944 els va delatar a laGestapo Els seus agents van esperar durant tot el dia, vigilant larellotgeria, i van detenir a cadascuna de les persones que esdisposava a entrar. Al vespre, havien capturat al voltant de trentapersones.Després van escorcollar la casa, on van arrestar Corrie, el seu pare Casper, els seusgermans Willem, Nollie i Betsie i el seu nebot Peter, i els van conduir a la presó deScheveningen.Encara que la Gestapo sospitava que hi havia gent amagada en algun lloc i va revisaracuradament tot ledifici, no van aconseguir trobar el refugi, on en aquell moment hi haviaquatre jueus i dos membres de la resistència. Encara que la casa va continuar sotavigilància, tots van poder ser rescatats per altres integrants de la xarxa de Corrie. Durant les47 hores que van passar fins que els van alliberar, se les van arreglar per a romandre quietsi silenciosos, pràcticament sense aliments i sense aigua. Els quatre jueus van ser portats aun altre refugi i tres dells van sobreviure a la guerra. Pel que fa als dos membres de laresistència, un va morir poc després i laltre va aconseguir sobreviure.La destinació dels Ten BoomJa a la presó, quan a Casper li va ser informat que podia ser condemnat a mort per salvar jueus, va declarar: "Seria un honor donar la meva vida pel poble elegit de Déu". I en certa manera així va ser, ja que va morir als deu dies de ser detingut, als 84 anys dedat. Corrie i la seva germana Betsie van estar en tres presons diferents durant els següents deu mesos després del seu arrest, fins que van ser enviades al camp de concentració de Ravensbrück, prop de Berlín, a Alemanya. Betsie, de 59 anys, va morir al poc temps darribar-hi: no va aconseguir suportar les privacions a què va ser sotmesa.El germà, Willem, de 60 anys, el "crim" del qual havia estat col · laborar amb la resistència,va contraure tuberculosi durant la seva estada a la presó i va morir poc després dacabar laguerra.Un altre dels nebots de Corrie, Christian, de 24 anys, va ser portat al camp de Bergen 6
  • ARCSI MASSADA SABADELLBelsen també acusat de formar part de la resistència, i mai més es va saber dell.De manera que quatre membres de la família Ten Boom van donar les seves vides davantdel compromís que havien assumit per salvar les daltres éssers humans....I Corrie va tornar.A finals de 1944, i gairebé per miracle, el seu nom va ser inclòs en una llista de personesque havien de recuperar la llibertat. Va tornar a Holanda i va poder guarir-se dels problemesde salut contrets durant el temps en què va estar presonera. Va viure a casa de Haarlemlúltim hivern de la guerra, però no va romandre inactiva. Com ella deia: "Déu ens va donarlamor per ser capaços de perdonar als nostres enemics".Corrie va perdonar. Va perdonar la pèrdua dels seus éssers estimats i els seus propissofriments, aquells que li van ser infligits en lèpoca de la seva permanència al camp deconcentració. I va anar més enllà. Un dia de 1947, a Munic, un home va voler saludar-la i vapretendre donar-li la mà. En veure el seu rostre, el va reconèixer immediatament com undels guardians més cruels de Ravensbrück, un dels molts davant els quals va haver dedesfilar nua amb la seva germana Betsie quan, segons els especials criteris imposats pelsnazis, seleccionaven a la gent que era encara útil per al treball daquella que no ho era. Compodia donar-li la mà a aquest home?. Ell li va dir que shavia convertit al cristianisme desprésde la guerra i que creia que Déu lhavia perdonat per totes les maldats que va cometre alcamp de concentració, però que necessitava que ella personalment li digués que elperdonava. Corrie ho va fer i li va donar la mà.I com evidentment tenia molt damor per donar, va fundar una casa de convalescència enBloemendal, destinada a la curació i el repòs dels supervivents.Va sentir que la seva vida era un regal de Déu i que necessitava compartir el que ella i laseva germana Betsie havien après al camp de concentració: "No hi ha dolor tan profund quelamor de Déu no pugui arribar a ell".El 1968, el Museu de lHolocaust a Jerusalem (Yad Vashem) li va demanar que plantés unarbre en memòria de les moltes vides de jueus que ella i la seva família van salvar. Així hova fer i aquest arbre encara creix allà.A principis de la dècada del 70, el seu llibre "The Hiding Place" (El Refugi) es va convertir enun best seller.També es va filmar una pel · lícula basada en la seva història el 1975.El 1978 va patir un accident cerebrovascular que la va deixar paralitzada. Va morir el 15dabril de 1983, dia en què complia 91 anys. És notable que ens deixés en aquesta data .Segons la tradició jueva, només a la gent molt beneïda per Déu se li concedeix el privilegiespecial de morir el mateix dia del seu aniversari.Avui dia, lantic "refugi" es pot visitar com un museu. Font: The Internacional Raoul Wallenberg Foundation 7
