• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Connectors capitol 1
 

Connectors capitol 1

on

  • 213 views

Connectors capítol 1: Sols un estiu.

Connectors capítol 1: Sols un estiu.

Statistics

Views

Total Views
213
Views on SlideShare
179
Embed Views
34

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 34

http://z-crosup.blogspot.com.es 26
http://connectorsjka.blogspot.com.es 8

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Connectors capitol 1 Connectors capitol 1 Document Transcript

    • Connectors® 1. Sols un estiu Va arribar un calorós juliol i per fi, en Jim va poder era molt gran per estar situada en famílies de gent no màgica. En Kai els anava escrivint i trucant veia més animat, fins i tot va decidir que es quedaria dues setmanes a la casa, potser quatre, fins que comencé ja que volien veure el noi feliç que coneixien i donar-li suport perquè deixés enrere el passat. Va arribar cap a les onze del migdia. Com cada cop va Tothom se li va abraonar al damunt en el mateix moment en que es va acabar de materialitzar. - Hola Kai -van dir els seus amics . - Hola, us he trobat a faltar. sabien mai que dir-se així que els tres es van quedar mirant-se pensant que eren estúpids. - Pugem a la vostra habitació?- Va habitacions. La casa no havia canviat i allò va semblar-li a en Kai estrany. Podia ser que després de tot el que havia passat les coses en algun lloc continuessin igual? Va recordar totes les aventures passades en aquella llar i va fer-ne un plànol mental per no oblidar-lo mai, en aquell moment eren un bri de llum en la seva obscura ment. Pujant al pis de dalt hi havia dos lavabos i tres habitacions. La verda donava a la part de darrere de la casa, al jardí de pomers. La lila i la blava tenien vistes a l capa de verd maragda tació taronja i la groga. Hi al pis de dalt de tot unes golfes, el racó preferit dels nois. A baix de tot un gran jardí amb piscina i una petita granja. A dins un menjador, una cuina i una petita sala plena de llibres on no solien passar gaires hores, tan sols hi anaven per treure en Jim quan el noi es despertava de matinada Marès. i el seu germà, en Clive. A la blava en Kai i en Jim així que tots estaven ben comunicats formant una petita família. Van deixar que la memòria els fes arribar fins la blava. Era una estança rectangular decorada de manera rústica i senzilla. Els dos llits estaven orientats cada costat del llit hi havia una tauleta i a més un armari de suro que es camuflava amb la pintura de la paret. Tot estava perfectament ordenat i quasi bé buit; no hi havia res sobre 1PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® les estanteries o el pupitre. En Jim no tocava quasi mai res, era com si el noi no tingués cap entrat en aquella habitació hagués pensat que no hi vivia ningú dies no estarà que ni de bon tros era tan endreçat. Va desfer la maleta sense mirar- aire i va començar a guardar la roba mentre els seus amics li explicaven el que havien fet i el fantasiaven sobre el que podien fer aquells dies que no portaven cap no escrit. A la una del migdia van decidir baixar a la piscina. Després de fer el préssec - - histèrica. Va comentar en Jim amb una rialla. - Ja deia jo que et començava a sortir barba- va dir en Kai burleta. - Jo continuo tan guapa com sempre.- Va fer orgullosa la noia. - Voldràs dir tan creguda- va tornar a burlar- - Si penseu això no cal que digueu res més, que ja us en podeu anar- va replicar ella - . - Ho dèiem de broma, si ja saps que ets la nostra noia preferida- i tots van tornar a riure. Van estar una estona desafiant-se, barallant-se i fins i tot escridassant- . - És evident que he guanyat jo la disputa, sóc el més intel·ligent- va objectar en Kai mentre pujaven les escales. - Ho dubto senyor músculs i poc cervell, la més intel·ligent sóc jo i per tan la guanyadora.