2n estudi observatori

............................................................................................................................................................................Observatoride Vulnerabilitatde la Creu Rojaa Catalunya2n estudiL’ocupació delscol·lectius vulnerablesen el marc de la crisisocioeconòmica Desembre de 2011............................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................L’ocupació dels col·lectiusvulnerables en el marcde la crisi socioeconòmicaEdita:Observatori de VulnerabilitatCreu Roja a CatalunyaC/ Joan d’Àustria, 120-12408018 BarcelonaData de publicació:Desembre de 2011Edició:Òscar Velasco, Anna Sabaté i Pilar MillánEquip de redacció:Irene Peiró, Jordi Feu, Vidal Sabater,Teresa Martínez, Alba Bardolet i Nicole Guedes.Assessorament científic:Anna Espinal i Oliver Valero(Servei d’Estadística de la UAB).Realització d’entrevistes:Centre de Coordinació de la Creu Roja aCatalunya.Fotografies:Cedides pel voluntariat, els àmbits i lesdiferents assemblees de la Creu Roja.Guió i edició del vídeo:Vidal SabaterDisseny i maquetació:Albert P. CentenoImpressió: Gràfiques APR, SCPDipòsit legal: B-42654-2011© Creu Roja, 2011 Imprimir aquest document en paper Cocoon Offset 100% reciclat redueix l’impacte mediambiental en:No és permesa la reproducció total o parcial d’aquestapublicació, ni el seu tractament informàtic, ni la sevatransmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui 240 324 491electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres kg d’escombraries km en un cotxe kwh d’energiamètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevol altra europeu estàndardforma de cessió d’ús de l’exemplar, sense el permísprevi i per escrit dels titulars del Copyright. 45 5.040 389 kg de CO2 litres d’aigua kg de fusta

La MissióSer cada cop més a prop de les persones vulnerablesen l’àmbit estatal i internacional a través d’accions de caràcterpreventiu , assistencial, rehabilitador i de desenvolupament,realitzades essencialment per voluntariat.La visióLa Creu Roja, com a organització humanitària i d’accióvoluntària arrelada a la societat, donarà respostes integralsdes d’una perspectiva de desenvolupament a les víctimes dedesastres i d’emergències, a problemes socials, de salut imediambientals.

............................................................................................................................................................................01.PRESENTACIÓ 0602.INTRODUCCIÓ 0803.METODOLOGIA 103.1IntroduccIó 113.2SeleccIó de la moStra 113.3realItzacIó de l’enqueSta 123.4dadeS del qüeStIonarI 123.5mètodeS eStadíStIcS 1204.EVOLUCIÓ DE LES PERSONES ATESES EN PROGRAMES DE LLUITACONTRA LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL (GRUP SEGUIMENT) 144.1IntroduccIó 154.2evolucIó del col·lectIu en elS darrerS 6 meSoS 164.3SItuacIó laboral 1805.ANÀLISI DELS PARTICIPANTS EN PROJECTES D’OCUPACIÓ(GRUP OCUPACIÓ) 225.1projecteS d’ocupacIó que realItza la creu roja 235.2col·lectIuS partIcIpantS en programeS d’ocupacIó de la creu roja 255.3evolucIó del col·lectIu en elS darrerS 6 meSoS 275.4SItuacIó laboral 2906.COMPARACIÓ DE LA SITUACIÓ DELGRUP SEGUIMENT I DEL GRUP OCUPACIÓ 346.1IntroduccIó 356.2elS perfIlS 366.3evolucIó de la SItuacIóen elS darrerS SIS meSoS 366.4enqueSta d’ocupacIó 3707.CONCLUSIONS DE L’ESTUDI 44............................................................................................................................................................................

01............................... PRESENTACIÓ 6

............................................................................................................................................................................Benvolguts, benvolgudes,Teniu a les mans el segon estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, un projecte que la Creu Roja aCatalunya ha endegat recentment per aprofundir en el coneixement de la realitat i, per tant, de lesnecessitats més immediates dels col·lectius que atén.Com ja s’explicava en el primer estudi, publicat el passat mes de juliol, l’objectiu de la informació extretad’aquesta iniciativa és doble: d’una banda, conèixer millor les persones usuàries de la Creu Roja en elcontext social i econòmic actual i l’acció directa que exerceix la institució humanitària per tal de ser una einade millora continuada; i, de l’altra, afavorir la visibilització de realitats que, sense tenir una gran presència enl’esfera pública, estan cada cop més arrelades al context social i econòmic català, especialment entre elscol·lectius que pateixen un major risc d’exclusió social.En aquesta ocasió, s’ha volgut analitzar la situació laboral i l’ocupabilitat de col·lectius que es troben fora, opràcticament fora, del mercat de treball, atesa la situació de retrocés destacable que pateix l’economia alnostre país.La novetat d’aquest estudi rau en el fet de contrastar la realitat de diferents col·lectius amb els quals treballala Creu Roja i que viuen processos d’inserció laboral, des del seguiment d’itineraris formatius fins a larealització de pràctiques en empreses. Entre aquests col·lectius figuren els següents: receptors de la RendaMínima d’Inserció, persones aturades de llarga durada, dones amb càrregues familiars, persones sensesostre, etc.El present informe és un element que ha de servir per conèixer millor quines són les actuacions méseficients en el context d’inserció sociolaboral que cal aplicar. També pretén ser una eina per establir líniesd’actuació conjuntes, en les quals han d’intervenir inevitablement actors del marc jurídic i laboral, del mónempresarial i dels sindicats i les entitats que treballen amb col·lectius de difícil inserció.L’Observatori de la Vulnerabilitat continuarà treballant i contribuint en la millora de la qualitat de vida de lespersones en situació de dificultat que atén la Creu Roja. Aquest estudi és només un pas més en la milloracontinuada dels seus projectes, adreçats a pal·liar les necessitats més extremes de les persones quepresenten un alt risc d’exclusió social. Josep Marquès i Baró President de la Creu Roja a Catalunya............................................................................................................................................................................ 7

02........................................ INTRODUCCIÓ 8

............................................................................................................................................................................La Creu Roja a Catalunya va posar en marxa el seu Observatori de Vulnerabilitat a principis de l’any 2011, ambl’objectiu principal d’apropar-se a les persones usuàries i poder adaptar la seva acció humanitària a les necessitatsdels col·lectius que atén, la situació dels quals s’ha vist encara més afectada per l’actual crisi socioeconòmica. D’altrabanda, l’Observatori també vol contribuir a generar una corrent d’opinió i de treball, alineada amb d’altres agentssocials, com a part del desplegament de l’estratègia de Diplomàcia Humanitària de l’entitat.En el primer estudi pilot, publicat el juliol de 2011 sota el títol “L’impacte de la crisi en la infància i les famílies”, esvan recollir les primeres dades d’un dels col·lectius més afectats per la crisi i en especial situació de vulnerabilitat:les persones ateses dins del Programa de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Els resultats van posar demanifest la greu situació que estan patint les famílies que veuen afectades les seves necessitats més bàsiques, comsón les d’alimentació o accés a l’habitatge.Ara, el segon estudi de l’Observatori, sota el títol “L’ocupació dels col·lectius vulnerables en el marc de la crisisocioeconòmica”, s’ha centrat en una de les problemàtiques que més incideix actualment sobre la situació dels grupsmés vulnerables i que determina, en gran mesura, el risc d’exclusió social de les persones.De fet, per a l’elaboració d’aquest informe, s’ha analitzat la mateixa informació de dos col·lectius diferents, realitzant unestudi de cadascun d’ells. En un primer estudi, s’ha analitzat la situació de les persones ateses al Programa de lluitacontra la pobresa i l’exclusió social de la Creu Roja, que ja van ser enquestades per al primer informe de l’Observatori,amb l’objectiu de fer un seguiment de la seva situació. En un segon estudi, la Creu Roja ha analitzat per primera vegadael perfil i les necessitats de les persones que participen en projectes d’ocupació de l’entitat, adreçats a col·lectiusvulnerables.Després de veure quina és la situació sociolaboral de cada col·lectiu en el moment actual, però també des d’unaperspectiva temporal (dades sobre el darrer lloc de treball, ocupació en els darrers mesos, expectatives de futur...), sen’ha fet una comparativa amb l’objectiu d’identificar matisos i diferències, que permetin planificar l’execució d’accionsespecífiques per afavorir l’ocupació.Finalment, i dins d’un procés de millora continuada i d’experimentació de l’Observatori de Vulnerabilitat, cal destacarque l’Àmbit de Comunicació ha realitzat un vídeo d’entrevistes amb testimonis de diversos participants de programesd’ocupació, que han explicat la seva història de vida relacionada amb la recerca de feina, així com de personal voluntarii tècnic de l’entitat. El video es pot veure al canal de Youtube de la Creu Roja a Catalunya (www.youtube.com/CreuRojaCatalunya)............................................................................................................................................................................. 9

03........................................ METODOLOGIA 3.1 INTRODUCCIÓ 3.2SELECCIÓ DE LA MOSTRA 3.3 REALITzACIÓ DE L’ENqUESTA 3.4DADES DEL qüESTIONARI 3.5 MèTODES ESTADíSTICS 10

