ContextEl departament d’e-learning neix com a màxim responsable de Virtaula en unmoment en que la Caixa es troba en fase d...
Objectius     Fer més competent l’organització aconseguint poca competència enfront      la resta pel que fa al valor afe...
Processos de gestió i administracióEn tota acció formativa de caràcter virtual, on el protagonista sempre éslalumne, les a...
Aprenentatge propedèuticCaldrà que l’organització s’adapti constantment a les necessitats de l’estudiant.Per fer-ho serà n...
Les fases que formen la gestió docent o formativa són:Disseny i producció dels materials daprenentatge:El currículum de co...
Avaluació dels formadors i de lacció formativa:Per tal de dur a terme un correcte seguiment de les accions formatives virt...
comunicació que s’estableixen als usuaris. El motiu és que un cop assimilatsaquests canals els usuaris fan un salt qualita...
L’administració:Un entorn tecnològic no tant sols ha d’establir mecanismes de cooperació icomunicació, sinó que també ha d...
Departament d'e learning
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Departament d'e learning

108

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
108
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Departament d'e learning

  1. 1. ContextEl departament d’e-learning neix com a màxim responsable de Virtaula en unmoment en que la Caixa es troba en fase d’expansió territorial. Aquest organismehaurà d’emprendre les accions que consideri oportunes tot respectant la missió iels objectius estratègics de l’entitat. Cal esmentar que el moment de concepcióde Virtaula és un període on els termes conceptuals de l’e-learning encara estroben en fase embrionària, per això mateix, el departament ja assumeix quehaurà de cometre errors per aprendre’n i millorar.MissióLa missió al Departament de-learning és desenvolupar projectes e-learning pertal adaptar-se a les necessitats del client / usuari o la posada en marxa de nousprojectes amb lobjectiu de donar solució a la demanda de projectes e-learningper part de lempresa ... Per això, és necessari dur a terme una correctaplanificació, execució, control, seguiment, coordinació i avaluació dels projectes.
  2. 2. Objectius  Fer més competent l’organització aconseguint poca competència enfront la resta pel que fa al valor afegit de la formació dels treballadors/es.  Crear una imatge de marca diferenciada i de qualitat.  Preparar i formar a lorganització per liderar el mercat en volum de negoci i resultats.  Prepara els treballadors per tal d’aconseguir més vincles amb el client i generar la suficient confiança que ens porti la seva fidelització.  Motivar els/les treballadors/es dins lorganització i així aconseguir una major implicació en el projecte d’empresa.  Fomentar la gestió del coneixement dins l’organització i així compartir i transferir l’experiència com a part de la formació dels i les treballadors/es.  Personalitzar la formació i aproximant-la a necessitats reals de lusuari/treballador.  Desenvolupar noves estratègies daprenentatge basades en ladaptació a les necessitats de lusuari.  Establir aliances amb partners (tant tecnològics com metodològics) per a una reeixida implantació de Virtaula, reduint costos, agilitzant la seva implantació i aprofitant així la seva lexperiència prèvia.
