Millora de l’aprenentatge inicial de la lectura   parvulari i cicle inicial -
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Millora de l’aprenentatge inicial de la lectura parvulari i cicle inicial -

  • 4,535 views
Uploaded on

Inspecció Ensenyament

Inspecció Ensenyament

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
4,535
On Slideshare
3,860
From Embeds
675
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
63
Comments
0
Likes
0

Embeds 675

http://phobos.xtec.cat 641
http://sebaixllobregatnord.cat 22
http://127.0.0.1 5
http://localhost 3
http://trs-lletres.blogspot.com 3
http://trs-lletres.blogspot.com.es 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura (Parvulari / Cicle Inicial) Justificació i eixos de millora Setembre 2012 Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura 1. Per què cal millorar 2. Conèixer què diu la llei 3. Treballar amb fonamentació (conceptual i metodològica) 4. Habilitats de descodificació 5. Habilitats de comprensió lectora 6. Selecció de materials i activitats 7. Enfocament social d’aprenentatge de la lectura 8. Avaluació 9. Paper del mestre “Línia d’escola”25/09/2012 2 1
  • 2. Qüestionari_Centres BLLCentres que han participat : 89 de 225 escoles( 39,5%) 100− 43% públics 90 80− 31 % concertats 70 60 Públics Concertats 50 Participació 40 Total BLL 30 20 10 025/09/2012 3 1. Per què cal millorar?25/09/2012 4 2
  • 3. QUÈ llegeixen COM llegir Saber llegir Percepció visual Consciència fonològica Correspondència grafia/fonema Saber llegir per aprendre Comprensió de les paraules (CM/CS/ESO) Relacions entre paraules (frase) (EP/ESO) competència informacional Idees i relació entre idees lectura d’estudi Propòsits de lectura Estructura dels textos Estratègies de comprensió Llegir per gust Què vol dir ser competent en lectura? “El lector genera el significat en resposta al text mitjançant els seus El coneixements previs, i un ventall de situacions que sovint es deriven de situacions socials i culturals. Mentre construeix el significat, el lector utilitza diversos processos, habilitats i estratègies per tal de promoure, controlar i mantenir la comprensió. S’espera que aquests processos i estratègies es modifiquin segons el context i l’objectiu, ja que el lector interactua amb diversitat de textos continus i discontinus en suport imprès (normalment) amb textos electrònic” múltiples en suport electrònic PISA (2009). Quadern 12. La competència lectora (pàg.16-17)25/09/2012 6 3
  • 4. -1 1 2 3 4 1 12 24 35 23 1 19 27 33 18 1 18 24 29 21 http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf25/09/2012 7 PISA 2009 . Recuperar informació . Formar-se una comprensió general del text . Desenvolupar una interpretació . Reflexionar i avaluar el contingut d’un text . Reflexionar i avaluar la forma d’un text25/09/2012 8 4
  • 5. Categoria d’aspectes de la prova CL PISA 2009 Competència lectora Usar el contingut Recórrer primer al del text coneixement extern principalment Accés i Integració i Reflexionar irecuperació Interpretació Avaluar 25% 25 % 50% Recuperar Assolir una Elaborar una El contingut informació comprensió general interpretació del text El format del text25/09/2012 9 1. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text) 2. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text 3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita 4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació25/09/2012 10 5
  • 6. 2. La llei25/09/2012 11 LOE (2006)Educació infantilArticle 5. Correspon a les administracions educativesfomentar una primera aproximació a la lectura il’escriptura...Educació primàriaArticle 19.3...a fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar un temps diari.25/09/2012 12 6
