• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Renovació teatral que va des de la postguerra
 

Renovació teatral que va des de la postguerra

on

  • 1,804 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,804
Views on SlideShare
1,582
Embed Views
222

Actions

Likes
0
Downloads
21
Comments
0

2 Embeds 222

http://acasanostra.es 221
http://translate.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Renovació teatral que va des de la postguerra Renovació teatral que va des de la postguerra Presentation Transcript

    •  
      • Aquest període concideix pràcticament amb els quaranta anys de la dictadura de Franco.
      • Una part de l'exèrcit espanyol es va alçar contra el govern de la II República. Va començar així la guerra civil entre republicans i feixistes.
      • En 1939 la Guerra es dona per acabada amb la victoria del feixistes. Comença així una època de repressió contra els vençuts y la imposicio d'un règimen no democràtic.
      • Amb tot aixo, el català deixa de ser una llengua oficial i torna a la clandestinitat.
      • Els nostres escriptors no van tenir altres opcions que l'exili i el silenci.
      • Amb l'arribada del franquisme al poder es van prohibir tot tipus de manifestacions teatrals que no reforcessin la ideologia i les pretensions del nou règim.
      • - Fins a l'any 1964 les representacions en llengua catalana van ser reprimides.
      • - Després van ser apareixent grups teatrals, com l'escola dramàtica d'Adrià Gual, que va iniciar un camí de renovació i ho va culminar amb grups com Els Joglars, La fura dels Baus i Els Comediants.”
      • Les tendències que van dominar el teatre català d'aquesta època van ser el teatre simbòlic, l'existencialista i, més tardanament, el realista. D'altra banda, els models més innovadors es van vincular amb el teatre experimental o el de l'absurd, després amb el teatre èpic i narratiu, i, a la fi dels seixanta, amb el teatre documento.
      • Durant el primer franquisme, el gènere literari que més conflictes i dificultats va tenir va ser precisament el teatre, doncs els problemes propis de la dimensió espectacular i la seva difusió oral va causar que es reactivés amb major lentitud.
      • A partir de 1946 comença a desenvolupar-se un tipus de teatre minoritari, la principal finalitat del qual era dignificar la llengua i l'escena. 1.Entre els primers grups que van representar un teatre minoritari i diferent, podem esmentar: el Teatre Experimental de Barcelona o el teatre Club.
      • 2.En 1955 va sorgir la Agrupació Dramàtica de Barcelona, una agrupació formada per persones la finalitat principal de les quals era mantenir viva costi el que costi la seua fidelitat a la llengua i la cultura catalanes.
      • A partir dels anys seixanta es trobaven ja forjades les bases per a un nou teatre, els quals es van fer realitat gràcies a les aportacions i l'evolució de grups tan innovadors com Els joglars. Les bases que van ser assegudes en els seixanta, tindrien el seu moment d'esplendor en els anys setanta.
      • El primer període es caracteritza per ser una espècie de transició, la qual s'estén fins a 1975. Les principals característiques d'aquest període són la continuïtat del teatre polític dels seixanta.
      • Posteriorment, entre 1875 i 1985 es produeix la institucionalització del gènere.
      • Després, en una tercera etapa, es va consolidar una nova generació d'autors. *aquesta segmentació solament és aplicable a la situació de Catalunya.
      • - Un fet important en el desenvolupament del teatre català durant aquests anys, és l'aparició del Teatre Nacional de Barcelona i el Teatre Capsa. En 1970 va aparèixer el teatre El Galliner, determinant per a l'edició d'obres de teatre en català.
      • - No obstant això, en la dècada dels anys setanta també va sorgir una reacció contra les propostes teatrals anteriors relacionades amb el Realisme o el teatre didàctic i una forta defensa a favor del teatre col·lectiu. Açò va fer que aquests autors es replantegessin la seva creació i evolucionessin cap a propostes més imaginatives i col·lectives.
      • A Catalunya:
      • Va haver-hi prohibicions taxatives sobre l'escenificació en català en els teatres.
      • Solament es van mantenir en un àmbit restringit i familiar les representacions nadalenques dels pastorets, piadoses, folklòriques i “moralment acceptables”
      • Al el País Valencià:
      • Ràpidament van ser utilitzades les representacions dels anomenats Miracles vicentins, actes commemoratius realitzats per celebrar la festivitat de sant Vicent Ferrer, com a mostra d'una tolerància lingüística i d'un respecte cultural en realitat inexistent que servien per reforçar la imatge d'un “llevant feliç”.
      • La seua unitat temàtica va ser la meditació sobre la mort.
      • Molts dels personatges estan inspirats en el seu mon real de Areyns de Mar.
      • La seua obra dramàtica més significativa va ser Antígona. Des de la llunyania del mite, Antígona, el personatge femení de la tragèdia del dramaturg grec Sòfocles es represa per Salvador Espriu per tal de reflexionar sobre la guerra entre germans i les seues conseqüències. Aquesta obra pretén exposar la desfeta col·lectiva que va suposar la Guerra Civil Espanyola i la seua divisió entre vencedors i vençuts.
      • En les seues primeres obres teatrals va realitzar una caricatura de la classe burgesa i els seus valors morals representats en la família o en el matrimoni. D’aquesta etapa cal esmentar “Allò que tal vegada s’esdevingué” una paròdia del episodi bíblic d’Adam i Eva i la mort d’Abel en mans de Cain.
      • A partir del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil va optar per un teatre de denúncia de la crua realitat que vivia el país. L’obra representativa d’aquesta etapa es “La Fam” que s’inspira en el procés revolucionari viscut a partir del 19 de Juliol de 1936.
      • De retorn de l’exili va intentar introduir-se al teatre comercial amb obres com “Ball robat”, una novel·la dramàtica que presenta la crisi de tres matrimonis. El protagonisme recau en els personatges de psicologia complexa que expressen una opció de vida i una recerca desesperada de la felicitat.
    •