Portfoli
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Portfoli

  • 546 views
Uploaded on

Assignatura Noves Tecnologies

Assignatura Noves Tecnologies

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
546
On Slideshare
541
From Embeds
5
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 5

http://ebreviu.blogspot.com 4
http://www.ebreviu.blogspot.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. PORTFOLINOVES TECNOLOGIES Diana Fandos Figueras Magisteria Educació Infantil Curs: 2010-2011 1
  • 2. ÍNDEXProcés de cerca…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….3Tractament i ús de la información: gestió de la información……………………………………………………………………………………………………………………………….37Seguretat a Internet……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………67 2
  • 3. Procés de cercaPràctica 1: En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolar ". Ens interessen diferents tipus de materials: vídeos, webs,documents..., però adreçats a lalumnat dinfantil, primària, secundària o batxillerat (escolliu en funció de la vostra tasca docent).Planifiqueu la cerca seguint lesquema metodològic que us hem presentat i les explicacions de lexercici 1. 1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes. 2. Lorganitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir a diferents formats dinformació. Aquesta informació la trobem ja classificada per altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de gestió i recuperació de la informació. Feu lexercici 2.ENCICLOPÈDIES1. Quina és l’extensió i el número d’habitants del municipi de Sant Pere de Ribes? Localitza també les tres webs més significatives quetinguin informació d’aquest poble. Consulta l’Enciclopèdia Catalana.Sant Pere de Ribes té una extensió de 41Km i una población de 28.353 habitants.http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0060628&BATE=Sant%2520Pere%2520de%2520RibesAjuntament: http://www.santperederibes.org/ 3
  • 4. Oficina de turisme: http://www.spain.info/antes_del_viaje/informacion-practica/oficina-turismo/barcelona/oficina_de_turisme_de_sant_pere_de_ribes.html?l=esUna web més de turisme: http://www.turismedia.com/garraf_ribes.htm2. Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia Catalana. Contrasta i amplia la teva resposta amb la informaciódisponible a la Wikipedia.Quan va naixer el 26 d’agost de 1910 li van posar el nom de Agnès Gonxha Bojaxhiu. Durant la seva vida va ser coneguda com la mare Tersa deCalcuta, va ser una moja católica que va viure unes quantes dècades a la Índia on va fundar la congregació de Missioneres de la Caritat a l’any1950, la seva funció va ser ajudar als pobres, malalts, orfes i moribunds. L’any 1971 va rebre el premi nacional de la pau Joan XXIII i el 1979 elpremi Nobel de la Pau. Va morir el 5 de setembre de 1997 als 87 anys.A la wikipedia hi ha una informació més llarga i extensa que a l’Enciclopèdia però, també és cert que a l’Enciclopèdia és més precisa i concreta.3. Explica que és un castell (dels castellers)? Quins son els termes relacionats amb aquest tema? Quina és la web que consideres mésrellevant? Consulta l’Enciclopèdia Catalana. Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.Un Castell és una construcció de diversos pisos formada per persones ( anomenades castellers) que senfilen les unes damunt les espatlles deles altres amb lobjectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla. 4
  • 5. Termes relacionats: la pinya; el tronc del Castell,; el pom de dalt; folre, manilles i puntals.http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0224801&BATE=castellA la wikipèdia una vegada més, la información és més extensa, parla dels orígens, de la història dels castells, etc. però la informació del’Enciclopèdia catalana continua éssent més concreta.4. Quins son els generes i sub generes del cinema? Digues quins son els principals termes relacionats amb el cinema. Consulta l’EnciclopèdiaEnciclonet.En l’enciclopèdia Enciclonet apareix aquesta informació:GènereTodo género es una forma organizativa, un dispositivo que crea fronteras entre distintos contenidos en los que hay analogías y reiteraciones.En el caso del cine, los géneros pueden definirse como categorías temáticas más o menos estables y codificadas. Constituyen por ello unataxonomía que se fija en las cualidades comunes de las películas, resaltando ciertos detalles particulares de su estructura argumental y suescenografía.5. On està situada la ciutat d’Òxford? Localitza la informació en anglès. Consulta l’Enciclopèdia Britànica. 5
  • 6. City (district), administrative and historic county of Oxfordshire, England, best known for the university of Òxfords, which is located within it.The city is situated between the upper River Thames (known in Oxford as the Isis) and the Cherwell, just north of their confluence.DICCIONARIS1. Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà? Consulta el diccionari multilingüe.Un camal és cada una de les dues parts d’uns pantalons que tapa les cames.La seva traducció és “pernera”.2. Què significa la paraula anglès “foot”? Quina és la seva traducció al català, el castellà i el francès? Consulta el diccionari multilingüe.Significa peu. En català peu i, en castellà pie i, en francès pied.3. Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC.Una tombarella és un tomb o una volta que es fa amb el cos, posant el cap i les mans a terra.4. Quin és el significat de la paraula “soportal”. Consulta al diccionari de la Real Acadèmia Española. 6
  • 7. El diccionari de la Real Acadèmia Española presenta dues entrades:1. Espacio cubierto que en algunas casas precede a la entrada principal.2. Pórtico, a manera de claustro, que tienen algunos edificios o manzanas de casas5. Cerca sinònims de la paraula “embellecer”. Consulta el diccionari de sinònims del servei de la Universitat d’OviedoAdornar, decorar, ornamentar, acicalar.ATLES1. Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà) ? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)El riu més important és el Bastareny, que neix a les fonts de lAdou, al terme de Gisclareny.2. Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar. Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic deCatalunya) 7
  • 8. 3. Quins són els municipis de la comarca del Ripollès que tenen biblioteca pública ? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)Els municipis que tenen biblioteca pública són: Ripoll, Sant Juan de les Abadesses, Campdevànol i Ribes de Freser. 8
  • 9. 4. Quin és el nombre de població al municipi de Gósol? Consulta el nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya.La població al municipi de Gòsol és de 225 habitants.5. Com a aniries a Vic de l’estació de tren a la plaça major ? Per quins carrers passaries. Imprimeix la imatge del plànol. Consulta els mapescontinus de d’Institut cartogràfic de Catalunya. 9