  3. 3. Processos de gestió i administracióEn tota acció formativa de caràcter virtual, on el protagonista sempre éslalumne, les accions que shi portin a terme han destar sempre prèviamentplanificades, no hi ha lloc per a la improvisació. Per realitzar correctamentaquesta planificació, el procés es divideix en en 3 components bàsics:  La persona que aprèn o laprenentatge  La persona que ensenya o lensenyament  El context en que això esdevéLobjectiu del canvi és crear valor. Qualsevol canvi ha de contribuir a obtenir unavantatge competitiu (menys costos o més diferenciació). El que caracteritza a lasocietat del coneixement és que pocs avantatges competitius duren molt detemps. Per això, cal fomentar un model organitzatiu en que el canvi ilaprenentatge siguin la regla i no la excepció.Laprenentatge virtual és una estratègia de canvi en lorganització i només es potconvertir realment en això si safronta i es lidera des dels òrgans de governinstitucionals. Per això els factors determinants en la gestió del canvi són (Clark,2000):  Un nucli de direcció sòlid  Un context ampli de desenvolupament (interdisciplinarietat i treball en equip)  Una base de finançament diversificada  Un nucli acadèmic motivat  Una cultura emprenedora integradaGestionar el canvi vol dir provocar un canvi cultural, un canvi en limaginaricol·lectiu i en el comportament de lorganització.La gestió del procés d’aprenentatge“Per tal d’afrontar avui en dia amb èxit qualsevol procés formatiu intercedit perla tecnologia, hem de tenir present que el seu actor principal, és a dir, qui aprèn,es pot trobar davant d’un mitjà desconegut i per al qual no disposa de recursosconcrets d’aprenentatge, ja que, per començar, substituïm escoltar per llegir iparlar per escriure a màquina” (Palloff, 2003).Això doncs, tenint en compte els usuària amb els quals ens dirigim, i com aorganització que es basa en l’aprenentatge virtual, cal que s’estableixin sistemesde gestió que permetin i afavoreixin el procés d’aprenentatge per part delparticipant, en el cas que ens ocupa, els/les treballadors/es. Per fer-ho ensbasarem en dos accions principals:
  4. 4. Aprenentatge propedèuticCaldrà que l’organització s’adapti constantment a les necessitats de l’estudiant.Per fer-ho serà necessari:  Dissenyar entorns ergonòmics.  Facilitar el coneixement de l’entorn tecnològic en què es desenvolupen els programes de formació.  Donar a conèixer el model educatiu institucional.Estratègies d’aprenentatgeCom a organització coneixedora de les dificultats que tenen els nostres usuariscaldrà que facilitem les estratègies d’aprenentatge que els permetin treure elmàxim profit del temps que dediquen a la formació. A partir d’estratègies com:  Comunicació escrita.  Lectura comprensiva.  Ús i recerca de recursos d’informació.  Ús del temps.  Aprenentatge estratègic i col·laboratiu.Així doncs, caldrà dotar-nos de recursos, promoure’ls i controlar-ne la gestió. Peraixò es crearà un equip de suport al procés d’aprenentatge format perprofessionals de l’orientació, tècnics de formació propis del departament, queajudaran els usuaris en el seu procés d’aprenentatge i en faran el seu seguiment.El seu objectiu consisteix fonamentalment a ajudar els usuaris a planificar el seuprocés d’aprenentatge, i també a facilitar-los la capacitació en aquellesestratègies d’aprenentatge que es poden adaptar millor al seu sistemad’aprenentatge, d’acord amb el model educatiu institucional. Aquest equiptambé tindrà funció de conseller donant suport i motivació més enllà de laintrínseca al coneixement que adquireixen.La gestió del procés d’ensenyamentAls entorns de l’ensenyament virtual es produeix un repartiment d eles tasquesrelacionades amb la gestió dels procés d’aprenentatge.A l’aprenentatge virtual,principalment a la seva modalitat asíncrona, el paper dels formadors es redueix aimpartir i avaluar la matèria per a la qual han sigut contractats. Per tant, elperfil de formador seleccionat ha d’estar clarament definit.La multiplicitat de responsabilitats en aquest aspecte fa que el procés docent del’aprenentatge sigui realitzat per diferents participants: autors dels materialsd’aprenentatge, la institució, els dissenyadors d’instruccions, els productors dematerials, etc.