  • 7. DECRET 181/2008, d’ensenyaments del segon cicle d’educació infantilANNEXCURRÍCULUM DEL SEGON CICLE DE L’EDUCACIÓ INFANTILIntroduccióL’ús funcional i significatiu de la lectura i de l’escripturaha de portar, doncs, amb la intervenció educativapertinent, a l’inici del coneixement i característiquesdel text escrit, adquisició a què s’arribarà en el cicleinicial de l’educació primària primària.25/09/2012 13 DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Objectiu de cicle número 9 Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús iniciar- funcional de la lectura ... Continguts lectura25/09/2012 14 7
  • 8. DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primàriaArticle 8. Competències bàsiques8.5 La lectura és un factor fonamental per aldesenvolupament de les Cb i ha d’estar inclosa en eldesenvolupament de totes les àrees. Els centres, enorganitzar la seva pràctica docent, han de garantir unamitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a lalectura.Annex 2Continguts de llengua de Cicle inicialCriteris d’avaluació de llengua de Cicle inicial25/09/2012 15 Qüestionari. 1. En quin grau esteu d’acord amb aquestenunciat: “ La majoria dels infants han d’iniciar el primer curs d’educació primària sabent llegir”Educació Infantil:- Un 56 % ha respost que totalment d’acord o d’acord- Un 44 % ha respost en desacord o totalment en desacord.Educació Primària:- Un 75 % ha respost que totalment d’acord o acord- Un 25 % ha respost en desacord o totalment en desacord25/09/2012 16 8
  • 9. Algunes reflexions: “ La majoria dels infants han d’iniciar l’Educació Primària sabent llegir”- “Saber llegir “ en l’aprenentage inicial de la lectura què vol dir? .- Si alguna escola ho té com a requisit , podria situar una quantitat d’alumnes en posició de “dificultats educatives”?- La coordinació entre les dues etapes/ cicles- en el “sentit més ampli del terme” – és efectiva?25/09/2012 17 3. Treballar amb fonamentació (conceptual i metodològica) metodològica)25/09/2012 18 9
  • 10. Activitat complexa Activitat Processos sociocultural cognitius Aspectes Ensenyar a llegir Aspectes emocionals i a escriure lingüístics Teoria Desenvolupament d’aprenentatge evolutiu 25/09/2012 19 Fons, M. (2006): “La complexitat de l’ensenyament inicial de la llengua escrita”.Articles, 40 El procés lectorProcessament ascendent Processament descendent (Processos de baix nivell) (Processos d’alt nivell) “Thereader ” Eduard Manet TEXT Formulació i verificació PARÀGRAF d’hipòtesis Accés al lèxic FRASE Anticipació Reconeixement de PARAULA Construcció d’inferències paraules LLETRA Comprensió Descodificació InterpretacióMemòria a curt termini “The reader” Eduard Manet Memòria a llarg termini CONTROL DEL PROCÉS i METACOMPRENSIÓ 25/09/2012 Ruiz Bikandi, U. (2000): Didáctica de la segunda lengua. Madrid: Síntesis 20 10
  • 11. Característiques d’un entorn alfabetitzador⋅ Hi ha diversitat d’usos de la lectura⋅ Hi ha diversitat de materials per llegir: portadors de text i suports textuals⋅ Els materials són accessibles als infants⋅ La lectura acompanya els jocs⋅ La lectura està incorporada a la vida25/09/2012 21Context motivador d’aprenentatge de la lectura. Veure adults significatius llegint. Assistir a lectures en petits grups Isabel Solé. Fer proves i sentir-se recolzat emocionalment en els seus intents. Experimentar la màgia de la lectura, el seu poder d’introduir-nos en mons fascinadors.. La dimensió lúdica i gratificant ha d’acompanyar la lecturaSOLÉ, Isabel:“L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a TEBEROSKY, A. i SOLÉ, I. (1997): Psicopedagogia de lalectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC25/09/2012 22 11