  • 10. CATÀLEGS1. Localitza la editorial que ha editat el llibre “Formar-se per informar-se” de la Teresa Mañá i la Monica Baró. en castellà. Consulta la basede dades del ISBN.Edicions 62, SA2. Localitza si està disponible a la mediateca del teu centre de recursos aquest document: Arellano Yanguas, Villar (2001). Formar usuariosen la biblioteca. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.A la mediateca del centre de recursos Baix Ebre no apareix aquest document. 10
  • 11. 3. Localitza un resum del llibre Matilda de Roal Dahl. Consulta Catàleg de literatura infantil i juvenil de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.Resum:Aquest llibre tracta d’una nena que està mig abandonada pels seus pares encara que visqui amb ells. El seu pare és un estafador de cotxes, i laseva mare està viciada al bingo.Matilda és una nena superdotada i amb poders psíquics. Quan va a l’escola, troba una directora molt dolenta, anomenada Trunchbull, que tiraels nens per la finestra i també els fa caure a terra, etc. També hi ha una professora que tracta molt bé els nens. Aquesta es diu Honey.Al final, la família Wormwood ha de marxar perquè la polícia els busca. Matilda diu als seus pares si es pot quedar amb Sta. Honey, i li diuenque sí. Firmen els papers d’adopció i la Matilda es queda amb la Sta. Honey. 11
  • 12. 4. Localitza a la biblioteca pública del teu municipi si tenen la pel·lícula “Harry Potter i la pedra filosofal”. Consulta el catàleg de lesbiblioteques públiques.Iniciar sessió | Registres guardats (0 articles) | No heu iniciat sessióPortal de BibliotequesDirectori de Biblioteques de CatalunyaBiblioteca electrònicaCercar:Catàleg clàssic pel· lícula de Harry Potter Temes de cerca relacionats 12
  • 13. Voleu dir: enciclopèdia harry potter?FormatPROJECTABLE (3)SONOR MUSICAL (1)UbicacióBARCELONA (província) (1)GIRONA (província) (1)TARRAGONA (demarcació) (4)CASTELLÓ DEMPÚRIES (1)FIGUERES (1) mésIdioma 13
  • 14. Anglès (1)Català (1)Castellà (1)Indeterminat (1)Data de publicació2006 (1)2004 (1)2002 (2)Resultats (1 - 4 de 4) for pel·lícula de Harry PotterOrdenat per Rellevància | Títol | Data Harry Potter y el cáliz de fuego [Enregistrament vídeo] / directed by Mike NewellPROJECTABLE 14
  • 15. 2006 DISPONIBLE - SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General - I DVD 462 - Veure tots els 3 exemplars/volums disponibles Veure tots els 8 exemplars/volums Localització Topogràfic Volum Estat Nota SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General I DVD 462 1 DISPONIBLE SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General I DVD 463 2 DISPONIBLE TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música C-791 Pel.lícules EXT DISPONIBLE Localització Topogràfic Volum Estat Nota SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General I DVD 462 1 DISPONIBLE SANT QUINTÍ DE MEDIONA.Fons General I DVD 463 2 DISPONIBLE TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1169-DVD Infantil Pel·lícula DVD1 VENÇ EL 09-04-11 15
  • 16. TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1169-DVD Infantil Extres DVD 2 VENÇ EL 09-04-11 TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1164-DVD Infantil Pel·lícula DVD1 VENÇ EL 07-04-11 TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1164-DVD Infantil Extres 7DVD 2 VENÇ EL 07-04-11 TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música C-791 Pel.lícules EXT DISPONIBLE TARRAGONA-Pública de Tarragona.Música i imatge DVD Aventures HAR VENÇ EL 31-03-11 Reservar-lo Guardar registre Més informació Harry Potter y el prisionero de Azkaban [Enregistrament vídeo] : Vol. 3 / directed by Alfons CuarónPROJECTABLE DISPONIBLE - TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música - C-791 Pel·lícula EXT - 2004 Veure tots els 3 exemplars/volums Localització Topogràfic Volum Estat Nota 16
  • 17. TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1165-DVD Infantil Pel·lícula DVD1 VENÇ EL 04-04-11 TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 1166-DVD Infantil Extres DVD 2 VENÇ EL 04-04-11 TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música C-791 Pel·lícula EXT DISPONIBLE Reservar-lo Guardar registre Més informació Harry Potter and the chamber of secrets [Enregistrament sonor] : music from and inspired by the motion picture / music composed by John Williams ; music adapted and conducted by William Ross ; performed by the London Symphony Orchestra and London VoicesSONORMUSICAL Williams, John 2002 DISPONIBLE - CASTELLÓ DEMPÚRIES.Música i imatge - CD 9 WIL - Veure tots els 8 exemplars/volums disponibles Localització Topogràfic Volum Estat Nota CASTELLÓ DEMPÚRIES.Música i imatge CD 9 WIL CD DISPONIBLE 17
  • 18. CASTELLÓ DEMPÚRIES.Música i imatge CD 9 WIL CDR DISPONIBLE FIGUERES.Infants I CD HAR CD-ROM DISPONIBLE FIGUERES.Infants I CD HAR CD DISPONIBLE SANT FELIU DE GUÍXOLS.Música i imatge CD BSO Har CD DISPONIBLE SANT FELIU DE GUÍXOLS.Música i imatge CD BSO Har CD-ROM DISPONIBLE TARRAGONA-Pública de Tarragona.Magatzem música C-791 Pel.lícules EXT DISPONIBLE TARRAGONA-Pública de Tarragona.Música i imatge CD-Band-WIL DISPONIBLE Guardar registre Més informació Harry Potter i la cambra secreta [Enregistrament vídeo] : Vol. 2 / directed by Chris ColumbusPROJECTABLE VENÇ EL 04-04-11 - TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants - 99-DVD Infantil - 2002 18
  • 19. Veure tots els 2 exemplars/volums Localització Topogràfic Volum Estat Nota TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 99-DVD Infantil Pel·lícula DVD 1 VENÇ EL 04-04-11 TARRAGONA-Pública de Tarragona.Infants 99-DVD Infantil Extres DVD 2 VENÇ EL 04-04-11 Reservar-lo Guardar registre Més informació Tornar Cerques relacionades: a dalt música de pellícules pellícules cinematogràfiques pel· lícula de Harry Potter Cercar:Limitar per etiqueta: 19
  • 20. música de pellícules pellícules cinematogràfiques Opcions populars Qui ha mirat aquest pot voler aquests altres documents:• Harry Potter y el prisionero de Azkaban [Enregistrament vídeo] : Vol. 3 / directed by Alfons ...• Harry Potter and the chamber of secrets [Enregistrament sonor] : music from and inspired by ...• Harry Potter y el cáliz de fuego [Enregistrament vídeo] / directed by Mike Newell. 5. Localitza els articles que Carles Monereo ha publicat a la revista Aula de innovación educativa. Consulta la base de dades de sumaris de revistes de les biblioteques universitàries de Catalunya. 20
  • 21. Base de Dades de Sumaris Nova cerca Revista="Aula de innovación educativa" Autor="Carles Monereo"3 articles trobatsAutor: Carles MonereoTítol: Ser estratégico y autónomo aprendiendo: La enseñanza estratégica. Enseñar para la autonomíaEn: Aula de Innovación Educativa 2001 ,Num.100 21
  • 22. Autor: Monereo, CarlesTítol: Aprender a lo largo y ancho de la vida: preparando los ciudadanos de la InfópolisEn: Aula de Innovación Educativa 2005 ,Num.138Autor: Monereo, CarlesTítol: Estrategias para autorregular el esfuerzo en el aprendizaje. Contra el culturismo del esfuerzoEn: Aula de Innovación Educativa 2003 ,Num.120Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya Copyright © 2000, CBUC 22