3.1 Aquest estudi s’ha realitzat a l’anàlisi de les dades i la presenta- amb l’assessorament del Servei ció de resultats.INTRODUCCIÓ d’Estadística Aplicada de la Uni- versitat Autònoma de Barcelona En aquesta ocasió, i en referèn- (UAB), pel que fa a la validació del cia als participants en programes qüestionari, la selecció de la mostra d’ocupació de la Creu Roja (Grup i l’anàlisi de les dades. Ocupació), s’ha treballat també en l’explotació estadística de les dades Un bon disseny experimental (gran- de l’aplicació informàtica dels dària mostral, qüestionari...) garan- Serveis Integrats d’Ocupació (SIE), teix una major fiabilitat dels resultats que recull informació de totes les i pot donar un punt de partida per a persones participants en els projec- estudis posteriors. L’anàlisi rigorós tes d’ocupació de la Creu Roja en de les dades del qüestionari ha el moment de la seva adscripció al posat de manifest coneixements, de projecte. Així s’ha obtingut infor- vegades desconeguts, dels usuaris mació sobre el total de l’univers de dels programes que formen part l’estudi, a més de les dades extretes d’aquest estudi. A més, ha permès a través de l’enquesta a les 302 per- obtenir indicadors plenament defi- sones que han conformat la mostra. nits i validats, que poden permetre ubicar els usuaris en un determinat Tot seguit, es descriu cadascuna context. Els resultats s’han extret de les passes que s’han seguit en utilitzant programari especialitzat per l’elaboració d’aquest estudi.............................................................................................................................................................................3.2 Grup Seguiment Grup OcupacióSELECCIÓ DE LA ................................................. ................................................. Per a l’anàlisi d’aquest primer grup, La base de dades del programaMOSTRA no es va fer una nova selecció dels Serveis Integrats d’Ocupació d’individus, sinó que es va partir (SIE) de la Creu Roja conté 1.537 de les 402 persones que ja van registres corresponents a usuarisLes persones participar al primer estudi i que van que han participat en diferentsentrevistades han acceptar tornar a col·laborar, per tal projectes d’Ocupació de la Creu de fer possible el seguiment de la Roja al llarg de l’any 2011.tornat a demostrar situació en què es troben.la seva confiança en laCreu Roja, obtenint un D’entre aquestes 402 persones, finalment es va poder contactar amb Projecte Freqüència(*) %alt índex de participació 332, mentre que 18 no van acceptar Interlabor@ 576 36,7%en l’estudi. De les 663 realitzar l’entrevista. Pel que fa a Incorpora 335 21,4%persones contactades, les 52 persones restants, no es Impuls@ 151 9,6% va poder contactar amb elles pernomés 29 han declinat diferents motius (no es van poder Ariadna 58 3,7%realitzar l’enquesta. S’han localitzar, els telèfons eren erronis, Aprop 211 13,4%entrevistat 634 persones. etc.). Activa’t 162 10,3% La selecció aleatòria de la mostra Sara 42 2,7% inicial es va realitzar l’abril de 2011, SMS 3 2,1% estratificant-la per sexe i per zona (en total, es van considerar sis zones (*) La freqüència equival al nombre de persones participants. geogràfiques). La selecció aleatòria de la mostra s’ha realitzat estratificant per sexe i per projecte de registre i es va plantejar amb l’objectiu de fer 302 enquestes. Es va contactar amb 313 persones, de les quals 302 van acceptar l’entrevista i 11 persones no ho van acceptar. 11

Les entrevistes es van dur a terme Les entrevistes s’han realitzat entre3.3 des del Call Center del Centre el 20 d’octubre i el 8 de novembreREALITzACIÓ DE de Coordinació de la Creu Roja, de 2011, amb un total de 2.170 assistides per ordinador (CATI, trucades. En total es van realitzarL’ENqUESTA Computer Assisted Telephone 634 enquestes distribuïdes en els Interviewing). Aquest tipus dos grups tractats en el present d’entrevista telefònica fa servir un estudi: 332 del Grup Seguiment i sistema informàtic que selecciona 302 del Grup Ocupació. Per tant, es i realitza les trucades de manera va assolir el 81% de l’objectiu en el aleatòria i permet a l’entrevistador Grup 1 i el 100% al Grup Ocupació. plantejar i omplir el qüestionari amb ajuda d’ordinador.............................................................................................................................................................................3.4 El qüestionari conté set blocs d’informació:DADES DEL L Dades personals: 5 preguntesqüESTIONARI L Valoració de la situació actual: 5 preguntes L Dades de la llar: 2 preguntes L Situació actual: 5 preguntes L Feines recents: 9 preguntes L Prestacions: 1 pregunta L Darrer lloc de treball: 6 preguntes L Afectació de la crisi: 2 preguntes............................................................................................................................................................................3.5 L’anàlisi de les preguntes del L Variables categòriques i qüestionari s’ha realitzat segons el multiresposta. Tant per a lesMèTODES tipus de variable: variables categòriques (sexe,ESTADíSTICS nacionalitat, estat civil, etc.) com per L Variables quantitatives. Per a les a les variables multiresposta (ajudes variables quantitatives (edat, durada que reben o han deixat de rebre, de la relació laboral, etc.) s’han motius canvi de vivenda, etc.) s’han obtingut taules amb els estadístics obtingut taules de freqüències amb de resum: nombre d’observacions les freqüències relatives i absolutes. vàlides (N), nombre de dades S’han representat gràficament mancants (N Miss), Mitjana, mitjançant diagrames de barres o de Mediana, Mínim i Màxim. sectors. L Preguntes obertes. Per a les preguntes obertes s’han transcrit les respostes de manera literal. A partir de les respostes a aquestes preguntes s’han creat núvols de paraules. En aquest tipus de representació la mida de les paraules és proporcional a la seva freqüència d’aparició. 12

04................................................... EVOLUCIÓ DE LES PERSONES ATESES EN PROGRAMES DE LLUITA I EXCLUSIÓ SOCIAL. (GRUP SEGUIMENT) 4.1 INTRODUCCIÓ 4.2 EVOLUCIÓ DEL COL.LECTIU EN ELS DARRERS 6 MESOS 4.3 SITUACIÓ LABORAL 14

4.1INTRODUCCIÓEl primer estudi de l´Observatori de nouvingudes a l’exclusió social”, queVulnerabilitat es va centrar en les s’han vist abocades a una situaciópersones ateses per la Creu Roja de precarietat com a conseqüènciaen els diferents projectes executats de l’actual context de crisidins del Programa de Lluita contra socioeconòmica.la Pobresa i l’Exclusió Social1,posant especial èmfasi en les A més, juntament amb aquestfamílies amb infants. grup “nouvingut a la pobresa”, hi conviuen les persones que, ja desLa característica comuna de les d’abans de l’arribada de la crisipersones d’aquest col·lectiu és que econòmica, han estat usuàrieshan de recórrer a l’ajut extern (a d’aquests projectes i presentenla Creu Roja i d’altres institucions) un perfil de vulnerabilitat múltiple iper cobrir les seves necessitats mantinguda en el temps.més bàsiques, principalmentd’alimentació. El perfil global del col·lectiu, reprenent les dades del primerA través de les 409 enquestes estudi, és el següent:realitzades del 2 al 29 d’abril de2011, es va detectar l’aparició d’un L Hi ha un 60 % de dones i un 40 %nou perfil d’usuari/ària, ja que 4 d’homes, amb una mitjana d’edatde cada 10 persones de la mostra de 40 anys.s’havien apropat per primer cop L La nacionalitat majoritària esa institucions com la Creu Roja l’espanyola.recentment i no havien necessitat L 7 de cada 10 famílies tenen fillsni sol·licitat abans de 2010 cap menors de 12 anys.tipus d’ajut bàsic, ni institucional ni L D´entre la població activa, 7 defamiliar. Són les que s’anomenaven cada 10 persones són a l’atur.en el primer estudi “persones1 El programa de lluita contra la pobresa i l’exclusió social consisteix en un conjunt d’accionsadreçades a pal·liar les necessitats bàsiques i urgents de la població vulnerable, com ara ladistribució de kits de suport social (alimentaris, higiènics, familiars, infantils...), serveis de rober,menjador, atenció a persones sense sostre i unitats mòbils d’atenció a l’emergència social. 15