- airós. - Tranquils nois, en això no hi ha cap mena de dubte, que per el més tonto sóc jo- va objectar en Jim irònicament, i tots van riure. Van xerrar pels descosits sobre diverses anècdotes i van riure com qualsevol amics. A les cinc van encaminar-se cap a la granja on passaven hores donant de menjar als animals. En acabar van glaçar la piscina i van estar patinant, però la feta no va acabar com esperaven. ploure i van arribar a casa molls i plens de fang. Coses que passaven aquells estiu. Quan la nit va arribar, però, la festa continuava, asseguts a la vora del foc i explicant histories sobre tot tipus de criatures i de les seves aventures its eren les que després recordaves per sempre. - Podríem anar a fer un volt pel bosc ara i ens arribem fins al poble a fer una volta- 2PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® - Nois, sabeu que en aquestes èpoques hi ha molta gent que no és de fiar, no em fa gota de gràcia que tres nens surtin de nit a passejar pel bosc.- Va dir preocupada la seva mare. - Però mama...- va començar a replicar. - Deixa-ho estar Alice la va tallar en Kai,- té raó, és perillós. Tothom mirava en Kai com si acabés de dir una estupidesa. Aquell comentari no lligava amb el noi que sempre estava a punt per posar-se en embolics. Però ell els mirava molt seriós amb el semblant bell quasi tètric i una mirada dura que no admetia rèplica. L no va poder evitar dirigir una mirada a en Jim qui va assentir despreocupadament. Van continuar sopant en silenci i ningú es va atrevir a trencar-lo per poder parlar tranquil·lament. - Kai estàs bé?- un cop les parets de la cambra els resguardaven. Ell la va mirar amb cara de sorpresa i va esforçar-se per lluir un somriure despreocupat. - Si, perquè ho dius? - És que et veig, de vegades, una mica diferent... Sé que estàs passant un mal moment però tinc la sensació que no té res a veure amb això, no sé com dir-ho... - rentat el cervell.- volia una altra resposta, una resposta perillosa que tenia a veure amb la noia que la va estrènyer i es va obligar a deixar el tema. En Jim tenia unes mans càlides que et curaven les inquietuds. Les seves vides eren com les de qualsevol altre, durant aquell estiu podien gaudir De sobte, però van haver de callar perquè la mare de un sofà. Els va trobar uns a sobre els altres, despentinats i entortolligats, empenyent-se i donant-se cops per aconseguir el premi. No es van adonar de seguida de la presència de la dona i quan ho van fer, els colors van pujar-los a - Crec que ja seria hora que anéssiu a dormir, no creieu?- va dir la Rosa fent veure que no havia vist res. Ningú va dubtar desobeir- les seves habitacions. 3PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® - Bona nit Alice- van dir-li els nois abans de separar-se i en Kai no va poder somriure-li. - Bona nit. Els nois es van canviar i es van posar al llit. Quan ja quasi dormien es va En el moment en el que la llum es vestida amb un pijama de color estar fent soroll una estona més; despreocupats, sense poder imaginar que . Va ser llavors quan de sobte van sentir un de dubte, eren passos. Algú estava baixant les escales. Es van mirar alarmats, era molt tard i se suposava que havien estar posar en un llit i tapar-se, però era impossible cabre-hi dues persones, així que -se sota el llit mentre els nois tancaven els llum i gràcies a la penombra que entrava de la llum del passadís va poder veure dos nois de setze anys dormint profundament. Va tancar la porta i van sentir com marxava. amagatall amb la cara vermella de tan riure, però sobtadament la porta es va Durant les dues setmanes en que van estar junts, van fer moltíssimes malifet fer un viatge al poble on van fer que, sí que era mag. Un dia van anar a comprar a un basar i, en regatejar amb el venedor, van aconseguir un filtre de levitació tirat de preu. Van passar un dia dalt del turó del costat de la casa i en tornar a casa sense energia ni gota de màgia en els seus amulets, els pares els van . Com a premi pel seu magnífic comportament van passar els dies següents netejant tota la parcel·la. abans de que en Kai marxés, van decidir pujar a la teulada a no feia gaire. Quan van arribar a la part del darrere de la casa van trobar una dificultat. - Com se suposa que hi pujarem?- va dir en Kai mentre mirava cap a dalt. - És molt evident que no hi arribem amb una escala. - Tornem, no hi podem pujar.- - Espera, podem levitar-nos uns als altres- va dir en Jim com si res,- és senzill. 4PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® Va agafar el seu amulet (un rellotge de butxaca una mica antiquat que - - - - assolia. - Ara no puc parar, ja quasi hi ets... - Para!