  • 23. Comentaris i suggeriments: sumaris@cbuc.cat Última modificació: 26/01/20046. Localitza articles de les revistes: Cuadernos de pedagogia, Aula de innovación educativa i Perspectiva escolar sobre l’organització delmenjador escolar. Consulta el catàleg de les biblioteques universitàries de Catalunya. - URV – CTE I U 23
  • 24. B:- El llibre “Perspectiva escolar sobre l’organització del menjador escolar” no està disponible ni a la U.R.V., ni a la U.B., ni a la U.Vic ni a la U.A.B. Any: 2004 2 (2003)Revista Catalana de PedagogiaFamília i salut dins del context escolarElena Roldan, Carmen Martín, Teresa Gómez, Juan José Moreno, Celia Río, Sílvia Martínez, Maribel García Any: 2005 3 (2004)Revista Catalana de Pedagogia 24
  • 25. La Construcció de les relacions interpersonals en lactual context escolarDolors Busquets Prat, Annabel Fontanet Caparrós, Elisabet Ballús Barnils, Marta Cabré Cunill Any: 2006 4 (2005)Revista Catalana de PedagogiaEl Paradigma de la complexitat: un marc per a orientar lactivitat científica escolarJosep Bonil Gargallo, Rosa Maria Pujol Villalonga Any: 2009 6 (2007-2008)Revista Catalana de PedagogiaRepensar la institució escolar i les pràctiques pedagògiques a la Catalunya davuiJoan-Josep Llansana i González Any: 2009 6 (2007-2008)Revista Catalana de PedagogiaDomènech i Domènech, S. <i>Els alumnes de la República: els grups escolars del Patronat Escolar de lAjuntament de Barcelona</i>. Barcelona: Publicacionsde lAbadia de Montserrat, 2008Conrad Vilanou i Torrano 25
  • 26. 26
  • 27. 27
  • 28. Pràctica 4:Aneu al recull de fonts dinformació: Com i on trobaré la informació i visteu les diferents webs. Webs visitades: - www.gencat.cat - www.edu365.cat - http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques - www.mec.es - www.lavanguardia.es - www.cbuc.cat 28
  • 29. Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari1) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i anoteu-los a la casella corresponent.La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIACONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL2 relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.Fases Aspectes cicle superior Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir factors explicatius de les accions humanes. Recerca dinformació sobre com sha resolt un problema bàsic de laCERCA IRECUPERACIÓ DE Cerca d’informació i hàbits de consulta vida quotidiana al llarg del temps a partir dun treball comparatiu iLA INFORMACIÓ dús de les TIC. Utilització dInternet per a la cerca dinformació (imatge, text i àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació 1 Document complementari “contingutsCI_PRI-MEDI“ 2 DEPARTAMENT dEducació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenació dels ensenyaments de leducació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822). Disponible a https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm 29
  • 30. -Realització dun treball dinvestigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de lentorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentació i lús de diferents fonts dinformació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució Utilització de la biblioteca-mediateca Participació activa a lescola com a aprenentatge per a la vida en del centre democràcia. Reconeixement de la diversitat dopinions i de lús de diferents canals per a l intercanvi dopinions i difusió dinformacions.. Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat sobre els hàbits de consum.TRACTAMENT DE Comprensió i interpretació Cerca i contrast dinformació en diferents suports sobre éssers vius iLA INFORMACIÓ d’informacions rellevants condicions de vida. Anàlisi de levolució dalgun element patrimonial de lentorn proper, a Anàlisi del contingut i estructuració de partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà les idees dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni. 30
  • 31. -Utilització de ladministrador de fitxers. Reconeixement i utilització dels menús per a les funcions del programari bàsic de processador de text, edició gràfica i de presentació amb textos, dibuixos, imatges i àudio. Tractament textual amb les TIC Utilització de la lupa binocular per a lobservació de parts dorganismes o de petits organismes. Ús del microscopi per a lobservació dalguns microorganismes. Ús de dispositius TIC per a lemmagatzematge i tractament de les observacionsCOMUNICACIÓ DE Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents Composició de textos propis de lesLA INFORMACIÓ diferents matèries curriculars Llenguatges 31
  • 32. Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari3) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent.La competència informacional en el currículum LOE PRIMÂRIA 4CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la CI.Fases Aspectes cicle inicial cicle mitjà cicle superior -Exposició de temes de manera ordenada i comprensible. Participació activa en els diàlegs o debats, aportant i Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i participar defensant idees pròpies i activament en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i Comprensió i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb laTRACTAMENT DE interpretació Interès per expressar-se oralment defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments possibilitat de fer-ho en presència duna càmera.LA INFORMACIÓ d’informacions amb bona entonació i pronunciació. raonats. rellevants Exposicions a partir dun guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a Exposicions a partir dun guió, esquema o imatge, amb la suport programaris de presentació. possibilitat de fer-ho davant duna càmera de vídeo. 3 Document “CONTINGUTS-CI_PRI-LLE” 4 DEPARTAMENT dEducació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenació dels ensenyaments de leducació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822). Disponible a https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm 32
  • 33. Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacions Comprensió de textos orals de diferents mitjans de Comprensió de textos orals de daprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana. comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-neAnàlisi del contingut i diferents tipus, formats i mitjans, per informació i per aprendre, i valoració guiada de la informacióestructuració de les obtenir informació i per aprendre. Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de diferents que aporten.idees mitjans de comunicació audiovisual, per obtenir-ne informació i per aprendre. Comprensió de les informacions escrites més habituals de Interès pels textos escrits i classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a Lectura i interpretació desquemes, gràfics i mapes conceptuals per saber continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i extreuren la idea principal i les relacions entre els elements. audiovisuals com a font dinformació de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes que i daprenentatge i com a mitjà de el componen. Recerca dinformació en un llibre o enciclopèdia a partir de consultar els comunicació. índexs i els glossaris, en cas que nhi hagi.Tractament textual amb Coneixement del funcionament més bàsic dunales TIC Interès i curiositat per mirar o biblioteca. Utilització dInternet per buscar informació: coneixement dels cercadors llegir contes o llibres de més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar coneixements, però també per llegir Iniciació a cerques dinformació a Internet, utilització de informació a partir denllaços i dorganitzar-la per fer-ne un treball personal. un rètol, un títol dun llibre, una l hipertext i dels enllaços. notícia d internet o qualsevol altre Coneixement del funcionament duna biblioteca-mediateca. de manera text. (LL castellana) Cerca guiada d’informació a la biblioteca que es pugui trobar allò que es busca tan autònomament com sigui possible. escolar i amb l’ús de les TIC. 33