4.2EVOLUCIÓ DELCOL·LECTIU EN ELSDARRERS 6 MESOS Sis mesos després s’ha volgut L Una altra informació obtinguda veure l’evolució d’aquest col·lectiu, en el primer estudi feia referència enquestant de nou el mateix grup a la infància i a la seva alimentació de persones amb l’obtenció dels i mostrava la importància dels seguents resultats: menjadors escolars a l’hora de proporcionar una alimentació L Gairebé la meitat de les persones equilibrada que la majoria de enquestades consideren que la seva famílies no es poden permetre al seu situació actual és pitjor que al maig domicili. En aquest sentit, s’extreu de 2011, un 41,6% pensen que no que les famílies que rebien la ha variat i només un 8,7% afirmen prestació de beca menjador encara tenir una millor situació. la segueixen percebent (un 33% de les famílies amb fills menors de 12 L El motiu principald’empitjora- anys). ment ha estat la pèrdua d’alguna de les prestacions que rebia la L En una situació de major persona entrevistada o algun vulnerabilitat per l’exhauriment de membre de la seva família. Entre el prestacions i per la davallada del 48% dels que manifesten trobar- suport de la xarxa familiar, mantenir se en una situació pitjor, 3 de cada aquest ajut es fa ara més necessari 10 famílies han deixat de percebre que mai. la Renda Mínima d’Inserció (RMI) i també 3 de cada 10 han exhaurit la L Continuant amb l’evolució del Grup prestació d’atur. Seguiment, s’observa una disminució del suport que les persones L Al primer estudi de l’Observatori enquestades reben de familiars queUn terç de les famílies de Vulnerabilitat de juliol 2011, cal no conviuen amb ells. Mentre que,amb infants menors de 12 destacar que més de la meitat de al maig de 2011, un 22% de les les persones entrevistades (53%) ja persones entrevistades afirmavenanys del Grup Seguiment van manifestar aleshores que la seva que rebien aquest tipus d’ajut, encontinuen rebent ajut per situació havia empitjorat respecte aquest segon estudi només ho afirmaa la seva alimentació a el 2010. El motiu principal, en 6 de un 17%. La situació de precarietat cada 10 famílies, n’era la pèrdua sostinguda en el temps provocatravés de les beques de de feina d’un o més membres de la també un exhauriment del suport demenjador escolar. unitat familiar. la xarxa familiar. Motius de l’empitjorament de la situació Usuaris dels programes de lluita contra la pobresa Grup de seguiment al novembre 2011 entre 2010 i 2011 (primer estudi, abril 2011) 15,2% 21,6% Pèrdua de feina Altres motius 35,2% 1,8% Altres motius Una feina pitjor 61,4% 12,4% Pèrdua de feina Pèrdua de prestació 4,1% Una feina pitjor 47,9% Pèrdua de prestació 16

4.2EVOLUCIÓ DELCOL·LECTIU EN ELSDARRERS 6 MESOS_______________4.2.1ACTIVITAT DELES PERSONESENTREVISTADESLa major part de les L Del total de les persones entrevistades, el 51% es trobapersones del Grup desocupada, un 16% està treballantSeguiment han vist (la meitat per hores o a tempsincrementada la seva parcial), i la resta es dedica a altres activitats (jubilades, tasques de lavulnerabilitat en els llar, estudiants...).darrers 6 mesos per lapèrdua de prestacions. L Les persones que són a látur representen el 73,4 % del total de la població activa. Dáquestes, 6 de cada 10 no tenen o han exhaurit la prestació dátur. 17

4.3 Les persones aturades deSITUACIÓ llarga durada representenLABORAL el 66% del total.________________ Es reforça una de les4.3.1 conclusions del primerDADES DEL DARRER estudi: hi ha un grup deLLOC DE TREBALL persones nouvingudes a l’exclusió social com a conseqüència de la seva sortida del mercat laboral.En aquest apartat, es presenten els L La meitat de les persones van L El tipus de contracte de la darreraresultats del qüestionari referents a aconseguir aquesta feina a través feina va ser, en un 54,6 % delsles dades del darrer lloc de treball. de contactes personals. casos, a temps complert i en unEls percentatges estan calculats 21,5% a temps parcial. Un 20,4%a partir de la població activa que L En referència a la funció de les persones va estar treballantestà desocupada en el moment de desenvolupada, a partir de les sense relació contractual.realitzar l’entrevista. respostes a la pregunta oberta, s’ha creat el següent núvol de paraules (la L El període mig treballat durant laL Pel que fa a la data del darrer lloc mida de les paraules és proporcional darrera contractació va ser de mésde treball, el grup que concentra a la seva freqüència d’aparició): de 6 mesos.més persones del Grup Seguiment(33,9%) va perdre la seva feinadurant el 2011 i un 39,5%, entre elsanys 2008 i 2010. Resulta significatiuconstatar l’alt percentatge depersones (17,7%) que no recordenl’any de la seva darrera feina. L´aturde llarga durada se situa al voltantdel 66%.L El 66,2% ha tingut la seva últimaocupació en una empresa i un30,4% ha treballat per a particulars. La majoria de persones Data final darrer lloc de treball que han perdut la seva feina tenien un treball 35 33,9% temporal, amb escassa qualificació però a 30 jornada complerta. La 25 pèrdua d’aquest ingrés ha provocat la seva situacióPercentatge 20 17,7% 15,6% actual de vulnerabilitat. 15 13,0% 10,9% 10 5 2,6% 2,6% 1,0% 0,5% 1,0% 1,0% 0 Abans 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 NS/NC 1999 18

4.3SITUACIÓLABORAL________________4.3.2OCUPACIÓ EN ELSDARRERS SIS MESOSL’alt percentatge de En aquest apartat s´ha demanat a L La mitjana d’ingressos mensuals les persones que formen part de la (nets) ha estat, en un 58,4% delsrelacions no contractuals població activa del grup enquestat casos, inferior a 600€. Un 30,6% téremet a l’economia si han tingut alguna ocupació en ingressos situats entre 600 i 1000€informal però també al els darrers sis mesos, obtenint els i un 10,2% estan per sobre dels següents resultats: 1.000€.sector domèstic. L Des del mes de maig de 2011, L Coincidint amb els mesos un 41,3% han tingut algun tipus d’estiu s’observa una certa millora d’ocupació (s’inclouen aquí les –si bé temporal- en la situació persones que ja treballaven laboral d’algunes persones. L’alt anteriorment). percentatge de relacions no contractuals remet a l’economia L En el 33% dels casos, el període informal però també al sector treballat ha estat inferior als 2 domèstic. El desplegament de la mesos. nova regulació d’aquest servei millorarà sense dubte les condicions L Pel que fa a la relació contractual, i els drets laborals del col·lectiu que la meitat de les persones que ha hi treballa. estat treballant en els darrers sis mesos continua fent-ho, ha tingut un contracte eventual, mentre que un 32,8% ha tingut alguna ocupació sense relació contractual. L En relació a la jornada, 4 de cada 10 persones ha treballat per hores. L Més del 60% han treballat en el sector serveis, representant el servei domèstic un 22% del total. 19

4.3 SITUACIÓ LABORAL ________________ 4.3.3 LES DIfICULTATS D’ACCéS AL MERCAT DE TREBALL: PERCEPCIONS I ACTITUDS Cal incidir també en aspectes com la Les dificultats de A tots els participants també se’ls conciliació familiar ha fet la pregunta següent: Què l’entorn i personals per creu que li aportaria ajuda per trobar o el trencament de accedir al món laboral feina? Les respostes d’aquesta prejudicis vinculats afecten la salut de pregunta oberta s’han dividit de la a característiques manera següent: més de la meitat de les personals per garantir la persones entrevistades. L 1 de cada 3 persones vinculen igualtat d’oportunitats en la millora de la seva ocupabilitat el mercat laboral. a una millor preparació (formació, experiència...). Cal recordar que, Respecte a la població activa que es segons les dades del primer estudi, La formació és crucial, trobava desocupada en el moment més de la meitat de les persones de realitzar l’enquesta, s’ha volgut del Grup Seguiment tenen un nivell igual que l’adquisició copsar la seva opinió sobre les d’estudis equivalent a EGB o inferior. d’habilitats que milloren dificultats d’accés al mercat laboral, les condicions d’accés a obtenint la següent informació. L També 1 de cada 3 persones diu estar condicionada per factors la feina. L En referència a la principal personals (edat, salut, situació dificultat per trobar feina, el 54,3% irregular, origen, càrregues L La resta de respostes es afirma que és la manca d’oferta familiars...) que limiten o, fins i tot, reparteixen a parts iguals, entre els laboral. Aquesta resposta està molt impedeixen el seu accés al mercat blocs que fan referència a la millora per sobre de la resta d’opcions laboral. d’aspectes relacionals, tant amb possibles. les persones (contactes, xarxa...) com amb l’entorn (coneixement de l’idioma, mobilitat...), i a la Dificultats per trobar feina millora general del mercat de treball (manca d’oferta, crisi...). 60 L Un 52% de les persones 50 manifesta estar desmotivada o molt desmotivada per seguir buscant feina. 40Percentatge L Més de la meitat no ha realitzat 30 cap entrevista/contacte per optar a un lloc de treball durant aquest 20 any 2011. Un 25% no ho ha fet des d’abans del 2010. 10 L El 55% d’aquestes persones diu que s’ha vist afectat algun aspecte 0 de la seva salut pel fet de no tenir Manca Manca Molta Altres NS/NC d’oferta laboral preparació competència 22,1% 2,4% feina: un 62,3% pateix d’ansietat i el 54,3% 5,8% 15,4% 24% de depressió. El 13,7% té altres tipus de malaltia. 20

05...................................... ANÀLISI DELS PARTICIPANTS EN PROJECTES D’OCUPACIÓ (GRUP OCUPACIÓ) 5.1 PROJECTES D’OCUPACIÓ qUE REALITzA LA CREU ROJA 5.2 COL·LECTIUS PARTICIPANTS EN PROGRAMES D’OCUPACIÓ DE LA CREU ROJA 5.3 EVOLUCIÓ DEL COL·LECTIU EN ELS DARRERS 6 MESOS 5.4 SITUACIÓ LABORAL 22

