• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Empassa mots  text
 

Empassa mots text

on

  • 472 views

Conte que juga amb paraules difícils. Les veiem escrites del revés i caldrà endevinar-les. ens dóna moltes opcions, totes imaginatives però també encaminades a fer servir vocabulari més precís ...

Conte que juga amb paraules difícils. Les veiem escrites del revés i caldrà endevinar-les. ens dóna moltes opcions, totes imaginatives però també encaminades a fer servir vocabulari més precís i culte. Té altres texts inclosos i aporta noves maneres de veure la realitat, gràcies a les paraules. L'autor del text, és Cisco Aubà Mulet i l'Il.lustadora: Irene Medina. Didacticolite els agraeix la seva col·laboració.

Statistics

Views

Total Views
472
Views on SlideShare
472
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Empassa mots  text Empassa mots text Presentation Transcript

    • Fa molt de temps, en una galàxia molt llunyana, hi havia un poble on les persones vivien atemorides per un monstre voraç que les espantava. Es deia STOM ASSAPME i s’alimentava, tal com el seu nom i cognom indiquen, de mots. Mirem de llegir tots els mots que li han donat per tal de minvar la gana del monstre.”
    • Cada any, en dates assenyalades, dues sàvies i dos savis, que la gent del poble havien seleccionat, es reunien en assemblea extraordinària per a decidir quines paraules li donarien a la cuca. Al principi van decidir donar-li de menjar paraules llargues ja que d'aquesta manera aconseguien atipar- lo més ràpidament i trigaven més temps en tornar-lo a veure. Les primeres paraules en caure van ser: garroner, esterno-cleido-mastoïdal, hidrogen, acoquinar i portanoves. Cinc paraules, vint-i-tres síl·labes i cinquanta-set lletres d'un sol mos. NYaaaam! Després d'un banquet com aquest van trigar dies a tornar-lo a veure.
    • Però, per desgràcia, va reaparèixer quan menys s'ho esperaven i els va demanar més paraules. Els anys van passar i el nombre de paraules va anar disminuint progressivament Al final, quan ja només disposaven de paraules de com a màxim tres síl·labes, en necessitaven 6 i fins a 8 paraules per calmar la seva gana. Moltes paraules van caure en l'oblit i mai ningú no va tornar a pronunciar-les. Amb el temps i, gairebé sense adonar-se’n, el llenguatge es va anar empobrint i molts llibres van començar a ser incomprensibles ja que contenien paraules que ja ningú sabia què volien dir.
    • Com cada any, s'acostava la "hora maleïda", en què el monstre reclamaria el seu botí als homes i dones de la ciutat. Així doncs, els dos savis i les dues sàvies van anar a complir la seva missió: -Sàvia1: Jo, proposo la paraula "rosa". -SAVI 1: No! Sóc "l'home que té cura del jardí" i m'agraden molt les roses. -Sàvia 2: I per què no "ulls"? -Savi 2: No! Perquè si traiem aquesta paraula mai més podré dir-li a la meva estimada: Quins ulls més bonics que tens! Tant temps van estar discutint que no es van adonar que el monstre estava a punt d'arribar. En veure’l es van espantar i van dir les primeres paraules que els van passar pel cap: presó, lligar, cadenes, lliure, amor, somriure. Sense saber encara ara el perquè, les paraules, per art de màgia, van prendre vida pròpia, es van ajuntar amb altres paraules i es van rebel·lar contra el monstre.
    • D’aquesta manera van formar el text més bell, tant, que feia anys no se’n sentia cap com aquell a la galàxia.
    • El monstre, en veure tanta quantitat de menjar, va començar a engolir voraçment tots els mots que tenia al davant. - Glups! Nyam! Nyam! Glups! I mastegar, empassar i es va menjar tot el text, punts, comes i interrogants inclosos. Setanta-vuit paraules, cent vint vocals i 139 consonants. Tantes eren les paraules que es va menjar que va patir, el que alguns metges denominen, una "paraulitis intestinal aguda". En arribar al seu cau el monstre va començar a sentir-se malament i al cap d'una estona va vomitar totes les paraules que durant tant de temps havia espoliat a la gent del lloc. De sobte tot el cel es va cobrir de paraules i una pluja fina, però persistent, va començar a caure sobre la superfície del planeta.
    • Tothom va col · laborar i van aconseguir recuperar-les totes. Un nen va trobar la paraula "eufemisme" entre uns arbustos, una dona gran el verb "escodrinyar" en un banc del parc i un bomber el substantiu "filibuster" a la part alta d'una alzina.
    • Els savis i les sàvies es van reunir i van començar a ordenar totes les paraules. I així va ser com, gràcies a la cura que van posar en recollir-les i classificar-les, avui dia tothom pot saber què signifiquen paraules com: garroner, esterno-cleido- mastoïdal, acoquinar i portanoves.
    • Vet aquí un mot i dos i tres Que aquest conte ja diu: au, ves! I vet aquí que ens els empassem i ens els cruspim i … al monstre substituïm! Consulteu guia didàctica a www.didacticolite.com