- I mentre cridava va aterrar suaument sobre la teulada. - Millor?!- Van cridar-li des de baix. - Molt bé. Vinga Jim, jo et pujo. En Kai va accionar el seu amulet (un collaret amb un sol de plata que li havia regalat la seva mare), i a poc a poc, sense entrebancs en Jim va quedar - - va fer en Kai des de baix. àvia) va elevar en Kai cap a ells. Quan e intentar fer alguna cosa... -se al canto de la teulada. - Kai!!!- van exclamar els seus amics i el van pujar amb esforços. - Gràcies per deixar- lta baix. Es pot saber què ha passat? - - -se van veure un niu - Increïble...- - Són preciosos! Sense moviments bruscos i intentant captar la seva atenció en la mesura correcta. Ja eren quasi a tocar... i de sobte es van trobar amb un ocellot enorme amb les ales esteses i xiulant-los mentre avançava cap a ells. Impressionats van retrocedir fins al f rugia i estenia les ales. - Alguna idea?- Va fer en Kai a qui els talons penjaven pel final de la terrassa. - Saltar... - Gràcies Jim. Alguna idea que no comporti cap lesió ni la mort? 5PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® , ida. A contra cor van decidir-ho. - Molt bé. Quan? - Ara! , en Jim - No ha anat mol bé, però... - Jo no hi torno a pu - temps no espera a ningú. Així va ser com en Kai es va haver acomiadar de tothom. - Adéu- es van dir. - Et trobarem a faltar- va afegir lice un pèl incòmode. - No es un adéu per sempre, no us desempallegareu de mi tan fàcilment!- el noi els va dedicar un somriure que del que fan oblidar tots els problemes. , un somriure trist. - - Ja , ..- De cop el noi semblava molt cansat. - Ho entenem,- va intervenir en Jim- -i va afegir- a Finalment en Kai es va acomiad la Marta petonejar de valent. En acabar en Kai es va dirigir cap a fora i es va col·locar al i va del mirall. Moments després van aparèixer al saló de casa en Kai. Era una saleta rodona, molt càlida i bufona. Una llar de foc encesa que il·luminava els sofàs rodons, el bufet i les columnes. En Kai es va abraçar al seu pare, un home gros, alt i molt semblant al seu fill. Va deixar als dos adults mentre parlaven i va anar a la seva habitació. rars i estrafolaris, tots escampats de qualsevol manera, formant un caos en el qual el noi es sabia moure. Líquids de tot tipus i colors, mucositats que es movien amb certa densitat dins pots... El noi es va deixar caure al llit i sense adonar- 6PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® Les s company. Tot i això esperaven fervent el dia. La gent de la casa esperava els dos nous hostes impacients, i a les onze tothom estava davant a amb els nervis a flor de pell i un gran somriure mal dissimulat. Van tocar les onze, les onze i deu, un quart de dotze... però en el mirall tan sols es veia el reflex dels presents ara ja avorrits cansats i mig adormits. A tres quarts però hi va haver un canvi en el mirall. Primer la superfície es va ondular creant unes , van veure n Jim va córrer a buscar a tothom i s del mirall. Va haver de fer-lo dues vegades. Al final, i en un vist i no vist, en Kai i el seu pare van creuar la superfície del mirall i van materialitzar- Tothom els va rebre amb eufòria. - Sentim el retard, a algú se li han enganxat els llençols- Kai mirant-lo. El noi havia canviat; lluïa unes enormes ulleres i se li veien podia deixar de mirar-les i li va fer falta una sola llambregada a en Jim - No passa res, só - Va dir amb un gran somriure la Rosa. En Kai també va somriure i amb els seus amics, abitació. Aquella estada va ser molt emocionant. Van xerrar pel descosits i van haver de lluitar contra una plaga de bavoses gegants que volien menjar-se tot el que hi havia al rebost. Cada nit feien una foguera i explicaven histories, feien volar coets i focs artificials o cantaven tots junts. Tots van riure i gaudir Però la cosa va canviar una nit qualsevol en la que estaven els tres nois al pati, estirats a la gespa de panxa enlaire, esperant que els cridessin per anar a sopar. - És bonica la Lluna, oi?- V ,- la - Sí, sí que ho es- va dir en Kai mirant-la com si fos la primera vegada que ho feia. Tots van riure. En aquells dies qualsevol comentari, per estúpid que fos De cop va notar com en Kai es sobresaltava i el músculs se li posaven tensos. - Què et passa Kai?