Presentació Per A Claustres R[1]

Què és l’ Aula de Ciències ? És un entorn d‘ aprenentatge destinat a facilitar l’actualització científica i didàctica de les ciències, a les escoles d‘ Educació Infantil i Primària. La dotació comprèn diversos recursos materials, per a utilitzar dins i fora de l’aula, tant els d’ús quotidià com els específics de laboratori i eines TIC.

Allò que és important és no deixar de fer-se preguntes. Albert Einstein

La ciència com a activitat humana

Disposició a la curiositat.
Disposició a compartir i a comunicar el que ens interessa.

El desig d’experimentar emocions positives i diverses amb el que fem.
Tolerància a la incertesa
Paciència
Persistència
Disciplina
Creativitat
Independència

Comprendre el món natural i social. Comprendre per implicar-nos.

I posar en joc... conversa AMB ALLÒ QUE ENS ENVOLTA Curiositat Creativitat Imaginació AMB ELL MATEIX Esperit crític Rigor Constància AMB ELS ALTRES Honestedat Cooperació Jordi Martí

REGULAR ELS PROPIS APRENENTAGES APRENDRE EN INTERACCIÓ PENSAR MANIPULAR COMUNICAR Observar, identificar, classificar, experimentar... Parlar, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular

Maneres de mirar i pensar diversitat/ regularitats (interacció) canvi / conservació dins / fora macro / micro continuïtat / discretització passat / present / futur (temps) aquí / allà (espai) linealitat / multicausalitat elements (parts) / estructura

Grans nuclis de coneixement d´una ciència bàsica . Neus Sanmartí Éssers vius Ecosistemes Materials Sistemes físics (màquines) Planeta Terra Univers funcions relació reproducció nutrició biodiversitat estructura diversitat elements interelacions organismes, medi cadenes tròfiques estructura tipus canvis canvis moviments interns externs sistemes no vius sistemes vius diversitat/ regularitats físics (d’estat...) químics diversitat / regularitats interacció canvis / conservació dins / fora macro / micro continuitat / discretització passat /present/futur(temps) aquí / allà (espai) linealitat / multicausalitat elements(parts)/estructura autonomia / interaccions, interdependència ... evolució Cos humà òptics, mecànics, elèctrics, tèrmics... moviments composició elements, estructura elements, estructura estructura Poblacions creixement salut diversitat canvis adaptacions cadenes energètiques cicle matèrials flux energia formes de mirar-conceptualitzar

Aprendre ciències Comprendre els fenòmens Construir models Rosa Mª Pujol UAB

Què és un model científic? “ Un model és una representació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes específics . El model es fa servir per construir explicacions com a resposta a una pregunta ” (Gilbert, 2000 ) Rosa Mª Pujol UAB

Podríem afirmar, per tant, que a l’escola infantil i primària hauríem de treballar en funció d’aquests quatre models:
Un model de matèria, per explicar les propietats de diferents materials d’ús quotidià, les diferències entre ells segons siguin homogenis o heterogenis, els canvis al mesclar-los amb aigua o a d’escalfar-los, els cicles (d’on venen i on van a parar). Els nens i les nenes poden imaginar que qualsevol material està format per moltes “parts” o partícules, que aquestes són molt petites (no es poden veure ni amb un microscopi), que la unió entre elles pot ser més o menys forta, que si el material és heterogeni vol dir que les partícules són diferents, que poden estar ordenades o desordenades, que en els canvis físics es conserven, que en augmentar la temperatura augmenta la velocitat amb què es mouen.
Un model d’ésser viu, per explicar la vida -què fan els organismes, la seva estructura i diversitat, el cicle de vida-, a partir de construir el concepte de nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb el medi; de relació, com a capacitat de captar estímuls i donar respostes; i de reproducció com a generació de nous individus a partir de progenitors als quals s’assemblen. En aquest model és important no estudiar l’organisme aïllat, sinó formant part d’un medi amb el qual interacciona.
Un model del planeta Terra i de l’Univers, per explicar com interaccionen els seus components, quina és la seva estructura, com canvien i evolucionen en el temps.
Un model per explicar regularitats en els sistemes físics, ja siguin mecànics, òptics o elèctrics, a partir d’identificar els components, la seva estructura, les forces que hi intervenen i la seva relació amb els canvis a que donen lloc, les fonts d’energia i com es transfereix aquesta.
Fragments de la ponència de Neus Sanmartí (2.005) Aprendre Ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la Parla a través de models.”Curs per a l’actualització de l’ensenyament /aprenentatge de les ciències naturals, materials de formació, Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, pp49-69.

