Your SlideShare is downloading. ×
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina

5,248
views

Published on

Published in: Education, Travel

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,248
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
62
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LES TÈNDENCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA EN EL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70. Cristina Garcia Paniagua. Alba Buj Orengo.
  • 2. CONTEXT HISTÒRIC.
    • L’acabament de la guerra
    • la instauració de la dictadura franquista.
    • No obstant això, durant el període de
    • postguerra la poesia esdevindrà el gènere
    • més representatiu, important, dinàmic i
    • creatiu de la literatura catalana.
    Pèrdua de les llibertats Repressió de la cultura, literatura i llengua catalana .
  • 3. CONTEXT HISTÒRIC.
    • Aquest període esta dividit en dues generacions:
    “ La Primera Generació de Postguerra” (1939-1959) Final de la 1ª Guerra Civil Espanyola. La mort de Carles Riba “ La Segona Generació de Postguerra” (1959-1970) L’aparició de les primeres revistes i editorials de postguerra
  • 4. PRIMERA GENERACIÓ DE POSTGUERRA
    • Període marcat per l’exili.
    • Principal zones d’acollida dels nostres intel·lectuals foren
    • L’exili americà on es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la postguerra:
    • - Nabí, de Josep Carner (1941). És una obra de base religiosa i amb una gran semblança a la Bíblia. Lectura del poema " Nabi "
    • - Les Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943). Aquestes elegies sorgiren del contacte que tingué amb els nazis durant l’exili. En elles se’ns dibuixa la trajectòria dels poeta que s’inicia en la derrota col·lectiva i en la pèrdua individual. I reflexiona sobre l’experiència amorosa per acabar amb una dimensió política i religiosa.
    Sudamèrica França
  • 5. LA SEGONA GENERACIÓ DE POSTGUERRA.
  • 6. LA POESIA
    • La poesia va ser el gènere més important del període de postguerra
    • Valor simbòlic de resistència cultural i lingüística.
    • Existeixen diverses generacions de poetes:
    • - Els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, J.V.Foix, Carles Salvador)
    • - Els que començaren a publicar en els anys 30 (Pere Quart, Joan Vinyoli…)
    • - Els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguerra (Javier Casp, Joan Brossa i Gabriel Ferrater entre altres.)
  • 7. LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS.
    • Els corrents poètics més importants de la nostra poesia de postguerra són els següents:
    • Poesia postsimbolista. Heretada del noucentisme, és el corrent propi dels anys 40. Es caracteritza per:
    • Perfecció formal i allunyament de la realitat.
    • Humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l’experiència de la guerra.
    • Caràcter reflexiu.
    • Temes
    • - Els autors més representatius són: Carles Riba, Josep Carner…
    Mort Desti personal i col·lectiu. L’exili L’enyorança de la pàtria
  • 8. CARLES RIBA
    • En la seua poesia tracta l’amor com un element poètic, amb unes referències cultes que mostrava la seua cultura clàssica i angloamericana.
    • La seua poesia té diferències en el temps i en l’espai. Per un costat, el més evident és el dels clàssics grecs (Homer) o del renaixentisme català (Ausias March) o Italià (Petrarca y Dant) o de la Poesia moderna catalana (Josep Carner)
    • Primer llibre d'Estances
    • Tres suites
    • Les Elegies de Bierville
    • Salvatge Cor
  • 9. CARLES RIBA
    • Salvatge Cor
    • Penso en el cor -i en l'orient de la perla encara marina; en el somni que l'endevina i que l'ull massa ric desment. Cap triomf no pesa en el vent i, juntes, al buf que hi declina, s'esborren l'onada divina i l'aventura vehement. ¿D'on venim, que no fos tornada? Com una absurda enamorada, la vida ens fa plorar el passat. ¿On tornem, que no fos naixença? Vivim de mort, i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.
    Canço Carles Riba
  • 10. JOSEP CARNER
    • Es coneix Josep Carner com el príncep dels poetes és perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l'alçada de la poesia europea del seu temps.
    • En les seves poesies uneix la tradició literària europea des de la clàssica de Francesco Petrarca fins a la pròpia catalana passant per l'obra dels romàntics anglesos i la poesia didàctica francesa del XVIII, una tradició filtrada pel seu talent individual que li permet assolir una gran perfecció lingüística i un estil molt personal .
    • Lluna i llanterna
    • Bella terra, bella gent
    • Nabi
    • Tres diumenges
  • 11. JOSEP CARNER
    • Tres noies
    • Passen tres noies, totes de blanc, 
    • sota una pluja de sol batent, 
    • mans enllaçades, galtes rosades 
    • i cabelleres volant al vent.
    • Inconegudes ja de llurs mares,
    • van deleroses qui sap a on; 
    • sembla que estrenin el goig de l'herba 
    • i que refacin el cor del món. 