  • 34. Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres. - Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a Composició de textos escrits, que diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport dimatges o poden tenir el suport dimatges o Organització del text per millorar la coherència i la esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes, esquemes, realitzats en diferents cohesió amb lajuda de pautes i utilitzant els coneixements còmics, entre daltres. lèxics i morfosintàctics de ledat. situacions: - Expressió didees de forma sintètica a través dun esquema o imatge. Coneixement del programari de tractament de textos,COMUNICACIÓ DE Composició de textos Ús de programari informàtic per dedició gràfica i de presentació que els permeti escriure unLA INFORMACIÓ propis de les diferents - Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de escriure textos curts, especialment text, inserir imatges, fer un matèries curriculars tractament de textos, dedició gràfica i de presentacions i de dibuix que de tractaments de textos, dedició permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi gràfica i de presentacions. esquema en ordinador. imatges i àudios. Interès per la bona presentació Expressió didees de forma sintètica a través dun - Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els dels textos escrits esquema o imatge. coneixements apresos. Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogràfics apresos. Sentit estètic en la seva presentació formal. 34
  • 35. Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari5) els continguts de l’ ESO relacionats amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en altres matèries diferents.La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIACONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)6FASE PROCËS Aspectes comuns Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs Predictius, persuasius i gèneres Comprensió i interpretació periodístics (notícia, crònica, d’informacions rellevants textos Narratius, descriptius i -Expositius de fets, explicatius d’idees i -Argumentació ideològica, exposicióTRACTAMENT DE orals, escrits i audiovisuals de la vida reportatge, entrevista, opinió),LA INFORMACIÓ quotidiana i dels mitjans de conversacionals. conceptes, instructius i argumentatius. d’idees i informes, i administratius ... comunicació... reconeixent les diferències entre informació i opinió. -Representació amb diferents suports -Contrastació dels continguts de textos mitjançant esquemes, diagrames i analitzats amb els coneixements mapes conceptuals de la interrelació de Contrastació dels continguts IDEM IDEM les idees i els seus matisos. Síntesi dels propis, abans i després de la lectura. arguments i resultats d’una conversa, col—loqui, entrevista o debat. 5 Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO” 6 http://www.xtec.cat/estudis/eso/curriculum_2007/llengues_eso.pdf 35
  • 36. -Ús de la conversa i de -Composició, en suport paper o -Utilització de quadres sinòptics, tècniques d’exploració, -Utilització d’esquemes senzills en digital, de textos (...), elaborats a diagrames i mapes conceptuals. discussió i elaboració d’idees l’estructuració dels textos orals, escritsAnàlisi del contingut i estructuració partir de la informació (…) Utilització d’eines informàtiques per ade les idees mitjançant l’ús d’esquemes i audiovisuals que ajudin a organitzada per mitjà d’esquemes, elaborar xarxes i diagrames que estructurin visualment les l’estructuració de les idees. mapes conceptuals, fitxes i resums. conceptuals. idees. -Ús de processadors de text per a l’organització dels apartats i continguts: -Processadors de text, -Processadors de text, diccionaris esquemes numèric, sinòptic i claus;Tractament textual amb les TIC diccionaris electrònics, electrònics, correctors. Programes de programes de presentació, programes de IDEM tractament de la imatge per a la correctors presentació utilització eficaç dels gràfics específics de cada matèria curricular i les il—lustracions. 36
  • 37. Tractament i ús de la informacióEntreu a lapartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada: Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada.Entreu als enllaços dAprender a analizar i aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats més, llegiu-los i feu les actitvitats queproposen.LEER PARA APRENDERActivitat 1:http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/leer_para_aprender_ACTIVIDAD1.pdf • Apunta alguna idea que conozcas del temaEl text gira al voltant de la idea de globalització de les comunicacions, cosa que les complica i també les facilita. El fenomen de la xarxa és lacapacitat que aquesta té per treballar al mateix tems per a l’individu i per a tota la comunitat. Cosa que els governs pareix que encara no hagininterioritzat. 37
  • 38. La xarxa és independent i sembla que ningú la controli. • Subraya las ideas más importantesEl ser digital té tres efectes sisiològics al nostre món: el descentralitza, l’aplana i fa les coses grans i petites al mateix temps, els bitstransformaran les organitzacions, siguen empreses, nacions o societats. Ningú mana a la xarxa.La industria informática ho ha après amb sistemes oberts, on competir amb imaginació s’ha mostrat ser més productiu que fer-ho a base depanys i Claus. • conceptes clau:xarxa digital, llibertat, jerarquia, simplificació, transformació, administració i gestió, conscens. • explica amb les pròpies paraules el text:La comunitat de la xarxa digital de telecomunicacions està formada per un seguit de petites xarxes individuals interconectades entre elles, lesquals formen un entramat sense cap jerariquia aparant. De l’anàlisi de l’autogestió d’aquest entramat se’n dedueix que els canals de 38
  • 39. comunicació s’han simplificat i que la creativitat i la inventiva són els pilars des d’on el món s’ha de moure. El món està immers en un procés decanvi digital.http://www.mariapinto.es/alfineees/doc/leer_para_aprender_ACTIVIDAD2.pdf • Sigue el artículo alguna estructura determinada?. Identifica las partes del artículoL’article segueix una estructura científica: Objectius, metodologia, resultats i conclusions.Objectius: aquests són plantejats al llarg de la introducció.Metodologia: identificats dintre de l’apartat de material i mètodeResultats: Compres dintre de l’apartat de resultats i discusions.Conclusions: especificats dintre de l’apartat del mateix nom. • ¿ A qué género textual pertenece el documento? article científic ¿qué campo del conocimiento trata? Zoologia • Identifica y enumera los objetivos del textodemostrat l’existència nous i més barats mitjans de cultiu per aillar microorganismes rumials. 39