El món real: fenòmens Crear contextos per: obtenir dades, fer-se preguntes, crear dubtes i cercar explicacions CEIP Ginesta CEPA Oriol Martorell CEIP Ramon Llull Sant Nicolau

L’aprenentatge científic : un procés d’evolució de les idees dels nens i nenes Models explicatius personals objecte/fenomen EVOLUCIÓ aplicant pensament i activitat Models explicatius científics Jordi Martí. U de V.

ELS MODELS EVOLUCIONEN MODELS CONSTRUÏTS EN L’AULA M1 FETS DEL MÓN MODELS DELS NENS I LES NENES M3 MODELS DE LA CIÈNCIA M2

Procediments propis de la ciència Procediments Processos científics Habilitats intel·lectuals que caracteritzen les metodologies científiques Tècniques científiques Habilitats psicomotores que permeten observar o recollir informació Grup ICE UAB

Procediments propis de les ciències : Processos
OBSERVAR
Observar
Comparar
Identificar semblances i diferències
Mesurar
Agrupar
Ordenar
Classificar
Fer estimacions
PLANTEJAR QÜESTIONS
Identificar problemes relacionats amb la ciència
Buscar la informació sobre el tema
Definir preguntes per ser comprovades
FORMULAR HIPÒTESIS
Plantejar una resposta possible que ha de ser provada
IDENTIFICAR VARIABLES
Identificar les variables que poden afectar la variable dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta.
EXPERIMENTAR
Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada
Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball
Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el disseny de la investigació
Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el disseny
COMUNICAR
Presentar un informe
Discutir
Argumentar
Justificar
Resumir
Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics, taules, ...)
Elaborar respostes/conclusions
INTERPRETAR LA INFORMACIÓ
Trobar relacions
Fer prediccions
Extrapolar i interpolar
Inferir (deduir)
Formular models
Grup ICE UAB

Procediments propis de les ciències: Tècniques
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA
Ús d’instruments de mesura: cinta mètrica, proveta, cronòmetre, termòmetre, interfície, ...
Construcció i calibratge d’instruments senzills de mesura: balança, dinamòmetre, lupa, ...
Tècniques de mesura indirecta
Estimació de quantitats “calculant a ull”, comparant, utilitzant referències, ...
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS
Ús de lupa de mà, lupa binocular, webcams, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, ...
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI
Realització de muntatges senzills
Ús i conservació del material de vidre
REFERENTS A LA RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ
Tècniques per recollir i conservar mostres
Construcció i manteniments d’hàbitats
Tècniques de conservació d’aliments
REFERENTS A LA DISSECCIÓ
Manipulació correcta de tisores, cubetes, ...
REFERENTS AL MUNTATGE DE CIRCUITS ELÈCTRICS
Realització de connexions entre els diferents elements d’un circuit
Ús de tornavís, cinta aïllant, eines per pelar cables, ...
REFERENTS A L’EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA
Tècniques per traspassar materials sòlids i líquids
Tècniques per filtrar, decantar, evaporar, cristal·litzar, ...
REFERENTS AL TREBALL DE CAMP
Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació
Ús de materials adequats en funció del que es vagi a recollir al camp: bosses, capses, pots, ...
Tècniques per recollir mostres seguint uns criteris establerts
Lectura i interpretació d’instruccions per a la realització de treballs de camp
REFERENTS A LA RECOLLIDA DE DADES
Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació (llibres, revistes, TIC, ...)
Preparació i realització d’enquestes
Representació de la informació en gràfics, taules i quadres
Redacció d’informes
Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació
Grup ICE UAB

