12. Els responsables de les oficines tècniques d’avaluació ambiental reconeixen obertament que es tracta d’una legislació “molt garantista”: modificar la qualificació de 100m2 de sòl comporta el mateix procediment que modificar 100.000m2. El propi Carles Pareja va parlar en un fòrum sobre legislació ambiental de la “incontinència legislativa de l’administració ambiental”.
13. Tanmateix el problema no és redueix a definir el llindar a partir del qual cal seguir un procediment administratiu concret, . . . . . .
14. Ara hi ha l’oportunitat de redefinir els punts de referència!
15. La resposta mediàtica, dels partits de l’oposició, de les ONG i dels tècnics de l’administració serà la mateixa tant si es proposa una transformació tímida com si es proposa una transformació més ambiciosa.
16. La comunitat científica es pronunciarà en contra.
17.
18.
19. Tanmateix la solució és simple. Cal senzillament anar a retrobar l’esperit de la Directiva europea de plans i programes.
20. La comunitat científica és molt més ampla que els “ catedràtics independents ” que es podrien posicionaran en contra. I el que és més important, el mètode científic no és patrimoni de cap ideologia .
21. Es pot fer una auditoria sobre el que ha estat l’aplicació dels procediments d’avaluació ambiental (que es remunta al Decret 305/2006).
22. Una auditoria on les preguntes serien concises i fàcils d’avaluar. Que podria comptar amb el suport dels estaments científics que van idear el concepte d’avaluació ambiental (via web, videoconferència, etc..).
23.
24. I sobre tot això serviria per saber si les meves suposicions són fruit d’una paranoia o no