  • 12. Cal aprendre’n amb els usos reals de la lectura Pràctic - Científic – Literari http://www.ub.edu Liliana Tolchinsky Tolchinsky, L. (1990): “Lo práctico, lo científico y lo literario: tres componentes componentes en la noción de alfabetismo”. Comunicación y Educación, 6, p. 53-6225/09/2012 23 Hi ha fases d’aprenentatge Reconeixement de mots Atribució de significat .No diferenciada .Logogràfica . Logogràfica .Logogràfica amb hipòtesis quantitatives . Alfabètica .Logogràfica amb hipòtesis . Ortogràfica qualitatives Uta Frith .Alfabètica sense integració http://www.spulomdingenvantemaken.nl .Alfabètica amb integració .Ortogràfica25/09/2012 24 12
  • 13. Qüestionari. 2. Quin percentatge d’alumnes finalitzen el cicle inicial d’educació primària “sabent llegir”?Una àmplia majoria- el 88%- contestenque més del 85 %de l’alumnat.- És un èxit ?1. Quina és la font/s d’aquesta dada: és una evidència o una percepció?2. Inclou els alumnes amb NEE o amb dificultats?25/09/2012 25Qüestionari. 4.A les aules del parvulari savaluen i saprofiten didàcticamentles anomenades "Fases de lectura" per desenvolupar lesactivitats de laula?Qüestionari. 5. S’ajusta la programació inicial de 1r de primària en funció de la fase de lectura on es troba cada alumne?El 87 % de les respostes de mitjana de parvulari i cicle molt. inicial afirmen que es treballa bastant o molt25/09/2012 26 13
  • 14. Millora de l’Aprenentatge Inicial de la Lectura 4. Habilitats de descodificació25/09/2012 27 La doble via de reconeixement dels mots Max Coltheart Via Via lèxica fonològica Coltheart, M. (1978). Lexical access in simple reading tasks. In Underwood, G. (Ed.), Strategies of Information Processing. London: Academic Press. 14
  • 15. Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de escola,SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procedimentsimplicats en ladquisició del codi escrit? escrit?Aplicació de la "doble via" de reconeixement de paraulesEl 91 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.25/09/2012 29 Habilitats de descodificació . Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica) . Discriminació visual . Consciència fonològica: . Discriminació auditiva . Segmentació . Valor sonor de les grafies . Síntesi fonètica25/09/2012 30 15
  • 16. Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de escola,SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procedimentsimplicats en ladquisició del codi escrit? escrit?Discriminació visualEl 80 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.25/09/2012 31Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de escola,SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procedimentsimplicats en ladquisició del codi escrit? escrit?Consciència fonològica: discriminació auditiva El 97 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.25/09/2012 32 16
  • 17. Qüestionari 6. Com a escola, quin nivell de escola,SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procedimentsimplicats en ladquisició del codi escrit? escrit?Consciència fonològica: segmentació en grafies i paraulesEl 93 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.25/09/2012 33Qüestionari6.Qüestionari6. Com a escola, quin nivell de escola,SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procedimentsimplicats en ladquisició del codi escrit? escrit?Consciència fonològica: valor sonor de les grafies El 97 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.25/09/2012 34 17
