PolíTica 2.0

Slide 1: La política 2.0 () José A. Donaire www.don-aire.blogspot.com

Slide 2: La política 2.0 • De la web 2.0 a la filosofia 2.0 • Instruments de la política 2.0. Un passeig virtual • Instruments o filosofia? • Una (proposta) de decàleg de la nova política • Les ombres del 2.0

Slide 3: La web 2.0 José A. Donaire www.don-aire.blogspot.com

Slide 4: Instruments 2.0

Slide 5: Wikipèdia

Slide 6: Tripadvisor

Slide 7: Panoramio

Slide 8: Tagzania

Slide 9: Meneame

Slide 10: Meneame

Slide 11: Què tenen en comú? • Actualització • Protagonisme de l’usuari (bottom – up ) • són proveïdors d’informació • són responsables de la jerarquia de la informació • són creadors del sistema • Adaptació. Cada usuari consulta el seu fragment • Virtualitat. Creació de comunitats (xarxes socials) • Treball en xarxa. Basats en l’enllaç (link)

Slide 12: Un passeig per la política 2.0 José A. Donaire www.don-aire.blogspot.com

Slide 13: Els blogs

Slide 14: Twitter

Slide 15: Lo prometido es deuda

Slide 16: youtube

Slide 17: Instruments o filosofia? José A. Donaire www.don-aire.blogspot.com

Slide 18: Models Concepció 1.0 2.0 POLÍTICA POLÍTICA 1.0 CLÀSSICA PARTICIPADA Eines 2.0 POLÍTICA POLÍTICA SNOB 2.0

Slide 19: Pacto por el turismo

Slide 20: La espiral de la política 2.0 Complexitat Els usuaris avaluen la política 2.0 Adaptada al “client” Apertura de nous espais L’usuari crea / opina Treball en xarxa

Slide 21: Decàleg… José A. Donaire www.don-aire.blogspot.com

Slide 22: Decàleg 1. Escoltar més que parlar. Aquesta és l'essència. I és molt més difícil del que sembla. 2. No existeix l'electorat. Existeixen els electors. Són diversos i volen respostes diverses. 3. Les decisions polítiques no són científiques. La fragilitat és inherent a la política. Comencem per admetre-ho. 4. Vivim en una societat en xarxa. Com pot ser jeràrquica la política?. 5. La major part de la política ha de tenir lloc fora de la política (i, òbviament, fora dels partits polítics).

Slide 23: Decàleg (II) 1. No hi ha decisió sense coneixement; i no hi ha coneixement (coneixement veritable) sense conversa. 2. Si la realitat és complexa, la narració política no pot ser simple. Abolim els eslògans! (oximoron). 3. La democràcia no ha de ser participativa, sinó deliberativa: La clau és participar en la construcció de la solució, no en l'elecció de les alternatives. 4. Si només ens fixem en els fins (els resultats), justificarem els mitjans. En política, no només importa què fem: el més rellevant és com ho fem. 5. La política 2.0 necessita instruments 2.0. Però aquesta és la segona fase. Si tenim clar què volem, ja construirem eines per portar-lo a terme.

Slide 24: Ombres… José A. Donaire www.don-aire.blogspot.com

Slide 25: Ombres 1. Les eines sense ànima són un error 2. Les eines només per les eleccions són un frau 3. La política 2.0 és doblement cansada (el què i el com) 4. La política 2.0 precisa de ciutadans 2.0. Ho són?. Ho som? 5. Que les realitats virtuals no amaguin les realitats reals 6. La democràcia perfecta no existeix. Ni tan sols en un digg 7. Els sistemes de poder bot – up no cediran el poder sense resistències 8. La transparència implica que l’adversari et llegirà 9. El 2.0 no és cap garantia de victòria. Segolenització 10. Però… La política serà 2.0 o no serà