Preguntes d’interès científic Grup ICE UAB Mecanismes Què passaria si? Com t’expliques que? Dinàmica Com passa? Com canvia? Estructura Què hi ha? Com és? INTERPRETACIÓ NOVES HIPÒTESIS DESCRIPCIÓ

Preguntes sobre un text
Literals : possibilita conèixer el text
Per exemple, preguntar: Què diu el text?
Inferencials : possibilita utilitzar tota la informació conceptual que es dóna per suposada
Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text però necessitem saber per entendre’l?
Avaluatives : possibilita fer un judici de valor sobre la utilitat de la informació
Per exemple, preguntar: quines són les idees importants, quines són les que em diuen que no sabia…?
Creatives : possibilita ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar…
Per exemple, preguntar: Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees em són útils per interpretar altres fenòmens…?
(Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)

Preguntes per ajudar a parlar i escriure sobre els experiments Justificació de les observacions efectuades a partir de la teoria de referència. Descripció de les observacions efectuades Descripció del procediment de la pràctica Enumeració d’objectes, materials, aparells… Per què passa? Què passa? Què faig? Què tinc? JUSTIFICAR EXPLICAR DESCRIURE

Oral Escrit Simbòlic Gràfic PROMOURE LLENGUATGES DIFERENTS Escola Heura Escola Dovella Escola Coves d’en Cimany Escola Bellaterra Escola Orlandai

Comunicar mitjançant maquetes

Quin camí fan el pa i l’aigua a dins el cos? Idees inicials. Confecció de la maqueta. CEIP “La Salut” (Collbató)

Els éssers vius en el seu medi: En qu è he de pensar per situar-los en el lloc adequat de la maqueta? CEIP “Coves d’en Cimany”

Imaginem l’entorn i construim un mural Treball col·lectiu a partir de la conversa - Què us sembla que hi trobarem?
Arbres!
I en els arbres un ocell i esquirols.
A terra formigues.
També arietes...
Cucs de bola.
I un ocell que menja molles de pa del terra.
Hi ha una serp per entremig de les herbes!
No que estan a la selva! A l’Àfrica!
També hi ha cucs sota terra .
- I com estan els cucs? Enterrats? Aixafats? - Tenen un forat que fan per sortir.
També hi ha un talp, però no se com són.
Jo se que als troncs dels arbres hi ha aranyes que pugen i baixen.
Sota terra hi ha un escarabat dins d’un forat.
CEIP Costa i Llobera

Model de reproducció dels peixos CEIP “Costa i Llobera.” 1r

Observem els escarabats CEIP “Costa i Llobera. 2n”

Observar i descriure el moviment Representar el moviment EL MOVIMENT DE L’INSECTE PAL

Els grills EI 1-2 anys EB Barrufets Comunicar amb gestos Els sòlids. 5è. Ceip Coves d’en Cimany

AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ En petits grups, cooperativament, els alumnes acorden què han de pensar i/o fer per resoldre una tasca. Aquest acord cal avaluar-lo / regular-lo perquè no hi hagi errors

Gestió de l’aula Aprendre, un diàleg entre punts de vista D’una conversa centrada en la mestra ... ... a una teranyina d’intervencions Treball cooperatiu Valors, normes i actituds

I a més...
Hem de tenir present:
Com gestionem l’organització del grup.
Com ajudem als alumnes a regular el seu propi aprenentatge. ( Idees sobre avaluació)
Com utilitzem les eines, què hi ha previ a la seva utilització.

Presentació Per A Claustres R[1]

by Dolorsc

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 2

Statistics