• Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,174
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
24
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DEL TEATRE DE MANUEL DE PEDROLO
  • 2.
    • Amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser proscrit dels escenaris professionals i va viure absolutament desconnectat de les línies de força més innovadores del teatre europeu i nord-americà fins al final de la Segona Guerra Mundial.
    • El 1955 es fundà l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , companyia de teatre legalment reconeguda que aconseguí dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos.
    • Dins la programació tingueren cabuda els clàssics, com Shakespeare i Txèkhov, i es promocionares autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.
    EL TEATRE DE LA POSTGUERRA DURANT ELS ANYS SETANTA
  • 3.
    • A més disposaven d’una col·lecció – Quaderns de teatre - que va permetre la lectura de textos estrangers contemporanis que mai no havien estat editats en català: Ionesco, Greene, Brecht.
    • El 1960,Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany fundaren l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) , oberta als nous corrents teatrals.
    • L’Escola va contribuir a crear futurs professionals de l’escena i reivindicà l’obra d’autors catalans com Salvador Espriu o Joan Brossa.
    • També introduí nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre aquests el mètode de Bertolt Brecht, i va influir d’una manera decisiva en el teatre independent
    EL TEATRE DE LA POSTGUERRA DURANT ELS ANYS SETANTA
  • 4.
    • MÈTODE DE BERTOLT BRECHT
    • Bertolt Brecht és el creador de l’anomenat teatre èpic , renuncia al teatre d’entreteniment i diversió i construeix un teatre reflexiu i crític.
    • Utilitza tècniques narratives innovadores , com els efectes de distanciament:
    • L’espectador és l’observador crític del desenvolupament d’un tema i pot reflexionar sobre la situació que se li presenta sense deixar-se portar per la sensiblilitat o la identificació.
    • Entre les idees més significatives que Brecht aporta al teatre i a la interpretació, destaquen:
      • - El gest :L’acció reduïda a la mínima unitat: el gest. La imatge retratada de cada moviment en l’escenari té unsentit social.
        • - El distanciament : És la tècnica actoral que l’actor mire els esdeveniments d’una manera distanciada.
        • Aquest distanciament facilita la reflexió crítica per part de l’espectador.
        • - Teatre èpic/teatre dialèctic : El teatre ha de transmetre missatges socials que alteren l’espectador com a ésser social.
  • 5. MANUEL DE PEDROLO
  • 6.
    • Natural de  l'Aranyó , va estudiar batxillerat  fins l'any 1935,en què anà a viure a Barcelona.
    • L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona.
    • Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX.
    • L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
    • Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país.
    • Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950.
    • El 1953 va publicar la primera novel·la,  Es vessa una sang fàcil i al 1954 va guanyar el  Premi Joanot Martorell.
    BIOGRAFIA
  • 7.
    • Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les, en les que, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica.
    • Va fer alguna aproximació a la  literatura de l’absurd .
    • Va morir al 1990 a Barcelona a l'edat de setanta-dos anys.
    • Pedrolo, patí les escomeses de la censura degut al règim franquista. Els principis de l’autor van ser durs, ja que molts editors en veure les dificultats que tenia per publicar no s’arriscaven.
    • Als anys 50 i 60 poques editorials s’atrevien a portar els seus manuscrits a censura i aleshores l’autor optà pels premis literaris que asseguraven la publicació del llibre per part d’una editorial.
    BIOGRAFIA
  • 8.
    • Més conegut com a novel·lista , la seua producció teatral consta de 13 obres centrades en el tema de la llibertat, plantejada des de diferents angles.
    • Té coincidències amb l’anomenat teatre de l’absurd de Beckett o Ionesco, que pretenia transformar les convencions de la tècnica escènica per a mostrar la lluita de l’ésser humà, sovint inútil, per a comprendre la irracionalitat que l’envolta.