5.1 La Creu Roja treballa per la desenvolupa un ampli nombre de millora de les condicions de vida programes i projectes encaminatsPROJECTES dels col·lectius socialment més a promoure l’accés al mercat deD’OCUPACIÓ vulnerables, una millora que no treball de les persones en situació és possible sense l’accés a una de dificultat social. La mitjanaqUE REALITzA ocupació estable. Per aquest motiu, d’inserció aconseguida en aquestsLA CREU ROJA la Creu Roja va endegar fa ja deu projectes durant el 2010 se situa en anys el seu Pla d’Ocupació per a el 37% de les persones participants. col·lectius vulnerables. Aquest pla Programa SARA Projecte Activa’t Sense sostre Realització de tallers de motiva- Programa d’activació Facilita el procés de ció personal i per a l’ocupació i motivació laboral adreçat a reinserció o inserció adreçat a dones immigrades molt dones molt allunyades sociolaboral a allunyades del mercat laboral. del mercat laboral. persones sense sostre. Xarxa Ariadna Xarxa Interlabor@ Programa adreçat a persones Itineraris integrals d’inserció sol·licitants d’asil, refugiats i amb adreçats a persones immigrades d’altres mesures de protecció en situació de vulnerabilitat i altres internacional. col·lectius. Incorpora Projecte d’intermediació laboral de l’Obra Social “la Caixa” per a col·lectius vulnerables. La Creu Roja hi està adherida i, en el seu cas, està especialitzada en afavorir la incorporació i la inserció laboral de dones amb especial dificultat, incidint en el teixit empresarial. Projecte Aprop Impuls@ Manteniment, promoció i recerca Projectes d’autoocupació i laboral per a persones que estan microcrèdits per a sota mesures penitenciàries. població en general amb esperit emprenedor. 23

TesTimoni Eva Francisco 45 anyS, tècnIca d’ocupacIó de la creu roja “Hi ha persones que, tot i no Davant de la reduïda oferta la-veure’s afectades en primera boral, les empreses han endu-persona per la crisi que sacse- rit els processos de selecció,ja l’economia del país, sí que la com explica l’Eva: “com queviuen molt de prop, en el seu ara es presenten moltes per- Les poques feinesdia a dia. L’Eva n’és un cas. sones, posen més requisits que hi ha disponiblesCom a tècnica d’ocupació de la per poder excloure el màxim tenen uns requisits iCreu Roja, s’ha d’enfrontar a les nombre de gent a partir del exigències tan altsconseqüències que la situació currículum sense arribar a l’en-deixa al seu pas i ha de donar trevista”. L’Eva sap que, per que, en molts casos,suport a aquells que s’adrecen a moltes persones, ella és la no podem presentara ella amb l’esperança de trobar imatge de l’esperança i que la les persones quefeina. “A nivell psicològic inten- seva tasca esdevé un revulsiu recorren a nosaltres. ”to fer-los veure que no estan anímic i laboral davant la in-sols i que no són els únics que certesa d’un present i un futures troben en aquesta situació” - marcat amb la paraula crisi.explica l’Eva. 24

5.2COL·LECTIUSPARTICIPANTSEN PROGRAMESD’OCUPACIÓ DE LACREU ROJACom ja s’ha explicat a l’apartat de Col·lectius participants en programes d’ocupació de la Creu Rojametodologia, per a l’estudi del GrupOcupació, s’ha treballat tant amb Col·lectiu Freqüència(*) Percentatge __________________________________________________________________la base de dades (SIE) - que inclou Drogodependents /dades sobre el total de persones Ex-Drogodependents 14 0.9%participants en els projectes __________________________________________________________________d’ocupació - com amb els resultats Persones migrades 907 59.0%de l’enquesta telefònica a les 302 __________________________________________________________________ Joves amb risc dexclusió 90 5.9%persones que conformen la mostra __________________________________________________________________estratificada per gènere i projecte. Majors de 45 anys 145 9.4% __________________________________________________________________Amb aquesta doble informació, Menors no acompanyats 2 0.1%s’obté el següent perfil: __________________________________________________________________ Minoria ètnica 5 0.3% __________________________________________________________________L Un 73% de les persones Dones amb dificultats especials 588 38.3%participants, del total de les 1.537 __________________________________________________________________registrades al programa, s’han Aturats de llarga durada 90 5.9%donat d’alta als diferents projectes __________________________________________________________________ Persones recluses /ex-recluses 209 13.6%d’ocupació durant el 2011. __________________________________________________________________ Persones amb discapacitat 17 1.1%L Un 63,2 % són dones i un 36,8% __________________________________________________________________homes, amb una mitjana d’edat de Persones refugiades37 anys. o sol·licitants d’asil 62 4.0% __________________________________________________________________ Persones sense llar o en situació de carrer 30 2.0%L Només un 8% estava treballant en __________________________________________________________________el moment de la seva adscripció al Població gitana 13 0.8%projecte. Es tracta de persones que __________________________________________________________________hi accedeixen per millorar les seves Víctimes de violència de gènere 105 6.8% __________________________________________________________________condicions laborals. Altres col·lectius 241 15.7%L Pel que fa a les prestacions, (*) Freqüència: nombre de persones que pertanyen a cada col·lectiu. En aquest cas no és sumatori, ja que una mateixa persona pot reunir una o més condicions.gairebé la meitat de les personesentrevistades en rep alguna, Nacionalitatsmajoritàriament vinculada al’ocupació (el subsidi d’atur, en el 3522% dels casos). 30 25 Percentatge 20 15 10 5 0 Algèria 1,0% Argentina 0,7% Bolívia 4,0% Brasil 2,6% Colòmbia 4,3% Cuba 0,3% Equador 5,3% Espanya 30,5% Ghana 1,3% Guinea Conakry 1,3% Gàmbia 2,0% Hondures 4,0% Itàlia 1,3% Marroc 20,9% Nigèria 4,6% Pakistan 1,3% Perú 2,0% República Dominicana 1,7% Romania 2,6% Rússia 1,0% Senegal 2,0% Altres països 3,3% NS/NC 2,0% 25

TesTimoni Maty thiaM 41 anyS, uSuàrIa del programa actIva’t a l’aSSemblea comarcal del pla d’urgell “La Maty Thiam va arribar a Ca- Malgrat tot, la Maty s’ha que-talunya el 2007 procedent del dat recentment sense feina.Senegal. Venia amb un con- “Aquesta situació em fa estartracte en origen per treballar tot el dia angoixada i, fins i tot,a Mollerussa en una empresa he hagut d’anar al metge per-del sector de la neteja. A part què no puc dormir” - explica. M’agradaria anar a lad’aquesta primera feina, ha Manté, però, la voluntat de tirar universitat o fer unatreballat també com a manipu- endavant, sempre amb l’objec- formació professional.ladora d’aliments i com a cui- tiu d’aconseguir la reagrupació M’agradaria treballardadora de persones grans, des- familiar perquè els seus fills i elprés de fer un curs d’auxiliar de seu marit puguin venir a viure d’infermera. ”geriatria. Durant aquest temps, amb ella. “M’agradaria anar ala Maty ha après també a parlar la universitat o fer una forma-català, ha fet classes d’informà- ció professional. M’agradariatica, està estudiant per obtenir treballar d’infermera” - diu lael graduat d’educació secun- Maty amb el convenciment idària i s’ha seguit esforçant per l’empenta de qui té la il·lusiópoder guanyar un sou amb què d’un futur millor.manté els seus quatre fills i elseu marit, que viuen al Senegal. 26

5.3EVOLUCIÓ DELCOL.LECTIU EN ELSDARRERS 6 MESOSMalgrat que les persones L El 44,7% de les persones Malgrat que l’enquestaparticipants dels projectes enquestades valoren que la seva s’ha realitzat durantd’ocupació no havien estat objecte situació actual no ha canviat, unde cap enquesta anterior, se’ls ha 35,8% diuen que ha empitjorat, i un el mes d’octubre, ipreguntat per la seva situació actual 19,5% que ha millorat. no coincidint amb elen comparació a la de fa sis mesos, tancament dels projectes,obtenint els següents resultats: L El motiu d’empitjorament de la situació ha estat la pèrdua del lloc de s’observa una millora treball de la persona entrevistada o substancial de l’activitat d’algun membre de la família (aquest de les persones del Grup és el cas del 37% de les persones que manifesten estar pitjor). Ocupació, respecte a aquella que presentaven L Les persones que diuen haver en el moment de la millorat en els darrers sis mesos també vinculen aquesta millora a seva adscripció com l’accés a un lloc de treball. a participants. El percentatge de persones assalariades passa del 8% al 25%. La majoria de les persones del Grup Ocupació (44,7%) consideren que la seva situació actual no presenta canvis respecte a la que vivien sis mesos enrere. El 35,8% diu que està en pitjors condicions, en molts casos per la pèrdua del lloc de treball. 27