  • ARCSI MASSADA SABADELL Juegos florales, una reflexió sobre Günter GrassEl nostre company Víctor Argaña, membre d’ASEI (Asociación de Solidaridad EspañaIsrael) ens ha fet arribar aquesta reflexió arran de la publicació del poema “Wasgesagt werden muss” (El que s’ha de dir).El poema, o lo que sea, publicado ayer por la izquierda mediática internacional, es decir,New York Times, Süddeutsche Zeitung, La Repubblica y El País nos ha despejado al menosdos dudas sobre Günter Grass: La primera que su poesía aburre todavía más que su prosay la segunda que Freud tenía razón, las creencias infantiles son difíciles de borrar. Los díasfelices pasados por el niño Günter en la juventudes SS, le han dejado no solo unapercepción de la realidad averiada sino también un odio irracional.Si fuéramos benévolos diríamos que a Günter Grass no se le puede tomar en serio ni comopoeta, ni mucho menos como analista de política internacional, pero cuando se publica unpanfleto antisemita que leen, o intentarán leer, millones de personas, lo menos que se puededecir es: Günter qué odio tienes, cuánto daño haces y cómo puedes esconder tanto maldetrás de ese bigote.De lo que se puede entender de los 13 versos del escritor alemán es que está muypreocupado por la paz mundial, que Israel es una amenaza para el mundo y que Alemania,no sabemos por qué, no debe vender más submarinos a Israel. Pero el escritor calla sobre elrégimen represor iraní, que oprime a su pueblo, financia el terrorismo internacional y quehace unos años no dudó en condenar a muerte a un colega suyo por publicar cuatro versosde adolescente enamorado. La diferencia que quizás no quiere ver Grass es que, a pesar delo malo que es su poema, nadie le va a condenar a muerte por haberlo escrito. Ni enAlemania, ni en Estados Unidos, ni en Israel.La crítica literaria, por ahora, se ha abstenido de valorar esta joya de la lírica universal.“Sobre la poesía política de Grass y sus actividades políticas prefiero no manifestarme” hadicho el crítico literario Marcel Reich-Ranicki. Otros sí opinan sobre las carencias técnicasdel poema: Posee una métrica desigual y carece de sonoridad. Los expertos apuntan querecuerda a la lírica alternativa de los años 70, al estilo de Erich Fried, que nadie entendió,nadie compró y todo el mundo olvidó. Y eso los que lo lean en alemán, porque los que lolean en inglés, en español o italiano, lo único que se les puede ocurrir es por qué lodisfrazan de poesía cuando lo que quieren publicar es propaganda antisemita. La preguntaahora es si habrá una campaña internacional de esas de “Todos somos Günter”, que de nohaber muerto, encabezaría el pérfido de Saramago o, peor aun, si algún cantautor antiisraeli,tipo Ismael Serrano, se atreverá a musicar estos versos y nos torturarán con ellos en lapróxima edición de Rumbo a Gaza.Y entre tanto verso suelto, rima asonante y juego floral, Emmanuel Nahson, Embajador deIsrael en Alemania, y político revelación de esta primavera, se ha atrevido a levantar el veloy nos dice que es lo que se ve en este poema del nobel alemán: “Lamentablemente estoparece formar parte de esa tradición europea de culpar a los judíos durante la fiesta del 8
  • ARCSI MASSADA SABADELL Pesaj de crímenes rituales: Antes eran los niños cristianos, cuya sangre se usaba para hacer mazad, y hoy es el pueblo iraní al que el estado judío quiere aniquilar. Es triste que Israel sea el único país del mundo que tenga que justificar todos los días su derecho a existir. Solo queremos vivir en paz con nuestros vecinos”. En fin, querido Günter Grass lo que te pedía el cuerpo era haber escrito este poema de 1931, que quizás leíste en tu infancia de brazo en alto y camisa parda, pero por tu falta de empatía con el ser humano, creíste que era verdad, sin entender que Friedrich Hollaender, su autor, lo había compuesto irónicamente, en respuesta a esa afirmación tan antisemita de “no tengo nada contra los judíos pero todos sabemos que…” Justo lo que acabas de decir cuando te han empezado a caer los palos.Los judíos son culpables de todoPero cómo es eso?Por qué son culpables?Nene, tu no lo entiendesPero ellos son culpablesYo tampoco se de quéPero ellos son culpablesLos judíos, fueron, sony serán culpables de todoaunque no lo creas, es así-Entonces, los judíos son culpables?-Sí-Ah claro, entonces ahora ya lo entiendoLos judíos son culpables de todoGünter Grass.Amenaza para el sentido común y para la poesía en general 9
