• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Josep m. benet i jornet  maite i lina
 

Josep m. benet i jornet maite i lina

on

  • 917 views

 

Statistics

Views

Total Views
917
Views on SlideShare
917
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Josep m. benet i jornet  maite i lina Josep m. benet i jornet maite i lina Presentation Transcript

    •  
      • Naix al 1940 a Barcelona.
      • Cursa Batxillerat als Escolapis
      • Va estudiar a la universitat filosofia i lletres.
      • Més tard ingressa a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
      • L’any 1963 guanyà el premi Josep M. de Sagarra, on comença el seu èxit com autor dramàtic.
      • Josep Maria va entrar en contacte amb les persones que feien el millor teatre en català fins aleshores:
      • Ricard salvat
      • Maria Aurèlia Capmany
      • Fabià Puig server
      Però Benet és pràcticament l’únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, sobretot perquè ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat estètica e ideològica amb un públic que l’entén. Soc el millor.
      • Pertany a l'actiu moviment de Teatre Independent dels anys seixanta, base de l'evolució de l'escena catalana actual.
      • Benet i Jornet tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i denuncia l’actitud d’aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s’oblidaren de les penúries que havien passat.
    • Base realista Transmet la realitat Personal Social Conflictes individuals Problemàtica col·lectiva Dramatúrgia personal
      • Una vella coneguda olor (1963)
      • Presenta una realitat immediata.
      • Es situa en un conjunt de cases del barri vell de Barcelona, durant l'estiu de 1962. En aquest escenari transcorre la història de Maria, la qual se sent anorreada per les circumstàncies de la seva existència. El barri i la seva feina de peixatera són un jou que l'ofega. Quan corre la brama de la imminent demolició de les cases del barri per obrir-hi una avinguda, Maria creu haver trobat un camí de sortida. Però les obres no són tan ràpides com semblava i busca una altra possibilitat de fugida en els braços del seu veí, un intel·lectual a qui havia rebutjat anteriorment, que només vol aprofitar-se'n.
      • Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-1968).
      • Es produeix una ruptura amb els textos anteriors, ja que es proposa una nova proposta formal que incorpora elements de diferents gèneres de consum (còmics,les novel·les de capa i espasa o el cinema)
      • La història es presenta a través de l'arxiver Sunyer, el qual, des de l'actualitat, ofereix una novel·la sobre Marc i Jofre, dues figures del passat de Drudània, enfrontades per les seves opcions polítiques.
      • Berenàveu a les fosques(1972). L'experimentació formal es combina amb experiències personals, amb l'objectiu de reflectir la societat catalana de postguerra.
      • L’obra analitza el comportament de la societat catalana de la postguerra, una societat on predomina l'individualisme, la vulgaritat, la manca de cultura.
      • En aquesta obra retorna al realisme, però focalitza la intimitat dels personatges.
      Teatre realista, caracteritzat per la reflexió sobre l’individu i la societat que l’envolta. va evolucionar fins a temes més íntims i personals.
      • Revolta de Briuxes (1975) l'anècdota quotidiana adquireix connotacions simbòliques. Així, la revolta d'un grup de dones contra el vigilant de l'empresa per a la qual treballen es transforma en la lluita entre la raó i la irracionalitat.
      • La investigació teatral es combina, en aquest moment, amb propostes més imaginatives. Així, sorgeixen algunes obres per a un públic infantil o juvenil, com Taller de fantasia (La nit de les joguines) (1970).
      • Vinculació a la televisió catalana (TV3), on es argumentista i guionista de nombroses sèries costumistes o dramàtiques. Aquesta col·laboració li va permetre acostar-se al públic. Per al mitjà televisiu, escriu peces com Dins la catedral (1976), Elisabet i Maria (1979) i Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc.
      • Un dels escriptors que ha marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya.
      • Unes de base realista, com Ai, carai! (1985-19 88) , una comèdia d’intriga que reflecteix la generació de l'autor.
      • La seva dramatúrgia més personal, de caràcter narratiu Desig (1989) entre altres. Un cicle personal on l'autor reflexiona sobre l'amor-passió, la felicitat absoluta i el sentit de l'existència. Es produeix una renovació formal, tècnica i estilística.
      • Poble Nou(1994) primera telenovel·la en català i tot un fenomen social. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. En la sèrie s’intentaven transmetre valors tolerants.
    •