TesTimoni cristina Morilla 27 anyS, partIcIpant del programa actIva’t a l’aSSemblea de mataró “Quan les condicions del mercat Des de fa un any, participa alde treball són adverses, diver- programa d’ocupació Activa’t ases persones reorienten la seva l’assemblea de Mataró, on tam-vida laboral i algunes d’elles, bé rep ajut alimentari. A l’estiu,com la Cristina Morilla, desco- ja va cobrir una substitució del Jo sempre hebreixen una vocació. Dels 17 servei de transport adaptat a la estat treballant deals 25 anys, la Cristina sempre Creu Roja, però veu difícil trobarhavia treballat de carnissera, una feina estable i ser mare no carnissera, fins quefins que es va quedar a l’atur el li posa les coses fàcils. La Cris- vaig estar en atur, i ara2009. En canvi, ara vol dedicar- tina estava embarassada, quan m’estic formant perse a l’atenció a les persones i, la carnisseria no li va renovar treballar en sanitat oper això, s’està formant com a un contracte temporal per fer-lacuidadora de gent gran i en as- indefinida i, des de llavors, rep com a cuidadora desistència sanitària a la Creu Roja 400 euros de subsidi d’atur i viu gent gran. ”i estudia per al graduat d’ESO. a casa dels pares. En aquesta situació, seria fàcil deixar-se ar- rossegar pel desànim, però la Cristina assegura: “s’ha de tirar endavant, costi el que costi”. 28

5.4SITUACIÓLABORAL________________5.4.1ACTIVITAT DELES PERSONESENTREVISTADESLa condició d’aturat/ada és L En el moment de la seval’habitual en les persones que adscripció, als projectes dócupació,són participants en els projectes un 77,7% de les persones estand’ocupació de la Creu Roja. Per desocupades i un 8,1% treballava.això, les dades que cal compararen aquest apartat són les que L Durant el mes dóctubre - quanmostren l’evolució de la situació es realitza lénquesta telefònica deldel Grup Ocupació respecte a la segon estudi - un 65,5% està a láturque presentaven en el moment de i un 24,9% treballant en el mercatla seva adscripció a un projecte regular.d’ocupació de l’entitat. Situació dels participants del Grup Ocupació En el moment de la seva adscripció En l’actualitat al projecte. 8,1% Ocupat/ada 24,9% Ocupat/ada14,2%Altres 77,7% Desempleat/ada 65,6% Desempleat/ada 9,5% Altres Font: aplicació SIE Font: Segon estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat 29

5.4SITUACIÓLABORAL________________5.4.2DADES DEL DARRERLLOC DE TREBALLEn aquest apartat, es presenten els L Un 42% van accedir a aquesta L El tipus de contracte del darrerresultats del qüestionari referents feina a través de contactes lloc de treball va ser majoritàriamenta les dades del darrer lloc de personals i un 17%, per a temps complert (55,6 %), en untreball de les persones del Grup intermediació de la Creu Roja. 22% dels casos a temps parcial i enOcupació que actualment es troben un 17,5% es tractava d’un treballdesocupades. L Pel que fa a la funció sense relació contractual. desenvolupada, a partir de lesL La meitat de les persones respostes a la pregunta oberta, L El període mig treballat durantactualment desocupades del Grup s’ha creat el següent núvol de la darrera contractació va ser de 4Ocupació han perdut la seva feina paraules (la mida de les paraules és mesos.durant l’any 2011, mentre que, en el proporcional a la seva freqüència36,7% dels casos , la van perdre en d’aparició):el període 2008-2010.L El 72,2% va tenir la seva darreraocupació en una empresa, mentreque un 24,5% va treballar per aparticulars. Data final del darrer lloc de treball Durant l’any 2011, 60 pràcticament es multiplica per 5 el percentatge de 50 desocupació respecte als anys anteriors. 40 Percentatge 30 20 10 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 NS/NC 30

5.4SITUACIÓLABORAL________________5.4.3OCUPACIÓEN ELS DARRERSSIS MESOSEn aquest apartat, s’ha demanat a mesos o continuen fent-ho, han Coincidint amb elsles persones del Grup Ocupació si tingut un contracte eventual, mentrehan tingut alguna feina en els darrers que un 23,7% ha tingut alguna mesos d’estiu s’observasis mesos, obtenint els següents ocupació sense relació contractual. una certa millora -si béresultats: temporal- en la situació L En relació a la jornada, 5 de cadaL Des del mes de maig de 2011, 10 persones ha treballat a jornada laboral d’algunesun 58,6% han tingut algun tipus complerta i 2 de cada 10, per hores. persones. La majoriad’ocupació (s’inclouen aquí les han treballat a jornadapersones que ja treballaven L El 62,8% han treballat en elanteriorment). sector serveis, representant el servei complerta i en el sector domèstic un 22,6 % del total. serveis.L En el 33, 3% dels casos, elperíode treballat ha estat inferior als L La mitjana d’ingressos mensuals2 mesos. (nets) ha estat, en un 46,3% dels casos, inferior a 600€, un 39% haL Pel que fa a la relació contractual, obtingut uns ingressos situats entreel 63,3% de les persones que han 600 i 1.000€ i un 14,7% està perestat treballant en els darrers sis sobre dels 1.000€. 31

TesTimoni Francisca María rEyEs 40 anyS, uSuàrIa del programa d’InSercIó laboral per a perceptorS de la rmI de l’aSSemblea de Sant felIu de guíxolS - vall d’aro “La Francisca sempre ha cregut via agafat l’ajuda familiar, i tincque la formació és important 40 anys”. La Francisca buscaper trobar feina. Per això, al llarg feina en tots els àmbits en quède la seva vida, ha fet cursos pot treballar, però es troba bar-d’auxiliar clínica i puericultora, reres de formació: “A l’hora de Mai a la vida no hed’introducció a la discapacitat fer la feina, sempre em dema-física i psíquica, de comerç, de nen un nivell més alt de conei- demanat res.primers auxilis, de secretariat i xement del que tinc”. És la primera vegadadirecció i de transport públic. des que estic a l’atur. Com a dificultat afegida, és ”Això li ha permès treballar du- mare monoparental i li costarant molts anys en tot tipus de molt conciliar la vida laboralfeines i, fins ara, sempre ha- amb la familiar. Per això, as-via pogut mantenir-se, a ella segura: “o et demanen mol-i als seus dos fills. Ara, però, tes hores sabent que no potsfa dos anys que es va quedar complir els requisits que t’exi-sense feina després que no geixen, o ja no et diuen res, no-li renovessin el contracte per més pel fet de tenir fills a casa”.fer-la indefinida. La Francisca ha de mantenir la seva família amb els 650E que“És la primera vegada que porto rep entre l’ajuda familiar i latan de temps a l’atur. Mai no ha- RMI. 32

5.4SITUACIÓLABORAL________________5.4.4 L El 22,2% pensen que millorarà Les persones del Grup la seva situació laboral si esLES DIfICULTATS produeixen canvis en el context Ocupació presentenD’ACCéS AL MERCAT econòmic actual (la fi de la crisi, la una alta motivacióDE TREBALL: millora de lóferta laboral...). i implicació en la recerca de feina.PERCEPCIONS I L Un 20,8% relaciona la millora Malgrat aquesta de l’ocupabilitat i d’aspectesACTITUDS relacionals, tant amb les persones actitud positiva, 4 de (contactes, xarxa...) com amb l’entorn (coneixement de d’idioma, cada 10 afirmen patir mobilitat...) trastorns emocionals aSeguint amb el mateix grup (població causa de la precarietatactiva que es troba desocupada en L El 17% restant diu estarel moment de realitzar l’enquesta), condicionat per factors personals de la seva situació.s’ha volgut copsar l’opinió de les (edat, salut, origen, càrreguespersones enquestades sobre les familiars...), que limiten o, fins i tot, El 62,8% de les personesdificultats d’accés al mercat laboral, impedeixen el seu accés al mercat.obtenint la següent informació: participants en els L 7 de cada 10 persones diuen estar projectes dócupacióL En referència a la principal motivades o molt motivades per de la Creu Roja pensendificultat per trobar feina, el 60,4% seguir buscant feina.afirma que és la manca d’oferta que poden millorar lalaboral. Aquesta resposta està molt L També 7 de cada 10 persones han seva ocupabilitat ambper sobre de la resta d’opcions realitzat alguna entrevista/contacte accions adreçadespossibles. per optar a un lloc de treball durant aquest any 2011. a adquirir una majorEn resposta a la pregunta “Què capacitació i habilitatscreu que li aportaria ajuda per L El 40% d’aquestes persones diutrobar feina?”, les persones que s’ha vist afectada per algunaturades del Grup Ocupació han aspecte de la seva salut pel fet de norespost el següent: tenir feinaL Un 42% de les persones vinculenla millora de la seva ocupabilitata una millor preparació (formació, Factors que dificulten trobar feinaexperiència...) Segons les dadesobtingudes de láplicació SIE, la 80meitat de les persones del gruptenen un nivell d’estudis equivalent 70a EGB o inferior en el moment de la 60seva adscripció al projecte. 50 Percentatge 40 30 20 10 0 Manca d’oferta Manca preparació Molta Altres NS/NC 60,4% 6,5% competència 19,8% 0,5% 12,9% 33