  • 18. Qüestionari6.Qüestionari6. Com a escola, quin nivell de escola,SISTEMATITZACIÓ teniu en els diversos procedimentsimplicats en ladquisició del codi escrit? escrit?Consciència fonològica: Síntesi fonètica El 90 % de les respostes afirmen que es treballa bastant o molt.25/09/2012 35 Definició de CF Sylvia Defior. Habilitat explícita que permet identificar, analitzar i manipular l’estructura sonora de les paraules.. Capacitat de manipular voluntàriament la seqüència de fonemes que componen les paraules. Es troba a la base de l’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura. Correlaciona més que els QI Rueda, M. (1993). “¿A qué nos referimos cuando hablamos de conocimiento fonológico?”25/09/2012 Lenguaje y comunicación, 8. Salamanca. Universidad de Salamanca. 36 18
  • 19. Coneixements de CF. Sensibilització a la rima. Segmentació sil·làbica de les paraules. Discriminació i producció de sons inicials i finals. Discriminació dels fonemes d’una síl·laba (monosíl·labs). Manipulació de fonemes . Anàlisi de semblances i diferències . Segmentació fonològica . Síntesi de fonemes . Consciència de tots els fonemes d’un mot25/09/2012 37 Buscar paraules amagades MARC MA MAR25/09/2012 ARC 38 19
  • 20. Fer “créixer” paraules GOS SET A SSA SERA25/09/2012 39 Monosíl·labs, imprescindibles http://www.cavallfort.cat25/09/2012 40 20
  • 21. Paraules llargues i curtes25/09/2012 41 Un treball sistemàtic de frase permetrà treballar... Bàsic a les classes de P/CI HABILITATS DE DESCODIFICACIÓ SEMÀNTICA GRAMÀTICA.Memòria a curt termini .Significat dels mots .Fonologia.Percepció global .Sinonímia / Antonímia .Ortografia.Discriminació visual .Polisèmia .Lèxic.Camp visual .Camps semàntics .Morfosintaxi.Cognició global25/09/2012 42 21
  • 22. Qüestionari. 6. Quin nivell de sistematització teniu en els diversos procediments implicats en L’ADQUISICIÓ DEL CODI ESCRIT?. Aplicació de la “doble via” (lèxica i fonològica). Discriminació visual. Consciència fonològica: Discriminació auditiva Segmentació Valor sonor de les grafies Síntesi fonèticaAl voltant del 90% de centres responen bastant o molt en tots els procediments25/09/2012 43 5.Habilitats de comprensió . Estratègies de lectura (lectura col·lectiva) . Activitats de comprensió lectora25/09/2012 44 22
  • 23. Les estratègies en el procés lector ABANS DURANT DESPRÉS25/09/2012 45 D.142 i 143/2007 DOGC 4915 pàg. 21828 Annex 1: Cb “s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i aescriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn apensar, a partir d’unes bones interaccions orals. Enaixò juguen un paper clau les preguntes, les querealitza el professorat i les que han d’aprendre aformular els nois i noies”25/09/2012 46 23
  • 24. 25/09/2012 47 Abans de la lecturaCreació d’expectatives:. Activació de coneixements previsPrediccions sobre el contingutA partir de les il·lustracions :A partir de remarcar les dues parts del cartell:Establiment del propòsit de la lectura :A. Saber què hi ha d’haver en una farmaciola per quan un nen o nena es fa mal el podem curarB. Llegir per saber com es fa una cura per comprovar si nosaltres ho fem bé 25/09/2012 48 24
  • 25. Durant de lectura . Remarcar el títol . Llegir les coses que hi ha a la farmaciola: -Fer previsions de contingut a partir de cada dibuixet i verificar. -Relacionar-ho amb les seves hipòtesis. Verificar-les. . Recapitular tots els components: Lectura expressiva dels alumnes ------------------------------------------ . Lectura del text instructiu : Llegir expressivament el títol . Formular hipòtesis del contingut de cada paràgraf a partir de la il·lustració. . Llegir expressivament cada paràgraf 25/09/2012 49 Després de la lecturaAvaluar la consecució dels propòsits- La farmaciola conté tots els elements , n’hi ha d’altres?-Ha explicat com es cura? De la manera que expliquen és igual que com ho femvosaltres?Preguntes de comprensió diversesQuè es el primer que hem de fer per curar a algú? Digues tres coses que es necessitenper curar a algú, que cau i es fa una ferida al genoll?Activitats de síntesiDictar la llista del que es necessita per curar a algú ( Col·lectivament i elmestre escriu a la pissarra el que dicten els infants, o per parelles, l’un dicta i l’altreescriu).Jocs d’aparellament dibuix - paraulaSimulacions 25/09/2012 50 25