  • 40. SEGMENTARhttp://www.mariapinto.es/alfineees/doc/SEGMENTAR_Actividad1.pdf • Identifica y segmenta las proposiciones o ideas del texto de cada párrafo.1- Era indispensable una major protecció a New Orleans per afrontar el Katrina.Després del pas del Katrina per la ciutat, es planteja la necessitat d’una major protecció enfront aquest tipus de situacions2- New Orleans està rodejada d’aigua i, sota el nivell del mar i amb la única protecció d’un enorme sistema de dics.La ciutat només està protegida pels dics.3- El dijous 25 d’agost un grup d’ingeniers de l’exercit nord-americà va informar als reporters sobre l’estat d’aquell sistema de dic, el qual noera el més favorable;moltes parts de la ciutat s’indundaven constantment i hi havia sempre equips treballant reparant els canals de la ciutat. 40
  • 41. Els ingeniers de l’exercit van detectar i denunciar als mitjans de comunicació el al estat del dic i les lastre que suposaven els continuesreparacions que els obligava.4- La forma de New Orleans, pareguda a una taça, impedeix un desaigue apropiat, cosa que es complica pel fet que els dics estan trencats ideixen fluir l’aiga als carres de la ciutat. Per això, un cop que els dics s’hagin reparat, ningú està segur de quant temps prendrà treure total’aigua de les parts inundades.La propia estructura de la ciutat en dificulta les tasques de retirada de les aigues.5- Carl strock, cap dels ingeniers de l’exèrcit, va descartar les declaracions al voltant del suposat impacte que les retallades presupostaries i elscontractes retrassats van tenir en el funcionament del sistema del dic enfront de la força aplastant de l’huracà katrina. En canvi, ha posatèmfasi al perill que molts altres funcionaris han advertit durant molts anys: els sistema mai va ser dissenyat per a resistir una tempesta amb laforça de katrina.El cap d’enginyers de l’exercit afirma que les retallades presupostaries no son les culpables de l’sfondrament. En canvi si ho és el disseny inicialja que només podia suportar tempestes de grau tres.6- Quiné s el preu de la protecció? El cos d’ienginyersde l’exèrcit dels Estats Units ha estat construint dics al llarg del riu Misissippí des de finalsdel segle XIX. Els dics artificials van ser dissenyats per contenir inundacions destructives. No obstant, el nivell de protecció necessàri sempre va 41
  • 42. ser oposat a el que el congreso i la gent estaven disposats a pagar.Els dics es van construir i mantener per paliar els danys de les inundacions.7- D’acord amb el cos d’ienginyers, tots els riscos han de ser calculats, incloses les possibilitats estadístiques de fets catastròfics, així com lesconseqüències que aquests poguessin causar. Els costos de la protecció de desastres naturals es debaten amb altres prioritats públiques on elssectors públic i provat internen.Els enginyers creuen que tot risc ha de ser calculat i que s’han de prioritzar les proteccions enfront de desastres naturals.8- Al setembre del 1947, un huracà va inundar Jefferson Parish ( incloent la zona metropolitana de New Orleans) amb profunditatsaproximades d’un metre d’altura. La tempesta va causar pèrdues per 100 milions de dòlars. Després de la tempesta es van construir dics al llargde la costa sud del llac Pontchartrin. L’huracà Camila també va produir alguns danys materials el 10 de setembre del 1965. Els vents a la ciutatvan arribar als 200 km/h i les onades a una altura de 3 metres. Després de moltes inundacions, es van construir vores de 4 metres d’altura alsdics de New Orleans.La destrucció de dics i la posterior inundació no és un fenòmen nou a la ciutat, ja ha passat amb anterioritat.9- Millores als Dics dins al dia abans de l’arribada de Katrina, 560 km de dics a New Orleans estaven bais un estudi de debilitat per examinar la 42
  • 43. possibilitat de millorar-los i així resistir tempestes de categoria 4 o 5. Els oficials al càrrec van mencionar que l’estudi, el qual va començar al2000, prendrà uns quants anys per estar enllestit. La millora del sistema prendria de 20 a 25 anys, segons Al Naomi, cap del projecte a NewOrleans. Martin Mcann, professor civil i ambiental d’enginyeria a la universitat d’ Stanford, Califòrnia, adverteix que la planificació a llarg plaçpor resultar irrellevant per al factors risc.Des del 2000 que hi havia un estudi que indicava la necessitat i al viabilitat de millora dels dics. • Busca las inferencias-puente que sirven de conexión entre las proposicion.Per això, un cops els dics...(causa).En canvi, ha posat èmfasi al preill sobre el que molts altres funcionaris... (oposició).No obstant, el nivell de protecció necessària sempre va ser oposat... (canvi d’idea, matisació). 43
  • 44. APRENDER A SINTETIZARAprender a esquematizar:Idees principals: 1. Es categoritza l’alfabetització de la informació en 7 nivells, A l’ensenyança superior autraliana a partir de les experiències d dos professors univeristaris. 2. Definició d’alfabetització de la informació com a aptituds per localitzar, menejar i utilitzar la informació de mode eficaç 3. Amb aquesta alfabetització es poden afrontart de forma eficaç tant la presa de decisions com la resolució de conflictes, la investigació o l’autoaprenentatge. 4. L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure l’alfabetització. 5. L’alfabetització es divideix en funció de diferents aspectes relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de les fonts d’informació, l’enteniment i el control de la informació, la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de la creativitat per accedir a nous punts de vista o l’us sabi de la informació. 44
  • 45. Esquema de claus: 45
  • 46. 46
  • 47. A partir de la lectura de este texto de Nicholas Negroponte: • Elige el concepto principal en torno al que crearás el mapa conceptual La xarxa • Selecciona los conceptos más importantes que identifican el sentido del texto 1. Desenvolupament digital. 2. Efectes del ser digital al món: descentralitzar-lo, aplanar-lo i fer coses grans i petites als mateix temps. 3. No es té consciencia de la importància dels BITS. 4. Aquests BITS transformaran les organitzacions i les empreses. 5. Ningú mana damunt la xarxa. 6. L’imaginari popular creu que hi ha algú que sí que mana, sempre hi ha algú manant. 7. La xarxa com a sistema viable amb base imperfecta. 8. La xarxa és una malla, si alguna cosa està tancada s’hi pot accedir des d’una altra direcció. 9. La xarxa pareix un sistema biològic. 10. Les organitzacions s’han simplificat a causa de l’augment de les comunicacions 11. el món digital treballa amb comunió, beneficiant al usuari i a al col·lectivitat. 47