- va dir mirant-lo molt preocupada.- He notat com si... 7PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® - No sentiu una olor estranya,- va dir tallant-la a la meitat de la frase- com a... cendres!- I va posar-se de peu tirant sense voler una mica de gespa . - No oloro res jo. Va, seu Kai s un bon tros de terra.- Va objectar en Jim. En Kai finalment va haver de resignar- -se en el pit del noi. La noia v sentia, va notar el seu alè càlid gronxant-li els cabells i va saliva. Al cap de poc però tornaven a parlar animadament, oblidant completament el comentari. No havia passat gaire estona quan de dins els va arribar una veu que els cridava per sopar. Despreocupadament van aixecar-se però en alçar el ca columna de fum. - Foc, foc! - Va cridar en Jim espantat,- hi ha foc al poble. però no tenien temps per a tonteries de nens petits. - Correm, potser els podrem ajudar... Abans que els seus pares arribessin on ells eren i veiessin què passava, els nois ja havien sortit corrent, sense pensar que podia ser perillós i que seria millor que hi anessin els adults , sense pensar en res van sortir de la seguretat de la finca. Al cap de poc van arribar on començava el bosc que havien de creuar per arribar al poble. en Jim van començar a endinsar-se al bosc quan seguia. Es van girar i el van veure al llindar amb els ulls molt oberts i una ganyota li demacrava i allò els va semblar la cosa més estranya que havien presenciat mai. El noi els mirava però no semblava - Va Kai, no passa res. No ens passarà res, aquest cop serà diferent- amb tendresa;- si arribem aviat podrem salvar a algú. Aquelles paraules va causar efecte en el noi i al cap de pocs moments tots tres corrien pel bosc com ombres, com fletxes, sense aturar-se quan les herbes els fregaven . Finalment van arribar a una de les moltes clarianes i inconscientment es van aturar. El panorama estava constituït per un petit arbre al mig i una catifa de bardisses que els arribaven als turmells. La lluna il·luminava tènuement el lloc com a única font 8PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® de llum fent que tot agafés un contrast més tètric. El vent començava a bufar fent-los arribar tot tipus de sons i sorolls. - No us quedeu enrere!- Va cridar en Jim mentre es separava del grupet per seguir el trajecte cap al poble. Kai, parat al seu costat i atent; com si intentés escolar alguna cosa, no, com si recordés. El noi estava brut i lluïa un tall a la galta del qual sortia un mica de sang però no semblava importar-li. Tampoc semblava que tingués fred tot i que la fina samarreta xopa de suor se li enganxava al cos. Amb tot, continuava una mica pàl·lid. De cop el noi va aixecar el cap amb un moviment brusc i la noia va saber que passava alguna cosa. Va veure que els músculs del seu company es tensaven i va mirar cap a en Jim que continuava caminant cap al llindar del bosc perpendicular a on eren ells. - Jim vigila, no et...- en Kai no havia acabat de dir la frase quan plantes va aparèixer una figura vestida de negre. Era més alta que en Jim i en una dècima de segon, movent-se ràpidament va empènyer el noi amb força banda de la clariana. - Jim!- V -lo, però no havia fet ni un pas que una altra figura se li va aparèixer al davant. temps de fer va ser tancar els ulls i esperar sentir un dolor intens... però el dolor no va arribar. En obrir-los es va adonar que en Kai se li havia plantat al davant i mirava a la figura encaputxada. - Vaja, vaja que tenim aquí?- Va dir amb un veu melodiosa des del fons de la túnica- una colla de marrecs connectors... -ho, no era sols la veu aguda que la feia estremir, era la forma com havia endevinat què eren. La figura es va treure la caputxa i la llum de la lluna va il·luminar el seu malaltís quasi transparent en la pell de la qual robes fines que es movien segons el vent però allò no era el més característic, el que la feia terrorífica i fascinant alhora eren el ullals descomunals que amagava dins la boca així com les ungles esmolades que es va cuidar . La dona s acudit. - Quan vulgueu ens podeu tornar el noi i el portarem amb els seus pares- La seva veu però va sonar estranya. -li la mirada i va descobrir una tercera figura