  • 26. Activitats de comprensió lectora. Respondre preguntes: . Triar la resposta correcta . Anàlisi d’afirmacions (veritat/fals) . Preguntes inferencials, interpretatives i d’anàlisi i valoració. Omplir buits (amb solucions o sense). Aparellar, relacionar . Mots i definicions . Personatges i adjectius descriptius. Classificar mots segons categories. Ordenar (lletres d’una paraula, mots d’una frase...). Recompondre (fragments narratius, fases d’un procés, notícies, poemes). Acomplir ordres. Lectura amb distractors25/09/2012 51 Qüestionari. 7. Teniu sistematitzat el treball amb les ESTRATÈGIES DE LECTURA?A parvulari un 84% i a CI un 89 % responen bastant o molt.Apunts per la reflexió:− Què entenem per la sistematització de les estratègies de lectura?− Per a tots els alumnes? Inclosos els que presenten més especial dificultat?− Quin és el nostre coneixement com a mestres de les estratègies que es posen en joc en l’acte lector?25/09/2012 52 26
  • 27. 6. Selecció activitats i materials CL25/09/2012 53 Materials i activitats per aprendre a llegir .Portadors i suports textuals .Tipus de text i d’usos de la lectura .Materials d’aula .Racons de lectura .Activitats bàsiques25/09/2012 54 27
  • 28. Factors: El format de text (Pisa 2009) Competència Compet ncia en comprensi lectora comprensió Text: lectura lineal Continus Discontinus Múltiples ltiples Narració Quadres i gràfics Generats independents i Exposició Mixtos Taules tenen sentit Descripció Diagrames independentment Instrucció Mapes Ex: un seguit de pàgines Argumentació Formularis Web de diferents Anuncis empreses que ofereixen consells per viatjar, que poden oferir indicadors semlants o no. Hipertext: lectura no lineal ( mitjà digital)25/09/2012 55 Qüestionari. 3. Quina PROCEDÈNCIA tenen dels MATERIALS per aprendre a llegir en aquests dos cicles del vostre centre?Marqueu de l’1 al 4 en funció de l’ús que en feu:− Materials de llibres de fitxes i de text (79%)− Fulls preparats per les mestres (88%)− Materials de l’entorn dels infants (64%)− Materials de les biblioteques d’aula (87%)− Jocs (memories, lotos, dòminos, puzles) 50 %Una mitjana del 81% dels centres basen l’aprenentatge en les propostes i materials editats en format de llibre de text i es complementen amb materials de suport25/09/2012 56 28
  • 29. Textos d’ús... PRÀCTIC Autonomia Pertinences dels infants Ordre d’aula: espais i materials Circulars i notes per a les famílies Controls d’assistència: a classe i a activitats Nom d’infants i de grups: classe, escola taula, tallers escola, Retolació d’espais d’escola i de carrer Horaris i menús Calendaris diversos Materials de l’entorn: logos i etiquetes, cartells, plafons. Missatges i correus@ Llistes diverses. Acords d’assemblees de classe25/09/2012 57 Textos d’ús... CIENTÍFIC Poder (Apropiació d’informació) Notícies d’aula i de premsa Textos del llibres de text Textos expositius (Revistes i llibres coneixements) Textos instructius: ordres, invitacions, jocs, receptes25/09/2012 58 29
  • 30. Textos d’ús... LITERARI Gaudi i erudició Narracions i relats Diàlegs Poemes Cançons Endevinalles Rodolins i acròstics25/09/2012 59Referents d’aula, NOMÉS els necessaris!. Llista dels noms dels alumnes. Calendari i setmana. Plafó de càrrecs i llistes diverses. Rètols amb estructures d’ús més freqüent. Títols dels contes explicats / de personatges coneguts. Alfabet de grafies: col·lectiu a la paret i individual. Alfabet amb referents sonors (onomatopeies). Paraules de referència so - grafia. Rètols i cartells de lèxic treballat. Llibretes amb paraules d’escriptura difícil. Diccionaris d’aula (progressius): . Temàtics a la paret (A5 amb fotografia i paraula) . Temàtics en capses o carpetes de fundes de plàstic . Primer diccionari alfabètic (classificació alfabètica dels cartrons A5). Cançoners, poemaris, noticiaris, receptaris25/09/2012 60 30