  5. 5. Les fases que formen la gestió docent o formativa són:Disseny i producció dels materials daprenentatge:El currículum de continguts elaborat per a les matèries a desenvolupar a“Virtaula”han sigut definits per l’organització amb la finalitat d’aconseguir elsobjectius establerts anteriorment. Els materials elaborats partien de lareferencia dels utilitzats amb anterioritat en altres modalitats formatives dutes aterme per l’organització. Això va suposar un dels problemes inicials degut a queels materials no responien a les expectatives depositades al projecte.Uns nous materials dissenyats per a la planificació d’un procés d’aprenentatgevirtual van ser la solució. El seguiment d’aquests materials es fa, de formadirecta, el departament d’e-learning amb el suport de consultors especialitzatscontractats per aquesta feina.Selecció i capacitació de formadors:En el cas que ens ocupa, els formadors “tutors” seleccionats havien d’acompliruna sèrie de requisits fonamentals:  Antiguitat: experts en l’organització que els ajudes a fer a una bona tasca d’acollida de nous treballadors.  Experiència en la formació presencial: amb competències relacionades amb la formació de persones.  Motivació per les noves tecnologies: amb interès en l’ús de les TIC. La planificació de la gestió de l’ensenyament resulta clau en el resultat final del procés.Amb l’acompliment d’aquest requisits és volia reforçar el procés d’ensenyamenttot partint dels objectius inicials del projecte. El camí cap a la creació d’una grancomunitat de treballadors de “La Caixa” l’havien de conduir els propistreballadors.Planificació de lacció formativa i acompliment de lacció docent oformativa:Per tal de fer una bona planificació dels cursos que es volien dur a terme es vacomptar amb la col·laboració d’una consultoria externa a l’organització. Tota laplanificació es va realitzar des del punt de vista d’implantar una nova manera dedur a terme les accions formatives virtuals. Es va voler potenciar els aspectescomunicatius dels participants a les accions formatives. Per això es va formar alstutors, de manera que serien els agents dinamitzadors d’aquest aspecte i es vavoler potenciar l’ús de les diferents eines comunicatives.
  6. 6. Avaluació dels formadors i de lacció formativa:Per tal de dur a terme un correcte seguiment de les accions formatives virtuals,s’han de planificar una sèrie de controls que ens permetin disposar d’una visióacurada de la situació real dels nostres processos. Així, a més de les enquestesclàssiques de valoració dels participants, s’han de definir indicadors de seguimentde les accions formatives i s’han de gestionar les incidències que es produeixindurant el transcurs del projecte.Una visió conjunta d’aquests tres aspectes, ens facilita poder realitzar unavaloració adequada del desenvolupament de les accions formatives virtuals.La gestió dels entorns tecnològics d’aprenentatgeL’entorn tecnològic on es durà a terme el procés educatiu es defineix segons lesaccions que s’hi realitzaran, així doncs, no és el mateix un procésd’autoaprenentatge que un on es cerqui potenciar la interacció entre elements.Es fàcil entendre per tant que la definició de l’entorn tecnològic estàestrictament sotmès al model pedagògic subjacent que delimita també elsprocessos d’aprenentatge i d’ensenyament.Avui sabem que una acció formativa virtual d’èxit és aquella que, malgrat la nocoincidència temporal o espacial, contempla la interacció com a elementnuclear, i per tant, és sempre respectant i facilitant aquesta interacció que s’hade construir un entorn tecnològic.En tot cas, tot i la rellevància de la interacció, aquest no és l’únic element clau al’hora de valorar si un entorn tecnològic és o no apropiat; per fer-hos’estableixen 4 pilars:La informació:L’entorn ha de ser la principal font d’informació per a l’usuari. De fet, l’usuari hade tenir tot el que necessita per seguir el procés de formació dintre de l’entorntecnològic.Abans de Virtaula, la Caixa ja tenia altres mecanismes d’aprenentatge adistància, amb el nou entorn tecnològic, tots aquests continguts s’aglutinen sotala mateixa plataforma. Aquest fet a més, comporta altres beneficis com lacontinua actualització dels materials o un sistema de versions.La comunicació:S’han d’establir els canals de comunicació i, a més, assignar drets i privilegis totdelimitant a quines zones, mecanismes o canals té accés o no un usuari.El cas s’inicia al 1999, cal dir que en aquell context l’e-learning, i fins i totinternet, encara no formaven part de la idiosincràcia dels treballadors del’entitat. És per aquest motiu que cal definir i explicar quins son els canals de