  • 48. 12. Nacions des ubicades, massa petites per a plantejaments globals i massa grans per a plantejaments locals.13. La xarxa obliga a la legalització internacional.14. La consciència global no se’ns dona bé.15. Difícil adaptació futura d’aquest món estructurat i centralista. 48
  • 49. • Realiza un mapa conceptual teniendo en cuenta la jerarquía entre conceptos y la relación de estos mediante conectores. 49
  • 50. Aprender a resumirA partir de la lectura de este texto: • Selecciona y jerarquiza la información significativa del documento. Aplica las macroestrategias de generalización e integración para reformular la información. o Els aliments transgènics són aquells que han vist modificada la seva estructura genètica per així fer-los més productius. En el cas dels aliments fermentats, la modificació es proueix al organisme que du a terme aquesta fermentació o Hi ha transgènics animals, vegetals i fermentats. o La genètica són tècniques per a seleccionar, amplificar i expressar gens a un laboratori. Augmenten la productivitat alimentària i són una realitat als supermercats. o És una tècnica i com a tal no es ni bona ni dolenta, tot depèn de l’ús. o Sense dir-se genètica, però des de l’antiguitat que l’home ve modificant races de plantes i animals. o Amb aquests creuaments es combinen milions de gens dels dos progenitors per trobar una descendència que reuneixi els aspectes beneficiosos dels dos pares. o Els biòlegs moleculars són capaços d’aïllar a un tub d’assaig el genoma de qualsevol cèl·lula i prendre-li un petit fragment de material hereditari que contingui un gen d’interès. o Aquest gen s’introdueix dintre de l’organisme del que provenia o en un altre de diferent. Llavors es diu transgènic. o Hi ha un munt de suspicàcies al voltant de la comercialització dels aliments transgènics. 50
  • 51. o Tot aliment transgènic comercialitzat ha obtingut els permisos i les avaluacions pertinents però hi ha qui creu que representen un risc per a la salut. o Alguns dels experiments es produeixen a multinacionals, d’altres a laboratoris públics d’investigació. o Les noticies que giren al voltant del potencial rics que aquestes modificacions poden repercutir amb el medi ambient són constants. o La avaluació del risc és molt difícil ja que es tracta d’experiments a molt llarg termini i tenim un relatiu desconeixement dels processos ecològics i genètics dintre dels ecosistemes. o Es sent parlar dels aliments transgènics com a negoci de les multinacionals del sector agroalimentari. o S’ha d’intervenir en investigació si es una tècnica per millorar el benestar de la humanitat.• Redacta el resumen con un máximo de 100 palabras. Revisa la coherencia y adecuación al texto original. Es defineixen els aliments transgènics com el resultat de l’aplicació de les tècniques de la enginyeria genètica a la tecnologia dels aliments. La seva comercialització ha aixecat polèmica i la informació que arriba a la població és contradictòria. Determinats col·lectius parlen de riscos sanitaris i del medi ambient associats a la seva producció mentre que d’altres creuen que seran la solució a una bona part dels problemes actuals de la alimentació. Es proporciona informació sobre la realitat dels aliments transgènics i es comenten els possibles riscos i beneficis associats a la seva comercialització. 51
  • 52. • Realiza el resumen estructurado de este artículo, siguiendo el esquema OMRC. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Es fa un anàlisi del desenvolupament dels sistemes webs de les administracions públiques locals de les deu ciutats amb major nombre d’habitatns del territori espanyol a l’any 2004 per analitzar i comparar els continguts dels sistemes web. METODOLOGIA S’aplica un nou model d’anàlisi proposat per Chaín, que presenta dos dimensions: per una part els continguts i per l’altra el nivell d’evolució del e-govern segons l’etapa en la qual es trobe. RESULTATS Es reconeix l’esforç realitzat per les corporacions però es conclou que queda per incloure molta informació d’interès per als ciutadà i les empreses. Totes les administracions estan situades a la primera etapa del e-govern, la informació, encara que hi ha evidencies d’importants avenços en la segona i tercera etapa per part d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre d’habitants dels municipis i els nivells d’evolució dels seus sistemes web tant en continguts com en serveis oferts, encara que no serveix com a paràmetre indiscutible al llarg de les etapes d’evolució del e-govern. 52
  • 53. CONCLUSIONS El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que ofereixen els sistemes web municipals són directament proporcionals. S’ofereix bastanta informació però segueixen existint carències sobre punts d’interès per als ciutadansA partir que heu dorientar dos projectes escolars (el cel i els transports):1. Obriu a les adreces dinterés o als preferits del vostre navegador les carpetes i subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aqueststemes. Tingueu en compte també la tipologia documental o el format del recurs.2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar enles carpetes previstes EL CEL • http://www.internatura.org/guias/rapaces/g_rapaz.html • http://www.meteocat.com/servmet/index.html • http://www.get.to/cimdaligues • http://www.laborrufa.com/pag/articles/fauna/aus.html 53
  • 54. • http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/• http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia.htm• http://www.astromia.com/astronomia/• http://www.xtec.es/~rmolins1/• http://www.astronomy.csdb.cn/astromia/biografias/index.htm• http://opengis.uab.es/wms/iberia/index.htm• http://www.aemet.es/es/portada• http://www.xtec.net/centres/e3004438/meteo/index.htm• http://www.xtec.net/recursos/socials/taller/unitat5/ ELS TRANSPORTS• http://aplch.dgt.es/aeDGTWeb/examen/TiposExamenes.htm• http://www.aena.es/aeropuertos/barcelona/index.htm• http://www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat• http://www.portsgeneralitat.org/• http://www.renfe.com/• http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U8/index.htm• http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index.htm 54
  • 55. • http://www.hife.es/es/ • http://www.rac.uab.es/rac.htm • http://www.rac.uab.es/ahp.htm1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu una presentacióamb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la vostra tasca.2. Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i promocionar lesactivitats de la biblioteca escolar del vostre centre. Utilitzeu diferents suports? Podeu milllorar ladifusió de la vostra biblioteca? 55