  • 31. Activitats bàsiques .30 minuts diaris de lectura . Padrins de lectura . Lectura expressiva . Lectures col·lectives . L’hora del conte . Biblioteca d’aula25/09/2012 61 Lectura expressiva El lector del dia25/09/2012 62 31
  • 32. Cal ensenyar i aprendre a preparar-los preparar- .Dues veus (directa i indirecta) .Dos punts d’expressivitat25/09/2012 Juli Palou i Montserrat Carreras /Graó 63 Lectura de textos de ciència als companys Un text al final de cada lliçó o projecte25/09/2012 64 32
  • 33. Biblioteca d’aula . Possibilitat real de triar el llibre . Seleccionar un lloc còmode per llegir . “Parlar del llegit” . Estona de model lector del mestre25/09/2012 65 7. Enfocament social de l’aprenentatge lector25/09/2012 66 33
  • 34. Annex 1 (Decrets 142 i 143/2007) nnex“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a s’aprènescriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, saprèna pensar, a partir d’unes bones interaccions orals.orals.En això juguen un paper clau les preguntes, les querealitza el professorat i les que han d’aprendre aformular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007DOGC 4915 –pàg. 21828) Per aprendre a llegir bé cal interactuar25/09/2012 67Agrupament // Tipus d’habilitat RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA (Els companys seran Noms propis i Notes i circulars l’auditori) comuns Llistes, horaris i Diaris, notícies i anuncis publicitaris Notes i calendaris Circulars i notes Llibres circulars Títols de contes, de (coneixements i Notícies GRAN cançons imaginació) Programes GRUP Programes i cartells Textos retòrics Notícies, receptes i Programes i cartells Endevinalles, Llibres etiquetes Poemes, cançons, poemes i rodolins biblioteca rodolins Instruccions Lectures Llibres de Mapes conceptuals compartides coneixements i mapes concep.25/09/2012 68 34
  • 35. Agrupament // Tipus d’habilitat RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA Noms propis i llistes Àlbum fotografies de Llistes de noms comuns classe Notes i circulars a Jocs de taula: Diaris i revistes casa dòmino, memory, Menús Llibres de la PETIT lotos, quintos. Programes biblioteca GRUP Cartells i menús Textos retòrics Textos retòrics Logotips i etiquetes col·leccionats: poemes, Notícies d’aula i Títols de contes endevinalles i rodolins d’escola Llibres de Llibres biblioteca molt coneixements treballats i coneguts (treballats en gran grup prèviament)25/09/2012 69Agrupament // Tipus d’habilitat RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA Noms propis i Diaris i revistes Notes a la comuns. senyoreta i a Àlbum de casa Llistes i fotografies (peus de vocabularis foto) Textos retòricsPARELLA Llibres biblioteca Diaris i revistes molt treballats Lectures Noticiaris, fetes a classe Jocs de taula cançoners i (=que petit grup) poemaris Llibres de la Llibre de lectura de biblioteca25/09/2012 Etiquetes la classe Noticiaris 70 35
  • 36. Agrupament // Tipus d’habilitat RECONEIXEMENT COMPRENSIÓ DE LECTURA EN VEU lectora DE PARAULES TEXTOS ALTA Noms propis i Títols comuns. Llistes Notícies i Horaris i INDIVIDUAL calendari anuncis Menú de l’escola Títols de contes Llibres de Llibres de coneixements coneixements Notícies Receptes Àlbum d’usos25/09/2012 socials 71 8. Avaluar lectura25/09/2012 72 36
  • 37. Avaluació completa: QUÈ i COM Quin nivell de comprensió assoleix?Quina actitud hi té l’alumne? Quina velocitat demostra?25/09/2012 73 Aidan Chambers (1973) Els lectors ES FAN, no naixen Els NO lectors també!! http://culture-et-debats.over-blog.com25/09/2012 74 37