06...................................... COMPARACIÓ DE LA SITUACIÓ DEL GRUP OCUPACIÓI DEL GRUP SEGUIMENT 6.1 INTRODUCCIÓ 6.2 ELS PERfILS 6.3 EVOLUCIÓ DE LA SITUACIÓ EN ELS DARRERS SIS MESOS 6.4ENqUESTA D’OCUPACIÓ 34

6.1INTRODUCCIÓCom ja s’ha dit en la introducció extremadament baixes, gent quedel present estudi, per tal de es troba en situació d’incapacitattenir uns indicadors comuns que o invalidesa a causa de la sevaposteriorment ens permetin fer una salut.... En resum, es tracta deanàlisi comparativa, s’ha realitzat persones i famílies que necessitenel mateix qüestionari a tots dos d’un suport extern per cobrir lesgrups: el Grup Seguiment i el Grup seves necessitats bàsiques. TenintOcupació. Abans de veure’n els en compte la diversitat d’aquestresultats, cal tenir presents algunes grup, el qüestionari d’ocupació s’haconsideracions prèvies per fer una realitzat únicament a les personesinterpretació correcta de les dades. que en constitueixen la població potencialment activa (70% del total).En primer lloc, al Grup Seguimenthi pertanyen persones que tenen El Grup Ocupació abasta també unen comú una situació objectiva de seguit de col·lectius diferents, ambprecarietat o pobresa, diagnosticada un perfil general de dificultat d’accéspels serveis socials, que en fan al mercat laboral i un d’específic,la derivació, o pels professionals que ve determinat, en gran mesura,de la Creu Roja, quan es tracta pels requisits d’accés de cadade persones usuàries de la pròpia projecte. Això no obstant, totes lesentitat. Aquest és precisament persones enquestades del Grupl’únic requisit d’accés al projecte. Ocupació tenen en comú les duesAixí, la mostra compta amb una característiques següents: es tractarepresentació dels col·lectius que de població activa o potencialmentpateixen una gran vulnerabilitat: activa i que reuneix -o està enpersones i famílies amb alta procés de fer-ho- els requisits legalsprecarietat en el treball, fora per accedir al mercat laboral regular.del mercat laboral, receptores idependents de prestacions, en Fetes aquestes consideracions, essituació irregular, persones grans procedeix a l’anàlisi comparativasense jubilació o amb pensions entre ambdós grups. 35

6.2ELS PERfILSEls resultats de l’enquesta no L La mitjana d’edat és molt similar,revelen grans diferències en els entre els 37 i 38 anys a tots dosperfils personals: grups, i, pel que fa a l’estat civil, predominen les persones casadesL A tots dos grups, predominen les (entorn al 50%) , tot i que hi ha undones en proporcions similars (60% major percentatge de solteres aldel primer grup i 63% del segon). Grup Ocupació.L Es mantenen les nacionalitats L Pel que fa a les prestacions,majoritàries, malgrat que en mentre que al Grup Seguiment (enproporcions diferents. Aquestes què el 56% dels enquestats tenendiferències poden explicar-se per prestació) és majoritària la RMI (unfactors idiomàtics, culturals i legals 16,6%), al Grup Ocupació (48%que condicionen l’accés al mercat amb prestació), la més rebuda éslaboral. la vinculada a l’ocupació (subsidi d’atur, en el 22% dels casos).............................................................................................................................................................................6.3EVOLUCIÓ DE LASITUACIÓ DELS GRUPSEN ELS DARRERS 6MESOSComparant els dos L La meitat de les persones del nes del Grup Seguiment, tant pelcol·lectius, s’observa Grup Seguiment manifesten que la que fa al percentatge de persones seva situació ha empitjorat en els da- que la reben (56%, enfront del 48%una major dependència rrers 6 mesos, enfront del 35,8 % del de les persones del Grup Ocupació)d’ajudes públiques entre Grup Ocupació, que majoritàriament com pel tipus de prestació.les persones del Grup ha respòs que es troba igual (44,7%) L Comparant els dos grups enques-Seguiment. L Les persones del Grup Seguiment tats, la seva situació respecte al mes vinculen aquest empitjorament a la de maig empitjora en diferent pro- pèrdua de prestacions, mentre que porció i per motius diferents: al GrupEn el grup de seguiment, les del Grup Ocupació ho fan a la Seguiment, per pèrdua de presta-format per 332 persones, pèrdua del lloc de treball. ció, i al Grup Ocupació, per pèrdua del lloc de treball. Fa sis mesosnomés 3 diuen haver L Comparant els dos col·lectius, era la pèrdua de la feina, també alrebut una nova prestació s’observa una major dependència Grup Seguiment, la principal causaenfront de les 79 (24% del d’ajudes públiques entre les perso- d’empitjorament.total) que l’han perdudades de maig. Evolució des de maig Grup Seguiment Grup Ocupació 47,7% 41,6% Sense canvis 49,7% Sense canvis Pitjor 35,8% Pitjor 8,7% 19,5% Millor Millor 36

6.4ENqUESTAD’OCUPACIÓ________________6.4.1ACTIVITAT DELES PERSONESENTREVISTADESI MEMBRES DE LAfAMíLIA.La participació activa de L Malgrat que l’enquesta s’ha realitzat durant el mes d’octubre,les persones de difícil i no coincidint amb el tancamentinserció en els projectes dels projectes, s’observa unad’ocupació de Creu Roja millora substancial de l’activitat del Grup Ocupació, comparant la sevaes tradueix en una millora situació actual amb aquella en quèsubstancial de la seva es trobaven en el moment de la sevasituació laboral. adscripció com a participants, amb un creixement del percentatge de persones assalariades, que passa del 8% al 24% . L Enfront d’aquesta evolució, el Grup Seguiment mostra un estancament dels percentatges d’ocupació (la població assalariada representava un 15% el mes d’abril i un 16%, en aquest segon estudi). L Quant a la resta de membres que formen el nucli familiar, la proporció de persones aturades no presenta diferències significatives entre ambdós grups (al voltant del 22%- 23%), però sí la de les persones actives laboralment (9,9% en el Grup Seguiment i 22,7% en el Grup Ocupació). L La situació general d’activitat de les famílies és força més precària en el Grup Seguiment -on hi ha un elevat percentatge de famílies amb tots els seus membres en situació d’atur- que no pas en el Grup Ocupació. 37

6.4ENqUESTAD’OCUPACIÓ________________6.4.2DADES DELDARRER LLOCDE TREBALLL La meitat de les persones del Taxa d’atur i atur llarga durada (3r trimestre 2011/octubre 2011)Grup Ocupació que han perdut elseu lloc de treball ho han fet aquest Estudi Estudiany 2011, enfront del 33% del Grup Europa Observatori Observatori (Eurozona) Espanya CatalunyaSeguiment. Grup Grup Seguiment OcupacióL No hi ha diferències substancials Taxa d’atur 10,4% 21,52% 19,43% 65,08% 65,6%en el tipus de funció desenvolupada Atur de llargaen el darrer lloc de treball –majori- durada 42,5% 49,3% 47,9% 66,3% 49,5%tàriament al servei domèstic- i hi ha (*) Atur de llarga durada: percentatge de persones aturades que porten 1 any o més a l´atur.un pes important del treball per aparticulars, més dimensionat en el Fonts: Eurostat, INE, IDESCAT i elaboració pròpia de la Creu Roja (dades d’octubre de 2011).Grup Seguiment (30,4%) que en alGrup Ocupació (24,5%).L Pel que fa al tipus de contracte a L A tots dos grups, hi ha un incre- Dins dels mateixos grupsla darrera feina, tampoc s’observen ment de les persones desocupades i prenent com a referènciadiferències significatives en ambdós molt acusat a partir de 2008. Lagrups. A tots dos grups, predominen desocupació del Grup Ocupació és la vida laboral, apareixen(més del 54%) les persones que van mes recent (la meitat durant el 2011), perfils, que presentenperdre un treball a jornada complerta mentre que al Grup Seguiment pre- forts contrastos entre ells(si bé de manera més recent en el domina l’atur de llarga durada, ja queGrup Ocupació) i destaca també l’alt prop del 70% de les persones que el i mostren la progressivapercentatge de persones que van formen no han tingut cap feina des entrada en els projectestreballar per darrer cop sense con- d’abans de 2011. de la Creu Roja d’untracte (20,4% en el Grup Seguimenti 17,5% en el Grup Ocupació), en sector de la poblacióproporcions similars a les contrac- que fins fa relativamenttacions temporals. Les diferències poc temps estava en unas’han de buscar, en aquest cas, dinsdels propis col·lectius: situació normalitzada Data final del darrer lloc de treball Grup Seguiment Grup Ocupació 35 60 30 50 25 40 PercentatgePercentatge 20 30 15 20 10 10 5 0 0 Abans 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 NS/NC 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 NS/NC 1999 0,5% 1,0% 1,0% 2,6% 2,6% 13,0% 15,6% 33,9% 33,9% 17,7% 0,5% 1,8% 1,4% 10,1% 7,3% 19,3% 50,5% 9,2% 1,0% 38