  7. 7. comunicació que s’estableixen als usuaris. El motiu és que un cop assimilatsaquests canals els usuaris fan un salt qualitatiu, no es pot permetre que unelement essencial per a l’èxit del procés educatiu sigui un impediment o unmaldecap. Per tot això, s’han d’establir canals estàndards que s’han de mantenirtransversals per a tots els usuaris i per a tots els processos docents, per posar unexemple: la comunicació amb el professor ha de ser sempre, indiferentment del’aula, mitjançant el mateix canal pre-establert.Definició de canals de comunicació:  Correu electrònic: dús voluntari i transversal a tota la plataforma, permet comunicació personal entre alumne-docent i alumne-alumne.  Tauler danuncis: definit dintre de cada aula constituida, canal de comunicació unidereccional docent - alumnes.  Fòrum de debat: definit dintre de cada aula constituida, canal de comunicació multidireccional alumnes - alumnes.  Sistema dentrega: definit dintre de cada aula constituida, canal de comunicació unidireccional que permet a lalumne fer entrega de materials al docent.  Formulari de contacte: dús voluntari i transversal a tota la plataforma, permet la comunicació personal entre alumne i institució (sol·licitar informació, sol·licitar accés a un curs etc).La cooperació:Les diferents accions que un usuari realitza dintre d’un entorn tecnològic poden ono requerir de la cooperació, però en tot cas, la plataforma sempre ha d’estarpreparada per si s’estableix la necessitat de fer-ho. Cal destacar que lacooperació es pot portar a terme, tant en processos síncrons, com asíncrons.Tornant al cas, per aquelles formacions dirigides, com per exemple els usuarisque realitzen un màster amb col·laboració universitària, o bé aquelles oficinesque sota petició del director d’oficina realitzaran una formació a mida(constituïda a partir de diferents píndoles) s’ha de fer ús d’un espai (aula) quedisposi de tots els mecanismes i espais necessaris per generar i fomentar lacooperació. És evident que l’ús o no d’aquests mecanismes estaran dictats per lanaturalesa dels materials, de les activitats o de la consideració del professor,però en cap cas, l’entorn tecnològic no ha de resultar un impediment.Com a eines bàsiques de col·laboració Virtaula hauria de posseir (per a cada aula)un fòrum de debat, un tauler de notificacions per al docent, registre delsmaterials recomanats per al procés educatiu i la possibilitat d’escriure e-mails decaràcter individual entre alumne-docent i alumne-alumne. A més d’aquesteseines bàsiques, la plataforma ha de permetre, sota petició del docent, lapossibilitat d’afegir mòduls externs (p.e. blogs, wikis ...etc).
  8. 8. L’administració:Un entorn tecnològic no tant sols ha d’establir mecanismes de cooperació icomunicació, sinó que també ha de permetre portar a terme les accions bàsiquespròpies d’una institució educativa com per exemple, l’assessorament, lainformació o altres serveis comunitaris.Sota la perspectiva de l’alumne:El cas Virtaula no es basa en una institució educativa i per tant els serveis bàsicsque ha d’ofertar als usuaris no son exactament els mateixos, un exemple és elservei de secretaria i els mecanismes de pagament de taxes. En tot cas, sí que hiha serveis que coincideixen, l’entorn tecnològic ha de permetre a un usuarinavegar entre les diferent píndoles o cursos i, de forma àgil, entendre queofereixen i com (equivalent al servei d’informació), també s’ha d’establir unmecanisme mitjançant el qual els futurs alumnes sol·licitin accés per rebre unaformació concreta (sobretot si aquesta es dirigida i s’ha de configurar el grupaula).Finalment, valorant de nou el context en que s’aplica l’acció, podem contemplarel fenòmen de bretxa digital. Un dels serveis de les institucions educatives ésl’assessorament, doncs podem oferir als usuaris un servei d’assessorament sobrecom fer ús del campus i així ens avancem a problemes futurs.  Sistema dinformació sobre les píndoles i els cursos  Sistema de sol·licitud de matrícula a píndoles o cursos  Curs diniciació al campus (bretxa digital)  Sistema dassessorament generalSota perspectiva de la institució:És interessant per a la Caixa guardar un registre de l’activitat que els usuarisrealitzen dintre del campus, així doncs parlem d’un sistema d’expedientsmitjançant el qual l’entitat pot prendre decisions orientades a fomentar lamotivació (com per exemple premiar l’esforç d’un alumne) o també practicar unacultura de planter i potenciar aquells usuaris que tinguin millors aptituds.  Sistema curricular

×