  • 38. Analitzar “l’efecte” de les activitats. Materials que utilitzeu. Durada i freqüència. Paper dels alumnes. Criteris d’avaluació. Paper del mestre/a (comentaris). Lectures obligatòries25/09/2012 75 Tutoria de lectura. T’agrada llegir?. T’agrada llegir en veu alta o prefereixes fer-ho en silenci?. Et poses nerviós/a quan llegeixes?. Trobes que et costa llegir?. Què et sembla que podries fer?. Jo t’hi podria ajudar? Com?. T’agradaria que llegíssim d’una altra manera a la classe? De quina?. Tens un tipus de llibre que t’agradi més que els altres?. T’agradaria que jo et recomanés llibres de manera individual i que en parléssim tu i jo de si t’han agradat o no?25/09/2012 76 38
  • 39. Velocitat lectora Mesura de la qualitat de la lectura expressiva en els seus tres components: entonació, fonètica i velocitat Alexandre Galí25/09/2012 77 Avaluació de la CL 1. Comprensió global : considerar el text com un tot identificar idea principal o general del text 2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta 3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències, d’extreure informació no explícita i d’interpretar 4. Reflexió i valoració: reflexionar sobre les qualitats del text: utilitat, forma i contingut25/09/2012 78 39
  • 40. 9. Paper del mestre/a25/09/2012 79 El mestre: model PERMANENT de lectura ⋅ Llegiu als alumnes (a tot el grup o a petits grups) ⋅ Llegiu col·lectivament ⋅ Llegiu-los MOLTS contes ⋅ Presenteu llibres, setmanalment ⋅ Llegiu silenciosament, amb ells ⋅ Parleu-los dels llibres que llegiu ⋅ Recomaneu-los llibres, personalment, cada setmana ⋅ Feu cerques d’informació col·lectives ⋅ PARLEU MOLT DELS LLIBRES LLEGITS25/09/2012 80 40
  • 41. El paper del mestre. Conèixer del punt de partida de cada alumne . Estimular-los perquè aventurin hipòtesis . Saber esperar . Investigar els perquès . Interpretar les respostes . .... Interaccionar per facilitar els aprenentatges . Formular reptes assequibles . Orientar la recerca de solucions . Facilitar informació: emparaular la realitat . Potenciar la interacció entre ells. Avaluar per millorar la pràctica educativa . Encaminar cap a l’autoregulació . Potenciar la relació família-escola . Regular contínuament les accions a partir de l’observació, el diàleg, la interpretació i l’elaboració d’hipòtesis de millora25/09/2012 81 Fons, M. (2001): Llegir i escriure per viure. BCN: La Galera És molt possible construir una línea d’escola coherent i fonamentada per la millora de l’aprenentatge inicial de la lectura25/09/2012 82 41
  • 42. Qüestionari. 8. Quines DIFERÈNCIES IMPORTANTS considereu que hi ha entre el parvulari i el cicle inicial de primària a l’hora de plantejar aquest aprenentatge?. En la sistematització de l’aprenentatge del codi ( 70%). En el temps setmanal dedicat a la lectura autònoma (71%). En la lectura en veu alta per part de la mestra (67%). En les activitats col·lectives (74%). En l’ús de materials manipulatius (80%Una majoria estan d’acord o totalment d’acord que hi ha diferències entre el parvulari i el cicle inicial de primària alhora de plantejar l’aprenentatge lectura25/09/2012 83 Reunions de cicle i intercicle. Reflexió i acords escrits sobre didàctica de lectura inicial en els diversos nivells (En les cinc línies). Seguiment i anàlisi de resultats. Cada nivell ha de saber el què i el com del treball amb la lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després. A les UD hi ha d’haver components curriculars vinculats amb la lectura25/09/2012 84 42
  • 43. http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura CI Educació Educació primària secundària Juny de Novembre de 2010 201025/09/2012 85 43