TesTimoni salvador toMás i Muntó 69 anyS, voluntarI de l’àmbIt d’ocupacIó de l’aSSemblea provIncIal de tarragona ““Volia donar una utilitat a la den fer front a les necessitatsmeva experiència i coneixe- més bàsiques” - explica. “Jo in-ments”. Aquest és el motiu que tento convèncer la gent que elva impulsar al Salvador a invo- context és diferent que abans.lucrar-se com a voluntari de la A molts, els costa assumir que Buscar feina és unaCreu Roja a Tarragona. Després el canvi provocat per la crisi feina.de treballar durant 40 anys en fa que, de cop, necessitin unatemes de formació i ocupació, formació i una experiència que Demana una dedicacióel Salvador es dedica ara a aju- abans no se’ls exigia, però que completa cada dia dedar persones que busquen mi- ara sí”- afirma el Salvador. la setmana. ”llorar la seva ocupabilitat pertrobar una feina. I tot i que ell mateix reconeix que l’escassa oferta de llocsDurant el temps que porta de de treball és una barrera difícilvoluntari, el Salvador ha notat de superar, persisteix en la ideaalguns canvis en la situació dels que, quan una persona es tro-usuaris dels programes d’ocu- ba a l’atur, el que ha de fer éspació. “Actualment ens arriben insistir, marcar-se un objectiu ipersones molt angoixades que treballar per aconseguir-lo.han perdut la feina i que no po- 39

6.4ENqUESTAD’OCUPACIÓ________________6.4.3OCUPACIÓ EN ELSDARRERS SIS MESOSL’acompanyament de Si en l’apartat anterior volíem saber L En un context general de crisi les condicions del darrer lloc de econòmica, els col·lectius que aténla Creu Roja en els treball de les persones d’ambdós la Creu Roja veuen encara mésprocessos d’inserció grups, que actualment estan sense incrementades les seves dificultatslaboral dels col·lectius ocupació, a continuació s’analitzen d’accés al mercat de treball. les característiques de les incursionsvulnerables incideix en el mercat laboral que s’han L Malgrat el predomini dedirectament en produït en aquests darrers 6 mesos. l’eventualitat i l’escassa durada deuna millora tant de Aquesta informació es resumeix a la la relació laboral, s’observen unes taula següent: millors condicions contractuals enl’ocupabilitat com de les el Grup Ocupació (més de la meitatcondicions laborals dels contractes a jornada complerta enfront d’una majoria de contractes per hores al Grup Seguiment, menor Grup Seguiment Grup Ocupació pes de l’economia informal i millorHa tingut algun tipus remuneració) .de feina 41,3% 58,6%remuneradaContracte majoritari 49,6% Eventual 63,3% EventualSense Contracte 32,8% 23,7%Durada Relació Laboral 33% menys 2 mesos 33% menys 2 mesos 38% Completa 52% CompletaJornada 19% Parcial 26% Parcial 42,3% Per hores 22% Per hores 58,4% <600€ 46,3% <600€Mitjana d’ingressos 30,6%<1000€ 39,0%<1000€mensuals 10,2%>1000€ 14,7%>1000€Sector Serveis Serveisprincipal 40

TesTimoni claudio sotEro i Judith canEllEs, 48 I 47 anyS, partIcIpantS del programa d’autoocupacIó I mIcrocrèdItS ImpulS@ de la creu rojaFa un any que el Claudio i la Ju- La idea del comerç mixt ha sor- “dith han obert un negoci mixt a git de la seva voluntat de treba-Tarragona, una botiga d’artesa- llar de manera independent, pernia i cafeteria. Aquesta parella, si mateixos. Les dificultats elsen temps de crisi, ha demostrat han fet pensar en abandonar,que les bones oportunitats po- tal com explica el Claudio: “va Com que la gent haden estar en els canvis. Abans haver-hi moments en què veies viscut bé fins ara, nod’obrir el negoci, van passar els diners marxar, tu treballant i s’atreveix a canviarper diverses feines. La Judith sense poder obrir la porta… etfeia d‘artesana i professora, desespera.” No han rebut cap de feina i no veu capalhora que confeccionava roba ajuda de bancs ni institucions, oportunitat en resper a espectacles. El Claudio va cosa que els ha portat a con- més. Només té por i esemigrar del Brasil fa 12 anys i, tactar amb la Creu Roja per de- queda parada. ”durant aquest temps, ha fet de manar suport. El recorregut notot: ha estat il·luminador de tea- ha estat fàcil, però els dos hantre, jardiner, professor de portu- volgut utilitzar la seva creativitatguès, cambrer i artesà. per tirar endavant, buscant en la necessitat les diferents ma- neres per sortir de la crisi. 41

6.4ENqUESTAD’OCUPACIÓ________________6.4.4LES DIfICULTATS L Més de la meitat de les persones L 3 de cada 10 persones del Grup d’ambdós grups consideren que la Seguiment, vinculen les dificultatsD’ACCéS AL MERCAT principal dificultat per trobar feina d’accés al mercat de treball a laDE TREBALL: és la manca d’oferta en el mercat de seva situació personal (edat, salut, treball actual. situació, país d’origen, càrreguesPERCEPCIONS I familiars...) . En el cas del GrupACTITUDS L Al Grup Ocupació, 6 de cada 10 Ocupació, aquesta resposta la persones pensen que la formació donen 2 de cada 10 persones. o l’adquisició /millora d’habilitats El principal obstacle del Grup els ajudarà a trobar feina. Al Grup Seguiment és la seva situació legal, Seguiment, ho consideren així 5 de en el Grup Ocupació, la dificultat de cada 10 de persones. conciliar vida laboral i familiar. L El nivell d’estudis d’ambdós grups L 7 de cada 10 persones del Grup és molt similar. La meitat de les Ocupació han mantingut algun persones tenen estudis equivalents contacte o entrevista de feina durant a EGB o inferiors. l’any 2011. En el Grup Seguiment,El suport i aquesta proporció es redueix a 4 de L Les respostes a la pregunta cada 10.l’acompanyament oberta “Què li seria d’ajuda perque proporcionen els trobar feina?” són molt més L Més de la meitat de les personesprojectes d’ocupació de concretes entre les persones del del Grup Seguiment afirmen estar Grup Ocupació. Així per exemple, desmotivades o molt desmotivadesla Creu Roja incideixen la majoria de persones que per buscar feina. Entre les personespositivament en responen “formació” especifiquen del Grup Ocupació hi ha una altal’actitud de les persones quin tipus de necessitat formativa motivació (70%). es refereixen i, en molts casos,participants en la recerca està clarament vinculada a lade feina. formació per l’ocupació. Al Grup Seguiment, aquesta resposta és majoritàriament genèrica.Les persones d’ambdósgrups consideren que Actitud per buscar feinal’actual situació derecessió del mercat de Grup Seguiment Grup Ocupaciótreball és el principal 6,3%obstacle per trobar 2,9% Molt 18,3% NS/NC Motivat 39,9% 23,5%feina. Això no obstant, Molt Desmotivat Motivat Desmotivatles persones del GrupOcupació tenen unapercepció més proactivadel seu paper en la 6,5% Moltrecerca de feina que les desmotivatGrup Seguiment, on el 0,9% NS/NCpes dels condicionants 11,5% 57,6%personals és major i de 33,7% Molt Motivat Motivatmés difícil solució. Desmotivat 42

07........................................ CONCLUSIONS DE L’ESTUDI 44

1 De la pèrdua de treball a la pèrdua de prestacions............................................................................................................................................................................ Els resultats d’aquest estudi mostren de desprotecció en què s’han quedat una dada prou significativa pel que en molts casos. Cal afegir aquí la fa a l’evolució de les condicions del tendència a la baixa del suport de Grup Seguiment, aquelles persones la xarxa familiar (del 22 al 17%), que necessiten d’un suport extern possiblement per la dificultat de per cobrir les seves necessitats mantenir aquest suport de maneraHi ha una diferència més bàsiques. En aquest col·lectiu, s’observa que el 23,7% de les sostinguda a mig i a llarg termini.destacable entre els dos famílies han perdut algun tipus de L’empitjorament de la situació delsgrups estudiats quant prestació en els darrers 6 mesos, col·lectius vulnerables també haa l’empitjorament de sobretot les vinculades a l’ocupació (subsidi d’atur) i la Renda Mínima portat a la Creu Roja a reforçar les seves accions d’ajuda humanitària ala seva situació actual. d’Inserció (RMI), en la mateixa Catalunya des que va començar laEl Grup seguiment proporció. Per contra, al Grup crisi econòmica.es troba amb un Ocupació, la pèrdua d’alguna prestació en els darrers mesos En aquest sentit, cal destacar queescenari preocupant afecta tan sols un 8% de les famílies. l’entitat ha repartit ajuda alimentàriade desprotecció per la i d’altres productes bàsics a unpèrdua de prestacions, En el Grup Seguiment, la percepció de prestacions permetia obtenir total de 188.179 persones durant el 2011, prop d’un 20% més quementre que al Grup uns ingressos mínims per pal·liar el 2010. Amb aquesta finalitat, laOcupació la principal l’impacte de la pèrdua de feina Creu Roja gestiona el Programacausa de vulnerabilitat - que s’apuntava en el primer informe com la principal causa de d’Aliments de la Unió Europea (UE) i distribueix els kits de suport social,deriva de la pèrdua del vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, lots amb productes alimentaris illoc de treball. però, mig any després, aquestes higiènics que l’entitat està repartint a persones es troben davant d’un Catalunya des de setembre de 2009. escenari preocupant per la situació............................................................................................................................................................................ 45