amb dos sacs. No havia fet cap mena de soroll en arribar i es va preguntar com era que 9PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® feia sorollet. - Que gracioset el noi- i amb una cara de fàstic la dona va escopir al peus Kai, una saliva negre i viscosa. En veure la cara de fàstic que feien els nois va proferir una rialla- vosaltres sempre tan encantadors... - Ho repetiré només un cop més, doneu-nos el noi- va insistir en Kai i , mai havia esperat que el seu amic tingués tanta sang freda- no és que us vulgui amargar la festa, però no em sembla - va afegir amb una mitja rialla. en veure com li tremolaven les mans. - Ho sento però el festí és per nosaltres. En acabar si vols et podem donar una costella perquè la roseguis o... La dona encanteri estabornidor cap a la figura que tenia al darrera alhora que en Kai es preparava per atacar a la dona que no va tardar ni un segon a tirar-se-li a sobre. En Jim per la seva part va perseguir el dels sacs. Ben aviat una batalla es lliurava en aquella petita clariana. En Kai llençava sortilegis inmobilitzador a tort i a dret, però la dona els esquivava tots amb un determinació i agilitat sobrehumana. Els tres nois estaven en condicions molt inferiors. Era impossible vèncer aquells rivals i tots dos bàndols sabien qui seria el guanyador aquell moment de distracció, va anar- l que la dona no li estripa tot el coll les ungles. -se just quan amb qui lluitava protegir-se. No ho aconseguirien mai... necessitaven un miracle. Llavors en Kai - La noia els mateixos reflexes que el seu contrincant i havia aconseguit ferir-li el braç. que semblava que començava a cansar-se. Van veure com desapareixien entre però va durar molt poc. Ho van notar, com tantes altres vegades, un estat de esgotant , va pensar en Kai mentre feia una ganyota de dolor en notar sabent que podia ser del últims, va llaçar un conjur desesperat. Fent honor a la seva destresa va encertar de ple la figura encaputxada i aquest va deixar anar el sac. En Jim hi va acostar panteixant i 10PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® el va obrir. Només hi va trobar un munt de coses robades. Va maleir de sota veu la seva mala sort; e seu contrincant. Un espetec el va fer girar- queia desplomat al terra. Els seus amics havien unit forces per treure- n un de sobre. Ara potser podrien guanyar... - Carles! - Va cridar la dona, un xiulet agut que els va ressonar dins el cap fent cridar cada nervi. ulls injectats de sang i dedicant-los un somriure va dir- serà un plaer acabar amb vosaltres. Va ser tan ràpid i sobtat que els nois no va poder reacionar fins que la va caure a terra. En Kai va intentar ajudar-la però la dona va entomar-li un cop de puny que el va va trobar-se la dona sobre, immobilitzant-la. - Digues adéu, bonica. La noia hauria volgut xisclar però la por la paralitzava, va intentar fer acabat. Va tancar els ulls amb força i va respirar per última vegada. Un crit la va fer tornar a la realitat. No havia estat ella: estava bé, estava viva. El que va veure la va deixar de pedra. La dona havia sortit disparada metres enllà, empesa per un llamp. Va intentar i en trobar-ho va notar com podia tornar a respirar de manera normal. amb el bastó fumejant, acompanyada pels pares dels altres. En Jim va apropar-se . - Estàs bé?- L intentar posar-se dempeus però va caure a terra; tenia el turmell adolorit i li sortia sang de la boca. En Jim va agafar-la per la cintura i junts van anar cap al seus pares que els van abraçar amb força. Quan anaven a renyar-los algú va preguntar. - I en Kai?- Era el seu pare que mirava a tot arreu buscant al noi. De cop l recordava era que la dona li havia assestat un cop de puny... - El nen! Hi havia una tercera figura i tenia un nen en un sac...- va dir en Jim i va veure com els pares es miraven entre ells, confosos i preocupats. - Vosaltres, nens, aneu a buscar heu deixat atordit. Rosa, tu i la Marta vigileu a aquest altre, o més ben dit, aquesta. Jo i en Jaume anirem a buscar en Kai i el que falta.- amb determinació. Els homes ben aviat es van perdre dins les ombres del bosc. Llavors, les dues dones es van girar cap al lloc on hi havia la que la Marta havia deixat 11PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® estabornida però van veure amb horror com aquesta havia desaparegut. La dona corria desesperada cap a un punt indefinit. - No anirà gaire lluny.