    • Oh nova glòria, ben tots memòria! 
    • Ulls que llampeguen i boca ardent, 
    • mans enllaçades, galtes rosades 
    • i cabelleres volant al vent!
    Tres noies
  • 12.
    • Poesia d'avantguarda i experimental: En J.V Foix es recupera la tradició de poesia d’avantguarda d’abans de la guerra. Se centra en :
    • - L’experimentació formal.
    • - Influència de tècniques d’expressió de les avantguardes de preguerra
    • - Combina el llenguatge amb les imatges
    • - Destaca J.V.Foix i Joan Brossa
    • J.V FOIX
    • J.V. Foix és un autor preocupat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigències del seu estil.
    • Les paraules que fa servir són curtes, dures,molt sovint intraduïbles. Intraduïbles a la resta de llengües, sobretot, intraduïbles al llenguatge estàndard, massificat i periodístic .
    • Sol i de dol
    • Les irreals omegues
  • 13. J.V FOIX
    • Sol i de dol
    • Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m'aturen astuts. I dic: On só? Per quina terra vella, --Per quin cel mort--, o pasturatges muts, Deleges foll? ¿Vers quina meravella D'astre ignorat m'adreç passos retuts? Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany.
    Sol i de dol
  • 14.
    • Poesia realista o social: Apareix cap a la fi dels anys 50. Té les característiques següents:
    • - Actitud social del poeta : deixà de sentir-se una espècie d'elegit, un il·luminat o un solitari, per a identificar-se amb l'entorn; passà a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta.
    • - L'experiència poètica : l'acte d'escriure deixà de ser una labor intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb els lectors.
    • - Mètode d'“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.
    • Llenguatge : el discurs poètic deixà de ser equívoc i abstracte . El llenguatge adquirí un to directe i fins i tot col·loquial.
    • L'objectiu : funció social, amb l'objectiu de denunciar totes les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva durant la dictadura franquista.
    • El destinatari : qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista; deixaren de ser persones cultes amb formació literària.
    • Destaca Pere Quart
  • 15.
    • Dins d’aquesta tendència podem diferenciar dues corrents:
    • La poesia representada per Gabriel Ferrater , la qual és més intimista i és definida com l’expressió de l’experiencia moral.
    • Tema principal és l’amor, és a dir, les relacions entre homes i dones i el pas del temps.
    • Cançó del gosar poder
    • Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
    • gosa poder ser vell, que si tens fills
    • un testament els fermarà ben curt.
    • Gosa poder que no t’agradi massa
    • d’anar testat per un món que s’espera.
    • Si et sobren fills, avia’ls una guerra.
    • Gosa poder donar feina a xarnegos. 
    • Amb el teu sou, compraran vi prou agre 
    • perquè en tres anys els podreixi les dents. 
    • No et faci por: tu pren l’opi dels rics 
    • (d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
    • Gosa poder tenir enemics a sou .
    YouTube - Gabriel Ferrater
  • 16.
    • La poesia representada per Salvador Espriu . És una poesia original i única molt important en la postguerra. Destaca per:
    • la profunditat temàtica
    • per la síntesi de tradicions literàries que conté.
    • pel seu comprimís cívic amb el país.
    • Destaca la Pell de Brau
    • Diversos són els homes i diverses les parles,
      • i han convingut molts noms a un sol amor.
      • La vella i fràgil plata esdevé tarda
      • parada en la claror damunt els camps.
      • La terra, amb paranys de mil fines orelles,
      • ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
      • Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
      • des de les oliveres,
      • l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
      • "Diverses són les parles i diversos els homes,
      • i convindran molts noms a un sol amor."
    Entrevista Salvador Espriu
  • 17.
    • Generació dels 70. En iniciar-se la dècada dels 70, es van produir un seguit de fets que van marcar un tomb en la poesia.
    • - Es va crear l’anomenada <<Generació dels setanta>>, formada per autors com Francesc Parcerisas, Narcís Comadira , Maria Merçé Marçal, Miquel Descllot, Josep Piera , Salvador Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell.
    • - Els nous poetes seguiren la idea d’un discurs individual sotmès solament a les seues regles interiors i rebutjaren la denúncia que va presidir la lírica de la dècada anterior
    • Mantenien un comportament de rebel·lia, sobretot a partir del simbolisme, el surrealisme i l’avantguardisme com a manera d’aconseguir una lírica moderna
    Fou una poesia ambiciosa i innovadora : - el rigor del llenguatge - el joc dels mots - l’exaltació de la imaginació, el somni, i la incertesa. - la paraula poètica deixà d’anomenar per suggerir, i ser imaginària i ambigua
  • 18. FI