2La formació, l’acompanyamenti les accions de foment del’ocupació, elements clau per al’apoderament de les persones............................................................................................................................................................................ Un 24% de les persones del Grup i, en conseqüència, de les seves Ocupació han accedit al mercat condicions de vida. de treball. En el moment de la seva adscripció al projecte, només un Per això, la Creu Roja ha continuat 8% d’aquestes persones estaven desenvolupat enguany 8 programes treballant. En canvi, en el Grup d’ocupació i inserció laboralTot i les dificultats Seguiment, no hi ha hagut un increment significatiu de l’ocupabilitat adreçats a diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat. Segonsd’accés al mercat laboral de les persones en els darrers sis les darreres dades disponibles,d’aquests col·lectius mesos. El percentatge de persones corresponents a la memòria deen el context econòmic que estan en actiu ha passat del 14 al 16%, malgrat que, com 2010, l’àmbit d’ocupació de la Creu Roja atén prop de 7.000 personesactual, l’acompanyament s’apuntava en el primer estudi de anuals, tant en programes d’insercióen els processos maig de 2011, la pèrdua relativament laboral com en espais d’orientaciód’inserció laboral recent del lloc de treball era el tret comú que identificava el sector dels i recerca de feina, on assessora els usuaris sobre les vies d’accés alincideix notablement anomenats “nouvinguts a l’exclusió mercat de treball. Als programes, esen la millora de la seva social”. Aquest col·lectiu justament registra una taxa d’inserció mitjanaocupabilitat. manifestava que la reincorporació al mercat laboral era l’única manera de del 37%. sortir de la situació de precarietat en Conscients de la importància de què es trobava. l’ocupació en l’apoderament de les persones més vulnerables, la Els resultats de l’estudi posen de Creu Roja a Catalunya també ha relleu que, malgrat les especials endegat, amb fons propis, el projecte dificultats d’accés al món laboral d’ocupació “Tu pots” adreçat d’aquests col·lectius i tenint en específicament a les persones del compte el context econòmic actual Grup Seguiment. Aquest grup ja gens favorable, un acompanyament estan patint, com s’ha vist, una en els processos d’inserció situació de desprotecció com a laboral incideix notablement en conseqüència de la pèrdua de la millora de la seva ocupabilitat prestacions............................................................................................................................................................................. 46

3Garantir les necessitatsbàsiques per sortir del cerclede la dependència............................................................................................................................................................................ Treballar l’accés al mercat laboral amb volum d’aliments repartits respecte a persones que es troben en una situació l’any passat, que enguany ha sumat de vulnerabilitat extrema no resulta 9.412.545 kg. fàcil. En el seu dia a dia, han de fer front, entre moltes altres situacions, a Davant de l’augment de les necessitats una necessitat bàsica i urgent que han bàsiques i de les difícils condicionsCal garantir una mínima de cobrir amb suport extern: la seva alimentació i la de les seves famílies. de vida de les persones ateses en Programes de Lluita contra la Pobresaprestació que permeti a i l’Exclusió Social, resulta molt difícil,les persones en situació El primer estudi de l’Observatori, tot i l’acompanyament de què puguinde desprotecció fer titulat “L’impacte de la crisi en la infància i les famílies”, ja posava de disposar, incidir en qualsevol dels processos dels itineraris d’inserciófront a les necessitats manifest les necessitats bàsiques de (millora de la qualificació, activació enmés bàsiques, mentre les famílies enquestades. Pel que fa a la recerca de feina, mediació...) o enestiguin en processos l’alimentació, indicava que prop d’un terç de les famílies no es pot permetre la seva motivació personal. En el cas de les persones del Grup Seguiment,d’inserció i, per tant, de menjar com a mínim un cop al dia ni un 52% està desmotivat o molttrencament de la seva carn, ni peix ni pollastre i que un 25% desmotivat a l’hora de buscar feina, undependència. aquesta no pot costejar el menjador escolar per als seus fills i filles. percentatge que es redueix al 30% en el cas del Grup Ocupació.prestació podria estarvinculada a un retorn La infància, juntament amb les A més de fer palesa aquesta dificultatsocial per part de les persones grans, també estan acusant indirectament l’efecte de la crisi real, la Creu Roja vol fer propostes noves per encarar solucions. Seriapersones receptores, per econòmica pel seu impacte sobre necessari garantir una mínima prestaciótal de dignificar l´ajut l’economia familiar. Així ho indiquen que permeti, a les persones que esi millorar la integració també altres indicadors dels projectes de la Creu Roja per fer front a la troben en situació de desprotecció, fer front a les necessitats més bàsiquesdels col·lectius més situació social i econòmica actual. i, al mateix temps, centrar els seusdesfavorits. La Creu Roja a Catalunya ha repartit esforços en aconseguir allò que enguany kits de suport social a els permetrà sortir del cercle de la 44.743 destinataris (dels quals 20.584 dependència de les prestacions -com són per a infants), un 61% més que hem vist cada cop més minses- i de el 2010, a més de repartir prop de l’exclusió social: l’accés al món laboral. 4.000 lots de productes de suport personal entre les persones grans. Una inversió ferma en recursos que En el cas del Programa d’Aliments de promoguin la inclusió en aquesta línia la UE, l’entitat ha arribat a 143.436 donaria, sens dubte, a mig termini, persones arreu de Catalunya (enfront una alta rendibilitat, tant econòmica dels 130.707 de 2010) i s’ha doblat el com social............................................................................................................................................................................. 47

4 Trencant les barreres socials............................................................................................................................................................................ La Creu Roja està convençuda que del desconeixement o els prejudicis, el treball de la institució i d’altres es pot percebre com un obstacle. entitats en la millora de l’ocupació dels col·lectius vulnerables serà La Creu Roja treballa i continuarà més eficaç si aconseguim provocar treballant també en projectes de canvis en determinades percepcions sensibilització i de comunicació queEl treball de les i entorns. La tasca de la Creu Roja va més enllà, doncs, de l’activació, promoguin la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació i a la gestióentitats en la millora capacitació i acompanyament de la diversitat en el marc de lesper l’ocupació dels en el procés d’inserció laboral empreses, com a estratègia quecol·lectius vulnerables dels participants dels programes d’ocupació de l’entitat. contribueixi a posar en valor la contribució de les persones enserà més eficaç si es dificultat social, tant al mercat deprovoquen canvis en Mitjançant els resultats de l’estudi treball, com al conjunt de la societat.les percepcions i els en relació a les principals dificultats a l’hora de trobar feina, s’observa unentorns. aquesta tasca nombre significatiu de respostes queva més enllà, doncs, de fan referència a condicions personalsl’activació, capacitació i objectives, com ara l’edat, el país d’origen o les càrregues familiars.acompanyament en el Aquestes característiques sónprocés d’inserció laboral inherents a moltes persones i no esdels participants. poden modificar. L’experiència de la Creu Roja permet posar en positiu aquestes condicions i convertir en valor (coneixements, responsabilitat, capacitat d’organització...) el que, des............................................................................................................................................................................ 48

ELS 7 PRINCIPIS fONAMENTALS............................................................................................................................................................................ HUMANITAT INDEPENDÈNCIA EL Moviment Internacional de la El Moviment és independent. És Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja auxiliar dels poders públics en s’ha creat per la preocupació de les seves activitats humanitàries, prestar auxili, sense discriminació, a activitats que estan sotmeses a la tots els ferits als camps de batalla, legislació que regeix en els països s’esforça, sota el seu aspecte respectius, no obstant això, les internacional i nacional, a prevenir i societats nacionals han de conservar alleujar el patiment de l’ésser humà una autonomia que els permeti en totes les circumstàncies. Tendeix actuar sempre d’acord amb els a protegir la vida i la salut, així com principis del Moviment. a fer respectar la persona humana. Afavoreix la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i una pau VOLUNTARIAT duradora entre tots els pobles. És una institució de socors voluntari i IMPARCIALITAT de caràcter desinteressat. No fa cap distinció per nacionalitat, UNITAT raça, religió, condició social o credo polític. Es dedica únicament a A cada país només pot existir una socórrer els individus en proporció Societat de la Creu Roja o de la amb el seu patiment, posant remei Mitja Lluna Roja, que ha de ser a les seves necessitats i donant accessible a tothom i ha d’estendre prioritat a les més urgents. la seva acció humanitària a la totalitat del territori. NEUTRALITAT UNIVERSALITAT Amb la finalitat de conservar la confiança de tothom, el Moviment El Moviment Internacional de la Creu s’absté en tot moment de prendre Roja i de la Mitja Lluna Roja, en el si part en les hostilitats i en les del qual totes les societats tenen els controvèrsies d’ordre polític, racial, mateixos drets i el deure d’ajudar-se religiós o ideològic. mútuament, és universal.

Catalunya www.creuroja.org 902 22 22 92Humanitat Imparcialitat Neutralitat Independència Voluntariat Unitat Universalitat

2n estudi observatori

by Creu Roja a Catalunya on Dec 29, 2011

Accessibility

Tags

Upload Details

Usage Rights

Statistics

2n estudi observatori — Document Transcript