  • 56. Activitats informatives per difondre i promocionar la biblioteca de la nostra escola (“La Fageda”). Aquestes són les següents: - Reunió a la biblioteca: Tots els tutors/es de l’escola a l’ inici de curs fem una reunió a la biblioteca amb els pares dels nostres alumnes, per tal de difondre el gust pels llibres i la lectura als mateixos i que aquets la transmetin als seus fills/es. N’ informem als pares per mitjà d’una nota informativa i nomes qui vol o pot hi assisteix, és totalment voluntari. A mes també pengem la nota informativa a l’apartat de noticies de la nostra web - Festa dels llibres a la biblioteca: Amb aquesta festa pretenem que els nostres alumnes coneixin el món del llibre i la lectura d’una manera lúdica i divertida, ja que tot bebent coca-cola, fent un piscolabis i fins i tot un conta contes, es llegeixen poemes i petites historietes escrites pels mateixos nens i nenes. A més es fan préstecs de llibres durant tota la diada festiva. D’aquesta manera difonem entre el nostre alumnat el gust pel prestec i en definitiva l’objectiu primordial es de difondre el gust per la lectura entre els nostres alumnes. N’ informem als per mitja d’una nota informativa i a mes ho anunciem al bloc del centre. - Projecte Bibliopati amb els més petits: Amb el bibliopati el que es pretén, es que els d’educació infantil dediquen algunes estones de pati a anar a la biblioteca i mirar o llegir contes. D’aquesta manera el que es vol transmetre es el gust per la lectura, entre els mes petits de l’escola. 56
  • 57. - Web del Centre: A la web del centre tenim un apartat on expliquem, totes les activitats mencionades mes amunt i on a més es poden fer préstecs on-line.Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant en qualsevol dels 4 supòsits específics.Principis bàsics que cal tenir en compte en la difusió dinformació a Internet Recomanació 1/2008 de lAgència Catalana de Protecció de Dades.Departament dEducació.Condicions generals de la difusióLegitimitat de la publicacióDifoneu la informació que contingui dades personals quan tingueu el consentiment previ de la persona interessada o bé quan ho autoritzi unanorma amb rang de llei.Es recomana fer una anàlisi prèvia de la informació que es pretengui difondre; cal avaluar, com a mínim, els aspectes següents:- si les dades shan recollit per a una finalitat legítima i duna manera legítima;- si hi ha deure de reserva;- si sha informat les persones interessades de la posterior difusió de les seves dades i de les implicacions que això pot tenir;- si es té el consentiment de les persones afectades per la difusió; 57
  • 58. - si hi ha alguna norma amb rang de llei sobre la publicitat que cal donar a la informació;- si entre les dades nhi ha que tenen la consideració despecialment protegides o que facin referència a lhonor, la intimitat i la pròpia imatge; - si les dades es refereixen a menors o a persones que requereixin una especial protecció, per raons de seguretat o per altres causes;- si les dades permeten o faciliten lobtenció de perfils sobre la personalitat o la conducta de les persones afectades;- si és possible gestionar laccés a la informació personal a través de paraules de pas o altres sistemes daccés restringit a les personesinteressades o a seccions de la pàgina web que no són daccés general;- si lordenament preveu una durada determinada de la publicació de les dades o, altrament, quina ha de ser aquesta durada. • Lexistència de determinades dades especialment sensibles pot fer aconsellable establir seccions diferenciades en la pàgina web que permetin un accés restringit a les dades que així ho requereixin. • Es recomana que la difusió vagi precedida duna decisió motivada on es ponderi el deure de publicació amb les afectacions que sen puguin derivar per al dret a la protecció de dades personals.Proporcionalitat de la informacióNo difongueu més dades personals que les necessàries per assolir la finalitat de la difusió. • Si la publicació substitueix o complementa la notificació d’actes administratius que continen dades de caràcter personal es recomana que la publicació es limiti a una breu indicació del contingut de l’acte i el lloc i el termini on poden comparèixer les persones interessades. 58
  • 59. • Quan la normativa d’aplicació només preveu la utilització d’Internet per oferir determinades dades, però sense especificar-ne la publicitat, es recomana utilitzar sistemes d’identificació per a l’accés que permetin verificar la legitimació de la persona que pretengui accedir a les dades. • Si la finalitat es pot assolir igualment sense la publicació de dades de caràcter personal, es recomana fer la difusió de manera anònima i indicar a les persones interessades com poden accedir al contingut complet de l’acte o la informació. • Es recomana limitar la publicació de números didentificació (DNI, seguretat social, etc.) de forma conjunta amb la identificació completa de la persona a la qual es refereixen. • En el cas de la publicació del resultat dels procediments selectius o de concurrència competitiva, es recomana limitar la publicació a la indicació de les persones seleccionades, sense fer menció de la valoració obtinguda ni de les persones que shagin descartat, sens perjudici de la possibilitat d’establir sistemes d’accés restringit.Exactitud i actualització de les dades difosesLes dades difoses han de ser correctes i actualitzades. • Cal evitar que la difusió dinformació parcial o desactualitzada pugui induir a equívocs o confusions que puguin tenir efectes perjudicials. • Es recomana que la publicació de dades a Internet sacompanyi sempre de la data dactualització de la informació.Limitació temporal de la difusióCal ajustar el període de difusió al compliment de la finalitat que la justifica 59
  • 60. • Un cop transcorregut el termini dexposició pública de les dades de caràcter personal determinat per la norma que nexigeix la publicació, cal limitar laccés a aquestes dades. • En el cas que la normativa daplicació no prevegi expressament un termini dexposició pública, la difusió sha de limitar al període necessari per assolir la finalitat que justifica la publicació de les dades. • Si la difusió de les dades personals només es fonamenta en el consentiment de la persona titular, en cas que es revoqui el consentiment, shan dadoptar les mesures necessàries per posar fi a la difusió.Revisió periòdica del contingut dels websCal revisar periòdicament les dades difoses.Deure dinformacióCal informar sobre la política de privacitat i sobre lexercici dels drets.Es recomana fer difusió de la política de privacitat del web des del mateix web.Es recomana informar sobre la possibilitat dexercici dels drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal,sobre la manera com es poden exercir i sobre lòrgan davant el qual es pot fer.Exercici dels drets dhabeas dataShan dadoptar les mesures adequades per fer efectius els drets dhabeas data. • Dret daccés: la persona interessada pot sol·licitar que se la informi sobre lorigen de les dades publicades, sobre la difusió que se nhagi fet i la que es prevegi fer i sobre la finalitat del fitxer que les inclou. 60