  • ARCSI MASSADA SABADELL Un llibre NOTÍCIES El violí d’Auschwitz Maria Àngels Anglada Columna EdicionsEl violí dAuschwitz ésuna novel·la de la filòlogai escriptora catalanaMaria Àngels Anglada, Serrat i Sabina actuaran aescrita lany 1994 i amb Tel Avivmés de 100.000exemplars venuts en Els cantautors Joan Manuel Serrat i Joaquíncatalà.[1] La novel.la narra Sabina, han confirmat que actuaran el properel sofriment del poble mes de juny a Israel i van sortir al pas de lesjueu als camps de crítiques que algunes ONG’s espanyoles iconcentració alemanys, israelianes, finançades habitualment perpersonificat en Daniel, un governs europeus que promouen lalutier jueu de Cracòvia deslegitimació i el boicot contra l’estat d’Israel.que treballa al camp com “Tenim un compromís amb la gent a la quea fuster. Sauckel, el comandant del camp estimem a Israel, amics nostres que estànsassabenta del veritable ofici den Daniel i lluitant per una Israel i una Palestina méscondiciona la seva vida a la construcció de un justa i jo estaré allà al costat dels meus amicsviolí de so perfecte. La construcció de israelians, que no és el govern. I des d’allàlinstrument és constitueix en el fil que lliga en intentaré transmetre el que jo faig i com hoDaniel amb la vida en una situació contra rellotge faig”, va afirmar Serrat. “A aquestes alçadesen la que senfronta la dignitat dun ésser humà a del partit no crec que hagi de donarla barbàrie del feixisme. explicacions del meu recorregut i es provable que les coses que jo faig no siguin del gust deAquesta és una història corprenedora que posa tothom, però si que he de tractar que siguinde manifest la dignitat i la capacitat de del meu gust”, va adduir el músic catalàresistència duna persona davant ladversitat més juntament amb Sabina.terrible com era viure en les condicions Serrat va sortir al pas de les crítiquesinfrahumanes en què es vivia en els camps de vessades pels representants d’organitzacionsconcentració dels nazis. com Mundobat, Acsur-Las Segovias y la Rescop (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina). Els portaveus d’aquests grups van expressar la seva frustració al donar-se a conèixer que ambdós artistes es presentaran a Tel Aviv el proper 21 de juny. “Anirem a Tel Aviv, pel que a mi respecta per primera vegada, a cantar fonamentalment perquè hi 10
  • ARCSI MASSADA SABADELLha una colònia d’argentins amplíssima, crecque són més de cent mil i suposem que I Setmana Cultural Sabadellaquest serà el públic que tindrem”, va declararSabina. “Si tenim l’oportunitat de discutir amb Israella gent o amb la premsa de quins són elsnostres punts de vista, no dubtin que hofarem” va afegir el cantautor que es vapresentar juntament amb Serrat en una giraper Paraguai, per promocionar el seuespectacle “Dos pájaros de un tiro”Concert de música Klezmer Dins del proper mes de maig, ARCSI (Associació de Relacions Culturals SabadellEl passat dissabte 21 d’abril, Cat Ensemble & Israel) està organitzant unes jornadesCo va oferir un concert de música Klezmer al culturals per apropar la tradició i culturacafè teatre Àgora de Sabadell. És un quartet israelianes a la nostra societat. Entre els actesformat per piano (Jordi de la Torre), percussió que hi ha previstos, destaquem conferències,(Jordi Cascales), flauta (Montserrat Munill) i cinema i música, amb les que pretenem donarclarinet (Pau Prat) que gaudeix fent arribar a conèixer una realitat que ens és moltaquest estil de música a tots els públics. propera.El concert consistia en un seguit de pecescurtes tot intercalant diverses explicacions ENLLAÇOSsobre els orígens de la música klezmer, les -AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYAinfluències provinents d’altres cultures, les http://embajada-israel.esseves característiques principals i, fins i tot, -ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel) http://www.arcci.catfent participar al públic tocant i ballant. -ASEI (Asociación Solidaridad España-Israel ) http://www.aseiweb.netTot plegat va durar poc més d’una hora i el -Tarbut Sefarad, amics de la cultura hebreapúblic va sortir-ne molt content, però no pas http://www.tarbutsefarat.commés que els músics, que vibren amb -ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel )l’espectacle i saben transmetre la seva il·lusió. http://www.acai.cat 11
  • ARCSI MASSADA SABADELL Programa de la Setmana Cultural Sabadell Israel 12