    • Recordem que el teatre de l’absurd naix a França els anys 50. Inclou autors diferenciats geogràficament com Ionesco (francés, La cantant calba ) i Beckett (irlandés, Tot esperant Godot ), però que tenien el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica –desintegrant el llenguatge i reduint les situacions a les seues contradiccions, mostrant sovint la lluita de l’home contra la irracionalitat d’allò que l’envolta.
    • Aquest tipus de teatre abandona la reflexió i la lògica i posa l’espectador davant l’absurd mitjançant :
    • - Arguments desbaratats.
    • - Personatges buits.
    • - Diàlegs incoherents.
    PRODUCCIÓ TEATRAL
  • 9.
    • En totes elles reflexa el dubte, la incertesa, la impossibilitat d’arribar a cap conclusió sòlida. 
    • Denúncia situacions que limiten les nostres llibertats.
    •  
    • Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants, claustrofòbiques i els personatges estan sotmesos a accions rutinàries i inútils.
    • L'obra teatral de Manuel de Pedrolo no és gaire nombrosa, usa tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista.
    •   "per què us penseu que vaig escollir aquesta forma teatral tan abstracte, si no per poder passar les defenses amb que es protegeix el sistema?
    • Si hagués concretat massa, i en una forma realista totalment entenedora a tothom, totes les meves obres s’haurien quedat al calaix. 
  • 10.
    • Les seues obres més importants són :
    • CRUMA : és probablement la mes acostada a la tendència absurdista del teatre europeu de l’època ja que consta de les següents característiques :
    • - situació absurda inicial.
    • - estructura circular.
    • - nul·la acció dins una escenografia de màxima simplicitat.
    • - temps històric i espai atemporals.
    • - personatges anònims.
    • El Resident i el Visitant, a l'entorn dels quals gira el plantejament de l'obra, viuen aïllats en un món interior, incapacitats de percebre la realitat que els envolta.
    • Cruma és el nom d'una mesura etrusca, inoperant per a ells per mesurar-ho tot, com les cintes mètriques sense nombres que tenen a la butxaca.
    • El Resident no reconeix ningú altre que el Visitant, ni l‘Estrany (a qui confon amb el visitant, ni les dues dones que apareixen i desapareixen).
    • Més enllà de les finestres i de les portes només hi ha "els morts".
  • 11. HOMES I NO (1958) Dues parelles tancades en presons de generació en generació, amb un carceller, de nom NO, entre les dues cel.les. Fan intents d'eliminar el carceller. Tenen un fill una parella i una filla l'altra (és el vostre final, diu NO, ja no podreu tenir més fills, les cel.les us separen). Aquests fills investiguen la cel.la (Els fills, diu BRET: Tenen més experiència. / NO (interessat): Més experiència? Si són més joves! / SELENA: Són més vells. A la seva experiència afegeixen la nostra); els pares només miraven cap a NO el carceller. Els fills veuen que per una banda (primer terme) no hi ha reixes sinó precipici, i per l'altra banda (fons de l'escenari) una gran cortina. Al final peguen tirada i veuen una reixa de cap a cap, empresonant també NO, amb tres carcellers darrera.
  • 12.
    • SITUACIÓ BIS (1963)
    • És un clam per una revolució que canvii les estructures i no només les persones. 
    •  
    • DARRERA VERSIÓ, PER ARA (1971)
    •   És una paràfrasi de la narració del Gènesi
  • 13.
    • El teatre de Manuel de Pedrolo, segons Xàvier Fàbregas és :
    • - pessimista en la seva consideració dels problemes col·lectius.
    • - una rigorosa transposició de la realitat , feta per mitjà d’ uns trets representatius que la sintetitzen i alhora la defineixen.
    • Els personatges viuen abocats al seu món interior, a esbrinar-lo i a explicar-se’l, sense que això pressuposi manca d’ interès envers el món d’ altri.
    • Molt sovint els personatges viuen presoners del present , intentant esbrinar el seu origen, encara que tenen del passat tan sols un record imprecís.  La seua memòria els confón en evocar només un cúmul de sensacions. 
    http:// www.youtube.com / watch?v = bDgJKRYoQbg