  • 61. • Dret de rectificació: la persona interessada pot sol·licitar que es rectifiquin les dades personals que siguin inexactes o incompletes; cal rectificar-les i comunicar a la persona interessada que sha fet. • Dret doposició a la difusió de les dades: la persona interessada pot oposar-se, llevat que una llei disposi el contrari, a la difusió de determinades dades o que la difusió es faci en unes determinades condicions. • Dret de cancel·lació: la persona interessada pot sol·licitar, quan no sigui contrari a lordenament jurídic, que les seves dades contingudes en un o diversos fitxers se suprimeixin daquests fitxers. La cancel·lació ha de comportar el cessament de la difusió, sense que calgui notificar-la a les persones que hagin accedit a aquesta informació a través dInternet.Mesures de seguretatShan dadoptar les mesures necessàries per protegir la integritat de les dades. • La informació publicada no ha de poder ser manipulada per terceres persones. Es recomana la implantació dun sistema didentificació de les persones que administren i editen els continguts, a fi devitar que els manipulin terceres persones no autoritzades.Enllaços a altres websCal revisar els enllaços a altres pàgines web. • Tot i que la responsabilitat derivada de la difusió d’informació correspon al titular de la pàgina web que fa la difusió,2 es recomana evitar la inclusió d’enllaços a pàgines web que no compleixin amb la normativa de protecció de dades i amb les recomanacions que s’estableixen en aquest document. 61
  • 62. 2 En els termes que estableix la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic i altres disposicionsaplicablesServei d’allotjament de websEstabliu les garanties necessàries en cas que allotgeu el vostre web en servidors de terceres persones. • Quan qui és responsable del fitxer o tractament no coincideix amb qui és titular del mitjà electrònic a través del qual es difon, es recomana establir detalladament totes les obligacions de qui presta aquest servei derivades del tractament de dades de caràcter personal.Blocs i fòrums de discussióShan destablir prèviament les condicions dús del servei.Es recomanen que les entitats responsables del web tinguin en compte les mesures següents: • Establir les condicions dutilització del servei, amb especial referència a la impossibilitat dutilitzar-lo per a la difusió de dades de caràcter personal que no tinguin el consentiment de les persones afectades o cobertura legal • Informar adequadament sobre aquestes condicions • Exigir sistemes didentificació que permetin verificar lautoria de la informació. 62
  • 63. • Preveure els mecanismes necessaris per poder retirar amb diligència les dades personals el tractament de les quals resulti il·legítim.Eines de cercaEstabliu mesures per limitar l’ús abusiu dels cercadors.La Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic, preveu expressament que les administracions i elsorganismes del sector públic proporcionin mecanismes accessibles electrònicament que facilitin la cerca dels documents disponibles perreutilitzar-los. • Es recomana adoptar les mesures organitzatives i tècniques adients per a la protecció de les dades de caràcter personal contingudes en la informació. • Pot ser adequat fer una anàlisi prèvia dels documents, a fi didentificar els que contenen dades de caràcter personal. • Cal adoptar les mesures tecnològiques necessàries per evitar que els cercadors facilitin la recopilació de dades de caràcter personal per a finalitats diferents de les que en justifiquen la publicació. A aquest efecte es recomana adoptar mesures tècniques com ara les següents: 1. Aprofitar les eines que faciliten els mateixos cercadors per evitar que la informació es guardi a la seva memòria temporal 2. Utilitzar protocols tecnològics que permetin evitar la indexació dels documents que continguin dades de caràcter personal 3. Evitar la utilització de fitxers per emmagatzemar les dades de caràcter personal que es publiquin i optar per fer-ho a través de solucions tècniques basades en la informació estructurada, com ara la utilització de bases de dades per accedir i emmagatzemar la informació 63
  • 64. 4. Valorar la possibilitat que les parts dels fitxers que incorporin dades de caràcter personal sincorporin com a imatges o altres sistemes que limitin laccés als camps que continguin dades de caràcter personalDifusió de dades personals relatives a la comissió d’infraccions, a la imposició de sancions o a resolucions judicialsEviteu difondre dades personals sobre infraccions, sancions o resolucions judicials, llevat que una llei prevegi altrament.Difusió dactes de les sessions dòrgans col·legiatsNo difongueu les actes dòrgans col·legiats quan continguin dades de caràcter personal. • No es poden difondre a través del web les actes de les sessions dels òrgans col·legiats que tinen el caràcter de secretes. • Respecte de les actes de les sessions que tenen caràcter públic, cal evitar-ne la difusió quan contenen dades de caràcter personal diferents de la identificació de les persones que en formen part, del funcionariat que aixeca lacta de la sessió o de les altres persones que hi intervenen per raó del càrrec, llevat que una llei ho autoritzi.Difusió de dades personals consistents en imatges o veuAnalitzeu si la difusió és legítima i proporcionada. La difusió per Internet dimatges o veus que permetin identificar persones sha de fer amb el consentiment de les persones afectades.3 64
  • 65. • Es recomana que la difusió dimatges, estàtiques o dinàmiques, es facinomés en els casos en què sigui justificat, prèvia ponderació de la proporcionalitat de la mesura i, en qualsevol cas, de manera que no es puguin identificar persones concretes. • Es poden difondre imatges de les sessions dels òrgans parlamentaris, els òrgans de govern de les entitats locals i altres òrgans col·legiats, les sessions dels quals tinguin caràcter públic, dacord amb les respectives lleis reguladores i sempre que això no afecti el dret a la intimitat de terceres persones.3 Llevat que tingui cobertura en el que estableix la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció del dret a l’honor, a la intimitat personal ifamiliar i a la pròpia imatge, o en una altra norma amb rang de llei.Eines de recercaEstabliu mesures per limitar lús abusiu dels cercadors.Els diaris i butlletins oficials constitueixen fonts daccés públic; aquest fet, però, no ha de suposar una eliminació de les garanties per a lesdades personals de les persones que es poden veure afectades per aquestes informacionsDeure dinformació i exercici dels drets dhabeas dataAdopteu les mesures necessàries per donar compliment efectiu a lexercici dels drets. 65
  • 66. • Es recomana informar, a la seu electrònica on es publiqui el diari o butlletí oficial electrònic, sobre la possibilitat dexercici dels drets daccés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades de caràcter personal inclou, com també de lorganisme davant el qual es poden exercir. 66
  • 67. Seguretat a internetWebquest: Flora i Fauna al riu Ebre: A L’EBRE VIUEN. 67
  • 68. FORMULARI AL ZOOGrup del formulari: Genis Aiximeno i Diana FandosFormulari al Google docs:https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/viewform?hl=ca&formkey=dHFmcnU0aHhNY2xOOHRzNmhpYWJDU3c6MQ#gid=0<iframe src="https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/embeddedform?formkey=dHFmcnU0aHhNY2xOOHRzNmhpYWJDU3c6MQ"width="760" height="2104" frameborder="0" marginheight="0" marginwidth="0">Sestà carregant...</iframe> 68