- La Rosa va fer un cop sec amb la mà i va tirar a la fugitiva al terra.-Ves- no tornis mai més! La dona mirada esfereïdora. Una ventada fortíssima va inundar la clariana en direcció a la ella. Un últim cop de vent els va tirar a terra i els va obligar a tancar els ulls. Quan van tornar a obrir-los, la dona - t escapar?!-Va preguntar en Jim esverat. - No teníem res a fer. No has vist com sagnava? Llavors en Jim hi va caure. El llamp que havia conjurat la seva àvia havia fet una ferida just a sota el pit de la dona i de la ferida havia sortit sang, és a dir, a part de que significava que havia mossegat a algú, volia dir que estava Això si la teoria r primera vegada havia vist un vampir. Ara ja sabia deixat. Un conjur com aquell hauria malferit, per no dir matat, a un simple là amb una simple ferida superficial. Amb tot hi havia una cosa que no lligava, la sang era negre i havia què havien estat lluitant? _____________________________________________________________ En Kai corria a tota velocitat perseguint Estava esgotat, li feien mal e , però ara que estava tan a prop no podia rendir-se pares nen No es va parar a pensar que junts tenien més oportunitats que ell tot sol, quan estava nerviós o enfadat solia actuar sense pensar gaire, i no sabia perquè però no es podia treure aquell sentiment de culpabilitat per tot el que havia passat: per no haver pogut protegir sin emportant el nen. Sentia que la màgia se li escapava i que estava més feble que mai, però un odi sense descans a atrapar-los. Sabia que només podria fer un o dos encanteris més, notava la pressió al pit i la vista se li ennuvola, per tan no podia fallar. Amb aquesta idea al cap va prendre un decisió. Va calcular el moment just i es va tirar a sobre de la figura que corria a tota velocitat. Van rodolar per terra intentant malferir-se, esgarrapant-se i donant-se coces mentre la terra i els vegetals saltaven al seu voltant . Al final en Kai, desesperat, va llançar u terra. En noi no va perdre ni un moment i se li va posar al costat, immobilitzant- 12PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com
    • Connectors® lo amb les mans i apuntant-lo amb el seu amulet, el sol de plata, que quasi havia perdut la seva lluïssor. adversari. Tenia unes dents llargues i esmolades, les mans eren blanques i translúcides i podies veure com la sang negre li corria per les venes, però el pitjor eren els ulls, totalment blancs, sense pupil·les, una mirada buida. En Kai - - Què irònic- va riure en veure, si és que podia veure-hi, - Si et mous et mato!-Va dir en Kai amenaçant-lo. Sabia que les seves paraules eren buides i que no pensava de debò allò que deia. No seria pas capaç de fer-ho. - Quina gràcia que em fas. Els humans sou així, quan trobeu una cosa diferent o estranya i sentiu por, no intenteu comprendre res, passeu - allò en una rialla grutal.- Però això tu ja ho saps o ho experimentaràs aviat. No has pensat que si em mates seràs un monstre, tal i com ho sóc jo. - Calla!- Va cridar en Kai però més que una ordre va sonar com una suplica,- si us torno a veure aquí prometo que morireu tots, ho dic de debò- i el va fulminar amb la mirada. - Et creus molt valent,oi? Creu-me, el pròxim cop que ens trobem serà molt diferent, avui no teníem temps per matar- fer a estat jugar amb vosaltres, com un gat ho fa amb el ratolí i de tan en tan el deixa escapar per continuar gaudint del joc- i abans que en Kai pogués advertir-ho va bufar el vent al seu voltant i va desaparèixer. La veu no se la podia treure del cap. Ressonava com un eco llunyà. Al cap de poc, -se a la realitat. Es va aixecar i va obrir el sac que havia caigut mentre forcejaven. Quan el va obrir va veure que a dins hi havia amb la cara tota vermella i els ulls humits. Semblava a punt de vomitar. En Kai va allargar-li la mà i aquest li va donar, per sorpresa Va sortir a puc a poc i un cop fora el nen se li va abraçar -li paraules de consol i va tornar en direcció a la clariana, respirant ja més tranquil, rebotant-li pel cervell. 13PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com